esglesia

Cerca pel tag 'esglesia'

Noves recerques sobre la construcció de l'antic orgue de la Selva

Publicat: 08-01-2014 Ara fa 10 anys, amb motiu de la inauguració de l’actual orgue parroquial, vaig escriure un article  sobre el procés de la construcció de l’orgue antic de la parròquia; em basava en el rigorós i detallat estudi que en féu el Sr. Antoni Catà i també en les dades que aporta Mossèn Pié, extretes de les actes del Consell Municipal. La consulta, a l’arxiu municipal, del lligall de correspondència dels darrers anys del segle XVII m’ha proporcionat nova informació referent a la construcció d’aquest primer orgue.

[...]

Brevíssima relació de la destrucció del convent de Sant Francesc

Publicat: 18-11-2013 A qui hagi viscut prou anys a Montblanc i en conegui raonablement la historia recent, li pot xocar que un article amb aquest títol vingui signat per algú amb el meu cognom. I és que des que sóc petit, que a la família hem tingut la sensació de que el negoci que el meu rebesavi, en Josep Contijoch i Poblet, muntà dins el convent, fou la causa principal del seu deteriorament. Amb motiu de la restauració que se n’ha dut a terme els darrers anys i amb l’actual reconstrucció del claustre, he procurat treure’n l’entrellat de la verdadera historia d’aquesta destrucció i dels seus responsables.

L'església de Constantí

Publicat: 22-04-2013 Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per Maria Font Ferran en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el febrer de 2010. El treball és una anàlisi arquitectònica i iconogràfica de l'església de Constantí, al Tarragonès.

L'església de Constantí. Font: Viquipèdia.

Notícia sobre el retaule de sant Antoni Abat de la Selva del Camp

Publicat: 23-11-2011 El 16 de juliol del 1645 Valentí Roig contractava al mestre fuster Jaume Llopis, el qual s'obligava a fer un retaule per a la capella de Sant Antoni Abat de La Selva del Camp en el termini d'un any1. El mestre alcoverenc havia de seguir una traça signada pel notari Francesc Monter, el prevere Rafael Domingo i Josep Ferriol.

Els pactes estableixen la utilització de fusta d'àlber bona i les dimensions: les volades fins a la cornisa major i "lo ramato" fins a la volta de la capella. S'esbossen els principals elements constitutius: al primer cos hi hauria tres pasteres amb enteixinat a la volta, la central amb Sant Antoni Abat, i les dues més baixes amb les figures "de bulto" -de quatre pams sense peanyes- de Sant Francesc i Sant Valentí. Entre les pasteres restarien tres espais quadrats.

El taller d'escultura d'Antoni Ochando a Constantí (segle XVIII)

Publicat: 23-11-2011 Antoni Ochando Navarro era un escultor natural d'Almàssera (País Valencià), provinent d'una nissaga d'artistes, el qual arribà a Constantí per a treballar en el retaule de l'altar major de l'església de la població. El seu pare Lluís també ho era i el seu parent Josep també. Del seu matrimoni amb Teresa Climent (natural d'el Forcall, Castelló) en coneixem dues filles, que es casaran a Constantí: Manuela, l'hereva, i Ramona.

L'obra escultòrica de Fèlix Ferrer a Bellmunt del Priorat i a la Palma d'Ebre

Publicat: 10-11-2011 Fèlix Ferrer i Guasch va pertànyer a una nissaga d’escultors de la població de Móra d’Ebre; en el present estudi donem a conèixer la seva activitat escultòrica duta a terme en dues poblacions de comarques veïnes, el Priorat i la Ribera d’Ebre.

Preveres originaris de la Conca de Barberà en exercici a l'Arquebisbat de Bcn. (s.XVIII-XX)

Publicat: 16-09-2011 A causa de la forta immigració a la ciutat comtal al llarg del segles XIX i XX en la nòmina de preveres que exerciren el seu ministeri sacerdotal (sigui com a vicaris o com a ecònoms) a la diòcesi barcelonina n’hi ha molts de la resta de Catalunya, i evidentment també de la Conca de Barberà.

Castell Monestir d'Escornalbou

Publicat: 10-02-2011 El Castell Monestir d'Escornalbou és un monument documentat ja el 1153, situat al vessant sud de la muntanya d'Escornalbou, a uns 650m d'altitud. Es troba dins del terme municipal de Riudecanyes. Tant el castell, centre d'una àmplia baronia, com l'església de Sant Miquel, foren la seu d'una canònica agustiniana fins el 1574.

Església de Sant Esteve de Vila-seca

Publicat: 15-06-2010 Amb més de 800 anys d'història, l'església de Vila-seca està dedicada a Sant Esteve. S'atribueix aquesta devoció a la difusió de la llegenda del rescat de Sant Esteve en el temps de fundació i repoblació de Vila-seca del Comú, a la segona meitat del segle XII.

Església parroquial de la Morera de Montsant

Publicat: 14-06-2010 L'església parroquial dedicada a la Nativitat de la Mare de Déu, de sòlida construcció, amb una portalada antiquíssima de triple arquejat de mig punt. L'interior és de l'orde corinti, d'una sola nau, molt esvelta amb arquejat romà a la sostrada.

Pàgina següent >>