tradicions

Cerca pel tag 'tradicions'

Nat Olivé, el darrer taller artesanal de palmes a Cambrils

Publicat: 13-01-2014

La Maria Teresa Nat Olivé es troba al capdavant del darrer taller d'elaboració de palmes artesanals de Cambrils. Els seus besavis van ser els primers a obrir un taller des d'on la seva família ha mantingut viva aquesta tradició que culmina el Diumenge de Rams amb el producte de la seva habilitat en mans dels més petits.  Quan s'acosta la setmana santa, ella amb un grup d'una desena de dones comparteixen alguna cosa més que l'habilitat i la destresa a l'hora de fer a mà unes 200 palmes i palmons. Comparteixen una manera de fer que gairebé s'extingeix, i posen en comú vivències i projectes en converses i tardes que s'allarguen al voltant d'una taula on es fan palmes i es teixexen vivències. Ara, com fa mig segle.

Tradició oral de Constantí

Publicat: 19-11-2012 Aquest treball és un recull de la tradició oral de Constantí i del camp de Tarragona. Per dur-lo a terme l'autor ha entrevistat a vilatans d'avançada edat i alt reconeixement social per les seves tasques en diversos emplaçaments claus de la vida del poble. Dones d'església, pagesos, rondallaires... en definitiva vilatans que han aportat una llum sobre els records de tota una vila i de tota una vida. Aquests records i experiències han estat degudament classificats segons els diversos generes de l'etnopoètica.

Guardonat amb el Premi de Recerca de Batxillerat 2008, ex aequo, del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Jordi Mariné Gallisà - L'avellana a Riudoms

Publicat: 02-10-2012

El Jordi Mariné i Gallisà és i ha estat pagès des de sempre a Riudoms. La seva és una activitat que ha anat minvant de generació en generació. En el seu cas no hi haurà continuïtat. Passa el mateix amb moltes famílies de Riudoms, una població del Baix Camp històricament abocada a la pagesia i al conreu de l'avellana, que no només ha vist una mecanització progressiva de la feina, sinó un constant abandonament de l'activitat.
 
El Jordi explica com ha canviat la seva feina però, també,  com s'han recuperat maneres dels antics pagesos. Ell mateix ha aconseguit eliminar els productes químics en la seva explotació durant tot el procés de conreu. Malgrat l'evidència que queden pocs pagesos, el Jordi no perd l'esperança que la feina que estima pugui donar una oportunitat a persones que no tenen lloc a la indústria o als serveis. Una oportunitat de feina i, alhora també, de redescobrir la terra.

Mateu Colet Güixens

Publicat: 30-07-2012 Mateu Colet Güixens va néixer el 27 de juny de 1931 a Sant Jaume dels Domenys. L'ofici de boter li va venir per tradició familiar en  un moment àlgid d'aquesta activitat. El seu va ser un ofici necessari i reconegut entre els petits i mitjans productors vitivinícoles en una època en què tant important era aconseguir un bon producte com poder-lo conservar i distribuir en les millors condicions. El Mateu Colet va viure l'època daurada d'una activitat que ja ha desaparegut, pràcticament, engolida per una producció mencanitzada que ha deixat el procés artesanal com un fenomen residual a l'abast de molt pocs: només aquells que encara conserven destresa, memòria i passió per un vell ofici. El Mateu Colet n'és un d'ells. 

Joan Folch Solé - La vinya i l'olivera, de sol a sol

Publicat: 09-05-2012 Joan Folch Solé ha estat sempre pagès al seu poble, Salomó, com ho va ser el seu pare i també al seu avi. La seva vida ha estat dedicada a les feines del camp amb jornades que de ben jove anaven de sol a sol. Una feina dura 'perquè tampoc no es podia triar'.  El Joan repassa una vida de pagès que va començar als seus 14 anys treballant amb la mula, sempre pendent dels conreus del raïm i l'olivera.

