Entre les vuit centrals nuclears de l'Estat s'han registrat en el que portem d'any un total de 48 incidents, 26 dels quals pertanyen a les tres plantes catalanes. La central nuclear Ascó I ha patit deu incidents i Ascó II, n'ha comptabilitzat vuit. A causa d'alguna d'aquestes incidències la planta de la Ribera d'Ebre va haver de tancar entre els dies 10 de juny i 21 de juliol. L'altra nuclear catalana, la de Vandellòs II, porta registrats vuit successos. El més greu va ser l'incendi que es va originar el passat 24 d'agost en un alternador que es troba en una zona no radioactiva, i que va obligar a tancar la planta el mateix dia.

Pel que fa a la resta de nuclears de l'Estat, les dues d'Almaraz, a Càceres, porten tres incidents des de principis d'any; la valenciana de Cofrentes en porta onze; la de Santa María de Garoña de Burgos n'ha registrat quatre fins al moment; i la de Trillo, a Guadalajara, quatre més. Aquests successos han fet que la planta de Cofrentes tanqués del 18 al 23 d'abril i del 25 de juliol al 7 d'agost; i que la de Trillo ho fes entre el 27 de març i el 7 de maig, tot i que els responsables de la central van allargar la parada per fer-hi treballs de manteniment.

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha catalogat la majoria dels incidents de nivell zero, cosa que vol dir que no hi ha hagut cap mena de significació per a la seguretat. De tots els casos però, n'hi ha un que s'ha classificat com a 'incident' de nivell de dos. Es tracta de la fuita de partícules radioactives del passat mes de novembre a Ascó II que va ser ocultada per l'empresa titular de la central, l'Associacó Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV).

Precisament per amagar aquesta informació, el Consell de Seguretat Nuclear ha proposat una sanció exemplar que oscil·larà entre els 9 i els 22'5 milions d'euros, i que per tant serà la més alta sobre una planta espanyola. En aquest sentit, la política del CSN és clara, segons ha explicat a l'ACN el sotsdirector d'instal·lacions nuclears, Javier Zarzuela, qui apunta que d'acord amb la seva llei de creació, el Consell té l'obligació de proposar un expedient sancionador quan descobreixi que hi ha hagut qualsevol tipus d'irregularitat en una central.

Zarzuela assegura que 'globalment' les centrals espanyoles no tenen més incidents que els registrats a d'altres països. A més, manifesta que el novembre del 2006 va canviar el sistema de notificació de successos i que, des d'aquesta data, el protocol de comunicació ha variat ja que ara s'ha d'informar d'incidències que fins llavors no es comunicaven. 'Coses que abans no eren comunicables, ara sí que ho són i això fa pujar el nombre d'incidents registrats', apunta el sotsdirector del CSN.

Javier Zarzuela reconeix que les catalanes són les nuclears de l'Estat que registren un major nombre d'incidents, encara que explica que els successos que hi ha hagut fins ara 'no són massa significatius'. Tot i això, diu que el Consell de Seguretat Nuclear té analitzats 'amb bastant detall' els casos de Vandellòs II i Ascó I i II, i que les incidències estan 'acotades' a uns problemes 'molt concrets'. Per exemple, ha atribuït alguns dels successos registrats a ajustaments del sistema de monitorització de gasos en la sala de control d'Ascó, que provoquen que el monitor 'doni diverses senyals d'alarma i que s'hagin de notificar'. També ha apuntat que en altres casos, com en parades automàtiques del reactor o en errades del sistema de seguretat, 'no hi ha una tendència alarmant'.

Reaccions de les administracions
Aquesta proliferació de successos i, sobretot, el retard a l'hora de comunicar-los, ha fet que tant els alcaldes de la zona com el Govern hagin posat en dubte públicament l'actuació de l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV). Després de l'incendi declarat a Vandellòs II, l'executiu català demanava al CSN que estigués 'més a sobre' de les empreses privades que gestionen les centrals nuclears, i alhora instava també aquestes empreses a dur a terme una política comunicativa 'més eficient', i a ser més curoses també amb la seva gestió de les infraestructures.

