La meva correspondència amb...

Ramon Fabregat

Asunto: Una salutació
Fecha: Sun, 08 Jun 2003 23:44:12 +0200
De: Miquel Sunyol
Para: rfabregat@...

Hola:

Sóc un "ancien combattant du Tchad" (¿quants en queden encara?) i, a més a més, un integrant de la gloriosa cordada que a l'estiu del 65 (¿ho dic bé?) va fer el cim de l'Aneto.

Sóc en Miquel Sunyol, i m'agradaria parlar amb tu.

El tema de la conversa el trobaràs a: http://www.tinet.org/~fqi_sj/arrupe/pors_ct.htm

En el mes de febrer de 1970 vas firmar dues cartes dirigides al P. Arrupe.

No hi ha cap urgència... Veig que estaràs per aquí tot un any... Ens podem trobar a Barcelona..., o puc invitar-te a Tarragona (la millor solució)..., o podem anar plegats a fer una visita al nostre germà Ignasi Anzizu...

Esperant la teva resposta

Miquel

Asunto: Resposta
Fecha: Thu, 3 Jul 2003 16:52:46 +0200
De: "Fabregat"
Para: Miquel Sunyol

Benvolgut Miquel,

Tu has estat el primer a enviar-me un correu electrònic des de que la meva adreça va aparèixer. Moltes gràcies! Ja sé molt bé que també ets un "ancien combattant" del Txad. I que hi vas estar abans que jo. Jo ara també esdevinc un "ancien du Txad" perquè, en principi, l'he deixat per sempre. Feia 28 anys que hi vaig anar. En tenia 41 i ara en tinc 69. A més, feia 8 anys que estava al seminari major. Em semblava que potser era ja l'hora de tornar. També per a una millor reintegració a la província de Catalunya... Però el provincial de l'Àfrica, que ens deixa lliures de decidir, em demana que encara m'hi quedi. No és el mateix tornar als 69 que als 74 o 75... però he decidit de quedar-m'hi encara. Estaré probablement a Yaunde. Estaré unes setmanes encara a Barcelona, a la comunitat de Bellvitge, i després aniré a Manresa per la resta de "l'ànnée", amb l'equip i comunitat de la Cova per a un treball que serà més o menys com el que hauré de fer allà. En fet tenia ganes de retrobar la manera de viure i de treballar aquí, ben diferent de la de l'Àfrica, sobretot ara que, en el Txad, els històrics són poquíssims i els joves africans tenen una altra manera de fer. El Ramon Ribas ja estava clar que tornava, però a la demanda del provincial encara es quedarà dos o tres anys en una parròquia de N'Djamena. Per cert que ha d'arribar un d'aquests dies.

Del tema de la conversa, ara no sé bé què dir-te. Em sembla una cosa que em ve de molt lluny i que potser no hauria tornat a recordar perquè tots aquests anys he estat en un altre ambient i circumstàncies ben diferents. Potser sí que en podrem parlar un dia. Per cert que encara no he trucat a l'Ignasi Anzizu, tot i que és segur que un dia aniré a veure'l. Però vaig fent les coses de mica en mica cada dia. Si alguna vegada tu vens a Barcelona... Ja saps on sóc.

Rep una abraçada.

Ramon