Publicat: 26-11-2012 [...] La seva educació musical va començar a la vila nadiua, concretament amb la germana Pilar Gomis. Als dotze anys la seva tieta de Reus, Maria Teresa Pujadas, li va presentar una amiga seva que estiuejava al Vilosell, i que era professora de piano del Conservatori de Tarragona, la Carme Flexas que passaria a ser la seva professora durant gairebé deu anys. El seu mestratge, és sens dubte el que més el va influenciar. Era una professora excepcional, tan a nivell musical com humà, gràcies a ella va aprendre la base principal i alhora guanyava alguns premis de piano, tant provincials (Premi Manuel Nieto, de Reus) com a nivell de Catalunya (Premi de Joventuts Musicals de Vilafranca del Penedès). Amb la Carme va assolir el grau elemental fins a vuitè de piano. En aquesta època treballà com a professor de piano a l'Escola Municipal de música de l'Espluga de Francolí (que fundà la mateixa Carme Flexas) i a Cervera. [...]
Publicat: 12-03-2012
Els textos publicats en aquest llibre són els continguts de les conferències que els respectius autors pronunciaren entre els mesos de maig i octubre de 2008, en diversos municipis de la Conca de Barberà, per commemorar el bicentenari de la Guerra del Francès, coordinats per Josep M. Grau i Pujol, president del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, i Gabriel Serra i Cendrós, tècnic de cultura del Consell Comarcal de la Conca de Barberà.
El llibre fou editat l'any 2010 pel Centre d'Estudis de la Conca de Barberà i el Museu Arxiu de Montblanc i Comarca, amb el suport de la Diputació de Tarragona, el Consell Comarcal de la Conca de Barberà, l'Ajuntament de Montblanc, l'Institut Ramon Muntaner i la Fundació Martí l'Humà - Tot Conca.
Sumari
Pròleg. La Guerra del Francès vista des del territori
Josep M. Torras i Ribé
L’impacte de la Guerra del Francès a la Conca de Barberà (1808-1814)
Josep M. T. Grau i Pujol
Els desastres de la guerra al Camp de Tarragona i a la Conca de Barberà. Montblanc, Barberà i Solivella
Manuel Güell i Junkert
La Batalla de Valls (Pont de Goi, 25 de febrer de 1809)
Francesc Murillo i Galimany
La Destrucció dels arxius durant la Guerra del Francès a la Conca de Barberà
Josep M. Porta i Balanyà
La Guerra del Francès a Montblanc. Dades per al seu estudi
Gabriel Serra i Cendrós
Addenda. Agustina d’Aragó hauria pogut ésser montblanquina
Josep M.T. Grau i Pujol
Plànols de l’exèrcit
Publicat: 03-02-2012
Primer número, corresponent a l'any 2011, de la revista Podall (Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències), editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. ISSN: 2014-6957. Dipòsit legal: T-58-2011.
CONTINGUTS
Editorial - 5
Humanitats i Ciències socials
Història de l’art
Una imatge d’alabastre per a un retaule barroc de Poblet (1713-1715) - 7
Joan Yeguas Gassó
Prehistòria
Una visió de l’art rupestre a les muntanyes de Prades - 14
Ramon Viñas Vallverdú.
