Publicat: 22-04-2013
Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per Maria Font Ferran en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el febrer de 2010. El treball és una anàlisi arquitectònica i iconogràfica de l'església de Constantí, al Tarragonès.
Publicat: 23-11-2011
El 16 de juliol del 1645 Valentí Roig contractava al mestre fuster Jaume Llopis, el qual s'obligava a fer un retaule per a la capella de Sant Antoni Abat de La Selva del Camp en el termini d'un any1. El mestre alcoverenc havia de seguir una traça signada pel notari Francesc Monter, el prevere Rafael Domingo i Josep Ferriol.
Els pactes estableixen la utilització de fusta d'àlber bona i les dimensions: les volades fins a la cornisa major i "lo ramato" fins a la volta de la capella. S'esbossen els principals elements constitutius: al primer cos hi hauria tres pasteres amb enteixinat a la volta, la central amb Sant Antoni Abat, i les dues més baixes amb les figures "de bulto" -de quatre pams sense peanyes- de Sant Francesc i Sant Valentí. Entre les pasteres restarien tres espais quadrats.
Publicat: 23-11-2011 Antoni Ochando Navarro era un escultor natural d'Almàssera (País Valencià), provinent d'una nissaga d'artistes, el qual arribà a Constantí per a treballar en el retaule de l'altar major de l'església de la població. El seu pare Lluís també ho era i el seu parent Josep també. Del seu matrimoni amb Teresa Climent (natural d'el Forcall, Castelló) en coneixem dues filles, que es casaran a Constantí: Manuela, l'hereva, i Ramona.
Publicat: 10-11-2011 Fèlix Ferrer i Guasch va pertànyer a una nissaga d’escultors de la població de Móra d’Ebre; en el present estudi donem a conèixer la seva activitat escultòrica duta a terme en dues poblacions de comarques veïnes, el Priorat i la Ribera d’Ebre.
Publicat: 16-09-2011 A causa de la forta immigració a la ciutat comtal al llarg del segles XIX i XX en la nòmina de preveres que exerciren el seu ministeri sacerdotal (sigui com a vicaris o com a ecònoms) a la diòcesi barcelonina n’hi ha molts de la resta de Catalunya, i evidentment també de la Conca de Barberà.
Publicat: 10-02-2011 El Castell Monestir d'Escornalbou és un monument documentat ja el 1153, situat al vessant sud de la muntanya d'Escornalbou, a uns 650m d'altitud. Tant el castell, centre d'una àmplia baronia, com l'església de Sant Miquel, foren la seu d'una canònica agustiniana fins el 1574.
Publicat: 15-06-2010 Amb més de 800 anys d'història, l'església de Vila-seca està dedicada a Sant Esteve. S'atribueix aquesta devoció a la difusió de la llegenda del rescat de Sant Esteve en el temps de fundació i repoblació de Vila-seca del Comú, a la segona meitat del segle XII.
Publicat: 14-06-2010 L'església parroquial dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, de sòlida construcció, amb una portalada antiquíssima de triple arquejat de mig punt. L'interior és de l'orde corinti, d'una sola nau, molt esvelta amb arquejat romà a la sostrada.
Publicat: 14-06-2010 El primer temple va ser fundat l'any 1325 al emancipar-se la parròquia de Xerta del Castell de Paüls. L'edifici actual però, es va començar a construir com una ampliació de la primitiva església l'any 1580 i s'acabà el 1690, segons indiquen unes inscripcions de la façana lateral que dóna al carrer de Santa Anna. La consagració del temple la va fer el bisbe de Barcelona Joan Sentís l'any 1628.
Publicat: 24-05-2010
La vila del Catllar (1004 h el 2006) és situada en un turó de 59 m d'altitud, a la riba dreta del Gaià i sota les ruïnes del castell. L'església parroquial, dedicada a la Degollació de Sant Joan Baptista, és l'edificació més important del municipi; la fàbrica actual substituí un temple anterior i començà a ser edificada l'any 1776; les obres duraren fins el 28 d'agost de 1790, que fou beneïda pel rector Mn. Joan Guardiola; cal destacar-ne el campanar.
Fotos: Sònia Prieto
