labba <labba ~ löbbum | labbaði ~ löbbuðum | labbað>:

deambular, passejar, caminar sense presses

lafa·frakki <m. -frakka, -frakkar>:

frac m (peça de roba) (→ kjólföt)

lag <n. lags, lög>:

1. (lægni) destresa f (habilitat, perícia)

♦ hafa lag á að gera e-ð: <LOC FIG> tenir traça a fer una cosa

2. (sönglag) melodia f (tonada o música, esp. la qui acompanya una cançó)

♦ lag og texti: Paul Simon: música i text: Paul Simon

3. (tækifæri) ocasió f (oportunitat)

♦ bíða lags: esperar l'ocasió [propícia]

♦ sæta lagi: aprofitar l'oportunitat brindada per l'ocasió, aprofitar el favor del moment

4. (regla) ordre m (situació o estat d'acord a la regla)

♦ allt í lagi?: <LOC FIG> #1. (allt fínt?) tot bé?, tot en ordre?. #2. (samþykkt?, ertu sammála?) d'acord?, entesos?

♦ slá e-n út af laginu: <LOC FIG> trastocar algú, trastornar algú

◊ ég hélt að þessi ferð í liðinni viku hefði slegið þig út af laginu: vaig creure que aquest viatge de la setmana passada t'havia trastocat

5. (samfella) capa f (recobriment homogeni & veta, vena)

♦ efri¹ - lægri² lög þjóðfélagsins: classes f.pl (o: capes) socials superiors¹ ~ inferiors²

◊ málbreyting sem á upptök sín í efri lögum þjóðfélagsins: canvi lingüístic que té el seu origen a les capes altes de la societat

◊ með mörgum lögum af fernisolíu: amb vàries capes de vernís

◊ þrefalt lag af súkkulaði: una capa triple de xocolata

♦ → ósonlag “capa d'ozó”

6. <GEOL & LING> estrat m

♦ → jarðlag “estrat”

7. (um tíma) lloc m (indicant ordre o seqüència en el temps)

♦ í fyrsta lagi: en primer lloc, primer de tot

♦ í mesta lagi: a tot estirar, com a màxim, pel cap alt, com a més

◊ ...og í mesta lagi innan 20-30 ára á Norðurlöndunum: ...i a tot estirar d'aquí a 20-30 anys en els Països Escandinaus

♦ í síðasta lagi: al més tard, com a màxim

♦ í öðru lagi: en segon lloc

laga·nemi <m. -nema, -nemar>:

estudiant m & f de dret

lag·meti <n. -metis, no comptable>:

conserves f.pl (aliments en conserva)

lagmetis·iðnaður <m. -iðnaðar, no comptable>:

indústria conservera

lagning <f. lagningar, lagningar>:

1. (það að leggja) instal·lació f (posada, muntatge)

♦ lagning neta: calat d'arts

♦ lagning sæstrengs milli Íslands og Evrópu: col·locació f d'un cable submarí entre Islàndia i Europa

♦ lagning vegar: construcció f de carretera

2. (hárlagning) marcat m [dels cabells] amb rul·los (pentinat fet a perruqueria)

♦ fara í lagningu: anar a la perruqueria

◊ ég ætla að fá lagningu: voldria un marcat de cabells [amb rul·los]

lagningar·vökvi <m. -vökva, -vökvar>:

fixador m per als cabells

lags·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:

<GEOM> angle complementari

lak <n. laks, lök>:

llençol m (de llit)

Lakedæmónía <f. Lakedæmóníu, pl. no hab.>:

Lacedemònia f (ἡ Λακεδαίμων γῆ, ἡ χώρα Λάκαινα, ἡ Λακωνική) (→ Sparta)

laktósi <m. laktósa, no comptable>:

lactosa f

lakur, lök, lakt <adj.>:

1. (tæpur) escàs -assa (no complet)

2. (slæmur) dolent (xerec, de qualitat pobra)

◊ allir menn bera fyrst fram góða vínið og síðan hið lakara, er menn gjörast ölvaðir: tothom serveix primer el bon vi i després, quan la gent ja va gata, un de més xerec

3. (lasinn) malament, indisposat -ada (lleugerament malalt)

lamb <n. lambs, lömb>: anyell m, anyella f, xai m
        lamb Guðs: anyell de Déu



lamba·kjöt <n. -kjöts, no comptable>: 1. carn f de xai (o, Bal.: de mè)
        2. carn f de moltó



lamba·læri <n. -læris, -læri>: cuixa f de xai

lambhús·hetta <f. -hettu, -hettur>:

passamuntanyes m inv

lampa·olía <f. -olíu, no comptable>:

querosè m, petroli m de cremar

lampi <m. lampa, lampar>: 

1. (olíulampi) llàntia f (tradicional, d'oli)

♦ hinn ævarandi lampi: <RELIG JUD> la llàntia perpètua, ner m tamid (נֵר תָּמִיד, נר תמיד)

2. (rafmagnslampi) làmpada f, làmpara f (cast., ekki ritm./no lit.)  (elèctrica)

♦ kveikja á lampanum: encendre la làmpada

land <n. lands, lönd>: 1. <GEN> terra f
           Landið helga: <RELIG> Terra Santa
        2. (ríki) país m
           Íslandshreyfingin – lifandi land ‘Moviment per Islàndia - País Vivent’ (partit polític islandès)
        3. (sveit) camp m (en oposició a ciutat)
           búa út á landi: viure al camp, viure a pagès

landa·fræði <f. -fræði, no comptable>:

geografia f

♦ almenn landafræði: geografia general

♦ → borgalandafræði “geografia urbana”

