Publicat: 11-06-2014
Josep M. Grau entrevista, per a la revista El Pont-Alt, al compositor de la Selva del Camp Joan Magrané Figuera.
Publicat: 28-01-2014
Per avaluar les necessitats d’una població, els seus dèficits i les dificultats de creixement, és convenient establir uns objectius per a analitzar d’aquí uns anys el grau de compliment.
La dedicació d’importants recursos econòmics a la restauració del patrimoni monumental en les darreres dècades fa pensar que l’economia futura de Montblanc es vol enfocar vers el turisme, tot mantenint la indústria i l’agricultura.
[...]
Publicat: 14-01-2013
Entrevista publicada a la revista El Pont-Alt (la Selva del Camp), 118 (2012), ps. 6-7.
Publicat: 28-05-2013
Els més joves saben que un dels gegants de la Selva del Camp es diu Hipòlit i porta a la mà un tupí de ceràmica, Sant Hipòlit era el patró dels terrissers, el sant fou un màrtir romà del segle III. Vincular els noms amb les tradicions és un costum molt arrelat a Catalunya, sigui per patronatge gremial (oficis), per patronatge local (en el cas de la Selva, Andreu o Maria Neus) o simple genealogia (determini dels padrins), és per això que una persona que es digui Hipòlit a la Selva, de ben segur la seva família estigué relacionada amb l’art del fang, que és el cas que avui ens ocupa.
Hipòlit Martorell Rabassa, neix a la Selva un 24 de juliol de 1929, fill de Manuel Martorell Poblet i Dolors Rabassa Veciana. El seu pare era flequer, però després de casar-se passà a treballar al taller de terrissa de la família.
[...]
Publicat: 16-01-2013
Aquest treball vol continuar en el coneixement de la trajectòria del filòsof i escriptor vallenc Josep Miquel i Macaya, del qual l’any 2010 en donàrem notícia juntament amb el bon amic Narcís Figueres, en un article publicat a la revista gironina Quaderns de la Selva1, en aquesta ocasió presentem un segon epistolari localitzat a l’Arxiu Històric de Tarragona, concretament en el fons personal de Mn. Ramon Muntanyola i Llorach2 i que correspon a les cartes intercanviades entre ambdós personatges. [...]
Publicat: 15-10-2012
Publicació que neix amb la vocació de donar a conèixer la feina del voluntariat i la cooperació internacional així com el paper de les diferents Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament de la ciutat de Tarragona, que de manera coordinada treballen per a la construcció d’un món més just i més solidari.
Publicat: 13-01-2014
Amb motiu de l’actual crisi econòmica de l’Estat espanyol, darrerament llegim nombroses notícies sobre l’emigració de joves a Alemanya a la recerca de treball, el fet no és nou, en els anys seixanta ja hi va haver un corrent demogràfic similar.
Josep M. Grau entrevista la selvatana Roser Miró, sobre la seva experiència a l’estranger. Nascuda a la Selva del Camp l’any 1941, filla de família pagesa, als 26 anys va marxar a Alemanya.
Publicat: 05-12-2011
"En la convocatòria de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet, se’ns encarregà la preparació de la ponència del medi social; l’acceptàrem gustosament, agraïts per la confiança i amistat, però amb el respecte que es mereix la responsabilitat de tractar les relacions que al llarg de la història han tingut els homes amb la naturalesa que els envolta, amb les limitacions i condicionaments que aquesta imposa, i amb el fet que els seus habitants hagin intentat adaptar-se i aprofitar al màxim els seus recursos. Des d’un bon començament el nostre objectiu fou abordar el conjunt, les Muntanyes de Prades, ja que la part del bosc pobletà la tractàrem en profunditat l’any 1990 en el llibre: L’aprofitament del bosc a l’època moderna (La Conca de Barberà, s. XVIII). Aquesta orientació ens dugué a la recerca de tota mena de documentació en multiplicitat d’arxius, dels responsables dels quals rebérem una atenció excel·lent. No ha estat la nostra intenció tancar temes, sinó obrir-los, oferir-los en safata per animar altres persones a continuar investigant i posar al descobert aspectes que encara no s’han aprofundit. És per això que el primer capítol el dediquem als arxius, a les fonts primàries, però no a les que hem utilitzat, sinó les que encara resten per explorar. No oblidem que des de fa anys n’hi ha molts que ens han precedit, i han esmerçat hores de treball i dedicació en l’aprofundiment de la trajectòria dels pobles d’un massís que, tot i l’abandonament i la minva demogràfica, es resisteixen a desaparèixer. L’adaptació als temps actuals; la creixent sensibilització de la societat i les administracions vers la preservació d’unes formes de vida, d’un medi natural; les xarxes de comunicacions, que avui, sovint, permeten compaginar el treball a la plana camptarragonina o conquenca i la residència muntanyenca; les noves apostes econòmiques pel turisme de natura, d’esports i de cultura i l’augment de serveis i segones residències, obren la possibilitat de poder viure en aquests pobles habitualment.
