patrimoni

Cerca pel tag 'patrimoni'

Tarragona incorpora un servei d'audioguia al mòbil per conèixer el seu patrimoni

Publicat: 10-03-2014 Seguint el projecte de difusió i socialització del patrimoni, l’Ajuntament ha presentat avui un nou servei d’audioguia al mòbil per poder conèixer millor els diferents elements patrimonials que conformen el conjunt arqueològic de la ciutat. Per engegar la iniciativa, s’ha incorporat informació en àudio a través de codis QR instal·lats a la senyalització del Circ. Seguint amb el programa de millorar la informació que s’ofereix a les visites, ara es pot escoltar la informació que contenen els panells a través d’Internet amb un dispositiu amb connexió, telèfon o tablet, que disposi d’una aplicació de lectura de codis QR, que enllaça a uns arxius sonors que reprodueixen els texts dels punts informatius, en català i castellà.

Brevíssima relació de la destrucció del convent de Sant Francesc

Publicat: 18-11-2013 A qui hagi viscut prou anys a Montblanc i en conegui raonablement la historia recent, li pot xocar que un article amb aquest títol vingui signat per algú amb el meu cognom. I és que des que sóc petit, que a la família hem tingut la sensació de que el negoci que el meu rebesavi, en Josep Contijoch i Poblet, muntà dins el convent, fou la causa principal del seu deteriorament. Amb motiu de la restauració que se n’ha dut a terme els darrers anys i amb l’actual reconstrucció del claustre, he procurat treure’n l’entrellat de la verdadera historia d’aquesta destrucció i dels seus responsables.

Podall [revista, núm. 2]

Publicat: 24-10-2013 Segon número, corresponent a l'any 2012, de la revista Podall (Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències), editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. ISSN: 2014-6957. Dipòsit legal: T-58-2011.


CONTINGUTS

Introducció

Prehistòria

El reciclatge d’artefactes lítics al paleolític superior: les eines cremades del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet)
Manuel Vaquero (coordinador), Susana Alonso, Sergio García Catalán, Angélica García-Hernández, Bruno Gómez de Soler, David Rettig i Maria Soto . . 9

Els centres d’interpretació de l’art rupestre de Catalunya (CIAR). Divulgar el patrimoni mundial
Ramon Viñas, Agustí Vericat i Jaume Mor . . . . 26

Història

Una altra peça del trencaclosques pobletà durant la Guerra de Secessió
Josep M. Grau i Pujol i Manuel Güell i Junker . . . . 56

El pou de gel de la Granja Mitjana (Vimbodí): Seguiment arqueològic, restauració, posada en valor i la seva contextualització
Adam Picón i Manyosa . . . . . . 65

El servei de Correus a Vimbodí-Poblet (1850-2012)
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 94

Els crims de la Pobla de Ferran de l’any 1928
Jordi Creus Verni . . . . . . 134

«Recuerdos», vivències del soldat republicà Josep Jiballí Dolcet, incorporat amb la seva lleva a l’exèrcit franquista
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 148

Arxivística

El testament de Bartomeu de Castellnou, de Montblanc (1376)
Josep M. Llobet i Portella . . . . . 186

Catàleg dels testaments del segle XVII conservats a l’Arxiu parroquial de Santa Maria de Montblanc
Jordi Anglès Sanahuja . . . . . . 190

Inventari de la col·lecció de documents de la família Gassol-Andreu, de Montblanc (1880-1915)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 204

Una col·lecció de documents sobre Mn. Ramon Muntanyola i Llorach (1942-1983)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 222

La digitalització de documentació històrica: patrimoni i noves tecnologies a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Josep M. Porta i Balanyà i Núria Vilà i Ninot . . . . 235

Genealogia

La genealogia de la família Contijoch de la Conca de Barberà a través de les llibres sacramentals (1575-2012)
Eduard Contijoch i Miquel . . . . . 247

