L'autor d'aquest vocabulari vol agrair expressament l'ajut prestat per na Sigríður Hlynsdóttir de Reykjavík qui, amatentment, ha resolt molts de dubtes sorgits durant la seva elaboració

a <n. as (o: a), a>:

a f (nom de lletra)

◊ a-ið: la a

◊ a-ins: de la a

◊ a-inu: a la a

◊ a-in: les as

◊ eg em A og O, upphaf og endi, <...>, sá sem er og sá eð var og sá sem koma mun: jo sóc l'alfa i l'omega, el principi i la fi, <...>, el qui és, el qui era i el qui vindrà

a <n. as, pl. no hab.>:

<MÚS> la m (nom de nota)

♦ a-ið el la

♦ a dúr (o: a-dúr): la major

◊ í a-dúr: en la major

♦ a moll (o: a-moll): la menor

◊ í a-moll: en la menor

♦ → aís “la sostingut”

♦ → as “la bemoll”

♦ hækkað a: la sostingut (→ aís)

♦ lækkað a: la bemoll (→ as)

AA-fundur <m. -fundar, -fundir>:

trobada f dels Alcohòlics Anònims

AA-samtökin <n.pl -samtakanna>:

Alcohòlics Anònims (organització)

abbadís <f. abbadísar, abbadísir>:

<RELIG> abadessa f

abbast <abbast ~ öbbumst | abbaðist ~ öbbuðumst | abbast ║ upp á e-n>:

ficar-se amb algú, empipar algú, molestar algú, emprenyar algú

◊ við öbbumst ekki upp á ykkur og þið ekki okkur: nosaltres no us molestem i vosaltres no ens ho feu a nosaltres

Abel <m. Abels, pl. no hab.>:

Abel m (andrònim)

♦ Kain og Abel: Caín i Abel

Abessíni <m. Abessína, Abessínar>:

abissini m, abissínia f

Abessínía <f. Abessíníu, no comptable>:

Abissínia f

abessínskur, abessínsk, abessínskt <adj.>:

abissini -ínia

Abígail <f. Abígail, pl. no hab.>:

Abigail f (אֲבִיגַיִל)

◊ þá brá Abígail við og tók tvö hundruð brauð og tvo vínlegla (נִבְלֵי-יַיִן), fimm tilreidda sauði og fimm mæla af bökuðu korni, hundrað rúsínukökur (צִמֻּקִים) og tvö hundruð fíkjukökur og klyfjaði með asna: aleshores Abigail es va afanyar i prengué dos-cents pans, dos barrals de vi (Bíblia de Montserrat: dos odres de vi), cinc moltons a punt per menjar, cinc mesures de gra torrat, cent coques de panses (Bíblia de Montserrat: raïms de panses) i dos-cents pans de figues seques, i ho va carregar tot a dalt dels ases

Abkasi <m. Abkasa, Abkasar>:

abkhaz m (fl./pl.: abkhazos), abkhaz f (fl./pl.: abkhazes)

Abkasía <f. Abkasíu, no comptable>:

Abkhàzia f

abkasíska <f. abkasísku, no comptable>:

abkhaz m (llengua abkhaza)

abkasískur, abkasísk, abkasískt <adj.>:

abkhaz

ab-mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>: 

[mes m d']av (o: ab) m (אָב)

♦ tisja beab-hátíð[ahald]: festa del tixà be-av (תִּשְׁעָה בְּאָב)

AB-mjólk <f. -mjólkur, no comptable>:

<CULIN> llet acidòfila  (llet fermentada mitjançant un cultiu de lactobacil acidòfil)

aborri <m. aborra, aborrar>:

perca f (peix Perca fluviatilis)

♦ → vatnaborri “íd.”

Abraham <m. Abrahams, pl. no hab.>:

Abraham m (אַבְרָהָם)

◊ því skalt þú eigi lengur nefnast Abram, heldur skalt þú heita Abraham, því að föður margra þjóða gjöri ég þig: per això ja no et diran més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, ja que jo et faig pare d'una multitud de nacions

Abram <m. Abrams, pl. no hab.>:

Abram m (אַבְרָם)

◊ þetta er saga Tara: Tara gat Abram, Nahor og Haran, en Haran gat Lot: aquesta és la història de Taré: Taré engendrà Abram, Nahor i Haran. Haran engendrà Lot

Absalon <m. Absalons, pl. no hab.>:

Absalom m (אַבְשָׁלוֹם)

◊ nú segir frá því, að Absalon sonur Davíðs átti fríða systur, sem hét Tamar, og Amnon sonur Davíðs felldi hug til hennar: després es conta que Absalom, fill de David, tenia una germana molt ben plantada que es deia Tamar i Amnon, fill de David, n'estava enamorat

♦ Absalon erkibiskup: l'arquebisbe Absalom [de Lund]

◊ svá er lesit at í Danmǫrku sat einn erkibiskup, Absalon at nafni, í nafnfrægum stað er Lundr hét. Hann var merkiligr maðr ok mikill skǫrungr í mǫrgu lagi, en mjǫk ágjarn til fjár, sem lýsiz í sǫgunni: llegim que a Dinamarca hi havia un arquebisbe que es deia Absalom i residia a la famosa ciutat de Lund. Era un home remarcable i una gran eminència en molts d'aspectes, però [també] molt cobdiciós, com se'ns descriu en aquesta història

Adam <m. Adams, pl. no hab.>:

Adam 

♦ Adam og Eva: Adam i Eva

Adams·klæði <n.pl -klæða>:

<LOC FIG> vestit m d'Adam (tot nu) (→ Evuklæði)

♦ vera í Adamsklæðum: anar tot nu

adrenalín <n. adrenalíns, no comptable>:

adrenalina f, epinefrina f (C9H13NO3)

♦ magn adrenalíns í blóði: nivell d'adrenalina a la sang

	Entre els termes encunyats per a designar en islandès aquesta hormona destaquem: nýrilmergvaki, mergvaki i hettuvaki.

adrenalín·fíkill <m. -fíkils, -fíklar>:

addicte m a l'adrelanina, addicta f a l'adrenalina

adrenalín·flæði <n. -flæðis, pl. no hab.>:

descàrrega f d'adrenalina

adrenalín·kikk <n. -kikks, -kikk>:

<FAM> descàrrega f d'adrenalina, xut m d'adrenalina

Adría·haf <n. -hafs, no comptable>:

Mar Adriàtica

adúlar·steinn* <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> adulària f

að¹:

I. prep. + dat.

1. (um stað / local)  [fins] a  (expressa el moviment en direcció cap a un objecte fins a col·locar-se al seu costat)

♦ hann gekk að dyrunum: va anar fins a la porta (al final del moviment, la porta queda al costat de qui hi anava)

♦ hann gekk að húsinu: va anar fins a la casa (la casa queda al seu costat)

♦ hún dró sængina upp að höku:  va estirar el tapament fins a la barbeta

♦ hann gekk upp tröppurnar að húsinu og hringdi bjöllunni: va pujar l'escala fins a la casa i va tocar el timbre 

♦ hann kemur að veitingahúsi og ákveður að setjast inn og fá sér kaffibolla: arriba a un restaurant i decideix entrar-hi a fer-hi una tassa de cafè

2. (um tíma / temporal)  a, en, durant

♦ að ári: l'any vinent, l'any qui ve (Bal.)

♦ að lokum: al final 

♦ að nýju: de bell nou 

♦ að skilnaði: en el comiat, a tall de comiat 

♦ að undanförnu: darrerament

♦ þegar líður að hádegi: poc abans de migdia

II. S'empra, especialment amb participis, en la formació del datiu absolut.

♦ að afloknu námi: un cop acabada la carrera

♦ að honum lifandi: en vida seva

♦ að illa hugsuðu máli: havent planejat malament la cosa, sense haver meditat bé la cosa

♦ að vel hugsuðu máli: havent planejat bé la cosa, després d'haver-se rumiat bé la cosa

III. Apareix en nombroses locucions i frases fetes:

♦ ég kom að henni: he anat a casa seva

♦ að minnsta kosti: almenys

♦ hvað er að honum?: què té? (o: què li passa?)

♦ hvað er að?: 1. <GEN> què passa?  # 2. (hjá lækni / a cal metge) què li passa? 

að² <conjunció completiva>: que

að³ <partícula>:

Partícula d'ús obligatori que apareix davant la major part d'infinitius. Normalment es tradueix mitjançant la nostra preposició de o no es tradueix. Equival, en l'ús, a la partícula anglesa <to> i a l'alemanya <zu> davant infinitiu.

aðal- <prefixoide>:

1. principal

2. central

3. troncal

aðal·atriði <n. -atriðis, -atriði>:

punt m principal, qüestió f principal 

♦ aðalatriðið er að <+ subj.>: l'essencial és que <+ subj.> 

♦ í aðalatriðum: principalment, essencialment, en essència

aðal·atvinnuvegur <m. -atvinnuvegs (o: -atvinnuvegar), -atvinnuvegir>:

activitat econòmica principal 

aðal·áhersla <f. -áherslu, -áherslur>:

1. <GRAM> accent m principal 

◊ aðaláhersla er táknuð með „höggi“ ['] á undan atkvæðinu sem ber áhersluna: ['hestur]; aukaáhersla er táknuð með höggi niðri við línu [']: ['bíla ' röð]: l'accent principal se simbolitza amb mitja barra vertical o ['] davant la síl·laba que porta l'accent: ['hestur]; l'accent secundari amb mitja barra vertical sotascrita o [']: 'bíla ' röð

♦ fá [ekki] aðaláherslu: [no] ésser tònica, [no] portar l'accent [principal]

♦ aðaláhersla kemur á fyrsta atkvæði: l'accent principal va sobre la primera síl·laba

◊ í íslensku er svo til alltaf aðaláhersla á fyrsta atkvæði orðs (['hestur], ['mús]) og mjög oft aukaáhersla á þriðja atkvæði ('rabbar'bari, 'músar'ungi): en islandès sempre hi ha un accent principal a la primera síl·laba d'un mot (['hestur], ['mús]), i molt sovint un accent secundari a la tercera (['rabbar'bari], ['músar'ungi])

2. <FIG> especial èmfasi m, accent m principal

♦ leggja aðaláherslu á e-ð: <LOC FIG> posar especial èmfasi en una cosa

♦ aðaláhersla er lögð á...: es posarà especial èmfasi en...

aðal·áhrif <n.pl -áhrifa>:

1. <GEN> principal f influència, principal m influx

2. (aðalverkun) principal m efecte, efecte m principal (impressió, principal resultat de l'acció d'una causa)

Aðal·bergur <m. -bergs, pl. no hab.>:

Aðalbergur m, Adalberg m (andrònim)

Aðal·björg <f. -bjargar, pl. no hab.>:

Aðalbjörg f, Adalbiorg f (ginecònim)

Aðal·björn <m. -bjarnar, pl. no hab.>:

Aðalbjörn m, Adalbiorn m (andrònim)

Aðal·björt <m. -bjartar, pl. no hab.>:

Aðalbjört m, Adalbiort m, Albert m (andrònim)

aðal·bláber <n. -blábers, -bláber. Gen. pl.: -bláberja; dat.pl.: -bláberjum>:

nabiu m, avajó m, naió m, mirtil m (fruit de la planta Vaccinium myrtillus)

aðal·bláberjalyng <n. -bláberjalyngs, -bláberjalyng. Pl. no hab.>:

nabinera f, nabissera f, avajonera f, naionera f, nabiu m, mirtil m (planta Vaccinium myrtillus)

Aðal·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:

Aðalborg f, Adalborg f (ginecònim)

aðal·borinn, -borin, -borið <adj.>:

1. (af aðalsætt) [d'ascendència social] noble (nascut de família noble)

2. (skilgetinn) legítim -a (nascut dins el matrimoni)

aðal·ból <n. -bóls, -ból>:

mas m pairal

Aðal·brandur <m. -brands, pl. no hab.>:

Aðalbrandur m, Adalbrand m (andrònim)

aðal·braut <f. -brautar, -brautir>:

carretera f preferent (carretera en què hom té prioritat de pas)

aðalbrautar·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

preferència f de pas

aðal·brautarstöð <f. -brautarstöðvar, -brautarstöðvar>:

estació f central, estació f terme

aðal·bústaður <m. -bústaðar, -bústaðir>:

residència f principal

aðal·bygging <f. -byggingar, -byggingar>:

edifici m principal, seu f central, dependències f.pl centrals 

aðal·deild <f. -deildar, -deildir>:

1. <GEN> unitat f central, secció f principal

2. <JUR> secció f, sala f

♦ þriðja aðaldeild dómstólsins: sala tercera del tribunal, secció tercera del tribunal

Aðal·dís <f. -dísar, pl. no hab.>:

Aðaldís f, Adaldís f (ginecònim)

aðal·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

tret m principal

♦ í aðaldráttum: <LOC FIG> a grans trets

aðal·dyggð <f. -dyggðar, -dyggðir>:

<RELIG> virtut f cardinal (→ höfuðdyggð “íd.”)

◊ kristilegu aðaldyggðirnar fjórar eru hyggindi, réttlæti, staðfesta og hófsemi: les quatre virtuts cardinals cristianes són prudència, justícia, fortitud (“hugprýði”) i temprança.

aðal·dyr <f.pl -dyra>:

porta f (o: entrada f) principal, porta f de[l] davant, porta gran

aðal·efni <n. -efnis, -efni>:

1. (umræðuefni) argument m principal (de llibre, pel·lícula, discurs etc.)

♦ fara beint á aðalefni: <LOC FIG> anar directament al gra

♦ koma sér [beint] að aðalefninu: <LOC FIG> anar directament al gra

♦ snúa sér að aðalefninu: <LOC FIG> passar a [tractar] la qüestió principal

2. (frumefni) ingredient m principal (base, matèria principal)

aðal·einkunn <f. -einkunnar, -einkunnir>:

<ESCOLA> nota mitjana, [nota] mitjana f final

aðal·fag <n.-fags, -fög>:

1. <GEN> àrea de coneixement principal

2. (aðalnámsgrein, aðalgrein) carrera principal, primera especialitat, especialitat principal, major f (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukafag)

aðal·forstjóri <m. -forstjóra, -forstjórar>:

director m general, directora f general 

Aðal·fríður <f. -fríðar, pl. no hab.>:

Aðalfríður f, Adalfrid f (ginecònim)

aðal·fundur <m. -fundar, -fundir>:

assemblea f general

♦ árlegur aðalfundur hluthafa: assemblea general anual d'accionistes

aðal·gata <f. -götu, -götur>:

carrer m major

Aðal·geir <m. -geirs, pl. no hab.>:

Aðalgeir m, Adalgeir m (andrònim)

aðal·gerandi <m. -geranda, -gerendur>:

1. <GEN> causant m principal

2. <JUR> autor m principal, autora f principal

Aðal·gerður <f. -gerðar, pl. no hab.>:

Aðalgerður f, Adalgarda f (ginecònim)

aðal·grein <f. -greinar, -greinir>:

(aðalfag)  carrera principal, primera especialitat, especialitat principal  (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukagrein)

Aðal·gunnur <f. -gunnar, pl. no hab.>:

Aðalgunnur f, Adalgunda f (ginecònim)

Aðal·heiður <f. -heiðar, pl. no hab.>:

Adelaida f, Adela f, Alícia f (ginecònim)

aðal·hending <f. -hendingar, -hendingar>:

<LITER> rima f interna consonant. En mètrica islandesa rep aquest nom la rima consonant entre el mot amb què acaba el primer hemistiqui d'un vers i el mot amb què acaba el segon hemistiqui del mateix vers

aðal·her <m. -hers, -herir>:

<MIL> gros m de l'exèrcit

aðal·hlutverk <n. -hlutverks, -hlutverk>:

paper m principal

♦ leika aðalhlutverk í e-u: jugar el paper principal a...

♦ vera í aðalhlutverki í e-u: jugar el paper principal a..., ésser el ~ la protagonista de...

aðal·inngangur <m. -inngangs, -inngangar>:

entrada f principal

Aðaljón <m. Aðaljóns, pl. no hab.>:

Aðaljón m, Adalion m (andrònim)

aðal·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

professor encarregat, professora encarregada

aðal·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur>:

1. (meginhluti kirkju, aðalskip) nau f principal (part principal d'església, en oposició a l'atri i capelles laterals)

2. (helsta kirkja í sókn) església f principal (en oposició a una → annexía “església sufragània”)

aðall <m. aðals, pl. no hab.>:

noblesa f (classe social, aristocràcia)

aðal·lega <adv.>:

principalment

aðal·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:

línia f principal

aðal·leikari <m. -leikara, -leikarar>:

actor m principal, actriu f principal

aðal·leikkona <f. -leikkonu, -leikkonur>:

actriu f principal

aðal·loki <m. -loka, -lokar>:

clau f [de pas] principal (aixeta mestra que talla o obre el pas d'aigua o gas a un edifici o a un pis)

aðal·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

clau mestra

aðal·maður <m. -manns, -menn>:

personatge m clau, figura f central

Aðal·mundur <m. -mundar, pl. no hab.>:

Aðalmundur m, Adalmund m, Almon m (andrònim)

aðal·námsgrein <f. -námsgreinar, -námsgreinir>:

(aðalfag, aðalgrein, aðalnámsleið) carrera f principal, primera especialitat, especialitat f principal, major f (que, en el sistema universitari islandès se sol fer juntament amb una especialitat secundària o → aukanámsgrein)

aðal·persóna <f. -persónu, -persónur>:

personatge m principal, protagonista m & f

Aðal·ráður <m. -ráðs, pl. no hab.>:

Aðalráður m, Adalrad m (andrònim)

aðal·regla <f. -reglu, -reglur>:

norma f

aðal·réttur <m. -réttar, -réttir>:

plat m principal

aðal·ritari <m. -ritara, -ritarar>:

secretari m general, secretària f general, segretari m general (Mall.), segretària f general (Mall.)

♦ aðalritari Sameinuðu þjóðanna: secretari general de les Nacions Unides

aðal·rofi <m. -rofa, -rofar>:

<ELECTR> interruptor m principal, interruptor m general 

Aðal·rós <f. -rósar, pl. no hab.>:

Aðalrós f, Adalrós f (ginecònim)

aðal·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>:

cònsol m & f general

aðalræðismanns·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur:>

consolat m general

aðal·saga <f. -sögu, -sögur>:

trama f principal  (de novel·la, pel·lícula etc.)

aðal·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració f principal 

aðals·frú <f. -frúar, -frúr>:

noble f, aristòcrata f

aðal·skip <n. -skips, -skip>:

<ARQ> nau f central (d'església)

aðal·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur>:

central f, oficines f.pl centrals

aðals·maður <m. -manns, -menn>:

noble m & f, aristòcrata m & f

aðal·starf <n. -starfs, -störf>:

feina f principal

aðal·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:

activitat f principal

aðal·stétt <f. -stéttar, pl. no hab.>:

estament m de la noblesa, classe f social de la noblesa

aðals·tign <f. -tignar, no comptable>:

dignitat nobiliària

♦ veita e-m aðalstign: concedir la dignitat nobiliària a algú

aðals·titill <m. -titils, -titlar>:

títol nobiliari

♦ sæma e-n aðalstitli: concedir el títol nobiliari a algú, donar títol de noblesa a algú

aðal·stræti <n. -strætis, -stræti>:

avinguda f principal 

aðal·stöðvar <f.pl -stöðva>:

central f

aðals·ætt <f. -ættar, -ættir>:

família f noble, llinatge m noble

♦ af aðalsætt: de família noble

♦ gamlar aðalsættir: vells llinatges nobles, velles famílies noble

aðal·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

<GRAM> verb m principal 

aðal·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<GRAM> conjunció coordinativa

aðal·tilgangur <m. -tilgangs, -tilgangar>:

objectiu m principal, finalitat f principal

aðal·tré <n. -trés, -tré>:

tronc m [d'arbre] (en oposició a branques i rama)

♦ sjaldan verða kvistir betri en aðaltré: <LOC FIG> els fills poques vegades són millors que els pares

aðal·umboð <n. -umboðs, -umboð>:

<COMER> delegació f principal 

aðal·umferðartími <m. -umferðartíma, -umferðartímar>:

hora f punta

aðal·útgangur <m. -útgangs, -útgangar>:

sortida f principal, eixida f principal (Val.) 

aðal·valmynd <f. -valmyndar, -valmyndir>:

<INFORM> menú m principal 

aðal·vandamál <n. -vandamáls, -vandamál>:

principal m problema, problema m principal

aðal·var <n. -vars, -vör>:

<ELECTR> fusible m principal, tallacircuit m principal, <FAM> ploms m.pl 

aðal·vatnsleiðsla <f. -vatnsleiðslu, -vatnsleiðslur>:

canonada f principal de conducció de l'aigua (conducte principal d'abastament d'aigua)

aðal·vegur <m. -vegs (o: -vegar), -vegir:>

carretera f nacional

Aðal·veig <f. -veigar, pl. no hab.>:

Aðalveig f, Adalveig f (ginecònim)

aðal·verk <n. -verks, -verk>:

treball m principal

aðal·vinningur <m. -vinnings, -vinningar>:

grossa f, primer premi

♦ fá aðalvinninginn: treure el primer premi, treure la grossa

að·blásinn, -blásin, -blásið <adj.>:

<GRAM> preaspirat -ada

að·blástur <m. -blásturs, no comptable>:

<GRAM> preaspiració f 

	En islandès, els grups consonàntics pp, tt, kk, quan van en posició intervocàlica, seguits de les consonants l, n, r i v, i en posició final de mot i també els grups consonàntics formats per p, t, k seguides de l o n, es pronuncien amb preaspiració. Segons això, cal pronunciar un mot com ara epli “poma” com a ['εhplI]. Les vocals que precedeixen una consonant preaspirada són sempre breus.

að·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>:

1. (kjör) condicions f.pl (circumstàncies)

◊ alast upp við illan aðbúnað: créixer en condicions difícils

◊ búa við illan aðbúnað: viure en condicions dolentes [d'habitatge]

◊ lifa við illan aðbúnað: viure precàriament

2. (aðhlynning) esment m, cura f (atenció o assistència a malalt, vell, invàlid etc.)

◊ njóta góðs aðbúnaðar: fruir d'una bona atenció

3. (á gististað) allotjament m (condicions del parament o equipament d'hotel, hostal etc.)

◊ allur aðbúnaður á hótelinu er látlaus: l'allotjament que ofereix l'hotel és senzill

að·dáandi <m. -dáanda, -dáendur>:

1. <GEN> admirador m, admiradora f

2. (knattspyrnuaðdáandi, knattspyrnuáhangandi) fan m (afeccionat d'equip de futbol)

aðdáan·legur, -leg, -legt:

admirable

aðdáenda·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

carta f d'admirador (o: d'admiradora)

aðdáenda·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>:

club m d'admiradors (o: d'admiradores)

að·dáun <f. -dáunar, no comptable>:

admiració f

aðdáunar·verður, -verð, -vert:

admirable

að·dragandi <m. -draganda, pl. no hab.>:

1. (undangengnar orsakir) antecedents m.pl, causes f.pl precedents (causes no immediates d'un fet)

♦ það á sér langan aðdraganda: les causes en són llargues de contar; és una història molt llarga

2. (undirbúningur) preparatius m.pl (preliminars)

♦ án aðdraganda: sense preliminars, bruscament, tot d'un plegat

að·dróttun <f. -dróttunar, -dróttanir>:

insinuació f

að·eins:

només

aðfanga·dagur <m. -dags, -dagar>:

dissabte m de Nadal (dia vint-i-quatre de desembre) 

Aðfangadags·kvöld <n>:

nit f de Nadal, vespre m de Nadal

að·ganga <f. -göngu, -göngur>:

1. (aðgangur) entrada f

2. (aðgengi) accés f

aðgangs·bann <n. -banns, -bönn>:

exclusió f (prohibició expressa d'accedir a un lloc, no-accés, accés restringit)

aðgangs·orð <n. -orðs, -orð>:

<INFORM> password m, contrasenya f

◊ hvert er aðgangsorðið?: quin és el password?

að·gangur <m. -gangs, -gangar>:

1. (inngangur, innganga) entrada f

aðgangur bannaður: prohibida l'entrada, prohibit el pas

2. (aðgengi & INFORM) accés f

◊ og 70% hefur ekki aðgang að hreinu vatni: i el setanta per cent no tenen pas accés a aigua potable

♦ aðgangur óheimill: accés denegat (o: refusat) 

♦ óheimill aðgangur: accés no autoritzat

♦ neitaður aðgangur: accés denegat (o: refusat) 

♦ aðgangur veittur: accés concedit (o: autoritzat; o: permès) 

♦ veittur aðgangur að: accés concedit (o: autoritzat; o: permès) 

að·gát <f. -gátar, no comptable>:

precaució f (cautela, compte)

að·gengi <n. -gengis, pl. no hab.>:

1. <GEN>  accés m

2. (auðveld aðganga)  accessibilitat f

aðgengi·legur, -leg, -legt <adj.>:

accessible

aðgengi·leiki <m. -leika, pl. no hab.>:

accessibilitat f

að·gerð <f. -gerðar, -gerðir>:

1. <GEN & MED> operació f

2. (ráðstafanir) mesures f.pl (passos que hom fa per solucionar un afer)

♦ grípa til aðgerða: prendre mesures

aðgerða·laus, -laus, -laust <adj.>:

passiu -iva (inactiu)

aðgerða·leysi <n. -leysis, no comptable>:

passivitat f (inactivitat, inacció)

að·greinandi, -greinandi, -greinandi <adj.>:

distintiu -iva, característic -a

að·greindur, -greind, -greint <adj.>:

1. (sundurskilinn) separat -ada (dividit, partit, tallat)

2. (þekktur í sundur) distint -a (diferenciat -ada, que es pot distingir bé)

að·gætinn, -gætin, -gætið <adj.>:

previngut -uda, caut -a

aðgöngu·miði <m. -miða, -miðar>:

entrada f (tíquet d'accés a pel·lícula, museu, concert etc.)

aðgöngumiða á e-ð (o: að e-u): una entrada per a...

að·hlátur <m. -hláturs (o: -hlátrar), -hlátrar>:

1. (það að hlæja að einhverju) irrisió f (fet de riure-se'n d'una cosa; rialles, esp. de befa o mofa)

2. (aðhlátursefni) [objecte m de la] riota f

♦ verða sér til aðhláturs: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

aðild <f. aðildar, aðildir>:

qualitat f de membre (o: soci; o: afiliat)

aðildar·sáttmáli <m. -sáttmála, -sáttmálar>:

<JUR> tractat m d'adhesió, tractat m d'ingrés

aðili <m. aðila, aðilar o: aðilja, aðiljar>:

soci m, sòcia f, afiliat m, afiliada f, membre m & f

aðla <aðla ~ öðlum | aðlaði ~ öðluðum | aðlað ║ e-n>:

ennoblir algú

að·laðandi, -laðandi, -laðandi <adj.>:

1. (þekkilegur) atractiu -iva (de bon veure, agradós)

◊ þú ert sú sem þeir leita að: ung, gáfuð, aðlaðandi, og eins og við vitum bæði, með góða kímnigáfu: ets la qui cerquen: jove, llesta, atractiva, i, com tots dos sabem, amb bon sentit de l'humor

2. (geðfelldur) agradable, simpàtic -a (encantador, afable)

að·löðun <f. -löðunar, no comptable>:

atractiu m (encant)

aðmíráll <m. aðmíráls, aðmírálar>:

almirall m

að·rétta <f. -réttu, pl. no hab.>:

1. (skammir) injúries f.pl, invectives f.pl, atabuix m(Mall.)  (renyada forta)

2. (gjöf, það sem einhver réttir að e-m) present m, lliurament m (regal & allò que es dóna a algú)

◊ setur nú grát mikinn að rúðukonu við þessa aðréttu, svo að hún berst lítt af, en grönnur hennar kómu úr öðrum bóndahúsum að syrgja henni til samlætis: amb que li acabaven de donar (el cadàver del seu marit, mort a la forca el dia anterior) , la ruenesa esclata en plors, de manera que se la veu molt afectada, però les veïnes dels altres masos hi anaren per fer-li companyia en el dol

að·setur <n. -seturs, -setur>:

[lloc m de] residència f (domicili) 

♦ tilkynna um aðsetur til bæjarskrifstofunnar: donar-se d'alta en el padró municipal 

aðseturs·tilkynning <f. -tilkynningar, -tilkynningar>:

empadronament m (alta en el padró d’una ciutat o vila) 

♦ eyðublöð fyrir aðseturstilkynningar: formularis d'empadronament 

að·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>

separat -ada   (apartat, segregat)

◊ aðskilin herbergi: cambres separades

◊ tveggja manna herbergi með aðskildum rúmum: habitació doble amb llits separats

aðskiljan·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (sem skilja má að) separable (escindible, divisible d'un tot)

2. aðskiljanlegir, aðskiljanlegar, aðskiljanleg: (mismunandi, ýmiskonar) diversos -es, diferents (múltiples, varis)

aðskilnaðar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:

(í þjóðfræði) ritu m de separació (en etnologia)

aðskilnaðar·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

1. <HIST = kynþáttaaðskilnaður> apartheid m

2. (í Bandaríkjum) segregacionisme m (als Estats Units)

að·sniðinn, -sniðin, -sniðið <adj.>:

[fet -a] a mida (tallat de manera que s'ajusti bé al cos)

að·stoð <f. -stoðar, pl. no hab.>:

ajut m

◊ vantar þig aðstoð?: que li cal ajut?

að·stoða <-stoða ~ -stoðum | -stoðaði ~ -stoðuðum | -stoðað ║ e-n>:

ajudar algú  (assistir)

◊ get ég aðstoðað? - nei, takk, ég er bara að skoða: que el puc ajudar? - no, gràcies, només estic mirant

aðstoðar·flugmaður <m. -flugmanns, -flugmenn>:

copilot m (d'avió)

aðstoðar·maður <m.-manns, -menn>:

1. <GEN> assistent m

2. <í ráðuneyti> conseller m ministerial, assessor m ministerial (referendari a ministeris etc.)

3. <í sendiráði> agregat (d'ambaixada)

♦ → deildarstjóri menningarmála “agregat cultural, conseller de cultura” (a ambaixada, consolat)

að·stæður <f.pl -stæðna>:

circumstàncies f.pl, condicions f.pl

♦ við þessar aðstæður: amb aquestes circumstàncies

♦ hagnýta sér aðstæður (o: aðstæðurnar): aprofitar-se de la situació

aðventa <f. aðventu, aðventur>:

advent m

♦ jólafasta hefst: fyrsti [sunnudagur] í aðventu: comença l'advent: primer diumenge d'advent

♦ annar [sunnudagur] í aðventu: segon diumenge d'advent

♦ þriðji [sunnudagur] í aðventu: tercer diumenge d'advent

♦ fjórði [sunnudagur] í aðventu: darrer diumenge d'advent

aðventu·dagatal <n. -dagatals, -dagatöl>:

calendari m d'advent (→ jóladagatal)

aðventu·kerti <n. -kertis, -kerti>:

ciri m d'advent

Els quatre ciris d'advent: han d'ésser de cera d'abella i de color diferent. Cada diumenge se n'encén un, de manera que el dia de Nadal tots quatre estan encesos. Els seus noms són:
spádómskertið	el ciri de la profecia
Betlehemskertið	el ciri de Betlem
Hirðakertið	el ciri dels pastors
Englakertið	el ciri dels àngels

aðventu·krans <m. -krans, -kransar>:

corona f d'advent

að·vörun <f. -vörunar, -varanir>:

advertiment m, avís m

        Aðvörun!: Compte! (o: Atenció!)

af <preposició + datiu>:

de

af hverju?:

per què?

af því að <conjunció causal>:

perquè, ja que, (literari, ritmál) car

afar·stór, -stór, -stórt <adj.>:

1. (rými, herbergi) immens -a (espai, recinte)

◊ í henni er nýfundinn hellir afarstór: en ella hi ha una cova immensa, acabada de descobrir

2. (hlutur) enorme (objecte, cosa)

◊ sumar tegundir eru með afarstór augu: algunes espècies tenen uns ulls enormes

afbragðs- <en compostos>:

excepcional, preeminent

af·brigði <n. -brigðis, -brigði>:

varietat f (lingüística etc.)

        afbrigði af e-u: una varietat de

af·brýði <f. -brýði, no comptable>:

gelosia f

afbrýði·samur, -söm, -samt <adj.>:

gelós -osa

♦ vera afbrýðisamur út í e-n: estar gelós d'algú

afbrýði·semi <f. -semi, no comptable>:

gelosia f

af·dalur <m. -dals, -dalir>:

vall remota i apartada, vall aïllada

afdráttar·laus, -laus, -laust <adj.>:

absolut -a

afdrifa·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

greu, de greus conseqüències (p.e., acte)

affríkati <m. affríkata, affríkatar>:

<GRAM> africada f (→ tvæhljóð)

af·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:

lliurament m

afgreiðslu·borð <n. -borðs, -borð>:

1. finestreta f (a banc, a correus)

2. taulell m, barra f (a bar)

3. mostrador m, taula f d'atenció al públic (a botiga)

afgreiðslu·maður <m. -manns, -menn>:

dependent m (a botiga)

afgreiðslu·númer <n. -númers, -númer>:

número m (en una cua)

afgreiðslu·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:

termini m de lliurament

af·henda <-hendi ~ -hendum | -henti ~ -hentum | -hent ║ e-ð>:

lliurar una cosa (fer el lliurament d'una cosa)

◊ hvenær færðu afhent verðlaunin?: quan et faran lliurament del premi?

af·hending <f. -hendingar, -hendingar>:

lliurament m, entrega f (cast.)

afhendingar·dagur <m. -dags, -dagar>:

data f de lliurament

af·hjúpa <-hjúpa ~ -hjúpum | -hjúpaði ~ -hjúpuðum | -hjúpað ║ e-ð>:

1. (taka hjúp af) destapar una cosa ~ algú (llevar el vel o la roba que la ~ el tapa, deixar-la / -lo al descobert o nu)

◊ en af því að ég sjálfur afhjúpa Esaú, gjöri ber fylgsni hans, svo að hann getur ekki falið sig, þá verða niðjar hans unnir og frændþjóðir hans og nábúar, og úti er um hann: i perquè sóc jo qui deixo nu Esaú, de descobreixo els seus amagatalls, de manera que no pugui ocultar-s'hi; serà vençut pel braç dels seus germans i veïns, i no existirà més

2. (um styttu, minnismerki) inaugurar una cosa (descobrir estàtua, monument)

◊ afhjúpa styttu¹ ~ minnismerki²: inaugurar una estàtua¹ ~ un monument²

3. (láta í ljós, sýna) revelar una cosa (desvelar, palesar, fer visible, donar a conèixer)

♦ andstreymið afhjúpar snillina, sem velgengnin dylur: <LOC FIG> les adversitats solen revelar l'enginy, l'èxit, amagar-lo ([sed conuīuātōris, ŭti dŭcis,] ingĕnĭum rēs aduersae nūdāre sŏlent, cēlāre sĕcundae) 

4. (fletta ofan af e-u, ljóstra e-u upp um) desemmascarar algú ~ una cosa (posar al descobert, revelar, posar en evidència, destapar escàndol, mentida, crim etc.)

◊ himinninn afhjúpar misgjörð hans, og jörðin gjörir uppreisn í móti honum: els cels descobreixen la seva iniquitat i s'aixeca contra ell la terra

♦ afhjúpa hræsni: <LOC FIG> desemmascarar la hipocresia

af·höfða <-höfða ~ -höfðum | -höfðaði ~ -höfðuðum | -höfðað ║ e-n>:

decapitar algú

◊ og hann afhöfðaði hann í myrkvastofunni og bar hans höfuð á diski og fékk það stúlkunni, en stúlkan fékk það móður sinni: i ell el va decapitar a la tàvega i va dur el seu cap en una plàtera i el va donar a la noia i la noia el va donar a sa mare

af·höfðun <f. -höfðunar, -höfðanir >:

decapitació f

afi <m. afa, afar>:

avi m, padrí m (esp. Bal.)

        afi og amma: l'avi i l'àvia, els avis, es padrí i sa padrina  (Bal.)

A4-blaðsíða <f. -blaðsíðu, -blaðsíður>:

DIN-A4 f (FAM fl./pl.: DIN-A quatres)

◊ fyrir prentun á A4-blaðsíðu öðru megin: per a impressió en DIN-A4 per una sola cara

◊ fyrir prentun á báðar hliðar A4-blaðsíðu: per a impressió en totes dues cares d'una DIN-A4

◊ ég fyllti til dæmis 4 A4-blaðsíður í stærðfræðiprófinu: a l'examen de matemàtiques, per exemple, he omplert 4 DIN-A4

◊ hún skrifaði örugglega 3 A4-blaðsíður: escrivint va omplir amb certesa 3 DIN-A4

◊ hver er lágmarksfjöldi A4 blaðsíðna, meò 12 punkta Times New Roman letri til að verkið geti talist bók?: quina és la quantitat mínima requerida de DIN-A4, escrites amb Times New Roman de 12 punts, perquè l'obra es pugui considerar [un] ‘llibre’?

afkasta·hvetjandi, -hvetjandi, -hvetjandi¹ <adj.>:

incentivador -a de la producció

afkasta·mesti, -mesta, -mesta <adj.>:

formes febles del superlatiu de → afkastamikill, -mikil, -mikið “prolífic; eficient; productiu”

afkasta·mikill, -mikil, -mikið¹ <adj.>:

1. (höfundur, vísindamaður, listamaður) prolífic -a (escriptor, investigador, artista)

2. (verkfæri, vinnumaður & FIG) eficient (eina, treballador & FIG)

◊ góð og afktastamikið skattkerfi: un sistema tributari bo i eficient

◊ vera afkastamikill í vinnu sinni: ésser eficient en la seva feina

3. (vinna, vinnudagur) productiu -iva, profitós -osa (treball, dia de treball)

◊ erfiður en afktastamikill vinnudagur: un dia de treball feixuc però productiu

4. (vél) de grans prestacions (màquina)

◊ afktastamikill prentari: una impressora de grans prestacions

5. (uppskera) copiós -osa, abundant (collita)

afkasta·rýr, -rýr, -rýrt <adj.>:

improductiu -iva, de resultats magres

af·kár, -kár, -kárt <adj.>:

1. (fáránlegur) estrambòtic -a (estrafolari & rar, estrany)

◊ æ er hér nokkut afkárt inni, ok mun ek taka á mik róðrarhanzka minn: sigui com sigui aquí dins hi ha quelcom d'estrany (hirsut [al tacte](?). Cf. l'arcaic → kár “rull”) , agafaré els meus guants de remar (per agafar-ho millor i poder comprovar què és)

2. (vægðarlaus) feréstec -ega, salvatge (que fa feredat, despietat, implacable, cruel)

af·klæða <-klæði ~ -klæðum | -klæddi ~ -klæddum | -klætt ║ e-n>:

desvestir algú, despullar algú

af·klæðast <-klæðist ~ -klæðumst | -klæddist ~ -klæddumst | -klæðst>:

desvestir-se, despullar-se

afl <m. afls, aflar>:

(eldstæði í smiðju) fornal m

♦ bregða e-u fyrir aflinn: posar roenta una cosa escalfant-la a la fornal

afl <n. afls, öfl>:

1. <GEN> força f (tant la de les persones com les de la natura & violència, força bruta)

♦ af öllu afli: amb totes les seves forces

♦ rammur í afli: forcegut -uda, de gran força física

♦ öfl náttúrunnar: les forces de la natura

♦ nýta afl fossa: aprofitar la potència de les cascades

♦ taka e-ð með afli: prendre (o: agafar) una cosa per la força

2. <FÍS> potència f (unitat d'energia, mesurada en watts)

afla <afla | aflaði>:

1.<absolut> pescar

        þeir öfluðu vel í dag: avui han tingut bona pesca

2. <e-s> adquirir una cosa (propietats, coneixements)

af·lausn <f. -lausnar, -lausnir>:

<RELIG> absolució f

♦ synda aflausn: absolució dels pecats

afleiðan·legur, -leg, -legt <adj.>:

deduïble

af·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:

1. (ályktun) deducció f (inferència lògica)

♦ afleiðsla og tilleiðsla: deducció i inducció

♦ rökleg afleiðsla: deducció lògica

2. <GRAM = orðmyndun með for- eð viðskeytum> derivació f (formació de mots amb prefixos o sufixos)

♦ afleiðsla orða með viðskeytum: derivació de mots amb sufixos

♦ afleiðsla og samsetning orða: derivació i composició de mots

3. <GRAM = viðskeytt orð> derivat m (mot no primitiu)

4. <TÈCN = vatnsafveita> evacuació f (d'aigües)

afleiðslu-¹ <en compostos>:

deductiu -iva

afleiðslu-² <en compostos>:

<GRAM> derivatiu -iva

afleiðslu·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:

mètode deductiu

afleiðslu·ályktun <f. -ályktunar, -ályktanir>:

inferència deductiva

afleiðslu·ending <f. -endingar, -endingar>:

[morfema] derivatiu m

afleiðslu·forskeyti <n. -forskeytis, -forskeyti>:

prefix derivatiu

afleiðslu·röksemdafærsla <f. -röksemdafærslu, -röksemdafærslur>:

raonament deductiu

afleiðslu·sönnun <f. -sönnunar, -sannanir>:

demostració deductiva

afleiðslu·viðskeyti <n. -viðskeytis, -viðskeyti>:

sufix derivatiu

afleysinga·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

professor m suplent, professora f suplent

afl·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:

mecànica f

afl·geymir <m. -geymis, -geymar>:

<TÈCN & ELECTR> acumulador m

afl·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:

1. <GEN> font f d'energia

2. (í ~ fyrir rafmagnstæki) font f d'alimentació (d'aparell elèctric)

3. (í ~ fyrir tölvu) SAI m (per a pujades/baixades de tensió o apagades de llum)

afli <m. afla, no comptable>:

1. (fiski, veiði & veiddur fiskur) pesca f (quantitat de peix capturat)

♦ fá góðan afla: tenir bona pesca, fer bones captures

2. (afrakstur, ávinningur) profit m (guany)

3. (hernaðarfengur) botí m (de guerra)

4. (birgðir, forði) provisió f (abastament)

♦ mikill afli af matvælum: una gran provisió de queviures

5. (það að afla) adquisició f (fet o acte d'adquirir una cosa)

6. (liðsafli) tropes f.pl (forces militars)

♦ draga afla að e-m: reunir (o: aplegar) tropes contra algú

af·lima <-lima ~ -limum | -limaði ~ -limuðum | -limað ║ e-ð>:

1. <e-ð>: <MED> amputar una cosa

◊ aflima fót [af legg]: amputar un peu

2. <e-n>: (limlesta) mutilar algú

◊ jarl kveðst eigi til þeira vita, en Sóti lést mundu aflima hann, ef hann vildi eigi segja til barnanna: el iarl va declarar que ell no en sabia res dels infants, però en Sóti li va dir que el faria mutilar si no li volia dir on eren els infants

◊ franskur lögregluþjónn aflimaði elskhuga eiginkonunnar: un policia francès ha mutilat l'amant de la seva dona

3. <e-ð>: <AGRI> podar una cosa

♦ aflima tré: podar un arbre

af·limun <f. -limunar, -limanir>:

1. <MED> amputació f 

2. <AGRI> poda f 

afl·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

braó m

af·lýsa <lýsi ~ lýsum | lýsti ~ lýstum | lýst ║ e-u>:

cancel·lar (o: anul·lar)  una cosa

◊ öllu innanlandsflugi hefur verið aflýst í dag: avui s'han cancel·lat tots els vols nacionals

af·mæli <n. -mælis, -mæli>:

aniversari m, natalici m, anys m.pl (Bal.)

        ég á afmæli í dag: avui faig anys

        ég á afmæli [þann] 4. nóvember: faig els anys el 4 de novembre

        fara í afmæli: anar a una festa d'aniversari

        hvenær áttu afmæli?: quan és el teu aniversari? quan fas anys? (Bal.)

        Til hamingju með afmælið! per molts anys! molts d'anys! (Bal.)

♦ hundrað (o: eitt hundrað) ára afmæli: centenari m

♦ á hundrað afmæli e-s: en el centenari de

♦ fagna eitt hundrað afmæli <= Dat.> e-s: celebrar el [primer] centenari de

♦ í tilefni af hundrað ára afmæli e-s: en ocasió del centenari de...

♦ tvö hundruð ára afmæli: bicentenari m

♦ tveggja alda afmæli: bicentenari m

♦ þrjú hundruð ára afmæli: tricentenari m

♦ þriggja alda afmæli: tricentenari m

◊ Pétursborg fagnar þriggja alda afmæli sínu: Sant Petersburg celebra el seu tricentenari

♦ fjögur hundruð ára afmæli: quadricentenari m

♦ fjögurra alda afmæli: quadricentenari m

afmælis·dagur <m. -dags, -dagar>:

1. dia m del naixement

        Afmælisdagur er 21-05-68: vaig néixer el 21 del 05 de 1968

2.el dia del natalici, el dia de l'aniversari, es dia que un fa anys (Bal.)

