laselvadelcamp

Cerca pel tag 'laselvadelcamp'

L'emigració a Alemanya als anys seixanta. El testimoni d'una selvatana

Publicat: 13-01-2014 Amb motiu de l’actual crisi econòmica de l’Estat espanyol, darrerament llegim nombroses notícies sobre l’emigració de joves a Alemanya a la recerca de treball, el fet no és nou, en els anys seixanta ja hi va haver un corrent demogràfic similar.

Josep M. Grau entrevista la selvatana Roser Miró, sobre la seva experiència a l’estranger. Nascuda a la Selva del Camp l’any 1941, filla de família pagesa, als 26 anys va marxar a Alemanya.

Noves recerques sobre la construcció de l'antic orgue de la Selva

Publicat: 08-01-2014 Ara fa 10 anys, amb motiu de la inauguració de l’actual orgue parroquial, vaig escriure un article  sobre el procés de la construcció de l’orgue antic de la parròquia; em basava en el rigorós i detallat estudi que en féu el Sr. Antoni Catà i també en les dades que aporta Mossèn Pié, extretes de les actes del Consell Municipal. La consulta, a l’arxiu municipal, del lligall de correspondència dels darrers anys del segle XVII m’ha proporcionat nova informació referent a la construcció d’aquest primer orgue.

[...]

Podall [revista, núm. 2]

Publicat: 24-10-2013 Segon número, corresponent a l'any 2012, de la revista Podall (Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències), editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. ISSN: 2014-6957. Dipòsit legal: T-58-2011.


CONTINGUTS

Introducció

Prehistòria

El reciclatge d’artefactes lítics al paleolític superior: les eines cremades del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet)
Manuel Vaquero (coordinador), Susana Alonso, Sergio García Catalán, Angélica García-Hernández, Bruno Gómez de Soler, David Rettig i Maria Soto . . 9

Els centres d’interpretació de l’art rupestre de Catalunya (CIAR). Divulgar el patrimoni mundial
Ramon Viñas, Agustí Vericat i Jaume Mor . . . . 26

Història

Una altra peça del trencaclosques pobletà durant la Guerra de Secessió
Josep M. Grau i Pujol i Manuel Güell i Junker . . . . 56

El pou de gel de la Granja Mitjana (Vimbodí): Seguiment arqueològic, restauració, posada en valor i la seva contextualització
Adam Picón i Manyosa . . . . . . 65

El servei de Correus a Vimbodí-Poblet (1850-2012)
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 94

Els crims de la Pobla de Ferran de l’any 1928
Jordi Creus Verni . . . . . . 134

«Recuerdos», vivències del soldat republicà Josep Jiballí Dolcet, incorporat amb la seva lleva a l’exèrcit franquista
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 148

Arxivística

El testament de Bartomeu de Castellnou, de Montblanc (1376)
Josep M. Llobet i Portella . . . . . 186

Catàleg dels testaments del segle XVII conservats a l’Arxiu parroquial de Santa Maria de Montblanc
Jordi Anglès Sanahuja . . . . . . 190

Inventari de la col·lecció de documents de la família Gassol-Andreu, de Montblanc (1880-1915)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 204

Una col·lecció de documents sobre Mn. Ramon Muntanyola i Llorach (1942-1983)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 222

La digitalització de documentació històrica: patrimoni i noves tecnologies a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Josep M. Porta i Balanyà i Núria Vilà i Ninot . . . . 235

Genealogia

La genealogia de la família Contijoch de la Conca de Barberà a través de les llibres sacramentals (1575-2012)
Eduard Contijoch i Miquel . . . . . 247

Llengua i Literatura

Epistolari entre l’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul i l’impressor Josep M. Requesens, de Montblanc (1946-1953)
Josep M. Carreras Vives i Josep M. Grau i Pujol . . . . 255

Ramon Amigó Anglès (1925-2011)
Xavier Ferré Trill . . . . . . 264

Espiritualitat i Pensament

Consciència, natura i esperança en el discurs simbòlic de Maties Palau Ferré
Eudald Carbonell i Policarp Hortolà . . . . . 269

Noche oscura
Domi Mora . . . . . . 274

Geologia i Espeleologia

El secret de la Pasquala
Jordi Pujadas i Ferrer . . . . . . 294

Solencio de Bastaras. Bastaras-Panzano (Osca). Crònica sentimental de Solencio de Bastaras
Joan Pallisé Clofent . . . . . . 305

Tecnologia i medi ambient

Més de mig segle de l’home a l’espai
Josep Roselló Guasch . . . . . . 334

Telescopi de 810 mm de diàmetre de construcció artesana
Jaume Felip Sànchez . . . . . . 344

El procés de reconversió ecològica del Monestir de Poblet. Actuacions impulsades per la comunitat de monjos per millorar la seva relació amb el medi natural entre 2007-2012
Lluc Torcal i Josep M. Mallarach . . . . . 350

Associació Forestal de les comarques de Tarragona
Joan Llagostera . . . . . . 372

Biologia

La teràpia gènica com a correctora d’errors genètics
Roman Galimany i Solé . . . . . . 386

Àgora

Un projecte humanista de Miquel Golobardes i Vila durant la postguerra: el Col·legi Acadèmia Montblanc (1941-1943)
Maria Golobardes i Martí . . . . . . 397

La peça del mes

La xeringa. Una peça genuïna del carnaval montblanquí
Josep M. Carreras Vives . . . . . . 455

Entrevista amb Hipòlit Martorell Rabassa, el darrer terrisser de la Selva del Camp

Publicat: 28-05-2013 Els més joves saben que un dels gegants de la Selva del Camp es diu Hipòlit i porta a la mà un tupí de ceràmica, Sant Hipòlit era el patró dels terrissers, el sant fou un màrtir romà del segle III. Vincular els noms amb les tradicions és un costum molt arrelat a Catalunya, sigui per patronatge gremial (oficis), per patronatge local (en el cas de la Selva, Andreu o Maria Neus) o simple genealogia (determini dels padrins), és per això que una persona que es digui Hipòlit a la Selva, de ben segur la seva família estigué relacionada amb l’art del fang, que és el cas que avui ens ocupa.