♦ eðlisræn landafræði: geografia física

♦ → fólksfjöldalandafræði “geografia de la població, geografia de les poblacions”

♦ hagræn landafræði: geografia econòmica

♦ mannræn landafræði: geografia humana

♦ → mannvistarlandafræði “geografia humana”

♦ → markaðslandafræði “geomàrqueting, geografia comercial”

♦ → mállandafræði “geografia lingüística”

♦ → plöntulandafræði “geobotànica, fitogeografia”

♦ sagnfræðileg landafræði: geografia històrica

♦ → stjórnmálalandafræði “geografia política”

landa·mæri <n.pl -mæra>:

frontera f (entre dos estats)

◊ við landamæri Frakklands og Spánar: a la frontera de França amb Espanya

landbúnaðar·afurð <f. -afurðar, -afurðir. Emprat hab. en pl.>:

producte m agrícola (emprat hab. en pl.) 

landbúnaðar·ráðherra <m. -ráðherra, -ráðherrar>: ministre m d’agricultura, ministra f d'agricultura



land·búnaður <m. -búnaðar, no comptable>: agricultura f

land·flótta <adj. inv.>:

exiliat -ada

landfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

geogràfic -a

landfræði·stúdent <m. -stúdents, -stúdentar>:

estudiant m & f de geografia

land·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

geògraf m, geògrafa f

land·gangur <m. -gangs, -gangar>:

<MAR> passarel·la f (per pujar a o davallar de vaixell)

landgöngu·brú <f. -brúar, -brýr>:

<MAR> passarel·la f (per pujar a o davallar de vaixell)

landgöngu·lið <n. -liðs, -lið>:

<MIL> cos m de marines

landgöngu·liði <m. -liða, -liðar>:

<MIL> marine m & f

land·helgi <f. -helgi, pl. no hab.>: aigües jurisdiccionals, aigües territorials

landi <m. landa, landar>:

(samlandi) compatriota m & f

land·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:

1. cranc m de terra, cranc m terrestre (qualsevol crustaci del gènere Gecarcinus)

2. <FIG = ‘sjómaður, sem er lítið gefinn fyrir sjávarvinnu’> mariner m d'aigua dolça (persona que se les dóna de mariner i no en sap gaire)

3. <FIG> mariner m de terra endins, persona f de secà (persona a qui no agrada gens la mar)

land·ráð <n.pl -ráða>: (drottinsvik) alta traïció

landráða·maður <m. -manns, -menn>:

1. (drottinsviki) traïdor m, traïdora f (al país, al rei)

2. <†> (landstjórnandi) governant m (que governa un territori)

◊ Erlingr var maðr ríkilátr, spakr at viti, hermaðr hinn mesti, ef úfriðr var, landráðamaðr góðr ok stjórnsamr, kallaðr grimmr ok harðráðr: l'Erling era un home poderós, de ment privilegiada, el més gran guerrer si hi havia guerra, un governant bo i apte [per bé que] l'anomenaven cruel i tirànic

land·rek <n. -reks, no comptable>:

<GEOL> deriva f continental, deriva f dels continents

lands·banki <m. -banka, -bankar>:

<ECON> banc m nacional

♦ Landsbanki Íslands: Banc Nacional d'Islàndia (malgrat el nom, és un banc privat. No s'ha de confondre pas amb el → Seðlabanki Íslands)

lands·bókasafn <n. -bókasafns, -bókasöfn>: biblioteca f nacional

landsbyggðar·þróun <f. -þróunar, no comptable>:

desenvolupament m rural

♦ áætlun um landsbyggðarþróun: pla m de desenvolupament rural

lands·framleiðsla <f. -framleiðslu, -framleiðslur>:

producte m interior

♦ verg landsframleiðsla: producte interior brut [nominal], P.I.B. m [nominal] (verg → þjóðarframleiðsla)

♦ verg landsframleiðsla Spánar: el producte interior brut [nominal] d'Espanya

♦ verg landsframleiðsla á mann [á ári]: renda f per càpita, P.I.B. m per càpita

lands·höfðingi <m. -höfðingja, -höfðingjar>: 

1. <HIST MEDIEV> cabdill m [sobirà] del país

◊ hann átti þá stefnur við landshöfðingja og talaði fyrir þeim og mælti svo: aleshores es va reunir amb els cabdills del país i es va adreçar a ells tot dient-los...

◊ af þeim sökum hafði Hárekur haft mikil metorð af landshöfðingjum: per tots aquests motius en Hárekur havia gaudit de gran consideració per part dels cabdills del país

◊ fékk konungur honum þá veislur svo sem hann hafði haft af hinum fyrrum landshöfðingjum: aleshores el rei li concedí (al Hárekur) les rendes que [ell, Hárekur] havia estat rebent dels anteriors cabdills del país

♦ landshöfðinginn: <RELIG BIBL> príncep m, nassí m (נָשִׂיא)

♦ rabbíni Júda landshöfðingi: <RELIG JUD> el rabí Iehudà (o: Jafudà) el príncep, el rabí Iehudà (o: Jafudà) ha-Nassí (רַבִּי יְהוּדָה הַנָּשִׂיא)

2. <HIST Islàndia> landshöfðingi m, nom de la màxima autoritat d'Islàndia -i per tant, equivalent d'un virrei o governador- entre els anys 1873 i 1904, any en què el càrrec es va abolir essent substituït pel de ráðherra Íslands. Hi hagué un total de 3 landshöfðingjar. El terme va representar la represa d'un terme medieval per a designar el cabdill [governant] del país.