Els alcaldes de la zona no s'han volgut pronunciar durant aquests dies al respecte dels incidents de les plantes, tal com han manifestat a l'ACN fonts de l'Ajuntament de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, 'fins que no hagi passat la reunió de la Comissió de Seguiment', que ha de tractar el foc de la nuclear del Baix Camp i on també es vol obrir un debat al voltant de la gestió que porta a terme l'ANAV. Les poblacions remeten al comunicat conjunt que els cinc municipis més propers a les nuclears catalanes van emetre la setmana següent del darrer incident de la planta del Baix Camp que encara manté la central tancada.

En allà, els alcaldes i equips de govern dels ajuntaments de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), Mont-roig del Camp (Baix Camp), Pratdip (Baix Camp), Tivissa (Ribera d'Ebre) i Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant lamentaven la falta de 'transparència informativa' de l'empresa explotadora. Consideraven com a 'excessives' les quatre hores que van tardar en assabentar-se de l'incendi i manifestaven que troben a faltar informació 'directa i exhaustiva' per part de l'ANAV. Per la seva banda, els responsables de l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs tampoc han volgut fer cap tipus de declaracions al respecte de les incidències ocorregudes a les plantes que gestionen.

Actualment les centrals nuclears Ascó I, Ascó II i Vandellòs II produeixen anualment més de 24.000 milions de quilovats hora d'electricitat, fet que suposa el 50% de l'energia elèctrica consumida a Catalunya. Tot i així, els grups ecologistes asseguren que el model de les nuclears ja està caduc.

El posicionament dels grups ecologistes
La delegada de Greenpeace a Catalunya, Anna Rosa Martínez, ha explicat a l'ACN que el fet que les centrals nuclears catalanes hagin registrat més incidències que les de la resta de l'Estat es deu, en gran part, a la 'mala gestió' de l'empresa que hi està al capdavant, l'ANAV. Segons ha afirmat Martínez, aquesta empresa té una tendència a posar per davant de la seguretat els seus interessos econòmics, 'fet que contribueix a que hi hagin més incidents'. La delegada de Greenpeace a Catalunya ha criticat també el fet que el CSN 'encobreixi' l'ANAV, i ha afegit que les sancions que aquest organisme controlador ha imposat a l'empresa gestora de les centrals catalanes són menors del que haurien de ser.

Greenpeace es posiciona també en total desacord amb el fet que el ministre d'Indústria, Miguel Sebastián, hagi mostrat interès en justificar la prolongació de la llicència d'activitat de les centrals nuclears més enllà de la seva vida útil, programada en un màxim de 25 anys quan es van construir. En aquest sentit, el grup ecologista ha explicat que la mitjana d'edat de les centrals espanyoles ja arriba a aquests 25 anys, i que totes presenten, 'en major o menor mesura', problemes d'envelliment. En especial, s'ha referit a la central de Santa Maria de Garoña, a Burgos, la més antiga de l'Estat, que es va posar en funcionament el 1971, i que 'pateix greus problemes d'esquerdes, fonamentals per la seguretat'. A més, ha assegurat que la seva aportació elèctrica és 'marginal' (menys de l'1,3 del total) i està 'més que compensada' per la producció procedent de les energies renovables.

Ecologistes en Acció també creu que l'envelliment de les centrals és un problema, i ha titllat de dolenta la gestió de l'ANAV. D'una banda, ha criticat 'l'abandó pràcticament total' de la cultura de la seguretat, i la reducció de personal que ha fet aquesta empresa, 'ampliant les subcontractacions amb gent menys preparada'. A més, aquest grup ecologista assegura que un dels principals problemes és que l'ANAV 'menteix, deixa de banda la seguretat i només es preocupa per aconseguir beneficis'. Tal com ha explicat a l'ACN el coordinador d'Ecologistes en Acció, Eloi Nolla, la situació és 'angoixant', i s'ha creat una 'psicosi col·lectiva'.