        Afmælisdagur pabba er [þann] 8. 04.: l'aniversari de mon pare és el 8 d'abril

afmælis·gjöf <f.-gjafir>:

regal d'aniversari

afmælis·hátíð <f. - hátíðar, - hátíðir>: 

festa f d'aniversari

afmælis·partý, <n. -partýs, -partý>:

festa f d'aniversari

◊ þér er boðið í afmælispartý!: estàs convidat -ada a una festa d'aniversari!

afmælis·veisla <f. -veislu, -veislur>:

festa f d'aniversari

af·nám <n. -náms, pl. no hab.>:

1. (um lög) abolició f, derogació f (de llei)

◊ afnám laga: derogació d'una llei

◊ afnám dauðarefsingar: abolició de la pena de mort

◊ afnám þrælahalds: abolició de l'esclavitud

2. (um skatt) supressió f, eliminació f (d'impost)

◊ afnám skatts: supressió d'un impost

3. (um konungs- eða keisaradæmi) supressió f (de monarquia o imperi)

◊ afnám konungdæmis: supressió de la monarquia

af·neita <-neita ~ -neitum | -neitaði ~ -neituðum | -neitað ║ e-u ~ e-m>:

1. (hafna) renegar d'una cosa, abjurar d'una cosa (renunciar a una cosa)

♦ afneita e-u með eiði: abjurar una cosa (o: d'una cosa)

2. (neita að kannast við, vilja ekki kannast við) repudiar algú, renegar d'algú (negar-se a mantenir la coneixença o el tracte amb algú, p.e., un membre de la família)

◊ áður en hani galar í dag, muntu þrisvar afneita mér: abans que no canti el gall avui, em negaràs tres vegades

◊ en þeim sem afneitar mér fyrir mönnum, mun afneitað verða fyrir englum Guðs: però aquell qui em negui davant els homes, serà negat davant dels àngels de Déu

♦ afneita sjálfum sér: negar-se a si mateix

◊ hver sem vill fylgja mér, afneiti sjálfum sér: qui em vulgui seguir, que es negui a si mateix

3. <RELIG> renegar [d']una cosa

◊ ...og afneitaði af sömu ákefð kristinni trú: ...i, amb el mateix ímpetu, va renegar [d]el cristianisme

◊ ...og hann skal vera vitni gegn yður, til þess að þér afneitið ekki Guði yðar: ...i ella us farà, doncs, de testimoni, no fos cas que reneguéssiu el vostre Déu

af·neitun <f. -neitunar, -neitanir>:

1. <GEN> renúncia f, renunciació f, renunciament m

♦ afneitun með eiði: abjuració f

2. (það að neita að kannast við) negació f (denegació o desmentiment de conèixer algú o de tenir-hi tracte)

♦ afneitun Péturs: les negacions de Sant Pere

af·nema <-nem ~ -nemum | -nam ~ -námum | -numið ║ e-ð>:

<JUR> abolir una cosa, derogar una cosa

◊ afnema dauðarefsingu: abolir la pena de mort

◊ afnema lög: abolir una llei

◊ afnema þrælahald: abolir l'esclavitud

af·plána <-plána | -plánaði>:

1.   complir (càstig, condemna)

afplána dóm | hegningu: complir una condemna | un càstig

2.  pagar (multa)

afplána sekt: pagar una multa

Afríka <f. Afríku, no comptable>:

Àfrica f

♦ Afríka sunnan Sahara: l'Àfrica subsahariana

Afríki <m. Afríka, Afríkar>:

<†> variant arcaica de → Afríkumaður “africà, africana”

◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Affríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confins) Espanya

afríku- <en compostos>:

africà -ana

Afríku·búi <m. -búa, -búar>:

africà m, africana f

Afríku·maður <m. -manns, -menn>:

africà m, africana f

afrísk-amerískur, -amerísk, -amrerískt <adj.>:

afro-americà -ana

afrískur, afrísk, afrískt <adj.>:

africà -ana

af·saka <-saka | -sakaði>:

(biðjast afsökunar & mæla einhverju bót) disculpar, excusar (demanar disculpes & justificar no fer una cosa, assistir a reunió etc.)

◊ ég bið þig, haf mig afsakaðan: et prego que em vulguis excusar

♦ afsakið: perdoni (o: disculpi) 

♦ afsakaðu, mér þykir það [svo] leitt: perdoni, em sap [tant de] greu (o: perdoni, ho sento [molt]) 

♦ ekkert að afsaka!: de res!; a Déu sien dades (Pla de Mall.; no entre les generacions joves)  (fórmula de resposta a "gràcies!")

♦ afsaka e-ð: disculpar una cosa, excusar una cosa

◊ við getum ekki bent á neitt tilefni, sem gæti afsakað slík ólæti: no podem mostrar cap motiu que pugui disculpar aquest esvalot

♦ afsaka e-ð við e-n: demanar disculpes a algú per una cosa

♦ afsaka sig: disculpar-se, excusar-se

◊ en þeir tóku allir að afsaka sig einum munni: però tots igualment començaren a excusar-se

♦ afsaka sig fyrir e-ð: excusar-se per una cosa

♦ afsaka sig fyrir að <+ inf.>: excusar-se per <+ inf.> 

◊ aldrei gæti ég skammast mín vegna slíks föður né finn ég neina þörf, líkt og margir, til að afsaka mig fyrir að vera sonur leysingja: mai no podria avergonyir-me d'haver tingut un pare així ni sento cap necessitat, a diferència de molts d'altres, de disculpar-me per ésser el fill d'un llibert

♦ afsaka sig fyrir e-m: disculpar-se davant algú

♦ afsaka sig með e-u: disculpar-se al·legant una cosa, excusar-se amb una cosa (adduint-la a tall d'excusa)

◊ afsaka sig með frámunalélegum afsökunum: disculpar-se amb excuses extraordinàries

♦ afsaka sig undan e-u: excusar-se per no poder fer una cosa

af·sala <-sala ~ -sölum | -salaði ~ -söluðum | -salað ║ sér e-u>:

renunciar a una cosa

af·salta <-salta ~ -söltum | -saltaði ~ -söltuðum | -saltað ║ e-ð>:

dessalinitzar una cosa

af·saltaður, -söltuð, -saltað <adj.>:

dessalinitzat -ada

◊ afsaltað sjávarvatn: aigua de mar dessalinitzada

afskap·lega <adv. elatiu>:

terriblement, increïblement, extremadament, -íssim -a (emprat davant adjectius)

afskap·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (feiknamikill) enorme (ingent, molt gros, immens)

2. (ógurlegur) espantós -osa (terrible, esfereïdor)

afskipta·laus, -laus, -laust <adj.>:

indiferent (passiu davant o no afectat per uns fets)

afskipta·leysi <n. -leysis, no comptable>:

indiferència f

◊ andstæða kærleikans er ekki hatrið heldur afskiptaleysið: el contrari de l'amor no és pas l'odi, sinó la indiferència

af·skræma <-skræmi ~ -skræmum | -skræmdi ~ -skræmdum | -skræmt ║ e-ð>:

1. (lögun) deformar una cosa (forma)

2. (andlit) desfigurar una cosa (cara)

◊ hláturinn er djöfullegur vindur sem afskræmir andlitsdrættina og fær menn til að líkjast öpum: les rialles són un vent diabòlic que deforma les faccions facials i fa que els homes s'assemblin a micos

3. <FIG = rangfæra, skrumskæla> distorsionar una cosa (falsejar, tergiversar)

af·skræmdur, -skræmd, -skræmt <adj.>:

deformat -ada

◊ afskræmd antlit: cares desfigurades

af·skræmi <n. -skræmis, -skræmi>:

esguerro m, monstre m de la natura

afskræmis·legur, -leg, -legt <adj.>:

[de cos] esguerrat -ada, [de cos] estrafet -a, [físicament] monstruós -osa

afsl. <abrev. de afsláttur>:

desc. (= descompte)

af·sláttur <m. -sláttar, pl. no hab.>:

descompte m

♦ bjóða e-m e-ð með rúmlega 50% afslætti: oferir una cosa a algú amb un descompte de més del 50%

◊ er afsláttur fyrir börn?: que fan descompte per a infants?

◊ er afsláttur fyrir námsmenn?: que fan descompte als estudiants?

af·staða <f. -stöðu, --stöður>:

1. (lega & viðhorf, skoðun) posició f (situació geogràfica & actitud & parer)

♦ taka afstöðu til e-s: prendre posició sobre algú ~ una cosa, posicionar-se sobre algú ~ una cosa

♦ hver er afstaða þín til þessa?: quin és el teu parer al respecte?

♦ skýra frá afstöðu sinni: clarificar la seva posició

2. (samskipti, sambúð, tengsl) contactes m.pl (relacions)

♦ afstaða íslensku[nnar] við önnur tungumál: els contactes de l'islandès amb d'altres llengües

3. (í þráttarhyggju) tesi f (en dialèctica) (→ tesa)

♦ afstaða, andstaða og niðurstaða: tesi, antítesi i síntesi

af·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

dimissió f

♦ afhenda afsögn sína: lliurar (o: presentar) la seva dimissió

♦ biðjast afsagnar: sol·licitar la [seva] dimissió

♦ boða afsögn sína: anunciar la seva dimissió

♦ draga afsögn sína til baka: retirar la seva dimissió

♦ krefjast afsagnar e-s: exigir la dimissió d'algú

♦ tilkynna [um] afsögn sína: anunciar la seva dimissió

♦ → segja af sér “presentar la seva dimissió, dimitir”

af·sökun <f. -sökunar, -sakanir>:

1. (fyrirgefningarbón) disculpa f

♦ biðja e-n afsökunar á e-u: demanar disculpes a alg. per una cosa, demanar perdó a alg. per una cosa

◊ bið þig afsökunar á að <+ inf.>: et demano perdó per <+ inf.> 

♦ biðjast afsökunar á e-u: demanar disculpes per una cosa, demanar perdó per una cosa

2. (málsbót) excusa f

♦ ég hef enga afsökun: no tinc cap excusa

af·söltun <f. -söltunar, no comptable>:

dessalinització f

◊ afsöltun sjós: dessalinització d'aigua marina

afsöltunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

[planta f] dessalinitzadora f

aftan <adv.:>

1. <um stefnu / expressant direcció> pel darrere, per darrere (Mall.)

♦ koma að aftan (o: aftan frá; o: aftan að): arribar per darrere, venir per darrere

♦ keyra aftan á e-ð: envestir una cosa pel darrere

♦ ráðast aftan að e-m (o: ráðast á e-n aftan frá; o: sækja að e-m aftan frá): atacar algú pel darrere

2. <aftanvert / expressant lloc on> al darrere, darrere (Mall.)

♦ fyrir aftan: al darrere, darrere (Mall.)

♦ fyrir aftan e-ð~e-n: <prep. + ac.> darrere [de], darrere (Mall.)

aftanmáls·grein <f. -greinar, -greinir>:

nota f final (a llibre, en escrit científic etc.)

aftur <adv.>:

1. cap enrere

♦ dragast aftur úr: restar (o: romandre; o: quedar) enrere

♦ líta aftur: mirar cap enrere

♦ aftur á bak: a reculons

♦ falla aftur á bak: caure d'esquena

♦ fara aftur á bak: anar a reculons

♦ aftur á móti: per contra

♦ aftur og aftur: repetides vegades, repetidament, un cop i un altre, manta vegada

♦ aftur og fram: envant i enrere, d'un costat a l'altre (→ fram og aftur)

◊ henni þótti sér það helst ró að hún sæti á hestsbaki en Þórður leiddi undir henni aftur og fram: trobava que el que més sossec (als seus dolors i patiments) li donava era seure a la gropa del cavall i en Þórður la duia amunt i avall, menant el cavall de les regnes

♦ fram og aftur: envant i enrere (→ aftur og fram)

♦ ganga fram og aftur: caminar amunt i avall, anar d'un costat a l'altre

♦ reiða e-n fram og aftur: empènyer algú envant i enrere

◊ en þeir reiddu hann aftur og fram eftir vellinum og rifu af honum klæðin: però ells el van empènyer envant i enrere pel camp i li van arrabassar els vestits

♦ snúa aftur: tornar enrere (al punt del qual hom ha partit, recular)

♦ vera aftur: (lokaður) ésser (o: estar) tancat -ada

♦ glugginn er aftur: la finestra és tancada

♦ láta aftur gluggana: tancar les finestres

♦ láttu aftur: tanca la porta

♦ hvað heitir hann [nú] aftur?: <LOC FIG> com es deia?, com era que es deia? (intentant de fer memòria)

2. Pot indicar que l'acció del verb es torna a repetir. En tals casos, cal traduir-se per: tornar a <inf.> 

♦ við reynum aftur á morgun: ho tornarem a provar demà

♦ ganga aftur: <FOLCL> tornar a caminar (sortir un mort de la seva tomba) (→ afturganga)

♦ gerðu það aftur!: torna-ho a fer!

♦ aftur! aftur!: una altra vegada! una altra vegada!

♦ opna e-ð aftur: tornar a obrir una cosa, reobrir una cosa

♦ sofna aftur: tornar-se a adormir

♦ það rignir aftur: torna a ploure

3. Amb alguns verbs, especialment de moviment, la traducció es fa amb tornar

♦ koma aftur: tornar (a l'indret d'on hom se'n va o se n'ha anat & tornar a visitar)

♦ skila e-u aftur: tornar (el que hom havia manllevat)

afturbols- <en compostos>:

<ZOOL> abdominal

aftur·bolur <m. -bols, -bolir>:

<ZOOL> abdomen m

aftur·fótur <m. -fótar, -fætur>:

<ZOOL> pota f de darrere

♦ það kom allt á afturfótunum út úr honum: <LOC FIG> tot el que deia era un galimaties

afturfóta·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:

<MED> part m en què el fetus neix amb els peus pel davant, no pas amb el cap

aftur·för <f. -farar, no comptable>:

1. (hnignun) deteriorament m (empitjorament, declivi)

♦ í afturför: de baixada, en declivi, de capavallada (Mall.) 

2. (afturferð) retrocés m (fl./pl. retrocessos), regressió f (anada cap enrere, reculada)

aftur·ganga <f. -göngu, -göngur>:

<FOLCL> afturganga, terme que, en les creences populars, designa el revenant dels francesos o el nostre aparegut. Representa el "mort malmort", el mort que torna de la tomba per fer mal als vius o molestar-los

◊ en sumt fólk flýði fyrir reimleikum og afturgöngum: i uns quants en van fugir a causa de les aparicions de fantasmes i dels morts malmorts [que hi havia] (a causa dels morts que tornaven de llurs tombes)

◊ og eftir það tókust af allar afturgöngur að Fróðá og reimleikar: i després d’això, van desaparèixer del mas de Fróðá tots els morts malmorts i les aparicions de fantasmes

aftur·gangur <m. -gangs, -gangar>:

<FOLCL> afturgangur, aparició d'un mort malmort

◊ tók þá að minnka afturgangur meðan sólargangur var mestur: a mesura que els dies s'anaven allargant (això és, fins al solstici d’estiu), les aparicions del mort s'anaven fent més escadusseres 

◊ ...því að Garði veldur öllum afturgöngum sem hér hafa orðið í vetur: ......per tal com totes les aparicions que hi ha hagut aquí aquest hivern han estat causades pen Garði

aftur·hald <n. -halds, no comptable>:

<POLÍT> reacció f (ultraconservadorisme intransigent)

afturhalds·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> reaccionari m, reaccionària f (intransigentment ultraconservador)

afturhalds·samur, -söm, -samt <adj.>:

<POLÍT> reaccionari -ària (intransigentment ultraconservador)

aftur·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

1. <GEN> part f del darrere, part f de darrere (Mall.) (part posterior)

2. gropa f, anques f.pl (part posterior de l'esquena d'un animal)

aftur·hreifi <m. -hreifa, -hreifar>:

aleta m posterior (de foca)

aftur·jaxl <m. -jaxls, -jaxlar>:

<MED> tercera molar

♦ afturjaxlarnir: les terceres molars

aftur·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

llum m del darrere

aftur·partur <m. -parts, -partar>:

gropa f, anques f (part posterior d'esquena d'animal, especialment de quadrúpede)

aftur·sæti <n. -sætis, -sæti>:

seient m del darrere

aftöku·pallur <m. -palls, -pallar>:

cadafal m (per a execucions públiques)

af·undinn, -undin, -undið <adj.>:

1. (önugur) esquerp -a, sorrut -uda, malcarat -ada, malambrós -osa (Mall.) (aspre de tracte)

◊ gagnvart hreinum ert þú hreinn, en gagnvart rangsnúnum ert þú afundinn: ets pur amb el pur però malamorós amb el pervers

2. (fúllyndur, fúll) rondinaire, botzinaire, botzinador -a, remugador -a (Bal.) (perpètuament malhumorat, que sempre remuga)

3. (fráhverfur) desafecte -a, desafeccionat -ada  (desencantat amb & oposat, contrari a)

♦ vera afundinn við e-n: <LOC> fer mala cara a algú

af·urð <f. -urðar, -urðir>:

producte m

♦ afurðir <f.pl>: productes agrícoles i ramaders

af·vopnun <f. -vopnunar, pl. no hab.>:

desarmament m

afvopnunar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió f per al desarmament

aga·brot <n. -brots, -brot>:

acte m d'indisciplina, [acte m d']insubordinació f

agaður, öguð, agað <adj.>:

disciplinat -ada

aga·laus, -laus, -laust <adj.>:

indisciplinat -ada

aga·leysi <n. -leysis, no comptable>:

indisciplina f

agat <m. agats, agatar>:

1. <GEOL = frá latínu achātēs í g. dönsku agat> àgata f

2. <†> <GEOL = úr dönsku e. þýsku gagat frá lat. gagātēs, frá gr. γαγάτης> atzabeja f  (→ svartaraf)

◊ agat hinn svarti: la negra atzabeja

agat <n. agats, agatsteinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

◊ svarta agatið: la negra atzabeja

agat·steinn <m. -steins, -steinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

aggaða <f. aggöðu, aggöður>:

(rabbínískar kenningar, rabbínískur lærdómur) agadà f (fl./pl agadàs og/i agadot) (ensenyaments rabínics, אַגָּדָה, אגדה)

◊ halaka og aggaða: halacà i agadà

aggar·steinn <m. -steins, -steinar>:

<†> <GEOL> atzabeja f

agi¹ <m. aga, no comptable>:

disciplina f

♦ hafa [góðan] aga: tenir [una bona] disciplina

♦ halda [uppi] aga: mantenir la disciplina

♦ járnharður¹ ~ harður² agi: una disciplina fèrria¹ ~ dura²

♦ e-m skortir aga [og vilja] til að <+ inf.> : a algú li manca la suficient disciplina [i la voluntat] per a <+ inf.> 

♦ → heragi “disciplina militar”

agi² <m. aga, no comptable>:

1. (væta) mullena f, moll m, moller m (humitat del sòl)

2. (mýrlendur jarðvegur) zona humida (sòl palustre, terreny molt fangós o paludós)

agn <n. agns, ögn>:

esquer m 

agn·dofa <adj. inv.>:

perplex -a, atònit -a

♦ agndofa yfir e-u: perplex per (o: davant) una cosa

♦ gera e-n agndofa: deixar perplex algú

agn·hald <n. -halds, -höld>:

llengüeta f, denteta f, barbeta f (punxa invertida a la punta d'un ham)

agnúi <m. agnúa, agnúar>:

llengüeta f, denteta f, barbeta f (punxa invertida a la punta d'un ham)

♦ það eru ýmsir agnúar á þessu: <LOC FIG> la cosa té vàries pegues, la cosa té diversos inconvenients

agúrka <f. agúrku, agúrkur>:

cogombre m  (fruit de la planta Cucumer sativus, i, esp. el de mena llarga)

Ahasía <m. Ahasía, pl. no hab.>:

Ocozies m (אֲחַזְיָהוּ) 

aín <n. aíns (o: aín), aín>:

ain f,m (lletra hebrea עי"ן ,עַיִן, ע)

aís <n. aíss, pl. no hab.>:

<MÚS> la sostingut (nom de nota)

♦ aís dúr (o: aís-dúr): la sostingut major

◊ í aís-dúr: en la sostingut major

♦ aís moll (o: aís-moll): la sostingut menor

◊ í aís-moll: en la sostingut menor

♦ → a “la”

♦ → as “la bemoll”

aka <ek ~ ökum | ók ~ ókum | ekið>:

1. <GEN> circular, anar (anar o desplaçar-se amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)

♦ akið hljóðlega: prohibit tocar la bocina! (lit.: circuleu en silenci)

♦ akið hægt: aneu a poc a poc!

♦ akið varlega: conduïu amb compte!; precaució!

♦ kanntu að aka?: saps conduir?; saps menar cotxe? (Mall.) 

♦ þér megið ekki aka hér: aquí no es pot anar amb cotxe; la circulació amb cotxe en aquesta zona està prohibida

♦ þú ert alveg úti að aka: <LOC FIG> no estàs gaire canari (Mall.)

♦ það á ekki úr að aka fyrir honum: <LOC FIG> les coses no li volen rutllar

♦ honum á ekki úr að aka: no té mai sort en el que fa, res no li vol rutllar

2. <e-m>: portar algú (amb cotxe o amb un altre vehicle a motor)

◊ ég væri stoltur ef þú ækir mér í leigubíl: estaria orgullós que em portessis amb el teu taxi

♦ aka sér: agitar-se, regirar-se

3. <e-u>: conduir un vehicle, menar un vehicle (Mall.) (menar un cotxe o un altre vehicle a motor determinat)

♦ ég ek bíl: condueixo un cotxe, men un cotxe (Mall.) 

♦ ég ek bílnum: condueixo el cotxe, men el cotxe (Mall.) 

♦ ég ek bláum Volvo: tinc un volvo blau

4. aka á e-ð: topar amb una cosa, xocar amb una cosa

5. aka eftir e-u: circular per...(resseguir una carretera o un camí amb el vehicle)

6. aka fram: anar [al] davant (ésser el primer d'un grup de vehicles)

7. aka framúr [e-u]: avançar, fer un avançament

♦ aka framúr öðrum ökutækjum: avançar d'altres vehicles

♦ bannað að aka framúr: prohibit avançar

8. aka kringum e-ð: evitar una cosa, esquivar una cosa (fer voltera amb el vehicle per no passar per un indret o topar amb una cosa)

9. aka e-ð um koll: atropellar una cosa, tomar una cosa amb el cotxe (Mall.) (passar-hi pel damunt amb el cotxe)

10.<†> aka undan: (hörfa [undan e-u]) retrocedir lentament, recular lentament

11. aka undan e-u: (sleppa, komast undan) fugir d'una cosa (amb vehicle)

◊ ók undan lögreglu á 180 km hraða og henti dópi út úr bílnum: va fugir de la policia a 180 km/hora i llençà droga per la finestra del cotxe

12. aka upp: remuntar un riu; anar riu amunt (amb barca)

◊ síðan ók hann upp með ánni Rín til móts við Ásmund: després, va anar Rin amunt a l'encontre de l'Ásmundr

13. aka útaf [veginum]: sortir de la carretera (esp., com a accident)

14. aka yfir e-n: atropellar algú, trepitjar un cotxe algú (Mall.) 

Akab <m. Akabs, no comptable>:

Acab m  (אַחְאָב)

◊ Akab (o: Ahab) skipstjóri: el capità Acab

akademískur, akademísk, akademískt <adj.>:

acadèmic -a

♦ akademískt kortér: quart m [d'hora] acadèmic

♦ akademísk menntun: formació universitària

akarn <n. akarns, akörn>:

aglà m,f, gla f,m

akasíu·lím <n. -líms, no comptable>:

goma aràbiga

akasíu·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

acàcia f

ak·braut <f. -brautar, -brautir>:

1. (hluti vegar sem ætlaður er fyrir umferð ökutækja) calçada f (part de carretera destinada a circulació de vehicles)

2. (akrein) carril m (divisió de calçada)

ak·feitur, -feit, -feitt <adj.>:

obès -esa

ak·fær, -fær, -fært <adj.>:

transitable, practicable (camí, carretera, calçada)

Akkea <f. Akkeu, no comptable>:

Acaia f

◊ frumgróði Akkeu: les primícies de l'Acaia

akkeri <n. akkeris, akkeri>:

àncora f

♦ draga upp akkeri: llevar àncores, llevar l'àncora

♦ leggjast við akkeri: ancorar

♦ liggja við akkeri: estar ancorat -ada

♦ varpa akkeri: tirar (o: sorgir) l'àncora

♦ vinda upp akkeri: llevar l'àncora

akkeris·festi <f. -festar, -festar>:

cadena f d'àncora

akkeris·lægi <n. -lægis, -lægi. Gen. pl.: -lægja; dat.pl.: -lægjum>:

ancoratge m (indret)

akkeris·spil <n. -spils, -spil>:

argue m

akkeris·vinda <f. -vindu, -vindur>:

cabrestant m

Akkiles <m. Akkilesar, no comptable>:

<MITOL> Aquil·les m (Ἀχιλλεύς, Ἀχιλεύς)

Akkilesar·hæll <m. -hæls, -hælar>:

<MITOL & FIG> taló m d'Aquil·les

Akkilles <m. Akkilless (o: Akkillesar), pl. no hab.>:

<MITOL> Aquil·les m (Ἀχιλλεύς, Ἀχιλεύς)

◊ kveð þú, saunggyðja, of sollna reiði Akkilless, prúðlynds Peleifs arfa, ríka ok raunsvára, er hún rekka varp óöld akkneska ok ótal raunum: canta, deessa del cant, la còlera desenfrenada d'Aquil·les, l'hereu del magnífic Peleu, la qual, poderosa i gràvida d'afliccions, llençà un temps de penúria i innombrables afliccions sobre els herois aqueus

akkneskur, akknesk, akkneskt <adj.>:

aqueu -ea

akkorð <n. akkorðs, no comptable>:

escarada f, escar m, preufet m (forma de treball)

♦ vera í akkorði: treballar a escarada

akkur <m. akkurs (o: akks), no comptable>:

(ávinningur, hagur) guany m, profit m

♦ mér er enginn akkur í þessu: amb això no em fas precisament cap favor, amb això jo hi perdo, no hi guanyo res jo amb això

Akk·verji <m. -verja, -verjar>:

aqueu m, aquea f

ak·rein <f. -reinar, -reinar>:

(hluti akbrautar) carril m (divisió de calçada)

Akrópólis·hæð <f. -hæðar, no comptable>:

turó m de l'Acròpoli

♦ á Akrópólishæð í Aþenu: al turó de l'Acròpoli d'Atenes

akstur <m. aksturs, no comptable>:

1. <GEN> trànsit f, circulació f [rodada] (pas de vehicles per un lloc)

♦ allur akstur bannaður: circulació prohibida

♦ of hraður akstur: excés de velocitat

♦ útaf akstur: sortida f de la carretera (esp. com a accident) (→ útafakstur)

2. (það að aka) conducció f (acció i forma de conduir)

aksturs·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

tarifa f de transport

♦ aktursgjald leigubíls: preu m de carrera de taxi

♦ dagpeningar og aktursgjald: dietes f.pl i preu pel desplaçament

aksturs·hraði <m. -hraða, no comptable>:

velocitat f de circulació

akur <m. akurs, akrar>:

camp m de conreu, conró m

♦ plægja akurinn: llaurar el camp

♦ eins og logi yfir akur: <LOC FIG> com [una] reguera de pólvora, com un llamp

akur·arfi <m. -arfa, -arfar>:

rèvola menuda (planta Stellaria graminea)

Akur·eyri <f. -eyrar, no comptable>:

Akureyri m

á Akureyri: a Akureyri

frá Akureyri: d'Akureyri

Lystigarður Akureyrar: Jardí Botànic d'Akureyri

Akur·eyringur <m. -eyrings, -eyringar>:

akureyriès m, akureyriesa f (nadiu d'Akureyri)

akur·eyrskur, -eyrsk, -eyrskt <adj.>:

akureyriès -esa, akureyrià -ana

akur·flækja <f. -flækju, -flækjur>:

veça f  (planta Vicia sativa)

akur·frú <f. -frúar, -frúr>:

boixac m [de camp], galdiró m (empr. hab. en pl.: galdirons), llevamà m (Mall. Empr. hab. en pl.: llevamans), llevagat m (empr. hab. en pl.: llevagats) (planta Calendula arvensis)

akur·gæsajurt <f. -gæsajurtar, -gæsajurtir>:

camamilla borda, camamilla f de camp, camamil·la borda (Mall., Men.) (planta Anthemis arvensis)

akur·hafri <m. -hafra, -hafrar; emprat hab. en pl.>:

civada f  (planta Avena sativa)

akur·hali <m. -hala, -halar>:

marxant blanc, amarant blanc, amaranta blanca (planta Amaranthus albus)

akur·hetta <f. -hettu, -hettur>:

agròcibe f  (qualsevol bolet del gènere Agrocybe)

akur·hveiti <n. -hveitis, no comptable>:

forment m, xeixa f (esp. Bal.), blat m candial (planta Triticum aestivum)

akur·hæna <f. -hænu, -hænur>:

perdiu xerra, perdiu grisa  (ocell Perdix perdix)

akur·hæra* <f. -hæru, -hærur>:

lúzula f campestre (planta Luzula campestris)

akur·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·lendi <n. -lendis, pl. no hab.>:

conronada f, camps m.pl de conreu

akur·máni <m. -mána, -mánar>:

serverola f, agrimònia f, agrimoni m, herba f de Sant Antoni, herba f de Sant Guillem (cast.) (planta Agrimonia eupatoria)

akur·mynta <f. -myntu, -myntur>:

menta f de camp, menta f campestre, menta f dels camps  (planta Mentha arvensis)

akur·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·vindill <m. -vindils, -vindlar>:

corretjola f, corriola f (Bal.) (planta Convolvulus arvensis)

akur·yrkja <f. -yrkju, pl. no hab.>:

agricultura f (→ landbúnaður)

akur·þistill <m. -þistils, -þistlar>:

calcida f, calciga f (Mall.) (planta Cirsium arvense)

akvamarín <n. akvamaríns, akvamarín>:

<GEOL> aiguamarina f

	Sembla que l'encunyació sævötnungur no s'hagi pogut imposar com a designació islandesa d'aquesta pedra preciosa.

ak·vegur <m. -vegar, -vegir>:

calçada f

al- <prefixoide>:

1. (alveg, fullkomlega) total (complet, del tot)

2. (hjá íðorðum) holo-, hol- (en terminologia científica)

ala <el ~ ölum | ól ~ ólum | alið ║ e-ð ~ e-n>:

1. (fóðra dýr) alimentar un animal (amb pinso o farratge, no deixant que vagi a lloure)

♦ ala hest einn vetur: tenir el cavall a l'establa tot l'hivern sense deixar que pasturi a lloure

♦ ala dýr á mjólk: criar un animal alimentant-lo amb llet (d'una altra femella que no sa mare, amb biberó etc.)

◊ Amalþeia er í grískri goðafræði geitin sem ól Seif á mjólk sinni á Ídafjalli á Krít: a la mitologia grega, Amaltea és la cabra que amb la seva llet va alletar Zeus al puig de l'Ida a Creta

2. (ala dýr til slátrunar) engreixar un animal (criar un animal i fer-lo tornar gras per matar-lo)

3. (næra [á mat], veita fæði) nodrir algú, alimentar algú (GEN = donar aliment & FIG = mantenir)

◊ gestr var ek ok óluð þér mik: hoste vaig ésser i vosaltres em vau donar menjar

♦ ala sig vel ~ illa: alimentar-se bé ~ malament

♦ ala aldur sinn: <LOC FIG> viure, passar els seus dies, passar la seva vida

♦ ala e-ð með sér: <LOC FIG> rumiar una cosa, portar-ne una dins el cap, no treure's una cosa del cap

♦ ala harm ~ sút ~ hatur í brjósti sér: <LOC FIG> alimentar una pena ~ una aflicció ~ un odi en el seu si, mantenir viva en el seu cor una pena ~ una aflicció ~ un odi

♦ ala manninn: <LOC FIG> viure, passar els seus dies, passar la seva vida

♦ hvar hefurðu alið manninn?: i per on li has capllevat?

♦ ala nöðru við brjóst sér: <LOC FIG> criar desagraïts, criar un escuræó

♦ ala ómaga: mantenir un indigent

♦ ala önn fyrir e-n: <LOC FIG> tenir esment d'algú, tenir (o: prendre) cura d'algð, assistir algú

4. (fæða af sér) parir algú (infantar)

◊ kona hans ól honum dóttur: sa dona li va infantar una filla

5. <†> (geta) engendrar algú

♦ ala son við konu sinni: engendrar un fill amb sa dona

6. ala á e-u: (klifa) insistir en una cosa, burxar insistentment una cosa, repetir una cosa (p.e., un argument)

♦ ala á eldi: no deixar que el foc s'apagui

7. ala e-ð eftir e-m: (venja e-n á e-ð, þola manni e-ð) suportar-li una cosa a algú (aguantar, sofrir, tolerar)

◊ ól hann eftir engum manni ódáðir: no suportava pas les malifetes de ningú

8. ala e-ð upp: (rækta eða ala dýr frá fæðingu til þess er fullvaxinn er) criar un animal (de petit fins que és gran)

♦ ala upp hest: criar un cavall

9. ala e-n upp: (fóstra & siða, manna) criar algú (educar)

♦ ala upp barn: criar un fill

♦ illa upp alinn: malcriat

alabastur <m. alabasturs, no comptable>:

<GEOL> alabastre m

alabasturs·buðkur <m. -buðks, -buðkar>:

vas m d'alabastre

◊ Þá kom þar kona og hafði alabastursbuðk með ómenguðum, dýrum nardussmyrslum: aleshores hi comparegué una dona que duia un vas d'alabastre amb perfum de nard autèntic, de gran preu

alaska·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>:

llobí m de Nootka (o: d'Alasca) (planta Lupinus nootkatensis)

alaska·ufsi <m. -ufsa, -ufsar>:

abadejo m d'Alasca  (peix Theragra chalcogramma)

alast <elst ~ ölumst | ólst ~ ólumst | alist ║ upp>:

criar-se, créixer, pujar

Albani <m. Albana, Albanar>:

albanès m, albanesa f

Albanía <f. Albaníu, no comptable>:

Albània f

albanska <f. albönsku, no comptable>:

albanès m (llengua albanesa)

albanskur, albönsk, albanskt <adj.>:

albanès -esa

al·bata <adj. inv.>:

completament curat -ada, <LIT> totalment guarit -ida

al·bati <m. -bata, no comptable>:

curació completa, <LIT> guarició completa

♦ ná albata: restablir-se completament

al·búinn, -búin, -búið <adj.>:

totalment preparat -ada

albúm <n. albúms, albúm>:

àlbum m

alda <f. öldu, öldur>:

ona f

♦ á öldum ljósvakans: <LOC FIG> per l'èter

♦ láta ölduna brotna á sér: <LOC FIG> aguantar el xàfec, donar la cara (per una cosa que hom no ha pas fet)

♦ lægja öldurnar: <LOC FIG> apaivagar les onades, calmar les aigües, calmar la situació

♦ öldurnar rísa hátt [út af e-u]: <LOC FIG> les coses estan que cremen [a causa d'això], la mar va molt alsurada [a causa d'això]

alda·hvörf <n.pl -hvarfa>:

tomb m important (cesura o gir en el temps, en una època)

♦ valda aldahvörfum: <LOC FIG> fer època, marcar època

alda·mót <n.pl -móta>:

fi m de segle

♦ um aldamótin: <LOC> a cavall de tots dos segles, a l'època del canvi de segle

aldar·afmæli <n. -afmælis, -afmæli>:

1. <GEN> [aniversari m del] centenari m

2. (hátíð) [festa f del] centenari m (acte festiu en ocasió d'un centenari)

aldar·lilja <f. -lilju, -liljur>:

atzavara f, donarda f (Mall.) (planta Agave americana)

aldin <n. aldins, aldin>:

fruit m

aldin·bori <m. -bora, -borar>:

escarabat m de maig, carlet magenc, majolí m (Mall.) (escarabat Melolontha melolontha)

aldin·garður <m. -garðs, -garðar>:

1.   plantació f d'arbres fruiters

2.  <REL> Paradís m terrenal

brottrekstur Adams og Evu úr aldingarðinum: expulsió d'Adam i Eva del Paradís

aldin·mauk <n. -mauks, pl. no hab.>:

melmelada f

aldinn, aldin, aldið <adj.>:

<LIT> vell -a (entrat -ada en anys)

sá aldni: el vell

aldir, aldar, alin:

pl. de → alinn, alin, alið “nodrit; criat”

aldraður, öldruð, aldrað <adj.>:

vell -a (entrat -ada en anys)

aldrei <adv.>:

1. mai

2.  aldrei framar: mai més, pus mai (Bal)

aldur <m.aldurs, aldrar>:

1. <GEN>  edat f

2. <elli ║ edat madura>  vellesa f

aldri orpinn: (†) entrat d'anys, d'edat avançada

aldurs·greindur, -greind, -greint <adj.>:

datat -ada

aldurs·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

datació f

aldur·hniginn, -hnigin, -hnigið:

<lit>  ancià -ana, entrat -ada en anys

aldur·tili <m. -tila, no comptable>:

mort f

♦ verða e-m að aldurtila: causar-li la mort a algú

alef <n. alef, alef>:

àlef m (lletra hebrea אל"ף, אָלֶף, א)

♦ ‘Alefið’ eftir J. L. Borges: ‘L'àlef’ per J. L. Borges

aleppo·fura <f. -furu, -furur>:

pi blanc, pi garriguenc, pi bord, sapí m (Mall.) (arbre Pinus halepensis)

aleppo·rúta* <f. -rútu, -rútur>:

ruda f d'Alep (planta Ruta chalepensis ssp. chalepensis)

Alexander <m. Alexanders, no comptable>:

Alexandre m (andrònim, nom d'home)

♦ Alexander mikli <Alexanders mikla>: <HIST> Alexandre Magne

Alexandría <f. Alexandríu, no comptable>:

Alexandria f (ciutat)

♦ Alexandría við Nílarósa: <HIST> Alexandria a la desembocadura del Nil

alexandrít <n. alexandríts, alexandrítsteinar>:

<GEOL> alexandrita f

alfa <f. ölfu, ölfur>:

alfa f (lletra grega Α, α)

♦ upphafið og endirinn, alfan og ómegan: el principi i la fi, l'alfa i l'omega

alfa <n. alfa, ölfu>:

alfa f (lletra grega Α, α)

♦ alfað og ómegað: l'alfa i l'omega

alfa-tókóferól <n. -tókóferóls, no comptable>:

<QUÍM> α-tocoferol m, alfatocoferol m, E-307 m, vitamina E f (C29H50O2) (→ E-vítamín)

Algeirs·borg <f. -borgar, no comptable>:

l'Alger m (capital d'Algèria)

al·ger, -ger, -gert <adj.>:

complet -a

al·gildi <n. -gildis, no comptable>:

validesa f universal

al·gildi <n. -gildis, -gildi>:

<MAT> valor absolut (d'un nombre)

al·gildur, -gild, -gilt <adj.>:

[de validesa] general, universalment vàlid -a, absolut -a

algínat <n. algínats, algínöt>:

<QUÍM> alginat m

algín·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid algínic, E-400 m ((C6H8O6)n)

al·gjör, -gjör, -gjört <adj.>:

total

al·gleymi <n. -gleymis, no comptable>: 

<RELIG BUD> nirvana m  (nirvāṇa, nibbāna) (→ nirvana)

al·grím <n. -gríms, -grím>:

<MAT & LÒG> algorisme m (→ reiknirit)

al·heimur <m. -heims, -heimar>:

univers m

ali- <en compostos>:

1. (ræktaður "í hóp" í búi, á bæ o.s.fr.) de granja (criat en granja)

2. (ekki ótaminn) domèstic -a (criat a casa; no salvatge)

◊ svín (alisvín og villisvín)...: els porcs (porcs domèstics i porcs senglars)...

ali·býfluga <f. -býflugu, -býflugur>:

abella f [mel·lífera] (o: d'apicultura) (insecte Apis mellifera)

ali·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

animal domèstic

alifugla·bú <n. -bús, -bú>:

granja avícola

ali·fuglar <m.pl>:

aviram m

ali·hani <m.-hana, -hanar>:

pollastre d'engreix m, pollastre de carn f

ali·hæna <f.-hænu, -hænur>:

polla d'engreix f, polla de carn f

alin <f. álnar, álnir>:

1. <GEN> colzada f  (a Islàndia: modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm. Als Països Catalans: uns 45 cm.)

◊ því að Óg, konungur í Basan, var sá eini, sem eftir var af Refaítum. Sjá, líkkista hans var gjör úr járni (בַּרְזֶל)  og er enn til í Rabba hjá Ammónítum. Hún er níu álna (אַמּוֹת, אַמָּה) löng og fjögra álna breið eftir venjulegu alinmáli: el rei Og, de Basan, va ser el darrer gegant rafaïta. A Rabà dels ammonites es pot veure el seu sarcòfag, tallat en pedra de basalt (text islandès: de ferro): fa més de quatre metres de llarg i vora dos metres d'ample (text islandès: nou colzades de llargària i quatre colzades d'amplària en colzades normals, d'home)

2. (flatarmál) alna f  (Mesura agrícola. A Islàndia: modernament, uns 62,77 cm; antigament, uns 48 cm. Als Països Catalans: uns 45 cm.)

alinn, alin, alið:

part. de pass. de → ala “nodrir; criar; infantaró”

♦ illa upp alinn: malcriat

♦ aldir og óbornir: els qui ara som i els qui seran després de nosaltres

ali·svín <n. -svíns, -svín>:

porc domèstic, porc m d'engreix

alkalí·basalt <n. -basalts, basölt>:

basalt alcalí

alkóhól <n. alkóhóls, alkóhól>

<QUÍM> alcohol m

♦ fjölgilt alkóhól: polialcohol m

alkóhólismi <m. alkóhólisma, no comptable>

alcoholisme m

alkóhólisti <m. alkóhólista, alkóhólistar>

alcohòlic m, alcohòlica f

al·kul <n. -kuls, no comptable>:

<FÍS & METEO> zero absolut

allegóría <f. allegóríu, allegóríur>:

al·legoria f

allegórískur, allegórísk, allegórískt <adj.>:

al·legòric -a

♦ allegórísk túlkun: interpretació al·legòrica

♦ allegórísk merking: significat al·legòric

Allraheilagramessa <f. -messu, -messur>:

<REL> [festa f de / diada f de] Tots Sants

Allrasálnamessa <f. -messu, -messur>:

<REL> [commemoració f de / diada f de tots] els Feels Difunts

alls·ber, -ber, -bert <adj.>:

tot -a nu -a, en pèl (totalment despullat)

alls·endis <adv.>:

en tots els aspectes

alls·gáður, -gáð, -gáð <adj.>:

sobri sòbria (no embriac)

alls·herjar <genitiu sing. arcaic de allr herr “tot el poble; tot l'exèrcit, tota la host”>:

Mot emprat en la locució:

♦ drottinn allsherjar: <RELIG> el senyor dels exèrcits, Jahvè Sebaot (יָהוֶה צְבָאוֹת) 

◊ vandlæti Drottins allsherjar mun þessu til vegar koma: el zel del senyor dels exèrcits ho farà

◊ svo sannarlega sem Drottinn allsherjar lifir, sá er ég þjóna: tan ver com que hi ha el Déu dels exèrcits, a qui jo serveixo

allsherjar- <prefixoide>:

1. (almennur, algengur) general (total)

2. (hnattrænn) universal (global)

allsherjar·afvopnun <f. -afvopnunar, pl. no hab.>:

desarmament m general [i complet]

allsherjar·atkvæðagreiðsla <f. -atkvæðagreiðslu, -atkvæðagreiðslur>:

1. (meðal félagsmanna) votació f, sufragi m [general] (de tots els membres d'un sindicat, d'una associació, companyia etc. per a elegir-ne certs càrrecs)

◊ samkvæmt 32. gr. laga Félags íslenskra rafvirkja skal fara fram allsherjaratkvæðagreiðsla um kjör stjórnar og trúnaðarráðs: segons l'article 32 dels estatuts de l'Associació Islandesa d'Electricistes s'ha de dur a terme el sufragi general per a elegir la junta directiva i el consell de delegats

2. (þjóðaratkvæðagreiðsla) plebiscit m (referèndum)

allsherjar·álit <n. -álits, -álit>:

opinió f general

◊ er það eitt allsherjarálit allra kosningabærra manna í landinu?: és aquesta l'única opinió comuna de tots els homes amb dret a vot del país?

allsherjar·fundur <m. -fundar, -fundir>:

1. (þingfungur) ple m (reunió plenària)

♦ allsherjarfundur bæjarráðsins: ple m municipal

2. (á ráðstefnum) sessió plenària (a congressos)

3. (biskuparáðstefnunnar) assemblea plenària (de conferència episcopal)

◊ dagana 2. til 23. október var haldinn í Róm XI. allsherjarfundur biskuparáðstefnunnar: els dies 2 - 23 d'octubre es va celebrar a Roma l'XIena assemblea plenària de la conferència episcopal

allsherjar·hreingerning <f. -hreingerningar, -hreingerningar>:

neteja f general

allsherjar·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:

tot el poble, tota la gent

◊ en um morguninn er lýsa tók og Magnús konungur sá allsherjarlið á Eyrunum þá hélt hann út úr firðinum og svo suður í Gulaþingslög: però al matí, quan va començar a clarejar i el rei Magnús va veure tota la gent congregada a les Eyrar, va fer sortir les naus del fiord i posar rumb cap al sud, cap a la comarca del Gulaþing

allsherjar·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

clau mestra (→ aðallykill)

allsherjar·lög <n.pl -laga>:

llei f general, llei f nacional

◊ þú skalt nefna votta hjá rekkjustokki bónda þíns og segja skilið við hann lagaskilnaði sem þú mátt framast að alþingismáli réttu og allsherjarlögum: anomena testimonis a l'espona del llit del teu home i declara-te'n divorciada a dreta llei [davant ells] tal i com pots procedir segons dreturera pàctica [jurídica] de l'Alþingi i les lleis del país

allsherjar·lögmál <n. -lögmáls, -lögmál>:

llei f [de validesa] universal

allsherjar·póstsamband <n. -póstsambands, no comptable>:

Unió f Postal Universal

allsherjar·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:

<MED> revisió f general, xequeig m general, reconeixement m general

allsherjar·verkfall <n. -verkfalls, -verkföll>:

vaga f general

allsherjar·yfirhalning <f. -yfirhalningar, -yfirhalningar>:

<TÈCN> revisió f general, repàs m general

allsherjar·þing <n. -þings, -þing>:

assemblea f general

♦ Allsherjarþing Sameinuðu þjóðanna: Assemblea General de les Nacions Unides

alls·konar <adj.>:

tota mena de

alls·kostar <adv.>:

en tots els aspectes, en tots els sentits

alls·kyns <adj.>:

variant de → allskonar ‘tota mena de’

alls·nakinn, -nakin, -nakið <adj.>:

tot -a nu -a, en pèl (totalment despullat)

alls·nægtir <f.pl -nægta>:

opulència f

♦ lifa í allsnægtum: viure en l'opulència

alls·ráðandi, -ráðandi, -ráðandi <adj.>:

predominant, hegemònic -a

alls·staðar <adv.>:

pertot

alltaf <adv.>:

sempre

allur, öll, allt:

I.

1.   tot -a

allan daginn: tot el dia, tot lo dia (Bal.)

allur heimurinn: el món sencer, tot lo món (Bal.)

2. með öllu: amb tots els complements

ein með öllu: una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)

kaupa sér pylsu með öllu: comprar una salsitxa de Frànkfurt amb tots els ingredients (amb què hom la pugui acompanyar, ceba frita, cogombre, etc.)

