hnakki <m. hnakka, hnakkar>: clatell m

hnappa·gat <n. -gats, -göt>: trau m (forat de botó)

hnapp·laukur <m. -lauks, -laukar>:

porro m (planta Allium porrum) (→ blaðlaukur)

hnapp·sef* <n. -sefs, -sef>:

jonc negre (planta Schoenus nigricans)

hnappur <m. hnapps, hnappar>: 1. <GEN & takki> botó m (GEN & interruptor en forma de botó)
           gerið svo vel að festa þennan hnapp: podria cosir-me aquest botó?
           þrýstu á rauða hnappinn: pitja el botó vermell!
           hafa öðrum hnöppum að hneppa: <LOC FIG> tenir coses millors a fer
        2. (blómhnappur) poncella f (flor abans de descloure's)
        3. (brumhnappur) borró m (gemma)
        4. (þéttur hópur, þyrping) boldró m (grup aboldronat, esp. d'ovelles)



hnatta·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: sistema m solar

hnatt·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:

globalitzat -ada

♦ í hnattvæddum heimi: en un món globalitzat

hnatt·væðing <f. -væðingar, no comptable>: 

globalització f

hnefa·fylli <f. -fylli (o: -fyllar), -fyllir (o: -fyllar): puny m (porció que cap dins un puny, grapat)
        ‘Hnefafylli af dollurum’ eftir Sergio Leone: ‘Per un grapat de dòl·lars’ d'en Sergio Leone



hnefa·högg <n. -höggs, -högg>: cop m de puny



hnefaleika·bardagi <m. -bardaga, -bardagar>: combat m de boxa



hnefaleika·hanski <m. -hanska, -hanskar>: guant m de boxa



hnefaleika·kappi <m. -kappa, -kappar>: (boxari) púgil m & f, boxador m, boxadora f



hnefaleika·keppni <f. -keppni, -keppnir>: campionat m de boxa



hnefaleika·klúbbur <m. -klúbbs, -klúbbar>: club m de boxa



hnefaleika·meistari <m. -meistara, -meistarar>: campió m de boxa, campiona f de boxa



hnefa·leikar <m.pl -leika>: boxa f
        Íslandsmeistaramót í hnefaleikum: campionat d'Islàndia de boxa



hnefa·leikari <m. -leikara, -leikarar>: boxador m, boxadora f



hnefaleika·mót <n. -móts, -mót>: torneig m de boxa



hnefaleika·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>: (boxáhugamaður) afeccionat m a la boxa, afeccionada f a la boxa



hnefa·réttur <m. -réttar, no comptable>: <FIG> dret m del més fort



hnefi <m. hnefa, hnefar>: puny m (mà estreta & grapat)
        berjast með hnúum og hnefum: <LOC FIG> lluitar amb dents i ungles
        ekki fyrr en í fulla hnefana: <LOC FIG> no pas abans que l'aigua arribi al coll, en el darrer instant, quan ja no quedava més remei
        kreppa hnefann: serrar el puny, estrènyer el puny
        setja hnefann í borðið: <LOC FIG> pegar un cop de puny a la taula
        skammta e-m skít úr hnefa: <LOC FIG>: ésser un rata amb algú
        skammta e-m peninga úr hnefa: <LOC FIG>: ésser un rata amb algú, donar-li els diners a algú amb comptagotes
        standa ekki fram úr hnefa: <LOC FIG> ésser un nap-buf, ésser un tap de bassa
        steyta hnefann framan í e-n: mostrar-li el puny a algú
        sýna e-m hnefana: mostrar-li els punys a algú



hnegg <n. hneggs, no comptable>: renill m, renillada f, aïnada f, eguí m, arniet m



hneggja <hneggja ~ hneggjum | hneggjaði ~ hneggjuðum | hneggjað>: renillar, aïnar, eguinar (Mall.), guiscar (Men.)

hnellinn, hnellin, hnellið <adj.>:

1. (þybbinn, þrýstinn) rabassut -uda i llambriner -a  (cepat o grassonet però àgil de moviments)

2. (knár) vigorós -osa (robust, fort)

hnerra <hnerra ~ hnerrum | hnerraði ~ hnerruðum | hnerrað>: esternudar, fer un uís (Mall.)

hnerri <m. hnerra, hnerrar>:

esternut m, uís m (fl./pl.: uïssos) (Mall., Men.), atxem m (Bal.), atxim m (Men., Ross.)

hneta <f. hnetu, hnetur>: 1. (heslihneta) avellana f
        2. (valhneta) nou f, anou m
        3. (jarðhneta) cacauet m, cocovet m (Mall., ekki ritm./no lit.)



hnetu·brjótur <m. -brjóts, -brjótar>: trencanous m



hnetu·runni <m. -runna, -runnar>: avellaner m (arbre Corylus avellana)



hnetu·skurn <f. -skurnar, -skurnir>: clovella f (d'avellanes, de nous, de cacauets)
        nota grjót til að opna hnetuskurn: usar una pedra per encetar una clovella



hneykslan·legur, -leg, -legt: escandalós -osa



hneyksli <n. hneykslis, hneyksli>: escàndol m
        hneykslið í kringum e-n ~ e-ð: l'escàndol al voltant de...
        hneykslið skók alla Svíþjóð: l'escàndol va sacsejar tota Suècia
        opinbert hneyksli: escàndol públic
        opinbert hneyksli: escàndol públic
        valda hneyksli: provocar un escàndol
        e-ð vekur ~ hefur vakið mikið hneyksli: una cosa causa ~ ha causat un gran escàndol
        e-ð verður hneyksli: una cosa es converteix en un escàndol
        þvílíkt hneyksli!: quin escàndol!
        það er hneyksli að <subj.>: és un escàndol que <subj.>
        það er hneyksli hvernig <ind.>: és un escàndol la manera com <ind.>




hneykslun <f. hneykslunar, no comptable>: indignació f



hneykslunar·steinn <m. -steins, -steinar>: <FIG> pedra f d'escàndol

hné <n. hnés, hné. Gen. pl.: hnjáa; dat.pl.: hnjám>:

genoll m (→ kné)

hnés·bót <f. -bótar, -bætur>:

sofraja f, garreta f

hné·skel <f. -skeljar, -skeljar>:

ròtula f

hné·þófi <m. -þófa, -þófar>:

<MED> menisc m del genoll

♦ innri (o: miðlægir) hnéþófar: meniscos medials

♦ ytri (o: hliðlægur) hnéþófi: menisc lateral

hnignun <f. hnignunar, pl. no hab.>:

declivi m, decadència f

◊ “Hnignun ameríska heimsveldisins” eftir Denis Arcand: “El declivi de l'imperi americà” de Denis Arcand

♦ andleg hnignun: deteriorament mental, declivi mental (de persones que comencen a trabucar o mostrar signes de demència senil)

♦ hnignun siðmenningar: decadència civilitzatòria, decadència de [la nostra] civilització

♦ líkamleg hnignun: decadència física

♦ siðferðisleg hnignun: decadència moral

hnignunar·tími <m. -tíma, -tímar>: període m de decadència (esp. en la cultura o història d'un poble)



hnit·miðaður, -miðuð, -miðað: <FIG> incisiu -iva



hnitti·legur, -leg, -legt: a propòsit, adient
        hnittilegt svar: una resposta adient (o: clavada)



hnittinn, hnittin, hnittið: enginyós -osa, agut -uda (intel·ligent i alhora divertit en les dites, respostes etc.)



hnittni <f. hnittni, no comptable>: enginy m, agudesa f (en les dites, respostes etc.)

hnífs·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

cas m de ganivet[a]

hnífur <m. hnífs, hnífar>: 1. <GEN> ganiveta f, ganivet m, <LIT> coltell m
        2. (skurðhnífur) bisturí m (de cirurgià)



hnífa·par <n. -pars, -pör>: 1. (hnífur & gafall) ganivet i forquilla, ganivet i forqueta (Bal.)
       2. (mataráhöld)  cobert m (ganivet, forquilla, culleres)
          hnífapör: coberts m.pl, coberteria f

hnjúkur <m. hnjúks, hnjúkar>:

pic m, cimal m (de puig, de muntanya)

hnoða·bergsóley <f. -bergsóleyjar, -bergsóleyjar>:

vidalba f, vidiella blanca, herba f de llagues, manxiula f, bressol m de Maria (planta Clematis vitalba)

(†) hnot¹ <f. hnotar, hnetur>:

nou f, anou m (Mall., Men.) (fruit de l'arbre Juglans regia)

hnot² <f. hnotar, hnotir (o: hnotur)>:

(smáhnykill) rodet m, cabdell petit (de cinta d'empaquetar, de fil, etc.)

hnotbrodda·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

coa f de mart (planta Ceratophyllum demersum) (→ hnotkransblað)

hnot·fura <f. -furu, -furur>:

pi bo, pi m de llei, pi m de pinyes, pi m de pinyons, pi ver (Mall.), pi campaner (Eiv.) (arbre Pinus pinea)

hnot·gæsajurt <f. -gæsajurtar, -gæsajurtir>:

camamilla f pudent, segura f, camamil·la pudenta (Mall., Men.) (planta Anthemis cotula)

hnotkrans·blað <n. -blaðs, -blöð>:

coa f de mart (planta Ceratophyllum demersum)

(†) hnot·skurn <f. -skurnar, -skurnir>:

clovella f (d'avellana, de nou, de cacauet) (→ hnetuskurn) 

hnugginn, hnuggin, hnuggið <adj.>:

capbaix -a, trist -a, moix -a, abatut -uda, depre

hnullungur <m. hnullungs, hnullungar>: 

<GEOL> còdol m, palet m, cantal m, bòtil m (Mall.) 

hnúðkál <n. -káls, -kálhöfuð>:

colrave m (planta Brassica oleracea var. gongylodes)

hnúka·þeyr <m. -þeys, pl. no hab.>:

vent catabàtic tebi

hnúkur <m. hnúks, hnúkar>: cim m (de puig)

hnykil·hvel <n. -hvels, -hvel>:

<MED> hemisferi cerebel·lós

hnykill <m. hnykils, hnyklar>:

1. <GEN> cabdell m

2. <MED> cerebel m

hokin·hali <m. -hala, -halar> 1. cua f de rata blava (peix Macruronus novaezelandiae)
	2. mòllera blava (peix Antimora rostrata) (→ fjólumjóri)



hol¹ <n. hols, hol>: (anddyri) hall m (rebedor)



hol² <n. hols, hol>: (GEN & líkamshol) cavitat f (GEN & del cos)
        á hol: <LOC> #1. al ventre; #2. al pit
           hnífurinn gekk á hol: el ganivet va quedar acorat



hola <f. holu, holur>: 1. (jarðhola) forat m (enfonyall, cau)
          → músarhola ‘forat de rata”
          fela sig í hellum, jarðholum, klettaskorum, gjótum og gryfjum: amagar-se a coves, forats, per les roques, als soterranis i dins les cisternes
          Hebrear koma fram úr holunum, sem þeir hafa falið sig í: uns hebreus surten dels forats on s'havien amagat
       2. (hola í vegi) clot m (en el camí, carrer etc.)
          grafa holu með spaða: fer un clot amb una pala



hold <n. holds, no comptable>: carn f (matèria que envolta els ossos & antònim d'esperit)
           andinn er reiðubúinn, en holdið veikt: l'esperit prou que és coratjós, però la carn és feble



hold·fýsn <f. -fýsnar, no comptable>: concupiscència f, desig m carnal



holdgun <f. holdgunar, holdganir. Pl. no hab.>: 1. <GEN & FIG & RELIG> encarnació f
           holdgun Drottins vors Jesú Krists: l’Encarnació de Nostre Senyor Jesucrist
        2. <FIG> personificació f, encarnació f
        3. <FIG> materialització f


holds·veiki <f. -veiki, no comptable>: lepra f, llebrosia f



holdsveiki·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: leprós m, leprosa f



holdsveikra·spítali <m. -spítala, -spítalar>: leproseria f, llebroseria f



holds·veikur, -veik, -veikt: leprós -osa, llebrós -osa, mesell -a

holdugur, holdug, holdugt <adj.>:

1. (digur) corpulent -a  (cepat, rabassut, reblut, de complexió grossa)

2. (feitur) entrat -ada en carns, de bones carns (gras)

3. (kjötmikill) carnós -osa (que té carn)

hold·votur, -vot, -vott: moll -a fins als ossos, totalment xop -a

hollur, holl, hollt <adj.>:

(trúr) lleial

hollusta <f. hollustu, no comptable>:

lleialtat f

hol·nál <f. -nálar, -nálar>:

agulla hipodèrmica

hol·rými <n. -rýmis, -rými>:

cavitat f

◊ holrými í bergi: cavitat dins una roca

holt <n. holts, holt>: elevació f del terreny (o: turó baix), pedregosa i amb poca vegetació, i de forma arrodonida o convexa
        oft er í holti heyrandi nær: <LOC FIG> les parets sovint tenen orelles (o: les parets sovint hi senten)

holta·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>: dríada f (planta Dryas octopetala)

holu·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:

xixella f, xeixell m (Men.) (ocell Columba oenas)

holu·geitungur <m. -geitungs, -geitungar>:

vespa [comuna], abella groga (Mall.) (insecte Vespa vulgaris syn. Vespula vulgaris syn. Paravespula vulgaris)

holur, hol, holt <adj.>:

buit -uida

♦ holur að innan: buit per dedins

♦ holt og bolt: <LOC FIG> #1. (einhvern veginn, út í bláinn, skipulagslaust) a la bona de Déu, de qualsevol manera (a la babalà); #2. (upp og ofan, á rúi og stúi) en doina, desgavelladament, amunt i avall (en desordre, d'una manera desordenada, fent una barrija-barreja); #3. (á ringulreið, í flýti, í fljótfærni) atropelladament (en desordre i de qualsevol manera a causa de la precipitació amb què s'ha fet la cosa) (adaptació, per via del danès, de l'expressió alemanya holterdiepolter)

hol·æð <f. -æðar, -æðar>: <MED> vena cava
        efri holæð: vena cava superior
        neðri holæð: vena cava inferior

homma·búlla <f. -búllu, -búllur>: bar m de gais

homma·fóbía <f. -fóbíu, -fóbíur>: homofòbia f

homma·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (samkynhneigður) gai (literatura, cinema etc. fet per a o per gais)

2. (sem heyrir til hommum) amariconat -ada (objecte etc. que fa gai)

homma·staður <m. -staðar, -staðir>: local m per a gais



hommi <m. homma, hommar>: gai m (homosexual)

hoplíti <m. hoplíta, hoplítar>:

<HIST> hoplita m (ὁπλίτης)

hor <m. hors, no comptable>: 1. (megurð) inanició f
           deyja úr hor: morir d'inanició
        2. (nefslím) moc m (de nas)


horfa (horfði): mirar
        horfa (o: líta) út undan sér: mirar de cua d'ull



horfinn, horfin, horfið: desaparegut -uda (en tots els sentits; també persona)



horn <n. horns, horn>: 1. banya f (de vaca, bou, etc. & de caragol)
        2. racó m
           á hverju horni: a cada racó, pertot
           horn í horn: #1. de paret a paret; de racó a racó. #2. de banda a banda
           úti í horni: en un racó
        3. <MAT> angle m
           aðlæg (o: samlæg; o: samliggjandi) horn: angles adjacents
           beint horn: angle pla
           brún f margflötungshorns: aresta d'angle polièdric
           brúnir og hliðar rúmhorns: les arestes i les cares d'un angle sòlid
           einslæg horn: angles corresponents
           → frændhorn “angles suplementaris”
           gagnstæð horn: angles oposats
           gleitt (o: sljótt) horn: angle obtús
           → grannhorn “angles adjacents”
           → hliðarhorn “angle facial”
           → hringvikshorn “angle excèntric”
           hvasst horn: angle agut
           hvelft horn: angle còncau
           → innhorn “angle interior”
           → lagshorn “angles complementaris”
           oddpunktur horns: vèrtex d'un angle
           rétt horn: angle recte
           → rúmhorn “angle sòlid”
           → sjónarhorn “angle visual”
           → topphorn “angles verticals”
           → víxlhorn “angles alterns”
           ytra (o: utanvert) horn: angle exterior
        4. (upp úr baki hvala, háhyrninga o.s.fr.) aleta f dorsal de balena
        5. <CULIN> croissant m
        5. (hljóðfæri) corn m (instrument musical)