land·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:

terratrèmol m

lands·lag <n. -lags, -lög>: paisatge m

landslags-: 1. pintoresc -a
        2. paisatgístic -a

landslags·arkitekt <m. -arkitekts, -arkitektar>:

arquitecte paisatgista m, arquitecta paisatgista f

landslags·málari <m. -málara, -málarar>:

pintor m paisatgista, pintora f paisatgista

landslags·mynd <f. -myndar, -myndir>:

paisatge m (quadre o foto amb paisatge)

land·svala <f. -svölu, -svölur>:

oreneta f, oroneta f, oronella (Mall.) (ocell Hirundo rustica)

lands·vísa <f. -vísu, no comptable>:

mot emprat en la locució: 

♦ á landsvísu: <LOC = um allt land> a nivell nacional (de o en tot el país)

land·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

territori m

♦ frönsku suðlægu landsvæðin: Territoris Francesos del Sud

landsvæðis- <en compostos>:

territorial

land·vörður <m. -varðar, -verðir>:

guarda m & f forestal, guardabosc m & f, guàrdia jurat (Mall.) 

langa <imp.+til>: desitjar, tenir ganes de, voler

        mig hefur langað til þess...: sempre n’he tingut ganes, sempre ho havia volgut



langafasta <f. lönguföstu, lönguföstur>: <RELIG> quaresma f

lang·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

<FÍS, RÀDIO> ona llarga

♦ á langbylgju: per ona llarga

Langerhans·eyjar <f.pl -eyja>:

<MED> illots m.pl de Langerhans

langferða-bíll <m.-bílar>: autobús (interurbà)



lang·frami <m. -frama, pl. no hab.>:
        til langframa: a llarg termini



lang·hverfa <f. -hverfu, -hverfur>: serrandell m, peluda f, palaia f misèries (Tarr.) (peix Arnoglossus laterna)

lang·lúra <f. -lúru, -lúrur>:

*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus)

lang·nefur <m. -nefs, -nefir>: quimera f de Raleigh (peix Harriotta raleighana)

langsniðs- <en compostos>:

longitudinal

langur, löng, langt: llarg -a, (†) llong -a
        fyrir löngu: fa molt [de] temps
           einu sinni fyrir langa löngu: una vegada fa molt molt [de] temps
           fyrir langa löngu: fa molt molt [de] temps
        hvað er langt til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
           hvað er Plútó langt frá jörðu?: a quina distància està Plutó de la terra?
        hve langt er til...?: quina distància hi ha fins a...? (lloc)
           hve langt er milli jarðarinnar og Merkúríusar?: quina distància hi ha entre la terra i Mercuri?
           hve langt er Pálma frá Petru?: quina distància hi ha entre Palma i Petra?
        hve langt...: quant de temps...? (temps)
           hve langt er síðan?: quin temps ha passat de llavors ençà?
           hve langt er þangað til eitthvað gerist?: quin temps haurà de passar fins que no s'hi faci alguna cosa?
        hve langt...: fins on...? (& FIG)
           hve langt má ég ganga?: fins on puc arribar?
           hve langt komst knörrinn á einum sólahring?: quina distància recorria un knörr en un dia?



langlínu-símtal <n.-símtöl>: trucada a llarga distància



langs-um: de per llarg

lang·vinnur, -vinn, -vinnt <adj.>:

 <MED> crònic -a (dit de malaltia inveterada, op. a “agut”)

lang·yddur, -ydd, -ytt <adj.>:

<BOT> acuminat -ada

lapis-lasúlí <m. -lasúlís, pl. no hab.>:

<GEOL> lapislàtzuli m

lapis-lasúlí steinn <m. steins, steinar>:

<GEOL> lapislàtzuli m

lasagna <n. lasagna, lasögnu>:

<CULIN> lasanya f

◊ ...ekki nema að honum líki ekki lasagnað þitt: ...en no ser que a ell no li agradi la teva lasanya

last·verður, -verð, -vert <adj.>:

blasmable, reprensible, censurable

lasúr·steinn <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> lapislàtzuli m

lasúrít <n. lasúríts, lasúrít>:

<GEOL> latzurita f

lauf·glói <m. -glóa, -glóar>:

oriol m, dàvia f, menjafigues m (ocell Oriolus oriolus)

lauf·græna <f. lauf·grænu, no comptable>:

(blaðgræna) clorofil·la f

laufskála·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:

1. (hjá kristnum) festa f dels tabernacles, festa f de les cabanelles (entre els cristians)

2. (hjá gyðingum) sucot f.pl, sukkot f.pl (entre els jueus) (חַג הַסֻּכּוֹת o חַג סֻכּוֹת ‘ḥag hassukkōt’; pl. de סֻכָּה ‘cabana’. → uppskeruhátíð)

lauf·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:

bosc m de fulla caduca, bosc m d'arbres de fulles caduques

laug <f. laugar, laugar>: 1. (heit lind) font f d’aigües termals
       2. (sundlaug) piscina f
       3. (bað) bany m



laug:   ljúga



laugar·dagur <m. -dags, -dagar>: dissabte m
       laugardagur fyrir páska: dissabte de Pasqua, dissabte sant

Lauga·skörð <n.pl. -skarða>:

Termòpiles f.pl (αἱ Θερμοπύλαι, αἱ Πύλαι)

♦ orrustan við Laugaskörð: la Batalla de les Termòpiles

lauk·grill <n. -grills, -grill>: <CULIN = katalónsk grillveisla með hnúðlausum vorlaukum> calçotada f

lauk·súpa <f. -súpu, -súpur>:

<CULIN> sopa f de ceba

laukur <m. lauks, laukar>:

1. <CULIN & BOT> ceba f (planta Allium cepa)

♦ rauður laukur: ceba f [de cuina] vermella (planta Allium cepa) (→ rauðlaukur)

♦ hvítur laukur: #1. <†> all m (planta Allium sativum) (→ hvítlaukur; → geirlaukur). #2. ceba f [de cuina] blanca (planta Allium cepa)

2. <CULIN & BOT> Qualsevol planta del gènere Allium:

2.1. cibulet m, herba allera, porradell m (planta Allium schoenoprasum) (→ graslaukur)

2.2. porradell m, porro m de serp (Mall.) (planta Allium ampeloprasum) (→ villiblaðlaukur; → risageirlaukur; → risahvítlaukur)

2.3. porro m (planta Allium porrum) (→ blaðlaukur; → höfuðlaukur; → hnapplaukur; → púrra)

2.4. all banyut, all oleraci, all m [de] col (planta Allium oleraceum) (→ villilaukur)

2.5. vitracs m.pl, allassa [blanca] (planta Allium triquetrum) (→ hornlaukur)

2.6. all de moro, allassa vermella (planta Allium roseum) (→ blossalaukur)

2.7. all silvestre, all ursí (planta Allium ursinum) (→ bjarnarlaukur)

3. (blómlaukur) bulb m (cabeça de ceba, all, tulipa etc.)

4. <†> (gras, jurt) herbei m, herba f (herba espessa que cobreix el sòl)

◊ sól skein sunnan á salar steina, þá var grund gróin grœnom lauki: el sol brillà des del sud damunt les pedres de la [gran] sala (=la terra) i [féu que] el terra es cobrís amb la verdor de l'herbei (o: i llavors el terra es va cobrir de verdes herbes) (això és, la terra es va cobrir de verdor quan l'escalfor i la claror del sol van fertilitzar el sòl erm primigeni)

5. <LIT> En poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'espasa. Sorgeixen així kenningar com ara blóðlaukr “porradell de sang”, benlaukr “porradell de les ferides”, sárlaukr “porradell de les ferides”, ímunlaukr “porradell de batalla”, etc. Com ja s'ha pogut veure, per a traduir el mot laukr en aquests casos, proposam de recórrer al mot porradell que, segons les dades del DCVB, és la designació de l'Allium schoenoprasum en els Pirineus.

6. <LIT> En poesia medieval, i especialment en poesia escàldica, el mot laukr també hi és utilitzat per a formar kenningar amb el significat d'heroi que excel·leix part damunt els altres. Sorgeixen així kenningar com ara ættarlaukr “porradell del llinatge” que designa aquell que sobresurt, de manera especial, d'entre la resta de membres del seu llinatge etc.

♦ betra er að vera laukur í lítilli ætt en strákur í stórri: <LOC FIG> val més ésser cap d'arengada que cua de lluç (o: de pagell; o: de rajada), val més ésser cap de lluç que no cua d'estruç

laumu·farþegi <m. -farþega, -farþegar>:

polissó m, polissona f (viatger d'amagat en vaixell)

laumu·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m



laumu·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f



laumu·múslimi <m. -múslima, -múslimar>: <HIST> criptomorisc m, criptomorisca f



laumu·spil <n. -spils, -spil>: sigil m

laun <n.pl -launa>:

1. <GEN> sou m, salari m

2. (umbun) recompensa f (guardó)

launaður, launuð, launað <adj.>:

assalariat -ada

launa·kjör <n.pl -kjara>:

condicions f.pl salarials, condicions retributives

launung <f. launungar, pl. no hab.>: secret m (ocultació)
        (†) með (o: á) launungu: secretament, en secret
        mér er engin launung á því: no me n'amago pas



launungar·mál <n. -máls, -mál>: afer secret, assumpte secret
        það er ekkert launungarmál: no és pas cap secret



laun·þegi <m. -þega, -þegar>: empleat m, empleada f (treballador assalariat)

laupur <m. laups, laupar>:

1. (meis, hrip) menjadora f per a fenàs (grípia especialment dissenyada per omplir-la de fenàs)

♦ leggja upp laupana: <LOC FIG> donar-se per vençut -uda, retre's 

2. (vandlaupur, karfa) cistella f (senalla, cabàs)

3. (hreiður hrafnsins, bálkur) niu m (de corb)

◊ allstór laupur úr kvistum og hrísi: un niu de corb ingent fet amb branques i vilordes

laus, laus, laust: 1. lliure (no ocupat, disponible)
           laust: lliure (rètol a taxis, vàters etc.)
        2. vacant (lloc de treball)
           12 kennarastöður eru lausar í grunnskólum: a primària hi ha 12 places de mestre vacants



lausa·fé <n. -fjár, pl. no hab.>: <JUR> bé[ns] moble[s]



laus·látur, -lát, -látt: dissolut -a, llicenciós -osa (de costums relaxats, disbauxat)

laus·læti <n. -lætis, no comptable>: 1. (kynsvall) desenfrè m, vida llicenciosa (o: dissoluta), llibertinatge m
        2. (útsláttarsemi) llicència f, relaxació f [de la moral], dissolució f de la moral
        3. (siðleysi) immoralitat f
        4. (léttúð í kynferðisefnum) promiscuïtat f