II.

♦ alls ekkert : gens ni mica

♦ alls ekki : gens ni mica, de cap manera

♦ allt að : [de] fins a, [de] gairebé, [de] quasi

◊ allt að átta kílómetra löng bílaröð hefur myndast við...: s'han format caravanes de gairebé vuit quilòmetres a...

♦ allt að því: gairebé, quasi

♦ allt að einu: #1. (engu að síður, þrátt fyrir það, hvað sem því líður, samt, þó) tanmateix, de totes passades, sigui com vulgui, sigui com sigui, tanmateix, de tota manera . #2. <†> (í einu og samtímis) tots a la una (tots ensems i de cop, simultàniament)

◊ Kristur er allt að einu boðaður, hvort sem það heldur er af uppgerð eða heilum hug: sigui com sigui, anuncien el Crist tant si ho fan de debò com per un motiu fingit

◊ þótt þeir komi allir með tölu og afar fjölmennir, þá skulu þeir allt að einu afmáðir verða og farast: baldament hagin vingut tots i siguin molt nombrosos, tanmateix seran anihilats i periran

◊ skal eg til ráða allt að einu en þú munt líkjast föður þínum og vilja vera ræningi Ljóts sem margir aðrir: vull escometre aquest assumpte i resoldre'l sigui com sigui; tu, però, pots fer igual que ton pare i tants d'altres i deixar-te robar per en Liot

◊ Hver veit nema Atli hinn ragi sé brögðóttari en vér ætlum en þó skulum vér á móti þeim allt að einu: qui hauria d'haver dit que l'Atli el covard és més arterós que no crèiem! però, i sigui com sigui, ataquem-los tots a la una!

◊ eigi mun það, lifa munt þú allt að einu og heita góður maður ef þú svíkur eigi þann er þú átt bestur að vera: això no té per què passar: malgrat tot, viuràs, i de tu diran que has estat un home fet i condret, si no traeixes pas aquell amb qui t'has de portar de la millor manera (per tot el bé que ell t'ha fet a tu)

◊ Egill segir, að hann mun til þess hætta að koma þó til þings allt að einu: l'Egill diu que s'hi arriscarà i que, tanmateix i passi el que passi, anirà al þing

♦ allt í einu: de cop i volta, cop en sec (Mall.), tot amb u (Mall., Eiv.) 

♦ fyrir fullt og allt: #1. (að eilífu) per sempre [més]  (en tot el temps a venir, sense límit de temps a partir del moment en què es diu). #2. (að fullu, endanlega) definitivament (d'una manera definitiva)

♦ út um allt: pertot 

♦ með öllu: completament, sota cap concepte, del tot (en oracions negatives)

◊ reykingar eru með öllu bannaðar (o: óheimilar): fumar està terminantment prohibit

almanak <n. almanaks, almanök>:

calendari m

almanaks·ár <n. -árs, -ár>:

any m de calendari, any m natural

almanna·eign <f. -eignar, -eignir, pl. no hab.>:

propietat pública, bé públic

almanna·fé <n. -fjár, pl. no hab.>:

erari públic

♦ bruðla með almannafé: malbaratar els diners dels contribuents, dissipar els diners públics

almanna·færi <n. -færis, -færi>:

via pública

♦ á almannafæri: en públic, públicament

◊ afklæðast á almannafæri: despullar-se en públic

◊ hengja e-n á almannafæri: penjar algú en públic

almanna·hagsmunir <m.pl -hagsmuna>:

interès m general, interessos m de la comunitat

almanna·rómur <m. -róms, -rómar; pl. no hab.>:

vox populi

almanna·tengsl <n.pl -tengsla>:

relacions públiques

almanna·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:

1. <GEN> mútua f [general]

2. almannatryggingar <f.pl -trygginga>: seguretat f social

almannatrygginga·bætur <f.pl -bóta>:

indemnització f de la seguretat social

almanna·varnir <f.pl -varna>:

protecció f civil

al·máttugur, -máttug, máttugt <adj.>:

totpoderós -osa, omnipotent

◊ fyrir hann, með honum og í honum sé þér, almáttugi faðir, í einingu heilags anda, allur heiður og öll dýrð um aldir alda, amen: per ell, amb ell i en ell, Vós, Déu pare omnipotent, en la unitat de l'Esperit Sant, rebeu tota honor i tota glòria pels segles dels segles, amèn.

almennings- <en compostos>

públic -a

almennings·álit <n. -álits, pl. no hab.>:

opinió pública

almennings·baðstaðir <m.pl. -staða>

[establiment m de] banys públics

almennings·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>

biblioteca pública

almennings·farartæki <n. -farartækis, -farartæki>

mitjà m de transport públic

♦ nota almenningsfarartæki: emprar els mitjans de transport públic

almennings·garður <m. -garðs, -garðar>

parc públic

almennings·hlutafélag <n. -hlutafélags, -hlutafélög>:

<JUR COM> societat anònima amb participació estatal (empresa pública que cotitza en borsa o empresa privatitzada però amb forta participació de l'estat)

almennings·salerni <n. -salernis, -salerni>

wàter públic

almenningssamgangna·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>

sistema m de transport públic (♦ → almenningssamgöngukerfi “íd.”)

almenningssamgöngu·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>

sistema m de transport públic 

almennings·samgöngur <f.pl. -samgangna>

transport públic

♦ Alþjóðasamband almenningssamgangna: Associació Internacional de Transport Públic

almennings·samgöngutæki <n. -samgöngutækis, -samgöngutæki>

mitjà m de transport públic (♦ → almenningsfarartæki “íd.”)

almennings·sími <m. -síma, -símar>:

telèfon públic

→ símaklefi "cabina telefònica"

almennings·vagn <m. -vagns, -vagnar>

bus m, autobús m municipal

al·mennur, -menn, -mennt <adj.>:

1. <GEN> general

♦ almennt kirkjuþing: <RELIG> concili general, concili ecumènic

2. (sameiginlegur & algengur) comú -una (freqüent & de tots)

3. <MAT> ordinari -ària

♦ almennt brot: fracció ordinària

♦ umrita tugabrot sem almennt brot: reduir una fracció decimal a fracció ordinària

4. <MED> sistèmic -a

♦ almenn einkenni: símptomes sistèmics

almugavir* <m. almugavirs, almugavirar>:

<HIST> almogàver m (المغاوير, pl.)

al·mætti <n. -mættis, no comptable>:

1. <GEN> omnipotència f 

2. <RELIG> omnipotència divina

alnæmi <n. -næmis, s.pl>:

<MED> sida f

31 þúsund börn undir 15 ára aldri eru smituð af alnæmi: 31 mil infants menors de quinze anys tenen la sida

→ eyðni

alnæmis·smitaður, -smituð, -smitað <adj.>:

<MED> seropositiu -iva, infectat -ada amb el virus de la sida

→ HIV-smitaður

→ sermijákvæður

alpa·húfa <f. -húfu, -húfur>:

<& MIL> boina f

alpa·sveipþyrnir <m. -sveipþyrnis, -sveipþyrnar>:

panical alpí (planta Eryngium alpinum)

alpa·þistill <m -þistils, -þistlar>:

variant de → alpasveipþyrnir ‘panical alpí’

alpa·þyrnir <m -þyrnis, -þyrnar>:

variant de → alpasveipþyrnir ‘panical alpí’

alríkis- <en compostos>:

de l'estat central (i no pas, per exemple, d'una autonomia)

alríkis·lögga <f. -löggu, -löggur>:

1. (á Spáni) policia m & f nacional (a Espanya)

2. (í Bandaríkjum Norður-Ameríku) [agent m & f] federal m & f (als Estats Units d'Amèrica)

al·rím <n. -ríms, -rím, pl. no hab.>:

<LITER> rima f consonant

al·ræði <n. -ræðis, no comptable>:

dictadura f (com a sistema polític, totalitarisme)

♦ alræði öreiganna: la dictadura del proletariat

Alsír <n. Alsír, no comptable>:

Algèria f

Alsír·búi <m. -búa, -búar>:

algerià m, algeriana f

Alsír·forseti <m. -forseta, -forsetar>:

president m d'Algèria

Alsíringur <m. Alsírings, Alsíringar>:

algerià m, algeriana f

Alsír·maður <m. -manns, -menn>:

algerià m, algeriana f

alsírskur, alsírsk, alsírskt <adj.>:

algerià -ana

al·skegg <n. -skeggs, -skegg>:

barba poblada (o: serrada), bona barba (Mall.) 

alt <m. alts, altar>:

<MÚS> contralt m & f (cantant)

altari <n. altaris, ölturu>

altar m

♦ gengið var til altaris: <LOC> es va anar a combregar, es va combregar

♦ hún var til altaris: <LOC> va combregar

	El mot altari designa l'altar cristià; el terme pagà era stallr o stalli, amb les variants blótstallr ~ blótstalli i fórnarstallr.

altaris·brauð <n. -brauðs, -brauð>:

<RELIG> pa m d'àngel

altaris·brík <f. -bríkar, -bríkur>:

<†> (altaristafla) retaule m (obra artística que sol anar, dins una capella, darrere l'altar)

altaris·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> sacrifici m de l'altar, sant sacrifici, sacrifici incruent (eucaristia, celebració de la missa)

altaris·sakramenti <n. -sakramentis, no comptable>:

<RELIG> sagrament m de l'altar, sagrament m de l'Eucaristia

altaris·stjaki <m. -stjaka, -stjakar>

cirial m, cirier m

altaris·tafla <f. -töflu, -töflur>

retaule m

♦ altaristafla með þremur vængjum: tríptic m 

♦ altaristafla með [tveimur] vængjum: díptic m 

alt·rödd <f. -raddar, -raddir>:

<MÚS> contralt m & f

al·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

general, universal

alur <m. als, alir>:

alena f

♦ leika á als oddi: <LOC FIG> estar de molt bon humor, estar exultant

alúð <f. alúðar, no comptable>:

(vingjarnleiki) cordialitat f

alúðar·kveðja <f. -kveðju, -kveðjur. Variant ortogràfica: alúðar kveðja>:

salut cordial m, salutació cordial m

◊ með alúðarkveðjum (o: alúðarkveðju): ben cordialmet (fórmula oficial d'acabament de carta)

Aparentment, en els darrers decennis tant með alúðarkveðju com með alúðarkveðjum han quedat arraconats, com a fórmula de comiat de les cartes no privades, per með bestu kveðjum o með bestu kveðju; a llur costat també s'empren molt, amb idèntica funció, els simples kveðjur o kveðja. En cartes de to molt solemne o oficial, el terme més emprat, hi és virðingarfyllst.

alúð·legur, -leg, -legt <adj.>:

(vingjarnlegur) cordial, amable, agradable

al·valdur, -völd, -valt <adj.>:

totpoderós -osa

al·vara <f. -vöru, no comptable>:

seriositat f

♦ er þér alvara?: <LOC> [que] ho dius de debò?

♦ gera alvöru úr því: <LOC FIG> tirar pel dret en un afer, anar de debò en un afer

♦ mér er fúlasta alvara: <LOC> ho dic totalment de debò

al·varlega <adv.>:

seriosament

al·varlegur, -varleg, -varlegt <adj.>:

seriós -osa, greu

♦ alvarlegur á svip: amb posat seriós, amb cara seriosa

al·varleiki <m. -varleika, no comptable>:

gravetat f, seriositat f

◊ alvarleiki sjúkdómsins: la gravetat de la malaltia

al·veg <adv.>:

totalment, completament

◊ alveg forviða: totalment astorat, totalment estafaril·lat

♦ alveg eins og....: <LOC> exactament igual que...

♦ ég er alveg bit: <LOC> estic absolutament sorprès

♦ það er alveg dottið úr mér: <LOC> me n'havia oblidat complement, ho havia oblidat completament

♦ það er alveg sama: <LOC> és completament igual, és absolutament el mateix

al·vera <f. -veru, -verur>:

àloe vera, atzavara vera  (planta Aloe vera)

alveru·safi <m. -safa, -safar>:

sèver m 

al·vitur, -vitur, -viturt <adj.>:

omniscient

alvöru- <en compostos>:

seriós -osa

alvöru·gefinn, -gefin, -gefið <adj.>:

seriós -osa

alvöru·laus, -laus, -laust <adj.>:

poc seriós -osa

alvöru·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f de seriositat

alvöru·orð <n. -orðs, -orð>:

paraula seriosa

alvöru·svipur <m. -svips, -svipir>:

posat seriós

Al·þingi <n. -þingis, no comptable>:

<ADMIN> Alþingi m (nom del parlament islandès)

alþingis·kona <n. -konu, -konur>:

<ADMIN> diputada f (al parlament islandès)

alþingis·maður <n. -manns, -menn>:

<ADMIN> diputat m (al parlament islandès)

alþjóða- <en compostos>:

internacional

alþjóða·flugvöllur <m. -flugvallar, -flugvellir>:

aeroport m internacional

Alþjóða·gjaldeyrissjóður <m. -gjaldeyrissjóðs, no comptable>:

Fons Monetari Internacional 

♦ Alþjóðagjaldeyrissjóðurinn: el Fons Monetari Internacional

Alþjóða·heilbrigðismálastofnun <f. -heilbrigðismálastofnunar, no comptable>:

Organització f Mundial de la Salut

♦ Alþjóðaheilbrigðismálastofnunin: L'Organització Mundial de la Salut

Alþjóða·ólympíunefndin <f. -ólympíunefndarinnar, no comptable>:

<ESPORT> Comitè Olímpic Internacional, C.O.I. m

alþjóða·samskipti <n.pl -samskipta>:

relacions f.pl internacionals

alþjóð·legur, -leg, -legt <adj.>:

internacional

alþýðu- <en compostos>:

popular

alþýðu·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:

<POLÍT> república f popular

♦ Alþýðulýðveldið Kína: República Popular de la Xina

♦ Þýska alþýðulýðveldið: República Democràtica Alemanya

alþýðu·maður <m. -manns, -menn>:

<FIG> home m del carrer (ciutadà comú)

alþýðu·menning <f. -menningar, -menningar>:

cultura f popular

alþýðu·tónlist <f. -tónlistar, -tónlistir>:

música f popular

al·æta <f. -ætu, -ætur>:

[animal m] omnívor m

♦ vera alæta: <BIOL> ésser omnívor -a

♦ vera alæta á e-ð: <LOC FIG> no tenir predilecció especial per una cosa

◊ ég er alæta á kvikmyndir og tónlist: en música i cinema m'agrada tot

ama <ama ~ ömum | amaði ~ ömuðum | amað ║ e-m>:

I. <personal>: 

1. (angra, þjaka, kvelja) turmentar algú (neguitejar fortament, inquietar & vexar)

◊ illir draumar ömuðu honum: el turmentaven mals somnis

◊ margt amar vesælum: moltes són les coses que turmenten el míser

2. (agnúast við e-n) molestar algú, amoïnar algú (importunar)

◊ fólk amaði henni: la gent l'importunava

3. ama að e-m: (angra, þjá) neguitejar algú (afligir espiritualment, causar neguit)

◊ hvað amar að þér?: què tens?, què és el que t'amoïna?

4. ama e-m af: (geta framkvæmd e-ð með naumindum) poder dur a terme una cosa amb prou feines (fer una cosa a còpia de grans esforços)

II. <impersonal>: 

1. + til:

♦ það amar til: el vent neteja la neu

2. + upp:

♦ það amar upp: els núvols s'esclareixen, el cel s'esclareix

amaba <f. amöbu, amöbur>:

ameba f (♦ → amöba “íd.”; ♦ → teygjudýr “íd.”)

ama·legur, -leg, -legt <adj.>:

gens dolent -a, gens malament (s'usa sempre negat: ekki amalegt)

♦ það er ekki amalegt: no està gens malament

Amalþeia <f. Amalþeiu, pl. no hab.>:

Amaltea f (Ἀμάλθεια)

Amasón-fljót <n. -fljóts, no comptable>:

[el riu] Amazones m

amast <amast ~ ömumst | amaðist ~ ömuðumst | amast>:

1. við e-m: (hafa horn í síðu e-s) tenir-li ràbia a algú, tenir-l'hi jurada a algú, anar per algú (menar animadversió contra algú, voler-se'n desempallegar etc.)

2. við e-n: (gremjast, láta í ljós óánægju sína með e-n) indignar-se amb algú (posar-se felló contra algú, enutjar-se amb, mostrar el seu disgust amb)

◊ en framfærslukerling Þórdísar amaðist oft við þá og glímur þeirra en þeir glettust því meir við kerlingu sem hún angraðist meir við: amb el seu truier i les seves lluites feien destralejar sovint una vella a qui Þórdís havia acollit en les seves velleses, i com més amoïnada n'estava ella, més punyien ells la vella

ambátt <f. ambáttar, ambáttir>:

<HIST> serva f, esclava f (→ þý)

amboð <n. amboðs, amboð>:

1. eina f d'ús agrícola

2. amboð <n.pl amboða>: utillatge agrícola, eines f.pl del camp, estris i eines agrícoles

ambra <f. ömbru, no comptable>:

ambre gris

ambrín <n. ambríns, no comptable>:

ambreïna f

ambúlant <adj. inv.>:

<MED> ambulant

♦ ambúlant sjúklingur: malalt ambulant

♦ ambúlant eða inniliggjandi: ambulant o ingressat

amen <interj.>:

amén, amèn (Mall., Men.) (אָמֵן, ἀμήν)

Ameríka <f. Ameríku, Ameríkur>:

Amèrica f

♦ → Norður-Ameríka “Amèrica del Nord”

♦ → Mið-Ameríka “Mesoamèrica”

♦ → Suður-Ameríka “Amèrica del Sud”

Ameríkani <m. Ameríkana, Ameríkanar>:

americà m, americana f

ameríku·platan <m. -platans, -platanar>:

plàtan m d'Amèrica (arbre Platanus occidentalis)

amerískur, amerísk, amerískt <adj.>:

americà -ana

ametyst <n. ametysts, ametyst>:

<GEOL> ametista f

◊ “Fjall ametystanna” eftir Guerau de Liost: “La Muntanya d'Ametistes” de Guerau de Liost

ametýst <n. ametýsts, ametýst>:

ametista f 

◊ þriðja röðin: hýasint, agat og ametýst (ʔaħ'lāmāh, אַחְלָמָה): al tercer rengle, un jacint, una àgata i una ametista;

◊ fimmti [undirstöðusteinninn var] sardónyx, sjötti sardis, sjöundi krýsólít, áttundi beryll, níundi tópas, tíundi krýsópras, ellefti hýasint, tólfti ametýst: la cinquena [pedra que ornava el basament de la muralla era el], sardònix; la sisena, sarda; la setena, crisòlit; la vuitena, beril·le; la novena, topazi; la desena, crisopras; l'onzena, jacint; la dotzena, ametista

Ametýst·fjallið <n. -fjallsins,, pl. no hab.>:

1. (í Katalóníu) Muntanya f d'Ametista (el Montseny)

2. (í Marokkó) Gebel El-Kest, Gebel Lekst (جبل لكست)

amfíból <n. amfíbóls, amfíból. ( Emprat hab. en pl.)>:

<GEOL> amfíbol m

ami <m. ama, no comptable>:

(leiðindi) incordi m

♦ vera e-m til ama: incordiar algú, ésser-li un incordi a algú

amma <f. ömmu, ömmur>:

àvia f, padrina f (esp. Bal.), iaia f (fam)

◊ ó hvað eyrun á þér eru löng amma! -Þá heyri ég betur til þín ljúfan mín!: oh, àvia, quines orelles més llargues que tens! -Són per sentir-te millor, estimada meva!

ammón·ál <n. -áls, no comptable>:

<QUÍM = öflugt sprengiefni> amonal m (potent explosiu)

ammóníak <n. ammóníaks, no comptable>:

<QUÍM> amoníac m (NH3)

ammóníaks- <en compostos>:

<QUÍM> amoniacal

ammóníaks·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

<QUÍM> amoniacal

♦ ammóníaksbundið köfnunarefni: nitrogen m amoniacal

ammóníum <n. ammóníums, no comptable>:

<QUÍM> amoni m (NH4)

♦ fjórgreint (o: fjórgilt) ammóníum: amoni quaternari

ammóníum- <en compostos>:

<QUÍM> amònic -a, d'amoni

ammóníum·algínat <n. -algínats, no comptable>:

<QUÍM> alginat m d'amoni, E-403 m

ammóníum·bíkarbónat <n. -bíkarbónats, no comptable>:

<QUÍM> bicarbonat m d'amoni, E-503(II) m (NaH4HCO3) (→ ammóníumvetniskarbónat)

ammóníum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, no comptable>:

<QUÍM> hidròxid m d'amoni

ammóníum·jón <f. -jónar, -jónir>:

<QUÍM> ió m amoni

ammóníum·nítrat <n. -nítrats, no comptable>:

<QUÍM> nitrat amònic, nitrat m d'amoni

ammóníum·salt <n. -salts, -sölt>:

<QUÍM> sal f d'amoni

♦ fjórgreind (o: fjórgild) ammóníumsölt: sals d'amoni quaternari

ammóníum·samband <n. -sambands, -sambönd>:

<QUÍM> compost m d'amoni

♦ fjórgreint (o: fjórgilt) ammóníumsamband: compost d'amoni quaternari

ammóníum·vetniskarbónat <n. -vetniskarbónats, no comptable>:

<QUÍM> bicarbonat m d'amoni, E-503(II) m (NaH4HCO3)

ampli <m. ampla, amplar>:

<RELIG við messu> canadella f

♦ → ömpull “íd.”

amstrast <amstrast ~ ömstrumst | amstraðist ~ ömstruðumst | amstrast ║ í e-u>:

escarrassar-se molt amb una cosa

amstur <n. amsturs, no comptable>:

(vafstur) penes f i problemes m.pl (esp. els derivats de la vida)

♦ daglegt amstur: les penes i els problemes diaris, els problemes i les angoixes del dia a dia, els tràfecs i quefers diaris

♦ stress í amstri dagsins: <LOC FIG> l'estrès quotidià, l'estrès dels quefers diaris

amöba <f. amöbu, amöbur>:

ameba f (♦ → amaba “íd.”; ♦ → teygjudýr “íd.”)

analsím <n. analsíms, no comptable>:

<GEOL> analcima f 

ananas <m. ananass, ananasar>:

pinya tropical f, ananàs f

◊ dós ananas: llauna de pinya tropical f

ananas·dós <f. -dósar, -dósir>:

llauna de pinya tropical f

ananas·hringur <m. -hrings, -hringir>:

rodanxa de pinya tropical f

anarkía <f. anarkíu, pl. no hab.>:

anarquia f (→ stjórnleysi)

anarkískur, anarkísk, anarkískt <adj.>:

<PEJOR> anàrquic -a

anarkismi <m. anarkisma, pl. no hab.>:

anarquisme m (→ stjórnleysisstefna)

anarkisti <m. anarkista, anarkistar>:

anarquista m & f (→ stjórnleysingi)

anarkistískur, anarkistísk, anarkistískt <adj.>:

anarquista

anatólískur, anatólísk, anatólískt <adj.>:

anatòlic -a

♦ anatólísk tungumál: llengües anatòliques

Anatólíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:

Península f d'Anatòlia

anda:

gen. pl. de → önd “alè; ànima & ànec”

anda <anda ~ öndum | andaði ~ önduðum | andað>:

1. respirar, alenar (esp. Bal.)

♦ anda e-u: respirar una cosa

2. anda að sér: inspirar (inhalar l'aire)

♦ a. einhverju að sér: inhalar una cosa

3. anda frá sér: expirar (expulsar l'aire)

♦ a. einhverju frá sér: exhalar una cosa

4. (LOC) anda léttar[a]: respirar alleugerit -ida (o: alleujat -ada)

anda·bringa <f. -bringu, -bringur>:

<CULIN> pit m d'ànec, pitrera f d'ànnera (Mall.) 

andaður, önduð, andað:

finat -ada, traspassat -ada, mort -a

anda·gift <f. -giftar, no comptable>:

inspiració f (vena per a crear, profetitzar o predir etc.)

♦ mæla (o: tala) af spámannlegri andagift: parlar amb inspiració profètica, profetitzar

♦ tala af andagift: parlar inspiradament, parlar mogut per la inspiració

anda·heimur <m. -heims, pl. no hab.>:

món m insensible (o: immaterial; o: sobrenatural; o: invisible [a l'ull]), món m dels esperits

anda·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:

animisme m

andakt <f. andaktar, andaktir>:

1. (helgistund & fjálgleiki) devocions f.pl  (estona de recolliment i devoció al matí -morgunandakt- i al vespre -kvöldandakt- & cerimònia religiosa d'andakt comú)

2. (eftirtekt) total atenció f (dels sentits, fervor en l'acte de veure o escoltar una cosa)

♦ sitja með andakt: estar assegut -uda i totalment absort -a

♦ hlusta með andakt á e-n: escoltar algú amb total atenció

andaktugur, andaktug, andaktug <adj.>:

1. (guðrækilegur) pietós -osa, devot -a  (ple de devoció o religiositat)

2. (fullur lotningar, furðu lostinn) absort -a  (totalment atent)

andalúsíska <f. andalúsísku, sense plural>:

andalús m (dialecte del castellà)

andalúsískur, andalúsísk, andalúsískt:

andalús -usa

Andalúsíu·búi <m. -búa, -búar>:

andalús m, andalusa f (nadiu o habitant d'Andalusia)

Andalúsíu·kona <f. -konu, -konur>:

andalusa f

Andalúsíu·maður <m. -manns, -menn>:

andalús m

anda·lækningar <f.pl -lækninga>:

cures iatromàgiques, cures mèdiques (practicades per curandero & bruixot, xaman o iatromag)

anda·læknir <m. -læknis, -læknar>:

1. <GEN> saludador m, saludadora f, guaridor m, guaridora f, curandero m, curandera f, remeier m, remeiera f

2. (seiðmaður, töframaður) bruixot m  (xaman, iatromag)

and·amerískur, -amerísk, -amerískt <adj.>:

antiamericà -ana

andan <f. andanar, no comptable>:

<†> variant arcaica de → öndun “respiració”

andans·maður <m. -manns, -menn>:

home m de lletres, lletraferit m

andar:

gen. sg. de → önd “alè; ànima & ànec”

andar·bliki <m. -blika, -blikar>:

(andarsteggur) anegot m, annerot m (Mall.) (ànec mascle)

andar·dráttur <m. -dráttar, -drættir>:

1. (andi) alè m, alenada f  (aire que hom inspira o expira)

2. (öndun) respiració f  (acte d'alenar)

andar·egg <n. -eggs, -egg>:

ou m d'ànec (o: <†>  ànet), ou m d'ànnera (Mall.), ou m d'àneda (Men.) 

andar·nefja <f. -nefju, -nefjur>:

balena becuda boreal, balena f amb bec boreal, zífid m cap d'olla boreal (mamífer Hyperoodon ampullatus)

andar·slitur <n.pl -slitra>:

(dauðastríð) agonia f  (darrers sospirs abans de morir)

♦ liggja í andarslitrunum: estar agonitzant, agonitzar

andar·steggur <m. -steggs, -steggir>:

anegot m, annerot m (Mall.) (ànec mascle)

andar·tak <n. -taks, -tök>:

(augnablik) instant m, alenada f (moment molt breu)

◊ andartaki síðar: un instant després

◊ bíddu andartak!: espera un segon!

andar·teppa <f. -teppu, pl. no hab.>:

1. (andnauð, andþrengsli) ofec m, ofegor f  (dispnea, dificultat per a alenar)

2. (kafmæði, asmakast) ofegó m, [atac m d']asma f  (embufec durant atac d'asma)

andar·ungi <m. -unga, -ungar>:

aneguet m, anedó m, annereta f (Mall.), anedeta f (Men.) (poll d'ànec)

◊ ‘Litli ljóti andarunginn’ eftir Andersen: ‘L'aneguet lleig’ de n'Andersen

andast <andast ~ öndumst | andaðist ~ önduðumst | andast>:

expirar (morir)

anda·særing <f. -særingar, -ætur>:

invocació f d'esperits, nigromància f

andasæringar·maður <m. -manns, -menn>:

nigromant m & f, nigromàntic m, nigromàntica f

anda·trú <f. -trúar, no comptable>:

1. (spíritismi) espiritisme m (creença que hom pot contactar amb els morts per via d'un mèdium)

2. (andahyggja, animismi) animisme m  (tipus de religió)

andatrúar·maður <m. -manns, -menn>:

(spíritisti) espiritista m & f

anda·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] anàtids m.pl

and·bandarískur, -bandarísk, -bandarískt <adj.>:

antinord-americà -ana

and·blástur <m. -blásturs, no comptable>:

1. (andi) buf m (alè, alenada)

◊ en - það er andinn í manninum og andblástur hins Almáttka, sem gjörir þá vitra: però és l'esperit que hi ha dins l'home i el buf del Totpoderós qui els fa savis

◊ andi Guðs hefir skapað mig, og andblástur hins Almáttka gefur mér líf: l'esperit de Déu m'ha creat, i el buf del Totpoderós em vivifica

2. (andstaða, mótspyrna) oposició f (resistència)

♦ eiga að stríða við mikinn andblástur: haver d'enfrontar-se amb una gran oposició

♦ andblástur gegn e-u ~ e-m: oposició a una cosa ~ contra algú

♦ vekja andblástur gegn e-m: despertar l'oposició contra algú

and·blær <m. -blærs (o: -blæjar), no comptable>:

alè m [d'aire], buf m, ventijol m

and·bylting <f. -byltingar, -byltingar>:

contrarevolució f

and·byr <m. -byrs (o: -byrjar), -byrir. Gen. pl.: -byrja; dat.pl.: -byrjum>:

vent m en contra, vent contrari

and·býlingur <m. -býlings, -býlingar>:

veïnat m del davant (ja sia a l'altra banda del carrer, ja sia a l'altra banda del corredor)

and·dyri <n. -dyris, -dyri>:

vestíbul m

and·efni <n. -efnis, no comptable>:

<FÍS> antimatèria f

and·eind <f. -eindar, -eindir>:

<FÍS> antipartícula f

and·fasismi <m. -fasisma, no comptable>:

antifeixisme m

and·fasisti <m. -fasista, -fasistar>:

antifeixista m & f

and·fasískur, -fasísk, -fasískt <adj.>:

antifeixista

Andes·fjöll <n.pl -fjalla>:

Andes m.pl

and·félagslegur, -félagsleg, -félagslegt <adj.>:

antisocial

♦ andfélagsleg hegðun: comportament antisocial

and·fúll, -fúl, -fúlt <adj.>:

<MED> halitòsic -a  (que té l'alè pudent)

and·fýla <f. -fýlu, pl. no hab.>:

<MED> halitosi f

◊ ...sem var eins og sambland af andfýlu og úldnuðu kjöti: ...que era com una barreja d'alè pudent i carn podrida

and·fælur <f.pl -fælna>:

esglai m

♦ vakna (o: hrökkva upp) með andfælum: despertar-se sobresaltat -ada

and·færi <n. -færis, -færi>:

òrgan respiratori (→ öndunarfæri)

and·fætingur <m. -fætings, -fætingar>:

variant de → andfætlingur ‘antípoda’

and·fætlingur <m. -fætlings, -fætlingar>:

antípoda m & f

andheita·orðabók <f. -orðabókar, -orðabækur>:

diccionari m de sinònims

♦ sam- og andheitaorðabók: diccionari de sinònims i antònims

and·heiti <n. -heitis, -heiti>:

antònim m

♦ andheiti e-s (X) er Y: l'antònim d'X és Y

and·hetja <f. -hetju, -hetjur>:

antiheroi m, antiheroïna f

and·histamín <n. -histamíns, -histamín>:

[fàrmac m] antihistamínic m

and·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>:

1. <MAT GEN> [element] invers m, [element] oposat m

♦ vinstri andhverfa (o: andhverfa frá vinstri): invers a l'esquerra

2. <MAT = andhverft fall, andhverfa falls> funció inversa

3. <MAT = andhverft fylki> matriu inversa

4. <GEOL> anticlinal m

and·hverfur, -hverf, -hverft <adj.>:

1. <GEN> invers -a

2. <GEOL> anticlinal

andi <m. anda, andar>:

1. (loft sem menn anda að sér og frá) alè m  (hàlit)

♦ draga andann: prendre alè, alenar, respirar

♦ draga andann djúpt: alenar fondo, respirar fondo

♦ halda [niðri] í sér andanum: contenir la respiració

♦ ná andann: prendre alè

2. (kul, gola) brisa f, alenada f [de vent]  (oratjol, buf suau de vent)

3. (vofa & vínandi & inntak & sál & hugsunarháttur) esperit m  (ànima & paràclit & alcohol & fantasma & ésser immaterial & intenció & mode de pensar)

♦ andar framliðinna: els esperits dels difunts

♦ andi aldarinnar: (tíðarandi) l'esperit de l'època

♦ andi laganna: l'esperit de la llei

♦ heilagur andi: <RELIG> l'Esperit Sant

♦ illur andi: esperit maligne, mal esperit  (dèmon)

♦ óhreinn andi: esperit impur  (dèmon)

♦ gefa upp andann: expirar, exhalar l'esperit  (finar)

◊ faðir, í þínar hendur fel ég anda minn: pare, a les teves mans encomano (o: lliuro) el meu esperit.

◊ í nafni Guðs föður og sonar og heilags anda: en nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant

◊ [Prestur:] Drottinn sé með yður! - [Svar:] Og með þínum anda!: [Prevere:] El Senyor sigui amb vosaltres! - [Resposta:] I amb el teu esperit!

4. (arabísk ólíkamleg vera) geni m  (ésser de rondalles àrabs)

♦ andi í lampanum: el geni de la llàntia

5. (hugur) ment f  (pensa, intel·lecte, raó)

♦ andans maður: # (andlegur maður) un home d'esperit  (home espiritual o amb una gran força espiritual); # (menntamaður) home m de lletres, intel·lectual m (pensador, lletraferit)

♦ sjá e-ð í anda[num]: imaginar-se una cosa vivament

6. <FIG = loftrúm, andrúmsloft> clima m (ambient, atmosfera)

◊ góður andi í skólanum: bon ambient a l'escola

and·kaldur, -köld, -kalt <adj.>:

fresc -a (vent, oratge, temps)

and·kul <n. -kuls, pl. no hab.>:

<METEO> oratjol fresc, brisa fresca

and·kvistur <m. -kvists, -kvistir (o: -kvistar)>:

antinode m, ventre m (d'ona estacionària)

and·kommúnismi <m. -kommúnisma, no comptable>:

anticomunisme m

and·kommúnisti <m. -kommúnista, -kommúnistar>:

anticomunista m & f

and·köf <n.pl -kafa>:

ofec m, ofegor f, asfíxia f, <MED> dispnea f (respiració dificultosa i penosa)

♦ taka andköf: cercar aire, panteixar, bleixar (respirar dificultosament, intentar respirar en ofegar-se o quedar sense aire)

♦ taka andköf af aðdáun: quedar sense alè (o: respiració) per l'admiració que se sent, deixar l'admiració a alg. sense alè ◊ hún tók andköf af gleði: l'alegria li va fer ofegar un crit

and·lag <n. -lags, -lög>:

objecte m (complement de verb & focus de l'atenció)

♦ frumlægt andlag: < GRAM> objecte en funció de subjecte, en gramàtica islandesa es designa amb aquest terme el subjecte lògic en acusatiu o datiu d'un verb impersonal. El pronom mig és el frumlægt andlag a l'oració <mig vantar vatn> "necessito aigua". També rep el nom de → frumlagsígildi

♦ sagnir tveggja andlaga: < GRAM> verbs bipolars, en gramàtica islandesa es designen amb aquest terme els verbs que es construeixen amb dos complements (per exemple, un en acusatiu i l'altre en datiu)

andlags·fall <n. -falls, -föll>:

cas oblic (qualsevol cas tret del nominatiu)

and·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (sálarlaus) inanimat -ada, exànime  (sense vida, sense hàlit vital)

2. (án andríkis) insuls -a  (sense gràcia, no inspirat)

♦ andlaus ræða: un discurs insuls

and·lát <n. -láts, -lát>:

traspàs m, òbit m

♦ í andlátinu: en el moment de morir

♦ til minnis vegna andláts samstarfsmanns: en memòria d'un company de feina traspassat

♦ skömmu aður fyrir andlátið: poc abans de morir

andláts·bæn <f. -bænar, -bænir>:

oració f de la bona mort (pregària del moribund mentre agonitza, pregària en l'hora de la mort)

and·lega <adv.>:

1. (í hugsun) intel·lectualment  (mentalment, pel que fa a la ment)

♦ andlega fatlaður: discapacitat intel·lectualment, mentalment discapacitat, deficient mental

2. (trúarlega) espiritualment  (pel que fa a la religió)

and·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (hugrænn, vitsmunalegur, sem varðar andann) intel·lectual  (fet amb la ment o que té a veure amb la ment)

♦ andleg auðn: desolació intel·lectual, buidor f intel·lectual

♦ andleg og líkamleg vinna: treball intel·lectual i físic

♦ andlegt erfiði: treball m mental, treball m de cap, esforç m mental

2. (trúarlegur & yfirnátúrlegur) espiritual  (religiós & relacionat amb l'esperit & sobrenatural)

♦ andleg íhugun: meditació f, contemplació f [interior]

♦ andleg vera: ésser m espiritual, esperit m

♦ andlegar hugleiðingar: meditacions espirituals, reflexions espirituals

♦ andlegur leiðtogi: líder m espiritual

♦ andlegt líf: vida f espiritual

♦ andlegar æfingar: exercicis m.pl espirituals

3. (um tónlist) sacre -a  (música)

♦ andleg tónlist: música sacra 

♦ andlegir söngvar: càntics sacres (o: espirituals)

4. (kirkjulegur) clerical  (eclesiàstic, del clergat)

♦ hin andlega stétt (o: andlega stéttin): l'estament eclesiàstic, el clergat

♦ andlegrar stéttar maður: un clergue, un home del clergat

5. (um ofbeldi) psicològic -a, emocional  (violència)

♦ andlegt ofbeldi: violència psicològica (o: emocional)

6. (um kreppu) de valors, espiritual  (crisi)

♦ fjárhagsleg (o: efnahagsleg) og andleg kreppa: crisi econòmica i de valors 

and·leysi <n. -leysis, no comptable>:

insulsesa f, manca f d'inspiració, fadesa f, manca f de gràcia

and·lit <n. -lits, -lit>:

cara f

♦ beint í andlitið: <GEN & FIG> en plena cara, ben a la cara

andlits·drættir <m. -drátta>:

trets m.pl facials

andlits·fall <n. -falls, -föll>:

fesomia f

andlits·farði <m. -farða, no comptable>:

maquillatge m

andlits·fettur <f.pl -fetta>:

ganyotes f.pl, barbarotes f.pl, carusses f.pl (Mall., Men.) (gests amb la cara)

andlits·kippur <m. -kipps, -kippir>:

tic m facial 

andlits·krem <n. -krems, -krem>:

crema f facial, crema f per a la cara

andlits·litur <m. -litar, -litir>:

color m,f de la cara

andlits·lyfting <f. -lyftingar, -lyftingar>:

lífting f facial

♦ fá andlitslyftingu: <LOC FIG> fer-se la cirurgia estètica, ésser sotmès -esa a una profunda renovació (edifici, habitatge, despatx etc.)

andlits·mynd <f. -myndar, -myndir>:

retrat m

andlits·nudd <n. -nudds, -nudd>:

massatge m facial

andlits·púður <n. -púðurs, pl. no hab.>:

pólvores f.pl per a la cara (maquillatge)

andlits·roði <m. -roða, no comptable>:

rubor m,f, vermellor f de cara

andlits·snyrting <f. -snyrtingar, -snyrtingar>:

massatge m facial

♦ ég ætla að fá andlitssnyrtingu: voldria un massatge facial

andlits·svipur <m. -svips, -svipir>:

[aspecte m de la] cara f, expressió f de la cara

◊ ef ég segi: <...> ég ætla að breyta andlitssvip mínum og vera kátur, þá...: si dic: <...> vull canviar el meu posat i fer cara alegre, aleshores...

and·lífi <n. -lífis, no comptable>:

antibiosi f

and·menning <f. -menningar, pl. no hab.>:

contracultura f

◊ andmenning sjöundaáratugsins: la contracultura dels anys setanta

andmæla·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

dret m de rèplica

andmæla·ræða <f. -ræðu, -ræður>:

(við doktorsvörn) contraexposició f (duta a terme pel contrarelator o per la contrarelatora a l'acte de defensa d'una tesi doctoral, tant a Islàndia com a d'altres països escandinaus)

and·mæla <-mæli ~ -mælum | -mælti ~ -mæltum | -mælt ║ e-u>:

1. (gagnmæla) replicar a una cosa (contestar una cosa, el que ha proposat algú etc.)

♦ án þess að andmæla: sense replicar

2. (mótmæla) protestar contra una cosa (refusar, rebutjar o condemnar uns fets, una afirmació etc.)

3. (vera á móti) oposar-se a una cosa (estar-hi en contra, ésser-ne adversari, resistir-s'hi)

◊ en þegar Kefas kom til Antíokkíu, andmælti ég honum upp í opið geðið, því hann var sannur að sök: però quan en Quefes va venir a Antioquia, me li vaig oposar ben obertament, perquè era notòriament reprensible

4. (mæla á móti, gera athugasemdir) posar objeccions a una cosa (objectar, posar emperons a una cosa)

and·mælandi <m. -mælanda, -mælendur>:

1. (mótmæli) adversari m, adversària f (opositor, contrari, oponent)

◊ ég er sem maður er eigi heyrir og engin andmæli eru í munni hans: sóc com un home que no hi sent pas i dins la boca del qual no hi ha cap rèplica

2. (við doktorsvörn) contrarelator m, contrarelatora f (doctor que fa d'advocat del diable a l'acte de defensa d'una tesi doctoral, tant a Islàndia com a d'altres països)

and·mæli <n.pl -mæla>:

1. (mótmæli) rèplica f (contestació per a desmentir, objectar o contradir una cosa, objecció)

◊ ég er sem maður er eigi heyrir og engin andmæli eru í munni hans: sóc com un home que no hi sent pas i dins la boca del qual no hi ha cap rèplica

2. (mótbára) protesta f (refús o condemna d'uns fets, contra una afirmació etc.)

♦ hreyfa andmælum [við e-u]: protestar [contra una cosa], presentar una protesta [contra una cosa]

3. (misklíð, þrætur) diferències f.pl (dissensió, discrepància, discussions)

◊ menn sverja eið við þann, sem æðri er, eiðurinn er þeim staðfesting og bindur enda á öll andmæli (πάσης αὐτοῖς ἀντιλογίας, omnis controuersiae eorum): els homes juren per un de més gran que no ells, i el jurament els és una garantia que posa fi a totes llurs diferències

4. (gagnmæli, mótsögn) contradicció f (acció de contradir el que ha dit o diu algú)

and·nauð <f. -nauðar, pl. no hab.>:

dificultats respiratòries, <MED> dispnea f

and·nefni <n. -nefnis, -nefni>:

<†> variant antiquada de → andheiti “antònim”

and·op <n. -ops, -op>:

1. (hjá sniglum) espiracle m (orifici respiratori dels gastròpodes)

2. (hjá liðfætlum) estigma m (orifici respiratori dels artròpodes)

Andorra¹ <f. Andorru, no comptable>:

Andorra f

◊ spurning: hvaða tungumál er töluð í Andorru? svar: þar er töluð katalanska: pregunta: quina llengua es parla a Andorra? resposta: s'hi parla català

Andorra² <n. Andorra, no comptable>:

Andorra f

◊ Andorra er m.a. gagnrýnt fyrir það að hafa ekki staðfest...: Andora és criticada, entre d'altres coses, per no haver ratificat...

Andorra·búi <m. -búa, -búar>:

andorrà m, andorrana f (nadiu o habitant d'Andorra)

Andorra·kona <f. -konu, -konur>:

andorrana f (nadiua o habitant d'Andorra)

Andorra·maður <m. -manns, -menn>:

andorrà m (nadiu o habitant d'Andorra)

Andorri <m. Andorra, Andorrar>:

andorrà m, andorrana f (nadiu o habitant d'Andorra)

andorrískur, andorrísk, andorrískt:

andorrà -ana (→ andorrskur, andorrsk, andorrskt)

andorrskur, andorrsk, andorrskt:

andorrà -ana

andoxunar·efni <n. -efnis, -efni>:

<BIOL & QUÍM> antioxidant m

and·óf <n. -ófs, pl. no hab.>:

<POLÍT> dissidència f

andófs·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> dissident m, dissidenta f 

◊ ...þau fangelsi sem hýstu pólitíska andófsmenn: ...les presons que allotjaven dissidents polítics

and·páfi <m. -páfa, -páfar>:

<HIST RELIG> antipapa m

and·rafeind <f. -rafeindar, -rafeindir>:

<FÍS> antielectró m (→ jáeind)

and·rafögn <f. -rafagnar, -rafagnir>:

<†> variant antiquada de → andrafeind “positró”

and·rammur, -römm, -rammt <adj.>:

<MED> halitòsic -a  (que té l'alè pudent)

and·rá <f. -rár, -rár>:

instant m 

♦ í sömu andrá (o: andránni): en el mateix instant

and·remma <f. -remmu, pl. no hab.>:

<MED> halitosi f

Andrés <m. Andrésar, pl. no hab.>:

Andreu m

♦ Andrés önd: l'ànec Donald

and·ríki <n. -ríkis, pl. no hab.>:

enginy m, gràcia f, inspiració f

and·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

ple -ena d'enginy, enginyós -osa, brillant (persona & escrit, poema, pel·lícula etc.)

and·róði <m. -róða, pl. no hab.>:

<†> variant arcaica de → andróður “acció de remar a contravent”

◊ illa kurrið þér að róa andróðann, takið nú og reisið viðurnar, dragið síðan seglin og látum ganga norður skipin: només remugueu de mala manera perquè heu de remar contra el vent, agafeu els arbres i dreceu-los i un cop fet això, hisseu-hi les veles i posem rumb amb els vaixells cap al nord

and·róður <f. -róðurs (o: -róðrar), pl. no hab.>:

1. <GEN> acció f de remar a contravent

2. (andstaða) oposició f (fet de mostrar-se advers o contrari a algú o a una cosa)

♦ andróður gegn e-m: oposició contra algú

Andrómakka <f. Andrómökku, pl. no hab.>:

Andròmaca f (Ἀνδρομάχη)

♦ Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax

Andrómeda <f. Andrómedu, pl. no hab.>:

Andròmeda f (Ἀνδρομέδα)

Andrómeda og Perseifur: Andròmeda i Perseu

stjörnmerkið Andrómeda: <ASTRON> la constel·lació d'Andròmeda

Andrómeda-vetrarbrautin <f. Andrómedu-vetrarbrautarinnar, no comptable>:

<ASTRON> la galàxia d'Andròmeda

andrómedu·urt <f. -urtar, -urtir>:

1. <GEN> andròmeda f (designació de les plantes del gènere homònim de brucs de la família de les ericàcies)

2. andròmeda polifòlia (planta Andromeda polifolia)(→ ljósalyng )

andrúms·loft <n. -lofts, -loft>:

atmosfera f (massa gasosa que envolta la terra; aire d'un local; <fig.> ambient)

and·samsíða <adj. inv.>:

antiparal·lel -a

and·setinn, -setin, -setið <adj.>:

posseït -ïda

♦ vera andsetinn af djöflinum: estar posseït pel dimoni

♦ vera andsetinn af illum anda: estar posseït per un mal esperit

and·skoti <m. -skota, -skotar>:

<†>  1. (andstæðingur) adversari m (contrari, enemic)

♦ hinn forni andskoti: <RELIG> el vell adversari, el vell enemic (el dimoni)

2. (djöfull) dimoni m, diable m (Satanàs)

♦ andskotans!: <exclam.> a fer punyetes!