Horna·fjörður <m. -fjarðar, no comptable>:

Hornafiord m o ‘Fiord de les Banyes’, situat a l'est de l'illa, amb el centre urbà de Höfn

horn·auga <n. -auga, no comptable>:

mirada f de través

♦ gefa e-m hornauga: mirar algú de biaix, mirar algú de cua d'ull

♦ líta hornauga til e-s: mirar de cua d'ull algú ~ una cosa

horn·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

agulla f (peix Belone belone)

horn·geitungur <m. -geitungs, -geitungar>:

vespa xana (insecte Vespa crabro)

horn·gæla <f. -gælu, -gælur>: agulla f (peix Belone belone)

horn·laukur <m. -lauks, -laukar>:

vitracs m.pl (Mall.), allassa f (Mall., Men.) (planta Allium Triquetrum)

horn·óttur, -ótt, -ótt <adj.>:

1. <GEN> banyut -uda (que té banyes)

◊ hornóttur snigill: caragol banyut

2. (sem hefur brodda sem líkjast hornum) punxegut -uda (que té puntes semblants a banyes o els cornalons semblants a banyes)

3. (viðskotaillur) irascible (rabiüt, molt irritable)

horn·klofi <m. -klofa, -klofar>:

claudàtor m

horn·punktur <m. -punkts, -punktar>:

<MAT> vèrtex m (fl./pl.: vèrtexs)

horn·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:

rectangular

horn·síli <n. -sílis, -síli>: jonqueter m (peix Gasterosteus aculeatus)



horn·steinn <m. -steins, -steinar>: pedra cantonera



horn·sæti <n. -sætis, -sæti>: seient m a un racó



horn·valmúi <m. -valmúa, -valmúar>: cascall marí, cascall m de marina, cascall banyut, cascall m de mar (Val.) (planta Glaucium flavum)

horn·vespa <f. -vespu, -vespur>:

vespa xana (insecte Vespa crabro)

horn·vígi <n. -vígis, -vígi>:

<MIL = virkisútskot> baluard m

♦ Hornvígið: Es Baluard

hosa <f. hosu, hosur>:

1. (langsokkur úr ull) mitjó llarg de llana

2. <HIST> antipara f (mitja, sovint de llana o de cuiro, que arribava fins als genolls i que es lligava a la cama amb vetes o cordons. Se solia dur per protegir la cama de la brutor, del fang etc.)

3. (legghlíf upp að hné) polaina f (antiparó)

4. <†> (buxnaskálm) camal m (de pantalons)

hóf <n. hófs, hóf>:

1. (hófsemd) moderació f, temprança f (mesura)

♦ fram úr hófi: sense moderació, desmesuradament

♦ fara fram úr hófi: excedir-se, abandonar tota moderació, superar tots els límits, passar-se de ratlla, sortir de botador

♦ fram úr öllu hófi: sense cap mena moderació, de manera totalment desmesuradament

♦ gæta hófs: moderar-se

♦ hóf er best í hverjum hlut: <LOC FIG> totes les masses fan mal (el millor és moderar-se en tot)

♦ í hófi: amb moderació, moderadament

♦ keyra (o: ganga) úr hófi fram: resultar excessiu, ultrapassar tota mesura

♦ þetta keyrir (o: gengur) úr hófi: això depassa tota mesura

♦ kunna sér hóf: saber-se moderar

♦ oftar en góðu hófi gegnir: més sovint que no caldria, més sovint del que caldria, d'una manera excessivament freqüent

2. (veisla) banquet m (convit, recepció)

♦ halda hóf: fer un banquet

hófa·dynur <m. -dyns, no comptable>:

soroll m de peülles

hóf·blaðka <f. -blöðku, -blöðkur>:

1. (hóffífill) pota f de cavall, tussílag m (planta Tussilago farfara)

2. (lækjasóley) flor f de (o: del) mal d'ulls (planta Caltha palustris)

hóf·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

pota f de cavall, tussílag m (planta Tussilago farfara)

hóf·lega <adv.>:

1. <GEN> mesuradament, moderadament, amb prudència

2. (mátulega, passlega) apropiadament, convenientment, escaientment (de manera apropiada, de manera adequada)

hóf·samur, -söm, -samt <adj.>:

temperat -ada

hóf·semd <f. -semdar, no comptable>:

temprança f (→ hófsemi)

hóf·semi <f. -semi, no comptable>:

temprança f

hóf·skegg <n. -skeggs, -skegg>:

ble m de la garreta, pèls m.pl de la garreta (o: del garró), barbó m del garró, fanó m (pèls o floc de pèls que els cavalls solen tenir a la garreta)

hóf·sóley <f. -sóleyjar, -sóleyjar>:

flor f de (o: del) mal d'ulls (planta Caltha palustris)

hófur <m. hófs, hófar>:

unglot m, peülla f, potó m (Mall., Men.)  (part còrnia de cavalls i d'altres bísties de peu rodó)

♦ leita hófanna hjá e-m: <LOC FIG> sondejar algú, temptejar algú (calibrar la predisponibilitat, intencions etc. d'algú)

hólf <n. hólfs, hólf>: 

1. (deild) compartiment m (secció)

◊ í skipinu voru sextán vatnsþétt hólf: el vaixell tenia 16 compartiments estancs

2. (hirsla) caixa f (calaix en forma de caixa per a guardar-hi coses)

3. (pósthólf) apartat m (de correus)

4. <INFORM> eslot m

5. <MED> cambra f

◊ efra hólf hjartans er nefnist gátt: la cambra superior del cor es diu aurícula

6. (í býkúpu) alvèol m, cel·la f (de bresca)

◊ sexstrend hólf: alvèols hexagonals

7. (hanskahólf) guantera f (de cotxe)

8. (bankahólf) caixa f (de seguretat en un banc)

hóll <m. hóls, hólar>: elevació f [del terreny], pujol m, turó m



hólmur <m. hólms, hólmar>: illot m

hópferða·bifreið <f. -bifreiðar, -bifreiðir (o: -bifreiðar)>:

vehicle m de transport col·lectiu (autobús, autocar etc.)

hópur <m. hóps, hópar>: grup m



hóp·vinna <f. -vinnu, no comptable>: treball m en equip

Hóras <m. Hórass, pl. no hab.>:

Horaci m (Hŏrātĭŭs) (→ Hóratíus)

Hóratíus <m. Hóratíusar, pl. no hab.>:

Horaci m (Hŏrātĭŭs)

hór·mangari <m. -mangara, -mangarar>: proxeneta m, macarró m, macarra m (cast.)

hósanna <interj.>:

hosanna (הוֹשַׁענָּא, ὡσαννά)

♦ hósanna í hæstu hæðum: hosanna a dalt del cel

Hósea <m. Hósea, pl. no hab.>:

Osees m  (הוֹשֵׁעַ)

Hósea·bók <f. -bókar, pl. no hab.>:

<RELIG> llibre m d'Osees

hósta·hviður <f.pl -hviða (o: -hviðna)>:

(hóstakast) accés m de tos, atac m de tossina (Mall.) 

hóstar·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>: 1. <MED> tim m, timus m
        2. <CULIN> (úr kálfi, lambi og kiði) lleteroles f.pl, lletons m.pl



hósti <m. hósta, hóstar>: tos f, tossina f (Mall.)



hóstill <m. hóstils, hóstlar>: <MED> tim m, timus m

hótel <n. hótels, hótel>:

hotel m

◊ ég fór með leigubíl á hótelið: he anat a l'hotel amb taxi

♦ á hótelinu: a l'hotel

◊ geturðu keyrt okkur á hótelið okkar?: que ens pot dur fins al nostre hotel?

◊ hvar er hótel?: on hi ha un hotel?

◊ vitið þér um gott ~ ódýrt hótel?: que sabeu de cap bon hotel ~ de cap hotel baratet?

hótel·anddyri <n. -anddyris, -anddyri>: hall m d’hotel



hótel·gluggi <m. -glugga, -gluggar>: finestra f d'hotel
        útsýni um hótelgluggann: vista des de la finestra de l'hotel



hótel·íbúð <f. -íbúðar, -íbúðir>: hotel-apartament m



hótel·leiðarvísir <m. -leiðarvísis, -leiðarvísar>: guia f d’hotels



hótel·miðlun <f. -miðlunar, -miðlanir>: servei m de trobada d’allotjament a hotels



hótel·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: director m d'hotel, directora f d'hotel

hótel·þjónn <m. -þjóns, -þjónar>:

cambrer m d'hotel

hótun <f. hótunar, hótanir>: amenaça f



hrað·banki <m. -banka, -bankar>: caixer automàtic



hrað·braut <f. -brautar, -brautir>: (A-vegur) 1. (ókeypis, kostnaðarlaus) autovia f
        2. (með veggjaldi) autopista f



hraði <m. hraða, hraðar>: velocitat f

hrað·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

curs intensiu

♦ hraðnámskeið í e-u: curs intensiu de...

hrað·póstur <m. -pósts, no comptable>: correu m urgent
        í (o: með) hraðpósti: urgent



hraðsuðu·ketill <m. -ketils, -katlar>: escalfadora f d'aigua a pressió, bullidora f d'aigua a pressió (estri de cuina)



hraðsuðu·pottur <m. -potts, -pottar>: olla f a pressió (estri de cuina)



hraður, hröð, hratt: ràpid -a

hrafl <n. hrafls, no comptable>:

1. <GEN & FIG> engrunes f.pl, bocins m.pl (GEN = fragments, trossos; FIG = petita quantitat)

♦ hrafl úr e-u: engrunes d'una cosa

◊ ég hef nefnilega lesið ævisögu Einars Benediktssonar og man hrafl úr henni: val a dir que he llegit la biografia de n'Einar Benediktsson i [encara] en recordo fragments

2. (skran, rusl) deixalles f.pl (restes & andròmines)

hrafn <m. hrafns, hrafnar>: corb m (ocell Corvus corax)



hrafn·klukka <f. -klukku, -klukkur>: creixen m de prat (planta Cardamine pratensis)



hrafnklukku·bróðir <m. -bróður, -bræður>: morritort m (planta Lepidium sativum)



hrafn·tinna <f. -tinnu, -tinnur>: obsidiana f



hrapa <hrapa ~ hröpum | hrapaði ~ hröpuðum | hrapað>: 1. <GEN> estimbar-se
           hrapa úr bjargi: estimbar-se de dalt d'una penya
           hrapa niður stiga: caure de dalt d'una escala
        2. (flugvél) caure, estavellar-se (avió)
        3. hrapa að ályktun að...: <LOC FIG> arribar a la conclusió que...

hrap·steinn <m. -steins, -steinar>:

<ASTRON> meteorit m

hraun <n. hrauns, hraun>: 1. (hraunleðja) lava f
        2. (hraunsvæði) camp m de lava

hraun·gambri <m. -gambra, pl. no hab.>:

*molsa pilosa, *molsa vellutada, *molsa grisa (molsa Racomitrium lanuginosum)

hraun·rennsli <n. -rennslis, -rennsli>: corrent m de lava, torrent m de lava

hrá·efni <n. -efnis, -efni>:

1. <GEN> matèria primera

◊ timbur er hráefni: la fusta és una matèria primera

2. (íssölustaður) material m (ingredient bàsic, matèria bàsica amb què hom construeix, cou etc.)

◊ gallar í hráefni: defectes del material

hrár, hrá, hrátt: cru -a, cruu crua (Mall.)

hreða <f. hreðu, hreður>:

1. (þræta, slagsmál) brega f, baralla f, raons f.pl  (disputa forta, discòrdia manifestada violentament)

2. (hryðja, hret) borrasca f (de pluja o de neu, temps fred amb pluja o neu, rufa)

3. (fuglahræða) espantaocells m, babota f (Val.), bubota f (Bal.) (espantall, ninot de palla per espantar ocells)

hreðjar <f.pl hreðja> (pungur) collonera f (escrot amb els testicles)



hreðja·steinn <m. -steins, -steinar>: 1. (eista) testicle m, senyal m (Mall.)
        2. (baggalútur) orquidòlit m, esquòlit m (per a l'explicació d'aquests termes, vulgueu veure → baggalútur)



hreðka <f. hreðku, hreðkur>: rave m [llarg] (planta Raphanus sativus i esp. la seva arrel)

hrefna <f. hrefnu, hrefnur>:

1. corb m femella, corba f (femella d'ocell Corvus corax)

2. rorqual m d'aleta blanca (mamífer Balaenoptera acutorostrata syn. Balaenoptera rostrata)

hregg <n. hreggs, hregg>:

borrufada f (tempesta forta amb pluja i calamarsa)

◊ var bæði hregg og allmikið regn: hi feia una borrufada i una pluja molt violentes

hreiðra <hreiðra ~ hreiðrum | hreiðraði ~ hreiðruðum | hreiðrað>:

niar, nidificar

♦ hreiðra sig: fer el niu, niar

◊ fyrir norðan er flórgoðinn tekinn að hreiðra sig: al nord, el cabussó orellut ha començat a construir el niu

♦ hreiðra um sig [í e-u]: <FIG> encarxofar-se [a un lloc], instal·lar-se amb comoditat [a un lloc], apalancar-se [a un lloc] (cast., ekki ritm./no lit.) 

hreiðrun <f. hreiðrunar, hreiðranir>:

1. <GEN> nidificació f

2. <MED & VETER> implantació f (fixació a la mucosa uterina d'òvul fecundat)

♦ hreiðrun fósturvísis: implantació d'embrió

hreiður <n. hreiðurs, hreiður>:

1. <GEN> niu m (& Mall.), nieró m (Mall.) 

♦ byggja hreiðrið [í tré]: fer el niu [a un arbre]

♦ gera [sér] hreiður: #1. <GEN> fer el niu; #2. <FIG> fer-se un niuet

2. (egg & ungar í sama hreiðri) nierada f (ous & butzetes d'un mateix niu)

3. (hænuhreiður, í hænsnakofa) nieró m (de gallina)

4. (músarhreiður) cau m (de ratolí)

hreiður·böggull <m. -bögguls, -bögglar>:

1. <GEN> darrer ou de nierada

2. (örverpi, hreiðurbaggi) caganius m (darrer fill de matrimoni)

hreiður·drútur <m. -drúts, -drútar>:

1. <GEN> darrer ou de nierada

2. (örverpi, hreiðurbaggi) caganius m (darrer fill de matrimoni)

hreiður·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:

niuet groc (bolet Crucibulum laeve syn. Crucibulum vulgare)

hreiður·ungi <m. -unga, -ungar>:

pollet nienc, butzeta f (Mall.) 

hreimur <m. hreims, hreimar>: accent m (deix especial en la forma de parlar)
        tala með ofur-kastilíska hreiminn: parlar amb un accent castellà molt fort



hrein·dýr <n. -dýrs, -dýr>: ren m (mamífer Rangifer tarandus)

hrein·látur, -lát, -látt <adj.>:

net -a, polit -ida

hrein·læti <n. -lætis, no comptable>:

neteja f, netedat f, higiene f

hreinlætis·vara <f. -vöru, -vörur>: producte m de neteja

hreinn <m. hreins, hreinar>:

ren m (mamífer Rangifer tarandus)

hreinn, hrein, hreint <adj.>:

1. (ekki skítugur) net -a (no llord & FIG)

♦ hrein föt: roba neta

♦ hrein samviska: consciència neta

♦ hreinar tekjur: <ECON> ingressos nets (→ nettótekjur)

♦ hreinn gróði: <ECON> guanys nets

♦ hreint ágóði: <ECON> guany net

♦ hreint vatn: #1. <GEN> aigua neta; #2. (neysluvatn) aigua f potable (aigua apta per al consum humà)

♦ gera hreint fyrir sínum dyrum: <LOC FIG> fer neteja a casa seva

♦ hreint og beint: <LOC FIG> clar i català, sense embuts

♦ segja [e-ð] hreint og beint: <LOC FIG> dir [una cosa] clar i català

♦ segja e-ð út hreint: <LOC FIG> dir una cosa clar i català, dir una cosa clar i net

2. (óblandaður) pur -a (exempt de mescla & FIG)

♦ hreinasta lygi: la més pura mentida, una mentida absoluta

♦ hreinn sannleikur: la simple i pura veritat

♦ hreint gull: or pur

♦ hreint hjarta: un cor pur

♦ þetta er hreinn tilbúningur: <LOC FIG> això és totalment inventat, no hi ha res del cert en això

♦ þetta er hreinn uppspuni: <LOC FIG> és una mentida del principi fins a la fi, és una mentida pura i dura

3. (um liti & rödd) clar -a (color & veu & FIG)

♦ hrein rödd: una veu clara

♦ e-ð er á hreinu: una cosa ha quedat [totalment] clara

♦ er það á hreinu?: ha quedat ben clar?

