Publicat: 30-04-2013 Conte seleccionat en el 15è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011-2012). El premi TINET l’organitzen i el convoquen l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, amb la col·laboració i el patrocini de la Diputació de Tarragona.
Publicat: 30-04-2013 Conte seleccionat en el 15è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011-2012). El premi TINET l’organitzen i el convoquen l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, amb la col·laboració i el patrocini de la Diputació de Tarragona.
Publicat: 30-04-2013 Conte seleccionat en el 15è Premi de narrativa curta per Internet TINET (Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2011-2012). El premi TINET l’organitzen i el convoquen l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, amb la col·laboració i el patrocini de la Diputació de Tarragona.
Publicat: 22-04-2013
Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per Maria Font Ferran en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el febrer de 2010. El treball és una anàlisi arquitectònica i iconogràfica de l'església de Constantí, al Tarragonès.
Publicat: 18-03-2013
A les eleccions legislatives que el novembre de 1933 se celebraren en el marc de la Segona República Espanyola, una esquerra força fragmentada veié com les dretes assolien una majoria folgada. Com a conseqüència, començà a governar l’Estat una coalició dels radicals d’Alejandro Lerroux amb la CEDA. L’octubre de 1934 la CEDA forçà en Lerroux a incloure en el seu govern tres ministres de les seves files per mantenir-li el suport. Aquest fet fou interpretat per les esquerres, liderades pel PSOE, com el travessament de la línia vermella que decidí respondre amb una convocatòria de vaga general per part de la UGT. Amb seguiment desigual a l’Estat, tingué especial –i tràgica- rellevància a Astúries, però també a Catalunya i, en menor mesura al País Basc. A Catalunya, la circumstància fou aprofitada pel president de la Generalitat, Lluís Companys, per declarar, el 6 d’Octubre, “l’Estat Català dins la República Federal Espanyola”. Deu hores després, el Govern Català fou detingut i encarcerat al vaixell - presó “Uruguay”.
Aquells dies, a Catalunya, vingueren acompanyats d’aldarulls i actes violents especialment contra esglésies, clergues i persones dretanes. Un cop fracassada i reprimida la declaració i les actuacions conseqüents, fou suprimit l’Estatut vigent, es clausurà el Parlament català i molts consistoris d’esquerres que secundaren la declaració de la Generalitat foren destituïts.2
A Montblanc, on els fets també tingueren caire d’esclat revolucionari, però no corregué la sang, el consistori, que havia donat públic suport a la declaració del president Companys, fou també destituït, passant a ocupar els càrrecs municipals els regidors de l’oposició dretana. L’alcaldia l’ocupà en Josep Contijoch i Carol. [...]
Publicat: 25-02-2013
Un dels monuments més emblàmitics de Montblanc n'és, sens dubte, el Portal del Bové, potser el més rellevant de les vint-i-cinc torres del recinte emmurellat que es conserven a la Vila. Curiosament, va ser aquest portal el que marcà el davallament i el renaixement de la muralla. En ser cedit el 1744 a mans privades, s'inicià un procés d'ocultament de les muralles darrere les cases qie s'hi anaren construint -sobre un fossar que es reomplí de terra- i en ser retornat, com es narra en aquest article, s'inicià un procés de recuperació que al qual es va donar suport decididament el 1947 quan es va declarar Montblanc Conjunt Monumental i Artístic.
Article publicat a la revista El Foradot (Montblanc), número 70 (gener-febrer 2012).
Publicat: 14-01-2013 Un gest tan quotidià com el d’obrir una aixeta a casa i que en brolli aigua, a Montblanc és possible des de no fa tant temps. No fou fins 1889 que s’iniciaren les obres per proveir d’aigua corrent les llars de la vila. Abans la població havia d’anar a les fonts i manantials. Al llarg del segle XVIII a Montblanc ja consten dues fonts: la de la Vall a la muralla de Sant Jordi i la de la Vila a l’extrem oposat de la població que, recentment, ha estat objecte d’excavacions arqueològiques. Aquestes fonts, amb el temps quedaren malmeses i foren finalment desmantellades. El cas és que aviat es veié la necessitat de proveir el poble de més fonts per a l’abastiment comú. [...]
Publicat: 15-10-2012 Publicació que neix amb la vocació de donar a conèixer la feina del voluntariat i la cooperació internacional així com el paper de les diferents Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament de la ciutat de Tarragona, que de manera coordinada treballen per a la construcció d’un món més just i més solidari.
Publicat: 18-09-2012
El treball analitza l’evolució de les festes de Santa Tecla de Tarragona al llarg de la dècada dels anys 70. La metodologia utilitzada és el buidatge del programa de les festes dels anys 1970, 1972, 1974, 1976, 1978 i 1980, així com la recerca del seguiment que es fa de les festes des dels mitjans de comunicació locals.
S’identifiquen els actes que al llarg de la dècada van desapareixent de la programació, els que van apareixent i els que es mantenen. Així es constata l’evolució de la Festa, des d’una organització dirigida bàsicament per l’Ajuntament amb una forta presència dels actes religiosos, cap una concepció de festes populars; tot això en consonància amb la transformació política i social d’aquells anys.
Publicat: 23-07-2012 Els vespres d'estiu són agraïts, cap al tard la marinada fa que minvi la calor sufocant de tot el dia, és aleshores quan aprofitem per anar a donar un tomb pels voltants de casa. El paisatge és nítid -vulgues o no- la fresca de l'horabaixa ens millora el caràcter, estem predisposats a entendre'ns més i millor. No ens calen grans escarafalls, amb petits gests ens entenem, tot i que el que ens hem de dir és poca cosa, cadascú viu la seva vida. A vegades em pregunto si jo sóc bon company per a ella. La “Nit” ho és per a mi. [...]
