historia

Cerca pel tag 'historia'

La família Espanyol de Solivella. Un llinatge trasplantat a Valls

Publicat: 11-07-2013 El cognom Espanyol és des del segle XVI present a la població de  Solivella, a la Conca de Barberà. La primera referència documentada data del 1553, en el fogatge general de Catalunya, on apareix Pere Espanyol, veí de Solivella, al carrer Major.

Malauradament els llibres sacramentals de Solivella s’inicien en el segle XVII i no podem enllaçar amb les notícies següents i anteriors.

La família marxà en el segle XVIII a Valls, on residiren fins el segle XX.

Eduard Toda i Güell i la restauració de Poblet

Publicat: 08-07-2013 Ressenya del llibre Correspondència entre Eduard Toda i Güell i Jaume Barrera Escudero (1925-1941), de Gener Gonzalvo Bou, editat per l'Associació d’Estudis Reusencs, Reus, 2012, 126 ps. Estudi introductori de Joaquim Capdevila i Capdevila.

Hortensi Güell i Güell

Publicat: 28-05-2013

(Reus, 11 de maig de 1876 – Salou, 15-8-1899). [...]

L'Hortensi era una mena d'artista escriptor i pintor, que havia format part de la colla del Cosme Vidal Rosich, "L'Aladern", d'Alcover el mateix que portava una botiga llibreria al carrer Jesús anomenada "La Regional", on es trobaven escriptors novells com Puig i Ferrater, Antoni Isern, Pere Cavallé, el mateix Eduard Toda i d'altres. Hortensi, havia recollit lletres de cançons catalanes a poblacions com  Castellvell del Camp i Vilaverd, localitat d’on era la seva dida. Diuen que estava desesperat i dolgut pel mal d'amor. Festejava amb una noia, filla d'un militar castellà i mare catalana i la família residia als Quarters de la ciutat. Però el futur de la parella volia passar per un camí que l'Hortensi no hauria triat, segur que a casa d'ella la dèria d'artista no devia d'agradar gens ni mica i la situació de futur era una quimera per passar a casar-se.

[...]

Mobilitat demogràfica a Montblanc durant la postguerra (1939-1948)

Publicat: 28-05-2013 Els padrons d’habitants són una font interessant per a conèixer la mobilitat de la població, sobretot la nouvinguda, però també ens informa dels que marxen fora. El període de postguerra és un moment crític a causa de la repressió política que comportà, per uns l’exili i per altres la presó, però també per les dificultats econòmiques que obliguen a alguns forasters a retornar al seu lloc d’origen per a subsistir. Altres causes de les migracions, sobretot les temporals, són el servei militar, els estudis o el treball, vegem-ne alguns exemples.

[...]

L'Aplec de Sardanes de Paret-Delgada de la Selva del Camp vist per un reusenc

Publicat: 28-05-2013 [...]

Es va saber més tard que hi va haver l’intent de fer venir a l’Aplec a l’abat Aureli M. Escarré, però no va ser possible. A Paret-Delgada, sota els arbres, s’hi veien una mena de cartells amb fragments del breviari de Pius XII, i durant la missa, oficiada en castellà, és clar, per l’Arquebisbe de Tarragona Don Benjamín de Arriba y Castro, algú es va encarregar de tallar-li el fil de l’altaveu. Aquell fil (que passava vora una soca d’olivera), en tallar-se, va fer que la megafonia es quedés sense so, i van haver-hi corredisses amb la Guàrdia Civil. Un selvatà prou conegut "el noi del flaviol" em va dir, anys després, que també ho va viure. Recordo, més tard, que un home amb elàstics, que portava un brivall a les espatlles (com si el xiquet fos l’enxaneta), feia voleiar la senyera catalana.

[...]

