Publicat: 18-11-2013 A qui hagi viscut prou anys a Montblanc i en conegui raonablement la historia recent, li pot xocar que un article amb aquest títol vingui signat per algú amb el meu cognom. I és que des que sóc petit, que a la família hem tingut la sensació de que el negoci que el meu rebesavi, en Josep Contijoch i Poblet, muntà dins el convent, fou la causa principal del seu deteriorament. Amb motiu de la restauració que se n’ha dut a terme els darrers anys i amb l’actual reconstrucció del claustre, he procurat treure’n l’entrellat de la verdadera historia d’aquesta destrucció i dels seus responsables.
Publicat: 24-10-2013
Segon número, corresponent a l'any 2012, de la revista Podall (Publicació de Cultura, Patrimoni i Ciències), editada pel Museu Arxiu de Montblanc i Comarca. ISSN: 2014-6957. Dipòsit legal: T-58-2011.
CONTINGUTS
Introducció
Prehistòria
El reciclatge d’artefactes lítics al paleolític superior: les eines cremades del Molí del Salt (Vimbodí i Poblet)
Manuel Vaquero (coordinador), Susana Alonso, Sergio García Catalán, Angélica García-Hernández, Bruno Gómez de Soler, David Rettig i Maria Soto . . 9
Els centres d’interpretació de l’art rupestre de Catalunya (CIAR). Divulgar el patrimoni mundial
Ramon Viñas, Agustí Vericat i Jaume Mor . . . . 26
Història
Una altra peça del trencaclosques pobletà durant la Guerra de Secessió
Josep M. Grau i Pujol i Manuel Güell i Junker . . . . 56
El pou de gel de la Granja Mitjana (Vimbodí): Seguiment arqueològic, restauració, posada en valor i la seva contextualització
Adam Picón i Manyosa . . . . . . 65
El servei de Correus a Vimbodí-Poblet (1850-2012)
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 94
Els crims de la Pobla de Ferran de l’any 1928
Jordi Creus Verni . . . . . . 134
«Recuerdos», vivències del soldat republicà Josep Jiballí Dolcet, incorporat amb la seva lleva a l’exèrcit franquista
Jordi Jiballí Cuadras . . . . . . 148
Arxivística
El testament de Bartomeu de Castellnou, de Montblanc (1376)
Josep M. Llobet i Portella . . . . . 186
Catàleg dels testaments del segle XVII conservats a l’Arxiu parroquial de Santa Maria de Montblanc
Jordi Anglès Sanahuja . . . . . . 190
Inventari de la col·lecció de documents de la família Gassol-Andreu, de Montblanc (1880-1915)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 204
Una col·lecció de documents sobre Mn. Ramon Muntanyola i Llorach (1942-1983)
Josep M. Grau i Pujol . . . . . . 222
La digitalització de documentació històrica: patrimoni i noves tecnologies a l’Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà
Josep M. Porta i Balanyà i Núria Vilà i Ninot . . . . 235
Genealogia
La genealogia de la família Contijoch de la Conca de Barberà a través de les llibres sacramentals (1575-2012)
Eduard Contijoch i Miquel . . . . . 247
Llengua i Literatura
Epistolari entre l’historiador selvatà Eufemià Fort i Cogul i l’impressor Josep M. Requesens, de Montblanc (1946-1953)
Josep M. Carreras Vives i Josep M. Grau i Pujol . . . . 255
Ramon Amigó Anglès (1925-2011)
Xavier Ferré Trill . . . . . . 264
Espiritualitat i Pensament
Consciència, natura i esperança en el discurs simbòlic de Maties Palau Ferré
Eudald Carbonell i Policarp Hortolà . . . . . 269
Noche oscura
Domi Mora . . . . . . 274
Geologia i Espeleologia
El secret de la Pasquala
Jordi Pujadas i Ferrer . . . . . . 294
Solencio de Bastaras. Bastaras-Panzano (Osca). Crònica sentimental de Solencio de Bastaras
Joan Pallisé Clofent . . . . . . 305
Tecnologia i medi ambient
Més de mig segle de l’home a l’espai
Josep Roselló Guasch . . . . . . 334
Telescopi de 810 mm de diàmetre de construcció artesana
Jaume Felip Sànchez . . . . . . 344
El procés de reconversió ecològica del Monestir de Poblet. Actuacions impulsades per la comunitat de monjos per millorar la seva relació amb el medi natural entre 2007-2012
Lluc Torcal i Josep M. Mallarach . . . . . 350
Associació Forestal de les comarques de Tarragona
Joan Llagostera . . . . . . 372
Biologia
La teràpia gènica com a correctora d’errors genètics
Roman Galimany i Solé . . . . . . 386
Àgora
Un projecte humanista de Miquel Golobardes i Vila durant la postguerra: el Col·legi Acadèmia Montblanc (1941-1943)
Maria Golobardes i Martí . . . . . . 397
La peça del mes
La xeringa. Una peça genuïna del carnaval montblanquí
Josep M. Carreras Vives . . . . . . 455
Publicat: 09-02-2012 El municipi és situat a la part oriental de la comarca, envoltat pel terme de Castellet i la Gornal (Alt Penedès), excepte per l'oest on limita amb Banyeres del Penedès i, en un petit sector, amb Sant Jaume dels Domenys. El nom de la vila de l´Arboç és d´origen botànic. Concretament, la paraula arboç es defineix com "arbust o arbre de la família de les ericàcies". És de suposar que en iniciar-se la repoblació del Penedès, els entorns de la vila eren plens de bosquines on hi abundava aquesta planta, que primer va donar nom al lloc i posteriorment a la vila.
