societat

Cerca pel tag 'societat'

Nat Olivé, el darrer taller artesanal de palmes a Cambrils

Publicat: 13-01-2014

La Maria Teresa Nat Olivé es troba al capdavant del darrer taller d'elaboració de palmes artesanals de Cambrils. Els seus besavis van ser els primers a obrir un taller des d'on la seva família ha mantingut viva aquesta tradició que culmina el Diumenge de Rams amb el producte de la seva habilitat en mans dels més petits.  Quan s'acosta la setmana santa, ella amb un grup d'una desena de dones comparteixen alguna cosa més que l'habilitat i la destresa a l'hora de fer a mà unes 200 palmes i palmons. Comparteixen una manera de fer que gairebé s'extingeix, i posen en comú vivències i projectes en converses i tardes que s'allarguen al voltant d'una taula on es fan palmes i es teixexen vivències. Ara, com fa mig segle.

Eduard Toda i Güell

Publicat: 29-07-2013 Eduard Toda i Güell va nèixer a Reus el 9 de gener de 1855 i va morir a Poblet el 26 d'abril de 1941.  Va ser diplomàtic, antropòleg, especialista en egiptologia i escriptor. Va ser contemporani i amic personal d'Antoni Gaudí, amb qui va estudiar a Reus durant els seus primer anys de joventut. Posteriorment, va traslladar-se a Madrid per ingressar a la carrera diplomàtica i el 1873 va convertir-se en agregat diplomàtic del Ministeri d'Estat. Això el va permetre ocupar diferents llocs en la representació diplomàtica arreu del món.

El dia a dia d'uns... i d'altres

Publicat: 28-05-2013

—Ostres, quan de temps!

Muac, muac...

—I tant tia, com estàs?

Muac, muac...

—Molt bé i veig que tu perfecte, noia, sembla que tinguis vint anys!

—Que va, el temps va passant, però em sé cuidar. Fa poc, em vaig fer un lífting.

—Ah sí? Ningú ho diria!

[...]

Aprenents de teixidors de vels del Camp de Tarragona i la Conca de Barberà a Barcelona (1692-1737)

Publicat: 16-01-2013 [...] El motiu del present article és simplement presentar l’atracció per la indústria de la seda al Camp de Tarragona i la Conca de Barberà a l’edat moderna a  través d’un buidatge d’aprenents del gremi de velers de  Barcelona. Val a dir que no és precisament l’àrea geogràfica d’on provenen la majoria d’aprenents, els quals  solen ser  originaris de poblacions del litoral català (el Maresme, la Selva i el Garraf) o de l’interior més pròxim a la ciutat comtal (Anoia, Osona i Vallès). No sempre hi consta el lloc de naixement dels aprenents, i en d’altres confraries, com la dels sabaters, aquesta referència és inexistent. [...]

Jordi Mariné Gallisà - L'avellana a Riudoms

Publicat: 02-10-2012

El Jordi Mariné i Gallisà és i ha estat pagès des de sempre a Riudoms. La seva és una activitat que ha anat minvant de generació en generació. En el seu cas no hi haurà continuïtat. Passa el mateix amb moltes famílies de Riudoms, una població del Baix Camp històricament abocada a la pagesia i al conreu de l'avellana, que no només ha vist una mecanització progressiva de la feina, sinó un constant abandonament de l'activitat.
 
El Jordi explica com ha canviat la seva feina però, també,  com s'han recuperat maneres dels antics pagesos. Ell mateix ha aconseguit eliminar els productes químics en la seva explotació durant tot el procés de conreu. Malgrat l'evidència que queden pocs pagesos, el Jordi no perd l'esperança que la feina que estima pugui donar una oportunitat a persones que no tenen lloc a la indústria o als serveis. Una oportunitat de feina i, alhora també, de redescobrir la terra.

Joan Baptista Manyà Alcoverro

Publicat: 10-05-2012 Joan Baptista Manyà i Alcoverro va néixer a Gandesa el 30 d'octubre de 1884 i va morir a Tortosa el 22 de desembre de 1976. Canonge ardiaca, teòleg i filòsof, professor de Teologia als seminaris de Tortosa i de Castelló de la Plana i director i professor de Religió de l'Institut de Batxillerat de Tortosa. La seva defensa la la llengua catalana durant la seva vida el portà a enfrontaments amb els seus bisbes. És autor d'una extensa bibliografia.

Joan Folch Solé - La vinya i l'olivera, de sol a sol

Publicat: 09-05-2012 Joan Folch Solé ha estat sempre pagès al seu poble, Salomó, com ho va ser el seu pare i també al seu avi. La seva vida ha estat dedicada a les feines del camp amb jornades que de ben jove anaven de sol a sol. Una feina dura 'perquè tampoc no es podia triar'.  El Joan repassa una vida de pagès que va començar als seus 14 anys treballant amb la mula, sempre pendent dels conreus del raïm i l'olivera.

La seva és una mirada de de llarg recorregut que ha vist els canvis que ha viscut el món agrari durant el segle XX: la introducció de les màquines, la incorporació de la Cooperativa Agrícola, les noves maneres de d'explotar el camp i de distribuir el seu producte...En l'actualitat afirma seguir sent un pagès: 'un pagès jubilat que viu estrictament de la seva pensió'.

Miquel Granell i Forcadell

Publicat: 14-03-2012 Miquel Granell va néixer a Amposta el 4 de març de 1865.  Va ser un referent en el camp de l’educació especial de finals del segle XIX i principis del XX. Pedàgog, intel·lectual i científic,  va dedicar quasi tota la seva vida a la docència i a millorar les condicions dels sords-muts. Va ser director del col·legi nacional de sordmuts i de cecs de Madrid.
Va publicar un centenar d’estudis sobre matèries relatives a l’ensenyament dels sords, muts i cecs. Va ser fundador de l’Asociación de Sordomudos. Va rebre distincions com la de comendador de l’Ordre Civil d’Alfons XII i cavaller de la Reial Ordre d’Isabel la Catòlica, entre altres. I es posà el seu nom a les primeres escoles públiques d’Amposta i a un dels principals carrers de la ciutat.

Jaume Ferran i Clua

Publicat: 01-03-2012

Jaume Ferran i Clua va néixer a Corbera d'Ebre l'1 de febrer del 1851 i va morir a  Barcelona el 22 de novembre de 1929.  Metge i bacteriòleg, va descobrir  una vacuna contra el còlera. Posteriorment va continuar investigant i elaborà la vacuna antitífica, la vacuna antiràbica i una contra la tuberculosi. Qüestionat a Espanya, no sempre va comptar amb el suport i el reconeixement que sí va rebre de la comunitat científica internacional, sobretot per la seva tasca de prevenció del còlera entre les tropes combatents, a la Primera Guerra Mundial.

Andreu Torres - La comunitat gitana

Publicat: 09-02-2012 La comunitat gitana de la Part Alta de Tarragona té una llarga història de la qual n'han estat protagonistes els seus membres durant generacions. Les famílies com la de l'Andreu Torres han preservat gairebé intactes les seves tradicions i per damunt de tot han mantingut i defensat el sentiment de pertinença a una cultura que no vol renunciar a la seva essència.
L'Andreu Torres Giménez va néixer a Tarragona el 22 d'agost de 1945 en el sí d'una d'aquestes famíles: la de "Cal Rabalat". L'Andreu explica la seva particular història, la manera de viure i de fer d'una familia que forma part d'una comunitat més àmplia que durant dècades ha compartit espais i vincles comuns a la Part Alta de Tarragona.

Pàgina següent >>