La seva és una mirada de de llarg recorregut que ha vist els canvis que ha viscut el món agrari durant el segle XX: la introducció de les màquines, la incorporació de la Cooperativa Agrícola, les noves maneres de d'explotar el camp i de distribuir el seu producte...En l'actualitat afirma seguir sent un pagès: 'un pagès jubilat que viu estrictament de la seva pensió'.

Andreu Torres - La comunitat gitana

Publicat: 09-02-2012 La comunitat gitana de la Part Alta de Tarragona té una llarga història de la qual n'han estat protagonistes els seus membres durant generacions. Les famílies com la de l'Andreu Torres han preservat gairebé intactes les seves tradicions i per damunt de tot han mantingut i defensat el sentiment de pertinença a una cultura que no vol renunciar a la seva essència.
L'Andreu Torres Giménez va néixer a Tarragona el 22 d'agost de 1945 en el sí d'una d'aquestes famíles: la de "Cal Rabalat". L'Andreu explica la seva particular història, la manera de viure i de fer d'una familia que forma part d'una comunitat més àmplia que durant dècades ha compartit espais i vincles comuns a la Part Alta de Tarragona.

Josep Gavaldà Ferrando

Publicat: 23-11-2011 Josep Gavaldà va nèixer l'any 1934 a Cabra del Camp. De ben petit va començar a treballar la terra, al costat de tota la seva família. No ha fet una altra cosa fins que es va jubilar i no s'ha empenedit mai.  El Josep explica com ha estat fins ara la seva vida, com és viure pendent del temps, de les collites, de la terra. La seva mirada de llarg recorregut repassa els canvis que ha viscut la pagesia, com s'han transformat les vides d'aquells que s'hi dediquen i també com ho ha fet la resta de la societat.  La seva mirada dóna testimoni, també, que hi ha coses que no canvien: després de tants anys trepitjant el tros, els sus ulls encara brillen quan explica com és veure néixer el fruit d'allò que un dia es va plantar.

Joan Estellé Reverté - L'ofici de camàlic

Publicat: 05-08-2011

Joan Estellé Reverté va néixer el 6 de maig del 1929 a Amposta. Ell és un dels pocs camàlics vius que queden a Amposta. De ben petit va començar a treballar a les feines del camp, principalment a l'arròs. I als 18 anys va introduir-se en aquesta professió tan pesada, deixant-la als 43 anys a causa d'un accident que li prohibiria treballar mai més de camàlic. Joan Estellé és una de les poques persones que ha pogut suportar les dures conseqüències d'aquesta feina, avui ja desapareguda, i que ha volgut deixar el seu testimoni explicant a TINET la seva experiència.

Miquel Juncosa - Colla Gegantera de Reus

Publicat: 01-12-2010 Miquel Juncosa va néixer a Reus el 30 de juny de 1956. La seva passió pels gegants va sorgir des de ben petit, quan ja seguia de prop i amb admiració els gegants per les Festes de Sant Pere i el Corpus. El naixement dels seus fills va fer que es volgués implicar més directament en aquest món que sempre l'havia fascinat, fins a vincular-se activament a la Colla Gegantera de Reus, de la qual n'és membre des de fa 20 anys. En tots aquests anys ha ocupat diferents responsabilitats i no ha deixat de prendre part en les sortides, portant, fent ballar i seguint els gegants. En l'actualitat és secretari de la Junta de la Colla i segueix fent ballar un d'aquests elements que considera carregats de màgia, concretament el Vitxet. Un fet que, afirma, el fa sentir orgullós.

Tòful Conesa - Les campanes de la catedral

Publicat: 25-10-2010 Tòful Conesa  Santacana és campaner de la catedral de Tarragona. Va començar a tocar les campanes de nen. La seva vida està lligada al campanar de la Seu tarragonina. Tòful Conesa repassa la recuperació de les campanes de la catedral, el passat, el present i també el futur de l'ofici. A més, descriu la seva relació personal i emocional amb les campanes. El campaner de la catedral de Tarragona ha fet possible que TINET enregistri, per primer cop, tots els sons de cadascuna de les campanes de la catedral  tarragonina.

Pàgina següent >>