♦ andskotans <+ Subst.>: <adj.> puto -a <+ Subst.>, [re-]condemnat -ada <+ Subst.>, maleït -ïda <+ Subst.>, dimoni de <+ Subst.>

♦ farðu burt frá mér, andskoti!: <LOC> vade retro, Satanàs!

♦ fara til andskotans: <LOC FIG> anar-se'n en orris, anar-se'n a fer punyetes ◊ Er allt að fara til andskotans í þessu landi?!: que se n'està anant tot a fer punyetes en aquest país?!

♦ óska einhverjum til andskotans: <LOC FIG> desitjar que algú se'n vagi a ca una puta

♦ til andskotans með e-ð: <LOC FIG> a ca una puta amb..., a la merda amb...

and·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:

hostil, contrari -ària, adversari -ària, oponent

♦ vera andsnúinn e-u ~ e-m: estar en contra d'una cosa ~ d'algú, ésser contrari a una cosa ~ a algú, oposar-se a una cosa ~ a algú

◊ rúmlega 90% Spánverja voru andsnúin stríðinu í Írak: més del 90% dels espanyols estaven en contra de la guerra amb l'Irac

◊ Egill segist lítið gefa fyrir félag annarra þó þeir séu ekki andsnúnir honum. En nú er sonur hans og Ásgerðar kominn til Valhallar: l'Egill hi diu que no n'està gaire de la companyia dels altres, per més que no li siguin hostils; però ara, son fill i de l'Ásgerðr ja és a la Valhal·la

and·spyrna <f. -spyrnu, pl. no hab.>:

<POLÍT> resistència f

♦ veita andspyrnu: oposar resistència

andspyrnu·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:

<POLÍT> moviment m de la resistència

andspyrnu·maður <m. -manns, -menn>:

<POLÍT> membre m & f de la resistència

and·spænis <prep. loc. & FIG + dat.>:

enfront de, davant per davant de, ben davant (→ gegnt)

◊ hún sat andspænis honum: seia al seu davant, seia davant ell (Bal.) 

◊ andspænis húsinu er verslun: davant la casa hi ha una botiga

◊ því að hvernig ætti ég að fara öðruvísi að andspænis illsku (מִפְּנֵי בַּת-עַמִּי) þjóðar minnar?: perquè, com hauria d'actuar altrament davant el mal del meu poble?

♦ andspænis hvor öðrum : ben cara a cara, un davant l'altre

♦ þar andspænis: [just] allà davant, [just] al seu davant

and·staða <f. -stöðu, no comptable>:

oposició f (fet d'estar en contra d'algú o d'una cosa)

♦ e-ð er í [hróplegri] andstöðu við e-ð: una cosa es troba en [evident] oposició a...

♦ þetta er algjörlega í andstöðu við skoðanir mínar: això s'oposa totalment a les meves conviccions, això va totalment en contra dels meus principis

♦ andstaða við e-ð: oposisició a una cosa

♦ andstaða við klerka (o: klerkastéttina; o: kirkjuvald): anticlericalisme m

♦ andstaða við ríkisstjórn[ina]: [el sentiment d']oposició al govern (entre la població)

♦ lýsa andstöðu sinni gegn e-u: declarar-se contrari a una cosa, expressar la seva oposició a una cosa

♦ andstaða gegn sameiningu: separatisme m

♦ → stjórnarandstaða “oposició [parlamentària] al govern”

♦ leiðtogi [stjórnar]andstöðunnar: el cap de l'oposició [parlamentària]

and·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

sentit contrari (o: oposat), contradirecció f

♦ í andstefnu við e-ð: contràriament a..., al contrari de..., en oposició a..., en contra de...

♦ vera í andstefnu við e-ð: estar en oposició a... (→ andstæður)

◊ þessi niðurstaða er í andstefnu við margar eldri rannsóknir sem bentu til að manneskjan sé eina dýrategundin sem...: aquest resultat es troba en oposició a d'altres estudis anteriors que indicaven que l'home és l'única espècie animal que...

<†>  and·stefna <-stefni ~ -stefnum | -stefndi ~ -stefndum | -stefnt>:

1. <e-m>: (svara) respondre a algú (esp. donar una resposta a una petició d'algú)

◊ þykjumst vér hafa haft við langa þolinmæði, þá harma er oss voru gervir, og fengum þar í mót spott og háð þá er oss var andstefnt þá er vér beiddum bóta fyrir frændur vora: ens sembla que vam tenir molta de paciència atesos els danys que ens havien fets, i a canvi, només vam rebre befa i escarni per tota resposta quan vam demanar una compensació per als nostres parents

2. <eftir e-u>: (samþykkja) acceptar [de fer] una cosa (no negar-s'hi pas, dir-hi que sí)

◊ nú skaltu, næst er vit finnumst, bregðast eigi ókunnigr við, hvat sem ek mæli, ok andstefna eftir því, sem ek bý í hendr þér: la propera vegada que tu i jo ens trobem, no t'astoraràs pas pel que pugui dir ni t'oposaràs a allò que jo disposi per a tu

and·streymi <n. -streymis, no comptable>:

adversitat f

♦ andstreymið afhjúpar snillina, sem velgengnin dylur: <LOC FIG> les adversitats solen revelar l'enginy, l'èxit, amagar-lo ([sed conuīuātōris, ŭti dŭcis,] ingĕnĭum rēs aduersae nūdāre sŏlent, cēlāre sĕcundae) 

and·streymis <adv.>:

contra corrent, a contracorrent

and·stuttur, -stutt, -stutt <adj.>:

sense alè, esbufegant

♦ vera andstuttur: estar sense alè, panteixar

♦ verða andstuttur: quedar sense alè

and·styggð <f. -styggðar, -styggðir, pl. no hab.>:

1. (viðbjóður) fàstic m, oi m (Bal.), repugnància f (aversió)

♦ hafa andstyggð á e-u: sentir fàstic per una cosa, fer sentir fàstic una cosa a alg.

2. (viðurstyggð) abominació f (horror, fet molt execrable)

◊ þeir vöktu vandlæti hans með útlendum guðum, egndu hann til reiði með andstyggðum: despertaven la seva gelosia tot adorant déus estrangers, encenien la seva ira amb abominacions

◊ ...af því að þeir hafa <...> fyllt óðal mitt andstyggðum sínum: ...per tal com han <...> emplenat el meu heretatge de les seves abominacions

andstyggi·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> repulsiu -iva, repugnant

2. (viðurstyggilegur) abominable, execrable (costum)

♦ andstyggilegar venjur: costums abominables

and·stæða <f. -stæðu, -stæður>:

1. (mótsetning) contrari m (que constitueix una oposició o una antítesi a)

◊ andstæða ljóss er myrkur, andstæða hita er kuldi og andstæða friðar er stríð eða styrjöld: el contrari de la llum és la foscor, el contrari de la calor és el fred i el contrari de la pau és la guerra

2. (mótspyrna) contrast m (oposicions, diversitat)

♦ land andstæðna: un país de contrastos

♦ mynda andstæður við e-ð: contrastar amb..., formar contrast amb...

3. (í mælskufræði) antítesi f (en retòrica)

4. andstæður <f.pl>: <TÈCN> contrast m

◊ birta, andstæður, litur og skerpa: brillantor, contrast, color i nitidesa (imatge de televisió)

and·stæði <n. -stæðis, pl. no hab.>:

contrast m (→ andstæða)

♦ andstæði litanna: contrast dels colors

◊ andstæði litanna í þeim (= tilfinningum vorum) hverfur æ meir og meir út í óendanlegan geiminn: el contrast de colors en ells (= els sentiments) va desapareixent gradualment per a passar a ésser un espai infinit

♦ vera andstæði e-u: ésser contrari -ària a...

and·stæðingur <m. -stæðings, -stæðingar>:

1. <GEN> antagonista m & f, oponent m & f

2. <ESPORT> contrincant m

andstæðu·áhersla <f. -áherslu, -áherslur>:

<GRAM> accent m d'èmfasi, accent m d'insistència

andstæðu·lögmál <n. -lögmáls, pl. no hab.>:

<FÍS> principi m de complementarietat

and·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

<GEN & FIG> contrari -ària, oposat -ada

♦ andstæður vindur: vent contrari

♦ andstæður e-u ~ e-m: contrari a una cosa ~ a algú

♦ andstæður klerkum (o: klerkastéttinni): anticlerical

♦ andstæður yfirvaldi: antiautoritari

♦ vera andstæður ríkisstjórninni: estar en contra del govern

♦ það er andstætt mínum hugsjónum: això va en contra de les meves conviccions

and·svar <n. -svars, -svör>:

rèplica f, contesta f, contestació f

and·svara <-svara ~ -svörum | -svaraði ~ -svöruðum | -svarað>:

replicar, contestar (→ svara)

◊ og einn af öldungunum andsvaraði og sagði til mín: aleshores un dels vells va replicar tot dient-me

♦ andsvara e-m: replicar a algú, contestar a algú

◊ en er Pétur sá það, andsvaraði hann fólkinu: quan Pere va veure això, va replicar al poble

and·sælis <adv.>:

1. (gagnstætt sólargangi; andr.: réttsælis) en sentit contrari al del curs del sol, amb la cara cap al sol (en la direcció oposada a la del curs del sol, de ponent a llevant)

◊ hún gengur nokkrum sinnum andsælis um húsin og viðrar í allar ættir og setur upp nasirnar: fa un parell de voltes al voltant de la casa, caminant en la direcció contrària a la del curs del sol, ensuma en totes les direccions i dreça els oronells

◊ hann seilist til birkirafts eins og kippir brott úr húsinu, ríður síðan andsælis um húsin með loganda brandinn og mælti: allarga la mà i agafa una llata de beç, d'una batzegada l'arrenca de la casa i després, cavalca tot al voltant de la casa en direcció contrària a la del curs del sol, sostenint en la mà la llata, encesa com una teia, i dient...

◊ hún gekk öfug andsælis um tréið og hafði þar yfir mörg römm ummæli: camina aleshores, anant d'esquena i en direcció contrària a la del curs del sol, tot al voltant de la rabassa i mentre ho fa, li adreça moltes i poderoses fórmules màgiques

2. (á móti sól, í sólar birtu; andr.: forsælis) al sol  (no a resguard del sol, no a l'ombra)

and·tákni <m. -tákna, -táknar>:

anticodó m

and·tesa <f -tesu, -tesur>:

variant de → antitesa ‘antítesi’

andúð <f. andúðar, no comptable>:

[sentiment m d']antipatia f

♦ fyrirfram andúð: antipatia preconcebuda, aversió preconcebuda, prevenció f

♦ sýna andúð [sína] á e-u ~ e-m: palesar la seva antipatia vers una cosa ~ algú, mostrar-se hostil vers una cosa ~ algú

♦ vekja andúð: suscitar aversió

and·vaka <f. -vöku, -vökur>:

insomni m

and·vaka <adj. inv.>:

insomne

♦ vera andvaka: tenir insomni

♦ liggja andvaka: estar despert -a dins el llit sense poder adormir-se

◊ ég ligg andvaka og styn eins og einmana fugl á þaki: estic desvetllat i gemego com un ocell solitari a la teulada

and·vaki <m. -vaka, -vakar>:

antihormona f

and·vana <adj. inv.>:

mort -a

(només a:)
♦ andvana fæddur: nascut mort, nat mort
♦ andvana fædd: nascuda morta, nada morta
♦ andvana fætt: nascut mort, nat mort
♦ andvana fæðing: infant nascut mort, infant nat mort

andvara·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (hugsunarlaus) sense neguit, despreocupat -ada (que no pateix ànsia)

2. (óvarkár) desprevingut -uda (no atent & eixelebrat, imprudent)

andvara·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (áhyggjuleysi) despreocupació f (manca de neguit o d'ànsia)

2. (óvarkárni, kæruleysi) desprevenció f (eixelebradesa, imprudència & manca de precaució o de cautela)

and·vari <m. -vara, no comptable>:

1. (varúð) cautela f (precaució, alerta)

♦ hafa á sér andvara: estar (o: mantenir-se; o: anar) alerta, estar en guàrdia

2. (vindblær) ventolina f (vent de grau 1 a l'escala de Beaufort)

and·varp <n. -varps, -vörp>:

sospir m

and·varpa <-varpa ~ -vörpum | -varpaði ~ -vörpuðum | -varpað>:

sospirar

and·verkandi <m. -verkanda, -verkendur>:

antagonista m & f

and·verkandi, -verkandi, -verkandi <adj.>:

antagònic -a, antagonista, d'efecte contrari, oposat -ada

◊ ...og er skýringin talin vera andverkandi áhrif hormóna eins og prógesteróns: ... i l'explicació es diu que n'és l'acció antagònica (o: efecte antagonista) d'hormones com ara la progesterona

and·verkun <f. -verkunar, pl. no hab.>:

contraefecte m, antagonisme m

◊ andverkun milli segavarnarlyfja til inntöku og K-vítamíns vegna líffræðilegrar samkeppni: antagonisme entre els fàrmacs antitrombòtics administrats per via oral i la vitamina K per competència fisiològica

and·virði <n. -virðis, no comptable>:

contravalor m,f (valor equivalent)

♦ að andvirði e-s: per un valor de... 

◊ seld voru skuldabréf að andvirði 6 milljarða króna (€ 52 milljónir): s'han venut títols borsaris per un valor de sis miliards de corones (52 milions d'euros)

andvígis·maður <m. -manns, -menns>:

adversari m, adversària f

and·vígur, -víg, -vígt <adj.>:

contrari -ària (que no va a favor d'una cosa)

♦ vera andvígur e-u: estar en contra de... 

◊ ég er andvígur þessu frumvarpi: estic en contra d'aquest projecte de llei

♦ vera andvígur því að <+ inf.>: estar en contra de <+ inf.> 

♦ vera andvígur því að <+ subj.>: estar en contra que <+ subj.> 

and·vægi <n. -vægis, pl. no hab.>:

contrapès m (fl./pl.: contrapesos)

andvöku·nótt <f. -nætur, -nætur>:

nit f en blanc, nit f d'insomni

and·þrengsli <n.pl -þrengsla>:

trastorns respiratoris, dificultats respiratòries

and·þrombín <n. -þrombíns, -þrombín>:

antitrombina f

and·þyngsli <n.pl -þyngsla>:

dificultats respiratòries

and·æfa <-æfi ~ -æfum | -æfði ~ -æfðum | -æft ║ e-u>:

lluitar contra una cosa, fer front a una cosa, combatre una cosa

anga¹:

gen. pl. de → öng “estretor”

anga² <anga ~ öngum | angaði ~ önguðum | angað>:

exhalar una agradable olor, fer oloreta (Mall.) 

◊ rósirnar anga: les roses fan una bona oloreta

anga·lýja <f. -lýju, -lýjur>:

1. (smáspotti) filet m, cordillet m (bocinet de fil, de veta o de cordill)

2. (amaba) ameba f (protozou)

angan <f. anganar, pl. no hab.>:

fragància f

angandi, angandi, angandi <adj.>:

fragant, flairós -osa

angan·maðra <f. -möðru, -möðrur>:

espunyidella f d'olor, espunyidera f d'olor (planta Galium odoratum syn. Asperula odorata)

angar¹:

gen. sg. de → öng “estretor”

angar²:

2ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → anga “exhalar una olor agradable”

angi <m. anga, angar>:

1. (mjó, lítil grein) branquilló m, brancó m, branquell m (branqueta tendra o prima)

♦ teygja anga sína inn í e-ð: <LOC FIG> estendre les seves ramificacions per...

2. (frjóangi) brot m, lluc m (Mall.)  (broll, plançó, rebrot)

3. (krakki, krakkaangi) nano m (nen petit)

4. (útlimur) membre m (extremitat)

♦ báða út öllum öngum: agitar braços i cames [en l'aire]

5. ♦ angi af e-u: (ögn, eitthvað lítið) un indici m de (o: una mica de) 

angist <f. angistar, angistir>:

angoixa f

◊ yfir angist mína leggst hvítur snjór gleymskunnar: sobre la meva angoixa s'hi va dipositant la blanca neu de l'oblit

angistar·auga <n. -auga, -augu>:

ull angoixat, ull m ple d'angoixa

◊ hjónin í Garðabænum horfðu á Erlend angistaraugum: el matrimoni de Garðabær mirava l'Erlend amb els ulls plens d'angoixa

angistar·fullur, -full, -fullt <adj.>:

angoixat -ada, anguniós -osa, ple -ena d'angoixa

angistar·óp <n. -óps, -óp>:

crit m d'angoixa

<†>  angistar·sveiti <m. -sveita, no comptable>:

suor freda (causada, p.e., per una forta angoixa)

angistar·vein <n. -veins, pl. no hab.>:

esgarip m [de por]

◊ ...og hún opnaði munninn og hryllilegt angistarveinið barst honum úr gröfinni: ...i ella va obrir la boca i un horrible esgarip de por li va arribar de l'interior de la tomba

◊ bæla niður angistarveinið: reprimir l'esgarip

angistar·öskur <n. -öskurs, -öskur>:

crit m de por, udol m de por (o: d'espant)

◊ í ljós hafði komið líkami karlmanns með <...> munninn opinn eins og í angistaröskri: havia aparegut el cadàver d'un home, amb <...> la boca oberta com en un crit d'espant

angóra·köttur <m. -kattar, -kettir>:

gat m d'angora, moix m d'angora (Bal.) 

angra <angra ~ angrum (o: öngrum) | angraði ~ angruðum (o: öngruðum) | angrað ║ e-n>:

1. (þjaka, hrella, kvelja) afligir algú, turmentar algú (causar-li forta angoixa)

◊ þá fór ríki hans mjök stjórnarlaust, meðan konung angraði mest fráfall drottningar: mentre la mort de la reina afligia sobre manera el rei, el seu regne s'enfonsava en gran desgovern

◊ ég fæ hana í hendur þeim, sem angra þig, þeim er sögðu við þig: la posaré en mans dels qui et turmenten, dels qui et deien...

◊ hversu lengi ætlið þér að angra sál mína og mylja mig sundur með orðum?: fins quan voleu turmentar la meva ànima i esclafar-me amb paraules?

2. ([gera e-m] ama & þrengja að e-m) molestar algú, amoïnar algú (importunar, empipar & punyir algú per vexar-lo & fastidiar, incomodar)

◊ látið hana í friði! Hvað eruð þér að angra hana?: deixeu-la en pau! per què l'amoïneu?

◊ en faðir hans hafði aldrei angrað hann á ævinni með því að segja við hann: "Hví hefir þú gjört þetta?": son pare no l'havia importunat mai de la seva vida dient-li: "per què ho has fet això?"

3. angra sig e-s: (iðrast) penedir-se d'una cosa (sentir contrició d'una cosa)

◊ ...því að ég vissi, að þú ert líknsamur og miskunnsamur Guð, þolinmóður og gæskuríkur og lætur þig angra hins vonda: ...perquè sabia que ets un Déu clement i misericordiós, pacient i bondadós i que te'n penedeixes del mal

angraður, angruð (o: öngruð), angrað <adj.>:

1. <GEN> afligit -ida, turmentat -ada

2. (sáriðraður) contrit -a (profundament penedit)

3. (pirraður) remolest -a, disgustat -ada (frustrat i contrariat)

◊ hann er mjög angraður yfir nýju lögunum: està molt disgustat amb la nova llei

angran <f. angranar, no comptable>:

<†> variant arcaica de → angrun “penediment”

angrast <angrast ~ angrumst (o: öngrumst) | angraðist ~ angruðumst (o: öngruðumst) | angrast ║ [við e-u (o: af e-u)]>:

1. <GEN> afligir-se, turmentar-se

◊ en framfærslukerling Þórdísar amaðist oft við þá og glímur þeirra en þeir glettust því meir við kerlingu sem hún angraðist meir við: amb el seu truier i les seves lluites feien destralejar sovint una vella a qui Þórdís havia acollit en les seves velleses, i com més amoïnada n'estava ella, més punyien ells la vella

2. (hryggjast, þjakast) contristar-se, entristir-se profundament (sentir-se pres d'una gran aflicció, d'una gran pena)

◊ hann leit þá til þeirra með reiðisvip og angraðist viður þeirra hjartans blindleik: ell els va mirar amb cara d'ira i va sentir una gran pena a causa de la ceguesa de llurs cors

angrun <f. angrunar, no comptable>:

penediment m

<†>  angur <m. angurs, angrar>:

fiord estret

angur <n. angurs, no comptable>:

1. (harmur, sálarsorg) profunda pena (gran dolor anímic, amargor)

◊ Hávarður <...> kvað lokið því héðan af að hann mundi hafa nokkura sorg eða angur í sínu hjarta: en Hávarður <...> va dir que la cosa havia acabada i que a partir de llavors ja no tindria ni pena ni dolor (o: ni patiments ni angoixes) al cor

2. (hryggð) aflicció f (desolació anímica, profunda tristesa)

◊ heimskur sonur er föður sínum til sorgar og þeirri til angurs, er ól hann: un fill beneit és motiu de tribulació per a son pare i d'aflicció per a aquella que el va infantar

3. (sálarangist) angoixes f.pl (turments anímics, profunda ànsia)

◊ ef þá einhver maður af öllum lýð þínum Ísrael ber fram einhverja bæn eða grátbeiðni, af því að hann finnur til angurs og sársauka og fórnar höndum til þessa húss, þá...: si llavors cap home o tot el teu poble d'Israel sencer, perquè sent angoixes o dolor, et fa una pregària o una súplica o un sacrifici tot estenent les mans cap a aquest temple, llavors...

4. (iðrun) contrició f (profund penediment, remordiments)

5. (skapraun, gremja, óánægja) disgust m (fastidi, enuig, tort)

◊ ...til þess at binda við yðr unaðsamligt eptirlæti, þat sem hvárr okkar má öðrum veita eptir boði náttúrunnar fyrir utan allt angr eða ónáðir: ...amb la finalitat de lligar amb vós un plaer deliciós que cadascun de nosaltres dos pot procurar a l'altre seguint el manament de la natura i bandafora de qualsevol disgust o incomoditat

♦ gera e-m e-ð til angurs: <†> infligir-li un dany [moral] a algú, fer-li una cosa a algú que li sàpiga greu

◊ lítil vizka fylgir þessu yðru orðaframkasti, ef þú vill gera Hringi konungi nokkut til angrs, þar sem...: poc seny hi ha en aquestes paraules que acabeu de deixar anar sense meditar-les, si realment li voleu fer cap mal (o: si li voleu fer rei al rei Hringr que li sàpiga greu) al rei Hringr, allà on...

♦ gera e-m angur: <†> infligir-li un dany a algú, fer-li mal a algú, fer un tort a algú

◊ bið eg að þú gerir þér eigi angur að slíku því að svo mun eg gera: et prego que no deixis que això et causi cap disgust (o: et trastorni <?>), perquè penso fer el que t'he dit

◊ hefi eg aldrei hristi blóðorma angur gert ævi minnar: mai de la vida li he fet res al brandador de serps de sang (serp de sang = espasa) que li hagi pogut saber greu

angur·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:

abatut -uda, entristit -ida

angur·blíða <f. -blíðu, no comptable>:

[dolça] melangia f (o: malenconia) 

angurblíðu·bros <n. -bross, -bros>:

somrís melangiós, somrís malenconiós

angur·blíður, -blíð, -blítt <adj.>:

melangiós -osa (o: malenconiós -a) 

angur·fullur, -full, -fullt <adj.>:

afligit -ida, [anímicament] desolat -ada 

angur·gapi <m. -gapa, -gapar>:

1. (fífldjarfur maður) temerari m, temerària f (eixelebradament valent)

2. (léttúðugur maður) eixelebrat m, eixelebrada f (persona que actua sense reflexionar)

3. (ævintýramaður) aventurer m, aventurera f (persona que viu una vida perillosa i plena d'aventures)

angur·klökkur, -klökk, -klökkt <adj.>:

malenconiós -osa

angur·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

<LITER> complanta f

♦ angurljóð um för Faraós til undirheima: complanta per la davallada del Faraó al món dels morts 

♦ angurljóð um ungljón og vínvið: complanta pel lleó jove i el cep 

angur·lyndi <n. -lyndis, no comptable>:

temperament malenconiós

angur·samur, -söm, -samt <adj.>:

afligidor -a, aflictiu -iva

angur·semi <f. -semi, no comptable>:

1. (sorg) aflicció f (gran pena, desolació anímica)

2. (angurblíða) malenconia f (melangia)

angur·vær, -vær, -vært <adj.>:

1. (angurblíður) melangiós -osa (o: malenconiós -a)  (que sent una melangia suau)

2. (hryggur) abatut -uda, entristit -ida (que sent pena o tristesa, trist)

angur·værð <f. -værðar, no comptable>:

1. (angurblíða) [dolça] melangia f (o: malenconia) (tristesa suau, tristesa vaga, sense causa)

2. (sorg) aflicció f (gran pena, abatiment, decandiment, desolació anímica)

angur·væri <f. -væri, no comptable>:

variant antiquada de → angurværð ‘dolça melangia, tristesa suau’

anhydríð <n. anhydríðs, anhydríð>:

<QUÍM> anhídrid m

anhýdríð <n. anhýdríðs, anhýdríð>:

<QUÍM> anhídrid m

anís <m. aníss, anísar  (o: ) n. aníss, anís>:

<CULIN> gra m d'anís  (llavor de la planta Pimpinella anisum)

anís·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

matafaluga f, anís m  (planta Pimpinella anisum)

anís·líkjör <m. -líkjörs, -líkjörar>:

anís m  (licor)

anjón <f. anjónar, anjónir>:

<FÍS> anió f

anjónískur, anjónísk, anjónískt <adj.>:

<FÍS> aniònic -a

ankanna·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (undarlegur, furðulegur) estrany -a (rar, no normal & curiós)

♦ ankannalegur ilmur: una aroma estranya 

2. (öfugur) equivocat -ada (erroni, incorrecte)

ann:

1ª i 3ª pers. sg. pres. ind. de → unna “estimar”

anna:

gen. pl. de → önn “ocupació, feina”

Anna <f. Önnu, no comptable>:

Anna f, Aina f (Mall.) (ginecònim, nom de dona)

anna <anna ~ önnum | annaði ~ önnuðum | annað ║ e-u>:

donar l'abast a

◊ ég anna því ekki: no hi dono l'abast

annaðhvort... eða... <correl. disj.>:

o [bé]... o...

annar:

gen. sg. de → önn “ocupació, feina”

annar, önnur, annað:

1. <num. ord.>: segon -a (que fa dos en una sèrie de tres o de més de tres. Altrament → seinni)

♦ annað hvert kvöld: cada segon vespre

♦ annar maí: dia dos de maig

♦ í annað sinn: per segona vegada

2. <adj.>: (fylgjandi, næstur) següent (esp. en expressions temporals: que segueix al primer vespre etc. que ve)

♦ annað haust: la tardor qui ve no, l'altra 

♦ annað kvöld: demà al vespre (o: demà vespre, Mall.) 

♦ annar í jólum: dia f de Sant Esteve (o: sa segona festa de Nadal, Mall.) 

♦ annar í páskum: dilluns m de Pasqua (o: sa segona festa de Pasqua, Mall.) 

♦ þriðjudagurinn annar en kemur: dimarts qui ve no, l'altre 

3. <adj. & pron. indef.>: un altre m, una altra f 

◊ erum við nú þar komnir að vist að okkur samir eigi annað en vel sé með okkur og það eitt missætti hafir hér í millum verið að lítils er virðanda og því látum nú vel vera héðan af: hem acabat per estatjar-nos a un lloc on res no ens convé més que conviure amb bones relacions; l'única desavinença que hi ha hagut entre nosaltres ha estat de poca rellevància, de manera que d'ara endavant val més que les tinguem en pau [i procurem entendre'ns bé]

♦ að öðru hverju: variant antiquada de → öðru hverju “de tant en tant”

♦ aðrir... hinir...: els uns... els altres...

♦ allir aðrir: tots els altres

♦ annar... hinn...: [l']un... l'altre...

♦ annar hver, önnur hver, annað hvert: cada segon -a

♦ annar maður: un altre home

♦ annars staðar: en algun altre lloc, a una altra banda, enjondre

♦ eitthvað annað: [alg]una altra cosa

♦ hitt og annað: això i allò

♦ hvað annað?: què sinó?

◊ hvað annað getum við gert?: quina altra cosa podem fer?

♦ hvað eftir annað: una vegada i una altra

♦ hver annar: qualsevol altre

♦ hvor... annar, hvor... önnur, hvort... annað: l'un -a i l'altre -a, l'un -a a l'altre -a

◊ þau sendu hvort öðru ástarbréf: es van enviar cartes d'amor l'un a l'altre (ell i ella es van escriure mútuament cartes d'amor)

◊ þau brostu hvort til annars: es van somriure mútuament

♦ meðal annars: entre d'altres coses

♦ sumir... aðrir...: els uns... els altres...

♦ öðru hverju: (við og við) de tant en tant, adesiara

♦ öðru hvoru: (við og við, öðru hverju) de tant en tant, adesiara

4. <num. card.>: (annar af tveimur) un m, una f (de dos. En aquesta accepció, el substantiu porta sempre l'article)

♦ annar maðurinn: un dels [dos] homes, un de tots dos homes

♦ önnur konan: una de les dues dones, una de totes dues dones

♦ annað bréfið: una de les dues cartes, una de totes dues cartes

♦ hálfur annar: un i mig

♦ með annarri hendi: amb una sola mà (o: amb una mà tota sola, Mall.) 

◊ hann er blindur á öðru auganu: és cec d'un ull

5. <adj.>: (breyttur) diferent (distint, canviat)

♦ hann er orðið annar maður: ha canviat totalment (ja no és la persona que era abans)

annar, önnur, annað A. Singular   Masculí   Femení   Neutre N annar, <†> annarr   önnur, <†> ǫnnor   annað, <†> annat A annan   aðra   annað, <†> annat G annars   annarrar   annars D öðrum, <†> ǫðrom   annarri, <†> annarre   öðru, <†> ǫðro   B. Plural:   Masculí   Femení   Neutre N aðrir, <†> aðrer   aðrar   önnur, <†> ǫnnor A aðra   aðrar   önnur, <†> ǫnnor G annarra   annarra   annarra D öðrum, <†> ǫðrom   öðrum, <†> ǫðrom   öðrum, <†> ǫðrom

annar·hver <pron. indef.. Se'n declinen tots dos components. També escrit amb separació dels components: annar hver>:

cada segon, cada segona

♦ annaðhvert ár: cada segon any, cada dos anys

♦ annanhvern dag: cada dos dies

annar·hvor, -hvor, -hvort <pron. indef. Se'n declinen tots dos components>:

un de tots dos, una de totes dues, o l'un -a o l'altre -a

◊ ég kem annanhvorn daginn: vindré un de tots dos dies

◊ talaðu við annanhvorn þeirra: parla amb un d'ells dos

annar·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (útlendur) foraster -a (que no és de l'indret)

◊ með annarlegu tungutaki og annarlegum vörum mun ég tala til lýðs þessa, og eigi að heldur munu þeir heyra mig: parlaré a aquesta gent en llengües estrangeres i per llavis estrangers, però ni així no m'escoltaran

2. (kynlegur) estrany -a (no habitual, rar)

◊ þú áttir að bjóða sumum mönnum að fara ekki með annarlegar kenningar...: hi havies de convidar alguns a no ensenyar doctrines estranyes

3. (annarra manna) aliè -a (no propi)

◊ ...svo að útlendir menn mettist ekki af eigum þínum og aflafé þitt lendi ekki í annarlegu húsi: ...de manera que uns estrangers no s'atipin amb els teus béns ni l'esforç del teu treball vagi a raure a casa aliena

annars¹:

gen. sg. m. & nt. → annar, önnur, annað “un altre”

annars² <adv.>:

1. (öðruvísi) altrament, sinó (en cas contrari, d'altra manera)

2. (raunar) per cert (d'això; ara que hi penso, a propòsit)

annars·hugar <adj. inv.>:

amb la ment a una altra banda, distret -a, esmaperdut -uda, perdut -uda en els seus pensaments

annars·konar <adv. pronominal. També escrit amb separació dels components: annars konar>:

una altra mena de, un altre tipus de, una altra casta de (Mall.) 

annars·staðar <adv.. També escrit amb separació dels components: annars staðar>:

a alguna altra banda, a algun altre lloc, enjondre

annars·vegar <adv.>:

Mot emprat en la locució:

♦ þegar þetta er annarsvegar: si és així, en aquest cas, si es tracta d'això

annars·vegar... hinsvegar... <correl.>:

d'una banda... de l'altra...

<†>  annar·tveggi, -tveggja, -tveggja <pron. indef. Se'n declinaven tots dos components. El segon component, com a adjectiu feble>:

un de tots dos, una de totes dues

annast <annast ~ önnumst | annaðist ~ önnuðumst | annast ║ e-ð ~ e-n>:

tenir cura d'una cosa ~ d'algú, ocupar-se d'una cosa ~ d'algú, encarregar-se d'una cosa ~ algú

◊ verið því óhræddir, ég skal annast yður og börn yðar: per això, no tingueu por: jo m'encarregaré de vosaltres i dels vostres infants

♦ annast um e-ð: ocupar-se d'una cosa, encarregar-se d'una cosa

anna·tími <m. -tíma, -tímar>:

1. <GEN> hora f punta

2. (árstími) temporada alta  (època de l'any)

annálaður, annáluð, annálað <adj.>:

cèlebre

annáll <m. annáls, annálar>:

annal m

an·nes <n. -ness, -ness. Gen. pl.: -nesja; dat.pl.: -nesjum>:

punta f de terra, cap m

annexía <f. annexíu, annexíur>:

església sufragània, església f sucursal

annir:

nom. & ac. pl. de → önn “ocupació, feina”

ann·marki <m. -marka, -markar>:

defecte m

♦ finna einhvern annmarka á e-m: trobar-li algun defecte a algú

♦ íhuga annmarka á e-u: considerar les mancances d'una cosa

ann·ríki <n. -ríkis. No comptable>:

feinada f, tràfec m de feina, esdernec m de feina, pressada f (Mall.) 

◊ mikið annríki hjá slökkviliði Akureyrar um helgina: gran activitat dels bombers d'Akureyri durant el cap de setmana

ann·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

molt atrafegat -ada, molt ocupat -ada, molt enfeinat -ada

♦ eiga annríkt: <LOC> estar molt enfeinat -ada

annt <adj. inv.>:

mot emprat en la locució:

♦ e-m er annt um e-ð: estar-ne molt d'una cosa, atorgar molta d'importància a una cosa

♦ e-m er annt um að <+ inf.>¹ ~ <+ subj.>²: algú té un viu interès perquè <+ inf.>¹ ~ <+ subj.>²

♦ e-m er annt um e-n: tenir algú en molta d'estima, sentir estimació per algú

♦ láta sér annt um e-n: tenir cura d'algú, ocupar-se d'algú

♦ láta sér annt um e-ð: tenir cura d'una cosa, vetllar per una cosa

◊ blóðvargarnir hata hinn ráðvanda, en réttvísir menn láta sér annt um líf hans: els sanguinaris odien l'íntegre, però els rectes miren de salvar-li la vida

annögl <f. annaglar, anneglur>:

<MED> repeló m, desenemic m, reveixí m

ansa <ansa ~ önsum | ansaði ~ önsuðum | ansað ║ e-u ~ e-m>:

1. (andsvara, andmæla) replicar a una cosa ~ a algú (donar rèplica)

2. (svara) respondre a una cosa ~ a algú (donar resposata)

◊ ansaðu mér!: respon-me!

3. (skeyta um, sinna) preocupar-se d'una cosa (fer-se maldecaps per, capficar-se per)

4. (hirða um) ocupar-se d'una cosa (tenir o prendre cura de)

♦ ansa e-u ~ e-m ekki: ignorar una cosa ~ [el que diu] algú, no fer cas d'una cosa ~ d'algú

◊ sjá, meðan barnið lifði, töluðum vér við hann, en hann ansaði oss ekki: guaita, quan el nen encara vivia, parlàvem amb ell però ell no feia cas del que li dèiem

ansi <adv.>:

+ [adj. ~ adv.]: força + [adj. ~ adv.], bastant + [adj. ~ adv.] (Bal.) 

♦ ansi góður: força bo

♦ ansi vel: força bé

ansjósa <f. ansjósu, ansjósur>:

♦ peix Engraulis encrasicholus

1. (lifandi, fersk) seitó m, aladroc m (esp. Bal. i Val.) (viu; acabat de pescar)

2. (í saltlegi, niðursoðin) anxova f (en conserva)

ansjósu·flak <n. -flaks, -flök>:

<CULIN> filet m d'anxova

♦ ansjósuflök í ólífuolíu: filets d'anxova en oli d'oliva

Anteos <m Anteosar, pl. no hab.>:

variant de → Antæos ‘Anteu’

♦ Anteos Jarðarson: Anteu fill de Gea

Anti-Kristur <m. -Krists, no comptable>:

<RELIG> Anticrist m

Antilla-eyjaklasi <m. -eyjaklasa, no comptable>:

<GEOG> arxipèlag m de les Antilles

Antilla-eyjar <f.pl -eyja>:

<GEOG> les Antilles

antilópa <f. antilópu, antilópur>:

antílop m  (nom genèric de nombrosos bòvids i d'algun artiodàctil)

anti·tesa <f. -tesu, -tesur>:

(í þráttarhyggju) antítesi f (en dialèctica) (→ andtesa)

♦ tesa, antitesa og syntesa: tesi, antítesi i síntesi

Antígóna <f. Antígónu, pl. no hab.>:

Antígona f (Ἀντιγόνη)

antímon <n. antímons, no comptable>:

antimoni m, <†> estibi m (semimetall Sb)

antímon·glans <m. -glanss, no comptable>:

estibina f, antimonita f (Sb2S3)

Antíokkía <f. Antíokkíu, pl. no hab.>:

Antioquia f (Ἀντιόχεια)

Antæos <m. Antæosar, pl. no hab.>:

Anteu m (Ἀνταῖος)

anúsi* <m. anúsa, anúsar>:

anús m (אָנוּס) (fl./pl.: anussos)

♦ óumskornir anúsar: anussim arelim, anussos incircumcisos (אנוסים ערלים), bené anussim (בְּנֵי אֲנוּסִים)

apa <apa ~ öpum | apaði ~ öpuðum | apað ║ e-ð eftir e-m>:

estrafer una cosa d'algú, escarnir algú en una cosa, contrafer una cosa d'algú (per burlar-se'n)

♦ apa orð e-s: escarnir les paraules d'algú

♦ apa e-n upp: parodiar algú

apa- <en compostos>:

simiesc -a, simià -ana, piteco-, pitec-

apa·bóla <f. -bólu, no comptable>:

<MED> verola f del simi, verola simiesca, verola simiana, pigota simiesca (Val., Bal.)

apa·hör* <m. -hörs, -hörvar>:

bugiot m (planta Thesium humifusum syn. Thesium divaricatum)

apa·köttur <m. -kattar, -kettir>:

1. (hermikráka) imitador m, escarnidor m, imitadora f, escarnidora f (bufó que escarneix algú)

2. (flón, maður sem lætur eins og api) petimetre m, mico m (nici, beneit que es comporta com un mico, que fa el mico)

3. (smáapi með hala sem lifir í trjám) macaco m, mico m, gat maimó m (mico petit, de cua llarga, que viu als arbres)

apaldur¹ <m. apaldurs, apaldrar>:

1. pomera f (arbre Pyrus malus) (→ eplatré)

2. (aldintré) arbre fruiter (qualsevol arbre que faci fruita)

3. (stórt tré) arbre m d'esponera (arbre gros i esponerós)

apaldur² <m. apalds, apaldar>:

variant de → apaldur¹ ‘pomera etc.’

apal·grár, -grá, -grátt <adj.>:

de pèl blanc i negre (cavall, bou)

◊ fimmtadaginn reið maður að þeim Kormlöðu á apalgrám hesti og hafði í hendi pálstaf. Hann talaði lengi við þau Bróður og Kormlöðu: dijous un home va arribar fins a ell i na Kormlöð a dalt d'un cavall de pèl blanc i negre, duent una llança a la mà. Va parlar molta d'estona amb en Bróðir i na Kormlöð

◊ Ólafur pái átti marga kostgripi í ganganda fé. Hann átti uxa góðan er Harri hét, apalgrár að lit, meiri en önnur naut. Hann hafði fjögur horn: n'Olav Paó tenia més d'una peça valuosa de bestiar; posseïa un bon bou que nomia Harri, de pèl blanc i negre, més gros que no qualsevol altre bou o vaca. Tenia quatre banyes

apal·hraun <n. -hrauns, -hraun>:

<GEOL> lava aa f

api <m. apa, apar>:

1. <GEN> mona m, moneia f (Mall.)

2. (með hala) mico m (amb cua llarga)

3. (heimskingi, auli) petimetre m, nici m, nícia f (estúpid, beneit)

♦ hann er algjör api: <LOC FIG> és un perfecte nici

apótek <n. apóteks, apótek>:

farmàcia f, apotecaria f (esp. Bal.)

◊ hvar er apótek?: on hi ha una farmàcia?

◊ hvar er hér í nágrenninu apótek?: on hi hauria una farmàcia per aquí aprop?

◊ hvar er næsta apótekið?: on cau la farmàcia més propera?