lausn <f. lausnar, lausnir>: 1. (frelsun) alliberament m, posada f en llibertat (esp. de presoner o captiu)
           lausn gegn tryggingu: llibertat sota fiança
           → reynslulausn: llibertat condicional
        2. solució f (líquid homogeni & resolució de problema, enigma etc.)
           lausn og leyst efni: <QUÍM> solució i solut
           lausn dæmis: solució d'un problema matemàtic
           lausn krossgátu: solució d'uns mots encreuats
           lausn síðustu krossgátu: solució del darrer mots-encreuats
           lausn ráðgátunnar: la solució de l'enigma
           lausn reikningsdæmis: solució d'un problema aritmètic (o: de càlcul)
           mettuð lausn: solució saturada
        3. resolució f (de conflicte, disputa etc.)
           lausn ágreiningsmála: resolució de qüestions controvertides
           lausn deilumála: resolució de qüestions conflictives
        4. (frá starfi eða embætti) dimissió f
           beiðast lausnar: presentar la dimissió
           lausn að eigin ósk: dimissió voluntària
        5. (barnsburður) part m (d'infant)
        6. <RELIG> remissió f
           synda lausn: remissió dels pecats



lausnar·beiðni <f. -beiðni, -beiðnir>: [petició f de] dimissió f (renúncia a càrrec)
        draga lausnarbeiðni sína til baka: retirar la seva dimissió
        fallast á lausnarbeiðni e-s: acceptar la dimissió d'algú
        leggja inn lausnarbeiðni sína: presentar la seva dimissió



lausnar·gjald <n. -gjalds, -gjöld>: rescat m (diners pagats a segrestadors)
        greiða lausnargjald: pagar un rescat

lausnar·lykill <m. -lykils, -lyklar>: tecla f d'escape (en ordinadors)

laxa-salat <n>: amanida de salmó



laxer-olía <f>: oli de ricí



lax·veiðar <f.pl -veiða>: pesca f del salmó

lágur, lág, lágt: 1. baix 2. baix (d’estatura baixa)



lág-vaxinn: petit (d’estatura)



lág-þýska <f>: baix-alemany (llengua)

lárberja·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m

lár·pera <f. -peru, -perur>: alvocat m (fruit de l'alvocater)



lárviðar·lauf <n. -laufs, pl. no hab.>: <CULIN> [fulles f.pl de] llorer m



lár·viður <m. -viðar, -viðir>: llorer m, llor m (arbre Laurus nobilis)



lás <m. láss, lásar>: pany m

láta: 1. posar

        2. deixar

        láta mig vera: deixa’m estar!

        3. fer

                láta várkunn við sig: fer-se perdonar, demanar perdó

        4. expressar, declarar, dir, fer avinent



látast: morir
        hún lést af sárum sínum í gærmorgun: va morir a conseqüència de les seves ferides ahir al matí

látbragðs·leikari <m. -leikara, -leikarar>: mim m, mima f (persona que fa actuacions de mímica o pantomima)



látbragðs·leikur <m. -leiks, -leikir (o: -leikar)>: pantomima f, mim m,  mímica f (representació mímica)



leðja <f. leðju, no comptable>: fang m

leður <n. leðurs, leður>: cuir m, cuiro m



leður- <en compostos>: de cuiro



leður·blaka <f. -blöku, -blökur>: ratapinyada f (fleirt.: ratespinyades), ratpenat m (fleirt.: ratspenats)

leg <n. -legs, -leg>: úter m, matriu f, mare f



legganga- <en compostos>: <MED> colpo-, colp-, vagin-, vaginal

legganga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: colpitis f, vaginitis f

legganga·saumur <m. -saums, -saumar>: colporràfia f

leggja <legg ~ leggjum | lagði ~ lögðum | lagt ║ e-ð>: posar una cosa (en posiciö horitzontal)
        leggja mikið upp úr e-u: donar molta d'importància a una cosa
        ég legg til að <+ subj.>...: proposo que <+ subj.>...
        leggja landið undir sig: conquerir un país
           Trajanus laggði undir sig Dakíu: Trajà va conquerir la Dàcia



leggstu: imperatiu de → leggjast “gitar-se”

legslímu·flakk <n. -flakks, -flökk>: <MED> endometriosi f



legslímu·villa <f. -villu, -villur>: <MED> endometriosi f

legu·rúm <n. -rúms, -rúm>: (í skipi, járnbrautarlest, flugvél o.s.fr.) llitera f (llit de vaixell, tren, avió etc.)



leg·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>: aigües f (líquid amniòtic)
        hvenær fór legvatnið? Quan va trencar / ha trencat aigües?

leið <f. leiðar, leiðir>: 1. camí m
        alla leiði: [durant] tot el camí
        á leiðinni: de camí, en camí
        á miðri leið: a mitjan camí
        fara leiðar sinar: anar fent el seu camí
        koma e-u til leiðar: dur a terme una cosa, portar a cap una cosa, fer realitat una cosa
        stytta sér leið: escurçar-se el camí, prendre una drecera
        þér eruð á réttri leið: va bé (és al camí correcte)
        þér eruð á rangri leið: va malament (ha agafat el camí equivocat)
        stysta leið: el camí més curt
        vísa e-m leiðina: mostrar la direcció a algú
        þar skiljast leiðir: aquí se separen els [nostres] camins
     2. (um strætó) trajecte m (camí o recorregut d'autobús)
     3. (háttur) manera f (faisó)
        á sömu leið: de la mateixa manera, d'idèntica manera
        á þá leið: de la segýent manera, d'aquesta manera
        á þessa leið: d'aquesta manera
        finna leið til að <+ inf.>: trobar la manera de <+ inf.>
        finna leið fram hjá e-u: trobar la manera d'evitar una cosa
        um leið: alhora, a l'ensems, al mateix temps
        um leið og: <conj. temp.> alhora que, mentre