♦ það er ekki á hreinu hvort <+ subj. ~ ind.>: encara no és (o: està) del tot clar si <+ ind.>, encara no ha quedat (o: restat) aclarit del tot si <+ ind.>

♦ koma e-u á hreint: deixar una cosa clara, aclarir una cosa

♦ vera á því hreina með e-ð: tenir ben clara una cosa

hreinsa <hreinsa ~ hreinsum | hreinsaði ~ hreinsuðum | hreinsað ║ e-ð>:

1. <GEN> netejar una cosa, fer neta una cosa (Mall.) 

◊ það þarf að hreinsa þetta: això s’ha de netejar (és brut i cal que hom ho faci net)

♦ hreinsa [skóla]töfluna: esborrar la pissarra, netejar la pissarra

♦ hreinsa [e-ð] af e-u: netejar una cosa [de...]

◊ hún hreinsaði af stofuborðinu í flýti: va netejar a la ràpida la taula de la sala d'estar (de les miques i brutor que hi pogués haver)

♦ hreinsa til: fer neteja

♦ hreinsa til í e-u: <GEN & FIG> fer neteja a un lloc

◊ hreinsa til í herberginu mínu: fer neteja i endreçar la meva cambra

◊ hreinsa til í fyrirtæki: fer neteja a una empresa (fer que torni a funcionar acomiadant empleats malfeners, reestructurant-ne la comptabilitat etc.)

♦ hreinsa sig: (hreinsast með niðurhreinsandi meðulum) purgar-se (ingerir purgant o laxant)

♦ hreinsa sig af e-u: <FIG> exonerar-se d'una cosa (treure's del damunt una sospita, una inculpació etc., demostrar la pròpia innocència en un afer)

2. (steinolía, sykur) refinar una cosa (petroli, sucre)

◊ hreinsa olíu: refinar petroli

3. (vínandi) rectificar una cosa (esperit de vi)

◊ hreinsa alkóhól: rectificar alcohol

4. (skólpvatn, holræsisvatn og fl. & tunga & FIG) depurar una cosa (aigua residual & llengua & FIG)

♦ hreinsa skólpvatn til drykkjar: depurar aigua residual per a fer-la potable

♦ hreinsa tunguna af e-u: depurar la llengua de...

◊ hreinsa tunguna af dönskuslettum: depurar la llengua de danicismes

◊ hreinsa tunguna af öllum útlendum áhrifum: depurar la llengua de totes les influències estrangeres

5. (málmgrýti, málmur & FIG) purificar una cosa (metall, mineral & esperit, ànima)

◊ hreinsa málm: purificar (o: copel·lar) un metall

6. <e-n>: <POLÍT> purgar algú, depurar algú

hreinsi·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

[planta] depuradora f d'aigües residuals (→ skólphreinsistöð)

hrein·skilinn, -skilin, -skilið: franc -a (absolutament sincer)



hrein·skilni <f. -skilni, no comptable>: franquesa f (sinceritat)
        má ég tala af hreinskilni?: que puc parlar amb franquesa?

hreinsun <f. hreinsunar, hreinsanir>:

1. <GEN> neteja f

2. (þurrhreinsun & verslun) neteja f [en sec] (rentat en sec de roba & negoci)

◊ fara með föt í hreinsun: portar peces de roba a la tintoreria

3. (vökvi & loft) depuració f (líquid & aire)

4. <FIG & loft> purificació f (FIG & aire)

5. (kaþarsis) catarsi f (purificació anímica)

6. <POLÍT> purga f, depuració f

hreinsunar·eldur <m. -elds, no comptable>:

<RELIG CRIST> purgatori m

hreinsunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

<TÈCN> refineria f

hreistur·glæsir <m. -glæsis, -glæsar>: albor m, albornell m, albornella f, ablet m, alburn m (peix Alburnus alburnus)

hreistur·vængja <f. -vængju, -vængjur>:

<ZOOL> lepidòpter m

hrekkja·vaka <f. -vöku, -vökur>:

[festa f de] halloween m (vespre de tots sants)

hrekkjóttur, hrekkjótt, hrekkjótt <adj.>:

1. (hrekkvís, brellinn) entremaliat -ada, bergant, trapella, pillet -a, polissó -ona (Bal.) (que duu polissoneria o fa polissonades, dit esp. d'infants)

◊ ...sem hjálpar þessum hrekkjóttu tröllum á vegferð sinni að finna jólaskapið: ...que ajuda aquests trols entremaliats en el seu viatge per trobar l'esperit del nadal

2. (meinfýsinn) malèvol -a, maliciós -osa (que duu mala intenció o malícia)

3. (pirrandi, gremjulegur) amoïnador -a (empipador)

hrekk·vís, -vís, -víst <adj.>:

1. (hrekkjóttur, brellinn) maliciós -osa (malintencionat, que duu males intencions, ple de malícia i polissonada)

◊ ...þá er trúrofarnir hafa fyllt mælinn, mun konungur nokkur upp rísa, bæði illúðlegur og hrekkvís: quan els apòstates i impius hauran completat la mesura, apareixerà un rei, procaç i ple de malícia

◊ hinn góði hlýtur velþóknun af Drottni, en hrekkvísan mann fyrirdæmir hann: l'home de bé obté el favor del Senyor, peró el Senyor condemna el qui és ple de malícia

◊ uppstökkur maður fremur fíflsku, en hrekkvís maður verður hataður: el qui s'exalta fàcilment fa ximpleries, i el ple de malícia fa que l'odiïn

◊ þeir eru rógberar, bakmælugir, guðshatarar, smánarar, hrokafullir, gortarar, hrekkvísir, foreldrum óhlýðnir: són difamadors, bescantadors, avorridors de Déu, ignominiosos, altius , fanfarrons, plens de malícia, desobedients amb llurs pares

2. (barn) entremaliat -ada, trapella, polissó -ona (Bal.) (infant: que duu polissoneria o fa polissonades)

3. (hestur) entremaliejat -ada (cavall: murri o picardiós, que fa polissonades)

hress, hress, hresst: 1. recuperat -ada, recobrat -ada (després de malaltia)
        2. fresc -a, rialler -a, content -a, distès -esa, animat -ada



hressa <hressi ~ hressum | hressti ~ hresstum | hresst>: 1. <e-n>: <GEN> refrescar algú
        2. <e-n>: <FIG> fer cobrar nou ànim a algú, alleujar algú (reconfortar algú en el seu desànim)
        3. hressa sig á einhverju: refer-se amb..., recobrar-se amb..., restablir-se amb
           en Davíð hressti sig upp í Drottni, Guði sínum: però David va reprendre coratge en el Senyor, el seu déu
        4. hressa af sér: restablir-se, recuperar-se (després d’accident, de malaltia etc.)
        5. hressa upp á eitthvað: arreglar, adobar, [tornar a] posar bé
           hressa upp á minnið: refrescar la memòria
           hressa upp á latínuna: refrescar el llatí, llevar la pols al llatí
        6. hressa eitthvað við: restaurar una cosa, arreglar una cosa, adobar una cosa, tornar a posar bé una cosa
           en aðra hluta borgarinnar hressti Jóab við: i Joab va restaurar les altres parts de la ciutat
           hresstu þig við!: <LOC FIG> Alegra’t, anima’t!



hressast <hressist ~ hressumst | hresstist ~ hresstumst | hresst: restablir-se (de malaltia)
           hresstast í huga: animar-se, cobrar ànims



hreyfan·legur, -leg, -legt: mòbil, movible (que es pot moure)



hreyfan·leiki <m. -leika, no comptable>: mobilitat f



hreyfingar·laus, -laus, -laust: immòbil



hreyfingar·leysi <n. -leysis, no comptable>: immobilitat f



hreysi <n. hreysis, hreysi>: (kofi) cabana f, cabanya f (Bal.), barraca f

<†>  hreyti·speldi <n. -speldis, -speldi>:

(vindmylluvængur ?) aspa f de molí, antena f de molí (Mall., Men.) 

◊ Ormur hafði ekki vopna nema ásinn og veifði honum um sig sem hreytispeldi svo að engi þorði nærri að koma því að þeir sáu vísan bana hver sem fyrir yrði: n'Ormur no tenia cap arma llevat de la biga i la feia voleiar al seu voltant com si fos una antena de molí de manera que ningú no gosava acostar-s'hi perquè veien que el qui s'hi posés al davant tindria una mort certa

hringa·háfur <m.-háfs, -háfar>: moixina f (peix Galeus melastomus)



hring·akstur <m. -aksturs, no comptable>: [intersecció f amb] circulació giratòria
        torg með hringakstri: rotonda f (→ hringtorg)

hring·bogi <m. -boga, -bogar>:

arc m (part de circumferència compresa entre dos punts qualssevol)

hring·braut <f. -brautar, -brautir>: ronda f

hringbrjósks- <en compostos>:

<MED> crico-, cric-

hring·ey <f. -eyjar, -eyjar>:

atol m, atol·ló m

hring·ferill <m. -ferils, -ferlar>:

<GEOM> circumferència f

♦ hringferill, hringbogi, strengur, radíi og miðstrengur: <LOC FIG> circumferència, arc, corda, radi i diàmetre

hring·fólksflutningar <m.pl -fólksflutninga>:

migració f circular

hring·geiri <m. -geira, -geirar>:

<GEOM> sector m circular

hring·hreyfing <f. -hreyfingar, -hreyfingar>:

moviment m circular (o: rotatori)

♦ jöfn hringhreyfing: moviment m circular uniforme

hring·iða <f. -iðu, -iður>:

remolí m, regolf m (dins massa d'aigua, p.e., riu)

♦ hringiða lífsins: <LOC FIG> els avatars de la vida

hringja <hringi ~ hringjum | hringdi ~ hringdum | hringt: 1. <e-u> tocar una cosa (fer sonar una cosa, esp. campana)
           hringja öllum klukkum: repicar
        2. <e-u & á e-ð> tocar una cosa (timbre)
           ég hringi dyrabjöllunni: toco el timbre
           hringja á bjölluna: tocar el timbre
        3. <á e-n> trucar a... (telefonar: policia, ambulància)
           hringja á hjálp: trucar demanant ajut
           hringja á hótelið: trucar a l'hotel
           hringja á lögregluna: trucar a la policia
           hringja á sjúkrabíl: trucar a una ambulància
        4. <í e-n> trucar a... (telefonar a persona privada)
           hringdu í mig: fés-me un truc, truca’m
           ég hringi í þig: et trucaré per telèfon
           hringdu og við gerum eitthvað: truca i quedem!
        5. (um síma) sonar, repicar (aparell de telèfon)
           síminn hringir: truquen!

hring·kragi <m. -kraga, -kragar>:

<GEOM> corona f circular

hring·laukur <m. -lauks, -laukar>:

porradell m, porro bord (planta Allium scorodoprasum ssp. rotundum syn. Allium rotundum)

hringleika·hús <n. -húss, -hús>: 1. (fjölleikahús) circ m (local, sovint ambulant, per a espectacles eqüestres, de pallassos etc.)
        2. (hringleikvangur) amfiteatre m (edifici greco-romà)

hring·leikvangur <m. -leikvangs, -leikvangar>:

<HIST> amfiteatre m (grec, romà: amphitheatrum, ἀμφιθέατρον. Per a l'amfiteatre de cinemes i teatres moderns, → svalir)

hring·ormur <m. -orms, -ormar>:

1. (sníkjuormur) anisakis m (paràsit de molts de peixos)

2. (reformur) tinya f (malaltia de la pell causada per fong)

hring·sjá <f. -sjár, -sjár>:

(á kafbátum) periscopi m (de submarí)

hring·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>:

<GEOM> segment m circular

hring·torg <n. -torgs, -torg>: rotonda f



hringur <m. hrings, hringir (o: hringar)>:
       1. <GEN> cercle m
       2. (baugur) anell m (tumbaga)
       3. (auðhringur) consorci m, corporació f (tipus de societat mercantil)
       4. <ESPORT> ring m (quadrilàter per a combats de boxa)

hringviks·horn <n. -horns, -horn>:

<GEOM> angle excèntric

hring·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

<MED> múscul m orbicular

♦ hringvöðvi auga: múscul m orbicular de les parpelles

♦ hringvöðvi munns: múscul m orbicular dels llavis

hríð¹ <f. hríðar, hríðir (o: hríðar)>: (tími) estona f (període breu de temps, curt lapse de temps)
	um hríð: 1. [durant] una estona; durant un cert temps 2. de moment
	[um] langa hríð: 1. [durant] una estona llarga; 2. durant molt de temps
	[um] skamma hríð: 1. [durant] una estona curta; 2. per poc temps



hríð² <f. hríðar, hríðir (o: hríðar)>: 1. (snjókoma) rufaga f, nevada forta (tempesta de neu)
        2. (stórhríð) torb m, rufaga forta (borrufada forta)



hríð³ <f. hríðar, hríðir (o: hríðar)>: (atrenna, sókn) atac m (assalt)
        gera harða hríð að marki: <LOC ESPORT> castigar la porteria del contrari, atacar amb força la porteria del contrari


hríðar·bylur <m. -byls (o: -byljar), -byljir>: nevada f acompanyada de vent font



hríðar <f.pl hríða>: variant de → hríðir “dolors del part”

hríðir <f.pl hríða>:

(fæðingarhríðir) dolors m.pl del part, contraccions f.pl 

♦ hríðarnar eru byrjaðar og eru kröftugar með 5-10 mín. millibili: les contraccions ja han començat i es van fent més i més fortes cada 5-10 minuts

♦ hvenær hófust hríðir?: quan han començat les contraccions?

♦ hve langt er á milli hríða?: cada quan té les contraccions?

