Publicat: 03-03-2014
Publicat: 24-10-2013
Segon número, corresponent a l'any 2012, de la revista Podall (Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències), editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. ISSN: 2014-6957. Dipòsit legal: T-58-2011.
CONTINGUTS
Introducció
Prehistòria
El reciclatge d’artefactes lítics al paleolític superior: les eines cremades del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet)
Manuel Vaquero (coordinador), Susana Alonso, Sergio García Catalán, Angélica García-Hernández, Bruno Gómez de Soler, David Rettig i Maria Soto . . 9
Els centres d’interpretació de l’art rupestre de Catalunya (CIAR). Divulgar el patrimoni mundial
Ramon Viñas, Agustí Vericat i Jaume Mor . . . . 26
Història
Una altra peça del trencaclosques pobletà durant la Guerra de Secessió
Josep M. Grau i Pujol i Manuel Güell i Junker . . . . 56
El pou de gel de la Granja Mitjana (Vimbodí): Seguiment arqueològic, restauració, posada en valor i la seva contextualització
Adam Picón i Manyosa . . . . . . 65
El servei de Correus a Vimbodí-Poblet (1850-2012)
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 94
Els crims de la Pobla de Ferran de l’any 1928
Jordi Creus Verni . . . . . . 134
«Recuerdos», vivències del soldat republicà Josep Jiballí Dolcet, incorporat amb la seva lleva a l’exèrcit franquista
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 148
Arxivística
El testament de Bartomeu de Castellnou, de Montblanc (1376)
Josep M. Llobet i Portella . . . . . 186
Catàleg dels testaments del segle XVII conservats a l’Arxiu parroquial de Santa Maria de Montblanc
Jordi Anglès Sanahuja . . . . . . 190
Inventari de la col·lecció de documents de la família Gassol-Andreu, de Montblanc (1880-1915)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 204
Una col·lecció de documents sobre Mn. Ramon Muntanyola i Llorach (1942-1983)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 222
La digitalització de documentació històrica: patrimoni i noves tecnologies a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Josep M. Porta i Balanyà i Núria Vilà i Ninot . . . . 235
Genealogia
La genealogia de la família Contijoch de la Conca de Barberà a través de les llibres sacramentals (1575-2012)
Eduard Contijoch i Miquel . . . . . 247
Llengua i Literatura
Epistolari entre l’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul i l’impressor Josep M. Requesens, de Montblanc (1946-1953)
Josep M. Carreras Vives i Josep M. Grau i Pujol . . . . 255
Ramon Amigó Anglès (1925-2011)
Xavier Ferré Trill . . . . . . 264
Espiritualitat i Pensament
Consciència, natura i esperança en el discurs simbòlic de Maties Palau Ferré
Eudald Carbonell i Policarp Hortolà . . . . . 269
Noche oscura
Domi Mora . . . . . . 274
Geologia i Espeleologia
El secret de la Pasquala
Jordi Pujadas i Ferrer . . . . . . 294
Solencio de Bastaras. Bastaras-Panzano (Osca). Crònica sentimental de Solencio de Bastaras
Joan Pallisé Clofent . . . . . . 305
Tecnologia i medi ambient
Més de mig segle de l’home a l’espai
Josep Roselló Guasch . . . . . . 334
Telescopi de 810 mm de diàmetre de construcció artesana
Jaume Felip Sànchez . . . . . . 344
El procés de reconversió ecològica del Monestir de Poblet. Actuacions impulsades per la comunitat de monjos per millorar la seva relació amb el medi natural entre 2007-2012
Lluc Torcal i Josep M. Mallarach . . . . . 350
Associació Forestal de les comarques de Tarragona
Joan Llagostera . . . . . . 372
Biologia
La teràpia gènica com a correctora d’errors genètics
Roman Galimany i Solé . . . . . . 386
Àgora
Un projecte humanista de Miquel Golobardes i Vila durant la postguerra: el Col·legi Acadèmia Montblanc (1941-1943)
Maria Golobardes i Martí . . . . . . 397
La peça del mes
La xeringa. Una peça genuïna del carnaval montblanquí
Josep M. Carreras Vives . . . . . . 455
Publicat: 03-09-2013
Publicat: 22-04-2013
Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per Maria Font Ferran en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el febrer de 2010. El treball és una anàlisi arquitectònica i iconogràfica de l'església de Constantí, al Tarragonès.
Publicat: 22-02-2012
Santiago Costa i Vaqué va néixer el 2 d’agost de 1895 a Móra d’Ebre. Era fill de Joan Baptista Costa i Mani i de Mª Teresa Vaqué i Descarrega. Costa va viure la seva infantesa a la seva vila, concretament a cal "Soguer". Va cursar estudis a l'Escola d'Art de la Llotja de Barcelona. La primera obra, la va presentar a l'Exposició Internacional d'Art de Barcelona.
Exposà nombroses vegades a Madrid, Barcelona, Vigo, Reus, Saragossa i Móra d'Ebre. La seva obra escultòrica (El remador, de bronze; Els sirgadors, de pedra calcaria de Calatorao; Els segadors, també de pedra calcària; etc.) i pictòrica (El carrer de la Barca de Móra d'Ebre, Sínia, Miravet, La Picossa, L'Ebre prop de Móra) recorda constanment les seus arrels riberenques.
L'any 1983 cedí tota la seva obra al Museu d'Art Modern de Tarragona.
Publicat: 23-11-2011 Antoni Ochando Navarro era un escultor natural d'Almàssera (País Valencià), provinent d'una nissaga d'artistes, el qual arribà a Constantí per a treballar en el retaule de l'altar major de l'església de la població. El seu pare Lluís també ho era i el seu parent Josep també. Del seu matrimoni amb Teresa Climent (natural d'el Forcall, Castelló) en coneixem dues filles, que es casaran a Constantí: Manuela, l'hereva, i Ramona.
Publicat: 23-11-2011
El 16 de juliol del 1645 Valentí Roig contractava al mestre fuster Jaume Llopis, el qual s'obligava a fer un retaule per a la capella de Sant Antoni Abat de La Selva del Camp en el termini d'un any1. El mestre alcoverenc havia de seguir una traça signada pel notari Francesc Monter, el prevere Rafael Domingo i Josep Ferriol.
Els pactes estableixen la utilització de fusta d'àlber bona i les dimensions: les volades fins a la cornisa major i "lo ramato" fins a la volta de la capella. S'esbossen els principals elements constitutius: al primer cos hi hauria tres pasteres amb enteixinat a la volta, la central amb Sant Antoni Abat, i les dues més baixes amb les figures "de bulto" -de quatre pams sense peanyes- de Sant Francesc i Sant Valentí. Entre les pasteres restarien tres espais quadrats.
Publicat: 10-11-2011 Fèlix Ferrer i Guasch va pertànyer a una nissaga d’escultors de la població de Móra d’Ebre; en el present estudi donem a conèixer la seva activitat escultòrica duta a terme en dues poblacions de comarques veïnes, el Priorat i la Ribera d’Ebre.
Publicat: 20-09-2011 En el present article l'autor aplega algunes dades sobre la vida i obra del pintor tarragoní Antoni Torres. Algunes notícies són extretes de la premsa local, breus referències sobre aquest destacat pintor.
Publicat: 14-07-2011 Julio Antonio és el nom amb el qual es coneix l'escultor Antonio Rodríguez Hernández (Móra d'Ebre, Ribera d'Ebre, 6 de febrer de 1889 - Madrid 1919). Cal destacar la seva tasca en la renovació de l’escultura a l’Estat espanyol i la seva vinculació al moviment literari de la Generación del 98,
