iðja <f. iðju, iðjur>:

1. (starf, vinna, hlutverk) tasca f, feina f (treball)

2. (athöfn) ocupació f (activitat amb què hom ocupa el temps)

3. (iðnaður) indústria f (activitat artesanal i industrial)

iðju·höldur <m. -hölds, -höldar>: industrial m & f (empresari posseïdor de fàbriques i/o indústries)

iðju·ver <n. -vers, -ver>: fàbrica f

iðn <f. iðnar, iðnir>: 1. ofici m
        2. treball artesà, artesania f

iðnaðar-: industrial, industrialitzat

iðnaðar·húsnæði <n. -húsnæðis, -húsnæði>: local m industrial, edifici m industrial

iðnaðar·hönnun <f. -hönnunar, -hannanir>: disseny m industrial

iðnaðar·maður <m. -manns, -menn>: artesà m

iðnaðar·njósnir <f.pl -njósna>: 

espionatge f industrial

iðnaðar·skólp <n. -skólps, no comptable>:

aigües f.pl residuals industrials, aigües f.pl residuals de la indústria

iðn·bylting <f. -byltingar, -byltingar>: <HIST> revolució f industrial

iðn·jöfur <m. -jöfurs, -jöfrar>:

magnat m de la indústria, gran industrial m

iðn·skóli <m. -skóla, -skólar>: I.E.F.P. (escola d'arts i oficis)

iðn·væddur, -vædd, -vætt <adj.>:

industrialitzat -ada

iðn·væðing <f. -væðingar, -væðingar>:

industrialització f

iðrahols·flækja <f. -flækju, -flækjur>:

<MED> plexe m solar, plexe celíac, plexe epigàstric, cervell m abdominal, gangli m de Vieussens

iðra·ormur <m. -orms, -ormar>:

cuc m intestinal, vermina f

iðu·lega <adv.>:

freqüentment, amb freqüència

iðunnar·rós* <f. -rósar, -rósir>:

roser englantiner, roser bord, roser m d'hivern, roser m de pastor, gavarrera f [mosqueta] (Mall.) (planta Rosa sempervirens)

iðunnar·sunna <f. -sunnu, -sunnur>:

herba f de l'ala (planta Inula helenium)

iðunnar·tré <n. -trés, -tré>:

pinya groga (planta Aeonium arboreum)

igða <f. igðu, igður>: 1. (hnotigða) pica-soques blau, taparà m, tàpara f (ocell Sitta europaea)
        2. (steinigða) pica-soques roquer (ocell Sitta neumayer)

il <f. iljar, iljar>:

planta f del peu

Ilíonskviða <f. -kviðu, no comptable>: <LITER> Ilíada f

ill·girni <f. -girni, no comptable>:

1. (illkvittni) malícia f, malesa f (malvolença, maldat)

2. <JUR> traïdoria f

◊ drepa e-n af illgirni og yfirlögðu ráði: matar algú amb traïdoria i premeditació

illgirnis·legur, -leg, -legt <adj.>:

malèvol -a (esp. comentari, remarca etc.)

ill·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

malvat -ada, dolent -a (malèvol, que duu malícia, que vol [fer] mal, que té maldat)

◊ betri er lítil eign réttláts manns en auðlegð margra illgjarnra: més val la petita possessió del just que no l'opulència de molts de malvats

◊ ...frá óráðvöndum og illgjörnum mönnum: ...dels perversos i els malvats

ill·kvittinn, -kvittin, -kvittið <adj.>:

1. (illgjarn) maliciós -osa, malvat -ada en les intencions (malèvol, maligne, pèrfid)

2. (rógsamur) calumniós -osa (maldient)

ill·kvittni <f. -kvittni, no comptable>:

1. (illgirni) malícia f (malignitat, perfídia, maldat en les intencions)

2. (rógur) maldiença f (calúmnia)

illska <f. illsku, no comptable>:

1. <GEN> maldat f, malesa f, mal m (negació o oposició al bé)