El passat ha deixat restes en el paisatge, els marges als boscos assenyalen que en un temps pretèrit aquelles terres es desbrossaren, es conrearen i, posteriorment, es deixaren ermes; unes parets d’un corral enrunat ens indiquen que la ramaderia hi era present, un molí abandonat al costat d’un riu ens ensenya que abans de la invenció de l’electricitat o les màquines de vapor els enginys mecànics funcionaven, bé per la força de l’aigua (molins de farina o de paper) o dels animals (molins d’oli) o dels homes (telers); les dificultats de l’orografia ens adverteixen que sovint l’única forma de transport terrestre era la tracció animal, a bast de mules o matxos.
No hem volgut repetir dades ja conegudes, i a disposició de tothom en lletra impresa, sinó que hem intentat cercar noves estadístiques demogràfiques, agrícoles, pecuàries, forestals, mineres o industrials, que puguin, a la vegada, servir com a base per a establir equiparacions en el temps amb altres indrets de Catalunya. Tampoc no ha estat la nostra idea catalogar tota la bibliografia publicada sobre les Muntanyes de Prades fins al present, tasca que s’haurà d’emprendre un dia o altre, sinó sols la relacionada amb les matèries tractades, això sí, generosament.
L’apèndix també hauria pogut ser més extens, però aquí sí que els criteris d’edició ens limitaven l’espai disponible."
El present article està inclòs en les Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. L'Espluga de Francolí: Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, 2004. ps. 195-279.
Publicat: 16-01-2012
Un tema certament complicat i al qual l'autora vol donar el seu criteri propi.
Publicat: 12-02-2008
Continuant la recerca de documentació referent als pobles de les Muntanyes de Prades
vinculada amb l’aprofitament dels recursos naturals, volem centrar-nos avui en com una
petita comunitat rural assumia col·lectivament una important despesa com era
l’arranjament de l’església parroquial i de la rectoria on havia de viure el prevere, a
través d’una llibreta de comptes de l’Albiol (1).
Publicat: 16-11-2003
En aquest article es presenta un resum introductori sobre el Model EFQM d'Excel·lència. Està dirigit a tots aquells que necessitin introduir-se en el seu coneixement i entenem que pot ser útil per a tothom. Els coneixements de gestió no són un patrimoni exclusiu dels comandaments. En l'actualitat, la gestió de les organitzacions ha de ser participada per tothom i com més persones en tinguin coneixement, millor gestionada estarà la organització.
Publicat: 24-08-2010
Article publicat a la revista "El Pont-Alt" (La Selva del Camp) 113 (juliol 2010), p. 15-17.
Publicat: 25-09-2007
La major part dels moviments migratoris del segle XIX a Catalunya es produiren per motius econòmics, bèl·lics, militars o polítics. Els primers foren el resultat de l’atracció que sobre el món rural exerciren les ciutats industrialitzades i comercials. L’any 1842 i per nombre d’habitants al Camp destacaven dues urbs: Reus, amb 28.084 empadronats i Tarragona, amb 13.014. Per distància i comunicacions, les relacions de Riudoms eren més intenses amb la capital de partit judicial, Reus. En aquesta època, la primera meitat del segle XIX, la població de Riudoms sobrepassava de poc els tres mil habitants –el cens de l’any 1842 en comptabilitza 3.147 i el de 1857, 3.478.
Publicat: 16-07-2007
Una tipologia documental poc estudiada i que aporta informació valuosa per al
coneixement del comerç intercontinental són les relacions dels preus corrents “al por major”. Es tracta d’uns fulls que s’imprimien diàriament amb els preus de les mercaderies que es comerciaven a l’engròs en els principals ports d’Europa i Amèrica.
