41a expedició del GECT
Serralada dels Alps (Cantó del Valais
- Suïssa)
Cim aconseguit: Allallinhorn 4.027 m
Data: 6 d’agost de 2005
Participants
(2): Meli Carrilero, Lluís Díaz.
Les condicions de l’alta
muntanya alpina ja sabem que són molt variables, és un ambient extrem. Però les
expedicions del nostre grup que aquest estiu han intentat cims als Alps s’han
trobat amb un escenari poc habitual. Després d’un hivern i una primavera amb
poques precipitacions, les geleres mostraven un aspecte trist, lleig i
perillós, de gel negre, dur i esquerdat, sense gaire neu, com la gelera de Pers, que vam creuar en l’intent al
Piz Bernina.
A més a més, l’estiu ha
estat inestable i fred, la qual cosa ha fet que les possibilitats de trobar una
finestra de bon temps s’hagin reduït molt. L’atac al Piz Bernina, necessita un
mínim de dos dies de bon temps, ja que l’accés al refugi Marco e Rosa té una
llarga aproximació en terreny glacial. Després de dies d’espera, vam intentar
la pujada, però el mal temps persistent ens va aconsellar renunciar-hi. Aquí fem
la travessa de la gelera de Pers.
Nevades d’estiu i fred en alçada han deixat pics com el
Cerví-Matterhorn o el Lagginhorn, que normalment tenen vies normals d’escalada
en roca, absolutament impracticables. Mala sort, què hi farem. Decidits, però a
tastar com fos el vent dels quatremils, canviem d’estratègia i de vall, dels
Grisons al Valais, on vam trobar un forat de temps variable però suficient per
intentar l’Allallinhorn, el cim blanc
que és l’emblema de la ciutat de Saas-Fee.
El gran avantatge de
l’Allallinhorn és que una part de l’aproximació es pot fer amb telefèric, amb
la qual cosa es redueix el temps a emprar i el desnivell a superar. Si s’agafa
el primer remuntador del matí, el pic es pot fer en el dia, salvant d’aquesta
manera el possible empitjorament sobtat del temps. Des del plató de
Mittelallallin, on hi ha una pista d’esquí d’estiu, la via normal puja en
direcció sud al coll anomenat Feejoch, que separa l’Allallinhorn de
l’Alphubel.
Tot i que hem sortit amb
sol, el cel es comença a tapar amb núvols de boira que ens inquieten. La traça,
però, és clara i neta. Les diverses cordades progressen i nosaltres també.
L’ambient sever de l’alta muntanya alpina ens rodeja: la neu pols que sembla
caiguda fa pocs dies, les esquerdes que cal rodejar amb atenció i els sèracs
que cal deixar enrera ràpidament. Anem encordats com sempre i atents. Els cims
dels voltants resten amagats darrera la boira.
Podem entreveure a
estones el proper massís de Mischabel, coronat pel Dom i a l’altra banda de la
vall, el Weissmies. Quan arribem al cim, el vent continua bufant fort. Podem
fer un mos i algunes fotos. Els veïns Rimpfischorn i Strahlhorn, i darrera, la
carena fronterera del Mont Rosa–Liskamm-Castor–Pollux–Breithorn i també el
Cerví que s’entreveu en la llunyania, colgat de neu. Pensem en els nostre amics
que l’assetgen des de fa dies.
Nosaltres hem tingut més sort.