◊ fá þú hríðir (ḥū'lī, חוּלִי) og hljóða þú, dóttirin Síon, eins og jóðsjúk kona: sofreix els dolors del part i crida, filla de Sió, com una dona que està de part (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: cargola't de dolor i gemega, filla de Sió, com la dona que va de part; la de la Bíblia interconfessional: estremeix-te i retorça't com la dona quan infanta, vila de Sió)

◊ ...hversu munt þú stynja, þegar hríðirnar (ḥăβā'līm, חֲבָלִים) koma yfir þig, kvalir (ḥīl, חִיל) eins og yfir jóðsjúka konu: ...com gemegaràs quan et vindran els dolors del part, uns turments com els de la dona que està de part (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: com gemegaràs quan et vinguin els dolors, un cargolar-te com la qui va de part!; la de la Bíblia interconfessional: com gemegaràs quan et vinguin els dolors, quan et cargolis com la partera!)

hríðskota·byssa <f. -byssu, -byssur>: metralladora f

hrís·grjón <n. -grjóns, -grjón. Empr. hab. en pl.>: arròs m

hrís·hirsi* <n. -hirsis, -hirsi>:

ripoll m, fenàs m de canonet (planta Oryzopsis miliacea syn. Piptatherum miliaceum)

hrjáður, hrjáð, hrjáð <adj.>:

dissortat -ada

hrjóta <hrýt ~ hrjótum | hraut ~ hrutum | hrotið>: roncar



hrogn <n. hrogns, hrogn>: ous m.pl de peix

hrogna·mál <n. -máls, -mál>:

enxampurrat m, galimaties m (llengua inintel·ligible i considerada de poca vàlua)

hrogna·steinn <m. -steins, -steinar>: <GEOL> oòlit m



hrognkelsa·hrygna <f. -hrygnu, -hrygnur>: abraça-roques m femella, lumpus m femella



hrognkelsa·hængur <m. -hængs, -hængar (o: -hængir)>: abraça-roques m mascle, lumpus m mascle



hrogn·kelsi <n. -kelsis, -kelsi>: abraça-roques m, lumpus m, ciclòpter m (peix Cyclopterus lumpus, sense especificació de sexe)

hroka·gikkur <m. -gikks, -gikkir. Gen. pl.: -gikkja; dat.pl.: -gikkjum>:

presumptuós m, presumptuosa f

hroki <m. hroka, no comptable>: orgull m, urc m



hrokkin·hærður, -hærð, -hært: que té els cabells rulls (o: arrissats)



hrokkinn, hrokkin, hrokkið: rull -a, arrissat -ada, cresp -a

hrokkin·menta <f. -mentu, -mentur>:

menta f [comuna] (planta Mentha spicata)

hrollur <m. hrolls, pl. no hab.>: 1. (af kulda & af ótta, kuldastraumar) calfreds m.pl, esgarrifança f, escarrufament m (Mall. Men.) (de fred, de febre, de por)
        2. (af ótta & andstyggð) esgarrifança f (estremiment de por, esfereïment, repulsió)
           kaldur hrollur hríslaðist um mig: una esgarrifança freda em va sacsejar (o: em va fer estremir)



hroll·vekjandi, -vekjandi, -vekjandi: esgarrifós -osa, esborronador -a (que esglaia, que posa els pèls de punta)

hrollvekju·sinfónía <f. -sinfóníu, no comptable>:

simfonia f de l'horror

◊ Nosferatu - hrollvekjusinfónía: Nosferatu - una simfonia de l'horror

hrossa·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

1. (ættkvísl) petasita f (qualsevol planta del gènere Petasites)

2. (hestafífill, hjartablaðka) pota f d'egua, pota f de cavall, barretera f, capellera f, mantell m de la Mare de Déu (planta Petasites officinalis syn. Petasites hybridus)

hrossa·nál <f. -nálar, -nálar>:

jonc àrtic (planta Juncus arcticus syn. Juncus arcticus ssp. intermedius)

hrossa·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:

lladre m & f de cavalls

hrotta·legur, -leg, -legt <adj.>:

brutal

♦ á hrottalegan hátt: brutalment

◊ myrða e-n á hrottalegan hátt: assassinar brutalment algú

hrotur <f.pl hrotna (o: hrota)>:

roncs m.pl, roncos m.pl (Mall., Men.; ekki ritm./no lit.)

hróður <m. hróðurs (o: hróðrar), no comptable>:

1. (lofkvæði) lloances f.pl, llaors f.pl (expressions o cants de lloança)

2. (orðstír) fama f (glòria)

♦ hróður hans berst nú vítt um heim: la seva fama ara s'estén per tot el món

hrókera <hrókera ~ hrókerum | hrókeraði ~ hrókeruðum | hrókerað ║ e-n>:

(í skák) enrocar (en els escacs)

♦ hrókera í ríkisstjórn: <LOC FIG> fer un reajustament del govern

hrókerast <hrókerast ~ hrókerumst | hrókeraðist ~ hrókeruðumst | hrókerast>:

(í skák) enrocar-se (en els escacs)

♦ hrókerast yfir e-u: <LOC FIG> enrocar-se sobre una cosa

hrókering <f. hrókeringar, hrókeringar>:

(í skák) enroc m (en els escacs)

hrókun <f. hrókunar, hrókanir>:

(í skák) enroc m (en els escacs)

hrókur <m. hróks, hrókar>:

(í skák) torre f, <†> roc m (d'escacs)

♦ hrókur alls fagnaðar: <LOC FIG> l'ànima de la festa (persona que amb el seu bon humor, la seva conversa i la seva presència dóna vida a una festa o reunió social)

hróp <n. hróps, hróp>:

crit m

hrópa <hrópa ~ hrópum | hrópaði ~ hrópuðum | hrópað>:

cridar (dir en veu forta)

♦ hrópa af gleði: cridar d'alegria

♦ hrópa hástöfum: cridar a plens pulmons

♦ hrópa e-ð: cridar una cosa

◊ "halló!" hrópaði hún: va cridar "hola!"

♦ hrópa "úlfur!, úlfur!": cridar "que ve el llop!, que ve el llop!"

◊ hann hrópaði „úlfur!, úlfur!“ en enginn tók hann alvarlega: va cridar "que ve el llop!, que ve el llop!", però ningú no el va prendre seriosament

♦ hrópa á e-n: cridar algú (perquè hi vagi)

♦ hrópa til e-s: cridar algú (perquè hi vagi)

♦ hrópa upp yfir sig: exclamar-se, fer grans crits, dir en veu forta (esp. per a expressar desesperació, por, angoixa etc.)

◊ hún hrópaði upp yfir sig í örvæntingu: feia grans crits de desesperació

hrós <n. hróss, hrós>:

elogi m, lloança f, encomi m

♦ segja e-m e-ð til hróss: dir una cosa a algú per elogiar-lo

hrúður <m. hrúðurs, hrúðrar>:

variant arcaica de → hrúður n ‘crostera’

hrúður <n. hrúðurs, hrúður>:

1. <MED = á sári> crostera f, costera f (Mall., Men.; ekki ritm./no lit.) (crosta de ferida)

2. <MED = beinhrúður> osteòfit m  (osteofima, excrescència a superfície òssia formada a costa del periosti)

3. <MED = vefjahrúður> vegetacions f.pl  (excrescència a superfície cutània o mucosa)

hrúður·blöðrusótt <f. -blöðrusóttar, pl. no hab.>:

<MED> pèmfig m vegetant

♦ hrúðurblöðrusótt Hallopeaus: pèmfig vegetant de Hallopeau

♦ hrúðurblöðrusótt Neumanns: pèmfig vegetant de Neumann

hrúður·geit <f. -geitar, pl. no hab.>:

<MED> impetigen m

hrúður·háfur <m. -háfs, -háfar>: peix clavellat (peix Echinorhinus brucus)

hrúður·karl <m. -karls, -karls>:

bàlan m, gla m de mar (crustaci del gènere Balanus)

hrúga <f. hrúgu, hrúgur>:

1. (bingur) munt m, corumull m (Val.), montó m (Val. cast.), caramull m (Bal.)

♦ hrúga af e-u: un munt de..., un caramull de... (o bé es recorre a formar un nou compost com ara → beinahrúga o → steinahrúga)

2. <FIG> cúmul m

◊ hrúga af heimskulegum spurningum: un cúmul de preguntes estúpides

hrukka <f. hrukku, hrukkur>:

arruga f, rua f (Val., Bal.), solc m (a la pell, esp. de la cara)

hrukka <hrukka ~ hrukkum | hrukkaði ~ hrukkuðum | hrukkað ║ e-ð>:

arrugar una cosa, ruar una cosa (Val., Bal.) (esp. la pell)

◊ litla stúlkan hrukkaði ennið: la noieta va arrufar el front (o: les celles) 

hrukkaður, hrukkuð, hrukkað <adj.>:

arrugat -ada, ruat -ada (Val., Bal.) (esp. la pell)

hrukkast <hrukkast ~ hrukkumst | hrukkaðist ~ hrukkuðumst | hrukkast>:

arrugar-se, ruar-se (Val., Bal.) (la pell, esp. la de la cara)

hrukkóttur, hrukkótt, hrukkótt <adj.>:

arrugat -ada, ruat -ada (Val., Bal.) (esp. la pell)

hrukku·nykra <f. -nykru, -nykrur>:

potamogèton cresp (planta Potamogeton crispus)

hrúts·pungur <m. -pungs, -pungar>: <CULIN> turmes f.pl de xai, senyals m de me (Mall.)
        súr hrútspungur ~ súrir hrútspungar: turmes de xai en vinagre



hrútur <m. hrúts, hrútar>: marrà m, mardà m (Mall., Men., Val.), xot m [de llavor] (Mall.)
        geldur hrútur: moltó m



hrygg- <en compostos>: de la columna dorsal, de la columna vertebral, raquio-, raqui-

hrygg·brot <n. -brots, -brot>:

fractura f de l'espinada, <MED> fractura f de l'espina dorsal

hrygg·dýr <n. -dýrs, -dýr>: <ZOOL> vertebrat m

hryggð <f. hryggðar, hryggðir>:

(harmur) pena f [profunda], gran aflicció f (desolació interior, gran pesar, gran tristor, dolor sense conhort)

◊ nei, herra minn, ég er kona með hryggð í hjarta: no, senyor meu, sóc una dona amb una gran pena en el seu cor

◊ glatt hjarta gjörir andlitið hýrlegt, en sé hryggð (ʕats'tsεβεθ, עַצֶּבֶת) í hjarta, er hugurinn dapur: un cor alegre fa somriure la cara; però si hi ha aflicció al cor, l'esperit s'entristeix (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: cor alegre fa bona cara; cor en pena té l'esperit abatut; la de la Bíblia interconfessional: l'home content fa bona cara, l'home afligit està abatut)

hryggi, hrygga, hrygga: formes febles de → hryggur, hrygg, hryggt ‘afligit’

hryggi·legur, -leg, -legt: lamentable, planyívol -a, trist -a (fet, esdeveniment)

hryggjar·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

<MED> vèrtebra f

hrygg·skekkja <f. -skekkju, no comptable>:

<MED> escoliosi f (→ skolíósa)

hrygg·sveigja <f. -sveigju, -sveigjur>:

<MED> desviació f de la columna vertebral

◊ Kládíus Galenos skilgreindi þrjár sveigjur á hryggnum: kryppa (framsveigja), hryggfetta eða söðulbak (aftursveigja) og hryggskekkja (hliðarsveigja): Claudi Galè distingia tres desviacions de la columna vertebral: cifosi (curvatura anterior), lordosi (curvatura posterior) i escoliosi (curvatura lateral)

hryggur <m. hryggjar, hryggir>: 1. (hryggsúla) espinada f (espina dorsal, columna vertebral)
        2. klofinn hryggur: <MED> espina bífida
        3. (bak) esquena f
        4. <GEOL = fjallsás, kambur á fjalli> carena f, cresta f, aresta f (gropa de puig, tossal, serrat, turó etc.)
        5. <GEOL = aflöng hæð> tossa f, serrat petit (turó oblong, allargassat i rom en la seva carena)
        6. <sauður> peça f d'oví (ovella, xai etc. que conforma una guarda)
        7. <CULIN = hryggjarstykki á lambi o.s.fr.> llom m (part que hom menja de l'esquena d'un anyell i d'altres animals)
        8. e-m vex fiskur um hrygg: <LOC FIG> algú comença a madurar



hryggur, hrygg, hryggt: afligit -ida, apesarat -ada, [molt] trist -a



hryggvi, hryggva, hryggva: <†> variant arcaica de → hryggi, hrygga, hrygga

hrygg·verkur <m. -verkjar, -verkir>:

mal m a l'espinada, <MED> raquiàlgia f <MED> raquiodínia f

hryllings·kvikmynd <f. -kvikmyndar, -kvikmyndir>: pel·lícula f de terror



hryllingur <m. hryllings, pl. no hab.>: 1. (ógn, skelfing) esfereïment m, horror m,f (espant, terror)
           þú skalt drekka bikar systur þinnar, bikar hryllings og skelfingar: beuràs la copa de ta germana, una copa d'horror i espavent
           og hryllingur mun fara um konunga þeirra þín vegna: i llurs reis seran presos d'espant per causa teva
        2. (hrollur) esgarrifança f (calfred, estremiment causat per l'esborronament o l'esglai)
           ótti og skelfing er yfir mig komin, og hryllingur fer um mig allan: m'agafen la por i l'espant, m'envaeix l'esgarrifança
           já, þegar ég hugsa um það, skelfist ég, og hryllingur fer um mig allan: quan hi penso, m'esborrono i m'agafen esgarrifances per tot el cos
        3. (andúð, ógeð, óvilji) horror m,f, repulsió f (repugnància, aversió profunda)



hrynjandi <f. hrynjandi, pl. no hab.>: 1. ritme m (de poema etc.)
        2. cadència f (modulació, entonació, inflexió de veu, to etc.)



hryssa <f. hryssu, hryssur>: egua f, euga f

hræða <f. hræðu, hræður>:

espantaocells m, babarota f, espantall m (o: espaventall m), babota f (Val.), bubota f (Bal.) (→ fuglahræða)

♦ ekki nokkur hræða: <LOC FIG> ni una ànima

♦ fáeinar hræður: <LOC FIG> quatre gats

♦ þar var ekki ein hræða: <LOC FIG> no hi havia ni una ànima

hræða <hræði ~ hræðum | hræddi ~ hræddum | hrætt ║ e-n>:

fer por a algú, espantar (o: espaventar) algú

hræðast <hræðist ~ hræðumst | hræddist ~ hræddumst | hræðst ║ e-ð>:

tenir por d'una cosa, témer una cosa

hræddur, hrædd, hrætt <adj.>:

espantat -ada

♦ gera e-n hræddan: fer por a algú 

♦ vera hræddur um e-ð: témer una cosa  (considerar, creure)

◊ ég er hræddur um að það fari að rigna: tinc por que no es posi a ploure

◊ ég er hræddur um það: em temo que sí (crec que deu ésser això (i no una altra cosa))

♦ vera hræddur við e-ð ~ e-n: tenir por d'una cosa ~ d'algú  (sentir por davant una cosa o algú)

◊ hann er hræddur við þig: et té por

◊ ég er hræddur við köngulær: tinc por de les aranyes

hræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

espantós -osa, terrible

◊ þetta er hræðileg saga. Ég gleymi henni aldrei: és una història terrible; no l'oblidaré pas mai

◊ ægileg og hræðileg er hún: és terrible i espantosa

hræðsla <f. hræðslu, hræðslur>:

por f 

hræðslu·fullur, -full, -fullt <adj.>:

ple -ena d'espant, espantat -ada, ple -ena de por

hræðslu·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

poruc -uga

hræðslu·uppþot <n. -uppþots, -uppþot>:

pànic m

hræðslu·öskur <n. -öskurs, -öskur>:

crit m de por

hræ·gammur <m. -gamms, -gammar>: voltor m



hrækja <hræki ~ hrækjum |  hrækti ~ hræktum | hrækt> 1. (spýta) escopir
       1b. <e-u> escopir una cosa
       2.(selja upp) vomitar
       hún hefur hrækt síðan í morgun: ha estat vomitant des d'aquest matí



hræ·ódýr, -ódýr, -ódýrt: regalat -ada (increïblement barat)

hræri·grautur <m. -grautar, -grautar>:

putibarreig f, garbuix m, barrija-barreja f

hrökklast <hrökklast ~ hrökklumst | hrökklaðist ~ hrökkluðumst | hrökklast>:

1. <GEN & FIG> fer-se enrere, retrocedir, fugir (esp. per esquivar un perill, obstacle etc.)

