Publicat: 08-01-2014
Ara fa 10 anys, amb motiu de la inauguració de l’actual orgue parroquial, vaig escriure un article sobre el procés de la construcció de l’orgue antic de la parròquia; em basava en el rigorós i detallat estudi que en féu el Sr. Antoni Catà i també en les dades que aporta Mossèn Pié, extretes de les actes del Consell Municipal. La consulta, a l’arxiu municipal, del lligall de correspondència dels darrers anys del segle XVII m’ha proporcionat nova informació referent a la construcció d’aquest primer orgue.
[...]
Publicat: 03-12-2013
Emigració de les Muntanyes de Prades i la Conca de Barberà a les viles d'Alcover i la Selva del Camp. Un estudi comparatiu a partir dels padrons del primer quart del s. XIX
Segons els censos aplegats per Josep Iglésies Fort, l’any 1845 els tretze nuclis de les Muntanyes de Prades aplegaven a 3.797 habitants, en relació al cens de Floridablanca de 1787, que en comptava 4.613, el conjunt pradenc havia perdut un 17,7% del seu contingent demogràfic. Els quatre municipis més poblats el 1845, eren Prades (819 hab.), la Riba (706 hab.), l’Albiol (386 hab.) i Mont-ral amb Farena (287 hab.). La localitat que més creix entre 1787 i 1845 és la Riba, l’única especialitzada en una economia manufacturera (elaboració de paper) en un entorn agrari, tot aprofitant el curs del riu Brugent. Un cens posterior de 1857, atorga a l’altiplà un total de 7.713 persones, xifra màxima de la seva història, a partir d’aquí, la davallada serà continua i imparable1, aquesta elevada diferència entre 1845 i 1857 també es podria explicar per una ocultació del primer recompte. Els intercanvis humans entre les Muntanyes de Prades a favor del Camp de Tarragona, haurien començat anys abans. Per a constatar el volum d'èxode ens hem centrat en dues viles, Alcover i la Selva del Camp, al peu del massís i llocs de mercat per la compra-venda de mercaderies, a més de petits centres de serveis. La nostra font d’informació ha estat els padrons d’habitants, per Alcover el de l’any 1830, amb rectificacions de 1832, i per la Selva, el de 1841, el més proper cronològicament conservat; també aportem dades de Valls de 1844. Com a complement, hem afegit el resultat del buidatge de l’emigració de la Conca de Barberà, tractem doncs, de migracions interiors de curta distància, una mobilitat rural. D’igual forma que en treballs anteriors, detallem en els apèndixs, els noms i cognoms, per si altres investigadors els volen aprofitar per a realitzar estudis amb diferents enfocaments, siguin antropològics, geogràfics, econòmics o simplement genealògics, per la qual cosa caldria utilitzar fonts documentals complementàries, com són els llibres sacramentals, cadastres i recanes, manuals notarials, etc.
Aquests emigrants podrien esdevenir uns elements de suport i ajuda per altres generacions posteriors de convilatans, que també abandonarien la muntanya a la recerca de treball i millors condicions de vida, aquest moviment dels primer terç del segle XIX l’hem d’entendre com a precedent del de la segona meitat de la mateixa centúria, i següents. [...]
Publicat: 26-11-2013 Els arxius són la memòria del nostre passat i cada vegada més la societat valora la importància de la seva conservació i de la proximitat dels fons en relació el seu origen, cara a facilitar la seva consulta i investigació. De tots és conegut el cas dels anomenats “papers de Salamanca”, que són els documents de la Generalitat de Catalunya, i d’altres organismes públics (ajuntaments) i persones jurídiques i físiques, requisats pel règim franquista per a formar la Causa General que havia de delatar les actuacions dels republicans i facilitar les proves pels consells de guerra, és a dir que foren uns documents utilitzats per la repressió i estan tacats de sang. Malauradament encara no han retornat en la seva totalitat, tal com si fos un botí de guerra, tota una vergonya en ple segle XXI quan els governs de Madrid sols invoquen la democràcia i la Constitució per anar en contra dels drets nacionals dels catalans, talment com si fóssim la seva darrera colònia. [...]
Publicat: 22-11-2013 Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona, 1678 - 1755) és el pintor català més destacat i estudiat del període de finals del segle XVII i primera meitat del segle XVIII; en el present estudi donem a conèixer dues noves atribucions dins de la seva trajectòria o si més no realitzades sota la influència de la seva estètica, i de les quals es conserven fotografies i també donem a conèixer una fotografia d'una altra obra ja documentada i que li es atribuïda.
Publicat: 18-11-2013 A qui hagi viscut prou anys a Montblanc i en conegui raonablement la historia recent, li pot xocar que un article amb aquest títol vingui signat per algú amb el meu cognom. I és que des que sóc petit, que a la família hem tingut la sensació de que el negoci que el meu rebesavi, en Josep Contijoch i Poblet, muntà dins el convent, fou la causa principal del seu deteriorament. Amb motiu de la restauració que se n’ha dut a terme els darrers anys i amb l’actual reconstrucció del claustre, he procurat treure’n l’entrellat de la verdadera historia d’aquesta destrucció i dels seus responsables.
Publicat: 24-10-2013
Segon número, corresponent a l'any 2012, de la revista Podall (Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències), editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. ISSN: 2014-6957. Dipòsit legal: T-58-2011.
