Es rebutja la Comissió de festes plural i participativa
(04.11.02)
Com sempre van ser les Mocions el tema més destacat del
Ple a l'ajuntament d'Ulldecona. El Grup socialista en vam presentar 4:
- "Comissió de Festes plural i participativa",
- "Ajuts a la Fundació Francisco Franco",
- "Ulldecona i el Tren"
- "Reforma de la Llei d'Hisendes locals".
La primera, defensada per Miquel Fusté, era conseqüència
dels fets ocorreguts les passades Festes Majors i en ella es proposava
constituir una Comissió mixta: ajuntament (50%) i entitats i joves (altre
50%) per preparar les festes majors del 2003, amb temps i amb la voluntat
de que es facin actes per als joves per a que hi participin i les sentin
com a pròpies. Doncs bé, tot l'equip de Govern va votar en contra, buscant
excuses de si era massa nombrosa (quan es proposava una Permament més
reduïda i operativa).
Segurament el vot d'aquesta Moció tenia relació amb el de la següent de
demanar al Govern la retirada dels ajuts a la Fundació Francisco Franco
per seu caràcter feixista i que, en contra del que ha fet a altres llocs,
CiU també va rebutjar (juntament amb el PP i UGI) sense cap argument,
com els va dir Mª Carme Ayén: "com s'atreviran a demanar els papers de
Salamanca, si voten en contra de retirar els ajuts a la Fundación Francisco
Franco".
La relativa a Ulldecona i el Tren es va aprovar per unanimitat, i en ella
es va acordar fer una reunió abans del dia 18 de tot el consistori, alcaldes
de Barri, entitats locals i "Col·lectiu de joves pel tren", per analitzar
la situació i plantejar entre tots la línia a seguir. La situació és greu
perquè, no sols no ha contestat el Ministre, sinó que el Govern de l'Estat
ha presentat denúncia al Jutjat contra els Portaveus del 5 grups municipals
i els Alcaldes de Barri per la manifestació del dia 7 de setembre davant
de l'estació.
En quan a la reforma de la Llei d'Hisendes Locals (que era idèntica a
una de CiU i que es van votar conjuntament) va ser aprovada per tots menys
el PP, que es va quedar sense arguments quan el nostre portaveu els va
dir que estava segur que rectificarien com amb el "Decretazo" perquè sinó
els alcaldes del PP en quina cara es presentarien a les properes municipals...
Una Moció urgent, relativa a la ubicació del Tanatori o
Sala de vetlles, presentada pel PSC, ERC i el regidor Xavier Martínez,
va ser aprovada per 7 vots a favor i 6 en contra, i en ella s'acorda que
l'ajuntament cedeixi a l'empresa els terrenys de davant de l'antic escorxador
i que arribi a un acord satisfactori per adquirir el solar al costat del
Molí, obra de César Martinell, per fer-hi un Museu i destinar-lo a zona
verda o plaça.