Hipòlit Martorell Rabassa, neix a la Selva un 24 de juliol de 1929, fill de Manuel Martorell Poblet i Dolors Rabassa Veciana. El seu pare era flequer, però després de casar-se passà a treballar al taller de terrissa de la família.


[...]

L'Aplec de Sardanes de Paret-Delgada de la Selva del Camp vist per un reusenc

Publicat: 28-05-2013 [...]

Es va saber més tard que hi va haver l’intent de fer venir a l’Aplec a l’abat Aureli M. Escarré, però no va ser possible. A Paret-Delgada, sota els arbres, s’hi veien una mena de cartells amb fragments del breviari de Pius XII, i durant la missa, oficiada en castellà, és clar, per l’Arquebisbe de Tarragona Don Benjamín de Arriba y Castro, algú es va encarregar de tallar-li el fil de l’altaveu. Aquell fil (que passava vora una soca d’olivera), en tallar-se, va fer que la megafonia es quedés sense so, i van haver-hi corredisses amb la Guàrdia Civil. Un selvatà prou conegut "el noi del flaviol" em va dir, anys després, que també ho va viure. Recordo, més tard, que un home amb elàstics, que portava un brivall a les espatlles (com si el xiquet fos l’enxaneta), feia voleiar la senyera catalana.

[...]

Castell de la Selva del Camp

Publicat: 09-05-2012

Recordant a Josep Vallverdú Poblet (1906-1938)

Publicat: 14-03-2012 "Arran la publicació de l’article “Tres cartes de soldats republicans de la Selva del Camp al final de la Guerra Civil (1938) en la revista El Pont-Alt (núm.  115, novembre 2011, ps. 9-12), hem comprovat que les famílies encara mantenen viva la memòria dels esdeveniments d’aquell període, especialment arran de la pèrdua de vides humanes, com és el cas que ens ocupa, els soldats que moriren lluitant  en la defensa de  la II República."

[...]

Documents sobre la Guerra Civil a la Selva del Camp (1936-1938)

Publicat: 13-03-2012 "En la recuperació del l’autogovern de Catalunya en el primer terç del segle XX hi ha dues institucions cabdals: la primera la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), amb el lideratge d’Enric Prat de la Riba i la segona la Generalitat de Catalunya (1931-1939) en el marc de la II República i amb la presidència de Francesc Macià (1931-1933) i Lluís Companys (1933-1940), tot i els efectes negatius de la Guerra Civil  i els enfrontaments ideològics interns, fou un període de canvis que encara avui desperten l’atenció dels historiadors i ciutadania.

Voldríem contribuir en el coneixement del nostre passat amb la publicació de cinc cartes conservades a l’Arxiu Municipal de la Selva del Camp (sèrie de correspondència) datades entre 1936 i 1938 de temàtica molt diversa, des de la sanitat fins a l’esbarjo, passant  per les comunicacions i defensa militar. La primera és una petició que fa l’entitat la Defensa Agrària per a utilitzar el local municipalitzat de l’Ateneu a fi de projectar-hi cinema (1936), la segona és relativa a la necessitat de traslladar de lloc el cementiri per ser massa pròxim al nucli urbà (1937), la tercera és l’autorització per ocupar el convent de Sant Rafael i transformar-lo en hospital comarcal per trasllat del de Reus (1937), la quarta missiva és la demanda d’obrir una carretera entre la Selva i Almoster (1938) i en la darrera es sol·licita ocupar l’ermita de Paret Delgada per a oferir allotjament als treballadors del Camp d’aviació de Vilallonga del Camp (1938)."

[...]

La confiscació del convent de Sant Agustí de la Selva del Camp el 1936

Publicat: 23-11-2011 Les confiscacions de béns eclesiàstics que féu el comitè revolucionari local de la Selva del Camp l’agost de 1936. L’original es conserva a l’arxiu municipal. Es tracta de l’inventari de l’escola per a nens de Sant Agustí. El material inventariat palesa l’elevada qualitat de l’ensenyament impartit en aquest centre pels pares claretians, i del qual donen fe amb enyorança tots els qui tingueren la sort d’assistir-hi, ja que obtingueren uns fonaments sòlids per a la seva vida.

Notícia sobre el retaule de sant Antoni Abat de la Selva del Camp

Publicat: 23-11-2011 El 16 de juliol del 1645 Valentí Roig contractava al mestre fuster Jaume Llopis, el qual s'obligava a fer un retaule per a la capella de Sant Antoni Abat de La Selva del Camp en el termini d'un any1. El mestre alcoverenc havia de seguir una traça signada pel notari Francesc Monter, el prevere Rafael Domingo i Josep Ferriol.

Els pactes estableixen la utilització de fusta d'àlber bona i les dimensions: les volades fins a la cornisa major i "lo ramato" fins a la volta de la capella. S'esbossen els principals elements constitutius: al primer cos hi hauria tres pasteres amb enteixinat a la volta, la central amb Sant Antoni Abat, i les dues més baixes amb les figures "de bulto" -de quatre pams sense peanyes- de Sant Francesc i Sant Valentí. Entre les pasteres restarien tres espais quadrats.

Pàgina següent >>