Tags relacionats...

tarragonaciutat

Tarragona dóna el nom de Joaquim Icart Leonila a un carrer

font: GdP / Aj. Tarragona

publicat: 18-05-2004

La Junta de Govern Local, ha aprovat avui, entre d'altres resolucions, proposar assessorar l'Alcaldia, per tal de donar el nom de Joaquim Icart Leonila, al carrer A-K PP3, vial situat a la dreta de l'Avinguda d'Andorra en direcció a Valls i junt a la rotonda d'on parteix l'Avinguda dels Països Catalans cap a Sant Pere i Sant Pau. Tanmateix, la Junta donarà compte d'aquest acord, a la Comissió d'Estudi de la revisió dels noms dels carrers de la ciutat, per tal que en tingui coneixement.

La sol·licitud d’atorgar el nom del reconegut tarragoní, a un carrer del municipi, parteix de 8 entitats de Tarragona i voltants. El passat 16 de d’abril, les AA. de VV. del barri de Maria Cristina i de Monestir de Poblet, juntament amb la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, l’Associació de la Gent Gran «Esplai Sant Magí» de la Fundació de La Caixa, la Federació d’AA. VV. Segle XXI, l’Arquebisbat de Tarragona i l’Arxiu Bibliogràfic del Monestir de Santes Creus, es van adreçar a la conselleria de Cultura, demanant que es retolés amb el nom de Joaquim Icart Leonila, un carrer o plaça de la ciutat. Els peticionaris van adjuntar al seu requeriment, un extens i complert currículum del respectat intel·lectual. De l’activitat desenvolupada per Joaquim Icart, al llarg de la seva vida, cal destacar les següents particularitats:
Des de molt jove, es va iniciar en el periodisme, publicant diversos articles sobre crítica literària i altres temes a la premsa local. La seva aportació a la historiografia tarragonina se centra en la seva tasca com a escriptor, traductor i prologiste. Dominava extraordinàriament les llengües clàssiques, grec i llatí, la qual cos li permetia traduir fidelment textos escrits en els citats idiomes. L’octubre de 1993, va ingressar com a funcionari de l’Administració Local, el 1977, un any abans de la seva jubilació, va ser l’encarregat de l’Arxiu Municipal.

Des de 1949, va ser soci de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense i de 1976 a 1979, va ocupar el càrrec de redactor en cap del Butlletí d’Arqueològic d’aquesta entitat.

L’any 1980, va ser guardonat Tarragoní Fidel, per l’Òmnium Cultural.

L’any 1994, l’Ajuntament de Tarragona, li va concedir la Medalla d’Argent de la Ciutat.

El 21 de novembre, de 1997, pocs dies abans de morir, la Generalitat de Catalunya, li va concedir la Creu de Sant Jordi.