Dels temes ordinaris, el PSC ens vam abstenir a la modificació
de les Normes urbanístiques a les Ventalles per considerar que el lloc
no és l'apropiat, però vam votar en contra de la modificació de la unitat
d'actuació al carrer Salomón, dient a l'equip de govern que havent-se
vist obligats a rectificar després de 5 anys, encara ho fan malament i
el que diu a la nova proposta no és cert. En canvi, sí vam votar a favor
de la modificació del contracte de l'obra de la residència assistida per
a la gent gran i de la nova petició d'ajut pels danys dels aiguats de
l'octubre de
-------------
XX Jornades de Teatre de tardor (CCR)
Des del 22 de setembre al 17 de novembre, 8 tardes de
bon teatre a Ulldecona
22.09.02 "DRAPS BRUTS"
d'Aleix Puiggali, pel Grup de Teatre de Cambrils
29.09.02 "ELS DESFICIS PER L'ESTIUEIG"
de Carlo Goldoni, pel Grup de Teatre de Vilanova i la Geltrú
06.10.02 "MASSACRE DE PEL·LÍCULA"
de Boris Bian, pel Grup de Teatre de La Sénia
13.10.02 "CITY BANG BLUES"
de Pep Brass, Grup Teatre Centre S. Pere A. de Barcelona
27.10.02 "LA DAMA DEL ALBA" (castellà)
de A. Casona, Grup Teatre Picarols de Barcelona
03.11.02 "EL GRAN DIA" (Musical)
Idea original Grup Teatre Mai l'hem vist
10.11.02 "VOSTÈ SERÀ MEVA"
de Louis Vernauil, pel Grup de Teatre Disbauxa
17.11.02 "SOTA ELS FANALS DE PARÍS"
de Francesc Lorenzo, pel Grup de Teatre del CCR-Ulldecona
-------------
07.09.02: 1.000 persones aturen hora i quart el trànsit
ferroviari a Ulldecona
Antecedents
El passat 12 d'agost, a partir d'una Moció del PSC consensuada
i aprovada per tots els Grups municipals, es va fer una reunió entre l'ajuntament,
els alcaldes dels Barris, les entitats locals i el col·lectiu "Joves pel
Tren" i allí es va acordar d'organitzar una manifestació el dissabte 7
de setembre per demostrar l'indignació de tot el poble d'Ulldecona i també
d'altres localitats veïnes pel mal servei ferroviari que, especialment
des de fa dos anys, hi ha a l'estació Ulldecona-Alcanar-La Sénia, agreujat
a més pel tancament de l'estació - l'única del Montsià - des del dia 1
de juny d'enguany.
Havent passat el temps i, malgrat les gestions del govern municipal (CiU,
PP i UGI) per solucionar el problema, la situació s'anava agreujant i,
per això, es va decidir canviar de tàctica per forçar un augment del servei
de trens regionals.
Manifestació: 7 de setembre de 2002
Una dotzena de pedres de cartró i bona part dels prop de
1.000 manifestants que van recórrer els carrers d'Ulldecona es van plantar
des de les onze del matí fins a un quart d'una del migdia damunt les vies
del tren dintre de l'estació de la vila del Montsià. Aquesta actuació
va impedir el trànsit normal de sis trens - dos EuroMed, dos Arco, un
regional i un tren de mercaderies - per mostrar el descontentament dels
usuaris de la zona davant l'abandonament que pateixen per part de Renfe
i de les administracions competents.
Actualment Ulldecona disposa d'una sola aturada diària en sentit Barcelona
i una en sentit València de trens regionals (però a unes hores inapropiades),
a més de l'aturada d'un tren hotel Talgo que costa el doble i que no permet
l'accés sense reserva prèvia. La incongruència del cas és que des del
mes de juny passat l'estació de la població va tancar les seves portes
i els bitllets només es poden aconseguir per Internet o mitjançant agències
de viatge.
Silenci de l'administració
Davant dels greuges que està patint Ulldecona en el servei
públic de Renfe, l'ajuntament i el col·lectiu Joves pel Tren van iniciar
contactes amb els responsables de Renfe, així com amb l'administració
catalana, la valenciana i amb el Ministeri de Foment. La resposta - quan
en van obtenir - no va satisfer les seves demandes d'ampliació dels serveis
per la qual cosa s'ha hagut d'arribar a la situació actual d'accions de
força.
Els manifestants reclamen un nou tren regional que doni servei a Ulldecona
- es calcula que afecta uns 20.000 usuaris del Montsià, a més dels d'algunes
poblacions: Sant Rafel, Rossell i d'altres del Baix Maestrat, al País
Valencià -. Al mateix temps reclamen també a Renfe que dongui solució
a la situació generada amb el tancament de l'estació, ja que a part de
no poder adquirir els bitllets preceptius tampoc poden rebre informació
puntual sobre el transport ferroviari o sobre les incidències que poden
afectar els trens.