◊ herir Bandamanna hrökklast undan stríðsvél Þjóðverja: els exèrcits dels aliats retrocedeixen davant la maquinària de guerra dels alemanys

◊ þegar að var komið hafði húsráðandi hrökklast út á svalir en kettirnir voru enn innandyra: quan hi van arribar, l'amo de la casa s'havia refugiat al balcó, però els gats encara eren dins la casa

2. hrökklast að heiman: fugir de casa

3. hrökklast aftur: fer-se enrere (girar cua, no fer el que hom havia decidit o promès de fer)

4. hrökklast aftur á bak: fer-se enrere  (anar cap enrere)

5. hrökklast burt: fotre fora, foragitar  (apartar de càrrec, feina, comesa etc.)

◊ hér hrökklaðist þingmaður út af þingi vegna þess að hann ljósritaði í þinginu sönglög fyrir kirkjukórinn heima: aquí a un parlamentari l’han fotut fora del parlament per haver fotocopiat al parlament cançons per al cor de l’església del seu poble

◊ Prússneska listaakademían var afar fylgin málstað nasista, og allir gyðingar sem tilheyrðu stofnuninni höfðu hrökklast burt við valdatökuna árið 1933: L'Acadèmia Prussiana de les Arts havia secundat en gran mesura la causa del nazisme, i tots els jueus membres de la institució n'havien estat foragitats amb la presa del poder pels nazis a l'any 1933

♦ hrökklast úr starfi: fotre fora de la feina

hrökkvi·skata <f. -skötu, -skötur>:

1. (tundurskata) vaca tremolosa, tremolosa f, vaca comuna, tremolina f (Val.) (peix Torpedo torpedo syn. Torpedo torpedo torpedo)

2. (marmaraskata) vaca morena, tremoló m (Mall., Men.) (peix Torpedo marmorata)

hrönn <f. hrannar, hrannir>:

1. <LIT> ona f (onada)

♦ byltast um í hrönnum: sotsobrar en les onades

2. (dyngja) amuntegament m, de forma oblonga, de material a la riba marina (material, com ara algues, restes de conquilles etc.- escopit per les ones i dipositat a la vorera)

♦ í hrönnum: a cabassos, a betzep

♦ hrönnum saman: a gavadals, en massa

Hrönn <f. Hrannar, no comptable>:

Hrönn f (ginecònim, nom de dona)

hrörnun <f. hrörnunar, pl. no hab.>:

1. (um menn) decrepitud f (de persona)

♦ andleg hrörnun: deteriorament mental, declivi mental (de persones que comencen a trabucar o mostrar signes de demència senil)

♦ líkamleg hrörnun: decrepitud física

2. (um byggingar) ruïna f, decadència f (d'edifici)

3. (um stofnun, fyrirtæki, heimsveldi o.s.fr.) declivi m, decadència f, crepuscle m (ocàs d'institució, d'imperi etc.)

hrörnunar·sjúkdómur <m. -sjúkdóms, -sjúkdómar>:

<MED> malaltia degenerativa

♦ hrörnunarsjúkdómar í heila: malalties neurodegeneratives

hugaður, huguð, hugað <adj.>:

coratjós -osa

hugall, hugul, hugalt <adj.>:

<†> variant arcaica de → hugull, hugul, hugult ‘atent, curós’

◊ hyggið svá til, sveinar, at hvárki bregði lagi sínu toppr né tagl í hestunum, ok gætið þeira vel ok geymið hugalt, at eigi saurgist þeir: pareu esment, vailets, que no es toqui (?) als cavalls ni un pèl ni del serrell del front ni de la cua, i teniu-ne bona cura d'ells, i vetlleu atentament que no se sollin pas

◊ Oddr var fésælli hverjum manni. Óspakr átti ok nǫkkut fé, ok var hann ok hugall at því, at missa einskis sauðar: N'Oddr era més acabalat, pel que fa a béns i bestiar, que qualsevol altre home. N'Óspakr també tenia una mica de bestiar i prenia molta cura de no perdre cap ovella

hugar- <en compostos>:

mental (de la ment, de l'esperit)

hugar·angist <f. -angistar, -angistir>:

angoixa f d'esperit

◊ ég ætla þá ekki heldur að hafa taum á tungu minni, ég ætla að tala í hugarangist (bə-tsar rūḥī, בְּצַר רוּחִי) minni, ég ætla að kveina í sálarkvöl (bə-mar naφšī, בְּמַר נַפְשִׁי) minni: però ara ja no vull posar fre a la meva llengua: parlaré amb el cor ple d'angoixa i em queixaré amb l'ànima plena d'amargor

hugar·angur <n. -angurs, no comptable>:

1. (hryggð) pena f mortal (profunda aflicció o tristesa)

◊ en því at mikil var synd hennar, bœtti hún með miklu hugarangri: i per tal com el seu pecat era gros, feia penitència amb gran contristament

2. (angist, áhyggjur) angoixa f (o: angúnia f) mortal (neguit, forta opressió de l'esperit)

◊ fóru nú í hönd dagar og nætur með miklu hugarangri: llavors van començar uns dies i unes nits plens d'una gran angoixa

hugar·ástand <n. -ástands, pl. no hab.>:

estat m d'ànim, humor m,f

hugar·burður <m. -burðar, -burðir>:

cabòria f, quimera f (fantasia, il·lusió vana)

hugar·far <n. -fars, no comptable>:

1. (hugsunarháttur) mentalitat f, mode m de pensar (forma de pensar, ideologia, punt de vista)

2. (afstaða til e-s, viðhorf) actitud f, postura f (o: positura f) (sentiments que hom té vers alguna cosa)

3. (innræti, hugarástand) estat m d'ànim, disposició f d'esperit (estat d'esperit, disposició mental, humor)

4. (skapferli, lunderni) natural m, idiosincràsia f, tarannà m (forma d'ésser, natura, caràcter, índole, temperament)

5. (lífsreglur) valors m.pl, principis m (principis fonamentals respecte d'una cosa, ideologia fonamental)

hugarfars·breyting <f. -breytingar, -breytingar>:

canvi m d'actitud , canvi m d'opinió (canvi de forma de pensar respecte d'una cosa o algú)

hugar·fóstur <n. -fósturs, -fóstur>:

fruit m de la ment, obra f intel·lectual (fet concebut per algú, concepció o creació degudes a la ment d'algú)

hugar·kvöl <f. -kvalar, -kvalir>:

turment anímic

◊ sjá, þjónar mínir munu fagna af hjartans gleði, en þér munuð kveina af hjartasorg og æpa af hugarkvöl: guaita! els meus servents cantaran de l'alegria que tindran al cor, però vosaltres gemegareu pel cor ple de pena [que tindreu] i cridareu a causa dels turments del vostre esperit

hugar·orka <f. -orku, no comptable>:

força f de la ment

hugar·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:

fruit m de la imaginació, fruit m de la ficció (allò creat per o degut a la imaginació, ficció, ment o inventiva d'algú, esp. autor, compositor etc.)

◊ nöfn, persónur, staðir og atburðir eru hugarsmíð höfundar: noms, personatges, llocs i esdeveniments són fruit de la imaginació de l'autor

hugar·válað <n. -válaðs, no comptable>:

(hryggð & sálarkvöl) melanconia f, depressió f (profunda aflicció o tristesa & sofriments morals que en deriven. El mot significa, literalment, “misèria de l'ànima”. La traducció per “malenconia” intenta de donar al mot islandès un equivalent català amb regust a antic. El mot islandès té, però, d'altres connotacions)

◊ kona sú kom á fund Hrafns, er mikið hugarválað hafði. Hún grét löngum og var svo brjóstþungt, að nær hélt henni til örvinglunar: una dona, que patia de gran malenconia, va anar a veure en Hrafn. Plorava molt i tenia una pena i un desànim tan grossos que gairebé estava a punt de desesperar-se

hugar·þel <n. -þels, no comptable>:

(innræti) disposició f d'ànim, estat m d'ànim (estat d'esperit, humor)

hug·boð <n. -boðs, -boð>:

pressentiment m

hugbúnaðar·pakki <m. -pakka, -pakkar>:

<INFORM> paquet m de software

hug·búnaður <m. -búnaðar, -búnaðir>:

<INFORM> software m, programari m

♦ samofinn hagbúnaður: software integrat

♦ samþættur hagbúnaður: software integrat

hug·dirfska <f. -dirfsku, pl. no hab.>: abrivament m, gosadia f, intrepidesa f, coratge m



hug·fanginn, -fangin, -fangið: fascinat -ada, embadalit -ida
        hugfanginn af e-u: fascinat per una cosa

hug·flæði <n. -flæðis, no comptable>:

flux m de consciència, corrent m de consciència, monòleg m interior, stream-of-consciousness m

huggast <huggast ~ huggumst | huggaðist ~ hugguðumst | huggast>:

1. ésser consolat -ada

2. ♦ láta huggast: #1. consolar-se

◊ konungur lét huggast og fékk sér aðra konu, svo að hann gleymdi hinni fyrri: el rei es va consolar i es va tornar a casar, de manera que va oblidar la seva primera dona

#2. deixar-se consolar

◊ hugga og láta huggast: consolar i deixar-se consolar

huggu·legur, -leg, -legt: bonic -a, bufó -ona



huggun <f. huggunar, hugganir>: consol m
        dropi huggunar í hafi biturleikans: una gota de consol enmig d'una mar d'amargor
        ‘Huggun heimspekinnar’ eftir Boethius: ‘De la consolació de la filosofia’ d'en Boeci



huggunar·laus, -laus, -laust: 1. desolat -ada (espai físic)
        2. desolador -a (situació, fet: desesperant)
        3. desesperat -ada, inconsolable (persona: sense conhort)



hug·hrif <n.pl -hrifa>: inspiració f (vinguda d'idea)

hug·hvarf <f. -hvarfs, no comptable>:

canvi m d'opinió (canvi en la forma de pensar d'un hom)

♦ telja e-m hughvarf: <LOC FIG> fer canviar algú d'opinió

hugi <m. huga, hugar>:

variant de → hugur “ment”

♦ af heilum huga: de tot cor

♦ með hálfum huga: a contracor (amb escàs entusiasme, sense estar-ne gaire convençut)

♦ kyssa e-n með hálfum huga: besar algú sense gaire convicció

♦ leggja út í e-ð með hálfum huga: ficar-se en una cosa a contracor, aventurar-se a una cosa a contracor, escometre una cosa a contracor

♦ lofa e-u með hálfum huga: prometre una cosa a contracor

♦ með opnum huga: amb [la] ment oberta

♦ hafa e-ð í huga: tenir en ment una cosa, dur-ne una de cap (Mall.) 

♦ herða upp hugann: fer el cor fort, agafar (o: prendre) coratge

♦ e-ð leiðir huga[nn] e-s að e-u ~ e-m: una cosa fa pensar a algú en una cosa ~ algú, una cosa fa dirigir els pensaments cap a una cosa ~ algú

♦ reyna að leiða huga e-s að einhverju öðru: intentar fer pensar algú en alguna altra cosa, intentar que algú pensi en alguna altra cosa

♦ leiða huga um e-ð: tenir cura d'una cosa, preocupar-se d'una cosa, tenir esment d'una cosa (Mall.) 

♦ það er í mínum huga að <+ inf.>: tinc en ment de <+ inf.>, tinc la intenció de <+ inf.>, duc de cap <+ inf.> (Mall.) 

♦ vera e-m ríkt í huga: tenir molta d'importància per algú, revestir un gran interès per algú

♦ mér er það ríkt í huga: tinc un gran interès en això

◊ þér elskaðir, mér var það ríkt í huga að rita yður um sameiginlegt hjálpræði vort: estimats, tenia un gran desig d'escriure-vos sobre la nostra salvació comuna

hug·kvæmast <-kvæmist ~ -kvæmast | -kvæmdist ~ -kvæmdust | -kvæmst ║ e-m e-ð>:

acudir una cosa a algú (ocórrer, tenir una pensada sobtada)

◊ mér hugkvæmdist þetta: se'm va acudir això

hug·laus, -laus, -laust: covard -a, pusil·lànime, coquí -ina

hug·leiða <-leiði ~ -leiðum | -leiddi ~ -leiddum | -leitt ║ e-ð>:

reflexionar sobre una cosa, meditar [sobre] una cosa

◊ geð mitt styrki þinn andi, svo ég hugleiði hvað til kom...: Que el teu esperit enforteixi la meva ment, a fi que jo pugui meditar sobre allò que va passar

◊ mín sál, það hugleið þú: ànima meva, medita sobre això

hug·leiðing <f. -leiðingar, -leiðingar>:

meditació f (acció de consirar)

hug·leiðsla <f. -leiðslu, pl. no hab.>:

meditació f (pràctica espiritual, esp. en el budisme o hinduisme)

hug·lægni <f. -lægni, no comptable>:

subjectivitat f

hug·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

1. (einstaklingsbundinn, ekki hlutlægur) subjectiu -iva (no objectiu)

2. (hugrænn) conceptual (pertanyent a l'esfera dels conceptes)

hug·mynd <f. -myndar, -myndir>: idea f
        einföld, en snjöll hugmynd: una idea senzilla però brillant (o: genial)
        fá hugmynd: tenir una idea
           ég var að fá hugmynd rétt í þessu: se m'acaba d'ocórrer una idea, m'acaba de venir una idea
        frábær hugmynd: una magnífica idea
        hafa enga hugmynd um e-ð: no tenir idea d'una cosa
           ég hef ekki minnstu hugmynd: no en tinc ni idea
           þú hefur ekki [minnstu] hugmynd um hver ég er: no tens [ni] idea [de] qui sóc jo
        gera sér hugmynd um e-ð: fer-se una idea d'una cosa
        koma hugmynd inn hjá e-m: donar a algú una idea
        góð hugmynd: una bona idea
        léleg hugmynd: una idea xereca
        nota hugmyndirnar og tilfinningarnar fyrir e-ð: utilitzar les idees i els sentiments per a...
        slæm ~ vond hugmynd: una mala idea, una idea dolenta

hugmynda·fræði <f. -fræði, no comptable>: ideologia f

hugmynda·heiti <n. -heitis, -heiti>:

<GRAM> nom abstracte

hugmynda·list <f. -listar, -listir>:

art m,f conceptual

hugmynda·listamaður <m. -listamanns, -listamenn>:

artista m & f conceptual

hug·rakkur, -rökk, -rakkt: valent -a, coratjós -osa



hug·rekki <n. -rekkis, no comptable>: valentia f

hug·renning <f. -renningar, -renningar>:

reflexió f, consideració f

hug·rænn, -ræn, -rænt: cognitiu -iva



hugsa <hugsa ~ hugsum | hugsaði ~ hugsuðum | hugsað>: 1. pensar
		ég hugsa, þess vegna er ég til: penso, així i doncs, existeixo, cogito ergo sum
		hugsa með sjálfum sér: pensar per a si, dir-se dintre seu, pensar dintre seu
	2. hugsa e-ð: repensar una cosa
		að vel hugsuðu máli: havent repensat bé la cosa
	3. hugsa til e-s: pensar en una cosa
		ég hugsa til þín [á hverjum degi]: penso en tu [cada dia]
		mér varð hugsað til þín: de cop i volta vaig haver de pensar en tu
	4. hugsa um e-ð: meditar sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa, pensar-se una cosa
		ég hef oft verið að hugsa um að hætta við hann: sovint he estat pensant de trencar amb ell
		ég skal hugsa um málið: rumiaré la cosa
		vera að hugsa um e-ð: estar [re-]pensant-se una cosa, estar considerant una cosa
		þar var hugsað um það eitt að <inf.>: només pensaven en <inf.>
	5. hugsa sér e-ð: creure una cosa
		hjónin höfðu hugsað að þau gæti...: el matrimoni havia cregut que podria...
	6. fara að hugsa um að...: posar-se a pensar en, ocórrer, acudir
		ég fór að hugsa um að ég gæti sent henni heillaóskaskeyti: se'm va acudir que li podria enviar un telegrama de felicitació

hugsandi, hugsandi, hugsandi <adj.>:

pensarós -osa, pensívol -a, pensatiu -iva 

♦ horfa hugsandi á e-n: mirar pensarosament algú

hugsan·legur, -leg, -legt: 1. imaginable (concebible)
	2. possible (que pot esdevenir-se)
	3. potencial (eventual, teòricament possible)



hugsi <adj. inv.>: absort -a

hug·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

1. (þunglyndur) malenconiós -osa, melangiós -osa (profundament trist, deprimit, molt abatut)

◊ Konungur mælti: "Ver eigi þar um hugsjúkur. Þegar er vorar far þú út: el Rei li va dir: "no estiguis deprimit per aquest motiu; quan arribi la primavera, embarca't cap a Islàndia

2. (órólegur) desassossegat -ada, angoixat -ada (molt inquiet a causa d'una angoixa)

◊ kumpánn minn, segir hann, svá hefi ek hugsjúkr verit um þína ferð, at ek mátti eigi sofa fyrir. Hefir þú enn þá aflat fanga?: company, li diu, he patit tanta d'angoixa per la teva absència que no he pogut dormir [en tota la nit]. Has tornat a aconseguir provisions?

