*


Emilia Altarriba

LA NORMALITZACIÓ DELS DISCAPACITATS: UN TEMA PENDENT

Avui, 3 de desembre, és el Dia Europeu dels discapacitats, celebració que organitza la Comissió Europea des del 1993, amb l’objectiu “d’incrementar la sensibilització dels ciutadans i promoure la cooperació europea en l’àmbit de les capacitats físiques i mentals”

Segons dades de la mateixa Comissió, 38 milions d’europeus pateixen algun tipus de discapacitat. A Catalunya n’hi ha al voltant de 245 mil, dels quals més de 26 mil corresponen a Tarragona. Una gran part tenen dificultats motrius: vivim més anys, els avenços mèdics fan que molts se salvin de morts prematures, fets que van incrementant les xifres.

Tot aquest reguitzell de dades ens poden donar una idea general de la magnitud del col.lectiu i de la seva problemàtica des del punt de vista estadístic. Però darrere de les dades  hi ha persones individuals -amb noms i cognoms – que tenen serioses dificultats per poder viure amb harmonia amb el seu entorn i que necessiten que s’articulin tota una sèrie d’actuacions per tal de poder deixar de ser malalts socials i passar a ser ciutadans normals.

Podríem tenir la temptació de carregar la responsabilitat única en aquest aspecte a les Administracions públiques. I, de fet, és ben cert que són, precisament elles, les responsables de planificar les polítiques socials i sanitàries adequades a les necessitats dels ciutadans en cada moment. I les dades mostren clarament que  els serveis sociosanitaris no han crecut, ni de bon tros, al ritme de les necessitats del col.lectiu, ni s’han portat a terme, o no s’han fet complir, totes les polítiques possibles encaminades a facilitar la normalització que reclama el col.lectiu.

Dit això, també cal afirmar que no podem defugir la nostra responsabilitat com a ciutadans. L’home, com a ésser social que és, necessita desenvolupar una vida de relació amb la societat en la que viu. Les dificultats que tingui per portar a terme aquesta relació es converteixen, automàticament, en un problema de cadascún dels integrants de dita societat. I cal que aquesta tingui la voluntat de col.laborar activament en la recerca de solucions.

Des de l’opció individual, mitjançant la sensibilització personal, la informació, el respecte, la complicitat… i el compliment de les normatives existents.

 Des de l’opció col.lectiva, mitjançant les associacions. Exigint les prestacions necessàries per millorar la qualitat de vida dels afectats, donant-los suport a ells i als seus familiars, col.laborant amb els professionals, realitzant campanyes de sensibilitat envers la problemàtica, impulsant la investigació, promoguent fòrums de discusió sobre les necessitats del nou model de societat que es va configurant...

Conseqüents amb aquesta assumpció de responsabilitat col.lectiva, lalliga està portant a terme un programa d’acció en tots els camps que tenen a veure amb la problemàtica del col.lectiu de discapacitats físics: personal, familiar, laboral, cultural... Amb l’atenció als afectats i familiars a les seves seus; amb campanyes de sensibilització ciutadana quant  a informació, consideració, col.laboració envers els afectats el respecte dels espais reservats per a ells; amb l’elaboració de guies d’accessibilitat per donar informació als afectats sobre espais adaptats i incentivar l’adequació urbanística i l’eliminació de les barreres arquitectòniques; amb programes adreçats a la comunitat educativa –cantera dels futurs ciutadans i ciutadanes responsables-; amb l’organització de tallers, xerrades, cursos… en el camp cultural; amb el suport i organització de jornades sobre esports adaptats; amb xerrades informatives de professionals sociosanitaris. Estimulant la investigació des del comitè científic multidisciplinar; organitzant la creació de serveis quant a inserció laboral, cercant vies de col.laboració amb altres entitats per a la creació de serveis assistencials. Tot encaminat a unir esforços i aconseguir que un dia, si us plau no massa llunyà, ja no tingui sentit dedicar cap dia al discapacitat. Que poguem celebrar la Festa Europea d’una societat on tots els ciutadans siguem –senzillament-  això, NORMALS.

EMÍLIA ALTARRIBA

Lalliga

Lliga Reumatològica i Dèficits Motrius Crònics

Comarques Tarragona