Regina Figuerola Rebull. La bibliotecària del Centre de Lectura

Publicat: 29-04-2013 Poc abans de la guerra civil, Antònia Abelló Filella: "la Sonia" estudiant de música, pianista i escriptora, ens descrivia en una ocasió aquell Reus amb dèria d'excursionista "la baixada del salt" curses de bicicleta fins a Vila‐seca o irònicament parlant a l'anada a Salou a la platja de les dones vora l'església, lleure que noies com la Regina Figuerola, de segur que deurien compartir jornades com a esbarjo tradicional. Els pares de la Regina, tenien de primer una tenda de confecció de "roba blanca" que es deia "La Muñeca" al número 37 del carrer de Llovera i més tard el van traslladar al Raval de Santa Anna, vivia la família al número 36 del mateix Raval, a l'entresòl, vivien la Maria, la Josepa, el Josep Maria i la Regina, la mare era de la Vilella Alta, del mateix poble que el pintor Ramon Vinyes i Vinyes, la mare era la Regina Rebull Torroja, germana de l'escultor, la tieta era la Nativitat que vivia al carrer de l'Abadia 17 tercer. El pare de la Regina, en Josep Figuerola Barberà, feia l'ofici de pintor.

[...]

L'església de Constantí

Publicat: 22-04-2013 Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per Maria Font Ferran en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el febrer de 2010. El treball és una anàlisi arquitectònica i iconogràfica de l'església de Constantí, al Tarragonès.

L'església de Constantí. Font: Viquipèdia.

Josep Contijoch i Carol, l'alcalde-gestor de Montblanc durant el bienni negre (1934-1936)

Publicat: 18-03-2013 A les eleccions legislatives que el novembre de 1933 se celebraren en el marc de la Segona República Espanyola, una esquerra força fragmentada veié com les dretes assolien una majoria folgada. Com a conseqüència, començà a governar l’Estat una coalició dels radicals d’Alejandro Lerroux amb la CEDA. L’octubre de 1934 la CEDA forçà en Lerroux a incloure en el seu govern tres ministres de les seves files per mantenir-li el suport. Aquest fet fou interpretat per les esquerres, liderades pel PSOE, com el travessament de la línia vermella que decidí respondre amb una convocatòria de vaga general per part de la UGT. Amb seguiment desigual a l’Estat, tingué especial –i tràgica- rellevància a Astúries, però també a Catalunya i, en menor mesura al País Basc. A Catalunya, la circumstància fou aprofitada pel president de la Generalitat, Lluís Companys, per declarar, el 6 d’Octubre, “l’Estat Català dins la República Federal Espanyola”. Deu hores després, el Govern Català fou detingut i encarcerat al vaixell - presó “Uruguay”.

Aquells dies, a Catalunya, vingueren acompanyats d’aldarulls i actes violents especialment contra esglésies, clergues i persones dretanes. Un cop fracassada i reprimida la declaració i les actuacions conseqüents, fou suprimit l’Estatut vigent, es clausurà el Parlament català i molts consistoris d’esquerres que secundaren la declaració de la Generalitat foren destituïts.2
 
A Montblanc, on els fets també tingueren caire d’esclat revolucionari, però no corregué la sang, el consistori, que havia donat públic suport a la declaració del president Companys, fou també destituït, passant a ocupar els càrrecs municipals els regidors de l’oposició dretana. L’alcaldia l’ocupà en Josep Contijoch i Carol.
[...]

Montblanc cinquanta anys enrere (1963)

Publicat: 11-03-2013 Article publicat a la revista El Foradot (Montblanc), 76 (gener-febrer 2013), ps. 22-23.

La cessió del Portal del Bové al poble de Montblanc

Publicat: 25-02-2013 Un dels monuments més emblàmitics de Montblanc n'és, sens dubte, el Portal del Bové, potser el més rellevant de les vint-i-cinc torres del recinte emmurellat que es conserven a la Vila. Curiosament, va ser aquest portal el que marcà el davallament i el renaixement de la muralla. En ser cedit el 1744 a mans privades, s'inicià un procés d'ocultament de les muralles darrere les cases qie s'hi anaren construint -sobre un fossar que es reomplí de terra- i en ser retornat, com es narra en aquest article, s'inicià un procés de recuperació que al qual es va donar suport decididament el 1947 quan es va declarar Montblanc Conjunt Monumental i Artístic.

Article publicat a la revista El Foradot (Montblanc),  número 70 (gener-febrer 2012).

<< Pàgina anterior |  Pàgina següent >>