♦ vera hugsjúkur út af e-u: <LOC FIG> estar molt inquiet per una cosa

◊ verið ekki hugsjúkir um neitt, heldur...: no us inquieteu per res, ans...

◊ ...og starði út á veginn, því að hann var hugsjúkur um örk Guðs: ...i sotjava el camí, car era ple d'ànsia per l'arca de Déu

3. <PSICOL> neuròtic -a

◊ hugsjúkur sjúklingur: un pacient neuròtic

hug·smíð <f. -smíðar, -smíðar>:

1. (hugarsmíð) fruit m de la imaginació, ficció f (producte de la imaginació, ficció o inventiva d'algú, esp. autor, compositor etc.)

2. (hugsanir) fruit m de la raó, raciocini m (producte de l'esperit o de la ment humans)

◊ vér brjótum niður hugsmíðar og allt, sem...: destruïm els raonaments i tot allò que...

hug·sótt <f. -sóttar, no comptable>:

1. (þunglyndi) malenconia f (estat de profunda tristesa, depressió)

◊ mér þykkir fyrir at segja þér mína sút, þvíat ek hygg ekki annat mitt mein en ofrást til konu nǫkkurrar, er ek sá hér í gjær kveld, hafi í gegnum smogit hjartat með hugsótt: em resulta difícil manifestar-te la meva pena perquè crec que el meu mal no és res més que la passió per una dona que vaig veure aquí ahir al vespre, m'ha traspassat el cor amb malenconia

◊ kaupmaðr segir þá: "Þat er ætlan mín at ef vit verðum kaupsáttir, at ek fái læknat þá hugsótt er þú hefir...: el mercader llavors li va dir: "el meu parer és que, si tu i jo ens posem d'acord i fem la barrina, jo podré guarir-te la malenconia que tu tens...

2. (órói) desassossec m (inquietud d'esperit)

hugsun <f. hugsunar, hugsanir>: pensament m
        óhreinar hugsanir: pensaments impurs

hugsunar·háttur <m. -háttar, pl. no hab.>: mentalitat f, manera f de pensar, mode m de pensar

hug·sýki <f. -sýki, no comptable>:

1. (þunglyndi) malenconia f, depressió f (estat de profunda tristesa)

2. (órói) desassossec m (ansietat, inquietud d'esperit)

◊ hugsýki beygir manninn, en vingjarnlegt orð gleður hann: l'ansietat aclapara l'home, però una paraula amable el posa radiant

◊ safna hóflega heimsins auð. Hugsýkin sturlar geð: arreplega amb moderació les riqueses d'aquest món: el desfici [per tenir] fa perdre el seny

3. (hugröskun) neurosi f (malaltia de l'esperit o la ment)

hugsæis·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

idealisme m

hug·tak <n. -taks, -tök>:

concepte m

hugtaka- <en compostos>:

conceptual

hug·tengsl <n.pl -tengsla>: 1. associació f d'idees (procés mental pel qual una idea s'associa espontàniament a una altra)
        2. frjáls hugtengsl: <PSICOL> associació f lliure (mètode freudià)

hug·tregi <m. -trega, pl. no hab.>:

pena f, pesar m (tristesa o aflicció d'esperit)

◊ øreigu þína lát þér aldri gera harðan hugtrega; hins þú minz, er þik móðir bar, svá at þér fylgdi eigi fé: no deixis que la teva pobresa mai et causi greu aflicció: recorda que quan ta mare et va infantar, del seu cos no en vas sortir amb diners

♦ hafa mikinn hugtrega af e-u: sentir una gran pena a conseqüència d'una cosa

hugull, hugul, hugult <adj.. A la llengua antiga, → hugall, hugul, hugalt>:

1. (tillitssamur) sol·lícit -a, amatent -a (atent, considerat, servicial)

◊ hjartanlegur, hugull og sætur: cordial, atent i dolç

♦ vera e-m (o: við e-n) hugull: ésser amatent amb algú

2. (gjörhugall) atent -a (que observa amb atenció, que no perd detall)

♦ vera hugull að e-u: estar atent a una cosa

hugul·samur, -söm, -samt <adj.>:

(nærgætinn, tillitssamur) atent -a, considerat -ada (amatent, sol·lícit)

hugul·semi <f. -semi, no comptable>:

atenció f, sol·licitud f (deferència, mirament, obsequiositat)

hugur <m. hugar, hugir. La forma de dat. sg. *hugnum ha estat totalment substituïda per la corresponent forma de datiu huganum del substantiu feble → hugi "íd.">:

1. (hugsun) ment f (pensa)

♦ hugur fylgir máli: passar de les paraules als fets

♦ mér blandast ekki hugur um e-ð: no tinc cap mena de dubte sobre una cosa

♦ mér blandast ekki hugur um það að <+ ind.>: no tinc el menor dubte que <+ ind.> 

♦ e-m hrýs hugur við e-u: tremolar només de pensar en una cosa

♦ mér hrýs hugur við e-u: tremolo només de pensar en una cosa

♦ mér hrýs hugur við að <+ inf.>: tremolo només de pensar que <+ subj.> 

♦ mér hrýs hugur við því að (o: hvernig) <+ ind.>: tremolo només de pensar que <+ ind.> 

♦ mér kom (o: datt) e-ð í hug: m'ha vingut al cap una cosa, se m'ha acudit una cosa

♦ láta sér detta e-ð í hug: pensar alguna cosa, acudir a algú una cosa (com a solució a un problema, sortida a una situació difícil etc.)

♦ e-m snúast hugur: canviar d'idea (o: d'opinió), canviar de forma de pensar

♦ mér snerist hugur: he canviat d'idea

♦ mér snýst hugur: canvio d'opinió

♦ skoða hug sinn: rumiar sobre una cosa, reflexionar sobre una cosa

♦ tala (o: mæla) þvert um hug sinn: parlar en contra de les seves pròpies conviccions

♦ vera annars hugar: estar distret -a, tenir la ment a un altre lloc

2. (hugarástand) sentiment m (disposició mental o anímica, esp. envers algú)

♦ góður ~ illur hugur: un bon ~ mal sentiment

♦ bera illan hug til e-s: sentir malvolença envers algú, tenir sentiments d'hostilitat o rancúnia cap a algú

♦ bera þungan hug til e-s: estar enfadat -ada amb algú, guardar-li rancúnia a algú

3. (lund) cor m (ànima, centre dels sentiments)

♦ af heilum (o: öllum) hug: de tot cor

♦ óska e-s af heilum hug: desitjar una cosa de tot cor

♦ með hálfum hug: a contracor (amb escàs entusiasme, sense estar-ne gaire convençut)

♦ kyssa e-n með hálfum hug: besar algú sense gaire convicció

♦ leggja út í e-ð með hálfum hug: ficar-se en una cosa a contracor, aventurar-se a una cosa a contracor, escometre una cosa a contracor

♦ lofa e-u með hálfum hug: prometre una cosa a contracor

♦ fegins hugar: amb el cor alegre, content -a

♦ vera alls hugar feginn: estar alegre com un picarol

♦ mér gekkst hugur við að heyra: m'ha arribat al cor, m'he emocionat

♦ mér segir svo hugur um að <+ subj.>: el cor em diu que <+ ind.>, tinc la sensació que <+ ind.> 

4. (löngun) voluntat f (desig)

♦ ég hef hug á þessu: en tinc ganes, ho vull, ho desitjo

♦ fella hug til konu (o: leggja hug á konu): enamorar-se d'una dona

◊ nú segir frá því, að Absalon sonur Davíðs átti fríða systur, sem hét Tamar, og Amnon sonur Davíðs felldi hug til hennar: després conten que Absalom, fill de David, tenia una germana molt ben plantada que es deia Tamar i Amnon, fill de David, n'estava enamorat

♦ þau felldu hugi saman: es van agradar l'un a l'altre

♦ mér leikur (o: er) hugur á að <+ inf.>: tinc ganes de <+ inf.>, tinc la intenció de <+ inf.> 

♦ mér leikur (o: er) hugur á að vita: m'agradaria saber-ho, tinc ganes de saber-ho, tinc la intenció d'esbrinar-ho

♦ hugur ræður hálfum sigri: tenir-ne la voluntat ja és tenir-ho mig fet

5. (hugrekki) coratge m (valor)

♦ e-m fallast hugur: retre's, donar-se per vençut -uda

6. (kapp) entusiasme m (zel, interès)

♦ leggja lítinn ~ mikinn hug á e-ð: posar poc ~ molt d'interès en una cosa

♦ það er mikill hug í honum: és ple d'entusiasme

hug·vekja <f. -vekju, -vekjur>: 1. (rit) narració f edificant (text moralment alliçonador, exemplar)
        2. (ræða) sermó m edificant, exhortació f edificant (prèdica o xerrada moralment alliçonadora)
           kristnar hugvekjur frá aðventu til hvítasunnu: prèdiques edificants d'advent a pentecosta
        3. <FIG> lliçó f [edificant] (ensenyament exemplar que hom pot extreure d'una lectura, d'uns fets etc.)
        4. (áminningarhugvekja) exhortació f (paraules d'esperonament)
        4. (hugleiðing) meditació f (consideració d'aspectes de contingut religiós)

Hugvekju·sálmar <m.pl -sálma>:

<LITER> Psalms de les Meditacions Sacres, obra del barroc literari islandès, deguda a la ploma del Sigurður Jónsson, pastor de Presthólar. L'obra es basa en les Meditacions Sacres del teòleg luterà alemany Johann Gerhard ("Johannes Gerhardus"), publicades el 1606 sota el títol llatí de Meditationes Sacrae ad veram pietatem excitandam, i que havien estat traduïdes a l'islandès pel bisbe de Hólar, Þorlákur Skúlason, i publicades el 1630 a la impremta de Hólar amb el barroquíssim títol de Fimtiu Heilagar Hugvekiur, edur Vmþeinckingar. Þienande til þess ad ørua og vpptendra þann jñra Mañen, til sañarlegrar Gudrækne og goods Sidferdis / Samann skrifadar fyrst j Latinu, af þeim Virduglega og Haalærda Doctor heilagrar Skriptar Iohanne Gerhardi; Enn aa Islendsku wtlagdar af H. Thorlake Skwla syne. Els Psalms de les Meditacions Sacres foren impresos a la impremta de Hólar el 1652 -en els Annals: 1655- amb el títol -també ben barroc- de Þær fimtiju heiløgu meditationes edur hugvekiur þess Haatt-upplysta Guds-Manns, Doct. Iohannis Gerhardi Miwklega i Psalm-Vijsur snwnar med ymsum Tonum af þeim velgaafada kennemanne, Sr. Sigurde Jonssyne, ad Presthoolum. La inviabilitat d'aquest títol féu que aviat es coneguessin popularment amb el títol de Hugvekjusálmar. títol amb què es continuen designant actualment.

◊ 1655: <...> prentadir voru þá at Hólum hugvekjusálmar, er orkt hafdi Sigurdr prestr í Presthólum Jónsson, oc svo missira-skipta sálmar hans, sköpunarbókar sálmar Jóns prests Þorsteinssonar, oc forfeðra bænabók, hún var seinust þeirra er Þorlákr biskup lét prenta: 1655: <...> en aquest any es van imprimir a Hólar els Psalms de les Meditacions Sacres que havia compost Sigurd Jónsson, prevere de Presthólar; també els seus Psalms del Canvi de les Estacions, els Psalms del Llibre de la Creació de mossèn Jón Þorsteinsson i el Llibre de Pregàries dels nostres Avis que va ésser el darrer dels llibres que féu imprimir el bisbe Þorlákr [Skúlason]

hug·verk <n. -verks, -verk>:

obra f fruit de l'activitat intel·lectual (obra d'artista, pintor, músic, poeta etc., sotmesa normalment a propietat intel·lectual)

hugverka·réttur <m. -réttar, -réttir>:

dret m de propietat intel·lectual

♦ brjóta gegn hugverkarétti: <JUR> atemptar contra els drets de propietat intel·lectual d'algú

hug·villa <f. -villu, -villur. Gen. pl.: -villna>:

desvari m, il·lusió f, engany m [de la ment] 

◊ “Draumar og Hugvilla” eftir Sigmund Freud: “Somnis i Alienació” de Sigmund Freud

hug·vit <n. -vits, no comptable>: 1. <GEN> enginy m (gran agudesa d'esperit)
        2.(hugvitsemi) enginyositat f, ingeniositat f
        3. (snilligáfa) genialitat f

hugvits·andi <m. -anda, no comptable>:

esperit creatiu

◊ og þú skalt tala við alla hugvitsmenn (כָּל-חַכְמֵי-לֵב), sem ég hefi fyllt hugvitsanda (רוּחַ חָכְמָה), og skulu þeir gjöra Aroni klæði, svo að hann verði vígður til að þjóna mér í prestsembætti: i parlaràs amb tots els artistes hàbils que he omplert d'esperit creatiu, perquè facin els vestits d'Aharon, a fi que sigui consagrat per servir-me en el sacerdoci

hugvits·maður <m. -manns, -menn>:

1. (uppfinningamaður) inventor m, inventora f (persona que idea coses)

2. (snillingur, snilldarmaður) mestre m, geni m (persona de gran talent i habilitat en un camp artístic o laboral)

◊ og öllum hugvitsmönnum (כָּל-חֲכַם-לֵב) hefi ég gefið vísdóm, að þeir megi gjöra allt það, sem ég hefi fyrir þig lagt: i he donat saviesa als artesans perquè puguin fer tot allò que t'he manat

◊ og skulu þeir Besalel og Oholíab og allir hugvitsmenn (אִישׁ חֲכַם-לֵב), er Drottinn hefir gefið hugvit og kunnáttu, svo að þeir bera skyn á, hvernig gjöra skal allt það verk, er að helgidómsgjörðinni lýtur, gjöra allt eins og Drottinn hefir boðið: i en Beseleel, n'Oholiab i tots els artesans als quals Jahvè ha donat enginy i destresa de manera que tenen els coneixements i l'habilitat necessaris per a construir el santuari, faran tot allò que Jahvè hagi manat

