Publicat: 18-09-2013
Aquest treball aglutina tota la informació coneguda sobre el Ball de pastorets del seguici de Santa Tecla. El treball en si està dividit en dos grans blocs, un que fa un estudi històric del ball des dels seus inicis al segle XVII, la desaparició i la posterior recuperació, i un segon bloc que se centra principalment en el ball que actualment podem veure pels carrers tarragonins i descriu detalladament tots els seus elements característics com poden ser la coreografia, la música, els parlaments, o la mateixa dinàmica interna del ball.
Publicat: 16-07-2013
Aquest treball és un estudi de la revista Pàtria, una revista modernista tarragonina de principis del segle passat. Pretén mostrar de manera clara què, com i per què s'hi publicava. Conté una descripció de la revista que ofereix una visió general dels vessants estilístics i tipus de textos que s'hi poden trobar exemplificant-ne la diversitat mitjançant citacions, i un índex de tots els materials literaris de la revista.
Publicat: 19-11-2012
Aquest treball és un recull de la tradició oral de Constantí i del camp de Tarragona. Per dur-lo a terme l'autor ha entrevistat a vilatans d'avançada edat i alt reconeixement social per les seves tasques en diversos emplaçaments claus de la vida del poble. Dones d'església, pagesos, rondallaires... en definitiva vilatans que han aportat una llum sobre els records de tota una vila i de tota una vida. Aquests records i experiències han estat degudament classificats segons els diversos generes de l'etnopoètica.
Guardonat amb el Premi de Recerca de Batxillerat 2008, ex aequo, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Publicat: 18-09-2012
El treball analitza l’evolució de les festes de Santa Tecla de Tarragona al llarg de la dècada dels anys 70. La metodologia utilitzada és el buidatge del programa de les festes dels anys 1970, 1972, 1974, 1976, 1978 i 1980, així com la recerca del seguiment que es fa de les festes des dels mitjans de comunicació locals.
S’identifiquen els actes que al llarg de la dècada van desapareixent de la programació, els que van apareixent i els que es mantenen. Així es constata l’evolució de la Festa, des d’una organització dirigida bàsicament per l’Ajuntament amb una forta presència dels actes religiosos, cap una concepció de festes populars; tot això en consonància amb la transformació política i social d’aquells anys.
Publicat: 10-02-2012
Els balls parlats perduts del seguici popular de Santa Tecla. Recuperació del ball de Sebastiana del Castillo.
Els balls parlats han estat un element indispensable dins la tradició popular catalana. Sempre els hem vist representats a les Festes Patronals de Tarragona i a d’altres pobles veïns. Aquests balls procedien d’antics textos de teatre Medieval.
Entre les darreries del segle XVIII i la primera meitat del XIX va esdevenir l’època daurada dels balls parlats. El poble s’hi sentia molt identificat i per a ells era un mitjà d’expressió molt considerat.
Per circumstàncies diverses, molts d’aquests balls s’han anat perdent al llarg del temps. El següent treball tractarà de recuperar la memòria d’un d’aquests balls tan populars: “Sebastiana del Castillo”, la llegenda d’una gran bandolera.
Publicat: 02-11-2011
Les primeres paraules d’aquest pròleg han de ser de reconeixement i d’agraïment al bon amic Sr. Jordi Morant i Canxet i a tots els seus col·laboradors que han fet possible que surti a la llum aquest llibre dedicat a l'obra musical i artística de l’ORFEÓ TARRAGONÍ.
La història del nostre ORFEÓ TARRAGONÍ l’hem de conèixer. És una d'aquelles entitats de les quals hem de salvar de la la memòria.
L’ORFEÓ TARRAGONI forma part de les pàgines del tarragonisme de gran volada, categoria, amplitud de mires i bon contingut que no es deixa atrapar per petites coses. Van portar ben alt el nom de Tarragona en molts diferents llocs.
L'ORFEÓ TARRAGONÍ és un de tants casos que van ser estroncats durant i desprès de la guerra fraticida. Els supervivents van fer una opció de no tornar a reviure si s’havien de posar sota l'aixopluc de “Educación y Descanso”. Va ser una decisió coherent i valenta. Altres institucions van preferir un altre camí a través del qual encara avui existeixen. El lector podrà pensar si va ser millor emprendre el camí que van fer altres entitats culturals. Segui quina sigui l’opinió, cal fer un reconeixement al coratge que van tenir els que van emprendre aquestes difícils decisions en moments molt compromesos.
Com reconeixement mereixen tots els que van fer possible la curta vida del nostre ORFEÓ TARRAGONÍ, des dels seus fundadors fins als últims, passant pels més de 170 cantaires.
No m’he d'allargar ni introduir temes que el lector anirà trobant en aquesta treballada Història. Només per la proximitat musical, i sense desmerèixer gens ni mica els altres, voldria esmentar el mestre Gols del qual encara avui cantem a la Catedral la música popular i culta dels seus goigs a la Mare de Déu del Claustre.
Moltes gràcies al bon amic Jordi per l’honor que em feu de demanar-me que prologui aquest llibre. Que realment serveixi per a estimar encara més el patrimoni musical de la nostra ciutat, que és molt ampli en el temps i en el contingut, i per a mantenir-lo viu entre tota la variada i roca realitat d’activitats musicals que hi ha avui dia a la nostra Tarragona. Avui a casa nostra hi ha moltes persones que canten i toquen i creen i aniden. Que tot el que fem musicalment sigui digne d'un tarragonisme d’alta volada.
Miquel Barbarà Anglès
Degà–president del Capítol de la Catedral,
mestre de capella i director del cor i orquestra
dels Amics de la Catedral de Tarragona
Publicat: 07-04-2008
Ningú no dubta de la importància de Reus a l'època moderna; al segle XVIII,
esdevé la segona població de Catalunya després de Barcelona. No ens ha d'estranyar, doncs, que al set-cents hi localitzem una família de constructors d'orgues.
En primer lloc, ho devem a la gran multiplicitat d'artesans especialitzats
que hi havia, ja que la concentració d'oficis afavoria l'orguener en la construcció de la seva obra; així, per exemple, podia demanar la col·laboració i ajuda d'argenters, estanyers, fusters, serrallers, escultors, dauradors, ferrers, etc.
Publicat: 11-10-2007
A tasca que ha vingut portant a terme
durant aquests anys el Centre d'Estudis Locals poc a poc comença a donar els seus fruïts. Es tracta d'una feina pacient on cal anar sembrant per tal d'obtenir-ne resultats.
Per collir cal prèviament haver sembrat.
L'any 2003 va ser un any intens en el que vam endegar un plegat d'iniciatives:
la celebració d'una taula rodona sobre el Bisbe Caixal, la realització de la Trobada d'Estudiosos de la comarca de les Garrigues i la recuperació i l'audició de les partitures del compositor Joan Prenafeta.
Si bé s'havien publicat al 2004 el llibre de les actes de la Trobada, calia
impulsar la difusió de la resta de recerca que havíem efectuat. Això ha
esdevingut finalment l'any 2007.
Publicat: 19-02-2007
Aquest treball pretén completar anteriors investigacions divulgades a l'entorn de la vinguda de gironins al Camp de Tarragona. A través del padró de Tarragona de 1881 identificàrem 110 emigrants i en el del 1930 de Reus a 112.
Publicat: 21-09-2005
Aquest PDF és una conversió del primer document en PowerPoint dels tres que acompanyen el quadern de treball El lleó de Tarragona Santa Tecla a les escoles 2, publicat per l'Ajuntament de Tarragona el setembre de 2005.