"No pararem"
L'alcalde d'Ulldecona, Lluc Raga, va assegurar des de la
seva posició de manifestant entre les vies del tren que si les coses no
canvien aquesta actuació no serà la darrera: "No pararem fins que ens
donin els serveis que reclamem." Raga es va mostrar esperançat que abans
que s'acabi el mes de setembre rebin alguna resposta del Ministre de Foment.
Per la seva part, Renfe al·lega que el servei no seria rendible, aspecte
que Xavi Martí, un dels responsables del col·lectiu Joves pel Tren, explica
que "la culpa és de que no es poden comprar els bitllets a l'estació d'Ulldecona,
perquè abans no era així".
Presència de polítics
No és habitual veure una desena d'alcaldes, així com diferents
responsables polítics del territori, transgredir les lleis en públic.
Així va succeir a Ulldecona quan un bon nombre de representants de tots
els grups polítics van baixar fins a la via del tren per obligar l'aturada
de sis trens.
Aquests eren els polítics presents a la manifestació d'Ulldecona:
PSC:
- 2 Diputats al Congrés
- 1 Senador
- 1 Diputat al Parlament
- 1 Diputat a la Diputació
- 3 Alcaldes (1 del PSC i 2 del PSPV)
- 2 Alcaldes de Barri
- 5 Regidors
CiU:
- 1 Senador
- 2 Diputats a la Diputació
- 2 Alcaldes
- 4 Regidors
Independents:
- 2 Alcaldes - 2 Regidors
PP:
- 2 Regidors
ERC:
- 1 Regidor
Ara a esperar la resposta del Sr. Alvarez Cascos. Si no
hi ha resposta o aquesta no es positiva, Ulldecona tornarà a parar el
corredor del Mediterrani.
ep.jpg) ep.jpg) ep.jpg)
-------------
Ha mort MIQUEL QUEROL
El dilluns 26 d'agost va morir a Vinaròs el musicòleg
MIQUEL QUEROL GAVALDÀ, a conseqüència d'una peritonitis
aguda.
Miquel Querol havia nascut a Ulldecona el 22.04.1912. Va estar al Monestir
de Montserrat i, posteriorment, es va llicenciar i doctorar en filosofia
per les Universitats de Barcelona i Madrid, tot i que es va dedicar i
especialitzar en musicologia, arribant a ser Director de l'Institut Espanyol
de Musicologia i sent un dels pioners en la investigació musicològica
a nivell de tota Espanya.
Estes són algunes de les seves fites més
importants:
1970/82 Director de l'Institut Espanyol de Musicologia
1985 Premi Nacional de Música del Ministeri de Cultura
1993 Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona
1994 Doctor Honoris Causa per la Iniversitat de Granada
1997 Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya
1997 Medalla d'argent del CSIC
Tot i que vivia a Barcelona sempre havia estat molt vinculat
a Ulldecona:
1977 Pregoner de la Festa Major d'Ulldecona
1981 Placa de plata de l'Ajuntament d'Ulldecona
1987 Homenatjat per l'Ajuntament i el poble d'Ulldecona, on hi té
un carrer dedicat el "Carrer Miquel Querol".
Dimecres 28 d'agost a la tarda va fer-se l'enterrament
a Ulldecona, actuant la Banda de Música i l'Orfeó Ulldeconenc
i interpretant un "rèquiem" escrit per ell. Va assistir
moltíssima gent.
A més de musicòleg, Miquel Querol va escriure,
de jove, poesia. Aquesta és una d'elles i porta per títol
El meu epitafi
Epitafi sintètic d'una vida:
"Aquest mai no digué ni una mentida.
Músic, poeta, místic a estones,
filòsof i científic, sempre amant,
dia i nit estimava i com les ones
el seu cor era sempre ressonant.
Tranquil i somrient a les tempestes,
tot patint, els seus dies foren festes:
tota la seva vida fou un cant".