Publicat: 24-01-2012
 |
TortosaCatedralReials Col·legis |
 |
L'Ametlla de MarPort de l'Ametlla |
 |
El VendrellAuditori Pau Casals del VendrellAntic sanatori i platja de Sant Salvador |
 |
CalafellCastell de la Santa Creu |
 |
AmpostaPont penjant |
 |
Sant Carles de la RàpitaMirador de Sant Carles |
 |
La Morera de MontsantCartoixa d'Escaladei. Cel·laCartoixa d'Escaladei. Entrada |
 |
Cornudella de MontsantSiurana |
 |
FalsetCeller Cooperatiu |
 |
Móra d'EbreCastellPont sobre el riu Ebre |
 |
MiravetCastell |
 |
TarragonaAmfiteatre romàTeatre Metropol La ciutat des de la catedral |
 |
Corbera d'EbrePoble vell |
Publicat: 18-01-2012 El poble de Querol es troba aturonat a 565 m. d'altitud, dominant la vora esquerra del Gaià, al sector occidental del terme, presidit per les ruïnes del castell de Querol, imposants encara i que donen una característica silueta a la població, malgrat ésser cobertes en una bona part de vegetació. La caseria s'enfila als vessants del turó i a la part alta s'aixeca l'església parroquial de Santa Maria, petit edifici construït en èpoques diverses, d'una nau, volta seguida d'arc apuntat i campanar quadrat amb finestres de punt rodó, acabat en una coberta piramidal.
Publicat: 09-12-2011 Tant el nucli de població com tot l'entorn tenen un notable atractiu com a lloc pintoresc: la presència del riu, el poble que s'endinsa a la muntanya, amb els carrers que s'enfilen entre roques, sorprenen el visitant. El poble de Margalef (378 m d'altitud) és situat a la dreta del riu deEsglésia de Sant Miquel Montsant, arredossat al cingle, que configura una de les dues bandes del carrer. El fet de trobar-se en un lloc tancat i estret de la vall del riu provoca que sovint es vegin roques que emergeixen del sòl dels carrers, i ha inspirat la corranda popular que diu "Margalef en un forat".
Publicat: 07-12-2011 La vila de Porrera es troba situada en un petit replà d'un dels contraforts del Tossal, que forma part de la serres del Molló-Puigcerver, des d'on domina l'aiguabarreig del riu Cortiella amb tres dels seus afluents més importants i de cabal més regular: el Barranquill, que baixa del Tossal; el riuet de la Teixeta, que baixa del coll del mateix nom, i el barranc de les Sentius, que baixa dels termes de Pradell i Falset.
Publicat: 07-12-2011 L'ermita de Sant Salvador es troba situada a 3,5 km del poble de Margalef i es pot accedir tant a peu com en cotxe. L'edifici està aixoplugat sota una immensa roca. És una construcció modesta de petites dimensions. L'original va ser construïda al segle XVI però el 1936 va ser incendiada i va haver de ser reconstruïda, amb una nau i cor.
Publicat: 21-06-2011 La Casa Castellarnau es va construir a inicis del segle XV. A partir d'aquest moment i fins al segle XIX va ser la llar d'algunes de les famílies més influents de la ciutat. L'any 1542 hi va viure l'emperador Carles I durant la seva estada a Tarragona. La casa conserva al seu interior estructures arquitectòniques de diverses èpoques.
Publicat: 14-04-2011 L'Enriqueta Sedó i Pedrola és la guia turística del Castell Monestir d'Escornalbou des de l'any 1989. Segurament, és la persona que millor coneix aquest conjunt monumental que s'aixeca a la vessant sud de la muntanya d'Escornalbou, a uns 650 metres d'altitud. Ella com ningú coneix la història, el dia a dia, i tots els seus racons. Però el castell d'Escornalbou no és, només, el lloc habitual de la seva activitat professional, on hi puja diàriament amb boira o dia clar. Per a l'Enriqueta Sedó, que va néixer a Duesaigües l'any 1958, el Castell Monestir forma part del seu paisatge vital, perquè el castell sempre ha estat present, observant des de l'alçada la vida dels pobles del voltant i la dels seus habitants.