♦ → lyfjabúð

♦ apótek með kvöld-, nætur- og helgarþjónustu: farmàcia de guàrdia

♦ kvöld-, nætur- og helgarvarsla fyrir þessa viku er í Garðsapóteki: aquesta setmana la farmàcia de guàrdia és la Garðsapótek

♦ vaktir apóteka: farmàcies de guàrdia

apótekari <m. apótekara, apótekarar>:

farmacèutic m, farmacèutica f, apotecari m (Mall.), apotecària f (Mall.) 

apóteka·rós <f. -rósar, -rósir>:

roser ver (planta Rosa gallica)

appelsín <n. appelsíns, appelsín>:

taronjada f (refresc carbonatat amb gust de taronja)

appelsína <f. appelsínu, appelsínur>:

taronja f

appelsínu·börkur <m. -barkar, -berkir>:

<CULIN> pell f (o: escorça f; o: pela f) de taronja  (confitada, per a fer-ne confitura etc.)

appelsínu·gulur, -gul, -gult <adj.>:

[de color] taronja

appelsínu·húð <f. -húðar, -húðir>:

cel·lulitis f

appelsínu·hýði <n. -hýðis, -hýði>:

pela f de taronja, clovella f de taronja (Mall.)

appelsínu·safi <m. -safa, -safar>:

suc m de taronja, taronjada f

appelsínu·tré <n. -trés, -tré>:

taronger m (arbre Citrus sinensis)

Appennína·fjöll <n.pl -fjalla>:

els Apenins m.pl

apríkósa <f. apríkósu, apríkósur>:

albercoc m

apríkósu·tré <n. -trés, -tré>:

albercoquer m

apríl <m. apríl (o: <†> apríls), aprílmánuðir>:

abril m

apríl·gabb <n. -gabbs, -göbb>:

innocentada f

apynja <f. apynju, apynjur>:

mona f, moneia f (Mall.) (femella)

ar <n. ars, ör>:

gra m de pols en un raig de llum

araba- <en compostos>:

àrab

Araba·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:

Lliga f Àrab

Araba·gæðingur <m. -gæðings, -gæðingar>:

cavall m àrab

♦ hreinhræktaður Arabagæðingur: pura-raça m  (o: pura-sang m) àrab, cavall m àrab de pura raça

Araba·heimur <m. -heims, no comptable>:

món àrab

♦ arabaheimurinn: el món àrab

Araba·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall m àrab (→ Arabagæðingur)

♦ hreinhræktaður Arabahestur: pura-raça m  (o: pura-sang m) àrab

araba·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:

república f àrab

♦ Sameinaða Arabalýðveldið: <HIST> República Àrab Unida

♦ Sýrlenska Arabalýðveldið: República Àrab Siriana

Araba·lönd <n.pl -landa>:

països m.pl àrabs

Araba·ríki <n. -ríkis, -ríki. Gen. pl.: -ríkja; dat.pl.: -ríkjum>:

estat m àrab, país m àrab

♦ Bandalag Arabaríkja: Lliga d'Estats Àrabs

Arabi <m. Araba, Arabar>:

1. <GEN> àrab m & f

2. (Arabagæðingur) cavall m àrab (de raça àrab)

♦ hreinræktaður Arabi: pura-raça m  (o: pura-sang m) àrab

arabiska <f. arabisku, no comptable>:

àrab m (llengua semítica) (→ arabíska)

arabiskur, arabisk, arabiskt <adj.>:

àrab, aràbic -iga (→ arabískur, arabísk, arabískt)

Arabía¹ <f. Arabíu, no comptable>:

Aràbia f

♦ hin hamingjusama Arabía: <HIST> Aràbia feliç, Arabia felix

♦ → Sádi-Arabía “Aràbia Saudita”

Arabía² <n. Arabía, no comptable>:

<†> variant arcaica de → Arabía¹ “Aràbia”

Arabía·hestur <m. -hests, -hestar>:

<†> variant arcaica de → Arabíuhestur “cavall àrab”

arabíska <f. arabísku, no comptable>:

àrab m, llengua àrab (llengua semítica)

arabískur, arabísk, arabískt:

àrab, aràbic -iga

♦ arabísk meri: egua àrab

♦ Arabíska eyðimörkin: el desert aràbic (o: àrab)

♦ arabískur gæðingur: cavall àrab

♦ hreinræktaður arabískur gæðingur: cavall àrab de pura raça

♦ arabískt gúmmí: goma aràbiga

♦ arabískt letur: caràcter aràbic, lletra aràbiga

♦ arabískt stafróf: alfabet aràbic

♦ arabískur markaður: soc f, assoc f

♦ arabískur stóðhestur: semental m àrab

♦ Sameinuðu Arabísku Furstadæmin: Emirats Àrabs Units

♦ tökuorðin af arabískum uppruna í katalönsku: els manlleus lexicals del català d'origen àrab

♦ arabískur tölustafur (o: arabísk tala): xifra aràbiga

♦ arabískir tölustafir: xifres aràbigues

♦ arabískar tölur: xifres aràbigues

Arabíu·haf <n. -hafs, no comptable>:

mar f,m d'Aràbia

Arabíu·hestur <m. -hests, -hestar>:

cavall m àrab

Arabíu·skagi <m. -skaga, no comptable>:

península f d'Aràbia

arabskur, aröbsk, arabskt <adj.>:

àrab, aràbic -iga (→ arabískur, arabísk, arabískt)

Aragóni <m. Aragóna, Aragónar>:

aragonès m, aragonesa f 

◊ hér mátti sjá þjóðir hinna sex spánversku kóngsríkja, sem eru kastilíanar, aragónar, katalúníumenn, valensíubúar, mæorkuþjóð og navarramenn: aquí s'hi podien veure gent dels sis regnes espanyols, que són castellans, aragonesos, catalans, valencians, mallorquins i navarresos

Aragónía <f. Aragóníu, no comptable>:

Aragó m

aragónít <n. aragóníts, aragónít>:

<GEOL> aragonita f (carbonat de calci ròmbic)

Aragóníu·búi <m. -búa, -búar>:

aragonès m, aragonesa f (nadiu o habitant d'Aragó)

Aragóníu·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m d'Aragó

aragónska <f. aragónsku, no comptable>:

aragonès m (llengua romànica)

aragónskur, aragónsk, aragónskt:

aragonès -esa

ara·grúi <m. -grúa, no comptable>:

1. (mikill fjöldi dýra) fotimer m, xinxer m, formiguer m (gran multitud d'animals)

♦ aragrúi af engisprettum: una munió de llagosts, una gran quantitat de llagosts

2. (mikill fjöldi manna) gran multitud f, gernació f [incalculable] (multitud immensa de gent, legió)

◊ fjöldi valfallinna manna og aragrúi af líkum, mannabúkarnir eru óteljandi, þeir hrasa um búkana: una gran multitud de caiguts en la batalla, masses de cadàvers, els morts són incomptables, ensopeguen amb els morts

◊ aragrúi af beinum: una gran quantitat d'ossos

♦ aragrúi af fólki: una gentada increïble, una gran multitud de gent

Aragún <n. Aragúns, pl. no hab.>:

<†> variant arcaica de → Aragónía “Aragó”

◊ <...> en hvar sem þau komu til staða, þá riðu út [í móti þeim] júnkfrúr, riddarar ok barúnar, eptir því sem konúngrinn af Aragun (per Aragún?) hafði ráð fyrir gert: <...> i allà on arribaven a una ciutat, els sortien [a l'encontre] donzelles, cavallers i barons fent segons el que havia manat el rei d'Aragó

Aram <n. Arams, no comptable>:

<HIST> Aram m, Aramea f

◊ Ísraelsmenn gjörðu enn að nýju það, sem illt var í augum Drottins, og dýrkuðu Baala og Astörtur, guði Arams, guði Sídonar, guði Móabs, guði Ammóníta og guði Filista, og yfirgáfu Drottin og dýrkuðu hann ekki: els israelistes tornaren a fer el que estava malament als ulls de Jahvè: reteren culte als baals i a les astartes, als déus d'Aram, als déus de Sidó, als déus de Moab, als déus dels ammonites i als déus dels filisteus i van abandonar Jahvè i ja no li reteren culte

Aramei <m. Aramea, Aramear>:

arameu m, aramea f (membre del poble arameu)

arameíska <f. arameísku, no comptable. Aquesta és l'única forma emprada en la traducció islandesa de la Bíblia>:

arameu m (→ aramíska)

◊ þá sögðu Kaldearnir við konunginn á arameísku: aleshores els caldeus van dir al rei en arameu...

◊ tala þú við þjóna þína á arameísku, því að vér skiljum hana, en tala eigi við oss á Júda tungu í áheyrn fólksins, sem uppi er á borgarveggnum: fes el favor de parlar als teus servents en arameu, car nosaltres l'entenem; no ens parlis en la llengua dels jueus davant del poble que és a dalt damunt les muralles

◊ en bréfið var ritað á arameísku og útlagt (ū·χƏθāβ hanništǝwān, kāθūβ ʔărāmīθ, ū·mǝθurgām ʔărāmīθ ,וּכְתָב, הַנִּשְׁתְּוָן, כָּתוּב אֲרָמִית, וּמְתֻרְגָּם אֲרָמִית): i la carta era escrita amb caràcters arameus i en llengua aramea

arameískur, arameísk, arameískt <adj.. Aquesta és l'única forma emprada en la traducció islandesa de la Bíblia>:

arameu -ea (→ aramískur, aramísk, aramískt)

◊ Ísak var fertugur að aldri, er hann gekk að eiga Rebekku, dóttur Betúels hins arameíska frá Paddan-aram, systur Labans hins arameíska: Isaac tenia quaranta anys quan prengué per muller Rebeca, la filla de Batuel, l'arameu de Fadan-Aram, i germana de Laban, l'arameu

aramiska <f. aramisku, no comptable>:

arameu m (llengua semítica) (→ aramíska)

◊ Páskar heita á aramisku פִּסְחָא: Pasqua, en arameu, es diu פִּסְחָא

aramiskur, aramisk, aramiskt <adj.>:

arameu -ea (→ aramískur, aramísk, aramískt)

aramíska <f. aramísku, no comptable>:

arameu m (llengua semítica)

aramískur, aramísk, aramískt:

arameu -a

♦ aramískt tökuorð: aramaisme m

aramísku·sletta <f. -slettu, -slettur>:

aramaisme m

Aram·land <n. -lands, no comptable>:

<HIST> país m d'Aram

◊ þegar Jakob flýði til Aramlands, þá gjörðist Ísrael þjónn vegna konu, og vegna konu gætti hann hjarðar: quan Jacob fugí al país d'Aram, Israel serví per una dona, i per una dona guardà ramats

Aran·búi <m. -búa, -búar>:

aranès m, aranesa f (nadiu o habitant d'Aran)

aranska <f. arönsku, no comptable>:

aranès m (llengua romànica)

Aranska er aðaltungumál í Aran-dalnum og samopinbert tungumál auk katalónsku og kastilísku.

aranskur, arönsk, aranskt:

aranès -esa

arða <f. örðu, örður>:

1. <GEN> bonyet m (petita rugositat o verrucositat, grop petit, aspror en superfície altrament llisa)

♦ arða á hörundi: petita rugositat a la pell  (granet, fic petit, berrugueta, petita verrucositat etc.)

♦ arða í pappír: petita rugositat a la pell  (brosseta de roba o de vegetal en un full de paper)

♦ örður á hjarni: bonys a la neu  (a causa de pedres i altres objectes que hi ha dessota i que es poden, o no, veure parcialment)

♦ örður á ísi: petites desigualtats o amuntegaments en el glaç 

♦ ekki arða (o: ekki arða): <FIG> no-res, ni una engruna

2. (smáhnúður) tubercle m (nòdul)

♦ → kalkarða “cistòlit”

♦ → smáarða “col·licle”

3. (ögn) partícula f (granet, brosseta, engruneta)

arð·bær, -bær, -bært <adj.>:

lucratiu -iva, rendible

◊ arðbær sala: una venda lucrativa

◊ arðbærasta kvikmynd sögunnar: la pel·lícula més lucrativa de la història

◊ er orkusala til stóriðju arðbær?: resulta rendible la venda d'energia a la gran indústria?

arð·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur>:

càrrega f útil

arð·laus, -laus, -laust <adj.>:

no rendible

arð·lítill, -lítil, -lítið <adj.>:

poc rendible

arð·miði <m. -miða, -miðar>:

<ECON> cupó m (d'interessos o dividends)

arð·rán <n. -ráns, pl. no hab.>:

explotació f

◊ arðrán verkalýðsins: explotació dels treballadors

arð·ræna <-ræni ~ -rænum | -rændi ~ -rændum | -rænt ║ e-n>:

explotar algú

◊ arðræna starfsfólkið: explotar els treballadors

◊ fyrirtækið arðrænir starfsmenn sína: l'empresa explota els seus treballadors

arð·samur, -söm, -samt <adj.>:

rendible, lucratiu -iva, profitós -osa

arð·semi <f. -semi, pl. no hab.>:

rendibilitat f

arðsemi fjárfestingar: retorn m de la inversió (o: d'inversió), retorn m per inversió, ROI m, rendiment m segons inversió, rendiment m de la inversió

arðsemi heildareigna: rendibilitat f sobre actius totals, ROA m

arðsemi fjármagns: rendibilitat f del capital

arðsemi hlutafjár: rendibilitat f del capital social

arðsemi·eftirlit <n. -eftirlits, -eftirlitsemi>:

control m de la rendibilitat

arður¹ <m. -arðs, pl. no hab.>:

1. <GEN> guanys m.pl

◊ það dregur lítinn arð: no se'n treu gaire, no dóna gaire benefici

◊ fyrirtækið skilar arði: l'empresa dóna guanys

2. (afrakstur) rendiment m (guany o benefici fruit de l'activitat de l'empresa)

3. (um hlutafé) dividend m (benefici a repartir segons participació en el capital de l'empresa)

arður af hlutabréfum: benefici procedent del repartiment del dividend, benefici de les accions (ingressos obtinguts pel repartiment del dividend segons la participació en el capital de l'empresa)

arður af hlutafé: dividend m, benefici del capital social

arður² <m. arðurs, arðrar>:

<HIST> arada f, aladre m (Val., Lleida), <†> aradre m (→ plógur)

◊ beit þín yxn fyr arðr: juny el teus bous a l'arada

arðvæn·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (ábatasamur) rendible, lucratiu -iva (econòmicament beneficiós o profitós)

2. ([vel] launaður) remuneratiu -iva, ben remunerat -ada (activitat laboral)

◊ arðvænleg¹ ~ arðbær² starfsemi: activitat remunerativa¹ ~ lucrativa²

3. (gróðavænlegur, lílegur til að gefa arð af sér, til að verða arðsamur) que promet bons beneficis (que és versemblant que doni beneficis econòmics)

◊ arðvænlegt fyrirtæki: una empresa que promet ser lucrativa

Ares <m. Aresar, no comptable>:

<MITOL> Ares (el Mart grec)

Aresar·hæð <f. -hæðar, no comptable>:

(Dómflöturinn) l'Areòpag m

◊ og þeir tóku hann og fóru með hann á Aresarhæð og sögðu: aleshores el van agafar i se l'endugueren a l'Areòpag

◊ Þá sté Páll fram á miðri Aresarhæð og tók til máls: Aleshores, Pau, dret al mig de l'Areòpag, digué

<†>  arfa <f. örfu, örfur>:

(kvenerfingi) hereva f, hereua f

arfa·góss <n. -góss, pl. no hab.>:

(erfðagóss) massa hereditària (cabal hereditari)

arfa·næpa <f. -næpu, -næpur>:

nap salvatge, nap farratger d'estiu (planta Brassica rapa var. sylvestris syn. Brassica rapa subsp. sylvestris syn. Brassica rapa subsp. campestris syn. Brassica campestris)

arfa·sáta <f. -sátu, -sátur>: 

pila f de mala herba, caramull (Mall.) [gros] de mala herba

◊ kerling var sú ein at Bergþórshváli, er Sæunn hét; hon var fróð at mǫrgu ok framsýn <...> Þat var einn dag, at hon þreif lurk í hǫnd sér ok gekk upp um hús at arfasátu einni. Hon laust arfasátuna ok bað hana aldri þrífask, svá veslug sem hon var <...> Kerling mælti: "Þessi arfasáta mun tekin ok kveyktr við eldr, þá er Njáll er inni brenndr ok Bergþóra, fóstra mín, - ok berið þér hana á vatn," segir hon, "eða brennið hana sem skjótast": A Bergþórshváll hi havia una vella que nomia Sæunn. Era sàvia en moltíssimes de coses i podia predir el futur <...> Un dia va agafar un garrot i va donar la volta a la casa fins a un caramull gros de mala herba que hi havia a la part del darrere. Va pegar-li un cop de garrot i el va maleir desitjant-li el pitjor per ésser tan miserable <...> La vella li va dir: "Agafaran aquest caramull de mala herba i li prendran foc quan cremin en Njáll a ca seva amb la meva afillada Bergþóra. Posa'l dins aigua" va prosseguir, "o crema'l tan aviat com puguis"

arfa·spori <m. -spora, -sporar>:

paparra f, matapoll m, estafisàgria f, caparrós m (Mall.) (planta Delphinium staphisagria)

arf·beri <m. -bera, -berar>:

transmissor m de malaltia hereditària, transmissora f de malaltia hereditària

arf·blendinn, -blendin, -blendið <adj.>:

heterozigot

arf·borinn, -borin, -borið <adj.>:

legitimari -ària, legítim -a (hereu)

arf·gengi <n. -gengis, pl. no hab.>:

(ættgengi) heretabilitat f (de tret genètic, de malaltia genètica)

arf·gengur, -geng, -gengt <adj.>:

hereditari -ària, heretable (malaltia)

◊ arfgengur sjúkdómur: malaltia hereditària

arf·hreinn, -hrein, -hreint <adj.>:

homozigot

arfi¹ <m. arfa, arfar>:

(erfingi) hereu m, hereva f

arfi² <m. arfa, arfar>:

1. (illgresi) males herbes, mala herba (herba no útil)

reyta arfa: eixarcolar, birbar, entrecavar

2. designació de plantes dels gèneres Stellaria, Honckenya i Polygonum:

♦ → akurarfi “rèvola menuda”

♦ → bakkaarfi “rèvola de molleric, estel·lària d'aiguamoll”

♦ → broddarfi “rèvola”

♦ → haugarfi “morrons de canari”

♦ → lágarfi “estel·lària deprimida”

♦ → línarfi “estel·lària boreal”

♦ → skógararfi “rèvola de bosc”

♦ → stjörnuarfi “rèvola d'estrella”

3. morrons m.pl de canari, [herba] saginera (Mall.), picapoll m, borrissol m, morró m (emprat hab. en pl.: morrons), picagallina f (planta Stellaria media) (→ haugarfi)

4. arfar <m.pl arfa>: (fjöruarfaflesjur) honqueniar m (planes baixes cobertes de Honckenya peploides; → fjöruarfi, → berjarfi)

arf·laus, -laus, -laust <adj.>:

desheretat -ada, sense herència

gera e-n arflausan: desheretar algú

arf·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitt ║ e-n>:

instituir algú [com a] hereu

arfleiða e-n að e-u: deixar una cosa en herència a algú

arf·leiðandi <m. -leiðanda, -leiðendur>:

testador m, testadora f, causant m & f, atorgant m & f

arf·leiðingur <m. -leiðings, -leiðingar>:

1. (arfleiddur maður) hereu instituït, hereva instituïda (en oposició al legitimari)

2. <FIG> legatari m, legatària f

arf·leiðsla <f. -leiðslu, pl. no hab.>:

institució f d'hereu, institució f d'herència 

arfleiðslu·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

testament m

gera arfleiðsluskrá: fer testament, <JUR> atorgar testament

arf·leifandi <m. -leifanda, -leifendur>:

testador m, testadora f

arf·leifð <f. -leifðar, pl. no hab.>:

1. <GEN> llegat m, deixa f 

2. (ættaróðal) heretat f, terres f.pl pairals (rebudes en heretatge)

arfsals·maður <m. -manns, -menn>:

persona que renuncia als seus drets successoris a favor d'una altra a canvi que aquesta li doni estatge i el mantingui

arfskipta·þrætur <f.pl -skipta>:

disputes f.pl pel repartiment de l'herència

arf·skipti <n.pl -skipta>:

repartiment m de l'herència, <JUR> liquidació f de l'herència

arf·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

<LITER> tradició f oral

arf·taki <m. -taka, -takar>:

successor hereditari, successora hereditària, hereu m, hereva f

vera eðlilegur arftaki e-s: ésser hereu natural d'algú

arf·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:

heretat -ada [d'antic], tradicional

arftekin hefð: tradició heretada [d'antic]

arf·tækur, -tæk, -tækt <adj.>:

amb dret a l'herència

arftöku·maður <m. -manns, -menn>:

hereu m [legitimari], hereva f [legitimària] (persona amb dret a heretar)

arftöku·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

dret m a succeir, dret m a heretar

arfur¹ <m. arfs, pl. no hab.>:

1. (eignir) herència f, <LIT> heretatge m, <LIT> hereditat f (cabal hereditari, patrimoni hereditari)

fá arf: rebre una herència

2. <FIG> llegat m, deixa f

arfur fortíðar: el llegat del passat

<†> 3. (erfðaröð) línia successòria (ordre successori)

vera fyrri í arfi: ésser el primer en la línia successòria

<†> 4. (föðurleifð, sú er aðalerfingi fær að erfð) patrimoni m pairal (herència que rebia l'hereu [universal] de la família, heretat paterna)

<†>  arfur² <m. arfs, arfar>:

1. (nautpeningur, nautgripir) vacum m, bous m.pl (bestiar boví)

2. (tarfur) bou m, brau m (toro)

arf·þegi <m. -þega, -þegar>:

hereu m, hereva f 

arg <. args, pl. no hab.>:

xiscladissa f, cridadissa f estrident

arga <arga ~ örgum | argaði ~ örguðum | argað>:

1. (garga) cridar (fort i de manera estrident)

2. (siga) aquissar, afuar (Mall.) (abordar amb grans crits)

arga hundum á dýrið: aquissar els gossos contra la guineu, afuar els cans a la rabosa

Argentína <f. Argentínu, pl. no hab.>:

Argentina f

Argentíni <m. Argentína, Argentínar>:

argentí m, argentina f (natural o habitant d'Argentina)

argentínskur, argentínsk, argentínskt <adj.>:

argentí -ina (propi d'Argentina)

Argentínu·kona <f. -konu, -konur>:

argentina f (natural d'Argentina)

Argentínu lýsingur <m. lýsings, lýsingar>:

lluç argentí, lluç sudamericà  (peix Merluccius hubbsi)

Argentínu·maður <m. -manns, -menn>:

argentí m (natural d'Argentina)

argentískur, argentísk, argentískt:

variant de → argentínskur ‘argentí’

argentít <n. argentíts, no comptable>:

<GEOL> argentita f

argnerskur, argnersk, argnerskt <adj.>:

argiu -iva

argon <n. argons, pl. no hab.>:

argó m (gas noble Ar)

Argó <f. Argóar, pl. no hab.>:

Argo f (ἡ Ἀργώ)

Argóar·fari <f. -fara, -farar>:

argonauta m & f

Jason og Argóarfararnir fimmtíu og fimm: Jàson i els cinquanta-cinc argonautes

Arg·verji <m. -verja, -verjar>:

argiu m, argiva f

arg·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

argiu -iva

ari¹ <m. ara, arar>:

(100 fermetrar) àrea f (100 metres quadrats)

ari² <m. ara, arar>:

(karlfugl) aguilot m (àguila mascle, mascle d'àguila)

Aristóteles <m. Aristótelesar, no comptable>:

Aristòtil m

Aristófanes <m. Aristófanesar, no comptable>:

Aristòfanes m

aría <f. aríu, aríur>:

(einsöngslag) ària f

Aríadne <f. Aríadne, pl. no hab.>:

<MITOL> Ariadna f (Ἀριάδνη)

◊ Aríadne í völundarhúsinu: Ariadna al laberint

♦ þráður Aríadne: <MITOL & FIG> fil m d'Ariadna

Aríadne·þráður <m. -þráðar, -þræðir, pl. no hab.>:

<MITOL & FIG> fil m d'Ariadna

aría·þjóð <f. -þjóðar, -þjóðir>:

<HIST> poble ari (pobles perses i indis)

Aríi <m. Aría, Aríar>:

<HIST> ari m, ària f (perses & indis)

arískur, arísk, arískt <adj.>:

<HIST> ari ària (indoirànic)

Aríus <m. Aríusar, pl. no hab.>:

<HIST RELIG> Ari m

◊ trúfræði Aríusar: la doctrina religiosa d'Ari

aríus·trú <en compostos>:

<HIST RELIG> arianisme m

aríustrúar- <en compostos>:

<HIST RELIG> arià -ana

aríus·trúarmaður <m. -manns, -menn>:

<HIST RELIG> arià m, ariana f

aríus·villutrú <f. -villutrúar, pl. no hab.>:

<HIST RELIG> heretgia ariana

arkea <f. arkeu, arkeur>:

arqueobacteri m (♦ → fornbaktería “íd.”; ♦ → fyrna “íd.”)

Arkímedes <m. Arkímedesar, no comptable>:

Arquímedes m (andrònim, nom d'home)

♦ Arkímedes frá Sýrakúsu: <HIST> Arquímedes de Siracusa

♦ lögmál Arkímedesar: el principi d'Arquímedes

arma- <en compostos>:

tentacular

arm·band <n. -bands, -bönd>:

polsera f

armbands·úr <n. -úrs, -úr>:

rellotge m de polsera

Armeni <m. Armena, Armenar>:

armeni m, armènia f (persona natural o habitant d'Armènia)

◊ þjóðarmorðin Tyrkja á Armenum: el genocidi dels armenis perpetrat pels turcs

Armenía <f. Armeníu, pl. no hab.>:

Armènia f

armenska <f. armensku, no comptable>:

armeni m (llengua armènia)

armenskur, armensk, armenskt <adj.>:

armeni -ènia 

armingi <m. armingja, armingjar>:

1. (fátæklingur) pobre m, pobra f (miserable, persona gens acabalada)

2. (vesalingur) pobre desgraciat, pobra desgraciada (pobre infeliç)

arm·leggur <m. -leggjar (o: -leggs), -leggir>:

(handleggur, upphandleggur) braç m  (esp. part superior del braç, corresponent a l'húmer)

◊ ok særði sveinninn hann miklu sári í armlegginn: i el vailet li féu una gran ferida al braç

arm·slanga <f. -slöngu, -slöngur>:

hidra f (pòlip d'aigua dolça del gènere Hydra)

armur <m. arms, armar>:

1. <GEN> braç m

♦ spenna e-n örmum: abraçar algú

♦ taka e-m [með] opnum örmum: rebre algú amb els braços oberts

♦ vefja e-n örmum [sínum]: abraçar algú

2. (veiðiarmur á kolkröbbum, smokkfiskum o.s.fr.) tentacle m (de certs animals, com ara els pops, calamars etc.)

arnar:

gen. sg. de → örn “àguila”

arnar- <en compostos>:

aquilí -ina

arnar·burkni <m. -burkna, -burknar>:

falguera f (planta Pteridium aquilinum syn. Pteris aquilina syn. Eupteris aquilina)

arnar·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>:

niu m d'àguila

arnar·nef <n. -nefs, -nef>:

nas aquilí (o: aguilenc) 

arnar·skata <f. -skötu, -skötur>:

milana f, milà m, bon-jesús m (Mall.), viuda f (Men.) (peix Myliobatis aquila)

arn·páfi <m. -páfa, -páfar>:

guacamai m (designació d'ocells de diferents gèneres)

◊ bláguli arnpáfinn: guacamai m blau (ocell Ara ararauna)

◊ skarlatsrauði arnpáfinn: guacamai roig d'ales grogues (ocell Ara macao)

Aron <m. Arons, pl. no hab.>:

Aaron m, Aharon m (אַהֲרֹן)

◊ Aron kallaði ok litla verki fylgja sárum sínum eptir því sem líkendi þóttu til vera; kenndi hann þat fyrst allvaldanda Guði ok vatnvígslu Guðmundar biskups. Hann hafði ok enga lækninga aðra við sín sár en vatn þat er Guðmundr biskup hafði vígt, ok greru bæði vel ok skjótara en optast var vant: L'Aaron també va dir que les seves ferides li feien poc mal en relació amb el que hauria estat d'esperar; ho atribuïa en primer lloc a Déu totpoderós i a l'aigua beneïda del bisbe Gudmund perquè no s'havia aplicat cap altre tractament a les seves ferides que l'aigua que el bisbe Gudmund havia beneïda i les ferides s'havien curat bé i més ràpidament del que sol ésser sovint habitual

Arragún <n. Arragúns, pl. no hab.>:

<†> variant arcaica de → Aragónía “Aragó”

◊ þá er júnkfrúin reið til Barzalon, reið út konúngrinn af Arragún í mót henni með þrímr biskupum ok útalligum her, meirr ein þrjár mílur, ok fagnaði henni allsæmiliga: quan la princesa ja arribava a Barcelona, el rei d'Aragó va sortir al seu encontre més de tres milles, amb tres bisbes i una innombrable multitud, i li va fer un bon i molt honrós acolliment

	L'única explicació que trobo a aquesta forma, compartida també amb l'alemany medieval, és que el tràfic comercial marítim es feia en primera línia a través de Tarragona i que Arragún sigui, per tant, un creuament de Aragún amb *Tarragún.
	L'escoli nº 96 de les Gesta Hammaburgensis ecclesiae pontificum d'Adam de Bremen descriu un itinerari per viatjar des de Ripen (Flandres) fins a Terra Santa. La ciutat de Tarragona hi apareix sota la forma Arragún: De Narvese ad Arragun quatuor diebus et quatuor noctibus, angulariter inter aquilonem et orientem. De Arragun ad Barzalun uno die, similiter inter aquilonem et orientem. De Barzalun ad Marsiliam uno die et una nocte, fere versus orientem, declinando tamen parum ad plagam australem. [In Barzalun omnes viduae contemptui habentur ab indigenis] “De l'Estret de Gibraltar fins a Tarragona s'hi arriba en quatre dies i quatre nits navegant amb rumb escalonat nord-est. De Tarragona fins a Barcelona hi ha un dia navegant igualment amb rumb nord-est. De Barcelona a Marsella hi ha un dia i una nit navegant amb rumb de llevant, per bé que fent una mica de voltera cap a migjorn. A Barcelona totes les vídues sofreixen el menyspreu dels natius”. Font: http://hbar.phys.msu.ru/gorm/chrons/bremen.htm.

arseník <n. arseníks, no comptable>:

arsènic m

Arthúr <m. Arthúrs, no comptable>:

Artús m (→ Artús)

artískokka <f. artískokku, artískokkur>:

carxofa f

(Danicisme. Reemplaçar per:)

♦ → kambabolla “herbacol”

♦ → salatþistill “herbacol”

♦ → ætiþistill “carxofa”

Artúr <m. Artúrs, no comptable>:

Artús m (→ Artús)

Artús <m. Artúss, no comptable>:

Artús m

◊ Artús gat dregið sverðið úr steininum: n'Artús va poder treure l'espasa de la pedra

♦ Artús konungur: el rei Artús

♦ Artús konungur og riddarar hringborðsins: el rei Artús i els cavallers de la taula rodona

♦ Artús og Gunnvara: Artús i Ginebra

◊ Artús var undir lokin svikinn af eiginkonu sinni (Gunnvöru) og dó eftir mannskæðan bardaga af sárum sínum: vers el final, Artús va ésser traït per la seva dona i, després d'una mortífera batalla, va morir a conseqüència de les ferides rebudes

as <n. ass, pl. no hab.>:

<MÚS> la bemoll (nom de nota)

♦ as dúr (o: as-dúr): la bemoll major

◊ í as-dúr: en la bemoll major

♦ as moll (o: as-moll): la bemoll menor

◊ í as-moll: en la bemoll menor

♦ → a “la”

♦ → aís “la sostingut”

asafetida <n. asafetida, no comptable>:

<CULIN & PERFUM & MED> asafètida f  (extracte de la planta Ferula asafoetida)

asa·laust <adv.>:

sense cap [mena de] pressa

asbest <n. asbests, no comptable>:

amiant m

Aserbaídsjan <n. Aserbaídsjans (o: Aserbaídsjan), no comptable>:

Azerbaitjan m

aserbaídsjaníska <f. aserbaídsjanísku, no comptable>:

àzeri m, azerbaitjanès m (llengua àzeri) (→ aserska)

Aseri <m. Asera, Aserar>:

àzeri m & f, azerbaitjanès m, azerbaitjanesa f

aserska <f. asersku, no comptable>:

àzeri m, azerbaitjanès m (llengua àzeri)

aserskur, asersk, aserskt <adj.>:

àzeri, azerbaitjanès -esa

asesúlfam-K <n. asesúlfams-K, no comptable>:

<QUÍM> acesulfam-K m, acesulfam m de potassi, acesulfam potàssic, E-950 m

asetamínófen <n. asetamínófens, no comptable>: 

acetaminofèn m, acetaminofè m

asetón <n. asetóns, no comptable>:

acetona f (en sentit propi, i, per ext., també qualsevol líquid per llevar-se la laca o la pintura d’ungles)

asetýlsalisýl·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid acetilsalicílic

asetýl systeín <n. systeíns, no comptable>:

acetilcisteïna f

asetýl–systeín <n. -systeíns, no comptable>: → asetýl systeín

asetýl systín <n. systíns, no comptable>: → asetýl systeín

asi <m. asa, pl. no hab.>:

pressa f

asía¹ <f. asíu, asíur>:

<CULIN> (súrsaðar meðalstórar hvítar gúrkur í ediks- og kryddlegi) cogombre envinagrat  (cogombres, pelats i tallats a trossos, conservats en una solució d'aigua, vinagre i herbes)

Asía² <f. Asíu, no comptable>:

Àsia f

asíu- <en compostos>:

asiàtic -a

Asíu·búi <m. -búa, -búar>:

asiàtic m, asiatica f

Asíu·maður <m. -manns, -menn>:

asiàtic m, asiatica f

asískur, asísk, asískt <adj.>:

asiàtic -a

askblaða·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

negundo m, auró m de fulla de freixe (arbre Acer negundo)

Askenasi <m. Askenasa, Askenasar>:

asquenazita (o: aixquenazita) m & f (jueu centreuropeu)

askenasískur, askenasísk, askenasískt <adj.>:

asquenazita 

ask·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

negundo m, auró m de fulla de freixe (arbre Acer negundo)

askorbýl·palmitat <n. -palmitats, no comptable>:

<QUÍM> palmitat m d'ascorbil, E-304(I) m (C22H38O7)

askorbýl·sterat <n. -sterats, no comptable>:

<QUÍM> estearat m d'ascorbil, E-304(II) m (C24H42O7)

askur <m. asks, askar>:

1. (evrópuaskur) freixe m de fulla gran (arbre Fraxinus excelsior)

2. ♦ mjóblaða askur*: (miðjarðarhafsaskur) freixe m [de fulla petita], fleix m (Mall., Val.), freixera f (Andorra), arbre ver, estanca-sang m (arbre Fraxinus angustifolia syn. Fraxinus oxycarpa syn. Fraxinus oxyphylla)

asma <n. asma, pl. no hab.>:

asma f, ofegó m

♦ ég er með asma: tinc asma (o: sóc asmàtic -a)

asmi <m. asma, pl. no hab.>:

asma f, ofegó m

♦ ég er með asma: tinc asma (o: sóc asmàtic -a)

asna·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:

ruac m  (planta Ononis tridentata)

asni <m. asna, asnar>:

ase m, ruc m (& insult)

Asovs·haf <n. -hafs, no comptable>:

mar f,m d'Azov

Asóvs·haf <n. -hafs, no comptable>:

variant de → Asovshaf "mar d'Azov"

aspar·akurhetta <f. -akurhettu, -akurhettur>:

pollancró m  (bolet Agrocybe aegerita syn. Agrocybe cylindracea)

aspar·hetta <f. -hettu, -hettur>:

pollancró m  (bolet Agrocybe aegerita syn. Agrocybe cylindracea)

aspar·rós* <f. -rósar, -rósir>:

malva f d'arbre, malva f gran, malvera f (Mall.), vaumera f (Mall.) (planta Lavatera arborea)

aspars <m. aspars, s.pl.>:

<CULIN> espàrrecs m.pl, espàrecs m.pl (Mall.) (fruit de la planta Asparagus officinalis)

aspartam <n. aspartams, no comptable>:

<QUÍM> aspartam m, APM m, E-951 m

aspas <m. aspas, s.pl.>:

<CULIN> espàrrecs m.pl, espàrecs m.pl (Mall.) (fruit de la planta Asparagus officinalis)

aspirín:

1. <n. aspiríns, no comptable> (efni; sérlyfjaheiti) aspirina f (substància; marca)

♦ pakki af Aspiríni®: capsa d'aspirines ◊ ég ætla að fá [einn] pakka / tvo pakka af aspiríni: voldria una capsa / dues capses d'aspirines

2. <f. aspirín, aspirín> (aspiríntafla) aspirina f (pastilla)

♦ taktu tvær aspirín: pren dues aspirines!

aspirín–tafla <f. -töflu, -töflur>:

aspirina f (pastilla)

♦ taktu [inn] tvær aspiríntöflur!: pren dues aspirines!

Assýríu·maður <m. -manns, -menn>:

<HIST> assiri m, assíria f

Astarta <f. Astörtu, Astörtur, pl. no hab.>:

<MITOL> Astarte f 

◊ Ísraelsmenn gjörðu enn að nýju það, sem illt var í augum Drottins, og dýrkuðu Baala og Astörtur, guði Arams, guði Sídonar, guði Móabs, guði Ammóníta og guði Filista, og yfirgáfu Drottin og dýrkuðu hann ekki: els israelistes tornaren a fer el que estava malament als ulls de Jahvè: reteren culte als baals i a les astartes, als déus d'Aram, als déus de Sidó, als déus de Moab, als déus dels ammonites i als déus dels filisteus i van abandonar Jahvè i ja no li reteren culte

◊ og þeir lögðu vopn hans í hof Astörtu, en lík hans hengdu þeir upp á borgarmúrinn í Bet San: i van dipositar les seves armes al temple d'Astarte, però el seu cadàver el van penjar a dalt de les muralles de Bet-San

Astúra·stríðið <n. -stríðsins, pl. no hab.>:

<HIST> guerra f contra els asturs (Bellum Asturicum)

Astúri <m. Astúra, Astúrar>:

<HIST> astur m & f

Astúría <f. Astúríu, pl. no hab.>:

Astúries f

♦ prinsinn af Astúríu: (títill ríkisarfa Spánar) el príncep d'Astúries

♦ verðlaun prinsins af Astúríu: els premis "Príncep d'Astúries"

◊ hann brá sér til heimalandsins til að taka á móti æðstu verðlaunum sem þar eru veitt fyrir íþróttaafrek, verðlaunum prinsins af Astúríu: ha fet cap al seu terrer per a rebre-hi el màxim guardó que s'hi concedeix a proeses esportives, el premi "Príncep d'Astúries"

♦ prinsessan af Astúríu: (títill eiginkonu ríkisarfa Spánar) la princesa d'Astúries

Astúrías <n. Astúrías, pl. no hab.>:

Astúries f

Astúrías·búi <m. -búa, -búar>:

asturià m, asturiana f (nadiu o habitant d'Astúries)

astúríska <f. astúrísku, pl. no hab.>:

asturià m (llengua romànica)

astúrískur, astúrísk, astúrískt:

asturià -ana

Astúríu·búi <m. -búa, -búar>:

asturià m, asturiana f (nadiu o habitant d'Astúries)

Astúríu·hérað <n. -héraðs, pl. no hab.>:

regió f d'Astúries

◊ fiskneysla á Spáni er mest í Astúríuhéraði eða 35,2 kíló á hvert mannsbarn: el major consum de peix a Espanya es localitza a la regió d'Astúries, amb 35,2 quilos de peix per cap

astúr·leónska <f. -leónsku, pl. no hab.>:

àstur-lleonès m (grup de parlars romànics)

Astýanax <m. Astýanaxar, pl. no hab.>:

Astíanax m (andrònim, nom d'home) (Ἀστυάναξ)

Hektor, Andrómakka og Astýanax: Hèctor, Andròmaca i Astíanax

asúr·steinn <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> lapislàtzuli m

atburða·rás <f. -rásar, -rásir>:

1. <GEN> curs m dels esdeveniments

2. <LITER> acció f

◊ dramatíska atburðarásin: l'acció dramàtica

◊ einingarnar þrjár hefðbundinnar leiklistar eru eining atburðarásar, eining tímans og eining staðarins: les tres unitats del teatre tradicional són la unitat d'acció, la unitat de temps i la unitat d'espai

at·burður <m. -burðar, -burðir>:

1. (viðburður) esdeveniment m, fet m

2. (atvik, dramatískt atriði) incident m

at·gjörvi <f. -gjörvis, -gjörvi>:

(miklir hæfileikar) [grans] qualitats f.pl, [grans] habilitats f.pl (talent, capacitat per fer una cosa)

ath. <abrev. de athugaðu (o:) athugið>:

compte! (o: atenció!)

athafna·maður <m. -manns, -menn>:

<ECON> empresari m, home m de negocis, empresària f, dona f de negocis

at·hlægi <n. -hlægis, no comptable>:

1. (aðhlátur) irrisió f,

2. (aðhlátursefni) [objecte m de la] riota f

♦ gera e-n að athlægis: posar algú en ridícul, convertir algú en la riota

♦ hafa e-n að athlægi: posar algú en ridícul, riure-se'n d'algú

♦ verða að athlægi: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

♦ verða sér til athlægis: posar-se en ridícul, convertir-se en la riota

athuga·semd <f. -semdar, -semdir>:

1. (viðbótarskýring & athugun) observació f, remarca f (comentari o advertiment, sovint marginal o addicional)

2. (neðst á blaðsíðu) nota f a peu de plana

♦ → aftannmálsgrein “nota final”

♦ → neðanmálsgrein “nota a peu de plana”

♦ → spassíugrein “nota al marge”

at·hugull, -hugul, -hugult <adj.>:

1. (eftirtektarsamur) atent -a (observador, perspicaç)

2. (hugull) considerat -ada (circumspecte, que té miraments i consideració)

at·hvarf <n. -hvarfs, -hvörf>:

refugi m (edifici que serveix per a aixoplugar-s'hi)

♦ athvarf fyrir heimilislausa: refugi per a sense-sostre

at·hygli <f. -hygli, no comptable>:

atenció f (acte d'estar atent)

♦ vekja athygli á e-u: cridar l'atenció sobre una cosa

♦ vekur athygli að <+ ind.>: crida l'atenció [el fet] que <+ subj.> 

♦ hann vekur athygli á því að <+ subj.>: [ell] crida l'atenció sobre el fet que <+ ind. ~ subj.> 

♦ vekja á sér athygli: cridar l'atenció, atreure sobre si l'atenció

♦ veita e-u athygli: parar esment en una cosa

athyglis·brestur <m. -brests, no comptable>:

<MED> dèficit m d'atenció (trastorn infantil)

◊ athyglisbrestur og ofvirkni: dèficit d'atenció i hiperactivitat

at·höfn <f. -hafnar, -hafnir>:

1. (hátíðleg) acte m [solemne], cerimònia f (en celebracions, commemoracions etc.)

2. (dáð, verk) acte m (fet, allò que s'ha fet, que és etc.)

3. (verknaður) acció f

4. (iðja, starf) activitat f, ocupació f

5. (í þjóðfræði) ritu m (tipus de cerimònia etnogràfica)

♦ → aðskilnaðarathafnir ‘ritus de separació’

♦ → innlimunarathafnir ‘ritus d'incorporació’

♦ → vígsluathafnir ‘ritus d'iniciació’

atkvæða·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:

votació f

♦ atkvæðagreiðsla með nafnakalli: votació f nominal

♦ skrifleg atkvæðagreiðsla: votació [secreta] per escrit

atkvæða·kassi <m. -kassa, -kassar>:

urna f electoral

at·kvæði <n. -kvæðis, -kvæði>:

1. (við kosningar) vot m (en votacions)

♦ greiða atkvæði um eitthvað: votar sobre una cosa

2. (samstafa) síl·laba f (unitat articulatòria)

♦ eins atkvæðis orð: mot monosil·làbic

♦ tveggja atkvæða orð: mot disil·làbic

3. (úrskurður) decisió f, veredicte m (del destí, del fat...)

◊ konungsdóttir lét mikið atkvæði fylgt hafa vopnunum: la princesa va dir que les armes havien pres una gran decisió (que s'havia dirimit el conflicte amb les armes i que eren elles realment les qui havien decidit en l'afer)

Atlants·hafið <n. -hafsins, sense plural>:

Oceà Atlàntic

Atlantshafs·bandalagið <n. -bandalagsins, sense plural>:

O.T.A.N. f

atlants·hornfiskur <m. -hornfisks, -hornfiskarar>:

agulla verda  (peix Strongylura marina)

atlas·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

piretre africà (planta Anacyclus pyrethrum var. depressus syn. Anacyclus depressus)

at·lot <n.pl -lota>:

1. (ástaratlot) carícies f.pl  (forma de demostrar afecte, estima, amor a algú)

◊ maðurinn gjöri kvinnunni sitt skyldugt atlot, slíkt hið sama kvinnan manninum: que l'home faci a la seva dona les degudes carícies i la dona el mateix a ell

2. (viðmót, atlæti) tracte m  (forma de tractar o comportar-se amb algú)

atóm <n. atóms, atóm>:

àtom m (→ frumeind)

atóm- <en compostos>:

atòmic -a (→ kjarnorku-)

atóm·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:

nucli atòmic

atóm·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

rellotge atòmic

atóm·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

poema atòmic

atóm·skáld <n. -skálds, -skáld>:

<LITER ISL> poeta m atòmic , nom donat a la generació de poetes formada per Hannes Sigfússon, Einar Bragi, Stefán Hörður Grímsson, Jón Óskar, Sigfús Daðason, Elías Mar i Jónas Svafár, sorgida pels volts del 1950. El moviment prengué el nom d'un grup de poetes dissortats que surten amb aquest mateix nom a la novel·la Atómstöðin ‘L'Estació Atòmica’ de Halldór Kiljan Laxness i on reben el nom perquè sovint parlen de les bombes atòmiques

atóm·öld <f. -aldar, pl. no hab.>:

era atòmica

at·reið <f. -reiðar, -reiðar>:

1. <HIST> torneig m

◊ síðan fór hann með félǫgum sínum út í Bretland, þangat sem heitir fjall hins helga Michaels til atreiðar, því at hann vill kannask við Breta: després va partir amb els seus companys cap a Bretanya, allà on es diu Puig de Sant Miquel, per assistir-hi a un torneig per tal com volia conèixer els britons

♦ → burt “born”

♦ → burtreið “born”

♦ → turniment “torneig”

♦ → turnreið “torneig”

2. (í orrustu) càrrega f [de cavalleria] (en batalla)

◊ var þegar hörð orrosta ok mikit mannfall af hvárumtveggjum. Var fyrst atreið með riddurum, en síðan ákafr bardagi með höggum ok lögum: la batalla de seguida fou acarnissada i hi hagué una gran mortaldat a cada bàndol. Va començar amb una càrrega de la cavalleria i a continuació hi hagué un combat aferrissat amb armes de tall i de clavat (això és, tant amb armes que ferien fent un tall, com ara l'espasa o la destral i armes que ferien clavant-se, com ara les sagetes, llances, piques etc. Amb l'espasa s'intentaven fer grans talls al contrincat, no pas clavar-l'hi) 

at·renna <f. -rennu, -rennur>:

1. (tilraun) temptativa f (intent)

♦ í fyrstu atrennu: al primer intent, a la primera

2. (tilhlaup) embranzida f, cursa f d'impuls (fua abans de pegar un bot)

♦ með atrennu: amb embranzida

♦ þrístökk án atrennu: triple salt sense cursa d'impuls

atriða·skrá <f. -skrár (o: -skráar), -skrár>:

programa m (d'espectacle)

at·riði <n. -riðis, -riði>:

1. <GEN> punt m (ítem de llista, de relació)

♦ telja upp atriði: enumerar els punts

2. (í leikriti & kvikmynd) escena f (de peça de teatre & pel·lícula)

♦ fyrra atriði annars þáttar: primera escena del segon acte (de peça de teatre amb només dos actes)

♦ fyrsta atriði annars þáttar: primera escena del segon acte (de peça de teatre amb més de dos actes)

♦ fyrsta atriði kvikmyndarinnar: la primera escena de la pel·lícula

3. (á dagskrá) número m (d'espectacle)

4. (gamanatriði) esquetx m (d'espectacle còmic)

5. (í samningi) clàusula f (de contracte)

Attíka <f. Attíku, pl. no hab.>:

[península f d']Àtica f (península grega)

Attíku·skagi <m. -skaga, pl. no hab.>:

[península f d']Àtica f (península grega)

attíska <f. attísku, pl. no hab.>:

àtic m (dialecte del grec antic)

attískur, attísk, attískt <adj.>:

àtic -a

attneskur, attnesk, attneskt <adj.>:

àtic -a

at·vik <n. -viks, -vik>:

1. <GEN> incident m

◊ diplómatískar afleiðingar þessa atviks: les conseqüències diplomàtiques d'aquest incident

♦ skemmtileg atvik: un divertit incident, un incident anecdòtic

2. (kringumstæður) circumstàncies f.pl  (fets incidentals d'un moment donat)

♦ líðan er eftir atvikum: l'estat de salut depèn de les circumstàncies, depèn del cas

♦ mér gekk vel eftir atvikum: m'ha anat bé ateses les circumstàncies

♦ það fer eftir atvikum: depèn de les circumstàncies, depèn del cas

at·vikast <-vikast ~ -vikumst | -vikaðist ~ -vikuðumst | -vikast>:

passar, succeir

◊ hvernig atvikaðist það?: com va passar?