-------------
Entrevista a Jaume Antich (Veu de l'Ebre)
JAUME ANTICH, candidat a l'alcaldia d'Ulldecona i 1r secretari
del PSC a les Terres de l'Ebre: "Els independents ens impulsen des de
fora"
Jaume Antich és, molt probablement, el polític en actiu
amb més experiència acumulada a les Terres de l'Ebre perquè suma molts
anys en diferents càrrecs. Es va donar a conèixer com alcalde, després
de ser vàries legislatures diputat al Congrés i gairebé sempre ha sigut
líder dels socialistes. Fa pocs dies va anunciar que tornava a encapçalar
la llista del PSC a Ulldecona. Va ser alcalde els 4 primers mandats de
la democràcia però des de 1995 està a l'oposició "tot i ser sempre la
llista més votada", com ens recorda. En aquesta entrevista diu clarament
que si ERC no juga el paper que ha jugat els últims anys té possibilitats
de recuperar-la, i també parla clar i contundent de la situació que viu
el territori.
per J. M. Arasa
Pregunta: Per quin procediment s'ha produït l'elecció?
Resposta: Vaig plantejar a l'executiva que calia prendre una decisió i
no esperar fins el final. Si haguéssim trobat una altra persona, en la
línea d'evitar un altre pacte de tots en contra meua, ho haguéssim considerat.
De fet, vam començar a fer gestions amb diferents persones de dins i de
fora del partit, tant jo com altres membres de l'executiva. Ho vam exposar
en assemblea, vam obrir un període de temps d'un mes que al final van
ser dos, i llavors es va prendre la decisió amb 50 persones presents.
Havíem parlat amb molta gent i ens prenguntavem perquè feiem aquest plantejament,
si la raó era que jo no volia repetir. Jo els vaig respondre que no deia
ni que sí ni que no, i molts opinaven que no havia de renunciar perquè
es perdia un patrimoni important.
P: I pel que fa a la llista?
R: Al 95 la vam renovar molt profundament i ara ja en porten 8 anys. Hi
ha algun regidor una mica gran i un altre que ja ha dit que vol deixar-ho
per qüestions de faena. Penso que igual que jo pot repetir algun altre
regidor però en general serà una llista molt renovada. I el que sí que
tinc clar és que voldria que el número dos o el tres fos la persona que
pugués agafar el relleu. Ara estem treballant en tres aspectes. Un és
el de la llista, ja definidia en un 70 o 80%, si bé falta alguna dona
per definir. A la vegada estem treballant en l'anàlisi de la gestió, a
través d'una comissió formada per tres universitaris que no arriben als
25 anys. Un equip que analitza els resultats electorals, la realitat de
cada partit, el programa, les promeses incomplides de l'actual govern...
Hi col·laboren persones que no aniran a la llista però que ens ajuden,
cas d'empresaris i presidents d'entitats. Diria que hi ha una part molt
important, la majoria independent, que ens impulsen des de fora aquest
projecte.
P: Promeses incomplides?
R: La veritat és n'hi ha moltes. Com s'observa a l'estudi, per exemple:
"recuperar el carrer major com artèria principal de la vila", convertint-ho
en zona de vianants. No s'ha fet res. En l'arranjament de la carretera
Tortosa-Vinallop, fruit del pacte PP-CiU, tampoc s'ha fet res, tot i que
ara parlen que potser es farà alguna cosa a la Creu del Coll però no se
sap quan. I tampoc en d'altres coses com l'enllumenat i pavimentacions,
en la baixada de l'aigua des de la font de Sant Pere, en l'impuls a la
comercialització i de les possibilitats turístiques o en habitatges per
a la gent jove. Per a mi una de les coses és que no hi ha equip, és una
suma d'interessos i lamentablement moltes vegades particulars. D'equip
no n'hi ha i això s'està veient cada vegada més. Fan allò de... jo vaig
a la meua i no m'importa el dels altres...
