prades

Cerca pel tag 'prades'

El patrimoni documental de la Conca de Barberà que hauria de retornar

Publicat: 26-11-2013 Els arxius són la memòria del nostre passat i cada vegada més la societat valora la importància de la seva conservació i de la proximitat dels fons en relació el seu origen, cara a facilitar la seva consulta i investigació. De tots és conegut el cas dels anomenats “papers de Salamanca”,  que són els documents de la Generalitat de Catalunya, i d’altres organismes públics (ajuntaments) i persones jurídiques i físiques, requisats pel règim franquista per a formar la Causa General que havia de delatar les actuacions dels republicans i facilitar les proves pels consells de guerra, és a dir que foren uns documents utilitzats per la repressió i estan tacats de sang. Malauradament encara no han retornat en la seva totalitat, tal com si fos un botí de guerra, tota una vergonya en ple segle XXI quan els governs de Madrid sols invoquen la democràcia i la Constitució per anar en contra dels drets nacionals dels catalans, talment com si fóssim la seva darrera colònia. [...]

Les Muntanyes de Prades i el Bosc de Poblet

Publicat: 05-12-2011 "En la convocatòria de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet, se’ns encarregà la preparació de la ponència del medi social; l’acceptàrem gustosament, agraïts per la confiança i amistat, però amb el respecte que es mereix la responsabilitat de tractar les relacions que al llarg de la història han tingut els homes amb la naturalesa que els envolta, amb les limitacions i condicionaments que aquesta imposa, i amb el fet que els seus habitants hagin intentat adaptar-se i aprofitar al màxim els seus recursos. Des d’un bon començament el nostre objectiu fou abordar el conjunt, les Muntanyes de Prades, ja que la part del bosc pobletà la tractàrem en profunditat l’any 1990 en el llibre: L’aprofitament del bosc a l’època moderna (La Conca de Barberà, s. XVIII). Aquesta orientació ens dugué a la recerca de tota mena de documentació en multiplicitat d’arxius, dels responsables dels quals rebérem una atenció excel·lent. No ha estat la nostra intenció tancar temes, sinó obrir-los, oferir-los en safata per animar altres persones a continuar investigant i posar al descobert aspectes que encara no s’han aprofundit. És per això que el primer capítol el dediquem als arxius, a les fonts primàries, però no a les que hem utilitzat, sinó les que encara resten per explorar. No oblidem que des de fa anys n’hi ha molts que ens han precedit, i han esmerçat hores de treball i dedicació en l’aprofundiment de la trajectòria dels pobles d’un massís que, tot i l’abandonament i la minva demogràfica, es resisteixen a desaparèixer. L’adaptació als temps actuals; la creixent sensibilització de la societat i les administracions vers la preservació d’unes formes de vida, d’un medi natural; les xarxes de comunicacions, que avui, sovint, permeten compaginar el treball a la plana camptarragonina o conquenca i la residència muntanyenca; les noves apostes econòmiques pel turisme de natura, d’esports i de cultura i l’augment de serveis i segones residències, obren la possibilitat de poder viure en aquests pobles habitualment.

El passat ha deixat restes en el paisatge, els marges als boscos assenyalen que en un temps pretèrit aquelles terres es desbrossaren, es conrearen i, posteriorment, es deixaren ermes; unes parets d’un corral enrunat ens indiquen que la ramaderia hi era present, un molí abandonat al costat d’un riu ens ensenya que abans de la invenció de l’electricitat o les màquines de vapor els enginys mecànics funcionaven, bé per la força de l’aigua (molins de farina o de paper) o dels animals (molins d’oli) o dels homes (telers); les dificultats de l’orografia ens adverteixen que sovint l’única forma de transport terrestre era la tracció animal, a bast de mules o matxos.

No hem volgut repetir dades ja conegudes, i a disposició de tothom en lletra impresa, sinó que hem intentat cercar noves estadístiques demogràfiques, agrícoles, pecuàries, forestals, mineres o industrials, que puguin, a la vegada, servir com a base per a establir equiparacions en el temps amb altres indrets de Catalunya. Tampoc no ha estat la nostra idea catalogar tota la bibliografia publicada sobre les Muntanyes de Prades fins al present, tasca que s’haurà d’emprendre un dia o altre, sinó sols la relacionada amb les matèries tractades, això sí, generosament.

L’apèndix també hauria pogut ser més extens, però aquí sí que els criteris d’edició ens limitaven l’espai disponible."

El present article està inclòs en les Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. L'Espluga de Francolí: Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, 2004. ps. 195-279.

Església de Santa Maria la Major

Publicat: 08-03-2010 L'Església de Santa Maria la Major pertany a l'època de transició de transició del romànic -al qual pertany la porta lateral- al gòtic amb una sola nau i també compta amb elements renaixentistes, com la façana principal; l'absis és sisavat i té els angles reforçats per contraforts. Al davant d'una de les portes laterals que s'obre vora el portal de la muralla hi ha una creu de terme, del segle XIII. Els murs de pedra vermella tanquen un interior bellament distribuït.

Plaça Major de Prades

Publicat: 05-03-2010 La vila de Prades és al centre de l'altiplà del cim de les muntanyes, a 950 m d'altitud, perfectament comunicada amb camins directes, d'origen medieval, amb tots els pobles de la rodalia. La Plaça Major porxada, d'una gran bellesa i molta anomenada, és una mostra de l'antiga esplendor. És un conjunt arquitectònic harmoniós, de volums equilibrats i colors vistosos, amb una font esfèrica d'estil renaixentista coneguda arreu.

Pàgina web de Prades

Publicat: 24-11-2008

Prades

Publicat: 24-11-2008 Prades - Mapa de Prades (Baix Camp, Catalunya, Espanya)