Publicat: 26-06-2014 Material d'oficina, productes d'oficina, mobiliari d'oficina, papel, cartutxos, impressores, impressores tinta, impressores laser, tinta hp, cartutxos de tinta, tóner, toner, maquines oficina, tecnologia oficina, láser, laser, oficina, descomptes d'oficina, informàtica, informatica, arxiu, multifunció, multifuncio, post it, post-it, segells, sobres, quaderns, bolígrafs, boligrafs, boli Bic, Bic.
Publicat: 30-05-2014
Publicat: 30-05-2014
Publicat: 03-03-2014
Publicat: 03-03-2014
Publicat: 13-09-2013
Publicat: 10-09-2013
Publicat: 29-07-2013 Eduard Toda i Güell va nèixer a Reus el 9 de gener de 1855 i va morir a Poblet el 26 d'abril de 1941. Va ser diplomàtic, antropòleg, especialista en egiptologia i escriptor. Va ser contemporani i amic personal d'Antoni Gaudí, amb qui va estudiar a Reus durant els seus primer anys de joventut. Posteriorment, va traslladar-se a Madrid per ingressar a la carrera diplomàtica i el 1873 va convertir-se en agregat diplomàtic del Ministeri d'Estat. Això el va permetre ocupar diferents llocs en la representació diplomàtica arreu del món.
Publicat: 23-07-2013 Als anys 30 les platges de Salou acollien colònies d'estiu per a nens i nenes de Reus, provinents, bona part, dels dos clubs esportius de la ciutat, el Reus Ploms i el Reus Deportiu.
Publicat: 28-05-2013
(Reus, 11 de maig de 1876 – Salou, 15-8-1899). [...]
L'Hortensi era una mena d'artista escriptor i pintor, que havia format part de la colla del Cosme Vidal Rosich, "L'Aladern", d'Alcover el mateix que portava una botiga llibreria al carrer Jesús anomenada "La Regional", on es trobaven escriptors novells com Puig i Ferrater, Antoni Isern, Pere Cavallé, el mateix Eduard Toda i d'altres. Hortensi, havia recollit lletres de cançons catalanes a poblacions com Castellvell del Camp i Vilaverd, localitat d’on era la seva dida. Diuen que estava desesperat i dolgut pel mal d'amor. Festejava amb una noia, filla d'un militar castellà i mare catalana i la família residia als Quarters de la ciutat. Però el futur de la parella volia passar per un camí que l'Hortensi no hauria triat, segur que a casa d'ella la dèria d'artista no devia d'agradar gens ni mica i la situació de futur era una quimera per passar a casar-se.