Publicat: 30-04-2014 La celebració dels aniversaris sempre són motiu de goig, un senyal evident que els projectes es consoliden i tenen continuïtat, és el cas de l’Agenda 19, que ha esdevingut una plataforma de cultura, no sols per divulgar actes de la nostra comarca, sinó per publicar textos sobre diferents temàtiques, siguin d’humanitats com de ciències naturals.
Publicat: 05-03-2014 Estudi de les persones que treballaven en el servei domèstic a Valls segons el padró municipal d’habitants de 1844, en especial les minyones i criats. La majoria eren joves i solteres, procedents sobretot de l’Alt Camp i la Conca de Barberà, a canvi del seu treball rebien habitació, manutenció i un petit salari, per part de les famílies que les contractaven, les quals formaven part de les classes benestants locals (hisendats i professionals).
Publicat: 26-11-2013 Els arxius són la memòria del nostre passat i cada vegada més la societat valora la importància de la seva conservació i de la proximitat dels fons en relació el seu origen, cara a facilitar la seva consulta i investigació. De tots és conegut el cas dels anomenats “papers de Salamanca”, que són els documents de la Generalitat de Catalunya, i d’altres organismes públics (ajuntaments) i persones jurídiques i físiques, requisats pel règim franquista per a formar la Causa General que havia de delatar les actuacions dels republicans i facilitar les proves pels consells de guerra, és a dir que foren uns documents utilitzats per la repressió i estan tacats de sang. Malauradament encara no han retornat en la seva totalitat, tal com si fos un botí de guerra, tota una vergonya en ple segle XXI quan els governs de Madrid sols invoquen la democràcia i la Constitució per anar en contra dels drets nacionals dels catalans, talment com si fóssim la seva darrera colònia. [...]
Publicat: 18-11-2013 A qui hagi viscut prou anys a Montblanc i en conegui raonablement la historia recent, li pot xocar que un article amb aquest títol vingui signat per algú amb el meu cognom. I és que des que sóc petit, que a la família hem tingut la sensació de que el negoci que el meu rebesavi, en Josep Contijoch i Poblet, muntà dins el convent, fou la causa principal del seu deteriorament. Amb motiu de la restauració que se n’ha dut a terme els darrers anys i amb l’actual reconstrucció del claustre, he procurat treure’n l’entrellat de la verdadera historia d’aquesta destrucció i dels seus responsables.
Publicat: 24-10-2013
Segon número, corresponent a l'any 2012, de la revista Podall (Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències), editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. ISSN: 2014-6957. Dipòsit legal: T-58-2011.
CONTINGUTS
Introducció
Prehistòria
El reciclatge d’artefactes lítics al paleolític superior: les eines cremades del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet)
Manuel Vaquero (coordinador), Susana Alonso, Sergio García Catalán, Angélica García-Hernández, Bruno Gómez de Soler, David Rettig i Maria Soto . . 9
Els centres d’interpretació de l’art rupestre de Catalunya (CIAR). Divulgar el patrimoni mundial
Ramon Viñas, Agustí Vericat i Jaume Mor . . . . 26
Història
Una altra peça del trencaclosques pobletà durant la Guerra de Secessió
Josep M. Grau i Pujol i Manuel Güell i Junker . . . . 56
El pou de gel de la Granja Mitjana (Vimbodí): Seguiment arqueològic, restauració, posada en valor i la seva contextualització
Adam Picón i Manyosa . . . . . . 65
El servei de Correus a Vimbodí-Poblet (1850-2012)
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 94
Els crims de la Pobla de Ferran de l’any 1928
Jordi Creus Verni . . . . . . 134
«Recuerdos», vivències del soldat republicà Josep Jiballí Dolcet, incorporat amb la seva lleva a l’exèrcit franquista
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 148
Arxivística
El testament de Bartomeu de Castellnou, de Montblanc (1376)
Josep M. Llobet i Portella . . . . . 186
Catàleg dels testaments del segle XVII conservats a l’Arxiu parroquial de Santa Maria de Montblanc
Jordi Anglès Sanahuja . . . . . . 190
Inventari de la col·lecció de documents de la família Gassol-Andreu, de Montblanc (1880-1915)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 204
Una col·lecció de documents sobre Mn. Ramon Muntanyola i Llorach (1942-1983)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 222
La digitalització de documentació històrica: patrimoni i noves tecnologies a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Josep M. Porta i Balanyà i Núria Vilà i Ninot . . . . 235
Genealogia
La genealogia de la família Contijoch de la Conca de Barberà a través de les llibres sacramentals (1575-2012)
Eduard Contijoch i Miquel . . . . . 247
Llengua i Literatura
Epistolari entre l’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul i l’impressor Josep M. Requesens, de Montblanc (1946-1953)
Josep M. Carreras Vives i Josep M. Grau i Pujol . . . . 255
Ramon Amigó Anglès (1925-2011)
Xavier Ferré Trill . . . . . . 264
Espiritualitat i Pensament
Consciència, natura i esperança en el discurs simbòlic de Maties Palau Ferré
Eudald Carbonell i Policarp Hortolà . . . . . 269
Noche oscura
Domi Mora . . . . . . 274
Geologia i Espeleologia
El secret de la Pasquala
Jordi Pujadas i Ferrer . . . . . . 294
Solencio de Bastaras. Bastaras-Panzano (Osca). Crònica sentimental de Solencio de Bastaras
Joan Pallisé Clofent . . . . . . 305
Tecnologia i medi ambient
Més de mig segle de l’home a l’espai
Josep Roselló Guasch . . . . . . 334
Telescopi de 810 mm de diàmetre de construcció artesana
Jaume Felip Sànchez . . . . . . 344
El procés de reconversió ecològica del Monestir de Poblet. Actuacions impulsades per la comunitat de monjos per millorar la seva relació amb el medi natural entre 2007-2012
Lluc Torcal i Josep M. Mallarach . . . . . 350
Associació Forestal de les comarques de Tarragona
Joan Llagostera . . . . . . 372
Biologia
La teràpia gènica com a correctora d’errors genètics
Roman Galimany i Solé . . . . . . 386
Àgora
Un projecte humanista de Miquel Golobardes i Vila durant la postguerra: el Col·legi Acadèmia Montblanc (1941-1943)
Maria Golobardes i Martí . . . . . . 397
La peça del mes
La xeringa. Una peça genuïna del carnaval montblanquí
Josep M. Carreras Vives . . . . . . 455
Publicat: 02-09-2013
En les darreres dècades Rojals ha estat objecte d’atenció per part de diversos estudiosos, principalment Francesc Sifre Pérez, Josep M. Contijoch Casanovas i Josep Insa Montava, malauradament la completa i mètodica investigació del primer, traspassat el 2010, roman inèdita.