◊ Móse lét þá kalla Besalel og Oholíab og alla hugvitsmenn (אִישׁ חֲכַם-לֵב), er Drottinn hafði gefið hugvit, alla þá, sem af fúsum huga gengu að verkinu til að vinna það: i Moisès cridà Belseleel, Oholiab i tots els artesans que Jahvè havia dotat d'enginy, tots els quals se sentien moguts pel seu esperit a contribuir a l'obra

◊ sjá, hinn alvaldi, Drottinn allsherjar sviptir Jerúsalem og Júda hverri stoð og styttu, allri stoð brauðs og allri stoð vatns, hetjum og hermönnum, dómendum og spámönnum, spásagnamönnum og öldungum, höfuðsmönnum, virðingamönnum, ráðgjöfum, hugvitsmönnum (חֲכַם חֲרָשִׁים) og kunnáttumönnum (נְבוֹן לָחַשׁ): vet aquí que el totpoderós, Jahvè dels exèrcits, retirarà de Jerusalem i de Judà tot puntal i suport, tota font d'aliment i tota font d'aigua, l'heroi i l'home de guerra, el jutge i el profeta, l'endeví i el vell, el capità [de cinquanta] i el notable, el conseller, l'artesà distingit i l'hàbil en fer encanteris

3. (hugvitssamlegur maður) persona f de gran enginy (persona de ment genial, persona dotada d'un gran talent)

hugvitssam·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> ple -ena d'enginy, ple -ena de talent, de ment brillant

2. (snjall) magistral (genial)

hugvits·samur, -söm, -samt <adj.>:

1. <GEN> inventiu -iva, creatiu -iva

2. (klókur, sniðugur) enginyós -osa (ple d'enginy)

hugvits·semi <f. -semi, no comptable>:

enginy m, [capacitat f d']inventiva f (capacitat per a inventar i idear)

hug·víkkandi, -víkkandi, -víkkandi <adj.>:

expandidor -a de la consciència (droga)

♦ hugvíkkandi lyf: <MED> drogues expandidores de la consciència

hugvísinda·deild <f. -deildar, -deildir>:

facultat f de lletres (o: d'humanitats)

hugvísinda·maður <m. -manns, -menn>:

humanista m & f, persona f de lletres 

hug·vísindi <n.pl -vísinda>:

lletres f.pl, humanitats f.pl 

hug·þekkur, -þekk, -þekkt <adj.>:

agradable, simpàtic -a (de tarannà que agrada)

♦ vera hugþekkur e-m: caure simpàtic a algú, agradar a algú, resultar agradable a algú

hug·þokki <m. -þokka, no comptable>:

1. (hugur) ment f (pensa)

2. (ætlun) intenció f (pla)

3. (geðþokki) grat m (gust, plaer)

hug·þóttalegur, -þóttaleg, -þóttalegt <adj.>:

arbitrari -ària (que obra amb arbitrarietat)

hug·þótti <m. -þótta, no comptable>:

bon parer, bon criteri, grat m

♦ eftir eigin hugþótta: a discreció, a parer propi, al seu grat (o: gust)

◊ ég hefi rétt út hendur mínar allan daginn í móti þrjóskum lýð, í móti þeim, sem ganga á illum vegum, eftir eigin hugþótta sínum: he desplegat les mans tot el dia cap a un poble rebel i inobedient, que va per un mal camí, fent sempre el que li sembla

◊ þeir drottna yfir líkömum vorum og fénaði eftir eigin hugþótta, og vér erum í miklum nauðum: disposen al seu grat dels nostres cossos i del nostre bestiar i ens trobem en un gran destret

◊ af þessu skuluð þér vita mega, að Drottinn hefir sent mig til að gjöra öll þessi verk, og að ég hefi eigi gjört þau eftir hugþótta mínum: en això coneixereu que Jahvè m'ha enviat a fer totes aquestes coses, i que no les he fetes per mi mateix

◊ þó að Balak gæfi mér hús sitt fullt af silfri og gulli, gæti ég samt ekki brugðið af boði Drottins til þess að gjöra gott eða illt eftir hugþótta mínum: encara que Balac em donés la seva casa plena d'argent i or, no podria transgredir l'ordre de Jahvè i fer pel meu compte ni res de bo ni res de dolent

hug·þrek <n. -þreks, no comptable>:

força f d'esperit

hug·þróttur <m. -þróttar, no comptable>:

força f d'esperit

hug·þungur, -þung, -þungt <adj.>:

amb l'esperit afeixugat, amb pensaments llòbrecs, malenconiós -osa

♦ honum er hugþungt: està molt deprimit

hul <n. huls, pl. no hab.>:

1. (skýla) vel m (allò que serveix per a cobrir, per a tapar)

2. (dimma) foscor f (obscuritat)

♦ það er hul á loftinu: <LOC FIG> hi ha una bona negror (el cel s'ha enfosquit)

♦ það er hul á þessu máli: <LOC FIG> aquesta afer és fosc

hula <f. hulu, pl. no hab.>:

1. (blæja) vel m (allò que tapa o cobreix una cosa, esp. en sentit fig.)

♦ bregða hulu yfir (o: um) e-ð: <LOC FIG> tirar terra sobre una cosa, tapar una cosa

♦ sjá í gegnum huluna: veure allò que hi ha amagat al darrere, llucar el que hi ha amagat darrere una cosa

♦ e-ð er sveipað hulu: el misteri embolcalla una cosa, una cosa està embolcallada de misteri

♦ svipta hulu af leyndarmáli: destapar un secret

2. (himna) tel m, pel·lícula f (capa molt fina o membrana que es forma a la superfície de líquid calent)

◊ flosnar hulan við diskinn: el tel es desferra de la plata

3. (móða) boirina f (capa de broma no espessa que tapa una cosa)

◊ hula hríða-blá: una boirina blava de tempesta de neu

♦ bregða hulu yfir (o: um) e-ð ~ e-n: escampar una boirina al voltant d'una cosa ~ d'algú per amagar-ho o amagar-lo

◊ ...því gyðjan Pallas Aþena, dóttir Seifs, hafði brugðið um hann hulu (ἀήρ : ἠέρα χεῦε), til þess að gera hann sjálfan ókennilegan, og til þess að geta ráðgazt við hann um sérhvað eina, og svo hvorki kona hans, borgarmenn né vinir þekktu hann, fyrr en biðlarnir hefði fengið makleg málagjöld fyrir allan sinn yfirgang (ὑπερβασία): ...perquè la deessa Pal·les Atena havia escampat al seu voltant una boirina per fer-lo irrecognoscible i per poder tractar amb ell cada qüestió, i d'aquesta manera ni la seva dona, ni els ciutadans ni els seus amics no el reconeixerien abans que els pretendents haguessin rebut el que es mereixien per tota llur arrogància

hulda¹ <f. huldu, huldur. Gen. pl.: huldna>:

1. (skýla) tel m, vel m (tot allò que tapa, i, d'aquesta manera, amaga alguna cosa o algú a la vista)

◊ og er vér ætluðum að taka hann þá skaust hann í annað holtið og svo sem vér sóttum eftir hljóp hann æ undan og nokkur hulda lá ávallt yfir svo að vér náðum eigi og muntu sjálfur fara verða: i quan hem volgut agafar-lo, ha sortit disparat cap a l'altre pujol cobert de bosc i així com l'hem anat empaitant, ell sempre ha fugit i sempre l'ha cobert, tapant-lo a la nostra vista, una mena de tel (de vel?, de boirina?) de manera que no l'hem pogut atrapar i ara hauràs d'anar-hi tu mateix

◊ "Leitið þangat fyrst," sögðu galdramenninir, "því at mikil þoka ok hulda liggr yfir eyju þeiri, ok verðr oss ekki þangat auðsét um hýbýli karls þess, ok ætlum vér hann forvitra ok eigi allan, þar hann er sénn": "cerqueu primer allà", van dir els bruixots, "perquè una densa boira i un tel impenetrable a la vista embolcallen aquesta illa, de manera que no ens resultarà gens fàcil de veure-hi les cases d'aquest vell i som del parer que és molt savi i que és més del que aparença."

♦ bregða huldu gleymskunnar yfir liðna tímann: <LOC FIG> sepultar el temps passat sota una capa d'oblit

♦ drepa huldu á e-ð: <LOC FIG> mantenir una cosa en secret, córrer un vel [de silenci] sobre una cosa

◊ og finnur nú Sveinn konungur að mikið stendur undan við hann í vinfenginu af hendi Sigvalda, og sér konungurinn nú með viturra manna ráði bragð hans allt, og drepur þó huldu á fyrir alþýðu manns, og nýtir það af allt sér til sæmdar og virðingar sem nú er í boði, þannig sem komið er málinu; á hann nú og að taka Vindland að þriðjungi eftir daga Búrizláfs konungs: i llavors el rei Sveinn va descobrir que hi havia molt a desitjar en l'amistat que en Sigvaldi li professava. El rei, havent-se assessorat sobre el cas amb els seus savis consellers, va veure llavors tota la guilleria d'ell (d'en Sigvaldi) , però tanmateix imposa el silenci sobre aquells fets davant el poble comú i, així com han anat i estan les coses, ho aprofita tot tant com pot i li és possible per augmentar la seva honor i el seu prestigi, car ara té també el dret d'emparar-se d'un terç del Vindland quan mori el rei Búrizláfr

♦ hafa e-ð á huldu: mantenir unan cosa amagada

◊ þú skalt eiga ok una lengi, hafðu á huldu Hjálmars bana; tak-at-tu á eggjum, eitr er í báðum, sá er manns mjötuðr meini verri: tu t'hi casaràs i estaràs satisfeta amb la teva vida, però mantén amagada la matadora d'en Hjálmarr (= l'espasa Tyrfingr); no en toquis els talls, que tots dos tenen verí; aquesta matadora d'homes (= espasa) és pitjor que no una mala malaltia

2. (hlíf) cobertura f (protecció, defensa, resguard, amagatall que serveix de refugi)

♦ þat er lítil hulda: això no ofereix gaire defensa

◊ en fyrir því at þeir hǫfðu sótt langt á land upp, en nú var lǫng leið til skipanna, en nú óvinir þeira at komnir, svá at ekki var í milli þeira, þá váru þeir komnir í einn lítinn skóg, ok var þat lítil hulda til þess at hjálpa sér við: i com que s'havien endinsat molt en el país i el camí de tornada als vaixells era llarg i llurs enemics havien acudit a l'indret per atacar-los i no hi havia res entre els uns i els altres (que a ells els hagués servit per a parapetar-s'hi), van entrar en un bosquet que els donava poca cobertura com perquè els servís d'ajut

3. (leynd, launung) secret m (incògnita, dissimul)

♦ at huldu: d'amagat, en secret

♦ fara at huldu: fer-se d'amagat, dur-se d'amagat

◊ þykki mér, sem nýjung nǫkkur nálgiz heim ok ættir beima. Eitthvatt klókt mun dróttinn dikta; duldr em ek þess, þat ferr at huldu: em sembla que s'acosta una novetat al món i a les nissagues humanes. El senyor deu estar concebent alguna cosa plena de subtil saviesa; ignoro què serà, la cosa es duu en secret

♦ á huldu: d'amagat, en secret

♦ mæla (o: tala) á huldu: parlar veladament, parlar d'una manera encoberta

♦ segja e-ð á huldu: dir una cosa d'una manera velada (de manera que resulta ambigua o difícil d'entendre)

♦ með huldu: d'amagat, en secret

4. (leyndardómur) misteri m (cosa incompresible en tots els seus detalls)

♦ málið er enn á huldu: la cosa encara està embolcallada (o: envoltada) de misteri

♦ þetta mál er allt á huldu ennþá: aquesta cosa encara és molt poc clara (de manera que resulta ambigua o difícil d'entendre)

5. (dimma) foscor f (fosca, obscuritat)

6. (þunnt snjólag, snjóhula, fulga) capa prima de neu (tel de neu)

◊ snjór féll um nóttina, svo allt var á huldu í mýrunum: durant la nit va nevar de manera que tot va quedar tapat [per la neu] als aiguamolls

◊ það snjóaði svo allt var á huldu: va nevar i tot tot va quedar tapat per la neu

7. (það sem holt er undir e-u, hol undir e-u) clot tapat (espai buit, cavitat, concavitat etc. sota la superfície del glaç, la neu, el terra etc. i que peta en trepitjar-lo)

◊ það brast hulda undir fótum hestsins: sota els potons del cavall va petar una hulda (un espai buit o clot que hi havia sota el glaç la capa de neu)

◊ svá veik viðr veginum, at þar var hraungata nǫkkur, ok er ek setti hestinn á rás, brast niðr hulda nǫkkur í hrauninu, hljóp þá hestrinn í þá sǫmu gjá niðr undan mér svá hátt, at ek bar enga heyrn yfir, hvar hann kom niðr; en mér skaut út af í fluginum ok varpaði mér á einn klett: amb el camí que hi duia s'esdevenia que [passava per una gorja que calia] travessar per un caminoi de lava solidificada i quan vaig esperonar el cavall per fer-lo anar al galop, va cedir una capa prima d'aquella lava, de manera que el cavall se'm va estimbar sota meu gorja avall i la caiguda va ser tan fonda que no vaig sentir pas on va tocar fons; però pel que fa a mi, en la caiguda vaig veure'm llançat contra un ressalt de la paret de la gorja

♦ orð hans standa á huldu: <LOC FIG> no es pot confiar en el que diu

◊ hér af má nú sjá tilgang bréfs yðar og á hverri huldu standa yðar vinmæli: amb això es pot veure la intenció de la vostra carta i com de poc fiables són les vostres amicals paraules

8. (það sem lint er undir e-u) tou m (espai de textura tova sota una cosa)

◊ Jón Hreggviðsson gall við ofanaf þekjunni: "Sjaldan brotnar bein á huldu maður minn, sagði Axlarbjörn": en Jón Hreggviðsson li va cridar de dalt de la teulada: "parent, poques vegades es trenca un os damunt tou, va dir l'Axlarbjörn" (adreçant-se al botxí, que era parent seu, quan li estava trencant els ossos abans de tallar-li el cap)

hulda² <f. huldu, huldur. Gen. pl.: huldna>:

(álfkona, álfamær) alba f (designació noà de les albes o elfes del folklore popular islandès; aquest mot designa l'alba com un ésser a qui l'ull humà no pot veure perquè està embolcallada per un vel d'invisibilitat) (→ huldumær; → huldukona)

Hulda³ <f. Huldu, pl. no hab.>:

Olda f, Holdà f, Huldà f (llatí: Olda -ae; hebreu: חֻלְדָּה)

♦ Hulda spákona: la profetessa Olda (o: Holdà; o: Huldà)

◊ fór þá Hilkía með þeim, er konungur hafði til þess kvatt, til Huldu spákonu, konu Sallúms Tókhatssonar, Hasrasonar, klæðageymis. Bjó hún í Jerúsalem í öðru borgarhverfi, og töluðu þeir við hana um þetta: Helquies i els enviats del rei anaren a trobar la profetessa Holdà, muller de Sel·lum, fill de Tecvà, fill d'Harahàs, guardià dels vestits. Vivia a Jerusalem, al districte segon; parlaren amb ella sobre això

◊ þá fóru þeir Hilkía prestur, Ahíkam, Akbór, Safan og Asaja til Huldu spákonu, konu Sallúms Tikvasonar, Harhasonar, klæðageymis: el sacerdot Helquies, Ahicam, Acobor, Safan i Asaïes anaren a trobar la profetessa Holdà, muller de Sel·lum, fill de Tecvà, fill d'Harahàs, el guardià dels vestits

huldar·höttur <m. -hattar, -hettir>:

<MITOL> capiró ocultador, capiró m d'ocultació (capiró que fa tornar invisible la persona que se'l posa)

♦ falda huldarhetti: posar-se un capiró d'ocultació (fer-se invisible, tornar invisible)