leiða·bók <f. -bókar, -bækur>: 1. guia f d'autobusos
        2. guia f de trens

leiðast² <leiðist | leiddist | leiðst  ║ Verb impers. amb subjecte lògic en datiu>:
avorrir-se
        mér leiðist: estic avorrit, m’avorreixo
        mér leiðist hann: [ell] m’avorreix



leið-beining <f.-beiningar>: 1. instrucció (manera com fer una cosa) 2. assessorament

leiðindi <n.pl>: avorriment
        vera til leiðinda:  ésser un avorriment


leiðin-legur, -leg, -legt: 1. <GEN> avorrit -ida, tediós -osa
        2. (sorglegur) trist -a, apàtic -a
           leiðinlegar fréttir: notícies tristes



leiðsla <f. leiðslu, leiðslur> 1. (vatns- og gasleiðsla) canonada f (d'aigua, de gas)
        2. (rafmagnsleiðsla) cablejat elèctric (conjunt de cables per on circula l'electricitat)
        3. (rás) conducte m
        4. (miðilssvefn) trance m, trànsit m (de mèdium espiritista)
           komast í leiðslu: entrar en trance (la mèdium)
        5. (ofurhrifning) èxtasi m (de místic o mística)
           komast í leiðslu: assolir l'èxtasi (arribar a un estat d'èxtasi)
        6. (heimsókn til vítis eða hímnaríkis) visió f (esp. a l'Edat Mitjana, en la qual es visita l'infern, el cel etc.)
           Duggals leiðsla: les visions de Tundal i de Trictelm
        7. (fjarhygli) encantament m (embadaliment, distracció)
           vera eins og í leiðslu: estar com a embadalit -ida (o: esmaperdut -uda)

leiðslu·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura visionària (a l'Edat Mitjana)



leiðslu·sýn <f. -sýnar, -sýnir>: <FIG> visió f



leið-sögn <f.-sagnar>: visita [guiada] (a un monument, un indret etc.)

        hvenær er næsta leiðsögn? Quan és la propera visita guiada?



leiður, leið, leitt: 1. (dapur) trist -a
        2. (leiðinlegur) avorrit -ida
            gera e-n leiðan: avorrir algú
            en biðin gerir mig leiðan: però l'espera m'avorreix (o: em provoca tedi, em fastigueja)
        3. (hveimleiður) malvist -a
           öllum leiður: malvist de tothom
        4. (þreyttur) tip -a (fastiguejat, fart)
           mér er e-ð leitt: estic tip de...
           gera e-n leiðan á e-u: <LOC FIG>  llevar a algú les ganes de...; llevar a algú el gust de...
           gera e-m lífið leitt: <LOC FIG>  fer la vida impossible a algú, fer avorrir la vida a algú
        4b. vera leiður á e-u:  estar tip -a d'una cosa
        4c. verða leiður á e-u: fartar-se d'una cosa, cansar-se d'una cosa
        5. mér er leitt: <LOC IMPERS> em sento malament (o: no em sento bé)
        6. mér þykir það leitt: <LOC IMPERS> ho lamento (o: em sap greu)
        7. það er leitt: <LOC IMPERS> [quina] llàstima!

leiftur <m. leifturs, leiftrar>: dofí m de costats blancs de l'Atlàntic (mamífer Lagenorhynchus acutus syn. Delphinus acutus)



leiftur <n. leifturs, leiftur>: 1. (elding) llamp m
        2. (glampi) llampec m, llambre m (Mall.) (resplendor viva i ràpida)


leiga <f. leigu, leigur>: lloguer m
        taka e-ð á leigu: llogar una cosa



leigja <leigi ~ leigjum | leigði ~ leigðum | leigt>: 1. <e-ð>: llogar una cosa (adquirir el dret a emprar una cosa llogant-la)
           hvar get ég fengið leigðan bíl? On puc llogar un cotxe?
        2. <leigja e-ð [út]>: llogar una cosa (oferir el lloguer d'una cosa)
           leigja e-m e-ð: llogar una cosa a algú
           geymsluhólfið var leigt út fyrir tveimur vikum: la caixa de seguretat es va llogar fa dues setmanes

leigubíl·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: taxista m & f

leigu·flug <n. -flugs, -flug>: [vol m] xàrter m

leigu·samningur <m. -samnings, -samningar>: contracte m de lloguer

leigu·vél <f. -vélar, -vélar>: xàrter m (avió)



leik·fang <n. -fangs, -föng>: joguina f
        leikföng fyrir börn: joguines per a infants



leik·fimi <f. -fimi, no comptable>: gimnàstica f (a escola)
        vera í leikfimi: fer gimnàstica



leikfimi·hús <n. -húss, -hús>: gimnàs m



leikfimi·kennari <m. -kennara, -kennarar>: professor m d'educació física, professora f d'educació física



leikfimi·salur <m. -salar, -salir>: sala f de gimnàstica

leik·hús <n. -húss, -hús>: teatre m (edifici)

leikhús·kíkir <m. -kíkis, -kíkjar>: prismàtics m.pl de teatre & òpera

leik·rit <n. -rits, -rit>: obra f de teatre, peça f de teatre

leik·skóli <m. -skóla, -skólar>: guarderia f

leik·skrá <f. -skrár, -skrár>: programa m (de teatre & òpera)

leik·stýra <-stýri ~ -stýrum | -stýrði ~ -stýrðum | -stýrt ║ e-m ~ e-u>:

dirigir algú ~ una cosa (algú = actor, actriu; una cosa = orquestra, pel·lícula, programa de televisió etc.) 