♦ illskan: el mal

2. (bræði) ira f (rancor & fúria)

illur, ill, illt: dolent -a
        hið illa: el mal (en opos. al bé)
           “handan góðs og ills” eftir Nietzsche: “Més enllà del bé i del mal” de Nietzsche
        illu heilli: malauradament
        mér er illt í...: em fa mal...
           mér er illt í augunum: els ulls em fan mal
           mér er illt í bakinu: em fa mal a l'esquena
           mér er illt í hálsinum: em fa mal a la gola
           mér er illt í höfðinu: em fa mal al cap
           mér er illt í öxlinni: em fa mal al musclo

illúð <f. illúðar, no comptable>:

dolenteria f

illúð·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (með illan svip) d'aspecte dolent(que per la cara o el posat que fa ja sembla dolent)

◊ ...illúðlegri (עַז־פָּנִים) þjóð, sem eigi skeytir manngrein gamalmenna og enga vægð sýnir ungmennum: ...un poble d'aspecte ferotge, que no respectarà els vells ni mostrarà compassió dels joves

◊ en er ríki þeirra tekur enda, þá er trúrofarnir hafa fyllt mælinn, mun konungur nokkur upp rísa, bæði illúðlegur (עַז־פָּנִים) og hrekkvís: a les darrerires del seu regnat, quan els infidels hauran completat la mesura, sorgirà un rei d'aspecte ferotge i expert en intrigues

2. (illskulegur) dolenterós -osa (que fa dolenteries, ple de malícia o maldat)

illviðra·pési <m. -pésa, -pésar>:

ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus) (→ stormsvala)

ill·viðri <n. -viðris, -viðri>:

borrasca f, tempesta f, temporal m, maltempsada f

◊ að kvöldi segið þér: ,Það verður góðviðri, því að roði er á lofti. Og að morgni: ,Illviðri í dag, himinninn er rauður og þungbúinn: al vespre dieu: farà bon temps, car el cel és rogent; i al matí: avui hi haurà tempesta, perquè el cel és de color vermell fosc

ill·ýðgi <f. -ýðgi, no comptable>:

<†> variant arcaica de → illúð “dolenteria”

ilma <ilma ~ ilmum | ilmaði ~ ilmuðum | ilmað>:

fer flaire, flairar, fer oloreta (Mall.) (desprendre una cosa una bona olor)

◊ það ilmaði út um allt: arreu s'hi sentia una agradable fragància

ilman <f. ilmanar, pl. no hab.>:

1. (lyktarskyn) olfacte m

◊ ef allur líkaminn væri auga, hvar væri þá heyrnin? Ef hann væri allur heyrn, hvar væri þá ilmanin?: si tot el cos fos ull, on seria l'oïda? I, si tot fos oïda, on seria l'olfacte?

2. (góð lykt) aroma f, fragància f (olor agradable)

ilmandi, ilmandi, ilmandi <adj.>:

aromàtic -a 

ilm·efni <n. -efnis, -efni>:

aroma f (substància, sovint d'ús alimentari, que fa que un producte emeti una determinada olor)

◊ án ilmefna, litarefna og rotvarnarefna: sense aromes, colorants ni conservants

ilm·fjóla <f. -fjólu, -fjólur>:

viola f [d'olor], violeta f (planta Viola odorata)

ilm·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

1. <GEN> planta aromàtica

2. (ljósberi, fjallaljós) licnis alpina, licnis f dels Alps (planta Lychnis alpina syn. Viscaria alpina)

ilmkolls·ætt <f. -ættar, no comptable>:

<BOT> [família f de les] resedàcies f.pl

ilm·kvoða <f. -kvoðu, -kvoður>:

bàlsam m

ilm·reynir <m. -reynis, -reynar>:

moixera f de [la] guilla, server m de bosc, server m de caçadors, besurt m (Andorra) (planta Sorbus aucuparia)

ilmur <m. ilms, pl. no hab.>:

1. <GEN> olor f

2. (góð lykt)> aroma f, fragància f (olor agradable)

◊ “Ilmurinn” eftir P. Süskind: “El Perfum” d'en P. Süskind

ilm·vatn <n. -vatns, -vötn>:

perfum m

♦ setja á sig ilmvatn: posar-se perfum

il·sig <n. -sigs, no comptable>:

peus plans (peus de pont no corbat)

♦ vera með ilsig: tenir [els] peus plans

il·skór <m. -skós, -skór>:

sandàlia f

immunó·glóbulín <n. -glóbulíns, -glóbulín>:

<MED> immunoglobulina f

Indlands·haf <n. -hafs, no comptable>:

Oceà Índic

inflúensa <f. inflúensu, no comptable>:

<MED> grip f, grip m (Mall.) 

inn·akstur <m. -aksturs, no comptable>:

entrada f (de vehicles dins un carrer o carretera)

♦ innakstur bannaður: entrada prohibida [a vehicles]

innan <prep. gen.>: dins, dintre de, a l'interior de

innanbæjar·símtal <n. -símtals, -símtöl>:

trucada f local

innan·dyra <adv.>: dins la casa, a l'interior de la casa

innan·gengt <adv.>: que té una entrada directa des de l'interior d'una casa, d'una altra cambra etc.
        innangengt var í eldhúsið úr stofunni: a la sala d'estar hi havia una porta que donava directament a la cuina

innanhéraðs·lest <f. -lestar, -lestir>:

(á Spáni) tren m regional

♦ innanhéraðs hraðlest: (á Spáni) tren regional exprés

innan·húss <adv.>: dins la casa, a l'interior de la casa

inn·brot <n.-brots, -brot>: robatori m (amb violació de domicili, entrada dins casa a robar-hi)

innbrots·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>: lladre m (que entra a robar a les cases)

inn·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

en cartoné (o: tela) (forma d'enquadernació de llibre)

♦ innbundin bók: un llibre en cartonè

inn·flytjandi <m. -flytjanda, -flytjendur>:

1. (sá sem flyst inn í landið) immigrant m & f (qui va a viure i treballar a un país diferent del seu)

♦ ólöglegur innflytjandi: immigrant clandestí

♦ katalónskunám fyrir innflytjendur: ensenyament del català per a immigrants

♦ 20 tíma katalónskunámskeið fyrir innflytjendur: curs de català de vint hores per a immigrants

♦ straumur innflytjenda: flux migratori

2. (sá sem flytir inn vörur) importador m, importadora f (qui importa mercaderies)

innflutnings·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>:

empresa importadora

inn·flutningur <m. -flutnings, -flutningar>:

1. (fólks) immigració f (de gent)

♦ ólöglegur innflutningur fólks: immigració il·legal

2. (vara, varnings) importació f (de mercaderies)

inn·garður <m. -garðs, -garðar>:

pati m interior

innherja·svik <n.pl -svika>:

<ECON> delicte m d'informació privilegiada

innherja·upplýsingar <f.pl -upplýsinga>:

<ECON> informació privilegiada

innherja·viðskipti <n.pl -viðskipta>:

<ECON> tràfic m (o: ús m) d'informació privilegiada

inni·hald <n. -halds, -höld>: contingut m
        lýsing á innihaldi: descripció del contingut

inni·halda <-held ~ -höldum | -hélt ~ -héldum | -haldið ║ [e-ð]>: contenir [una cosa]
        þessi böggull inniheldur ekkert hættulegt eða bannaða vöru: aquest paquet no conté pas res de perillós ni cap mercaderia prohibida

inni í: dins

inni·lokaður, -lokuð, -lokað <adj.>:

tancat -ada en fort

◊ J. F., faðirinn sem hélt dóttur sinni og börnum innilokuðum í kjallara í 24 ára...: J. Fr., el pare que va tenir tancats al celler durant 24 anys sa filla i els infants d'ella

inni·skór <m. -skós, -skór>: pantofla f, sabatilla f

inni·stæða <f. -stæðu, -stæður>:

saldo m [creditor] (de compte, diferència entre el deure i l'haver, quan la suma de l'haver és superior a la del deure)

inn·kaup <n.pl -kaupa>: compra f (diària)
        gera innkaupin: fer la compra

innkaupa·poki <m. -poka, -pokar>:

bossa f de la compra

inn·keyrsla <f. -keyrslu, -keyrslur>: entrada f (de vehicles)

inn·legg <n. -leggs, -legg. Gen. pl.: -leggja; dat.pl.: -leggjum>:

1. (framlag) contribució f (esp. aportació o comentari a debat, discussió etc. sobre un tema específic)

2. (á reikning) dipòsit m, ingrés m (fl./pl.: ingressos) (imposició a llibreta d'estalvis, pagament a compte)

3. (fylliefni, fylling) incrustacions f.pl (inserció artística a mobles etc.)