Llengua i Literatura

Epistolari entre l’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul i l’impressor Josep M. Requesens, de Montblanc (1946-1953)
Josep M. Carreras Vives i Josep M. Grau i Pujol . . . . 255

Ramon Amigó Anglès (1925-2011)
Xavier Ferré Trill . . . . . . 264

Espiritualitat i Pensament

Consciència, natura i esperança en el discurs simbòlic de Maties Palau Ferré
Eudald Carbonell i Policarp Hortolà . . . . . 269

Noche oscura
Domi Mora . . . . . . 274

Geologia i Espeleologia

El secret de la Pasquala
Jordi Pujadas i Ferrer . . . . . . 294

Solencio de Bastaras. Bastaras-Panzano (Osca). Crònica sentimental de Solencio de Bastaras
Joan Pallisé Clofent . . . . . . 305

Tecnologia i medi ambient

Més de mig segle de l’home a l’espai
Josep Roselló Guasch . . . . . . 334

Telescopi de 810 mm de diàmetre de construcció artesana
Jaume Felip Sànchez . . . . . . 344

El procés de reconversió ecològica del Monestir de Poblet. Actuacions impulsades per la comunitat de monjos per millorar la seva relació amb el medi natural entre 2007-2012
Lluc Torcal i Josep M. Mallarach . . . . . 350

Associació Forestal de les comarques de Tarragona
Joan Llagostera . . . . . . 372

Biologia

La teràpia gènica com a correctora d’errors genètics
Roman Galimany i Solé . . . . . . 386

Àgora

Un projecte humanista de Miquel Golobardes i Vila durant la postguerra: el Col·legi Acadèmia Montblanc (1941-1943)
Maria Golobardes i Martí . . . . . . 397

La peça del mes

La xeringa. Una peça genuïna del carnaval montblanquí
Josep M. Carreras Vives . . . . . . 455

L'Arboç

Publicat: 09-02-2012 El municipi és situat a la part oriental de la comarca, envoltat pel terme de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), excepte per l'oest on limita amb Banyeres del Penedès i, en un petit sector, amb Sant Jaume dels Domenys.  El nom de la vila de l´Arboç és d´origen botànic. Concretament, la paraula  arboç es defineix com "arbust o arbre de la família de les ericàcies". És de suposar que en iniciar-se la repoblació del Penedès, els entorns de la vila eren plens de bosquines on hi abundava aquesta planta, que primer va donar nom al lloc i posteriorment a la vila.

Panoràmiques esfèriques

Publicat: 24-01-2012

TINET incorpora l'última tecnologia fotogràfica, imatges dinàmiques de 360º per 180º que permeten descobrir un paratge des d'un punt en concret. Utilitza el cursor per moure't per la fotografia i descobreix racons característics de les nostres comarques, com si t'hi trobessis in situ.

Alt Camp - Baix Camp - Baix Ebre - Baix Penedès - Conca de Barberà
Montsià - Priorat - Ribera d'Ebre - Tarragonès - Terra Alta





Alt Camp

Monestir de Santes Creus

Aiguamúrcia

Monestir de Santes Creus - Claustre
Monestir de Santes Creus - Església
Monestir de Santes Creus - Sala Capitular
 
El Pati de Valls

Valls

El Pati
Teatre Principal
 
Santuari de la Mare de Déu de Montserrat

Montferri

Santuari de la Mare de Déu de Montserrat
 


Baix Camp

Institut Pere Mata. Pavelló dels Distingits

Reus

Institut Pere Mata. Pavelló dels Distingits
Palau Bofarull. Saló noble
Plaça del Mercadal
Prioral de Sant Pere. Interior
Teatre Fortuny
Castell Monestir d'Escornalbou

Riudecanyes

Castell Monestir d'Escornalbou
La Mussara

Vilaplana

La Mussara
 
Plaça Major de Prades

Prades

Plaça Major


Baix Ebre

Catedral de Tortosa

Tortosa

Catedral
Reials Col·legis
 
Port de l'Ametlla

L'Ametlla de Mar

Port de l'Ametlla


Baix Penedès

Auditoir Pau Casals

El Vendrell

Auditori Pau Casals del Vendrell
Antic sanatori i platja de Sant Salvador
Castell e la Santa Creu