P: Però valorarà positivament algunes coses que s'han fet?
R: La circumval·lació s'ha fet perquè s'havia de fer, però la majoria
de coses ja estaven marxa. És curiós veure com un dels problemes més evidents
és que tot i tindre governs del seu color polític a Catalunya i a Madrid
no en treuen partit. Ni uns ni els altres. Pel que fa al PP només cal
veure el cas del pavelló, del castell, o de Renfe. I pel que fa a Convergència...
qui s'ho enduu tot és el cap de comarca. És aquell qui mana dictatorialment
a tots els alcaldes, i aquell que li planta cara, que no és el d'Ulldecona
com fan altres, suposo que els castiga. El d'aquí fa d'escolanet del cap
de comarca per veure si arreplega alguna cosa... s'ha de ser bon xic que
sinó Roig castiga.
P: A què es refereix?
R: Sembla que aspirava a anar a algun lloc (es refereix a que Raga havia
de substituir l'alcalde convergent de la Ràpita a la diputació provincial),
però no puc dir més...
P: Després de 7 anys a l'oposició com valora l'experiència?
R: N'he tret coses positives. Veient com tracta l'actual govern a l'oposició
tinc clares les coses que no s'han de fer, encara que després el cos et
demani una altra cosa. No pot ser que per reunir-nos per les tardes haguéssim
de demanar permís amb antelació, o per fer servir la fotocopiadora...
Si arribo a governar ho derrogarré. Igual que ignorar els alcaldes de
barri com va passar amb la tala de 900 pins. Els hi cal més pes polític.
O més exemples. Un dia un regidor s'aixeca i a corre-corrents col·loca
una senyal per prohibir circular els camions a un tram de 50 metres d'Ulldecona,
per rectificar-ho després; o fer pagar per demanar certificats ja que,
com diuen ells, "els moros demanen molts papers i no cal que en demanin
tants". Aquest tipus de formes, dictatorials, s'han de canviar. I m'ho
ha dit molta gent! La mateixa que també diu: escolta, potser aquest pas
per l'oposició no us ha anat malament i ara ho fareu millor!
P: Quin serà el seu projecte?
R: Ulldecona ha de tindre orgull de si mateixa. Som el que som. Somnis
-com alguna vegada ha intentat fer la dreta dient que Ulldecona ha de
ser capital del que sigui...-, no. El temps de ser capital ja ha passat.
La costa creixerà molt més i tenim tres pobles que sempre ens aniran per
davant i atenció, que n'hi ha un altre d'interior que amb la seua força
industrial ja el tenim al costat. Nosaltres tenim moltíssima tradició
però no s'aprofita prou. El tema de les pintures rupestres ha de ser un
dels eixos a potenciar, o l'ermita. El més important és que Ulldecona
prengui consciència que amb la gent que té, que és molt bona, igual que
les entitats, que ara s'aprofiten poc, i implicant, a més, a la que ha
vingut de fora -perquè ja representa el 20% de la població-, ja tindrem
un futur engrescador per a tothom.
P: Com veu als seus rivals?
R: Sembla que Convergència... El sistema de votació no és el seu fort
però diuen que Lluc ja va ser proclamat durant un dinar. Al PP la cosa
canvia, de fet ja se sap que no serà Martínez, sinó un pagès d'aquí d'Ulldecona
que es diu Biosca i que és el representant al CPIDE dels joves agricultors.
Sembla que serà aquest, tot i que algú diu que des de Barcelona intenten
imposar a una noia, Isabel Salas, que està a l'excutiva nacional. En tot
cas, sigui qui sigui, serà benvingut. Referent a ERC no se sap, sembla
que pot repetir el mateix, Josep Lluís Millan. I pels independents les
notícies que tenim és que van acordar no tornar-se a presentar, la qual
cosa no és cap garantia que el seu cap de llista, Celestí Hervàs, no es
presenti. Si no ho fa amb els mateixos pot fer-ho amb una altra gent o
dins d'alguna llista que suposem que seria CiU.