◊ það atvikaðist þannig að <+ ind.>: va passar que... <+ ind.>

atviks·liður <m. -liðar, -liðir>:

sintagma m adverbial

atviks·orð <n. -orðs, -orð>:

adverbi m

at·vinna <f. -vinnu, -vinnur>:

treball m, feina f (Bal.), professió f

♦ hafa atvinnu: tenir feina

♦ leita [að] atvinnu: cercar feina

♦ skipta um atvinnu: canviar de lloc de treball

atvinnu- <en compostos>:

professional

atvinnu·ástand <n. -ástands, pl. no hab.>:

situació f laboral

atvinnu·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:

professional m del volant (conductor de taxi, autobús, camió etc.)

atvinnu·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki. Gen. pl.: -fyrirtækja; dat.pl.: -fyrirtækjum>:

negoci m, empresa f

atvinnu·grein <f. -greinar, -greinar>:

1. <GEN> sector m laboral, [tipus m d']activitat f econòmica

◊ kvikmyndaframleiðsla - atvinnugrein á uppleið: la producció cinematogràfica - una activitat econòmica ascedent

♦ arðbær atvinnugrein: activitat laboral (o: econòmica) lucrativa

◊ áframeldi á ígulkerum gæti orðið arðbær atvinnugrein: la cria de garotes podria arribar a ésser una activitat econòmica lucrativa

2. (starfsgrein, atvinna, starf) professió f  (ofici, treball, activitat professional)

atvinnu·her <m. -hers, -herir>:

exèrcit m professional

♦ atvinnuher og atvinnuvæðing hersins: exèrcit professional i professionalització de l'exèrcit

atvinnu·hermaður <m. -hermanns, -hermenn>:

soldat m & f professional, <FAM> soldada f professional

atvinnu·laus, -laus, -laut

aturat -ada, parat -ada (sense treball)

atvinnu·leit <f. -leitar, pl. no hab.>:

cerca f de treball, cerca f de feina (Bal.) 

atvinnu·leitandi <m. -leitanda, -leitendur>:

persona f que cerca feina

atvinnu·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>:

permís m de treball

atvinnu·leysi <n. -leysis, no comptable>:

atur m (manca de treball)

atvinnu·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:

aturat m, aturada f (persona que no té treball)

atvinnuleysis·bætur <f.pl. -bóta>:

subsidi m d'atur m, prestació f d'atur

atvinnuleysis·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

caixa f d'atur, sistema que ofereix el manteniment del nivell d'ingressos en cas d'atur

atvinnuleysis·styrkur <m. -styrks, -styrkir>:

subsidi m d'atur m, prestació f d'atur

atvinnuleysis·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>:

assegurança f d'atur

atvinnuleysis·tölur <f.pl -talna>:

xifres f.pl de l'atur, taxa f de desocupació

♦ atvinnuleysistölur fyrir Katalóníu <= ac.>: la taxa de desocupació de Catalunya

atvinnu·líf <n. -lífs, pl. no hab.>:

1. <GEN = efnahagslíf> vida econòmica, economia f

2. (starfslíf) vida f laboral, vida f professional (món laboral, en oposició, p.e., a l'escola i a la jubilació)

♦ umskipti úr skóla og út í atvinnulífið: el pas de l'escola al món laboral

atvinnu·lækningar <f.pl -lækninga>:

medicina f del treball

atvinnu·maður <m. -manns, -menn>:

professional m & f

♦ atvinnumaður í íþróttum: esportista m & f professional

atvinnumanna- <en compostos>:

professional

atvinnu·mál <n.pl -mála>:

afers m.pl del món laboral, qüestions f.pl laborals

atvinnu·miðlari <m. -miðlara, -miðlarar>:

agència f de col·locació

atvinnu·miðlun <f. -miðlunar, -miðlanir>:

servei m de col·locació, servei m d'ocupació

♦ [opinber] atvinnumiðlun: servei públic d'ocupació

♦ [ekki opinber] atvinnumiðlun: agència f de col·locació

atvinnu·missir <m. -missis, pl. no hab.>:

pèrdua f del [lloc de] treball

♦ yfirvofandi atvinnumissir: amenaça f de perdre el lloc de treball [de manera imminent]

atvinnu·morðingi <m. -morðingja, -morðingjar>:

assassí m professional

atvinnu·ráðgjafi <m. -ráðgjafa, -ráðgjafar>:

assessor m laboral, assessora f laboral

atvinnu·ráðgjöf <f. -gjafar, pl. no hab.>:

assessorament f laboral

atvinnu·rekandi <m. -rekanda, -rekendur>:

empresari m, empresària f

atvinnu·rekstur <m. -rekstrar (o: -reksturs), -rekstrar>:

activitat f laboral (o: econòmica)

◊ sauðfjárrækt er aðal atvinnurekstur í þorpinu: la ramaderia ovina és la principal activitat laboral i econòmica del llogaret

♦ sjálfstæður (o: eigin) atvinnurekstur: empresa pròpia

♦ hefja nýjan atvinnurekstur: iniciar una nova activitat laboral, establir una nova empresa

♦ reka mikinn atvinnurekstur: desenvolupar (o: dur a terme) una gran activitat laboral i econòmica

atvinnu·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:

malaltia f laboral, malaltia f professional

atvinnu·tekjur <f.pl -tekna>:

ingressos m.pl de treballador assalariat

atvinnu·tækifæri <n. -tækifæris, -tækifæri>:

oportunitat f de trobar feina

♦ fjölga atvinnutækifærum: augmentar les possibilitats de trobar feina

atvinnu·uppbygging <f. -uppbyggingar, no comptable>:

desenvolupament m industrial

♦ atvinnuuppbygging á e-u: desenvolupament industrial de...

◊ að lokum má segja að atvinnuuppbyggingu á Akureyri þarf að halda áfram að styrkja vegna samkeppnisstöðu við Reykjavík: ja per acabar volem dir que cal continuar consolidant el desenvolupament industrial d'Akureyri a causa de la seva posició com a pol de competitivitat amb Reykjavík

atvinnu·vegur <m. -vegar (o: -vegs), -vegir>:

ram m, sector m d'activitat laboral (p.e.: agricultura, ramaderia, pesca, serveis etc.)

atvinnu·veitandi <m. -veitanda, -veitendur>:

empresari contractador, empresària contractadora

atvinnu·þróun <f. -þróunar, no comptable>:

desenvolupament econòmic

♦ atvinnuþróun á landsbyggðinni: desenvolupament econòmic de les regions rurals

♦ sjálfbær atvinnuþróun: desenvolupament econòmic sostenible

atvinnu·öryggi <n. -öryggis, pl. no hab.>:

estabilitat f laboral

at·yrða <-yrði ~ -yrðum | -yrti ~ -yrtum | -yrt ║ e-n>:

(ávísa) renyar algú (reprovant-li alguna cosa que ha fet o està fent)

auð- <en compostos amb partici de passat>:

fàcil de <+ infinitiu>

auð·beðinn, -beðin, -beðið <adj.>:

que no es fa de pregar, que és fàcil de persuadir  (a fer una cosa)

◊ en ef Þórólfur kemur heim í sumar, þá mun hann auðbeðinn þessar farar og svo að gerast konungs maður: però si en Þórólfur torna aquest estiu a casa, no es farà gaire de pregar per fer aquesta travessia i així fer-se home del rei

◊ Aðalsteinn konungur var þess auðbeðinn, því að Arinbjörn var honum kunnugur að góðu: el rei Æðelstán no es va haver de fer pregar gaire per tal com coneixia l'Arinbjörn de qui només n'havia sentit a dir bé

auð·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

1. <GEN> fàcil d'aconseguir

2. (peningar) fàcil de guanyar (diners)

♦ auðfengið fé: diners fàcils [de guanyar]

auð·fundinn, -fundin, -fundið <adj.>:

1. <GEN> fàcil de trobar

2. (auðséður) fàcil de descobrir (no dissimulable, fàcil de veure)

♦ það var auðfundið á honum að <+ inf.>: no podia pas dissimular que <+ ind.> 

auðga <auðga ~ auðgum | auðgaði ~ auðguðum | auðgað ║ e-n ~ e-ð>:

enriquir algú ~ una cosa (fer ric -a algú & FIG)

◊ hann auðgaði líf okkar: va enriquir les nostres vides

♦ auðga e-ð með e-u: enriquir una cosa amb...

◊ hann auðgaði íslenska tungu með framúrstefnulegu og skapandi orðfæri: va enriquir la llengua islandesa amb un estil creatiu i avantguardista

auðgast <auðgast ~ auðgumst | auðgaðist ~ auðguðumst | auðgast>:

enriquir-se

auðgun <f. auðgunar, no comptable>:

enriquiment m

auðgunar·brot: <n. -brots, -brot>:

(fjármunabrot) delicte econòmic, delicte m contra el patrimoni

auðgunar·glæpur <m. -glæps, -glæpir>:

<JUR> malversació f de fons, enriquiment il·lícit

auð·jöfur: <m. -jöfurs, -jöfrar>:

magnat m, potentat m

auð·hlaupið <adj.>:

Mot emprat en la locució:

♦ það er ekki auðhlaupið að e-u: <LOC FIG> X no és cosa de bufar i fer ampolles, una cosa no resulta gens fàcil [de fer], no és cosa de broma

♦ það er ekki auðhlaupið að því að <+ inf.>: no resulta gens fàcil [de] <+ inf.> 

auð·hringur: <m. -hrings, -hringar>:

càrtel m, trust m

auð·hyggja <f. -hyggju, pl. no hab.>:

capitalisme m

auðið <adj.>:

Mot emprat en locucions com ara:

♦ e-m verður auðið e-s: <LOC FIG> a algú li toca [en sort] una cosa

◊ vel hefir þú sagt, því að það hafa gamlir menn mælt, að þess manns myndi hefnt verða, ef hann félli á grúfu, og þeim nær koma hefndin, er fyrir yrði, er hinn félli; en ólíklegt er, að oss verði þeirrar hamingju auðið: bé has parlat, perquè els vells [sempre] han dit que s'ha de venjar la mort d'un home que hagi caigut de boca-terrosa, i que s'ha de prendre venjança de l'home als peus dels quals hagi caigut; però no és probable que tinguem la bona sort de poder-ho fer

♦ ef auðið verður: <LOC FIG> si és possible, d'ésser possible

♦ eftir því sem auðið verður: <LOC FIG> en la mesura que sigui possible

♦ honum varð þess ekki auðið: <LOC FIG> ja no ho va poder veure

♦ mér er ekki auðið að gera það: <LOC FIG> ja no em resulta possible fer-ho, ja no ho podré fer

♦ þeim varð ekki barna auðið: <LOC FIG> no han pogut tenir fills

auð·kenna <-kenni ~ -kennum | -kenndi ~ -kenndum | -kennt ║ e-ð [með e-u]>:

1. (setja einkenni á e-ð) marcar una cosa [amb una cosa] (senyalitzar, posar una etiqueta o distintiu a una cosa per reconèixer-la)

2. (einkenna) caracteritzar una cosa (ésser-ne el distintiu, la principal característica, el tret que la distingeix)

◊ ljúfmennska og alúð er auðkenndi allt hennar líf: l'amabilitat i la cordialitat que han caracteritzat tota la seva vida

♦ auðkenna e-n frá e-jum: distingir algú de...

◊ eitthvað sem auðkennir sakalausa frá sekum: alguna cosa que distingeix l'innocent del culpable

auð·kennandi, -kennandi, -kennandi <adj.>:

característic -a  (típic)

auð·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

fàcil de reconèixer, fàcil de distingir

auð·kenni <n. -kennis, -kenni>:

característica f, tret distintiu

auð·kenning <f. -kenningar, -kenningar>:

característica f, tret distintiu

auðkenningar·númer: <n. -númers, -númer>:

número m d'identificació

auð·kýfingur: <m. -kýfings, -kýfingar>:

magnat m, potentat m

auð·legð <f. -legðar, -legðir, pl. no hab.>:

riquesa f

auð·lind <f.-lindar, -lindir>

recurs m natural

auð·lífbrjótanlegur, -lífbrjótanleg, -lífbrjótanlegt <adj.>:

fàcilment biodegradable

auð·maður: <m. -manns, -menn>:

1. (velauðugur maður, ríkur maður) acabalat m, dona acabalada, ric m, rica f, magnat m & f, potentat m, potentada f

2. <PEJOR> ricot m, ricota f, ricatxo m, ricatxa f, ricàs m, ricassa f 

auð·magn <n. -magns, no comptable>:

<ECON> capital m

◊ “Auðmagnið” eftir Karl Marx: “El Capital” per Karl Marx

auðmanna·veldi <n. -veldis, -veldi>:

plutocràcia f

auð·meltur, -melt, -melt <adj.>:

de fàcil digestió, bo bona de pair

auðmjúk·lega <adv.>:

humilment

auð·mjúkur, -mjúk, -mjúkt <adj.>:

humil

auð·mýking: <f. -mýkingar, -mýkingar>:

humiliació f

auð·mýkja <-mýki ~ -mýkjum | -mýkti ~ -mýktum | -mýkt ║ e-n>:

humiliar algú

auð·mýkjandi, -mýkjandi, -mýkjandi <adj.>:

humiliant

auð·mýkt: <f. -mýktar, no comptable>:

humilitat f

♦ af auðmýkt: amb humilitat, humilment

auðn <f. auðnar, auðnir>:

1. (óbyggð) contrada deshabitada (indret inhabitat)

♦ leggja e-ð í auðn: #1. (náttúruhamfarir, einstaklingur) assolar una cosa (destruir, esp. catàstrofe natural): ◊ áður gaus Öræfajökull á sögulegum tíma árið 1362 og lagði þá Litlahérað í auðn: anteriorment, l'Öræfajökull ja havia entrat en erupció en temps històrics el 1362 en què va assolar la comarca de Litlahérað; ◊ Heiðarhúsadraugur við Garð var maurapúki sem lagði bæinn Heiðarhús í auðn: el fantasma de Heiðarhús við Garð era un maurapúki (un dels diferents tipus de fantasma que coneix el folclore islandès) que va assolar el mas de Heiðarhús; #2. (eyðileggja með hernaði) arrasar una cosa, devastar una cosa (destruir, esp. en acció bèl·lica): ◊...og lagði Samarkand í auðn: ...i va arrasar Samarcanda

♦ leggjast í auðn: despoblar-se

♦ liggja í auðn: estar deshabitat -ada, estar despoblat -ada

◊ bærinn liggur í auðn: el mas està deshabitat

2. (eyðimörk, öræfi, malarauðn) desert m, ermàs m, indret desolat i deshabitat (contrada solitària, abandonada, deserta i despoblada)

♦ andleg auðn: un ermàs espiritual, un desert intel·lectual

♦ gera e-ð að auðn: assolar un indret, convertir un indret en un ermàs

◊ og ég vil gjöra hann að auðn, hann skal ekki verða sniðlaður og ekki stunginn upp, þar skulu vaxa þyrnar og þistlar: i en vull fer un ermàs, que no la podin ni la magenquin i que hi creixin els esbarzers i els cards

♦ verða að auðn: ésser assolat -ada

◊ í sannleika skulu mörg hús verða að auðn, mikil og fögur hús verða mannlaus: moltes de cases, ho juro, seran assolades; i les grans i bones no tindran qui les habiti!

◊ dagur Drottins kemur, grimmilegur, með heift og brennandi reiði, til að gjöra jörðina að auðn: el dia del Senyor ve, [i serà un dia] cruel, amb furor i ira ardent, per fer de la terra un desert

auðna <f. auðnu, auðnur>:

1. (örlög) fat m (destí)

♦ auðna mun því ráða: la sort ho decidirà, ho decidirà el destí

♦ arka að auðnu: anar una cosa tal ho vulgui el destí

◊ búið arki að auðnu til hvers sem draga vill: que passi el que hagi de passar (que vagi com ho vol el destí) sigui com sigui que tot hagi d'acabar

2. (hamingja) [bona] sort f (fortuna)

♦ e-r ber auðnu til [að <+ inf.>]: veure's acompanyat per la fortuna [en <+ inf.>]

◊ var það sem von var, að þar voru enn eigi allir jafnir, margir flýðu, margir og þeir er svo komust undan að ýmsir báru auðnu til: la cosa va anar com era d'esperar: no tothom es va comportar igual i uns van fugir, molts dels que van escapar, hi tingueren sort

◊ og þær þjóðir, sem báru auðnu til að hrinda af sér hinu andlega oki, hafa síðan sótt fram í siðmenning: i els pobles als quals la fortuna va somriure en l'empresa de treure's de sobre el jou espiritual, han avançat després en civilització

♦ hafa auðnur á: tenir sort

◊ ...ok þótti flestum mönnum hann auðnur á hafa haft, er hann var eigi heima: ...i la major part dels homes van pensar que havia tingut sort de no ser a casa

Auðna <f. Auðnu, no comptable>:

Auðna f (ginecònim)

auðnast <auðnast | auðnaðist | auðnast ║ e-m e-ð. Verb unipersonal>:

1. (takast að, heppnast) reeixir una cosa a algú (tenir èxit en una cosa, sortir-li bé una cosa a algú)

♦ mér auðnaðist þetta ekki: no m'ha anat bé, no m'ha reeixit, la cosa m'ha fallat

2. (fá, hlotnast) tenir una cosa (satisfacció, honor etc.)

♦ mér auðnaðist sú ánægja ~ sá heiður að <+ inf.>: vaig tenir la satisfacció ~ l'honor de <+ inf.> 

auðnu·hjól <n. -hjóls, no comptable>:

<MITOL> roda f de la fortuna (→ hamingjuhjól)

auðnu·laus, -laus, -laust <adj.>: 

sense sort  (abandonat de la fortuna)

◊ ...ok mundir þú eigi auðnulaus, ef þú kæmir þér í sveit með mér: ...i la fortuna no t'abandonaria si t'uneixes a la meva tropa

auðnu·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:

1. (lánleysi) manca f de sort, mala sort (dissort)

2. (mótlæti) fracàs m, revés m [de la fortuna] (infortuni, adversitat)

auðnu·maður <m. -manns, -menn>:

persona f amb estrella (persona a qui la sort sempre somriu, persona que [sempre] té sort a la vida)

auðnu·tittlingur <m. -tittlings, -tittlingar>:

passerell golanegre (ocell Carduelis flammea)

auð·séður, -séð, -séð <adj.>:

obvi òbvia, evident

♦ það er auðséð að <+ ind.>: resulta obvi que <+ ind.> 

♦ það er auðséð á honum: se li veu de seguida

♦ það er auðséð á honum að hann <+ ind.>: se li veu de seguida que <+ ind.> 

♦ það var auðséð á honum að hann <+ mundi + inf.>: se li veia de seguida que <+ cond.> 

auðsjáan·lega: <adv.>:

evidentment, òbviament

auðsjáan·legur, -leg, -legt: <adj.>:

evident

auð·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:

fàcil d'entendre, fàcil de comprendre

auð·sóttur, -sótt, -sótt <adj.>:

fàcilment resolt -a

♦ það var auðsótt mál: l'afer es va solucionar sense més complicacions

◊ var þá þetta mál auðsótt og fóru þá þegar festar fram: amb això, aquesta qüestió ja va quedar resolta i llavors es va concloure immediatament el prometatge

◊ það var auðsótt og var þessu kaupi slungið því að Trefill sá það að honum var betri ein kráka í hendi en tvær í skógi: no hi va haver res a dir i es va fer la venda, ja que en Thorkel tenia clar que "més val pardal al puny que perdiu a la teulada" (la versió islandesa d'aquest popular refrany fa, literalment: millor és una cucala a la mà que no pas dues al bosc) 

◊ finnst þér auðsótt að leita ráða varðandi uppeldi barns þíns til starfsfólks?: et va resultar fàcil demanar consell al personal [de l'escola] en relació amb l'educació del teu fill?

auð·stétt: <f. -stéttar, -stéttir>:

classe acabalada (els rics, l'alta burgesia)

auð·svaraður, -svöruð, -svarað <adj.>:

fàcil de respondre

♦ því er auðsvarað: això és fàcil de respondre

auð·sveipni <f. -sveipni, pl. no hab.>:

1. (undirgefni) submissivitat f (servilisme)

2. (eftirlæti, uppgjöf) devoció f  (complaença o deferència mostrada amb algú, dedicació total a una persona)

auð·sveipinn, -sveipin, -sveipið <adj.>:

variant de → auðsveipur ‘submís, dòcil, mansuet; complaent’

auð·sveipur, -sveip, -sveipt <adj.>:

1. (undirgefinn) submís -isa (servil, molt dòcil)

2. (eftirlátsamur, fús) complaent  (que fa una cosa de bona gana, volenterosament)

◊ ef þér eruð auðsveipir (ʔim-toʔ'βū ,אִם־תֹּאבוּ) og hlýðnir, þá skuluð þér njóta landsins gæða, en ef þér færist undan því og þverskallist, þá skuluð þér verða sverði bitnir: si sou complaents i obedients, fruireu dels béns de la terra, però si us hi resistiu i us rebel·leu, tastareu la mossegada de l'espasa

◊ en lýður minn heyrði eigi raust mína, og Ísrael var mér eigi auðsveipur (loʔ-ʔā'βāh ,לֹא־אָבָה) : però el meu poble no ha escoltat la meva veu, Israel no ha estat complaent amb mi

3. (eftirgefanlegur) manyac -aga  (no ferèstec, mansoi)

auð·sýna <-sýni ~ -sýnum | -sýndi ~ -sýndum | -sýnt ║ e-ð>:

palesar una cosa, mostrar clarament una cosa, fer veure [clarament] una cosa

♦ auðsýna e-m e-ð: mostrar una cosa a algú (sentiments, deferència, simpatia, afecte, agraïment etc.)

♦ auðsýna e-m [mikla] hluttekningu: mostrar una gran simpatia envers algú

◊ Jesús auðsýndi fólki sem þjáðist mikla hluttekningu og læknaði það bæði á líkama og sál: Jesús sentia una gran compassió pels qui patien i els guaria tant el cos com l'esperit

♦ auðsýna e-m samúð [sína] [vegna e-s]: expressar a algú el seu sentiment de suport (o: solidaritat), expressar-li a algú les seves simpaties

♦ auðsýna e-m traust sitt: mostrar la seva confiança (o: fe) envers algú

auð·sýnilegur, -sýnileg, -sýnilegt <adj.>:

manifest -a

auð·sæilegur, -sæileg, -sæilegt <adj.>:

obvi òbvia, evident, manifest -a, palés -esa

auð·sæld: <f. -sældar, pl. no hab.>:

riquesa f, fortuna f

auð·sær, -sæ, -sætt:

obvi òbvia, evident, manifest -a, palés -esa

♦ vera e-m auðsætt: resultar convincent a algú

auð·trúa <adj. inv.>:

crèdul -a

auðugur, auðug, auðugt:

<& fig> ric -a

♦ auðugur að e-u: ric en...◊ auðugur að dyggðum: ric en virtuts .◊ auðugur að steinefnum og fjörvum: ric en minerals i vitamines

auður <m. auðs o auðar, no comptable>:

riquesa f

◊ ég er vissulega aumur vesalingur og þótt ég vildi auð hef ég engin bjargráð: sóc, certament, un pobre miserable, i encara que vaig voler tenir riqueses, ara no tinc mitjans de subsistència

♦ eiga auð fjár: posseir una gran fortuna

auður, auð, autt <adj.>:

1. <GEN> buit -ida

♦ sitja auðum höndum: <LOC FIG> seure amb les mans plegades

2. (óbyggður) inhabitat -ada (no habitat)

3. (snjólaus) sense neu (no tapat per la neu)

◊ auð jörð: terra sense neu

4. (íslaus) sense glaç (no tancat pel glaç)

◊ auður sjór: mar sense glaç

5. (síða & í kosningu) en blanc (pàgina & vot)

◊ auð síða: pàgina en blanc

◊ 2% kjósenda skiluðu auðu: el 2% dels votants van votar en blanc

auð·vald <n. -valds, pl. no hab.>:

1. (kapítalismi) capitalisme m (sistema político-econòmic)

2. (auðvaldsstjórn) plutocràcia f (tipus de govern)

auðvalds-: <en compostos>:

capitalista

auðvalds·herra: <m. -herra, -herrar>:

plutòcrata m & f

auðvalds·sinni: <m. -sinna, -sinnar>:

(kapítalisti) capitalista m & f

auðvalds·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

capitalisme m

auðvalds·stjórn: <f. -stjórnar, -stjórnir>:

plutocràcia f

auð·velda <-velda ~ -veldum | -veldaði ~ -velduðum | -veldað ║ e-m e-ð>:

facilitar una cosa a algú (fer que una cosa sia possible o més fàcil a algú, possibilitar-l'hi)

auð·veldi <n. -veldis, pl. no hab.>:

facilitat f

◊ greindar borgir, þar með öll nálæg heröð, lönd ok ríki, þorp ok kastala lagði keisarinn undir sik, sum meðr auðveldi ok góðum friði, sum með list ok vitrligum klókskap, sum með miklum háska ok stóru erfiði, sem einkanliga fjórar svá heitandi borgar Venzosam, Kapariam, Sonoram ok Odam, ok hina fimtu til er kallast Lucrinam, hver stendr í Valle veride: les esmentades ciutats, ensems amb tots els regnes, països i contrades veïnes, viles i castells, l'emperador els va sotmetre tots, alguns amb facilitat i ben pacíficament, d'altres amb ardit i intel·ligent astúcia, d'altres amb gran perill i gran esforç i això sobretot amb quatre ciutats que es deien així: Venzosam, Kapariam, Sonoram i Odam i amb una de cinquena que es deia Lucrinam que està a Valle veride

auðveld·lega <adv.>:

amb facilitat, sense esforç, fàcilment

auð·veldun <f. -veldunar, pl. no hab.>:

facilitació f

auð·veldur, -veld, -velt <adj.>:

1. <GEN> fàcil, bo bona de fer (Mall., Men.) 

◊ auðveldara er úlfalda að fara gegnum nálarauga en auðmanni að komast inn í Guðs ríki: és més fàcil que un camell passi pel forat d'una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu

◊ til gengo bæði konor oc karlar at hugga hana; enn þat var eigi auðvelt: l'anaren a aconhortar homes i dones; però no fou gens fàcil

♦ auðveldur í e-u (e-u = substantiu): fàcil de <+ inf.> 

♦ auðveldur í meðförum: fàcil de manipular, fàcil de manejar, de fàcil maneig

♦ auðveldur í notkun: fàcil d'usar

♦ auðveldur í tamningu: fàcil d'aregar

♦ e-m veitist e-ð auðvelt: a algú una cosa li resulta fàcil

♦ það er tiltölulega auðvelt: és relativament fàcil

2. (dæll, þægilegur, yfirlætislaus) complaent, atent -a (afable, agradable en el tracte, no complicat, senzill)

♦ hann er auðveldur viðfangs: és de bon tractar

◊ Ibsen var ekki auðveldur viðfangs: l'Ibsen no era de bon tractar

♦ hann var mér auðveldur viðureignar: el vaig trobar de bon tractar

♦ auðveldur í umgengni: de tracte fàcil

3. (auðráður, eftirlátsamur) creient, no díscol -a (que creu, obedient, obseqüent, complaent a les ordres i desigs d'altri)

◊ Þorlákr var þá úngr at aldri, er faðir hans ok móðir brugðu búi sínu; hann var úlíkr flestum [ungum] mönnum: auðráðr ok auðveldr í öllu, hlýðinn ok hugþekkr hverjum manni, fálátr ok fályndr um allt, trúr ok tíðrækinn, nýtr ok námgjarn þegar á únga aldri: [Sant] Torlac encara era jovenet quan els seus pares van abandonar el mas que tenien. Era diferent de la majoria de joves: acatador i complaent en tot, obedient i amatent amb tothom; callat i reservat en tot, devot i diligent a anar als oficis divins, llest i ràpid a aprendre fins i tot ja en els seus anys més tendres

◊ sonr eins prests góðs ok göfugs hafði fótarmein á únga aldri; visnaði fótrinn ok ústyrktist. Sveinninn hèt Bjarni; hann var hlýðinn ok auðveldr sínum frændum: al fill d'un prevere, home bo i d'alta nissaga, li va sortir, quan encara tenia pocs anys, un mal a la cama; la cama va empitjorar i es va afeblir (va perdre la força de mantenir-lo dret). El noi es deia Bjarni; era obedient i creient amb els seus parents

4. (sem fær sig til að gera e-ð) fàcil de convèncer (que s'avé fàcilment a fer una cosa)

◊ ok er þat sumra manna sögn at Snorri goði sæi þá Björn er þeir váru uppi í hálsbrúninni, er hann horfði í gegn þeim, ok væri því svá auðveldr í griðasölunni við þá Steinþór: i alguns homes diuen que el goði Snorri va veure, en mirar-hi d'esma, en Björn i els seus acompanyants quan arribaven al coll del puig, i que per això havia concedit la inviolabilitat de tan bona gana a l'Steinþór i als seus homes

◊ en er Snorri spurði þetta, sendi hann orð bræðrum sínum Þórði ok Sighvati ok kvámo þeir til Borgar báðir, eggiaði Snorri þá at þeir skyldu leggia at kaupmönnum, var Sighvatr auðveldr í því, en Þórðr latti heldr, en þó senda þeir upp í Hvítá, er Rosmhvelíngar átto þar feriur tvær, ok fleiri drógu þeir skip at sèr ok söfnuðu liði, en kaupmenn váro úti við Seliaeyri, ok höfðu hvert fat á skipi, ok lögðu út á álinn ok lágu þar um streingi: i quan l'Snorri se n'assabentà, va enviar un missatge als seus germans, en Þórðr i en Sighvatr, i tots dos anaren fins a Borg; l'Snorri els va esperonar a atacar els mercaders; en Sighvatr s'hi va deixar convèncer amb facilitat, però en Þórðr s'hi va mostrar més aviat reticent; tanmateix, envien gent Hvítá amunt, ja que els de Rosmhvalanes hi tenien dues barques per passar el riu; es procuren alguns vaixells més i reuneixen una host; i els mercaders, que es trobaven a la mar, a l'altura de Seleyri við Borgarnes, i portaven a bord tota mena de mercaderies, van entrar dins una cala estreta com una anguila i hi van ancorar

5. (viðráðanlegur) manejable (lleuger & fàcil de dur o de manejar)

♦ auðveldur í notkun: manejable, fàcil de manejar

6. (dýr) dòcil (animal)

♦ auðveldur í tamningu: fàcil d'aregar

auð·virðilegur, -virðileg, -virðilegt: <adj.>:

menyspreable, vil (→ auvirðilegur)

auð·vitað: <adv.>

naturalment, evidentment

♦ það er auðvitað: oi tant [que sí]

auð·þekktur, -þekkt, þekkt: <adj.>:

fàcil de reconèixer

auð·æfi: <n.pl -æfa>:

riqueses f.pl, fortuna f

◊ ást og auðæfi: amor i riquesa

◊ vatn er auðæfi Íslands: l'aigua és el tresor d'Islàndia

auga <n. auga, augu>:

1. <GEN & á kvörn> ull m (GEN & de mola)

◊ þú ert með mjög falleg augu: tens uns ulls preciosos

◊ ég get ekki haft augun af þér: no puc pas apartar els ulls de tu

♦ auga fyrir auga og tönn fyrir tönn: ull per ull i dent per dent

♦ ausa e-u e-m í augu upp: <LOC FIG> dir-li una cosa a algú directament a la cara

◊ megum vér af því marka, hvernig hann mun bera fyrir konung vort mál, er hann jós slíku í augu oss upp, aftöku konungsmanna: per la manera com em va dir directament a la cara l'afer de l'execució dels homes del rei, puc entreveure com presentarà la meva causa davant el rei

♦ binda fyrir augun á e-m: embenar-li els ulls a algú, posar-li una bena als ulls a algú

♦ með bundið fyrir augun: amb els ulls embenats

♦ bindi fyrir augun: bena f d'ulls

♦ blindur á öðru auga: cec d'un ull, borni

♦ e-m blæðir e-ð í augunum: <LOC FIG> a algú una cosa li fa més enveja que nosa una busca a l'ull (l'enveja el rosega a causa d'una cosa, li fa mal una cosa a causa de l'enveja)

♦ bregða augum upp (o: í sundur): obrir els ulls, badar els ulls

♦ bregða augum til e-s: posar els ulls en...

♦ mér hefur ekki komið dúr á augu alla nóttina: <LOC FIG> no he pogut aclucar l'ull en tota la nit

♦ svo langt, sem augað eygir: fins allà on abasta la vista, fins a l'horitzó

♦ fyrir allra augum: en públic, a la vista de tothom

♦ glenna upp augun: badar els ulls, esbatanar els ulls

♦ hafa vakandi auga á e-u: vetllar una cosa, no perdre de vista una cosa

♦ hleypa auga úr e-m: treure-li un ull a algú

♦ horfa á e-n hræðslufullum augum: mirar algú amb ulls d'espant 

♦ horfast í augu: mirar-se als ulls 

♦ hvessa augun á e-n: mirar algú de manera penetrant 

♦ hvöss augu: ulls penetrants (o: aguts)

♦ illt auga: <FOLC> mal m d'ull (→ augnagot)

♦ koma auga á e-ð ~ e-n: #1. <GEN> albirar una cosa, ataüllar una cosa, veure una cosa; #2. <FIG> posar els ulls en algú ~ una cosa 

♦ hafa komið auga á e-n ~ e-ð: haver posat els ulls en algú ~ una cosa

♦ latt auga ~ ríkjandi auga: <MED> ull ambliop (o: <FAM>  gandul) ~ ull dominant

♦ líma fyrir ríkjandi augað: tapar l'ull dominant

♦ liggja (o: vera) í augum uppi: saltar a la vista

♦ líta e-n smáum augum: <LOC FIG> mirar algú de dalt a baix, mirar algú amb menyspreu

♦ loka augunum: aclucar els ulls

♦ lokuð augu: ulls clucs (o: tancats)

♦ loka augunum fyrir e-u: <LOC FIG> aclucar els ulls davant una cosa

♦ lygna [aftur] augunum: mig aclucar els ulls

♦ með berum augum ~ með beru auga: a ull nu

♦ það sem sést með berum augum er augsætt: el que es veu a ull nu és macroscòpic

♦ opna augun: obrir els ulls

♦ opna augu fyrir e-u: <LOC FIG> obrir els ulls i veure una cosa

♦ píra augunum: aclucar amb força els ulls(no del tot, sinó com quan se surt d'un lloc fosc a un on hi fa molta de claror o un miop per veure millor un objecte llunyà)

♦ ranghvolfa [í sér] augunum: (svo ekkert sést nema hvítan) posar els ulls en blanc (mostrar el blanc dels ulls fent-los girar cap endins)

◊ Holberg fór að hlæja og Kolbrún fékk kast. Hún ranghvolfdi í sér augunum, froðufelldi og féll svo í gólfið: en Holberg va començar a riure i a la Kolbrún li va pegar un atac: va posar els ulls en blanc, treia bromera per la boca i es va desplomar

♦ ranghvolfa augunum: (rúlla augunum) fer girar els ulls (fer que donin voltes com un posseït o com fan els infants)

♦ rauð augu: ulls vermells 

♦ reka augun í e-ð: clavar els ulls en una cosa, posar els ulls en una cosa, afinar una cosa amb la mirada, fixar-se amb els ulls en una cosa

♦ reka upp stór augu: badar uns ulls com a rodes de carro 

♦ renna augum (o: augunum) til e-s: dirigir la mirada cap a...

◊ og eftir þetta bar svo til, að kona húsbónda hans renndi augum til Jósefs og mælti: i després d'aquests fets, succeí que la dona del seu amo posà els ulls en Josep i li digué

♦ renna augum (o: augunum) yfir e-ð: fer passejar la mirada per..., repassar una cosa amb la mirada, fer un cop d'ull a una cosa

♦ rúlla augunum: fer girar els ulls (fer que donin voltes com un posseït o com fan els infants)

♦ skjóta augunum í skjálg [til e-s]: <LOC FIG> mirar [algú] de cua d'ull, mirar [algú] d'esquitllèbit

◊ þat finnr Þormóðr skjótt ok sá þó, at hon skaut í skjálg augunum stundum ok sá nökkut um öxl til Þormóðar; kom honum í hug, at vera mætti svá, at "dælla væri at draga, ef hálft hleypti", minnir hana á it forna vinfengi, hvert verit hafði: en Þormóðr ho va descobrir ben aviat, però tanmateix va veure que adesiara ella el mirava de reüll o que el mirava part damunt l'espatlla, de manera que li passà pel cap que potser fóra com se sol dir, que "és més fàcil de sirgar la barca si només va mig carregada" i li va recordar l'antiga amistat que s'havien tingut

♦ ský n í auga: tel m a l'ull

♦ snúa blinda auganu að e-u: <LOC FIG> fer els ulls grossos amb una cosa

♦ mér sortnar fyrir augum: <LOC FIG> la vista se m'enterboleix, tinc un rodament de cap

♦ stinga úr e-m augun: treure-li els ulls a algú

◊ ...ok sker af honum nefit, ok stakk bæði augun úr honum, ok sker af honum bæði eyrun ok geldir hann: ...i li talla el nas, i li va treure tots dos ulls, i li talla totes dues orelles i [després], el castra

♦ undir fjögur augu: <LOC FIG> en privat, tots dos tot sols, a quatre ulls

♦ vera með stírur (o: stírurnar) í augunum: <LOC FIG> tenir encara les lleganyes als ulls, fer cara de son

♦ mér vöknar um augu: els ulls se m'entelen, els ulls se m'humitegen, em vénen les llàgrimes als ulls

♦ þreytt augu: ulls cansats 

♦ æðahjúpur auga: úvea f (→ æðahjúpur augnknattar)

♦ → glóðarauga “ull de vellut”

2. (á exi) ullera f (de destral)

3. (á nál) forat m (d'agulla)

auga·bragð <n. -bragðs, no comptable>:

1. (augnablik) instant m (moment)

♦ á augabragði: immediatament, instantàniament, en un tres i no-res, en un batre d'ulls, en un girar d'ulls, en un tancar i obrir d'ulls,

♦ á einu augabragði: immediatament, en un tres i no-res, en un instant

2. <†> (sjón sem vekur aðhlátur) riota f (persona o cosa la visió de la qual provoca rialles de burla)

◊ vitz er þǫrf, þeim er víða ratar, dælt er heima hvat; at augabragði verðr, sá er ecci kann oc með snotrom sitr: enginy i intel·ligència li calen al qui viatja per l'ample món, [en canvi] a casa qualsevol cosa és bona de fer; qui no sap res i s'asseu amb els llests, n'és la riota

auga·brún <f. -brúnar, -brúnir (o: -brýr; o: <†>  -brýnn; o: <†>  -brýn)>:

cella f

augabrúna·hár <n. -hárs, -hár>:

cella f

augabrúna·litur <f. -litar, -litir>:

llapis m de celles

auga·fullur, -full, -fullt: <adj.>:

que va pet, gat -a com una sopa

auga·hvarmur <m. -hvarms, -hvarmar>:

variant de → augnahvarmur ‘vorera de la palpebra’

auga·leið <f. -leiðar, pl. no hab.>:

cosa que salta a la vista d'òbvia que és

♦ það gefur augaleið: això salta a la vista, això està claríssim

♦ það gefur augaleið að <+ ind.>: està (o: és) més que clar que <+ ind.>, salta ben a la vista que <+ ind.>

auga·staður <m. -staðar, -staðir>:

conca f d'ull, òrbita f d'ull (→ augntóft)

◊ var þá tekin mold ór leiði Þorláks biskups, ok lögð á milli augastaðarins ok kinnarinnar barnsins: aleshores agafaren terra de la tomba del bisbe Þorlákur i la posaren entre l'òrbita de l'ull i la galta de l'infant

♦ hafa augastað á e-u ~ e-m: <LOC FIG> tenir posat l'ull en una cosa ~ algú

auga·steinn <m. -steins, -steinar>:

1. <GEN> cristal·lí m (part de l'ull)

2. <FIG> nineta f de l'ull

♦ vera augasteinn e-s: ésser la nineta dels ulls d'algú

augasteins·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>:

<MED> nucli m del cristal·lí

augasteins·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

<MED> múscul m ciliar

aug·lit <n. -lits, -lit>:

cara f

♦ [frá] augliti til auglitis (o: auglits): cara a cara

♦ fyrir augliti e-s: en presència de..., davant...

◊ ...svo að þjóðirnar mættu skjálfa fyrir augliti þínu: ...de manera que els pobles tremolarien davant teu

aug·ljós, -ljós, -ljóst:

obvi òbvia

♦ það er augljóst: això és obvi

augljós·lega:

òbviament, evidentment

aug·lýsa <-lýsi ~ -lýsum | -lýsti ~ -lýstum | -lýst ║ e-ð>:

1. <GEN> anunciar una cosa (proclamar, donar a conèixer)

♦ auglýsa e-ð til sölu: posar una cosa a la venda [i anunciar-la]

2. (í blaði) posar un anunci (p.e., en un diari)

◊ auglýsa tvö útboð: publicar dos anuncis de concurs públic

aug·lýsandi <m. -lýsanda, -lýsendur>:

anunciant m & f

aug·lýsing <f. -lýsingar, -lýsingar>:

1. <GEN> anunci m

♦ prentaðar auglýsingar: anuncis impresos

♦ → sjónvarpsauglýsing “anunci televisiu”

♦ → útvarpsauglýsing “anunci radiofònic”

2. auglýsingar <f.pl -lýsinga>: anuncis m.pl, propaganda f, publicitat f

auglýsinga·borði <m. -borða, -borðar>:

<INFORM> bànner m

auglýsinga·bæklingur <m. -bæklings, -bæklingar>:

prospecte publicitari, fullet publicitari

auglýsinga·deild <f. -deildar, -deildir>:

secció f de publicitat

♦ auglýsingadeild fréttablaðsins: la secció de publicitat del diari

auglýsinga·geiri <m. -geira, pl. no hab.>:

sector m de la publicitat, sector publicitari

auglýsinga·herferð <f. -herferðar, -herferðir>:

campanya publicitària

auglýsinga·hlé <n. -hlés, -hlé>:

pausa publicitària, pausa f per als anuncis

auglýsinga·hönnuður <m. -hönnuðar, -hönnuðir>:

creatiu m, creativa f, expert m en publicitat, experta f en publicitat, publicitari m, publicitària f (treballador d'agència publicitària)

auglýsinga·innskot <n. -innskots, -innskot>:

anunci publicitari, espot publicitari

auglýsinga·miðill <m. -miðils, -miðlar>:

suport publicitari, mitjà publicitari

auglýsinga·plakat <n. -plakats, -plaköt>:

cartell anunciador, cartell publicitari

auglýsinga·sjónvarp <n. -sjónvarps, pl. no hab.>:

televisió f comercial

auglýsinga·skilti <n. -skiltis, -skiltis>:

panell publicitari, tanca publicitària, valla publicitària (cast., ekki ritm./no lit.) 

auglýsinga·slagorð <n. -slagorðs, -slagorð>:

eslògan publicitari

auglýsinga·stef <n. -stefs, -stef. Gen. pl.: -stefja; dat.pl.: -stefjum>:

tornada f dels anuncis, rodolí m dels anuncis

auglýsinga·stofa <f. -stofu, -stofur>:

agència publicitària

♦ Samband íslenskra auglýsingastofa: Associació Empresarial Islandesa de Publicitat

auglýsinga·starfsemi <f. -starfsemi, pl. no hab.>:

publicitat f (activitat laboral)

auglýsinga·tafla <f. -töflu, -töflur>:

tauler m d'anuncis

auglýsinga·texti <m. -texta, -textar>:

text publicitari

auglýsinga·tími <m. -tíma, -tímar>:

bloc publicitari, interrupció publicitària (cadascun dels talls d'un programa en els quals s'emeten espots publicitaris)

♦ á auglýsingatímanum: durant els anuncis

auglýsinga·útvarp <n. -útvarps, pl. no hab.>:

ràdio f comercial

auglýsinga·vara <f. -vöru, -vörur; emprat hab. en pl..>:

regal m de promoció (objecte que hom regala en el marc d'una campanya publicitària)

augna·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:

ullera f, aclucall m (o: aclocall), cucala f (Mall.), clucala f (Men.) (de bístia. El mot s'empra hab. en pl.)

augna·blik <n. -bliks, -blik>:

moment m

♦ á augnabliki: en un instant

♦ á augnablikinu: de moment

♦ á fyrsta augnabliki: per un instant

♦ á hverju augnabliki: en qualsevol moment, d'un moment a l'altre

♦ á síðasta augnabliki: en el darrer moment

♦ á þessu augnabliki: en aquest mateix moment, en aquest precís instant

♦ eftir augnablik: al cap d'un moment

augna·bólga <f. -bólgu, pl. no hab.>:

<MED> oftalmitis f , inflamació f ocular, (impròpiament) oftàlmia f (→ augnbólga)

augna·brún <f. -brúnar, -brúnir>:

cella f

augna·fró <f. -fróar; pl. no hab.>:

variant de → augnfró ‘eufràsia’

augna·fræ <n. -fræs, -fræ; pl. no hab. Gen. pl.: -fræja; dat.pl.: -fræjum>:

licnis alpina (planta Viscaria alpina syn. Lychnis alpina syn. Silene suecica)

augna·gaman <n. -gamans, pl. no hab.>:

plaer m per a la vista

augna·got <n. -gots, -got, pl. no hab.>:

cop m d'ull

♦ illt augnagot: <FOLC> mal m d'ull

augna·gotur <f.pl -gota>:

mirades f.pl de reüll

augna·gras <n. -grass, -grös; pl. no hab.>:

eufràsia f (planta Euphrasia frigida syn. Euphrasia officinalis syn. Euphrasia latifolia)

augna·hár <n. -hárs, -hár>:

variant de → augnhár ‘pestanya’

augna·hvarmur <m. -hvarms, -hvarmar>:

vorera f de la palpebra, vorera f de l'ull

augna·karl <m. -karls, -karlar>:

<MED> acetàbul m, cavitat f cotiloide 

augna·krókur <m. -króks, -krókar>:

variant de → augnkrókur ‘cua de l'ull’

augna·leppur <m. -lepps, -leppar; pl. no hab.>:

pegat m, pedaç m (tela que hom duu damunt un ull buit per amagar-ne l'òrbita o davant l'ull dominant per exercitar-ne un d'ambliop) (→ augnleppur)

augna·litur <m. -litar, -litir>:

color m,f dels ulls

♦ → augnlitur “íd.”

augna·lok <n. -loks, -lok>:

palpebra f, parpella f

augna·læknir <m. -læknis, -læknar>:

variant de → augnlæknir ‘oculista’

augna·mið <n. -miðs, -mið>:

objectiu m, finalitat f

♦ í því augnamiði að <+ inf.>: amb l'objectiu de... <+ inf.>, amb la intenció de... <+ inf.> 

♦ með það augnamið að <+ inf.>: amb l'objectiu de... <+ inf.>, amb la intenció de... <+ inf.> 

augn·angur <n. -angurs, pl. no hab.>:

conjuntivitis f

augna·ráð <n. -ráðs, -ráð>:

mirada f, esguard m

♦ ásakandi augnaráð mirada acusadora

♦ senda e-m ásakandi augnaráð: llançar-li a algú una mirada acusadora

♦ eitrað augnaráð mirada enverinada (o: verinosa)

♦ fjarrænt augnaráð: mirada perduda

♦ flöktandi augnaráð: mirada vacil·lant

♦ hýrt augnaráð: mirada incitant

♦ ískalt augnaráð: mirada gèlida (o: glaçada; o: gelada)

♦ kalt augnaráð: mirada freda

♦ starandi (o: stíft) augnaráð: mirada fixa

augna·riða <f. -riðu, pl. no hab.>:

variant de → augnriða ‘nistagme’

augna·síld <f. -síldar, -síldar; pl. no hab.>:

saboga f (peix Clupea finta syn. Alosa fallax syn. Alosa agone syn. Clupea alosa)

augna·skata <f. -skötu, -skötur>:

rajada tacada, rajada marbrada (peix Raja polystigma)

augna·tillit <n. -tillits, pl. no hab.>:

cop m d'ull, esguard m, mirada f

♦ ef augnatillit gæti drepið! si les mirades poguessin matar!