En algunes poblacions s’adjuntaven al darrera dels diaris mercantils. A Barcelona les dades eren facilitades pel col·legi de corredors de comerç.Eren redactats en diferents llengües i no hi falten referències sobre el canvi de moneda i equivalència de mesures.
Eren molt útils per a les companyies per saber si era moment de vendre o comprar, i els acostumem a trobar en fons d’empreses.
Publicat: 03-04-2004
En aquest article es presenta un resum introductori sobre la Gestió de Processos. Una organització no és mes que un conjunt de processos i la eficiència de l?organització està condicionada per la eficiència de cadascun dels seus processos.
Publicat: 15-05-2007
A finals del segle XVIII, el conjunt de pobles que integren les Muntanyes de Prades aplegava a 4.613 ànimes, el seu màxim demogràfic fou l’any 1857 amb 7.713.
Passada la fil.loxera, el 1900 la població s’havia reduït a 5.827 persones, la pèrdua de capital humà continuarà durant tot el segle XX, el 1936 era de 4.055. En el primer any de la postguerra (1940) la suma de residents era de 3.731 i el 1960 sols de 2.848 (1).
La causa del decreixement és l’emigració de la gent de muntanya vers altres poblacions, principalment del Camp de Tarragona, tot i que també de la Conca, les Garrigues o el Priorat.
La recerca d’unes millors condicions de vida i de treball provocarà la disminució de joves i, en conseqüència, una baixada de la fecunditat, i paral.lelament un envelliment de la població.
Publicat: 26-04-2004
Publicat: 20-08-2007
Ningú no dubta de la importància de Reus a l'època moderna; al segle XVIII, esdevé la segona població de Catalunya després de Barcelona. No ens ha d'estranyar, doncs, que al set-cents hi localitzem una família de constructors d'orgues. En primer lloc, ho devem a la gran multiplicitat d'artesans especialitzats que hi havia, ja que la concentració d'oficis afavoria l'orguener en la construcció de la seva obra; així, per exemple, podia demanar la col·laboració i ajuda d'argenters, estanyers, fusters, serrallers, escultors, dauradors, ferrers, etc.
Publicat: 25-09-2007
Tarragona com a capital de província aplega molts dels serveis de la demarcació, alguns
abans depenents de l’administració central i avui de l’autonòmica, tots han generat i
generen documentació que periòdicament es traspassa als Arxius Centrals
administratius o a l’Històric de Tarragona (AHT), precisament en aquest darrer centre hi
ha dipositat el fons del Servei de Recursos Forestals del districte de Tarragona-Castelló
(1846-1984) ,on predomina bàsicament informació dels boscos de les Terres de l’Ebre .
Publicat: 17-10-2007
Vallclara, Vimbodí, Senan i Vilanova de Prades són els termes municipals de la
Conca de Barberà que limiten amb les Garrigues. La nostra intenció amb el present article és documentar les relacions humanes del primer poble, Vallclara, amb els seus veïns garriguencs, la font documental emprada ha estat el padró d’habitants dels segles
XIX i XX, malgrat les divisions administratives del segle XIX (província i partit judicial) que el separaren oficialment de localitats amb un passat comú (jurisdicció senyorial del monestir de Poblet, pertinença a l’Arquebisbat de Tarragona, una economia agrària...). Segons Josep Iglésies, Vallclara l’any 1857 comptava amb 411
habitants, el 1877 amb 433, el 1897, 426, quan s’inicia la davallada que s’accentuarà en el segle XX: el 1930 baixà a 295, el 1950 a 209 i el 1970 sols a 129 (1), la causa serà la
emigració vers a les ciutats a la recerca d’un futur millor. La base econòmica era
l’agricultura amb el complement de la ramaderia i el bosc, sense indústria i amb una dependència del clima per a obtenir bones collites, l’aigua és escassa i els conreus són de secà.
Publicat: 25-09-2007
Una de les conseqüències de la crisi agrària de finals del segle XIX a la Conca de Barberà, fou l’emigració de persones envers les ciutats, unes vegades per a la recerca de millors condicions de vida, d’altres en funció de les seves ocupacions o bé per estratègies matrimonials. El fet de traslladar-se a llocs amb possibilitas de desenvolupament econòmic, també comportà l’accès a estudis superiors de molts d’ells, alguns dels quals posteriorment tornaren a efectuar una segona emigració envers la capital catalana.