P: Quin és el resultat mínim que es marca, i el millor
al qual aspira?
R: Com van les coses, sis els podem treure, mentre que set ja és una mica
difícil. Però amb sis i un d'ERC podem tindre el govern. No descartem
però els set. Tindrà molta importància la gent jove i el sector dels immigrants.
Cal implicar-los. Les Terres de l'Ebre
P: Vostè està en contacte dirari amb cinquanta punts d'informació
de les quatre comarques. Quins són ara mateix els punts calents de les
Terres de l'Ebre?
R: Que en aquests moments Convergència vol morir matant. En canvi el PP
són més intel·ligents, aposten pel mutis i tot i que els ho toca alguna
vegada, en canvi a Convergència... només cal veure altre cop la web de
lagallina... Feia varios mesos que estava parada i ara, curiosament, han
posat un fòrum d'estiu on tornen a la seua amb Pasqual Maragall amb un
llenguatge propi de Paco Sancho i el seu entorn. Què volen llavors quan
parlen de consens, de diàleg o de no sé què? Aquest és l'estil? I no és
que ho faci el xiquet aquell que treballa a un mitjà de comunicació i
que per les nits potser es guanya un sobresou tirant pamflets. No, no,
és que estan implicats les màximes instàncies! Cal dir però que no tot
els dirigents de Convergència són iguals, però alguns, lamentablement,
sí que utilitzen aquest estil, i això no ajuda gens. L'Idece? Nosaltres
en aquests moments, sincerament, sí que hem participat en la seua reestructuració.
Entenem que avui per avui, i mentre no estigui la vegueria, tindria un
paper a fer, el que passa és que no acabem d'estar segurs que CiU s'ho
prengui una mica seriosament. Sobretot, en veure que a la comissió d'infraestructures
de Felip Puig no hi ha cap ebrenc. Això és una burla total i absoluta
i demostra el poc pes que té la gent del territori, demostra, en poques
paraules, que se'ls tiren.
P: Si la gent vota en clau d'aigua i al 2003 hi ha eleccions
municipals i autonòmiques, per què s'ha de votar socialista?
R: Perquè és la garantia. En primer lloc és l'únic partit que, d'acord
a tots els indicis, és el que governarà Catalunya, i el que tindrà un
pes important a molts de municipis. És la garantia més gran amb vista
a poder aturar el transvasament. Perquè ho ha dit Pasqual Maragall, i
això és així.
-------------
"Pitada" a l'equip de Govern la nit del pregó
Uns dos-cents joves van manifestar-se a la nit pels carrers
d'Ulldecona, darrere de les autoritats, el pregoner, la reina i les pubilles,
per protestar contra la política de l'equip de govern a l'hora
de programar els actes de la festa major, sobretot les activitats destinades
a la població juvenil.
Una gran pancarta, en què es podia llegir la consigna Menys
prepotència, fem les festes entre tots, va presidir la protesta,
a la qual es van solidaritzar alguns dels propietaris dels locals d'oci
nocturn d'Ulldecona.
De fet, un portaveu dels joves va explicar que el conflicte
amb l'ajuntament va començar fa quatre setmanes, quan el consistori
va anunciar que l'hora de tancament dels pubs seria a les quatre
de la matinada, però que els donaven l'opció d'organitzar
una discotèca mòbil.
"Quan ja ho teníem tot a punt, i només faltava una
setmana per l'inici de les festes, ens van dir que no podíem tenir
el servei de barra", va recordar un dels propietaris de bars afectats.
"Llavors vam renunciar a muntar la discoteca mòbil, però
el regidor de festes ens va advertir que l'horari de tancament es mantenia".
Finalment, tant la pressió popular com la sospita
de que s'estava preparant la protesta de dissabte, van fer que l'ajuntament
liberalitzés "a corre-cuita" l'horari de tancament dels
pubs durant les festes.
|
