nuclihistoric

Cerca pel tag 'nuclihistoric'

L'Arboç

Publicat: 09-02-2012 El municipi és situat a la part oriental de la comarca, envoltat pel terme de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), excepte per l'oest on limita amb Banyeres del Penedès i, en un petit sector, amb Sant Jaume dels Domenys.  El nom de la vila de l´Arboç és d´origen botànic. Concretament, la paraula  arboç es defineix com "arbust o arbre de la família de les ericàcies". És de suposar que en iniciar-se la repoblació del Penedès, els entorns de la vila eren plens de bosquines on hi abundava aquesta planta, que primer va donar nom al lloc i posteriorment a la vila.

La Vilella Baixa

Publicat: 06-02-2012 Municipi del Priorat, situat a redós de la Serra del Montsant, en la confluència del riu Montsant i el riuet d'Scala Dei. El terme municipal té una extensió de 5'57 Km². El poble, a 214 metres d'altitud, es troba dalt d'unes roques, sota les quals corren les aigües dels rius. Entre la Vilella Alta i la Vilella Baixa hi ha un parell de quilòmetres de bona carretera.
La característica més peculiar del poble és l'alçada de les seves cases que donen al coster dels dos rius, que poden tenir 6 o més plantes a la banda del riu, quan les mateixes cases a la banda del carrer poden ser només d'una o dues plantes.
L'escriptor Josep Maria Espinàs l'anomenà en un dels seus primers llibres de viatges La Nova York del Priorat, apel·latiu que ha fet fortuna.

Querol

Publicat: 18-01-2012 El poble de Querol es troba aturonat a 565 m. d'altitud, dominant la vora esquerra del Gaià, al sector occidental del terme, presidit per les ruïnes del castell de Querol, imposants encara i que donen una característica silueta a la població, malgrat ésser cobertes en una bona part de vegetació. La caseria s'enfila als vessants del turó i a la part alta s'aixeca l'església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses, d'una nau, volta seguida d'arc apuntat i campanar quadrat amb finestres de punt rodó, acabat en una coberta piramidal.

Margalef

Publicat: 09-12-2011 Tant el nucli de població com tot l'entorn tenen un notable atractiu com a lloc pintoresc: la presència del riu, el poble que s'endinsa a la muntanya, amb els carrers que s'enfilen entre roques, sorprenen el visitant. El poble de Margalef (378 m d'altitud) és situat a la dreta del riu deEsglésia de Sant Miquel Montsant, arredossat al cingle, que configura una de les dues bandes del carrer. El fet de trobar-se en un lloc tancat i estret de la vall del riu provoca que sovint es vegin roques que emergeixen del sòl dels carrers, i ha inspirat la corranda popular que diu "Margalef en un forat".

Porrera

Publicat: 07-12-2011 La vila de Porrera es troba situada en un petit replà d'un dels contraforts del Tossal, que forma part de la serres del Molló-Puigcerver, des d'on domina l'aiguabarreig del riu Cortiella amb tres dels seus afluents més importants i de cabal més regular: el Barranquill, que baixa del Tossal; el riuet de la Teixeta, que baixa del coll del mateix nom, i el barranc de les Sentius, que baixa dels termes de Pradell i Falset.

La Part Alta de Tarragona

Publicat: 10-02-2011 La part alta de la ciutat, també coneguda com a Casc Antic, coincideix amb l'antic Fòrum Provincial de Tarraco. Està envoltada per la muralla romana, d'uns 4 km al segle III a.C, tot i que en l'actualitat només es conserva al voltant d’1 km i una porta adovellada original. La part alta o barri antic correspon al perímetre que ocupava la ciutat medieval, dalt el turó, la qual s'havia establert sobre el que se'n podria dir l'acròpoli de la Tàrraco romana. Aquest barri apareix perfectament delimitat per les muralles romanes, de les quals, actualment, se’n conserven 1km dels 4 construïts al segle III a.C.

El barri marítim del Serrallo

Publicat: 01-12-2010 El Serrallo, el barri marítim de Tarragona, és un conjunt format per carrers estrets i edificis senzills, la major part, construïts al segle XIX, que encara conserven l'estil típic dels barris mariners.Els orígens del barri es remunten a finals del segle XVIII, quan la Junta d'Obres del Port va projectar la construcció del barri de la Marina, a la part baixa de Tarragona. Els pescadors que vivien a les barraques de fusta, o "botigues de mar", a prop de la platja on tenien les seves barques de pesca, es van haver de traslladar al costat del llatzeret i de les restes del fortí del Francolí. Aquesta zona, al segle XIX va rebre el nom de "Serrallo" que avui en dia singularitza aquest barri mariner.

Nucli de Llaberia i Vistes des del mirador de La Miranda

Publicat: 22-06-2010 La vila està situada al NE del terme municipal de Tivissa, a uns 23 Km per carretera, limita a l’oest amb La Serra d’Almos, al nord amb Colldejou, a l’est amb Pratdip i al sud amb Vandellòs. Llaberia és el poble més petit i més elevat del municipi ( 700m) amb una extensió de 1,500 hectàrees, i és l’inici i final d’una etapa del sender de Gran Recorregut (GR-7) .

Siurana

Publicat: 21-05-2010 Siurana: climbers paradise. Gigafoto. Autor: Josep Giribet 

Siurana es troba a l'extrem est de la Serra de Prades, a 737m d'altitud sobre el nivell del mar, en una península que domina les valls del riu Siurana i de Cornudella. S'hi arriba per una pista asfaltada des de la població de Cornudella, i també per un camí forestal des de Prades. Evidentment, també s'hi pot arribar a peu per diversos camins i senders. Des de l'any 1942 forma part del municipi de Cornudella de Montsant. La seva situació sobre un penya-segat de més de 250 metres de desnivell sobre el riu Siurana i el barranc de Prades, Gallicant i Montsant, fan de Siurana un paratge de gran bellesa, un focus d'atracció turística i excursionista de gran importància.
 
  FOTO: Josep Giribet - Gigafoto

Albarca

Publicat: 20-05-2010 El poble d'Albarca es troba en un indret privilegiat al peu de Montsant, en un punt on s'ajunten la solana i l'obaga de la muntanya amb les darreres estibacions de la serra de Prades. Albarca es va agregar l'any 1846 al terme de Cornudella de Montsant. Històricament havia format part del Comtat de Prades i va ser municipi independent fins a mitjans dels segle XIX.

Pàgina següent >>