40a. expedició del GECT
Alps 2005 -
Suïssa
Cim aconseguit : Weissmies 4.023m.
Dates: del 29 de juliol al 7 d’agost de 2005
Participants (2): Pili Inostroza i Toni Coll
El
principal objectiu muntanyenc que ens havíem fixat per aquest estiu era
l’ascensió al cim més alt i més eixerit del vessant E. de la vall de Saas
situada al NE. dels Alps del Valais. El motiu d’escollir pel 2005 l’ascensió al
Weissmies va ser pel fet de que enguany s’acompleix el 150 aniversari de la
primera conquesta, realitzada per Peter Joseph Zurbriggen i Jakob Christian
Heusser en el mes d’agost de 1855.
Encara
que la via escollida per l’ascensió no fou la del costat SE. seguida pels
pioners, si no la del vessant NO., molt més utilitzada actualment, i després
continuar per la cresta Oest. Es tracta d’un recorregut per una gelera plena
d’escletxes i per una exposada aresta de fort pendent, sobretot prop del cim on
les cornises adopten la seva verticalitat més agosarada.
El
divendres dia 29 de juliol sortim de casa a quarts de nou del matí, recorrem
uns mil kms. d’autopista i a quarts d’onze del vespre fem cap a Vionaz situat
prop de la capçalera del llac Leman. Descansem a casa dels nostres familiars.
El
dissabte dia 30 pel matí recorrem els
cent i poc km. fins la vall de Saas i a la població de Saas-Grund pugem amb el
telefèric primer fins a Kreuzboden i a continuació fins a Hohsaashaus o Refugi
de Hohsaas. Per la tarda 
entre
boires i nuvolades veiem la cresta i el cim del Weissmies, molts excursionistes
sortim del refugi per fer les fotografies de record i també immortalitzem
algunes cabres alpines que s’apropen per les rodalies del refugi. El diumenge
dia 31 a les cinc de la matinada ja estem esmorzant i poc abans de les sis ja
estem efectuant l’aproximació fins la base del Triftgletscher, el gel viu emergeix gris fosc pel mig del pedregam
i de la terra ocre. Una vegada situats a sobre del plató de glaç ja podem
distingir clarament les escletxes i arnar-les sortejant. La traça cada cop és mes
marcada sobre el gel i damunt la neu glaçada.
Prop de
l’aresta al sortir de l’ombra i creuar la línia de domini solar tot l’univers
rutilant ens rodeja, els núvols i les boires es queden enrere conformant una
extensa massa blanca engolint pobles i valls, d’aquest oceà solsament
emergeixen les carenes i els cims com illots de roca fosca ribetejats per la
neu. Voltant la cota dels quatre mil metres els perfils de la cresta dibuixen
amb precisió les extraplomades cornises de la gelera quant més ressalten sobre
la uniformitat blava del cel. A les deu del matí la frescor del cim i els 360
graus de nítid esguard són el millor premi al nostre esforç. Mitja hora de
contemplació i de fotografies i emprenem el retorn per la torturada gelera. A
l’una del migdia ja rondem pel refugi i per la tarda ja passegem per
Saas-Grund. Més tard ja estem instal·lats al Càmping Mischabel.
El
dilluns 1 d’agost és el dia de la Festa
Nacional de Suïssa, desfilades, balls, músiques i castells de foc. L’endemà, el
dimarts dia 2, ens traslladem dels Alps del Valais cap els Alps Grisons, salvem
colls i passos molt elevats com el Furkapass de 2.431m. el Oberalpass de
2.044m. i el Julierpass de 2.284m.. Anem serpentejant per estretes carreteres
entre majestuoses muntanyes fins arribar a Silvaplana, Saint Moritz i Pontresina.
El temps no és bo durant tot el dia plou contínuament i les muntanyes resten
amagades intermitentment entre núvols i boires. A la fi després de més de set
hores de viatge fem cap al càmping Plauns Morteratsch situat entre Pontresina i
el Berninapass. Allí ens estan esperant els nostres amics Lluís i Meli per
intentar pujar plegats al Bernina.
El
dimecres dia 3 continua plovent, el mal temps no ens permet de fer cap incursió
per les serralades del Bernina, ens dediquem a visitar els llacs delimitats
pels extensos prats de Sivaplana, també visitem el nucli del poble i més tard
anem a Saint Moritz i recorrem els carrers d’aquesta població de fort regust
alpí.
El dijous dia 4 semblava que el temps
podria millorar i aleshores vàrem pujar amb el telefèric fins el refugi
Diavolezza situat a 2.973m. després vàrem baixar en direcció SO. seguint un
sender entre rocs molt descompostos que ens va conduir fins la turmentada
gelera de Vadret Pers, la creuem fins arribar a la base de les roques del
refugi Chamuotsh, però novament el temps ens barra el pas, la temperatura baixa
sota els zero graus, neva i les muntanyes continuen cobertes per les nuvolades.
Creiem que no és prudent continuar i decidim retornar. La previsió del temps
per la resta de la setmana no és bona, les vacances se’ns esgoten i ja no ens
resten dies suficients per efectuar un altre intent amb possibilitats d’assolir
el cim del Bernina. Per tant deixem encetat aquest projecte per un altre any.