Història moderna
Un capbreu de la comunitat de preveres de Montblanc de finals del segle XVI (1590-1593) - 51
Roser Puig Tàrrech - Josep M. Grau Pujol
Història contemporània
El monument de la Plaça de la Creu: l’ombra allargada dels «Fets de Solivella» - 58
Josep M. Sans Travé
L’exili republicà després de la guerra civil a Barberà de la Conca (1939) - 132
Josep M. Grau Pujol
Onomàstica
Onomàstica de Vilaverd (anys 1341-1339) - 151
Moisès Selfa i Sastre
Pensament
Aproximació al pensament polític de Josep Conangla i Fontanilles - 160
Xavier Ferré i Trill
Música
El P. Jordi M. Bou i Simó, organista del monestir de Poblet - 162
Gener Gonzalvo Bou
Patrimoni
L’arxiu Montserat Tarradellas i Macià. Monestir de Poblet - 166
Montserrat Catalán i Benavent
Ciències naturals
Els microsatèl·lits o SSR com a eina per a la identificació de varietats - 172
Francesca Fort i Marsal, i altres
Exemple que il·lustra les possibilitats d’utilització de la seqüenciació en la tècnica dels SSR
Francesca Fort Marsal, i altres
Agora
Dotze anys de recerca arqueològica a la Conca de Barberà (1999-2010) - 197
Manuel Vaquero
Diversos
La peça del Museu:
Primer premi Biennal d’art de Montblanc de l’any 1953. Martínez Lozano - 223
Josep M. Carreras Vives
Fotografia
Església de Santa Maria de Poblet - 226
Domi Mora
Lettera - 228
Josep Civit i Mateu
Enriqueta Moix Maré
Informacions
Memòria d’activitats. 2010 - 234
Museu Arxiu de Montblanc i Comarca
Cente d’Estudis de la Conca de Barberà
Centre d’Història Natural de la Conca de Barberà
Associació Amics Martínez Lozano
Associació Litèrària L’Escarritx
Bibliografia del Museu Arxiu i del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà, 2010 - 259
Publicat: 02-01-2012 Quan, el 2010, em vaig començar a interessar per la genealogia de la meva família, de l’oncle frare pràcticament no en sabia res, ni tan sols el seu nom religiós. Amb l’estimable ajuda d’una parenta monja, vaig conèixer que havia estat membre dels fra menors. Mitjançant el llibre que resen cada dia per la memòria dels franciscans morts, va trobar les seves dades i, amb elles, tota la resta d’informació sobre el germà del meu besavi. Amb l’ajuda de l’arxiver del convent dels Franciscans del carrer Santaló de Barcelona i la resta de gestions fetes per mi, vaig poder elaborar aquesta petita nota biogràfica de fra Pasqual Llobet.
Publicat: 14-12-2011
"En un llibre d'història de Lilla no podia faltar un capítol dedicat als renoms, molts encara plenament vigents. En un treball d'escola realitzat ara fa deu anys dedicat a la toponímia i que recollia breus apunts d'història oral, no hi apareixia cap cognom i ben pocs noms, sempre es parlava del renom de la casa, casa entesa com a família o llinatge, que feia la història atemporal i col·lectiva. Però, en fer una llista dels renoms es donava l'equivalència renom=nom de l'immoble. Avui, a finals del segle XX, el renom ha quedat associat als immobles, després d'uns anys d'èxode i la conseqüent pèrdua de moltes famílies i l'arribada de persones que no tenien cap renom que busquen la primera o segona residència." [...]
Article publicat al llibre: Lilla: aproximació a la història d'un poble Lilla, editat per la Parròquia Sant Joan Evangelista, Lilla, 1996.
Publicat: 12-12-2011 La Guerra dels Segadors afectà d'una forma molt intensa la Conca de Barberà, lloc estratègic. La bibliografia existent és encara minsa1 i són importants els buits documentals causats pel mateix conflicte bèl·lic. Una de les conseqüències directes del període de penúria fou l'endeutament dels particulars i dels municipis, que podem conèixer a través de la font notarial, i que es presenta en aquest article. Es tracta d’uns casos concrets de la Conca de Barberà i de la veïna comarca de les Garrigues trobats en els manuals de la notaria civil de Montblanc.
Publicat: 05-12-2011
"En la convocatòria de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet, se’ns encarregà la preparació de la ponència del medi social; l’acceptàrem gustosament, agraïts per la confiança i amistat, però amb el respecte que es mereix la responsabilitat de tractar les relacions que al llarg de la història han tingut els homes amb la naturalesa que els envolta, amb les limitacions i condicionaments que aquesta imposa, i amb el fet que els seus habitants hagin intentat adaptar-se i aprofitar al màxim els seus recursos. Des d’un bon començament el nostre objectiu fou abordar el conjunt, les Muntanyes de Prades, ja que la part del bosc pobletà la tractàrem en profunditat l’any 1990 en el llibre: L’aprofitament del bosc a l’època moderna (La Conca de Barberà, s. XVIII). Aquesta orientació ens dugué a la recerca de tota mena de documentació en multiplicitat d’arxius, dels responsables dels quals rebérem una atenció excel·lent. No ha estat la nostra intenció tancar temes, sinó obrir-los, oferir-los en safata per animar altres persones a continuar investigant i posar al descobert aspectes que encara no s’han aprofundit. És per això que el primer capítol el dediquem als arxius, a les fonts primàries, però no a les que hem utilitzat, sinó les que encara resten per explorar. No oblidem que des de fa anys n’hi ha molts que ens han precedit, i han esmerçat hores de treball i dedicació en l’aprofundiment de la trajectòria dels pobles d’un massís que, tot i l’abandonament i la minva demogràfica, es resisteixen a desaparèixer. L’adaptació als temps actuals; la creixent sensibilització de la societat i les administracions vers la preservació d’unes formes de vida, d’un medi natural; les xarxes de comunicacions, que avui, sovint, permeten compaginar el treball a la plana camptarragonina o conquenca i la residència muntanyenca; les noves apostes econòmiques pel turisme de natura, d’esports i de cultura i l’augment de serveis i segones residències, obren la possibilitat de poder viure en aquests pobles habitualment.
