Publicat: 16-02-2010 Jaciment arqueològic romà amb restes datades entre el segle I a.C. i VI d.C. Gràcies a les seves restes localitzades des de 1980, podríem dir que és un dels jaciments romans més importants de la província. Avui ja es pot visitar a peu i, a través d'una reconstrucció virtual didàctica, podreu conèixer com es vivia a l'entorn de l'antiga Tàrraco.
Publicat: 30-01-2009 Tot i que té els seus origens a meitats del s.XIX, no és fins l'any 1960 que trobem el Museu Nacional Arqueològic a la seva ubicació actual de la plaça del Rei de Tarragona. Anteriorment, el museu va ocupar les dependències del convent de Sant Domènech.
Publicat: 24-11-2008 Les Muralles de Tarragona són un dels elements més emblemàtics de la ciutat. Va ser la primera construcció que els romans van dur a terme poc després d'instal·lar-se a l'indret, per tal de definir els límits i protegir-se. Segons els documents antics que s'han conservat sabem que la muralla tenia un perímetre de cinc quilòmetres de mur, dels quals actualment, només es conserva la part que encercla l'actual casc antic.
Publicat: 24-11-2008 A l'època romana, les grans vil.les del camp no eren tan sols llocs d'oci i esbarjo, sinó que també eren centres de producció agrícola i ramadera. L'agricultura va ser una de les claus de la riquesa de la societat romana. La Vil.la romana dels Munts és una important vil.la situada al municipi d'Altafulla, a uns 10 quilòmetres a l'Est de Tarragona, sobre un petit turó a la vora de la platja.
Publicat: 24-11-2008 Tarraco va disposar de dos aqüeductes que cobrien d'aigua la ciutat. L'un recollia l'aigua del riu Gaià, a l'alçada del Pont d'Armentera, i un altre procedia del riu Francolí. Aquest darrer se l'ha conegut amb el nom del Pont de les Ferreres o també com a Pont del Diable.
Publicat: 24-11-2008 En el món romà es feien molts rituals relacionats amb el culte als difunts, ja que tan la vida com la mort els comportava un pas cap a allò desconegut i incert. La finalitat del culte funerari era honorar les ànimes dels difunts, de manera que es garantia el repòs etern dels esperits.
Publicat: 24-11-2008 Un exemple d'arquitectura funerària del segle I dC. És una construcció de planta rectangular amb una única sala amb coberta en volta de canó. La seva façana mostra decoració arquitectònica de pilastres i un sòcol o podi amb arcs. En el seu interior es conserven encara alguns petits nínxols en els quals es degueren dipositar les urnes funeràries que recollien les cendres.
Publicat: 24-11-2008 Tot i que els romans utilitzaven una desena de pedreres, la més famosa de Tarraco va ser la del Mèdol, sobretot per la seva espectacularitat. Se'n van extreure uns 50.000 metres cúbics de pedra calcària del miocè i era de colors daurats i fossilitzada, en gran part.
Publicat: 24-11-2008 El teatre romà de Tàrraco és l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya. Nombrosos científics han encetat polèmiques sobre la data de construcció d'aquest teatre i, avui dia, encara no se sap exactament si va ser aixecat en època d'August o bé en època de l'emperador Tiberi. El que sí se sap és que va deixar de funcionar cap al segle II dC.
Publicat: 24-11-2008 Totes les ciutats romanes tenien un fòrum en el qual s'hi concentrava tota l'activitat pública de la metròpolis. Segons indiquen els estudis, el fòrum de Tàrraco és probablement una remodelació del fòrum republicà que hi havia anteriorment. Al segle II aC va ser construït i ampliat, al voltant del canvi d'era en època d'August.