Calafell

Castell de la Santa Creu


Conca de Barberà

Pla de Santa Bàrbara

Montblanc

El Pla de Santa Bàrbara
Església arxiprestal de Santa Maria. Interior
 
Monestir de Poblet església

Vimbodí i Poblet

Monestir de Poblet. Nau central i creuer de l'església
Monestir de Poblet. Sala capitular
Monestir de Poblet. Entorn del claustre de Sant Esteve


Montsià

Pont penjant

Amposta

Pont penjant
Mirador de Sant Carles

Sant Carles de la Ràpita

Mirador de Sant Carles


Priorat

Cartoixa d'Escaladei

La Morera de Montsant

Cartoixa d'Escaladei. Cel·la
Cartoixa d'Escaladei. Entrada
 
Siurana

Cornudella de Montsant

Siurana
Siurana

Falset

Celler Cooperatiu


Ribera d'Ebre

Castell de Móra

Móra d'Ebre

Castell
Pont sobre el riu Ebre
Castell

Miravet

Castell


Tarragonès

Amfiteatre romà

Tarragona

Amfiteatre romà
Teatre Metropol
 


Terra Alta

Poble vell de Corbera d'Ebre

Corbera d'Ebre

Poble vell
 

Querol

Publicat: 18-01-2012 El poble de Querol es troba aturonat a 565 m. d'altitud, dominant la vora esquerra del Gaià, al sector occidental del terme, presidit per les ruïnes del castell de Querol, imposants encara i que donen una característica silueta a la població, malgrat ésser cobertes en una bona part de vegetació. La caseria s'enfila als vessants del turó i a la part alta s'aixeca l'església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses, d'una nau, volta seguida d'arc apuntat i campanar quadrat amb finestres de punt rodó, acabat en una coberta piramidal.

Margalef

Publicat: 09-12-2011 Tant el nucli de població com tot l'entorn tenen un notable atractiu com a lloc pintoresc: la presència del riu, el poble que s'endinsa a la muntanya, amb els carrers que s'enfilen entre roques, sorprenen el visitant. El poble de Margalef (378 m d'altitud) és situat a la dreta del riu deEsglésia de Sant Miquel Montsant, arredossat al cingle, que configura una de les dues bandes del carrer. El fet de trobar-se en un lloc tancat i estret de la vall del riu provoca que sovint es vegin roques que emergeixen del sòl dels carrers, i ha inspirat la corranda popular que diu "Margalef en un forat".

Porrera

Publicat: 07-12-2011 La vila de Porrera es troba situada en un petit replà d'un dels contraforts del Tossal, que forma part de la serres del Molló-Puigcerver, des d'on domina l'aiguabarreig del riu Cortiella amb tres dels seus afluents més importants i de cabal més regular: el Barranquill, que baixa del Tossal; el riuet de la Teixeta, que baixa del coll del mateix nom, i el barranc de les Sentius, que baixa dels termes de Pradell i Falset.

Ermita de Sant Salvador

Publicat: 07-12-2011 L'ermita de Sant Salvador es troba situada a 3,5 km del poble de Margalef i es pot accedir tant a peu com en cotxe. L'edifici està aixoplugat sota una immensa roca. És una construcció modesta de petites dimensions. L'original va ser construïda al segle XVI però el 1936 va ser incendiada i va haver de ser reconstruïda, amb una nau i cor.

Casa Castellarnau

Publicat: 21-06-2011 La Casa Castellarnau es va construir a inicis del segle XV. A partir d'aquest moment i fins al segle XIX va ser la llar d'algunes de les famílies més influents de la ciutat. L'any 1542 hi va viure l'emperador Carles I durant la seva estada a Tarragona. La casa conserva al seu interior estructures arquitectòniques de diverses èpoques.

Pàgina següent >>