El passat ha deixat restes en el paisatge, els marges als boscos assenyalen que en un temps pretèrit aquelles terres es desbrossaren, es conrearen i, posteriorment, es deixaren ermes; unes parets d’un corral enrunat ens indiquen que la ramaderia hi era present, un molí abandonat al costat d’un riu ens ensenya que abans de la invenció de l’electricitat o les màquines de vapor els enginys mecànics funcionaven, bé per la força de l’aigua (molins de farina o de paper) o dels animals (molins d’oli) o dels homes (telers); les dificultats de l’orografia ens adverteixen que sovint l’única forma de transport terrestre era la tracció animal, a bast de mules o matxos.
No hem volgut repetir dades ja conegudes, i a disposició de tothom en lletra impresa, sinó que hem intentat cercar noves estadístiques demogràfiques, agrícoles, pecuàries, forestals, mineres o industrials, que puguin, a la vegada, servir com a base per a establir equiparacions en el temps amb altres indrets de Catalunya. Tampoc no ha estat la nostra idea catalogar tota la bibliografia publicada sobre les Muntanyes de Prades fins al present, tasca que s’haurà d’emprendre un dia o altre, sinó sols la relacionada amb les matèries tractades, això sí, generosament.
L’apèndix també hauria pogut ser més extens, però aquí sí que els criteris d’edició ens limitaven l’espai disponible."
El present article està inclòs en les Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. L'Espluga de Francolí: Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, 2004. ps. 195-279.
Publicat: 23-11-2011
En el segle XVIII la notaria de Sarral tenia una àrea d'atracció limitada al seu entorn més immediat: Montbrió de la Marca, Vallverd i Rocafort de Queralt, Biure, Conesa, Savallà, Forès, Belltall, Ollers, Barberà de la Conca, Cabra del Camp i el Pla de Santa Maria. En menor mesura també destaquen altres pobles de la Conca com Solivella, Blancafort, Pira, La Guàrdia dels Prats, i d'altres de l'actual Urgell (Rocallaura, Nalec...).
La migradesa de documents sobre Sarral en el segle anterior, tant municipals com parroquials o notarials, fa que la localització de documents tingui especial interès com a font històrica. És per això que la senzilla aportació d'aquest document radica en la presentació dels manuals d'un notari tarragoní, Feliu Argimon, que exercí l'ofici d'escrivà de la cúria del batlle de Sarral l'any 1659.
Publicat: 31-10-2011
"Al Carrer Santa Anna número 8 de la ciutat de Tarragona, en la mateixa seu del Museu d’Art Modern, hi ha l’Arxiu Històric de la Diputació, el qual conté nombrosos documents referits a la nostra comarca. Hem consultat d’una manera sumària la secció d’expedients diversos (en format foli) i n’hem localitzat alguns d’interessants que tot seguit comentem. El més antic i gruixut és el contenciós judicial entre els ajuntaments de Rojals i Montblanc sobre la delimitació de la partida de bosc Els Plans de la Vila o Plans de Sant Joan entre els anys 1883-1889. [...]"
Article publicat a la revista El Foradot (Montblanc) 55 (juliol-agost 2009), p. 25.
Publicat: 16-09-2011 A causa de la forta immigració a la ciutat comtal al llarg del segles XIX i XX en la nòmina de preveres que exerciren el seu ministeri sacerdotal (sigui com a vicaris o com a ecònoms) a la diòcesi barcelonina n’hi ha molts de la resta de Catalunya, i evidentment també de la Conca de Barberà.