♦ snöggt augnatillit llambregada f

augna·titringur <m. -titrings, pl. no hab.>:

tremolor f de l'ull, oftalmodonesi f

augna·titur <n. -titurs, pl. no hab.>:

tremolor m,f de l'ull, oftalmodonesi f

augna·tóft <f. -tóftar, -tóftir>:

conca f de l'ull, òrbita f de l'ull

augna·tönn <f. -tannar, -tennur>:

variant de → augntönn ‘clau, dent canina’

augna·vatn <n. -vatns, -vötn>:

variant de → augnvatn ‘col·liri’

augna·verkur <n. -verkjar, -verkir; pl. no hab.>:

variant de → augnverkur ‘dolor a l'ull’

◊ eftir þetta er Gestur vaknaði hefir hann tekið augnaverk svo strangan að hinn sama dag sprungu þau út bæði: després d'això, quan en Gestur es va despertar, li va agafar un dolor tan viu als ulls que aquell mateix dia tots dos li van esclatar

augna·vik <n. -viks, -vik>:

cua f d'ull (→ augnkrókur)

augna·yndi <n. -yndis, -yndi>:

goig m per a la vista, plaer m per a la vista 

augna·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:

llepa m delegador, llepa f delegadora  (persona que fa creure a un superior que fa el que li han encomanat, quan, realment, o passa la feina a algú altre o senzillament no la fa)

augna·þjónusta <f. -þjónustu, pl. no hab.>:

feina f pels ulls (lit.: ‘servei d'ulls’. Llagoteria envers un superior a qui es fa creure que s'ha fet una determinada feina quan en realitat no s'ha fet res)

◊ augnaþjónusta af verstu gerð: llagoteria de la pitjor mena

augn·bindi <n. -bindis, -bindi>:

bena f d'ulls

augn·blýantur <m. -blýants, -blýantar>:

llapis m d'ulls

augnbotna·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:

oftalmofundoscòpia f

augn·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

<MED> oftalmitis f , inflamació f ocular, (impròpiament) oftàlmia f

augn·dapur, -döpur, -dapurt <adj.>:

que té la vista feble

augn·depra <f. -depru, pl. no hab.>:

vista f feble

augn·deyfa <f. -deyfu, pl. no hab.>:

ambliopia f

augn·díll <m. -díls, -dílar>:

estigma m, taca f ocular (taca vermellosa d'alguns protists)

◊ frumulíffæri augnglenna sem er næmt fyrir birtu heitir augndíll: l'òrgan cel·lular de les euglenes que és sensible a la claror es diu estigma

augn·dropar <m.pl -dropa>:

<MED> col·liri m, gotes f.pl per als ulls 

augn·fró <f. -fróar; pl. no hab.>:

eufràsia f (planta Euphrasia frigida syn. Euphrasia officinalis syn. Euphrasia latifolia)

augn·glenna <f. -glennu, -glennur>:

euglena f

◊ frumulíffæri augnglenna sem er næmt fyrir birtu heitir augndíll: l'òrgan cel·lular de les euglenes que és sensible a la claror es diu estigma

augn·gler <n. -glers, -gler>:

ocular m (lent d'instrument òptic)

augn·hár <n. -hárs, -hár>:

pestanya f, pipella f (Bal.)

augnhára·litur <m. -litar, -litir>:

rímmel m

augn·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

<MED> humor vitri

augn·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>:

protector m ocular

augn·hólf <n. -hólfs, -hólf>:

1. fremra augnhólf:  cambra aquosa  (part de l'ull que conté l'humor aquós)

♦ afturhluti fremra augnhólfs: cara posterior de la cambra aquosa

♦ framhluti fremra augnhólfs: cara anterior de la cambra aquosa

2. aftara augnhólf: cambra vítria  (part de l'ull que conté l'humor vitri)

augn·hvíta <f. -hvítu, -hvítu>:

blanc m de l'ull, escleròtica f, esclera f

augn·kláði <m. -kláða, pl. no hab.>:

<MED> picor f als ulls  (sensació de coïssor als ulls)

augnknattar·slíður <n. -slíðurs, -slíður>:

conjuntiva f bulbar

augn·knöttur <m. -knattar, -knettir>:

globus m ocular

♦ æðahjúpur augnknattar: úvea f

augn·kríma <f. -krímu, -krímur>:

xeroftalmia f, oftalmoxerosi f, xeroma m, escleroftalmia f, xerosi f conjuntival

augn·krókur <m. -króks, -krókar>:

cua f de l'ull

augn·laus, -laus, -laust <adj.>:

anoftalm -a

augn·leppur <m. -lepps, -leppar; pl. no hab.>:

pegat m, pedaç m (tela que hom duu damunt un ull buit per amagar-ne l'òrbita o davant l'ull dominant per exercitar-ne un d'ambliop)

◊ það er ekki auðvelt að bera virðingu fyrir kennara sem gengur um með augnlepp og bjúgsverð og segist vera frænka Jack Sparrow: no és gens fàcil mostrar respecte per una professora que es passeja amb un pegat a l'ull i un sabre i diu que és una cosina d'en Jack Sparrow

♦ með augnlepp fyrir hægra auganu: amb l'ull dret tapat amb un pegat

♦ sjóræningja-augnleppur: pegat d'ull de pirata

◊ sjóræningi með augnlepp og sverð á milli tannanna: un pirata amb un pedaç a l'ull i una espasa entre les dents

augn·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>:

anoftalmia f

augn·litur <m. -litar, -litir>:

color m,f dels ulls

♦ hver er augnlitur þinn?: de quin color tens els ulls?

augn·lok <n. -loks, -lok>:

palpebra f, parpella f

♦ fituútfelling á augnloki: xantelasma m, xantoma m palpebral

augnloka- <en compostos>:

blefaro-, blefar-

augnloka·glufa <f. -glufu, -glufur>:

fenedura f palpebral (→ hvarmarifa)

augnloka·sig <n. -sigs, -sig>:

blefaroptosi f

augn·lækningar <f.pl -lækninga>:

oftalmologia f

augn·læknir <m. -læknis, -læknar>:

oculista m,f, oftalmòleg m, oftalmòloga f

augn·orð <n. -orðs, -orð>:

terme m d'oftalmologia, terme oftalmològic

augn·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>:

<MED> llagrimeig m  (degoteig continu de llàgrimes per refredat, conjuntivitis, al·lèrgia etc.)

augn·riða <f. -riðu, pl. no hab.>:

nistagme m (→ augntin)

augn·rifa <f. -rifu, -rifur>:

fenedura f palpebral (→ hvarmarifa)

augn·samband <n. -sambands, pl. no hab.>:

contacte m visual, creuament m de mirades

♦ hafa augnsamband mirar-se als ulls, creuar mirades

augn·sjá <f. -sjár, -sjár>:

oftalmoscopi m, funduscopi m

augnsjúkdóma·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:

oftalmologia f

augn·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:

malaltia f dels ulls

augn·skolvatn <n. -skolvatns, -skolvötn>:

col·liri m

augn·skuggi <m. -skugga, -skuggar>:

ombra f d'ulls

augn·slíma <f. -slímu, -slímur>:

conjuntiva f (→ tára)

augn·slímhúð <f. -slímhúðar, -slímhúðir>:

conjuntiva f (→ tára)

augnslímhúðar·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

conjuntivitis f (→ tárubólga)

augnslímu·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:

conjuntivitis f (→ tárubólga)

augn·speglun <f. -speglunar, -speglanir>:

oftalmoscòpia f

augn·stírur <f.pl -stíra>:

lleganya f

augn·tin <n. -tins, pl. no hab.>:

nistagme m

♦ augntin og aðrar óreglulegar augnhreyfingar: nistagme i d'altres moviments irregulars de l'ull

augn·tóft <f. -tóftar, -tóftir>:

conca f de l'ull, òrbita f de l'ull

augn·tótt <f. -tóttar, -tóttir (o: -tættur)>:

variant de → augntóft ‘òrbita de l'ull’

augn·tönn <f. -tannar, -tennur>:

clau m, <MED> dent canina

♦ augntennur: dents canines, ullals m.pl

augn·vatn <n. -vatns, -vötn>:

col·liri m (→ augnskolvatn)

augn·veiki <f. -veiki, pl. no hab.>:

malaltia f dels (o: en els) ulls

augn·verkur <m. -verkjar, -verkir; pl. no hab.>:

dolor m,f a l'ull, oftalmàlgia f, oftalmagra f, oftalmodínia f

augn·vöðvar <m.pl -vöðva>:

músculs m.pl oculars, músculs m.pl del globus ocular, músculs intrínsecs de l'ull, músculs intraorbitaris

augnvöðva·taug <f. -taugar, -taugar>:

nervi oculomotor

augn·vökvi <f. -vökva, -vökvar>:

humor aquós  (part de l'ull)

augn·þreyta <f. -þreytu, pl. no hab.>:

vista cansada

augn·þurrkur <m. -þurrks, pl. no hab.>:

sequedat f d'ulls

aug·sjá <f. -sjár, pl. no hab.>:

variant de → augsýn ‘vista, presència’

<† eða ritm.>  aug·sjáandi, -sjáandi, -sjáandi <adj.>:

que ho veu amb els seus propis ulls

♦ að honum augsjáandi: en presència d'ell

◊ eg trúi því, að hann var hér, síðan er hann reis upp af dauða, uns hann sté til himna upp að augsjáöndum postulum sínum á þeim degi, er vér köllum uppstigningardag: crec que ell va ésser aquí després d'haver ressuscitat de la mort i fins que se'n pujà al cel en presència dels seus apòstols en el dia que anomenem dia de l'ascensió

aug·sýn <f. -sýnar, pl. no hab.>:

vista f, presència f

♦ fá e-ð í augsýn: albirar una cosa, divisar una cosa  (cast., ekki ritm./no lit.)

♦ í augsýn allra: a la vista de tothom, davant tothom

♦ koma í augsýn: aparèixer, fer-se a la vista

♦ koma í augsýn e-m: aparèixer a la vista d'algú, deixar-se veure per algú

♦ kom þú aldregi í augsýn mér ok sonum mínum: procura que no et tornem a veure ni jo ni els meus fills

augsýni·lega <adv.>:

evidentment

augsýni·legur, -leg, -legt <adj.>:

evident

aug·sær, -sæ, -sætt <adj.>:

variant de → stórsær, -sæ, -sætt ‘macroscòpic -a’

◊ tuttugu og fjórir (23,7%) sjúklingar höfðu smásæja/augsæja blóðmigu með lágmarks prótínmigu: vint-i-quatre malalts (23,7%) tenien hematúria tant microscòpica com macroscòpica amb proteïnúria mínima

auk <adv.>:

1. < GEN> a més a més, a més, encara, <LIT> no-res-menys

◊ Hrólfr konungr býst nú til ferðar sinnar með hundrað manna ok auk kappar hans tólf ok berserkir tólf: el rei Hrólf s'aparella llavors per al seu viatge amb cent vint homes, i, a més, els seus dotze campions i dotze bersercs (cent quaranta-quatre guerrers acompanyen el rei en la seva anada a Suècia)

♦ [þar] að auki: a més a més, <LIT> en ultra

2. <†> (einnig, líka) també  (igualment)

auk <prep. + gen.>:

a més a més de, a part de, a banda de, de més de, <LIT> ultra

◊ sjö menn auk hans: set homes a més a més d'ell (vuit persones en total)

♦ auk þess: <adv.> a més a més, a més, <LIT> en ultra

♦ auk þess að <+ inf.>: <conj. additiva o continuativa> a més a més de <+ inf.>, [a] sobre de <+ inf.> 

♦ auk þess sem <+ ind.>: <conj. additiva o continuativa> a més que <+ ind.>, [a] sobre que <+ ind.> 

♦ auk [þess] heldur: <adv.> i per si amb això no n'hi hagués prou

auka <eyk ~ aukum | jók ~ jukum | aukið ║ e-ð>:

augmentar una cosa

◊ við jukum skammtinn úr 250 í 500 millígrömm: hem augmentat la dosi de 250 a 500 mil·ligrams

♦ auka e-u við: augmentar amb una cosa, engrandir-se amb una cosa

◊ þeir höfðu fjóra tigi skipa af Glæsivöllum, en juku þó mörgum við í ferðinni: tenien quaranta vaixells quan van salpar dels Glæsivellir (‘Camps Resplendents’), però durant el viatge llur nombre va augmentar en molts

♦ auka e-ð saman: ajuntar dues coses en una, aplegar dues coses en una

♦ e-m er of aukið: algú hi és de més, hi sobra algú

♦ orðum aukið: exagerat

auka- <en compostos>:

1. complementari -ària  (addicional)

2. secundari -ària  (no primari)

auka·aðild <f. -aðildar, pl. no hab.>:

afiliació f (o: pertinença) [a entitat] com a membre associat

auka·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:

membre m associat

♦ verða aukaaðili að e-u: fer-se membre associat de...

auka·afurð <f. -afurðar, -afurðir>:

1. <GEN & FIG> producte secundari (o: accessori), subproducte m

2. <QUÍM & INDUSTR> [producte m] derivat m

auka·arður <m. -arðs, pl. no hab.>:

1. <GEN> guanys m.pl addicionals, guanys suplementaris

2. <ECON> dividend[s] extraordinari[s]

auka·atriði <n. -atriðis, -atriði>:

1. <GEN> punt secundari

2. (málefni) qüestió secundària (fet, afer)

♦ vera aukaatriði: ésser una qüestió de poca importància

◊ það er algjört aukaatriði: això és una qüestió totalment secundària, això no té gaire importància

auka·áhersla <f. -áherslu, -áherslur>:

<GRAM> accent secundari

auka·biti <m. -bita, -bitar>:

mós m  (petita menjada per llevar-se la gana)

auka·blað <n. -blaðs, -blöð>:

suplement m (de diari, de revista)

auka·búnaður <m. -búnaðar, pl. no hab.>:

accessoris m.pl, equipament accessori

auka·efni <n. -efnis, -efni>:

1. (í ritgerð) additament m, apèndix m (afegitó a escrit)

2. (viðbótarefni) additiu m (alimentari)

♦ án aukaefna: sense additius

3. (aukaafurð) subproducte m (producte derivat, producte secundari)

◊ aukaefni eins og díoxín og fúran myndast m.a. við sorpbrennslu á opnu landi: subproductes com la dioxina o el furan es formen, entre d’altres, durant la incineració de deixalles en camp obert

auka·fag <n. -fags, -fög>:

(aukagrein) segona especialitat, minor f,m  (que, en el sistema universitari islandès complementa l'especialitat principal o → aðalfag)

auka·fall <n. -falls, -föll>:

<GRAM> cas oblic

auka·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

excursió f  (amb autobús i/o transbordador)

auka·félagi <m. -félaga, -félagar>:

membre associat, membre associada

auka·gjald <n. -gjalds, -gjöld>:

suplement m, recàrrec m  (afegitó al preu, sobretaxa)

auka·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:

sobrepreu m, recàrrec m

auka·grein <f. -greinar, -greinir>:

(aukafag) segona especialitat  (que, en el sistema universitari islandès complementa l'especialitat principal o → aðalgrein)

auka·herbergi <n. -herbergis, -herbergi>: 

1. <GEN> habitació f extra (habitació suplementària)

2. (herbergi fyrir gestina) cambra f dels hostes, habitació f dels hostes (cambra destinada a estatjar-hi els hostes)

◊ það er kannski sniðugt að hafa aukaherbergið tilbúið til vonar og vara: potser fóra assenyat de tenir preparada l'habitació dels hostes, per si de cas

auka·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

accessori m

auka·kosning <f. -kosningar, -kosningar. Emprat hab. en pl. en les accepcions 2. i 3.>:

1. (viðbótarkjör) votació f addicional (votació suplementària o extraordinària)

2. (t.d., í kjölfar andláts forseta ríkisins) eleccions extraordinàries (p.e., per mort del president de l'estat)

3. (í Englandi) eleccions f parcials (a Anglaterra)

auka·kostnaður <m. -kostnaðar, no comptable>:

cost m addicional, sobrecost m

auka·lega <adv.>:

de més, d'afegit

♦ aukalega til e-s: addicionalment a..., que cal afegir a...

auka·leikari <m. -leikara, -leikarar>:

actor secundari, actriu secundària

♦ hann er tilnefndur sem besti aukaleikari: està nomenat com a millor actor secundari

auka·leikur <m. -leiks, -leikir>:

<ESPORT> partit m de desempat

auka·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

complement m  (punt addicional en espectacle, debat, programa etc.)

♦ aukaliður á dagskrá: complement del programa

auka·líf <n. -lífs, -líf>:

1. (í tölvuleikum) vida f extra (p.e., en videojocs)

2. (tvöfalt líf) doble vida f (tenir dues famílies etc.)

◊ ég á sjálfur fullt í fangi með að lifa einu lífi, þannig að aukalíf myndi algjörlega fara með sálarheill mína: prou feines tinc a viure una vida, així que dur una doble vida arruinaria completament la meva salut anímica

auka·merking <f. -merkingar, -merkingar>:

1. (aukaleg merking, viðbótarmerking) significat secundari, accepció secundària (significat de mot addicional al seu significat principal)

2. (vísimerking, merkingarauki, bakmerking) connotació f (significat de mot implicat, oposat al denotat)

♦ niðrandi aukamerking: connotació pejorativa

♦ jákvæð aukamerking: connotació positiva

auka·saga <f. -sögu, -sögur>:

trama f secundària  (de novel·la, pel·lícula etc.)

auka·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració subordinada

auka·sól <f. -sólar, -sólir>:

<ASTRON> parheli m

auka·spyrna <f. -spyrnu, -spyrnur>:

<ESPORT> [llançament m de] falta f

♦ aukaspyrna á e-m: llançament de falta contra...

♦ bein ~ óbein aukaspyrna: falta directa ~ indirecta

♦ taka aukaspyrnu: llançar (o: xutar) una falta

aukast <eykst ~ aukumst | jókst ~ jukumst | aukist>:

augmentar, acrèixer-se, multiplicar-se

◊ neysla á ferskum fiski hefur aukist um 24% á síðustu fimm árum: el consum de peix fresc ha crescut del 24% en els darrers cinc anys

♦ verðbólgan eykst og kaupmáttur minnkar: la inflació s'acreix i el poder adquisitiu minva

♦ verðbólgan jókst um 1,2 prósent: la inflació s'ha apujat de l'1,2 per cent

auka·stafur <m. -stafs, -stafir>:

decimal m (nombre després de la coma)

auka·starf <n. -starfs, -störf>:

treball f extra, segona feina

auka·tekjur <f.pl -tekna>:

entrades f.pl addicionals, guanys m.pl extra

auka·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<GRAM> conjunció subordinativa, conjunció f de subordinació

auka·tungl <n. -tungls, -tungl>:

<ASTRON> paraselene f, lluna fictícia

auka·verk <n. -verks, -verk>:

1. <RELIG LUTER> treball accessori

◊ aukaverk presta eru: skírn, ferming, gifting og greftrun: els treballs accessoris dels preveres són: bateig, confirmació, casament i enterrament

2. (vinna í frístundum) segona feina  (segon treball remunerat)

auka·verkun <f. -verkunar, -verkanir>:

<MED> efecte secundari

♦ aukaverkanir af e-u: els efectes secundaris de X

auka·vinna <f. -vinnu, pl. no hab.>:

1. (viðbótarvinna) treball m addicional (o: suplementari) (feina extra)

2. (yfirvinna) hores f.pl extra  (hora de feina després de les de la jornada laboral normal)

auka·þing <n. -þings, -þing>:

1. (Alþingis) sessió extraordinària (del parlament)

2. (félags) assemblea extraordinària (d'associació, societat mercantil etc.)

auk·efni <n. -efnis, -efni>:

additiu m

♦ aukefni í matvælum: additiu alimentari

auki <m. auka, aukar>:

augment f, increment f

♦ færast í aukana: augmentar

♦ færast sífellt í aukana: no deixar de créixer, no deixar d'augmentar

♦ færast æ meira í aukana: augmentar de cada cop més

♦ færast í [alla] aukana: esforçar-se al màxim, emprar totes les seves forces

auk·nefna <-nefni ~ -nefnum | -nefndi ~ -nefndum | -nefnt ║ e-n e-ð. Emprat hab. en passat>:

batejar (o: anomenar) algú amb un sobrenom

◊ en Jósef, sá er auknefndur var af postulunum Barnabas, hvað er þýðist ‘huggunar sonur’: i en Josep, anomenat pels apòstols amb el sobrenom de Bernabé, que vol dir ‘fill de consolació’...

◊ þau komu í þorp, sem auknefnt er “Staðurinn, þar sem saltið þrýtur”: arribaren al poblat que ha estat batejat “l'indret on s'acaba la sal”...

◊ samkomusvæðið var þegar í stað auknefnt “Piccadilly Circus”, og þaðan streymdu nú skipalestirnar eftir siglingaleiðum, sem merktar voru með baujum: la zona de reunió de seguida es va batejar extraoficialment amb el nom de “Piccadilly Circus” i d'allà en sortien després els combois marítims, seguint les vies de navegació que estaven senyalitzades amb boies

auk·nefni <n. -nefnis, -nefni>:

malnom m

◊ hann átti það kenningarnafn að hann er kallaður Helgi hinn hvíti og var honum það eigi auknefni því að hann var vænn maður og vel hærður, hvítur á hárslit: en Helgi tenia el sobrenom de Hvíti (= ‘el Blanc’ = ‘el Covard’), però això no era pas un malnom, sinó que l'hi deien perquè era un home bell, de cabells espessos però blancs (no li deien pas ‘el Blanc’ perquè fos covard, sinó perquè tenia molts de cabells blancs)

◊ tók hann þá þegar auknefni föður síns, það er hann hafði fyrri, og var kallaður Þórður hreða: A partir d'aquell mateix moment va prendre el malnom que son pare ja havia portat abans i li van dir Þórður hreða (= ‘en Bregues’)

aukning <f. aukningar, aukningar>:

increment m, augment m, crescuda f

♦ aukning verðbólgu um eitt prósentustig: increment de la inflació de l'u per cent

♦ mikil aukning í sölu á nýjum bílum: gran increment de les vendes de cotxes nous

auk·reitis <adv.>:

de més, extra

♦ fá e-ð aukreitis: rebre una cosa de més (addicionalment a allò que s'ha comprat, però sense haver-ho de pagar, gratis, sense cap cost addicional)

aula·bárður <m. -bárðar, -bárðar>:

tros m de beneit ~ beneita, idiota m & f 

aula·legur, -leg, -legt <adj.>:

beneit -a

aula·skapur <m. -skapar, no comptable>:

estupidesa f (qualitat de beneit)

auli <m. aula, aular>:

1. (kjáni) beneit m, beneita f, idiota m & f (GEN & insult)

2. (stór þorskur) bacallà gros (peix Gadus morhua)

auma <f. aumu, aumur. Emprat hab. en pl.>:

misèria f (pobresa) (→ aumur)

♦ sjá aumur á e-m: compadir-se d'algú, apiadar-se d'algú (i ajudar-lo)

♦ það er auman!: és empipador!

aum·hjartaður, -hjörtuð, -hjartað <adj.>:

<†> misericorde, misericordiós -osa (→ miskunnsamur; → vorkunnsamur)

◊ en hann var maðr góðgjarn ok ásthollr hverjum manni ok aumhjartaðr yfir úfǫrum hvers manns: era, tanmateix, un home bondadós i afectuós amb tothom i misericordiós amb els infortunis de tot home

aumingi <m. aumingja, aumingjar>:

1. (vesalingur) miserable m (persona molt pobre i per això mateix digna de compassió)

2. (fáviti) ximplet m  (persona retardada, estòlida; beneitet)

3. (til heilsunnar) invàlid m  (persona impedida llargament o de per vida per malaltia, tolidet)

4. (garmur) pobre desgraciat, [un] pobre home (infeliç)

♦ aumingja hann!: pobre desgraciat!

5. (doði) corball m reial (peix Cynoscion regalis)

aumingja·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (aumkunarlegur) deplorable, planyívol -a, lamentable

2. (ömurlegur) miserable (míser)

aumingja·skapur <m. -skapar, no comptable>:

1. (bjálfaskapur) imbecil·litat f, estupidesa f (debilitat mental)

2. (vesaldómur) feblesa f, manca f de caràcter  (manca de fortalesa interior)

3. (löðurmennska) acoquinament m (covardia, pusil·lanimitat, manca de valor)

◊ ...og þetta er lágkúra bara og aumingjaskapur: ...i això només és superficialitat i manca de prebrots

♦ gefast upp af aumingjaskap: abandonar per covardia, cedir per covardia

4. (volæði, vesalmennska) misèria f (pobresa, estat miserable)

aumka <aumka ~ aumkum | aumkaði ~ aumkuðum | aumkað ║ e-n>:

plànyer algú, tenir pietat d'algú, tenir compassió d'algú

◊ þetta tvennt henti þig - hver aumkar þig? - eyðing og umturnun, hungur og sverð - hver huggar þig?: aquests dos mals han caigut sobre teu -qui et plany?- devastació i ruïna, fam i espasa -qui et consola?-

◊ aumkið mig, aumkið mig, vinir mínir, því að...: planyeu-meu, planyeu-me, amics meus, perquè...

aumkast <aumkast ~ aumkumst | aumkaðist ~ aumkuðumst | aumkast ║ yfir e-n>:

compadir-se d'algú, tenir compassió d'algú, apiadar-se d'algú

◊ Drottinn mun rétta hlut þjóðar sinnar og aumkast yfir þjóna sína,...: el Senyor defensarà el seu poble i es compadirà dels seus servidors

aumkunar·verður, -verð, -vert <adj.>:

digne -a d'ésser plangut, digne -a de compassió

◊ ...þá erum vér aumkunarverðastir allra manna: ...llavors és que som els més desgraciats de tots els homes

aumkva <aumkva ~ aumkvum | aumkvaði ~ aumkvuðum | aumkvað ║ e-n>:

variant de → aumka ‘plànyer, tenir compassió de’

aumkvast <aumkvast ~ aumkvumst | aumkvaðist ~ aumkvuðumst | aumkvast ║ yfir e-n>:

variant de → aumkast ‘compadir-se de, tenir compassió de’

aum·lega <adv.>:

llastimosament, lamentablement, miserablement

aum·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> llastimós -osa, lamentable

2. (fátæklegur, lítilfjörlegur) miserable (no rònec, no insignificant)

◊ þeygi mun vár fǫr aumlig vera: però el nostre viatge (al més enllà) no serà pas miserable

3. (óheppinn, óheillar-) atziac -aga, infaust -a, malastruc -uga (dissortat, infeliç, desgraciat)

◊ aumlig norn scóp oss í árdaga, at ec scylda í vatni vaða: una norna atziaga ens (= em)  va imposar en temps d'antany que havia de patollar i moure'm dins l'aigua

aum·lyndi <n. -lyndis, pl. no hab.>:

<FIG> sensibilitat f

aum·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

<FIG> sensible

aum·staddur, -stödd, -statt <adj.>:

en una situació lamentable

aumur <f.pl auma (o: aumna)>:

misèries f.pl (que pateix una persona)

♦ sjá aumur á e-m: compadir-se d'algú, apiadar-se d'algú (i ajudar-lo)

aumur, aum, aumt <adj.>:

1. (sár) adolorit -ida (que fa mal)

♦ sárið er aumt: la ferida fa mal

♦ hnéð var aumt og bólgið: el genoll em feia mal i estava inflamat

♦ vinstra hnéð á mér er eitthvað aumt, þó ekki bólgið: el genoll esquerre em fa una mica de mal però no està inflamat

♦ nudda aumt hnéð: donar fregues al genoll adolorit

2. (vesall) míser -a (infeliç, mesquí)

♦ hann má ekkert aumt sjá: <LOC FIG> no suporta veure res ni ningú que pateixi

♦ ég aumur vesalingur!: <LOC> jo, pobre miserable; ai, mesquinet de mi! (Men.) 

3. (niðurníddur) miserable (abjecte, moralment vituperable)

♦ þetta eru aumu vandræðin: és un afer ben brut

au-pair strákur <m. stráks, strákar>:

[noi m] au-pair m

au-pair stúlka <f. stúlku, stúlkur>:

[noia f] au-pair f

♦ ráða e-n sem au-pair [stúlku]: contractar una au-pair

aur¹ <m. aurs, aurar>: 

1. (for) fang m  (terra molla)

◊ aur af skófatnaði: fang de les sabates

2. (leir) llot m  (llim)

♦ hvíti aur: <MITOL> llecor blanca, element espermàtic que, segons l'Snorri, es troba tot al voltant de la Font del Destí. Les nornes que hi viuen, pouen cada dematí aigua d'aquesta font, la barregen amb aquesta llecor blanca, i hi reguen el freixe còsmic Yggdrasill perquè no s'assequi o podreixi (cf. Gylfaginning, cap. XVI).

◊ ask veit ek standa, heitir Yggdrasill, hár baðmr, ausinn hvíta auri: conec un arbre, es diu Yggdrasill, un arbre alt, regat amb blanca llecor

3. (möl og sandur saman) sorra f mesclada amb còdols  (p.e., a la vorera de la mar)

4. aurar <m.pl>: #1. <GEN> rovines f.pl; #2. <GEOL> plana f d'outwash fluvioglacial  (planúria de sorres, graves i còdols d'origen deposicional, amb escassa o nul·la vegetació)

5. (fúkyrði, lastmæli) llot m, fang m  (improperis, detracció, vituperis)

♦ ausa e-n (o: á e-n; o: yfir e-n) auri (o: sauri) [fyrir að <+ inf.>]: <LOC FIG> llançar-li (o: tirar-li) grapats de llot a algú [per <+ inf.>] (cobrir algú d'improperis i grosseries, omplir algú de vituperis)

aur² <m. aurs, aurar>: 

1. <á barnamáli> eyrir m  (en llenguatge infantil)

2. (peningar) calerons m.pl, dinerets m.pl  (diners)

aura¹:

ac. & gen. pl. de → aur “llim”

aura²:

ac. & gen. pl. de → eyrir “cèntim de corona”

aura³ <aura ~ aurum | auraði ~ auruðum | aurað ║ e-u>:

estalviar una cosa

◊ fyrir nokkrum árum hafði honum tekist að aura saman einni milljón króna með miklu striti og sparsemi: fa alguns anys va aconseguir d'estalviar un milió de corones amb molts d'esforços i gran sentit de l'estalvi

♦ aura saman í e-ð: estalviar en una cosa

♦ aura saman fyrir e-u: estalviar per a una cosa, arreplegar diners per a una cosa

aura·baukur <m. -bauks, -baukar>:

guardiola f, vidriola f (Tarr. & Val. & Bal.), lladriola f (Val. & Bal.), rodiola f (Men.) (→ sparibaukur)

aura·girnd <f. -girndar, pl. no hab.>:

set f de diners, cobdícia f

aurar¹:

nom. pl. de → aur “llim”

aurar²:

nom. pl. de → eyrir “cèntim de corona”

aura·sál <f. -sálar, -sálir>:

pesseter m, pessetera f, avar m, avara f

aura·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

avariciós -osa, pesseter -a, avar -a, malalt -a de diners

aura·sótt <f. -sóttar, pl. no hab.>:

avarícia f [malaltissa]

◊ aurasótt og síngirni: avarícia i cobdícia

aura·sýki <f. -sýki, pl. no hab.>:

avarícia f [malaltissa]

◊ efnishyggja, aurasýki og munaðarsótt: materialisme, avarícia i hedonisme

aur·burður <m. -burðar, pl. no hab.>:

<GEOL> transport m [fluvial] de sediments

aur·keila <f. -keilu, -keilur>: 

<GEOL> ventall m al·luvial

aur·láki <m. -láka, -lákar>:

licodó m amb cua de flagell (peix Lycodonus flagellicauda)

aur·lendur, -lend, -lent <adj.>:

llimós -osa

aur·riði <m. -riða, -riðar>:

variant de → urriði “truita bruna”

aur·svif <n. -svifs, no comptable>:

<GEOL> transport m [fluvial] de sediment en suspensió

aurugur, aurug, aurugt <adj.>:

enfangat -ada, fangós -osa, llotós -osa

ausa <f. ausu, ausur>:

1. <GEN> cullerot m, llossa f

♦ eigi er sopið þó að í ausuna sé komið: <LOC FIG> no diguis blat que no sigui al sac i encara ben lligat

2. <MAR> sàssola f

ausa <eys ~ ausum | jós ~ jusum | ausið>:

1. (um hest) reguitnar, guitar, tirar guitzes, donar (o: pegar) coces (Bal.) (cavall)

2. <e-ð> (o:) <absolut>: <MAR> eixaugar una embarcació, evacuar l'aigua de dins una embarcació (fer-ne sortir tota l'aigua que hi pugui haver entrat)

◊ sú bylgja gekk nú yfir að eigi þarf að ausa: [l'aigua d']aquesta onada ha sortit per ella mateixa (de tan forta que ha estat l'onada) i no cal que en pouem aigua

◊ "ausi hver sem má!" Þeir gerðu svo og gátu upp ausið: "Que tothom buidi aigua com pugui!" Ells van fer com ell els deia i pogueren evacuar tota l'aigua que havia entrada a la nau

♦ ausa bát: <MAR> pouar l'aigua fora de la barca

♦ ausa skip upp: <MAR> pouar fora del vaixell tota l'aigua que hi pugui haver entrada

♦ ausa bát sinn: <LOC FIG> canviar l'aigua a les olives(orinar)

3. <e-u>: abocar una cosa (cosa = contingut de recipient)

♦ ausa e-n eldi: llançar palades de cendra i caliu a algú

◊ LXXXVII kapítuli: um þat, ef ausit er eldi á mann. Ef maðr eyss eldi á mann eðr kastar, eðr því nǫkkoro er hinn mundi brenna, ef á bert hǫrund kvæmi, ok varðar þat skóggang: títol 87: Si algú tira una palada de foc a un home. Si algú tira una palada de foc o llança foc a un altre o qualsevol altra cosa que li hagi de provocar una cremada si l'endevina a la pell nua, que sia castigat amb el bandejament

♦ ausa hrópi á e-n: cobrir algú de calúmnies

◊ hafa menn ausið hrópi á oss fyrir enga sök og þigg stóðhrossin fyrir þessar saki: la gent ens han cobert de bescantaments sense cap raó; per això, agafa [tranquil·lament] els cavalls de llavor

♦ ausa síld (= Dat.) úr netjum: buidar la xarxa plena d'areng, trabucar l'areng de la xarxa a la barca o a terra

◊ ef menn kasta lǫgnum til síldar, þá má hverr leggja undirkafla, er vill, þar til er kringar koma á land, ok ausi eigi fyrr síld ór netjom, en ef þeim er eigi frá visat, þá bjargi hverr sér með hverfum ok roðháfum, ok þó svá at þeir veiti fulla bjǫrg hinum; en ef hinir vísa þeim frá ok ausa þeir síld lengr, þá eignast þeir síld alla, er kast áttu: si paren xarxes [grosses] per a agafar arengs, qualsevol que vulgui hi pot tirar a dins xarxes [més] petites fins que [els altres] arrosseguin a terra les xarxes grosses i no en trabuquin els arengs a fora; i si no els hi ho deneguen, que cadascun s'ajudi amb bertrols i salabres de pell de tauró (o cal entendre-ho en sentit figurat <?>: com millor pugui i sàpiga, amb tot el que tinguin a mà), però tanmateix fent-ho de manera que no faci gens de nosa als altres (això és, als amos de la xarxa grossa, dins el cércol que conforma hi han llançat o posat les xarxes petites els pescadors menors); si aquests, emperò, els ho refusen i ells, tanmateix, continuen trabucant areng a fora, que tot l'areng que hagin trabucat a fora pertanyi als amos de les xarxes grosses

♦ ausa fé út: <LOC FIG> malgastar els diners [a mans plenes]

♦ ausa e-n moldu: enterrar algú (abocar terra amb la pala damunt la mortalla o el taüt d'algú)

◊ síðan sagði Þórður opinberlega andlát Bjarnar og kvað þá menn hafa sagt sér er hann höfðu moldu ausið: després, en Þórður va contar davant tothom la mort d'en Björn i va dir que a ell li ho havien dit els homes que l'havien enterrat

♦ ausa skömmun yfir e-n: cobrir algú de vituperis

♦ ausa barn vatni: #1. <HIST> abocar aigua damunt un infant, en el paganisme norrè, primera part de la cerimònia en la qual hom donava nom al nadó; #2. <RELIG CRIST> batejar un infant

◊ síðan fæddi Helga sveinbarn. Það var vatni ausið og nafn gefið og skyldi heita Þórður eftir föður sínum: després, la Helga va infantar un nen. Li van abocar aigua damunt i li posaren nom i convingueren que es digués Þórður com son pare

◊ þá gátu þau son, og var vatni ausinn og hét Þórólfur: llavors van tenir un fill, li abocaren aigua damunt i li posaren nom Þórólfur

◊ enn áttu þau Skalla-Grímur son; var sá vatni ausinn og nafn gefið og kallaður Egill: En Grím Calba i sa dona encara van tenir un fill més; li abocaren aigua damunt i li posaren nom Egill

◊ Þóra ól barn um sumarið, og var það mær; var hún vatni ausin og nafn gefið og hét Ásgerður: la Þóra va tenir un infant a l'estiu i va ésser una nena; li van abocar aigua damunt i li posaren nom i es va dir Ásgerður

◊ konungurinn varð glaður við er hann sá þau hin hvössu augu er hann bar í höfði og sagði hann öngum mundu líkan verða eða samjafnan og var hann vatni ausinn með Sigurðar nafni: el rei es va posar content quan va veure els ulls penetrants que tenia al caparrí (= el nou-nat que hom li acabava de portar) i va dir que ningú ni l'igualaria ni li seria pas semblant i li van abocar aigua damunt posant-li nom Sigurd

♦ ausa vatni upp [úr brunni] yfir e-ð: poar aigua i vessar-la damunt...

◊ enn er þat sagt, at nornir þær, er byggja við Urðarbrunn, taka hvern dag vatn í brunninum ok með aurinn þann, er liggr um brunninn, ok ausa upp yfir askinn, til þess at eigi skuli limar hans tréna eða fúna: també es diu que les nornes que viuen devora el pou del destí, cada dia hi pouen aigua i l'aboquen, [barrejada] amb el llot llecorós que hi ha al voltant del pou, sobre el freixe perquè les seves branques no s'assequin o podreixin

♦ ausa vatni úr brunni: treure aigua d'un pou

◊ en á stúlkuna lagði hún það, að hún skyldi þaðan í frá ausa vatni milli tveggja brunna, úr einum í annan, ekki lángt frá vatninu, og sinna eingu öðru: però va encantar la noia fent que, de llavors ençà, poués aigua entre dos pous, d'un pou a l'altre, no gaire lluny del riu i que no s'ocupés de res més

◊ þá brutust kapparnir þrír gegnum herbúðir Filista, jusu vatni úr brunninum í Betlehem, sem þar er við hliðið, tóku það og færðu Davíð: llavors els tres campions van travessar [en silenci] el campament dels filisteus, pouaren aigua de la cisterna que hi ha a prop de les portes de Betlem, i se l'emportaren per oferir-la a David

♦ ausa verka á e-n: llençar-li versos de befa i escarn a algú

◊ Þorkell Dálksson og húskarl hans ræddu um mál þeirra Þórðar og Bjarnar og um verka þann er hvor jós á annan og það var með mörgu móti og þokkar húskarlinn heldur með Birni en Þorkell með Þórði: en Þorkell Dálksson i el seu majoral xerraven de les qüestions que hi havia entre en Þórður i en Björn i dels versos de befa i escarn que s'havien llançat l'un a l'altre i foren d'opinions encontrades: el majoral es va posar més aviat del costat d'en Björn però en Þorkell del d'en Þórður

♦ ausa ösku yfið höfuð sér: escampar-se cendra sobre el cap (per fer penitència)

◊ daginn þann föstuðu þeir, klæddust hærusekk, jusu ösku yfir höfuð sér og rifu klæði sín: tot aquell dia van dejunar, es cobriren amb sac negre, s'escamparen cendra sobre el cap i es van esquinçar els vestits

4. <af [e-u]>: abocar una cosa (cosa = recipient)

◊ ausið nú af og færið veislustjóra!: traieu-ne ara [de les piques] i porteu-ne al cap de servei!

	El verb ausa  de l'expressió ausa barn vatni no s'ha pas d'entendre en el sentit de arruixar, arrosar, aspergir, esbrufar —com se sol fer en el món anglosaxó tot seguint les indicacions del diccionari de Cleasby-Vigfússon, on s'hi recomana de traduir aquest verb -en aquesta expressió- mitjançant els anglesos to besprinkle, to sprinkle; cf. Cleasby-Vigfússon p. 682: to besprinkle infants with water—, sinó en el d'abocar damunt, vessar damunt (que en alemany fóra ein Kind mit Wasser begießen i en anglès to pour water over a child): no s'arruixava o aspergia l'infant amb aigua, sinó que li abocaven aigua damunt, possiblement amb una llossa, una cassoleta o un petit bol. Aspergir es diu støkkva en islandès antic: støkkva blóði, støkkva vatni “aspergir amb sang, aspergir amb aigua”, d'on el substantiu stǫkkull “salpasser”.

ausast <eyst ~ ausumst | jóst ~ jusumst | ausist ║ á>:

vessar-se, abocar-se

◊ á sér hon ausaz aurgom forsi af veði Valfǫðrs: el riu de la penyora de Valfǫðr (la penyora de Valfǫðr = l'ull d'Odin; el riu de l'ull d'Odin = el riu que neix del Mímisbrunnr) veu ella abocar-s'hi amb cascada llotosa (o: ella veu el riu de la penyora de Valfǫðr estimbant-s'hi en cascada llotosa)

♦ ausast sauri á: <LOC FIG> (svívirða hvor annan) cobrir-se mútuament d'improperis

◊ og lofuðu þeir það er ráða áttu og þótti vænna að þeir mundu firr sauri á ausast og fóru við svo búið heim: i hi accediren els qui havien de resoldre el cas, ja que els semblava que era més raonable que no pas que s'haguessin d'estar llançant grapats de llot l'un a l'altre i, havent-ho disposat així, se n'anaren cadascú a ca seva

austan <prep. Gen.>:

(austanmegin, austan við) a l'est de..., a llevant de...

◊ Vík er í litlu dalverpi austan Reynisfjalls: Vík es troba a una petita cóma situada al peu oriental del Reynisfjall

♦ [að] austan Jórdanar: la Transjordània

austan <adv.>:

[venint] de l'est  (procedent de llevant)

♦ að austan¹: a llevant, l'est

◊ lönd sem liggja að Spáni eru Portúgal að vestan og Frakkland að austan: els països que limiten amb Espanya són Portugal a l'oest i França a l'est

♦ að austan²: de l'Austurland, de l'est d'Islàndia

◊ ég er að austan: sóc de l'Austurland

♦ allt gott kemur að austan: <LOC FIG> ex oriente, lux

♦ á austan: de llevant, de l'est (indicant d'on bufa el vent)

♦ hann er á austan: fa vent de llevant, el vent bufa de llevant

♦ fyrir austan: a llevant, a l'est

♦ fyrir austan e-ð: a llevant de, a l'est de

◊ fyrir austan borgina: a l'est de la ciutat (en el camp, terreny etc. situat a llevant de la ciutat)

◊ nýr flugvöllur fyrir austan Lundúni: nou aeroport a l'est de Londres

♦ austan undir e-u: a l'est de...

◊ austan undir Reynisfjalli, skammt frá Vík, er mikil byggð hagamúsa, ein sú stærsta hér á landi: al peu oriental del Reynisfjall, no gaire lluny de Vík, hi ha un gran territori colotnizat pel ratolí de rostoll, un dels més vastos del país

♦ austan við e-ð: a l'est de...

