baixcamp

Cerca pel tag 'baixcamp'

L'emigració a Alemanya als anys seixanta. El testimoni d'una selvatana

Publicat: 13-01-2014 Amb motiu de l’actual crisi econòmica de l’Estat espanyol, darrerament llegim nombroses notícies sobre l’emigració de joves a Alemanya a la recerca de treball, el fet no és nou, en els anys seixanta ja hi va haver un corrent demogràfic similar.

Josep M. Grau entrevista la selvatana Roser Miró, sobre la seva experiència a l’estranger. Nascuda a la Selva del Camp l’any 1941, filla de família pagesa, als 26 anys va marxar a Alemanya.

Noves recerques sobre la construcció de l'antic orgue de la Selva

Publicat: 08-01-2014 Ara fa 10 anys, amb motiu de la inauguració de l’actual orgue parroquial, vaig escriure un article  sobre el procés de la construcció de l’orgue antic de la parròquia; em basava en el rigorós i detallat estudi que en féu el Sr. Antoni Catà i també en les dades que aporta Mossèn Pié, extretes de les actes del Consell Municipal. La consulta, a l’arxiu municipal, del lligall de correspondència dels darrers anys del segle XVII m’ha proporcionat nova informació referent a la construcció d’aquest primer orgue.

[...]

Hortensi Güell i Güell

Publicat: 28-05-2013

(Reus, 11 de maig de 1876 – Salou, 15-8-1899). [...]

L'Hortensi era una mena d'artista escriptor i pintor, que havia format part de la colla del Cosme Vidal Rosich, "L'Aladern", d'Alcover el mateix que portava una botiga llibreria al carrer Jesús anomenada "La Regional", on es trobaven escriptors novells com Puig i Ferrater, Antoni Isern, Pere Cavallé, el mateix Eduard Toda i d'altres. Hortensi, havia recollit lletres de cançons catalanes a poblacions com  Castellvell del Camp i Vilaverd, localitat d’on era la seva dida. Diuen que estava desesperat i dolgut pel mal d'amor. Festejava amb una noia, filla d'un militar castellà i mare catalana i la família residia als Quarters de la ciutat. Però el futur de la parella volia passar per un camí que l'Hortensi no hauria triat, segur que a casa d'ella la dèria d'artista no devia d'agradar gens ni mica i la situació de futur era una quimera per passar a casar-se.

[...]

L'Aplec de Sardanes de Paret-Delgada de la Selva del Camp vist per un reusenc

Publicat: 28-05-2013 [...]

Es va saber més tard que hi va haver l’intent de fer venir a l’Aplec a l’abat Aureli M. Escarré, però no va ser possible. A Paret-Delgada, sota els arbres, s’hi veien una mena de cartells amb fragments del breviari de Pius XII, i durant la missa, oficiada en castellà, és clar, per l’Arquebisbe de Tarragona Don Benjamín de Arriba y Castro, algú es va encarregar de tallar-li el fil de l’altaveu. Aquell fil (que passava vora una soca d’olivera), en tallar-se, va fer que la megafonia es quedés sense so, i van haver-hi corredisses amb la Guàrdia Civil. Un selvatà prou conegut "el noi del flaviol" em va dir, anys després, que també ho va viure. Recordo, més tard, que un home amb elàstics, que portava un brivall a les espatlles (com si el xiquet fos l’enxaneta), feia voleiar la senyera catalana.

[...]

Entrevista amb Hipòlit Martorell Rabassa, el darrer terrisser de la Selva del Camp

Publicat: 28-05-2013 Els més joves saben que un dels gegants de la Selva del Camp es diu Hipòlit i porta a la mà un tupí de ceràmica, Sant Hipòlit era el patró dels terrissers, el sant fou un màrtir romà del segle III. Vincular els noms amb les tradicions és un costum molt arrelat a Catalunya, sigui per patronatge gremial (oficis), per patronatge local (en el cas de la Selva, Andreu o Maria Neus) o simple genealogia (determini dels padrins), és per això que una persona que es digui Hipòlit a la Selva, de ben segur la seva família estigué relacionada amb l’art del fang, que és el cas que avui ens ocupa.

Hipòlit Martorell Rabassa, neix a la Selva un 24 de juliol de 1929, fill de Manuel Martorell Poblet i Dolors Rabassa Veciana. El seu pare era flequer, però després de casar-se passà a treballar al taller de terrissa de la família.


[...]

Marginalitat i immigració a Reus segons els cens de pobresa de 1906

Publicat: 14-01-2013 Segons els censos oficials la ciutat de Reus el 1860 tenia 17.257 habitants i el 1887 augmentà a 28.780, aquest creixement fou possible en gran part per l’arribada d’immigrants. La crisi agrària de finals de segle motivà una davallada poblacional i el 1900 el còmput era de 26.681 persones. L’afluència anterior de mà d’obra barata i no especialitzada d’extracció pagesa procedent del territori més immediat es convertí en un problema que l’administració intentà solucionar amb la beneficència pública. [...]

Els animals al parlar de Pratdip

Publicat: 28-11-2012 Estudi del dialecte parlat a Pratdip, al Baix Camp. A través d’una sèrie d’entrevistes, es realitza una anàlisi de les característiques fonètiques, sintàctiques, semàntiques i lèxiques d’aquest parlar tan peculiar, ja que barreja tipologies dels dialectes oriental i occidental, així com tipologies pròpies, degudes a la seva situació fronterera.