CONTINGUTS
Introducció
Prehistòria
El reciclatge d’artefactes lítics al paleolític superior: les eines cremades del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet)
Manuel Vaquero (coordinador), Susana Alonso, Sergio García Catalán, Angélica García-Hernández, Bruno Gómez de Soler, David Rettig i Maria Soto . . 9
Els centres d’interpretació de l’art rupestre de Catalunya (CIAR). Divulgar el patrimoni mundial
Ramon Viñas, Agustí Vericat i Jaume Mor . . . . 26
Història
Una altra peça del trencaclosques pobletà durant la Guerra de Secessió
Josep M. Grau i Pujol i Manuel Güell i Junker . . . . 56
El pou de gel de la Granja Mitjana (Vimbodí): Seguiment arqueològic, restauració, posada en valor i la seva contextualització
Adam Picón i Manyosa . . . . . . 65
El servei de Correus a Vimbodí-Poblet (1850-2012)
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 94
Els crims de la Pobla de Ferran de l’any 1928
Jordi Creus Verni . . . . . . 134
«Recuerdos», vivències del soldat republicà Josep Jiballí Dolcet, incorporat amb la seva lleva a l’exèrcit franquista
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 148
Arxivística
El testament de Bartomeu de Castellnou, de Montblanc (1376)
Josep M. Llobet i Portella . . . . . 186
Catàleg dels testaments del segle XVII conservats a l’Arxiu parroquial de Santa Maria de Montblanc
Jordi Anglès Sanahuja . . . . . . 190
Inventari de la col·lecció de documents de la família Gassol-Andreu, de Montblanc (1880-1915)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 204
Una col·lecció de documents sobre Mn. Ramon Muntanyola i Llorach (1942-1983)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 222
La digitalització de documentació històrica: patrimoni i noves tecnologies a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Josep M. Porta i Balanyà i Núria Vilà i Ninot . . . . 235
Genealogia
La genealogia de la família Contijoch de la Conca de Barberà a través de les llibres sacramentals (1575-2012)
Eduard Contijoch i Miquel . . . . . 247
Llengua i Literatura
Epistolari entre l’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul i l’impressor Josep M. Requesens, de Montblanc (1946-1953)
Josep M. Carreras Vives i Josep M. Grau i Pujol . . . . 255
Ramon Amigó Anglès (1925-2011)
Xavier Ferré Trill . . . . . . 264
Espiritualitat i Pensament
Consciència, natura i esperança en el discurs simbòlic de Maties Palau Ferré
Eudald Carbonell i Policarp Hortolà . . . . . 269
Noche oscura
Domi Mora . . . . . . 274
Geologia i Espeleologia
El secret de la Pasquala
Jordi Pujadas i Ferrer . . . . . . 294
Solencio de Bastaras. Bastaras-Panzano (Osca). Crònica sentimental de Solencio de Bastaras
Joan Pallisé Clofent . . . . . . 305
Tecnologia i medi ambient
Més de mig segle de l’home a l’espai
Josep Roselló Guasch . . . . . . 334
Telescopi de 810 mm de diàmetre de construcció artesana
Jaume Felip Sànchez . . . . . . 344
El procés de reconversió ecològica del Monestir de Poblet. Actuacions impulsades per la comunitat de monjos per millorar la seva relació amb el medi natural entre 2007-2012
Lluc Torcal i Josep M. Mallarach . . . . . 350
Associació Forestal de les comarques de Tarragona
Joan Llagostera . . . . . . 372
Biologia
La teràpia gènica com a correctora d’errors genètics
Roman Galimany i Solé . . . . . . 386
Àgora
Un projecte humanista de Miquel Golobardes i Vila durant la postguerra: el Col·legi Acadèmia Montblanc (1941-1943)
Maria Golobardes i Martí . . . . . . 397
La peça del mes
La xeringa. Una peça genuïna del carnaval montblanquí
Josep M. Carreras Vives . . . . . . 455
Publicat: 02-09-2013
En les darreres dècades Rojals ha estat objecte d’atenció per part de diversos estudiosos, principalment Francesc Sifre Pérez, Josep M. Contijoch Casanovas i Josep Insa Montava, malauradament la completa i mètodica investigació del primer, traspassat el 2010, roman inèdita.
Segons Josep Iglésies el cens de 1900 registrava a Rojals un total de 498 habitants, el 1920 eren 372, el 1940 havien minvat a 248 i el 1950 a 176, una devallada demogràfica que és paral·lela a la resta de pobles de les Muntanyes de Prades: La causa és l’emigració progressiva vers a altres nuclis urbans especialment del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, tal com hem documentat a través de les sèries de padrons municipals dels llocs de destinació.
[...]
Publicat: 22-08-2013 Seria per allà l'any 1937, quan l'amenaça ben evident dels bombardejos franquistes s'apropaven a Barcelona, els veïns dels diversos barris de la ciutat decidiren emprendre la tasca de construir refugis antiaeris com el que tracta d'explicar l'autor en aquest relat a partir de les seves pròpies vivències i records.
Publicat: 23-07-2013 Als anys 30 les platges de Salou acollien colònies d'estiu per a nens i nenes de Reus, provinents, bona part, dels dos clubs esportius de la ciutat, el Reus Ploms i el Reus Deportiu.
Publicat: 19-07-2013 En aquest relat l'autor explica un fet real en què la Inquisició espanyola del segle XVII s'inclinava sobretot a la persecució i eliminació implacables de la bruixeria femenina. Es narra el cas de Margarida Tafanera, qui fou acusada de bruixeria, jutjada, torturada i penjada a la forca, juntament amb altres dones, a Terrassa.