◊ krían er eitt af einkennum Víkur, en sunnan og austan við þorpið er ein stærsta kríubyggð í Evrópu: el xatrac àrtic constitueix un dels trets distintius de la vila de Vík. A migjorn i a llevant del poblet s'estén el territori d'una de les colònies de xatracs àrtics més grosses d'Europa

◊ í hömrunum austan við bæinn Höfðabrekku er Skiphellir, en þaðan var útræði fyrr á öldum: als espadats que hi ha a llevant del llogaret de Höfðabrekka hi ha l'Skiphellir o ‘cova de les naus’, utilitzada en segles passats com a punt de partida d'expedicions de pesca en barques de rem

austan·átt <f. -áttar, -áttir>:

vent m de llevant

austan·lands <adv.>:

a l'Austurland, a la Islàndia oriental, a les Terres de Llevant d'Islàndia

austan·megin¹ <prep. + Gen.>:

al costat est de, al costat de llevant de, a la banda oriental de

◊ austanmegin Jórdanar: a la part oriental del Jordà

austan·megin³ <adv.>:

al costat est, al costat de llevant

♦ austanmegin við e-ð: al costat est de..., a l'est de...

austan·stormur <m. -storms, -stormar>:

tempesta f de llevant

austantjalds- <en compostos>:

de l'Europa oriental (durant la Guerra Freda: propi o procedent del conjunt de països i terres del bloc soviètic)

Austantjalds-blokk <f. -blokkar, no comptable>:

<HIST> bloc m de l'est (bloc dels antics països de règim comunita) (→ Austurblokkin)

austantjalds·land <n. -lands, -lönd>:

països m.pl del bloc oriental (durant la Guerra Freda)

austan·veður <n. -veðurs, -veður>:

borrasca f de llevant

austan·verður, -verð, -vert <adj.>:

situat -ada a l'est  (que es troba a la part est d'un tot)

♦ austanverð eyjan: la part oriental de l'illa

♦ að austanverðu: a la part oriental, a [la part de] l'est

♦ á austanverðu <+ dat.>: (í austri hluta e-s) a la part oriental de..., al costat oriental de...

◊ á austanverðu nesinu: a la part oriental de la península

♦ í austanverðu <+ dat.>: (í austri hluta e-s) a la part oriental de..., al costat oriental de...

◊ í austanverðu Rússlandi: a la part oriental de Rússia

♦ við austanvert e-ð: a la part oriental de...

austan·vindur <m. -vinds, -vindar>:

[vent m de] llevant m, vent m de l'est

austar <adv.>:

més cap a l'est, més cap a llevant (→ eystra)

austari, austari, austara <adj.>:

situat -ada més cap a l'est, més oriental (→ eystri)

♦ í austari hluta <+ gen.>: a la part oriental de..., a la zona oriental de...

◊ í austari hluta bæjarins: a la part oriental de la vila

austar·lega <adv.>:

a l'est, a llevant (a la part oriental)

♦ liggja austarlega: estar situat -ada a l'est

austast <adv.>:

al més cap a l'est possible, al més cap a llevant possible

austasti, austasta, austasta:

formes febles de → austastur, austust, austast “al més oriental”

austastur, austust, austast <adj.>:

situat -ada al més cap a l'est [possible], al més oriental

Aust·fali <m. -fala, -falar>:

ostfalès m, ostfalesa f

aust·falska <f. -fölsku, no comptable>:

(lágþýsk mállýska) ostfalès m (dialecte baix-alemany) (→ vestfalska)

◊ vestfalska, engeríska og austfalska: el westfalès, l'engerià i l'ostfalès

aust·falskur, -fölsk, -falskt <adj.>:

ostfalès -esa

Austfirðinga·fjórðungur <m. -fjórðungs, no comptable>:

<HIST> l'Austfirdingafiordung o ‘quarter dels fiords orientals’, un dels quatre quarters en què estava dividida l'illa. Es correspon amb la regió actual de l'Austurland

Aust·firðingur <m.-firðings, -firðingar>:

austurlandès m, austurlandesa f (persona natural de l'Austurland islandès)

Aust·firðir <m.pl -fjarða>:

Austfirdir m.pl o ‘Fiords orientals’ islandesos; el terme se sol emprar com a sinònom d'Austurland

aust·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:

austurlandès -esa (de l'Austurland islandès)

austfjarða·mið <n. -miðs, no comptable>:

calador m dels Austfirdir, pesquera f dels Austfirdir (gran zona de pesca situada davant els fiords orientals d'Islàndia)

aust·lenskur, -lensk,-lenskt <adj.>:

austurlandès -esa (de l'Austurland islandès)

aust·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

oriental, de l'est

♦ austlæg lengd: longitud f est (→ austurlengd)

<†>  Aust·maður <m. -manns, -menn>:

1. (á Íslandi = Norðmaður) noruec m, noruega f (a Islàndia)

2. (í Noregi = Svíi) suec m, sueca f (a Noruega)

aust·norrænn, -norræn, -norrænt <adj.>:

norrè -ena oriental

♦ danska og sænska eru austnorræn mál: el danès i el suec són llengües norrenes orientals

aust·rómverskur, -rómversk, -rómverskt <adj.>:

<HIST> romà -ana d'Orient

♦ Austrómverska ríkið: l'Imperi Romà d'Orient

aust·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:

1. (frá Asíu) oriental (asiàtic)

♦ austræna menningin: la cultura oriental

2. (frá Austur-Evrópu) de l'Europa de l'est (esp. d'un dels països de l'antic bloc soviètic)

3. (um vind úr austri) de llevant (dit del vent que bufa de l'est)

4. <†> (frá Noregi) noruec -ega (de Noruega)

◊ Einarr hét maðr; hann var sonr Helga Óttarssonar, Bjarnarsonar ins austrœna, er nam lǫnd í Breiðafirði: Hi havia un home que es deia Einarr i era fill de Helgi Óttarsson, el fill de Bjǫrn el Noruec que s'havia establert al Breidafiord

austur <m. austurs, austrar>:

1. (það að ausa vatn úr bát) bombeig m (acció de bombar o poar aigua fora d'una embarcació, originàriament amb la sàssola)

♦ standa í austri: bombar aigua (fora de l'embarcació)

2. (vatn sem þarf að ausa úr bát) aigua f de sentina (aigua que s'ha de bombar o de poar fora d'una embarcació o que ja se n'ha bombat)

♦ skipið er fullt af austri: la sentina de la nau és plena d'aigua

◊ austr er orðinn í Elliða: l'Elliði (el vaixell d'en Friðþjófur l'estrenu) s'ha omplert d'aigua (a causa de la gran tempesta i cal tornar-la a la mar)

3. (sóun) malbaratament m, tudament m (esp. d'aigua com a recurs, de llet etc.)

austur¹ <n. austurs, no comptable>:

est m, llevant m

♦ frá austri til vesturs: de llevant a ponent, d'est a oest

♦ í austur: cap a l'est, cap a llevant, en direcció est

♦ í austri: a l'est, a llevant

◊ nýr dagur tók að renna upp í austrinu: un nou dia començava a despuntar a llevant

♦ til austurs: cap a l'est, vers l'est, cap a llevant

♦ úr austri: de l'est, de llevant

austur² <prep. Ac.>:

[fins] a l'est de..., [fins] a llevant de...

♦ ég fór austur dalinn: vaig anar a l'est de la vall

♦ hann fylgdi mér góðan spöl austur gangstéttina: em va acompanyar una bona tirada per la voravia, cap a l'est (fins a la part que es podria considerar l'est de la voravia)

austur³ <adv.>:

1. <GEN> cap a l'est, cap a llevant, vers l'est (→ austar; → eystra; → austast)

◊ ...þá hann austur reið: ...quan se'n va anar cap a l'est amb el seu cavall

♦ fara austur: anar cap a l'est

♦ austur af e-u: [cap] a llevant de, [cap] a l'est de

◊ austur af fjallinu: [cap] a l'est de la muntanya (cap als territoris situats a l'est d'on es troba la muntanya)

♦ austur á bóginn: cap a llevant, cap a l'est, vers l'est

♦ austur eftir: cap a l'est, cap a ponent

♦ austur frá e-u: [cap] a llevant de, [cap] a l'est de

◊ austur frá gamla skólanum: a l'est de l'escola vella

♦ austur fyrir e-ð: cap a l'est de... (sovint expressa la idea de moviment des d'un punt inicial fins a un altre situat a l'est d'un indret determinat)

◊ vilja flytja Heathrow-flugvöll austur fyrir Lundúni: volen traslladar l'aeroport de Heathrow a l'est de la ciutat (de l'indret on ara està situat a un altre situat a l'est de Londres)

◊ ég mun herleiða yður austur fyrir Babýlon: jo us deportaré fins a l'est de Babilònia

◊ áfangastaðir á leið austur fyrir Dauðahaf: estacions en el camí fins a l'est del Mar Mort

♦ austur fyrir fjall: <LOC> cap a l'est, més enllà de les muntanyes; més enllà de les muntanyes de l'est (excursió, viatge, vol etc. des de Reykjavík al territori situat a l'est de les muntanyes, sobretot al voltant de Hveragerði i Selfoss, però també a Vík del Mýrdalur etc.)

♦ austur þar: a les terres de l'est d'Islàndia

◊ ...meðan ég var austur þar: ...mentre era a l'est d'Islàndia

♦ frá X austur að Y <= Dat.>: des d'X (punt de partida a l'oest) fins a Y (Y = límit oriental no inclòs) (per a indicar que el límit oriental es troba allà on comença Y. Y en queda, per tant, exclòs)

♦ [allt] frá X austur fyrir Y <= Ac.>: [tota la tirada] des d'X fins a l'est d'Y (per a indicar que el límit oriental es troba després d'Y)

◊ Woodsia alpina (Bolton) Gray – fjallaliðfætla –. Sjaldgæf, fundin hér og hvar á Vesturlandi og Suðurlandi frá Snæfellsnesi austur fyrir Hornafjörð, annars mjög sjaldséð: Woodsia alpina (Bolton) Gray - woodsia alpina -. Rara, trobada ça i lla al Vesturland i al Sudurland, des de la península d'Snæfell fins a l'est del Hornafiord; altrament, molt poc comuna

◊ sjórinn náði þá upp að hömrunum allt frá Vík og austur fyrir Höfðabrekku: en aquell temps la mar arribava fins als espadats, tota la tirada que va des de Vík fins a l'est del mas de Höfðabrekka

◊ alla leið [frá Menúka] austur fyrir Gíbeu: tot el camí [de Menucà] fins a l'est de Guibea

♦ frá X austur í Y <= Ac.>: des d'X (punt de partida) fins a Y (l'interior d'Y és el punt d'arribada o el límit oriental) (per a indicar un límit oriental inclòs, però sense anar més enllà d'ell)

2. <HIST> cap a Noruega

◊ hann sigldi austur um haf: va navegar cap a Noruega

◊ hann sendi austur aftur herinn: va enviar la host de tornada cap a Noruega

En la traducció de l'adverbi de moviment austur cal, doncs, tenir en compte que en els textos medievals pot fer referència a Noruega (vista d'Islàndia estant) i no pas a l'est de l'illa o a l'Austurland islandès.

Austur- <en noms geogràfics i adjectius derivats>:

de l'est, oriental

Austur-Afríka <f. -Afríku, no comptable>:

Àfrica f de l'est, Àfrica f oriental

Austur-Asía <f. -Asíu, no comptable>:

Àsia f oriental

austur·átt <f. -áttar, no comptable>:

direcció f est

♦ í austurátt: en direcció est

Austur-Barðastrandar·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f de la Barðaströnd oriental, a la regió dels Vestfirdir o ‘Fiords Occidentals’

Austur-Berlín <f. -Berlínar, no comptable>:

<HIST> Berlín m est, Berlín m oriental

Austur-blokkin <f. -blokkarinnar, no comptable>:

<HIST> bloc m de l'est (bloc dels antics països de règim comunita)

Austur-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:

Europa f de l'est, Europa f oriental

Austur-Eyjafjallahreppur <m. -Eyjafjallahrepps, no comptable>:

municipi rural dels Austur-Eyjafjöll

Austur-Franki <m. -Franka, -Frankar>:

franc oriental, franca oriental

austur-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:

fràncic m oriental (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

austur-frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:

fràncic -a oriental

Austur-Frísi <m. -Frísa, -Frísir (o: -frísar)>:

frisó m oriental, frisona f oriental

Austur-Frísland <n. -Fríslands, no comptable>:

Frísia f Oriental

austur-frísneska <f. -frísnesku, no comptable>:

frisó m oriental (variant del frisó & dialecte baix-alemany)

austur-frísneskur, -frísnesk, -frísneskt <adj.>:

frisó -ona oriental

◊ austurfrísnesku (o: austur-frísnesku) eyjarnar: Illes Frisones orientals

austur-germanska <f. -germönsku, no comptable>:

germànic m oriental (branca del germànic)

Austur·goti <m. -gota, -gotar>:

ostrogot m, ostrogoda f

austur-gotneska <f. -gotnesku, no comptable>:

ostrogòtic m, ostrogot m (variant del gòtic parlat pels ostrogots)

austur-gotneskur, -gotnesk, -gotneskt <adj.>:

ostrogòtic -a, ostrogot -oda

Austur-Grænlands·straumur <m. -straums, pl. no hab.>:

corrent m de Grenlàndia Oriental

austur-lágnavarrska <f. -lágnavörrsku, pl. no hab.>:

baix-navarrès m oriental (dialecte basc)

Austur-Húnavatns·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f del Húnavatn oriental, a la regió del Nordurland occidental

austur·hvel <n. -hvels, no comptable>:

hemisferi m oriental

♦ austurhvel jarðar: l'hemisferi oriental de la terra

◊ núll-lengdarbaugurinn skiptir jörðinni í tvo jafn stóra hluta Austurhvel og Vesturhvel: el meridià zero divideix el globus en dues parts igual de grosses: l'hemisferi oriental i l'hemisferi occidental

austur-katalanska <f. -katalönsku, no comptable>:

català m oriental

austur-katalónska <f. -katalónsku, no comptable>:

català m oriental (→ austur-katalanska)

Austur·kirkjan <f. -kirkjunnar, no comptable>:

(Réttrúnaðarkirkjan) l'Església oriental  (l'església ortodoxa)

Austur·land <n. -lands, no comptable>:

l'Austurland o ‘Terres de Llevant’ d'Islàndia, una de les vuit regions o landsvæði -sense funció administrativa- en què està dividida Islàndia. Consta de tres sýslur o comarques: Austur-Skaftafellssýsla, Norður-Múlasýsla i Suður-Múlasýsla. Tota aquesta regió l'1 de juliol del 2008 tenia oficialment 13.786 habitants. També rep el nom de Austfirðir o ‘fiords de l'est’, terme a partir del qual es designen els seus habitants: Austfirðingar

♦ Norðursvæði Austurlands: la zona septentrional de l'Austurland

♦ Miðsvæði Austurlands (Mið-Austurland): el centre de l'Austurland

♦ Suðursvæði Austurlands: la zona meridional de l'Austurland

austurlanda- <en compostos>:

oriental (propi o procedent del conjunt de països i terres a l'est d'Europa i Àfrica)

Austurlanda·búi <m. -búa, -búar>:

oriental m & f (persona asiàtica)

austurlanda·fræði <f. -fræði, no comptable>:

orientalística f, orientalisme m (estudis asiàtics)

austurlanda·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

orientalista m & f (especialista en estudis asiàtics)

Austurlanda·maður <m. -manns, -menn>:

oriental m & f (persona asiàtica)

austurlanda·mál <n.pl -mála>:

llengües f.pl orientals

austurlanda·platan <m. -platans, -platanar>:

plàtan m d'orient, plàtan m oriental (arbre Platanus orientalis)

Austurlands·kjördæmi <n. -kjördæmis, -kjördæmi>:

circumscripció f electoral de la Islàndia est, districte m electoral de la Islàndia est

♦ Norðurlandskjördæmið gamla: <HIST> l'antiga circumscripció electoral de la Islàndia est (entre el 1959 i el 2003. A partir del 2003 fou incorporat al Norðausturkjördæmi)

austur·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

camí m de l'est

♦ á austurleið: amb rumb de llevant, en direcció est, de camí cap a l'est

austur·lengd <f. -lengdar, no comptable>:

longitud f est

austur·lenskur, -lensk,-lenskt <adj.>:

oriental (de les terres i països situats a l'est d'Europa i d'Àfrica)

Austur·lönd <n.pl -landa>:

orient m (conjunt de països i terres a l'est d'Europa i Àfrica)

♦ Austurlönd fjær: l'Orient Llunyà, l'Extrem Orient

♦ → Mið-Austurlönd “l'Orient Mitjà”

♦ Austurlönd nær: el Pròxim Orient

♦ vitringarnir þrír frá Austurlöndum: els tres reis mags de l'Orient (→ Austurvegskonungar)

♦ vitringarnir þrír frá Austurlöndum heita Kaspar, Melkíor og Baltasar: els tres reis mags de l'Orient nomen Gaspar, Sion i Baltasar

◊ í Katalóníu eru það vitringarnir þrír sem færa börnunum gjafir og gefa í skóinn: a Catalunya són els tres Reis d'Orient els qui porten els regals als nens i els hi deixen a les sabates

En la tradició luterana, es parla de tres savis de l'Orient i no pas de tres reis o de tres mags o de tres reis mags.

austur·mið <n. -miðs, no comptable>:

calador m de l'est, pesquera f de l'est (gran zona de pesca situada a l'est d'Islàndia)

Austur-Pakistan <n. -Pakistan (o: -Pakistans) , no comptable>:

<HIST> Pakistan m oriental (actualment: Bangla Desh) (→ Bangladess)

Austur-Prússland <n. -Prússlands, no comptable>:

<HIST> Prússia f oriental

austur·prússneska <f. -prússnesku, no comptable>:

(lágþýsk mállýska) baix-prussià, prussià m oriental (→ lágprússneska)

austur·prússneskur, -prússnesk, -prússneskt <adj.>:

prussià -ana oriental

Austur·ríki <n. -ríkis, sense plural>:

Àustria f

Austurríkis·kona <f. -konu, -konur>:

austríaca f

Austurríkis·maður <m. -manns, -menn>:

austríac m

austur·rískur -rísk, -rískt:

austríac -a

♦ austurríska hagfræðin: (hagfræðistefna) escola austríaca d'economia (defensora d'una doctrina econòmica liberal, esp. entre la segona meitat del segle XIX i fins a l'adveniment del nazisme)

Austur-Skaftafells·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f de l'Skaftafell oriental, a la regió de l'Austurland islandès

austur·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:

costa f est

Austur-Tímor <n. -Tímors, no comptable>:

Timor m oriental 

Austurvegs·konungar <m.pl -konunga>:

<RELIG> reis mags d'Orient 

♦ Austurvegskonungarnir þrír: els tres Reis Mags d'Orient

Austurvegs·þjóðir <f.pl -þjóða>:

pobles bàltics

Austur·vegur <m. -vegar, -vegir>:

1. <HIST = löndin sunnan og austan Eystrasalt> països bàltics (→ Eystrasaltslöndin)

2. (Austur-Evrópa) països m.pl de l'est (esp. els països de l'antic bloc soviètic)

3. (Austurlönd) Orient m (terres i països situats a l'est d'Europa)

austur·vígstöðvar <f.pl -vígstöðva>:

<HIST> front m oriental (durant la I i la II Guerra Mundial)

Austur-Þjóðverji <m. -Þjóðverja, -Þjóðverjar>:

<POLÍT HIST> alemany m oriental, alemanya f oriental 

Austur-Þýskaland <n. -Þýskalands, no comptable>:

<POLÍT HIST> Alemanya f oriental 

austur-þýskur, -þýsk, -þýskt <adj.>:

<POLÍT HIST> alemany -a oriental, de l'Alemanya oriental 

au·virðilegur, -virðileg, -virðilegt <adj.>:

menyspreable, vil, roí -ïna 

♦ auvirðilegt athæfi: una forma d'obrar absolutament vergonyosa, un comportament indigne

◊ bölvaður sé Kanaan, auvirðilegur þræll sé hann bræðra sinna: maleït sia Canaan! Que sia un vil esclau de sos germans!

◊ allir konungar þjóðanna liggja virðulega grafnir, hver í sínu húsi, en þér er fleygt út, langt frá gröf þinni, eins og auvirðilegum kvisti: tots els reis de les nacions descansen enterrats dignament, cadascun dins la seva tomba, però tu ets estat llençat lluny del teu sepulcre com un tros de rama que hom menysprea

aventúrín <n. aventúríns, aventúrín>:

<GEOL = rauðleitt kvarsafbrigði> aventurina f

avókadó <n. avókadós, avókadó>:

alvocat m

♦ → lárpera “íd.”

ax <n. ax, öx>:

espiga f (part de planta)

◊ sjö öx uxu á einni stöng, þrýstileg og væn: set espigues creixien a una mateixa tija i eren esponeroses i plenes

axar·blað <n. -blaðs, -blöð>:

fulla f de destral

axar·högg <n. -höggs, -högg>:

cop m de destral

axar·gat <n. -gats, -göt>:

ullera f de destral

axar·rækja <f. -rækju, -rækjur>:

*boc espinós, *gambeta rentadora, *espirontocàride f de Lilljeborg (crustaci Spirontocaris lilljeborgii)

axar·skaft <n. -skafts, -sköft>:

mànec m de destral

axar·skalli <m. -skalla, -skallar>:

esquena f de destral, cabossa f de destral, cabota f de destral (Mall., Men.), coa f de destral(Mall., Men.)  (part de la fulla d'una destral oposada al tall)

axhnoða·puntur <m. -punts, -puntar>:

fenàs mascle, dàctil m (planta Dactylis glomerata)

ax·hæra <f. -hæru, -hærur>:

lúzula f d'espiga (planta Luzula spicata)

axla·breiður, -breið, -breitt <adj.>:

d'espatlles amples, ample -a d'espatlles

axla·bönd <n.pl -banda>:

tirants m.pl, retranques f.pl (Mall.)

axla·kippur <m. -kipps, -kippir>:

tic m d'espatlles  (moviment repetitiu i convuls o espasmòdic de les espatlles)

axla·kriki <m. -krika, -krikar>:

aixella f

axla·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

juntura f de les espatlles

axlar·grind <f. -grindar, -grindur>:

<MED> cintura f escapular

♦ vöðvar axlargrindar og efri útlima: músculs m.pl de l'extremitat superior

axlar·hyrna <f. -hyrnu, -hyrnur>:

<MED> acromi m, acròmion m 

axlarhyrnu·band <n. -bands, -bönd>:

<MED> lligament m acromial 

♦ krumma- og axlarhyrnuband: lligament còraco-acromial

axlarliðar- <en compostos>:

<MED> humero-escapular, escapulohumeral

axlar·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

juntura f de l'espatlla

axlar·limur <m. -lims, -limir>:

<MED = efri útlimur> extremitat f superior

axlar·meinsemd <f. -meinsemdar, -meinsemdir>:

<MED> lesió f d'espatlla

axlar·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

<MED> deltoide m 

axla·yppting <f. -ypptingar, -ypptingar>:

arronsament m d'espatlles

axl·byrður <f. defectiu>:

càrrega f que hom duu o pot dur damunt les espatlles

◊ þar lá fyrir henni rótartré svo mikið sem axlbyrður: davant ella hi havia una rabassa prou grossa com perquè un home només la pogués traginar duent-la damunt les espatlles

ax·skeri <m. -skera, -skerar>:

tauró m Grenlàndia (peix Somniosus microcephalus) (→ hákarl)

Aþanasíusar·játning <f. -játningar, no comptable>:

<RELIG> símbol m de Sant Atanasi

Aþena <f. Aþenu, [Aþenur]>:

1. (gyðja) Atena f  (deessa)

♦ Aþena parþenos: Atena pàrtena 

♦ Aþena prómakka: Atena pròmaca 

♦ Aþena níke: Atena nike 

2. (Aþenuborg, höfuðborg Grikklands) Atenes f  (capital de Grècia)

Aþeningur <m. Aþenings, Aþeningar>:

(íbúi Aþenu) atenès (o: atenenc) m, atenesa (o: atenenca) f

aþenskur, aþensk, aþenskt <adj.>:

atenès -esa, atenenc -a

Aþenu·borg <f. -borgar, pl. no hab.>:

[ciutat f d']Atenes f

Aþenu·búi <m. -búar, -búar>:

(Aþenumaður) atenès (o: atenenc) m, atenesa (o: atenenca) f

Aþenu·hof <n. -hofs, -hof>:

temple m d'Atena

Aþenu·maður <m. -manns, -menn>:

(íbúi Aþenu) atenès (o: atenenc) m, atenesa (o: atenenca) f

á <f. ár, ár>:

riu m (petit)

á:

I. prep. + dat.

1.   a, en, damunt, sobre  (damunt una superfície, horitzontal o vertical, però oberta i tocant-la)

á borðinu: damunt la taula (tocant-la per fora, no dins un calaix)

á gólfinu: al terra, en es trispol (Bal.)

á myndinni má sjá...:  a la foto s'hi pot veure...  (la foto entesa com a superfície plana, damunt la qual hi ha les imatges)

á veggnum: a la paret  (per la part de fora, no dins el seu interior)

2.   a, en

á eyju: a una illa

á Íslandi: a Islàndia

á götunni: al carrer, en es carrer (Bal.)

3.   per

leyfilegur hámarkshraði er 20 kílómetrar á klukkustund: la velocitat màxima permesa és de 20 quilòmetres per hora

II. prep. + ac.

1.   a, en, cap a (moviment cap a un lloc entès com a superfície plana oberta)

leggjast á bakið á gólfið: ajeure's al terra d'esquena

III. formant part de preposicions compostes

1. á undan <+dat.>: abans de, davant [de] (local)

◊ en þeir sem á undan [honum] fóru, höstuðu á hann, að hann þegði: els qui marxaven davant ell, el reprenien perquè callés

2. á undan <+dat.>: abans de (temporal. Sovint s'ha de traduir el sintagma preposicional islandès per una oració subordinada temporal catalana)

◊ af því að hann kom á undan Gunnlaugi á fund konungs: per tal com va arribar a la trobada amb el rei abans que en Gunnlaugur

◊ dagarnir þrír á undan uppstigningardegi: els tres dies abans de [la festa de] l'Ascensió

á meðan:

1. <adv.> mentrestant

◊ bíddu á meðan: espera mentrestant

2. <conj.> mentre

◊ á meðan þú ert þar: mentre siguis aquí...

◊ á meðan hann gekk álútur um húsið: mentre caminava, inclinat cap endavant, per les habitacions de l'habitatge

ábata·samur, -söm, -samt <adj.>:

lucratiu -iva, rendible

á·bekja <-beki ~ bekjum | -bekti ~ -bektum | -bekt>:

endossar  (lletra de canvi)

♦ ábekja víxil: endossar una lletra de canvi

á·bending <f. -bendingar, bendingar>:

indicació f

ábendingar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:

<GRAM> pronom demostratiu

♦ hliðstætt ábendingarfornafn: pronom demostratiu en funció adjectival 

á·berandi, -berandi, -berandi:

cridaner -a, vistós -osa

◊ þetta er of áberandi: no tindria res de més discret?

ábóta·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:

<RELIG> abadia f

ábóti <m. ábóta, ábótar>:

<RELIG> abat m

áburðar·poki <m. -poka, pokar>

saquet m d'adob (per a plantes)

á·burður <m. -burðar, -burðir>

(fyrir plöntur) adob m (per a plantes)

á·byrgð <f. -byrgðar, -byrgðir>

garantia f

ábyrgðar·bréf <n. -bréfs, -bréf>

carta certificada

ábyrgðar·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>

certificat f de garantia

ábyrgðar·tími <m. -tíma, -tímar>

temps m de garantia

ábyrgðar·trygging <f. -tryggingar, -tryggingar>

assegurança f de responsabilitat civil

á·bætir <m. -bætis, -bætar>:

1. <GEN> suplement f

2. (eftirréttur) postres f.pl (menja amb què acaba un àpat)

áðan <adv.>:

fa una estoneta, adés, suara (Mall., Men.) 

♦ rétt áðan: suara mateix

áður <adv.>: 

abans 

◊ fjórum dögum áður: quatre dies abans

áður en <conj. temp.>: 

abans que

◊ skömmu áður en...: poc abans que [no]...

◊ því vil ég rétta hlut hennar, áður en hún gjörir út af við mig með nauði sínu: per això, abans que no m'acabi matant amb la seva murga, li faré justícia

á·fall <n. -falls, -föll>

<FIG> cop m [de la vida]  (xoc, commoció)

◊ þjóðin hefur orðið fyrir gífurlegu áfalli: el nostre poble ha sofert un cop terrible

♦ salrænt áfall: xoc m (o: cop m) anímic, fet traumàtic, trauma m [anímic]

♦ valda [e-m] salrænu áfalli: causar un trauma [a algú], traumatitzar [algú]

♦ upplifanir sem valda sálrænu áfalli: vivències traumàtiques

♦ verða fyrir salrænu áfalli: sofrir un trauma

♦ andleg áfall: trauma m [psíquic]

áfalla·hjálp <f. -hjálpar, -hjálpir>

<PSICOL> assistència psicològica (després d'accident, catàstrofe etc.)

áfalla·röskun <f. -röskunar, no comptable>:

variant de → áfallastreituröskun ‘trastorn per estrès posttraumàtic’

áfalla·streita <f. -streitu, no comptable>

<PSICOL> estrès posttraumàtic

áfallastreitu·röskun <f. -röskunar, no comptable>

<PSICOL> trastorn m per estrès posttraumàtic

áfallastreitu·viðbrögð <n.pl -bragða>

<PSICOL> reacció f d'estrès agut

á·fastur, -föst, -fast:

1. <GEN> adherit -ida, aferrat -ada

♦ áfastur við e-ð (o: áfastur e-u): adherit a, aferrat a

◊ menn héldu sem sé í fyrstu að Valbarði væri áfastur við Grænland: d'antuvi es va creure que Svalbard estava aferrada a Grenlàndia

2. <gata> contigu -a, adjacent (carrer)

3. <hús> adossat -ada (casa, edifici etc.)

◊ Ásvallagata 31 er áföst Ásvallagötu 33: La casa número 31 de l'Ásvallagata està adossada a la casa número 33 del mateix carrer

á·fengi <n. -fengis, -fengi>

alcohol m

áfengis·dá <n. dás, pl. no hab.>:

<MED> coma etílic

♦ falla í áfengisdá: caure en coma etílic

áfengis·gerð <f. -gerðar, no comptable>:

elaboració f (o: fabricació f; o: destil·lació f) d'alcohol

áfengis·nautn <f. -nautnar, no comptable>

consum m d'alcohol

áfengis·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>

alcohòlic m, alcohòlica f   (persona alcoholitzada)

♦ samtök ónafngreindra áfengissjúklinga: alcohòlics anònims (→ AA-samtökin)

áfengis·sýki <fid>

alcoholisme m

á·fengur, -feng, -fengt:

alcohòlic -a

á·fergja <f. -fergju, pl. no hab.>:

1. (ákafi) zel m (ardor, vehemència o entusiasme a escometre o fer una cosa)

2. (græðgi, þrá) avidesa f (ànsia, deler)

◊ ég teygaði loftið af áfergju: vaig inspirar l'aire amb avidesa

♦ áfergja í e-ð: deler per una cosa, desfici per una cosa

3. (það að vera of nærgöngull einhverjum) carregositat f (fet d'ésser massa insistent, pesat o carregós amb algú)

áfergju·lega <adv.>:

àvidament, amb avidesa

◊ Klara <...> sogaði reykinn áfergjulega niður í lungun: la Klara <...> va xuclar amb avidesa el fum [de la cigarreta] fins als pulmons

áfir <f.pl áfa>:

<CULIN> xerigot m de mantega per a beure (producte lacti de gust agrenc)

á·flog <n.pl -floga>:

brega f, baralla f

◊ það voru engin merki um áflog í íbúðinni: al pis no hi havia senyals de lluita

áfloga·hundur <m. -hunds, -hundar>:

busca-raons m & f, cercabregues m & f, cerca-raons m & f

á·form <n. -forms, -form>:

intenció f, propòsit m

á·frýja <-frýja ~ -frýjum | -frýjaði ~ -frýjuðum | -frýjað ║ e-u [til e-s]>:

<JUR> apel·lar contra [davant] (sentència etc.)

♦ áfrýja dómnum [til Hæstaréttar]: apel·lar contra la sentència [davant el Tribunal Superior de Justícia] (o: recórrer la sentència [davant el Tribunal Superior de Justícia]) (presentar un recurs d'apel·lació contra la sentència)

á·gangur <n. -gangs, -gangar>:

1. (óskundi) dany m, mal m (destrosses, perjudici causat esp. per un animal etc.)

◊ ágangur sauðfjár á skóginn: danys causats per les ovelles al bosc

2. (árás) atac m (agressió)

♦ verja e-ð fyrir ágangi e-s: protegir una cosa de l'atac d'algú

♦ veita e-m ágang: oprimir algú (vexar-lo & abusar-ne)

◊ eigi skalt þú veita útlendum manni ágang: no oprimiràs pas el foraster

◊ veitið ekki ágang ekkjum og munaðarleysingjum, útlendingum né fátækum mönnum: no oprimiu pas les vídues ni els orfes, ni els estrangers ni els pobres

3. (hávaði) guirigall m, rebombori m (xivarri, renouer, gatzara)

á·girnd <f. -girndar, pl. no hab.>:

(fégræðgi) cobdícia f, deler m de riquesa

♦ ágirnd á silfri: cobdícia d'argent, avidesa d'argent

á·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

(fégráðugur) cobdiciós -osa

ágít <n. ágít, ágít>:

<GEOL> augita f

ágóða·hlutur <m. -hlutar, -hlutir>:

participació f en els beneficis

ágóða·skattur <m. -skatts, pl. no hab.>:

impost m sobre beneficis

ágóða·skipting <f. -skiptingar, pl. no hab.>:

repartiment m (o: repartició f) de beneficis

ágóða·skyn <n. -skyns, pl. no hab.>:

intenció f d'obtenir benefici[s]

♦ í ágóðaskyni: amb ànim de lucre

á·góði <m. -góða, pl. no hab.>:

benefici m, guany m

á·grip <n. -grips, -grip>:

compendi m, epítom m

◊ stutt ágrip af...: compendi succint de...

♦ ágrip af Nóregs konunga sögum: Compendi de les vides dels reis de Noruega

♦ ‘Ágrip af hinum dekkuðu borði’ eftir Salomon Ganzfried: <RELIG JUD> ‘Epítom de Taula Parada’ o ‘Quiçur Xulhan Aruc’ de Salomó Ganzfried (compendi halàquic que segueix el sistema del Xulhan Aruc i en resumeix els preceptes més importants per a la pràctica diària religiosa) (קִצּוּר שֻׁלְחָן עָרוּךְ, קיצור שולחן ערוך)

á·græddur, -grædd, -grætt <adj.>:

<AGRIC & MED> empeltat -ada

á·græða <-græði ~ -græðum | -græddi ~ -græddum | -grætt ║ <e-ð á e-ð>:

(setja ágræðing ~ græðibrum í & MED) empeltar una cosa de... (l'arbre empeltat o la planta empeltada és introduïda per <á + ac.>)

◊ ágræðsla húðar ~ beins: empelt de pell ~ d'os

♦ ágræða ferskjugrein á möndlutré: empeltar un ametller de presseguer

♦ ágræða á möndlutré af ferskjutré: empeltar un ametller de presseguer

á·græðsla <f. -græðslu, -græðslur>:

<AGRIC & MED> empelt m

◊ ágræðsla húðar ~ beins: empelt de pell ~ d'os

◊ ágræðsla ávaxtatrjáa: empelt d'arbres fruiters

◊ endurágræðsla er ágræðsla á vínvið sem aður hefur verið ágræddur: un sobreempelt és l'empelt d'un cep que ja ha estat empeltat anteriorment

♦ → endurágræðsla “sobreempelt”

ágræðslu·efni <n. -efnis, -efni>:

<AGRIC> empelt m (fracció de planta destinat a ésser empeltada al tronc o branca d'una altra)

ágræðslu·maður <m. -manns, -menn>:

<AGRIC> empeltador m, empeltadora f

ágúst <m. ágúst (o: <†> ágústs), ágústmánuðir>:

agost m

Ágúst <m. Ágústs, no comptable>:

August m (andrònim, nom d'home & nom d'emperador romà)

Ágústínus <m. Ágústínusar>:

Agustí 

♦ regla heilags Ágústíni: Orde m de Sant Agustí

La forma Ágústíni, que en realitat hauria d'ésser Ágústíní, és la forma de genitiu llatina, i no pas la forma islandesa de datiu.

Ágústínusar·kanoki <m. -kanoka, -kanokar>:

canonge m de Sant Agustí, canonge regular agustí

♦ → kanúki af reglu heilags Ágústíni “íd.”

Ágústínusar·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:

monestir agustí

Ágústínusar·munkur <m. -munks, -munkar>:

monjo agustí

Ágústínusar·nunna <f. -nunnu, -nunnur>:

monja agustina

Ágústínusar·regla <f. -reglu, no comptable>:

Orde m de Sant Agustí, orde agustí

á·gætur, -gæt, -gætt:

1. excel·lent, magnífic -a, molt bo -ona

2. <†> famós -osa (ple de renom)

3. (í ávarpi) distingit -ida, benvolgut -uda (davant el nom de l'adreçat en inici de cartes)

◊ ágæti viðtakandi: benvolgut destinatari (d'aquesta carta)

á·hald <n. -halds, -höld>:

estri m, instrument m, eina f

á·hersla <f. -herslu, -herslur>:

1. <GEN> èmfasi m

♦ leggja sérstaka áherslu á e-ð: posar especial èmfasi en

♦ leggja sérstaka áherslu á að <+ inf.>: posar especial èmfasi en <+ inf.>

♦ leggja of lítil áhersla á e-ð: posar massa poc èmfasi en

2. <GRAM> accent m (major intensitat de veu)

♦ fá áherslu á fyrsta ~ síðasta atkvæði: portar l'accent a la primera ~ darrera síl·laba

♦ → aðaláhersla “accent principal”

♦ → andstæðuáhersla “accent d'èmfasi, accent d'insistència”

♦ → aukaáhersla “accent secundari”

♦ → orðáhersla “accent de mot”

♦ → setningaáhersla “accent de frase”

áherslu- <en compostos>:

<GRAM> tònic -a

áherslu·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:

<GRAM> síl·laba tònica

áherslu·auki <m. -auka, -aukar, pl. no hab.>:

<GRAF> emfasització f (de part de text, p.e., escrit el mot o els mots en cursiva, subratllats etc.)

♦ áhersluauki einstraka orða: emfasització [gràfica] de mots aïllats

áherslu·laus, -laus, -laust <adj.>:

<GRAM> àton -a

♦ áherslulaust atkvæði: síl·laba àtona

áherslu·leysi <n. -leysis, no comptable>:

<GRAM> atonicitat f

áherslu·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

1. <GRAM> accent gràfic

♦ setja áherslumerki yfir áherslusérhljóðann: accentuar la vocal tònica, posar un accent gràfic a la vocal tònica

2. <GRAF & INFORM> vinyeta f (funció de processadors de textos com ara Word)

♦ tölusetning og áherslumerki: numeració i vinyetes

áherslu·sérhljóð <n. -sérhljóðs, -sérhljóð>:

<GRAM> vocal tònica

áherslu·sérhljóði <m. -sérhljóða, -sérhljóðar>:

<GRAM> vocal f amb accent gràfic

á·heyrandi <m. -heyranda, -heyrendur>:

oient m,f

♦ áheyrendur m.pl: audiència f   (quantitat de persones que escolten un programa radiofònic)

á·heyrn <f. -heyrnar, -heyrnir>:

audiència f   (recepció de dignatari)

á·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

<MIL> assalt m

♦ taka e-ð með áhlaupi: prendre una cosa per assalt

♦ gera áhlaup á e-ð: fer un assalt a..., atacar...

♦ í fyrsta áhlaupi: a la primera [temptativa], al primer intent

á·horfandi <m. -horfanda, -horfendur>:

espectador m, espectadora f

♦ áhorfendur m.pl: audiència f   (quantitat de persones que miren un programa)

áhorfenda·fjöldi <m. -fjölda, -fjöldar>:

audiència f   (quantitat d'espectadors)

á·hrif <n. -hrifs, -hrif>:

influència f

♦ hafa bætandi áhrif á e-n: <LOC FIG> tenir una influència edificant sobre algú

áhrifs·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

<LING> canvi analògic

áhuga- <en compostos>:

afeccionat -ada

áhuga·fólk <n. -fólks, no comptable>:

afeccionats m.pl, afecció f, afició f  (cast.) (conjunt d'afeccionats a una cosa)

áhuga·maður <n. -manns, -menn>:

1. afeccionat m, aficionat m (cast.) (devot o entusiasta d'una cosa)

2. amateur m (gal·l.) (no professional)

3. interessat m 

áhuga·mál <n. -máls, -mál>:

afecció f, afició f  (cast.) (hobby)

áhuga·samur, -söm, -samt <adj.>:

1. interessat -ada  (que té interès per una cosa)

2. espavilat -ada  (desxondit, despert)

3. entusiasta  (ple d'entusiasme)

áhuga·verður, -verð, -vert <adj.>:

interessant

á·hugi <m. -huga, -hugar>:

interès m

♦ hafa áhuga á + Dat: tenir interès per, estar interessat -ada per, interessar-se per

♦ missa áhuga á + Dat: perdre l'interès per

♦ vekja áhuga e-s á + Dat: despertar l'interès d'algú per...

á·hyggja <f. -hyggju, -hyggjur. Emprat hab. en pl.>:

preocupació f (maldecap, problema & inquietud)

♦ gera sér áhyggjur út af + Dat: fer-se cabòries per

♦ hafa áhyggjur af + Dat: estar preocupat -ada per, preocupar-se per

♦ valda e-m áhyggjum: preocupar algú (causar maldecap, problema i/o inquietud a algú)

áhættu·samur, -söm, -samt <adj.>:

arriscat -ada (perillós)

áhættu·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:

factor m de risc

á·höfn <f. -hafnar, -hafnir>: 

tripulació f

◊ fyrir hönd flugstjórans og áhafnar vil ég bjóða ykkur velkomin til Pálmu: en nom del capità i de la tripulació els dono la benvinguda a Palma

á·kafast <-kafast ~ -köfumst | -kafaðist ~ -köfuðumst | -kafast ║ á e-ð>:

dedicar-se amb zel i devoció a una cosa

♦ ákafast út af engu: <LOC FIG> enfilar-se per no-res, tenir la cua de palla, ésser molt geniüt

á·kafur, -köf, -kaft <adj.>:

1. (kappsamur, ör) fervent -a, fogós -osa (ardent, volenterós, ple de zel o diligència a l'hora de fer una cosa)

♦ vera ákafur í e-u: estar totalment ficat en una cosa

♦ e-m er ákaft fagnað: <LOC FIG> rebre una càlida ovació

♦ e-m er ákaft um e-ð: <LOC FIG> maldar ardentment per una cosa, sentir un viu interès per una cosa, aplicar-se a fons a una cosa

2. (áhyggja) greu, seriós -osa (preocupació)

♦ ákafar áhyggjur: greus preocupacions

3. (orusta) acarnissat -ada, aferrissat -ada (batalla)

♦ ákafur bardagi: combat acarnissat

4. (sársauki) viu viva, intens -a (dolor)

◊ en svo gerist með miklu móti að hún var verkjum borin af þessu og var ákafast hinn fyrsta vetur eftir:  i així va succeir que, a causa de tot això, ella es va veure turmentada de grans dolors i no va començar a experimentar milloria fins després del primer hivern

♦ ákafur sársauki: viu dolor

á·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur>: 

topada f, xoc m, col·lisió f

♦ ákeyrsla á e-ð: topada amb una cosa

◊ harkaleg ákeyrsla á ljósastaur: violenta col·lisió contra el pal d'un fanal

á·kveðinn, -kveðin, -kveðið <adj.>:

<GEN & GRAM> determinat -ada

♦ að ákveðnum tíma: a l'hora convinguda (o: acordada) 

♦ ákveðinn greinir: <GRAM> article determinat

ákvæðis·orð <n. -orðs, -orð>:

<GRAM> determinant m 

á·kæra <f. -kæru, -kærur>:

<JUR> acusació f (fiscal)

♦ opinber ákæra: acció (o: acusació) pública

♦ sæta opinberri ákæru fyrir e-ð: ésser sotmès -esa a [una] acció (o: acusació) pública per una cosa

◊ maður sem ekki sætir opinberri rannsókn eða ákæru er... : la persona que no estigui sotmesa a investigació o acusació públiques és...

á·kæra <-kæri ~ -kærum | -kærði ~ -kærðum | -kært ║ e-n>:

acusar algú

♦ ákæra e-n fyrir e-ð: acusar algú de...

ál <n. áls, ál>:

alumini m

á·lag <n. -lags, -lög>:

1. (byrði) càrrega f (pes anímic, pòndol)

♦ e-ð er álag á e-n: una cosa és una càrrega per a algú

2. (líkamlegt & andlegt, innri spenna, streituvaldur) pressió f (força o tensió anímiques exercida per algú o alguna cosa sobre algú altre & estrès & estregament del cos per haver-lo sotmès a gran esforços)

♦ finna fyrir álagi: #1. <GEN> sentir una pressió #2. (áhyggjufullur, bugaður á sál, niðurdreginn) sentir-se aclaparat -ada (sentir-se afeixugat, preocupat per alguna cosa)

♦ vera undir miklu álagi: estar sotmès a fortes pressions

♦ vinna undir álagi: treballar sota pressió

♦ þola álagið: suportar la pressió

♦ Z 566: Annað líkamlegt og andlegt álag tengt vinnu: Z566: d'altres problemes de tensió mental o física relacionades amb el treball

♦ → ofurálag “excés d'estrès”

3. (viðauki, viðbót, kaupbætir) plus m (bonificació o complement de sou)

♦ → gæsluvaktaálag “complement salarial per torn de guàrdia” (p.e., a hospitals)

♦ → óþægindaálag “*plus per perjudicis i incovenients”

♦ → vaktaálag “plus de treball per torns” (complement salarial per treballar fora de torn)

4. (álaga, hækkun verðs eða skatts eða skattbyrði) recàrrec m (augment de preu, de càrrega impositiva)

♦ sligast (o: [vera að] kikna) undan álagi: estar ensorrant-se a causa dels recàrrecs fiscals

5. (á fjármálamarkaði: munur á sölu- og kauptilboði) spread m (en els mercats financers: diferència entre el preu de venda i el de compra)

6. (viðbótagreiðsla hjá tilteknum fjármálaaðgerðum) prima f (import extra abonat en el marc de certes operacions financeres)

♦ álag vegna markaðsáhættu: prima f de risc del mercat

♦ álag vegna vaxtaáhættu: prima f de risc al venciment, MRP f, prima f per risc de maduresa

♦ → áhættuálag “prima de risc”

♦ → innköllunarálag “prima de rescat”

♦ → torsöluálag “prima per liquidesa”

♦ → vanefndaálag “prima per risc d'insolvència”

♦ → vanskilaálag “prima per risc d'insolvència”

♦ → verðbólguálag “prima per inflació”

7. (á farsímakerfi) tràfic m (en sistemes o xarxes de telecomunicacions)

8. álög <n.pl álaga>