Recordant a Josep Vallverdú Poblet (1906-1938)

Publicat: 14-03-2012 "Arran la publicació de l’article “Tres cartes de soldats republicans de la Selva del Camp al final de la Guerra Civil (1938) en la revista El Pont-Alt (núm.  115, novembre 2011, ps. 9-12), hem comprovat que les famílies encara mantenen viva la memòria dels esdeveniments d’aquell període, especialment arran de la pèrdua de vides humanes, com és el cas que ens ocupa, els soldats que moriren lluitant  en la defensa de  la II República."

[...]

Documents sobre la Guerra Civil a la Selva del Camp (1936-1938)

Publicat: 13-03-2012 "En la recuperació del l’autogovern de Catalunya en el primer terç del segle XX hi ha dues institucions cabdals: la primera la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), amb el lideratge d’Enric Prat de la Riba i la segona la Generalitat de Catalunya (1931-1939) en el marc de la II República i amb la presidència de Francesc Macià (1931-1933) i Lluís Companys (1933-1940), tot i els efectes negatius de la Guerra Civil  i els enfrontaments ideològics interns, fou un període de canvis que encara avui desperten l’atenció dels historiadors i ciutadania.

Voldríem contribuir en el coneixement del nostre passat amb la publicació de cinc cartes conservades a l’Arxiu Municipal de la Selva del Camp (sèrie de correspondència) datades entre 1936 i 1938 de temàtica molt diversa, des de la sanitat fins a l’esbarjo, passant  per les comunicacions i defensa militar. La primera és una petició que fa l’entitat la Defensa Agrària per a utilitzar el local municipalitzat de l’Ateneu a fi de projectar-hi cinema (1936), la segona és relativa a la necessitat de traslladar de lloc el cementiri per ser massa pròxim al nucli urbà (1937), la tercera és l’autorització per ocupar el convent de Sant Rafael i transformar-lo en hospital comarcal per trasllat del de Reus (1937), la quarta missiva és la demanda d’obrir una carretera entre la Selva i Almoster (1938) i en la darrera es sol·licita ocupar l’ermita de Paret Delgada per a oferir allotjament als treballadors del Camp d’aviació de Vilallonga del Camp (1938)."

[...]

Les Muntanyes de Prades i el Bosc de Poblet

Publicat: 05-12-2011 "En la convocatòria de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet, se’ns encarregà la preparació de la ponència del medi social; l’acceptàrem gustosament, agraïts per la confiança i amistat, però amb el respecte que es mereix la responsabilitat de tractar les relacions que al llarg de la història han tingut els homes amb la naturalesa que els envolta, amb les limitacions i condicionaments que aquesta imposa, i amb el fet que els seus habitants hagin intentat adaptar-se i aprofitar al màxim els seus recursos. Des d’un bon començament el nostre objectiu fou abordar el conjunt, les Muntanyes de Prades, ja que la part del bosc pobletà la tractàrem en profunditat l’any 1990 en el llibre: L’aprofitament del bosc a l’època moderna (La Conca de Barberà, s. XVIII). Aquesta orientació ens dugué a la recerca de tota mena de documentació en multiplicitat d’arxius, dels responsables dels quals rebérem una atenció excel·lent. No ha estat la nostra intenció tancar temes, sinó obrir-los, oferir-los en safata per animar altres persones a continuar investigant i posar al descobert aspectes que encara no s’han aprofundit. És per això que el primer capítol el dediquem als arxius, a les fonts primàries, però no a les que hem utilitzat, sinó les que encara resten per explorar. No oblidem que des de fa anys n’hi ha molts que ens han precedit, i han esmerçat hores de treball i dedicació en l’aprofundiment de la trajectòria dels pobles d’un massís que, tot i l’abandonament i la minva demogràfica, es resisteixen a desaparèixer. L’adaptació als temps actuals; la creixent sensibilització de la societat i les administracions vers la preservació d’unes formes de vida, d’un medi natural; les xarxes de comunicacions, que avui, sovint, permeten compaginar el treball a la plana camptarragonina o conquenca i la residència muntanyenca; les noves apostes econòmiques pel turisme de natura, d’esports i de cultura i l’augment de serveis i segones residències, obren la possibilitat de poder viure en aquests pobles habitualment.

El passat ha deixat restes en el paisatge, els marges als boscos assenyalen que en un temps pretèrit aquelles terres es desbrossaren, es conrearen i, posteriorment, es deixaren ermes; unes parets d’un corral enrunat ens indiquen que la ramaderia hi era present, un molí abandonat al costat d’un riu ens ensenya que abans de la invenció de l’electricitat o les màquines de vapor els enginys mecànics funcionaven, bé per la força de l’aigua (molins de farina o de paper) o dels animals (molins d’oli) o dels homes (telers); les dificultats de l’orografia ens adverteixen que sovint l’única forma de transport terrestre era la tracció animal, a bast de mules o matxos.

No hem volgut repetir dades ja conegudes, i a disposició de tothom en lletra impresa, sinó que hem intentat cercar noves estadístiques demogràfiques, agrícoles, pecuàries, forestals, mineres o industrials, que puguin, a la vegada, servir com a base per a establir equiparacions en el temps amb altres indrets de Catalunya. Tampoc no ha estat la nostra idea catalogar tota la bibliografia publicada sobre les Muntanyes de Prades fins al present, tasca que s’haurà d’emprendre un dia o altre, sinó sols la relacionada amb les matèries tractades, això sí, generosament.

L’apèndix també hauria pogut ser més extens, però aquí sí que els criteris d’edició ens limitaven l’espai disponible."

El present article està inclòs en les Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. L'Espluga de Francolí: Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, 2004. ps. 195-279.

Pàgina següent >>