4. (fylgiskjal, málsskjal, hjálagt skjal) [document m] annex m (adjunció, document adjuntat a lligall)

5. (leppur, í skó) plantilla f [ortopèdica] (per a sabata i, esp. per a persones amb peu pla)

innleggs·kvittun <f. -kvittunar, -kvittanir>:

resguard m de dipòsit

innleggs·nóta <f. -nótu, -nótur>:

resguard m d'ingrés, resguard m d'imposició

inn·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:

indígena m & f

inn·lendur, -lend, -lent <adj.>:

1. (upprunninn í) autòcton -a (natiu, indígena)

2. ([framleiðslu]vara, afurð) nacional (producte)

♦ innlend framleiðsla: producció nacional

inn·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:

indígena

inn·lima <-lima ~ -limum | -limaði ~ -limuðum | -limað ║ e-ð [í e-ð]>:

annexionar un territori

◊ þann 30. ágúst árið 1942 innlimaði Hitler Lúxembúrg í þýska heimsveldið: el 30 d'agost de l'any 1942 Hitler va annexionar Luxemburg al Reich alemany

inn·limun <f. -limunar, -limanir>:

<POLÍT> annexió f

innlimunar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:

(í þjóðfræði) ritu m d'incorporació (en etnologia)

innskots·berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> roca intrusiva

í: 1. <prep. local>: a, en, dins
        2. <prep. temporal>: durant, per espai de
           í sjö aldir: durant set segles

íburðar·mikill, -mikin, -mikið: 1. (með íburð) fastuós -osa, sumptuós -osa (ostentós)
	2. (mærðarfullur) afectat -ada, pompós -osa, grandiloqüent (ampul·lós, altisonant, inflat)
	3. (skrautlegur) cridaner -a, llampant (vistós)

íbúa·skrá <f. -skrár, -skrár>: padró m municipal
	skráning breytinga á lögheimili og annarra breytinga á íbúaskrá: registre en el padró municipal de canvis de domicili i d'altres canvis

í·búð <f. -búðar, -búðir>: 1. <GEN> pis m (fl./pl.: pisos), habitatge m
	2. (lítil, eins herbergis íbúð) apartament m (pis petit, norm. d'una sola cambra)
		eins herbergis íbúð: apartament m

íbúða·lánasjóður <m. -lánasjóðs, -lánasjóðir>: (institució islandesa) caixa de crèdits hipotecaris per a la construcció i adquisició d'habitatge

í·búi <m. -búa, -búar>: habitant m,f (de casa, vila, país)



í·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>: sinècdoque f

íhalds·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: <POLÍT> partit conservador

íhalds·blað <n. -blaðs, -blöð>: diari conservador

í·korni <m. -korna, -kornar>: esquirol m (designació genèrica de certs mamífers)

í·mynda <-mynda ~ -myndum | -myndaði ~ -mynduðum | ~myndað | sér e-ð>: imaginar-se una cosa
        ég ímynda mér að...: m'imagino que...

ís <m. íss, ísar>: 1. (klaki) gel m, glaç m (aigua congelada)
        2. (matur, rjómaís) gelat m (llepolia)
           mulinn ís: granissat m

Ívissa <Ívissu>: Eivissa (á mæorksku: Ervissa, ekki ritm.)

Ívissa·búi <m. -búa, -búar>: eivissenc m, eivissenca f

ívissneska <f. ívissnesku>: (mállýska á Ívissu og Forminterru) eivissenc m (dialecte d'Eivissa i Formentera)

ívissneskur, ívissnesk, ívissneskt: eivissenc -a

(†) Íviza <Ívizu>: variant ortogràfica arcaica per → Ívissa ‘Eivissa’

í·þrótt <f. -þróttar, -þróttir>: esport m

© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es

		A-Á Ba Bi Bo Br Bs-C D-E F G H Hn I-Í J-K L M N Ní O-Ó P-Q R Sa Se Si Sk Sl So Sp St Su T-Ú V-X Y-Ö       ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 12/08/97