Publicat: 29-04-2013
Poc abans de la guerra civil, Antònia Abelló Filella: "la Sonia" estudiant de música, pianista i escriptora, ens descrivia en una ocasió aquell Reus amb dèria d'excursionista "la baixada del salt" curses de bicicleta fins a Vila‐seca o irònicament parlant a l'anada a Salou a la platja de les dones vora l'església, lleure que noies com la Regina Figuerola, de segur que deurien compartir jornades com a esbarjo tradicional. Els pares de la Regina, tenien de primer una tenda de confecció de "roba blanca" que es deia "La Muñeca" al número 37 del carrer de Llovera i més tard el van traslladar al Raval de Santa Anna, vivia la família al número 36 del mateix Raval, a l'entresòl, vivien la Maria, la Josepa, el Josep Maria i la Regina, la mare era de la Vilella Alta, del mateix poble que el pintor Ramon Vinyes i Vinyes, la mare era la Regina Rebull Torroja, germana de l'escultor, la tieta era la Nativitat que vivia al carrer de l'Abadia 17 tercer. El pare de la Regina, en Josep Figuerola Barberà, feia l'ofici de pintor.
[...]
Publicat: 22-04-2013
Aquesta publicació correspon al Treball de recerca de Batxillerat presentat per Maria Font Ferran en els seus estudis a l'INS Antoni de Martí i Franquès de Tarragona, el febrer de 2010. El treball és una anàlisi arquitectònica i iconogràfica de l'església de Constantí, al Tarragonès.
Publicat: 18-03-2013
A les eleccions legislatives que el novembre de 1933 se celebraren en el marc de la Segona República Espanyola, una esquerra força fragmentada veié com les dretes assolien una majoria folgada. Com a conseqüència, començà a governar l’Estat una coalició dels radicals d’Alejandro Lerroux amb la CEDA. L’octubre de 1934 la CEDA forçà en Lerroux a incloure en el seu govern tres ministres de les seves files per mantenir-li el suport. Aquest fet fou interpretat per les esquerres, liderades pel PSOE, com el travessament de la línia vermella que decidí respondre amb una convocatòria de vaga general per part de la UGT. Amb seguiment desigual a l’Estat, tingué especial –i tràgica- rellevància a Astúries, però també a Catalunya i, en menor mesura al País Basc. A Catalunya, la circumstància fou aprofitada pel president de la Generalitat, Lluís Companys, per declarar, el 6 d’Octubre, “l’Estat Català dins la República Federal Espanyola”. Deu hores després, el Govern Català fou detingut i encarcerat al vaixell - presó “Uruguay”.
Aquells dies, a Catalunya, vingueren acompanyats d’aldarulls i actes violents especialment contra esglésies, clergues i persones dretanes. Un cop fracassada i reprimida la declaració i les actuacions conseqüents, fou suprimit l’Estatut vigent, es clausurà el Parlament català i molts consistoris d’esquerres que secundaren la declaració de la Generalitat foren destituïts.2
A Montblanc, on els fets també tingueren caire d’esclat revolucionari, però no corregué la sang, el consistori, que havia donat públic suport a la declaració del president Companys, fou també destituït, passant a ocupar els càrrecs municipals els regidors de l’oposició dretana. L’alcaldia l’ocupà en Josep Contijoch i Carol. [...]
Publicat: 11-03-2013 Article publicat a la revista El Foradot (Montblanc), 76 (gener-febrer 2013), ps. 22-23.
Publicat: 28-02-2013 La Red de Juderías-Caminos de Sefarad i Google han posat en marxa un projecte conjunt destinat a promoure a nivell internacional el patrimoni jueu dels 24 municipis que formen part d'aquesta xarxa, entre els quals hi ha Tortosa. Amb la tecnologia que el cercador ha posat a l'abast dels usuaris, ja es pot visitar i recórrer virtualment els calls jueus dels municipis de la Red de Juderías, passejar pels seus carrers, descobrir el seu patrimoni i conèixer la història que s'hi amaga. Tota la informació es concentra en una única plataforma: www.redjuderias.org. L'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, el regidor de Turisme, Alfredo Ferré, i el regidor de Cultura, Joaquim del Pino, han presentat aquest dijous els detalls d'aquesta innovadora proposta.
Publicat: 25-02-2013
Un dels monuments més emblàmitics de Montblanc n'és, sens dubte, el Portal del Bové, potser el més rellevant de les vint-i-cinc torres del recinte emmurellat que es conserven a la Vila. Curiosament, va ser aquest portal el que marcà el davallament i el renaixement de la muralla. En ser cedit el 1744 a mans privades, s'inicià un procés d'ocultament de les muralles darrere les cases qie s'hi anaren construint -sobre un fossar que es reomplí de terra- i en ser retornat, com es narra en aquest article, s'inicià un procés de recuperació que al qual es va donar suport decididament el 1947 quan es va declarar Montblanc Conjunt Monumental i Artístic.
Article publicat a la revista El Foradot (Montblanc), número 70 (gener-febrer 2012).
Publicat: 16-01-2013 Aquest treball vol continuar en el coneixement de la trajectòria del filòsof i escriptor vallenc Josep Miquel i Macaya, del qual l’any 2010 en donàrem notícia juntament amb el bon amic Narcís Figueres, en un article publicat a la revista gironina Quaderns de la Selva1, en aquesta ocasió presentem un segon epistolari localitzat a l’Arxiu Històric de Tarragona, concretament en el fons personal de Mn. Ramon Muntanyola i Llorach2 i que correspon a les cartes intercanviades entre ambdós personatges. [...]
Publicat: 16-01-2013 [...] El motiu del present article és simplement presentar l’atracció per la indústria de la seda al Camp de Tarragona i la Conca de Barberà a l’edat moderna a través d’un buidatge d’aprenents del gremi de velers de Barcelona. Val a dir que no és precisament l’àrea geogràfica d’on provenen la majoria d’aprenents, els quals solen ser originaris de poblacions del litoral català (el Maresme, la Selva i el Garraf) o de l’interior més pròxim a la ciutat comtal (Anoia, Osona i Vallès). No sempre hi consta el lloc de naixement dels aprenents, i en d’altres confraries, com la dels sabaters, aquesta referència és inexistent. [...]
Publicat: 14-01-2013 Un gest tan quotidià com el d’obrir una aixeta a casa i que en brolli aigua, a Montblanc és possible des de no fa tant temps. No fou fins 1889 que s’iniciaren les obres per proveir d’aigua corrent les llars de la vila. Abans la població havia d’anar a les fonts i manantials. Al llarg del segle XVIII a Montblanc ja consten dues fonts: la de la Vall a la muralla de Sant Jordi i la de la Vila a l’extrem oposat de la població que, recentment, ha estat objecte d’excavacions arqueològiques. Aquestes fonts, amb el temps quedaren malmeses i foren finalment desmantellades. El cas és que aviat es veié la necessitat de proveir el poble de més fonts per a l’abastiment comú. [...]
Publicat: 14-01-2013 Segons els censos oficials la ciutat de Reus el 1860 tenia 17.257 habitants i el 1887 augmentà a 28.780, aquest creixement fou possible en gran part per l’arribada d’immigrants. La crisi agrària de finals de segle motivà una davallada poblacional i el 1900 el còmput era de 26.681 persones. L’afluència anterior de mà d’obra barata i no especialitzada d’extracció pagesa procedent del territori més immediat es convertí en un problema que l’administració intentà solucionar amb la beneficència pública. [...]