Segons Josep Iglésies el cens de 1900 registrava a Rojals un total de 498 habitants, el 1920 eren 372, el 1940 havien minvat a 248 i el 1950 a 176, una devallada demogràfica que és paral·lela a la resta de pobles de les Muntanyes de Prades: La causa és l’emigració progressiva vers a altres nuclis urbans especialment del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà, tal com hem documentat a través de les sèries de padrons municipals dels llocs de destinació.
[...]
Publicat: 28-05-2013
Els padrons d’habitants són una font interessant per a conèixer la mobilitat de la població, sobretot la nouvinguda, però també ens informa dels que marxen fora. El període de postguerra és un moment crític a causa de la repressió política que comportà, per uns l’exili i per altres la presó, però també per les dificultats econòmiques que obliguen a alguns forasters a retornar al seu lloc d’origen per a subsistir. Altres causes de les migracions, sobretot les temporals, són el servei militar, els estudis o el treball, vegem-ne alguns exemples.
[...]
Publicat: 18-03-2013
A les eleccions legislatives que el novembre de 1933 se celebraren en el marc de la Segona República Espanyola, una esquerra força fragmentada veié com les dretes assolien una majoria folgada. Com a conseqüència, començà a governar l’Estat una coalició dels radicals d’Alejandro Lerroux amb la CEDA. L’octubre de 1934 la CEDA forçà en Lerroux a incloure en el seu govern tres ministres de les seves files per mantenir-li el suport. Aquest fet fou interpretat per les esquerres, liderades pel PSOE, com el travessament de la línia vermella que decidí respondre amb una convocatòria de vaga general per part de la UGT. Amb seguiment desigual a l’Estat, tingué especial –i tràgica- rellevància a Astúries, però també a Catalunya i, en menor mesura al País Basc. A Catalunya, la circumstància fou aprofitada pel president de la Generalitat, Lluís Companys, per declarar, el 6 d’Octubre, “l’Estat Català dins la República Federal Espanyola”. Deu hores després, el Govern Català fou detingut i encarcerat al vaixell - presó “Uruguay”.
Aquells dies, a Catalunya, vingueren acompanyats d’aldarulls i actes violents especialment contra esglésies, clergues i persones dretanes. Un cop fracassada i reprimida la declaració i les actuacions conseqüents, fou suprimit l’Estatut vigent, es clausurà el Parlament català i molts consistoris d’esquerres que secundaren la declaració de la Generalitat foren destituïts.2
A Montblanc, on els fets també tingueren caire d’esclat revolucionari, però no corregué la sang, el consistori, que havia donat públic suport a la declaració del president Companys, fou també destituït, passant a ocupar els càrrecs municipals els regidors de l’oposició dretana. L’alcaldia l’ocupà en Josep Contijoch i Carol. [...]
Publicat: 11-03-2013 Article publicat a la revista El Foradot (Montblanc), 76 (gener-febrer 2013), ps. 22-23.
Publicat: 14-01-2013 Un gest tan quotidià com el d’obrir una aixeta a casa i que en brolli aigua, a Montblanc és possible des de no fa tant temps. No fou fins 1889 que s’iniciaren les obres per proveir d’aigua corrent les llars de la vila. Abans la població havia d’anar a les fonts i manantials. Al llarg del segle XVIII a Montblanc ja consten dues fonts: la de la Vall a la muralla de Sant Jordi i la de la Vila a l’extrem oposat de la població que, recentment, ha estat objecte d’excavacions arqueològiques. Aquestes fonts, amb el temps quedaren malmeses i foren finalment desmantellades. El cas és que aviat es veié la necessitat de proveir el poble de més fonts per a l’abastiment comú. [...]
