Tags relacionats...

mediambientgaiaaltcamp

Les terres que rega el Gaià reivindiquen el valor natural i patrimonial del riu

font: ACN

publicat: 17-11-2008

Les entitats que lluiten en defensa del valor natural i patrimonial del Gaià debaten aquests dies el passat, present i futur d'aquest riu, que travessa tres comarques tarragonines. Malgrat que creix l'interès per preservar l'entorn del riu i es dibuixen bones perspectives, les entitats no abaixen la guàrdia i insisteixen que l'estat ecològic arrossega dues carències: manca de cabal -a la desembocadura- i manca de sanejament de les aigües residuals -al llarg del curs. 'Sembla una claveguera a cel obert', declara l'ecologista Antoni Ruiz de Castroviejo.

El Gaià al seu pas per Santes Creus Ecologistes i historiadors van de bracet en aquesta lluita perquè és un riu lligat al passat, envoltat de castells medievals abandonats. El Gaià és un dels rius que recorre les terres tarragonines, de forma perpendicular a la costa. Malgrat no destacar per la seva llargada -té un traçat de 66 quilòmetres amb un cabal mitjà de 0,57 metres cúbics per segon-, té trets que el fan únic, tant a nivell ecològic -la seva funció de connector biològic, les espècies pròpies de vegetació de ribera o la troballa d'excrements de llúdriga, tot que encara no s'ha confirmat-, com històric, ja que va fer de frontera natural entre el Comtat de Barcelona i Al-Andalus. Per això, al llarg del seu curs, es van edificar prop de mig centenar de castells i algunes torres de vigilància.

L'historiador Josep Santesmases, membre del Centre d'Estudis del Gaià, lamenta que bona part d'aquestes fortificacions estiguin en mal estat de conservació. 'És un diamant en brut per explotar', afirma Santesmases, referint-se a l'altíssima densitat de torres i castells. Per això considera que, a banda d'intervencions puntuals, caldria impulsar una actuació conjunta que englobi tot el territori, per tal de promocionar-lo. En la seva opinió, les administracions 'no s'ho han pres seriosament' i 'està tot per fer'. L'historiador creu que el problema és que, al Camp de Tarragona, 'el romà es menja tot el que és medieval'.

Front les construccions històriques s'hi troben les modernes, com la presa de Repsol al Catllar que 'agreuja l'absència d'aigua al riu' en el seu tram final, segons Ruiz de Castroviejo, que és treballador forestal. L'embassament ha estat motiu d'actes reivindicatius de 'Salvem el Gaià', plataforma creada fa anys en defensa del riu. Tot i això, el treballador forestal creu que 'les perspectives són bones' i que augmentarà el suport polític i les inversions. Un dels punts que roman sobre la taula és la figura dels consells de conca, que 'encara no han vist la llum', i la consolidació d'un fòrum participatiu permanent.

Ruiz de Castroviejo creu que cal la predisposició de tots els agents, no sols dels ecologistes, sinó també de l'administració, dels regants i dels veïns de la conca del Gaià. L'ús 'social' del riu ha canviat amb el pas del temps. Santesmases recorda que la canalla hi anava a jugar, però ara la vegetació és 'impenetrable', envaïda per la canya comuna. 'La gent del territori viu d'esquena al riu', conclou l'historiador. Precisament per donar un gir a aquesta visió i posar a debat el valor de les terres regades pel Gaià, Santes Creus acull les primeres jornades d'estudi i divulgació de les Terres del Gaià, amb més de 60 inscrits.