◊ þarflyndr hǫldr strengði þess heit á þingi, ef {hann} fyndi mik, at skyldi hǫggva veiti lofgørðar; stóð'k nær rýri randa: rekkr lézk-at þekkja mik. Gott's þat's smiðr stefja hefir faldit huldar hetti: l'home que pensa en les seves necessitats ha prestat aquest jurament en el þing: que, si em troba, matarà l'escalda (veitir lofgørðar = dador de llaor =escalda, poeta) . Jo m'estava a prop d'aqueix guerrer (rýrir randa = astellador d'escuts = guerrer); el baró no ha dit conèixer-me; és bo que el poeta (smiðr stefja = fabre de tornades = escalda, poeta) s'hagi posat un capiró de celament (no s'hagi donat a conèixer) (el poeta es refereix a si mateix alternadament en primera i en tercera persona)

huldi:

1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → hylja “amagar”

huldi, hulda, hulda <adj.>:

formes febles de → hulinn, hulin, hulið “amagat, ocult”

◊ hver sem eyra hefur, hann heyri hvað andinn segir söfnuðunum. Þeim er sigrar mun ég gefa af hinu hulda "manna", og ég mun gefa honum hvítan stein, og á steininn ritað nýtt nafn, sem enginn þekkir nema sá, er við tekur: el qui tingui orelles, que escolti què diu l'Esperit a les comunitats: «Al qui sortirà vencedor, li donaré del mannà amagat i una pedreta blanca, i, escrit sobre la pedreta, un nom nou que ningú no sap, fora del qui el rep»

huldu¹ <f.>:

casos oblics del sg. de → hulda "vel, tel; cobertura, defensa; secret; misteri; foscor"

huldu² <adj.>:

dat. sg. nt. fort & casos oblics del fem. sg. feble & pl. feble de → hulinn, hulin, hulið "amagat, ocult"

huldu³:

3ª pers. pl. pret. ind. de → hylja “amagar”

huldu·blaðka <f. -blöðku, blöðkur>:

levísia f renaixent (planta Lewisia rediviva)

huldu·fólk <n. -fólks, no comptable>:

<MITOL> la gent del vel, la gent oculta (això és, els qui estan protegits de l'ull humà per un tel o vel que els hi fa invisibles) (designació col·lectiva tabuística dels albs o elfs del folklore popular islandès) (→ álfafólk)

huldu·fullur, -full, -fullt <adj.. Gen. pl.: -kvenna>:

misteriós -osa

huldu·gandur <m. -gands, -gandar>:

termopsis lanceolada (planta Thermopsis lanceolata)

huldu·gras <n. -grass, -grös>:

colomina f de Rochebrun (planta Thalictrum rochebrunianum)

huldu·kona <f. -konu, -konur. Gen. pl.: -kvenna>:

<MITOL> huldukona f, alba f, elfa f (designació noà de les albes o elfes del folklore popular islandès; aquest mot designa l'alba com un ésser a qui l'ull humà no pot veure perquè està embolcallada per un vel d'invisibilitat) (→ álfkona)

huldu·kragi <m. -kraga, -kragar>:

carraspic saxàtil (planta Iberis saxatilis)

huldu·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

betònica f (planta Stachys officinalis)

huldu·lykill <m. -lykils, -lyklar>:

cucut m, papagalls m.pl de primavera, violes f.pl de Sant Josep, primavera f (planta Primula elatior)

huldum¹ <f.>:

dat. pl. de → hulda¹ "vel, tel; cobertura, defensa; secret; misteri; foscor" i de → hulda² "alba, elfa"

huldum¹ <adj.>:

dat. sg. m. & dat. pl. m./f./n.  → hulinn, hulin, hulið "tapat, amagat; ocult"

huldum:

1ª pers. pl. del pretèrit ind. de → hylja “amagar”

huldu·maður <m. -manns, -menn>:

<MITOL> huldumann m, alb m, elf m (designació noà dels albs o elfs del folklore popular islandès; aquest mot designa l'alb com un ésser a qui l'ull humà no pot veure perquè està embolcallat per un vel d'invisibilitat) (→ álfur)

◊ þessu næst sér Þorsteinn, at maðr kom í hǫllina ok kvaddi konung ok kveðst vera sendr til hans utan af Indíalandi ór fjalli því, er Lúkanus heitir, frá jarli þeim, er þar réð fyrir, ok segir konungi, at hann var huldumaðr. Hann fœrði honum einn gullhring: a continuació, en Þorsteinn va veure un home que entrava a dins el palau, saludava el rei i li deia que l'hi havien enviat des de l'Índia, des del puig que es diu Lúkanus i que l'hi havia enviat el iarl que hi governava i digué al rei que ell era un huldumann (alb, elf). Li lliurà un anell d'or a tall de present

huldu·mær <f. -meyjar, -meyjar>:

<MITOL> huldumær f, noia alba f, noia elfa f (designació noà de les noies albes o elfes del folklore popular islandès; aquest mot designa la noia alba com un ésser a qui l'ull humà no pot veure perquè està embolcallada per un vel d'invisibilitat) (→ álfamær)

huldu·skór <m.pl -skóa>:

calceolària nana (planta Calceolaria polyrrhiza)

huldu·strokkur <m. -strokks, -strokkar>:

fiteuma cabelluda, fiteuma comosa (planta Physoplexis comosa syn. Phyteuma comosum)

hulið:

supí de → hylja “amagar”

huliðs·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:

<MITOL> elm m celant, elm m oculent (elm que fa tornar invisible la persona que se'l posa, elm d'invisibilitat, galea occulens)

◊ nú gengur Bersi inn í stofuna með sínu föruneyti og skipar hinn æðra bekk, situr þar um stund og sér eigi Kolbak þar er hann situr gagnvert honum því að Gríma hafði brugðið huliðshjálmi yfir hann svo að menn máttu eigi sjá hann: en Bersi llavors va entrar dins l'stofa amb els seus companys de viatge i hi ocuparen el banc superior; hi va seure una bona estona sense veure en Kolbakur, que seia directament davant ell, perquè la Gríma li havia posat un elm ocultador de manera que la gent no el podia pas veure

♦ gera e-m huliðshjálm: fer-li a algú un elm d'invisibilitat (per fer-lo tornar invisible)

◊ þá sömu nótt kom þar við eyna Eyvindur kelda. Hann hafði langskip alskipað. Voru það allt seiðmenn og annað fjölkynngisfólk. Eyvindur gekk upp af skipi og sveit hans og mögnuðu fjölkynngi sína. Gerði Eyvindur þeim huliðshjálm og þokumyrkur svo mikið að konungur og lið hans skyldi eigi mega sjá þá: aquella mateixa nit, n'Eyvindur "Kelda" va arribar a l'illa; tenia un vaixell de guerra amb tota la tripulació, la qual estava formada enterament per seiðmenn (xamans)  i d'altres bruixots. N'Eyvindur va desembarcar i amb ell, la seva tripulació, i llavors practicaren les arts màgiques que sabien fer. N'Eyvindur els va fer un elm d'estar amagat i, endemés, una boira tan fosca i espessa que el rei i la seva host no els podien pas veure

hulinn, hulin, hulið:

1. part. pass. de → hylja “amagar”

♦ fara huldu höfði: anar amb el cap tapat (dur un capell d'ala ampla o la caputxa posada de l'abric o de la capa perquè no li vegin la cara i no el puguin reconèixer)

◊ nú er þar til at taka, at Grettir er kominn austan ór fjǫrðum, ok fór nú huldu hǫfði ok duldist, því at hann vildi eigi finna Þóri, ok lá úti um sumarit á Mǫðrudalsheiði ok í ýmsum stöðum: ara cal reprendre la història allà on en Grettir arribava dels fiords de llevant. Anava sempre d'incògnit i s'amagava perquè no volia trobar-se amb en Tori i va passar l'estiu al ras, a l'altiplà de la Möðrudal i a diferents altres indrets

◊ enn því hafði Grettir svá seint spurt þessi tíðendi, at hann fór huldu hǫfði þá tvá vetr, ok þann hinn þriðja, sem hann var í Þórisdal, ok hafði enga menn fundit, þá er honum vildi nǫkkurar fréttir seggja: i en Grettir se'n va assabentar tan tard d'aquestes noves perquè durant dos anys havia anat sempre d'amagat d'ací d'allà i el tercer any l'havia passat a la vall d'en Tori on no s'havia topat mai amb ningú que li hagués volgut dir cap notícia

2. (dulrænn, dulspekilegur) ocult -a, abscòndit -a (secret, misteriós, no visible)

3. (óljós, torskilinn) fosc -a, obscur -a (difícil d'entendre, no clar, no entenedor)

♦ kunna skilja þat er hulit kveðit: saber entendre el que s'ha dit en versos obscurs

◊ en þetta er nú at segja ungum skáldum, þeim er girnask at nema mál skáldskapar ok heyja sér orðfjǫlða með fornum heitum eða girnask þeir at kunna skilja þat er hulit er kveðit, þá skili hann þessa bók til fróðleiks ok skemmtunar: però ara cal dir el següent als joves escaldes que anhelen aprendre el llenguatge de la poesia i proveir-se d'un ampli vocabulari de paraules antigues o que delegen poder entendre allò que s'hagi compost d'una manera fosca: que entenguin aquest llibre com una font d'erudició i divertiment

hulins·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>:

variant de → huliðshjálmur ‘elm celant, elm d'invisibilitat’

◊ bað Þorsteinn þá eigi fela sik, "því at ek kann at gera þann hulinshjálm, at mik sér engi." Goðmundr segir þat góða kunnáttu: En Þorsteinn els va demanar que no l'amaguessin pas, "perquè sé fer l'elm d'invisibilitat que farà que no em vegi ningú". En Goðmundr li va dir que aquells eren bons coneixements

hulning <f. hulningar, pl. no hab.>:

ocultació f, amagament m

◊ hafði húsfrúin þá enn þau ein orð þar til at henni var betra þagat, þvíat til hulningar sínum glæp gjǫrði hon margan útbrjót ok getr, hvat af honum myndi orðit: a això (les enraonies dels veïns) la muller, de llavors ençà, no va replicar res més que aquestes úniques paraules: que ella havia fet millor de callar; perquè [heu de saber que], per amagar el seu crim, foren moltes les falses manifestacions amb què feia suposicions sobre què se n'havia fet d'ell (el marit mort per ella, del qual havia dit d'antuvi que se n'havia anat a visitar uns parents) [que ella ara feia]

hulstur <n. hulsturs, hulstur>:

estoig m

hulu·mispill <m. -mispils, -misplar>:

cotoneàster m de fulla petita (planta Cotoneaster cochleatus syn. Cotoneaster microphyllus var. cochleatus)

humall <m. humals, humlar>:

llúpol m, esparga f, espàrgol m, guilleuma (Gir.), boca f de llop, herba cervesera, espàrrec bord (Val.), vidàrria f (Val.) (planta Humulus lupulus)

humar <m. humars, humrar>:

llamàntol m, grimald m (o: grimaldo) (Mall., Eiv.), llomanto m (Men.) (crustaci Homarus gammarus)

humar·hali <m. -hala, -halar>:

<CULIN> cua f de llamàntol, coa f de grimald m (o: grimaldo) (Mall., Eiv.), coa f de llomanto (Men.)

humar·súpa <f. -súpu, -súpur. Gen. pl.: -súpna o: -súpa>:

<CULIN> sopa f de llamàntol, sopa f de grimald m (o: grimaldo) (Mall., Eiv.), sopa f de llomanto (Men.)

humátt <f. humáttar, no comptable>:

variant de → hámót ‘traça, vestigi’

♦ fara í humátt á eftir e-m: <LOC FIG> seguir algú d'esquitllentes (o: d'amagat)  (de lluny i d'una manera desapercebuda)

humla <f. humlu, humlur. Gen. pl.: humlna o: humla>:

<GEN> borinot m, bufaforats m, borino f (Mall.), matabous m (Men.) (nom genèric d'insectes de diferents espècies, sobretot Bombus i Sphinx)

humli <m. humla, humlar>:

<BOT> ament m de verga de salze

humm <excl.>:

hm

hunang <n. hunangs, no comptable>:

mel f

hunangs·fluga <f. -flugu, -flugur. Gen. pl.: -flugna>:

1. (humla) borinot m, bufaforats m, borino m (Mall., Men.) (nom de diversos animals del gènere Bombus)

2. (móhumla) borinot m de les landes, bufaforats m de les landes (insecte Bombus jonellus)

3. (býfluga) abella f (nom de diversos animals dels gènere Apis)

hunangs·kaka <f. -köku, -kökur. Gen. pl.: -kakna o: -kaka>:

<CULIN> hunangskaka f, pastís m de mel (mena de pa d'espícies i mel)

◊ það líktist kóríanderfræi, var hvítt og á bragðið sem hunangskaka (tsappī'ḥiθ bi-δə'βāš ,צַפִּיחִת בִּדְבָשׁ): s'assemblava a a les llavors del celiandre, era blanc i tenia gust com de pastís de mel

◊ ég át hunangsköku (ʔā'χaltī jaʕ'rī ʕim־diβ'šī ,אָכַלְתִּי יַעְרִי עִם-דִּבְשִׁי. La traducció islandesa expandeix el text original hebreu ("he menjat la meva bresca de mel amb la meva mel") amb hunangskaka mín) mína og hunangsseim, ég drakk vín mitt og mjólk: he menjat el meu pastís de mel i la meva bresca de mel, he begut el meu vi amb llet

♦ hunangskaka með ristuðum möndlum: ametllat m

hunangs·seimur <m. -seims, -seimar>:

bresca f de mel

◊ mín sál, sem hon skilðiz við líkamann, fekk fagra leiðtoga en orð sœtari hunangsseim: la meva ànima, en separar-se del cos, va rebre un bell guia per al camí i va sentir paraules més dolces que no bresca de mel

hunangs·spori <m. -spora, -sporar>:

estisoretes f.pl (planta Corydalis bulbosa)

hunangs·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar)>:

alzinoi m, flota f d'alzina (bolet Armillaria mellea)

hunangs·sætur, -sæt, -sætt <adj.>:

dolç -a com la mel

hund- <prefixoide amb valor elatiu o intensificador>:

♦ hund<+ adj.>: molt <+ adj.>, <adj.> -íssim -a

hunda·bani <m. -bana, -banar>:

jusquiam negre, herba f d'era, herba queixalera [negra], herba d'esquelleta, herba f de la Mare de Déu [negra], herba f de Santa Maria, herba f de l'ira (Ross.), capsetes negres (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Hyoscyamus niger)

Hundadaga·konungurinn <m. -konungsins, no comptable>:

<HIST ISL> el rei de la canícula, epítet o sobrenom de Jörgen Jörgensen, un danès que, a l'estiu del 1809, i després de deposar el comte Trampe, el governador danès de l'illa, es va proclamar rei -per ésser més exactes, “protector” o “Alls Íslands Verndari”- d'Islàndia. La forma d'aquest epítet també apareix amb el doblet Hundadagakóngurinn. Va adoptar el nom de Jörundur; el seu "regnat" va durar unes sis setmanes, coincidint més o menys amb els dies de la canícula. Per aquesta raó se'l coneix amb el nom de Jörundur hundadagakonungurinn, això és, Jörundur, el rei dels dies de la canícula. Després, es va restablir el domini danès a l'illa. Va morir el 20 de gener del 1841 bandejat a Austràlia)

hunda·dagar <m.pl -daga>:

[dies m.pl de la] canícula f

hunda·fangari <m. -fangara, -fangarar>:

gosser m, gossera f, caner m, canera f (empleat de la canera municipal que captura cans que van a lloure)

hunda·hald <n. -halds, no comptable>:

tinença f de gossos, tinença f de cans (Bal.)