◊ hann mun leikstýra næstu James Bond mynd: dirigirà la propera pel·lícula de James Bond

leikur <m. leiks, leikir>: 1. <GEN & FIG> joc m
           kalla e-n til leiks: <FIG> #1. convocar algú a participar (en alguna cosa); #2. involucrar algú (en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
           skerast inn í leikinn: <FIG> involucrar-se, intervenir (en l'acció de pel·lícula, trama de novel·la etc.)
        2. (í skák) jugada f (moviment de jugador d'escacs)
           eiga leik: [haver de] moure, [haver de] jugar (tocar fer la jugada a un dels dos jugadors d'escacs)
           þú átt leik: tu mous (o: jugues tu)
        3. (á sviði) actuació f (d'actor a escenari o pel·lícula)
        4. (leikrit) peça f de teatre (drama etc.)
        5. (knattspyrnu-, körfuknattleikur o.s.fr.) partit m (matx de futbol, bàsquet etc.)



leikur <m. leiks, leikar>: 1. (íþróttakeppni) competició f (esportiva))
        2. (viðureign) lluita f (enfrontament, combat)
           ójafn leikur: lluita desigual

leik·vangur <m. -vangs, -vangar>:

teatre m (grec, romà. Per al teatre modern, → leikhús)

◊ öll borgin komst í uppnám, menn þustu hver um annan til leikvangsins og...: i tota la ciutat s'omplí de confusió, i es precipitaren en massa al teatre...

◊ ...sendu einnig til hans og báðu hann að hætta sér ekki inn á leikvanginn: li enviaren a dir que no s'exposés anant al teatre

leir <m. leirs, leirtegundir>: 1. <GEN> fang m
           hann gengur yfir landstjóra sem leir, eins og leirkerasmiður treður deigulmó: trepitja els sàtrapes com fang, com el terrissaire pasta amb els peus l'argila
        2. (pottaraleir, deigulmór) argila f (de gerrer)
           brenndur leir: terra cuita, terracota f, terrissa f, test m (Bal.)
           þaninn leir: argila expandida

leir- <en compostos>:

de terrissa, d'argila cuita, de terracota, de test

leira <f. leiru, leirur>:

1. <GEN> fanguissar m, fangar m

2. leirur <f.pl leirna (o: leira)>: (svæði þar sem einkum er að finna mélu (silt) og fíngerðan sand sem vatn flýtur yfir — einkum á flóð) *maresmes m.pl de marea (watt, mareny o terreny tarquimós, constituït de sorra i al·luvió, que s'inunda durant la marea alta)

Leira <f. Leiru, no comptable>:

Loira f (riu de França)

leir·bað <n. -baðs, -baöð>:

bany m de fang

leir·borinn, -borin, -borið <adj.>:

argilós -osa

◊ leirborinn jarðvegur: sòl argilós

leir·brosma <f. -brosmu, -brosmur>:

bròtola vermella, mòllera vermella (Bal.), urofici vermell (o: roig) (peix Urophycis chuss)

leir·brot <n. -brots, -brot>:

test m (bocí d'objecte de terrissa)

leir·burður <m. -burðar, no comptable>:

versots m.pl, versos m.pl de pa sucat amb oli, versos atrotinats

leir·dúfa <f. -dúfu, -dúfur>:

plat m (objecte de terrissa emprat en el tir al plat)

leirdúfu·skotkeppni <f. -skotkeppni, -skotkeppnir>:

campionat m de tir al plat

leir·fígúra <f. -fígúru, -fígúrur>:

figureta f de terrisa, figureta f de fang

leir·fótur <m. -fótar, -fætur>:

1. <GEN> peu m de terrissa

♦ glertertudiskur með leirfæti: tartera f de vidre amb peu de terrissa

2. <FIG> peu m de fang

♦ risi (o: kolossur) á leirfótum: <LOC FIG> gegant m amb peus de fang

leir·gedda <f. -geddu, -geddur>:

àmia f  (peix Amia calva)

leir·her <m. -hers, -herir>:

exèrcit m de terracota

leir·hver <m. -hvers, -hverir>:

<GEOL> bassal m (o: badina f; o: toll m) de fang bullent

leir·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:

cap m de terracota

leir·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>: argil·laci -àcia, argilós -osa, argilenc -a

leir·ker <n. -kers, -ker>: gerra f d’argila

leirkera·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: ceràmica f (com a fabricació d'utensilis d'argila)

leirkera·smíði <f. -smíði, no comptable>: ceràmica f, terrisseria f, canteria f (Val.) (esp. com a ofici)

leirkera·smiður <m. -smiðs, -smiðir>: terrissaire m & f

leir·krukka <f. -krukku, -krukkur>:

pot m de terrissa

leir·krús <f. -krúsar, -krúsir>:

gerra f de terrisa

leir·list <f. -listar, no comptable>: ceràmica f (com a art)

leirlista·maður <m. -manns, -menn>: ceramista m & f

leir·ljós, -ljós, -ljóst <adj.>:

isabel·la (color de pelatge de cavall)

♦ leirljós hestur: un cavall de color isabel·la

leir·munir <m.pl -muna>: objectes m.pl de ceràmica

leir·pottur <m. -potts, -pottar>:

greixonera f de terrissa, cassola f de terrissa, tupí m de terrissa

leir·rækja <f.-rækju, -rækjur>: gamba borda (crustaci Solenocera membranacea)

leir·skáld <n. -skálds, -skáld>:

poeta m de pa sucat amb oli, poetessa f de pa sucat amb oli, poetastre m, poetastra f

leir·skífur <f.pl -skífna (o: -skífa)>:

<GEOL> lutita f físsil, pelita f (→ flöguberg)

leir·slabbi <m. -slabba, -slabbar>:

brema f [comuna]  (peix Abramis brama)

leir·steind <f. -steindar, -steindir>:

<GEOL> roca argilosa  (com ara la terra de paraire, la bentonita, la caolinita etc.)

leir·steinn <m. -steinn, -steinar>:

1. <GEOL> argil·lita f

2. (sólþurrkaður múrsteinn) tova f (rajola gruixuda de fang cru, assecada al sol)

♦ sólbrenndur (o: sólþurrkaður) leirsteinn: tova [assecada al sol]

◊ húsin eru byggð úr sólbrenndum leirsteini: les cases són de tova assecada al sol

◊ mikill fjöldi húsa í borginni er byggður [úr] sólþurrkuðum leirsteinum: un gran nombre de cases de la ciutat són fetes de toves assecades al sol

leir·stokkinn, -stokkin, -stokkið <adj.>:

esquitxat -ada de fang, tacat -ada de fang

leir·stytta <f. -styttu, -styttur>:

estatueta f de terrisa, estatueta f de fang

leir·tau <n. -taus, no comptable>:

vaixella f, plats m.pl, pisa f

leirugur, leirug, leirugt <adj.>:

1. <GEN> fangós -osa, llotós -osa, ple -ena de fang

◊ leirugur vegur: un camí enfangat

2. (leirkenndur) argilós -osa (argilenc)

leiru·maðkur <m. -maðks, -maðkar>:

arenícola m (qualsevol individu del gènere d'anèl·lids poliquets Arenicola)

♦ → sandmaðkur “arenícola marí, cuc de sorra”

leir·vara <f. -vöru, -vörur. Emprat hab. en pl.>:

objectes m.pl de terrissa 

leir·völlur <m. -vallar, -vellir>: <ESPORT> pista f de terra batuda (esp. pista de tennis)

leista <f. leistu, leistur>:

*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus) (→ langlúra)

leista·koli <m. -kola, -kolar>:

*llengua f de gos, *palaia grisa (peix Glyptocephalus cynoglossus) (→ langlúra)

leisti <m. leista, leistar>:

variant de → leistur “forma de sabater”

leistur <m. leists, leistar>:

1. (til skósmíða, skóleistur) forma f (motlle de sabater)

2. (háleistur (upp á miðjan kálfa), hálfsokkur) mitjó alt (fins aprox. a mitjan ventre de la cama)

◊ gatslitnir leistar: mitjons foradats [per l'ús]

♦ vera e-m leistur í annan skó: <LOC FIG> ésser-li un problema a algú

3. (framleistur) puntera f (part anterior o davantera de mitjó o calça, que cobreix els dits del peu)

leit <f. leitar, leitir>:

1. <GEN> cerca m, recerca f, <† & ritm./lit.> questa f, cercada f (Mall., Men.) 

♦ fara e-s á leit við e-n: adreçar-se (o: dirigir-se; o: recórrer) a algú per una cosa

♦ fara þess á leit að <+ inf.>: mirar de <+ inf.>, intentar de <+ inf.>, cercar de <+ inf.>

♦ í leit að e-u: en cerca d'una cosa, a la recerca d'una cosa

◊ “Í leit að glötuðum tíma” eftir Marcel Proust: “A la recerca del temps perdut” de Marcel Proust

♦ koma í leitirnar: aparèixer, trobar-se, ésser trobat -ada

◊ gamlar myndir koma í leitirnar: apareixen fotos antigues

♦ leitin að heilaga gralnum (o: að hinum heilaga gral): <HIST LITER> la questa del sant Graal

♦ það er leit að öðru eins: <LOC FIG> és insòlit, és raríssim

♦ leit og björgun: rescat i salvament (de persones perdudes, p.e., a la muntanya o a la mar, o en perill de mort)

2. leitir <f.pl leita>: (smölun) les ‘cercades’ f.pl (replec anual, fet per la tardor, de les ovelles que han estat pasturant a lloure per les muntanyes durant l'estiu)

leit:

1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → líta “mirar”

leita¹:

gen. pl. de → leit “recerca, cercada”

leita² <leita ~ leitum | leitaði ~ leituðum | leitað>:

buscar, <† & ritm./lit. & Bal. & Alguer> cercar

◊ biðjið, og yður mun gefast, leitið, og þér munuð finna, knýið á, og fyrir yður mun upp lokið verða: demaneu, i us serà donat; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran

◊ því að hver sá öðlast, sem biður, sá finnur, sem leitar, og fyrir þeim, sem á knýr, mun upp lokið verða: perquè tot aquell qui demana, rep, i qui cerca, troba; i a qui truca, li obren

♦ leita að e-u ~ e-m: cercar una cosa ~ algú (cosa = objecte, substantiu concret)

◊ leita að [nýrri] vinnu: cercar [una nova] feina

◊ leita að eiginkonu: cercar dona (per casar-s'hi)

◊ leita að eiginkonu sinni: cercar la seva dona

Amb datiu ètic:

♦ leita sér að vinnu erlendis: cercar feina a l'estranger, buscar-se feina a l'estranger

♦ leita á e-n: escometre algú (per fer-li una proposta, demanar-li alguna cosa etc.)

♦ leita á e-n með e-ð: escometre algú per demanar-li una cosa

♦ leita á við e-n: sol·licitar una cosa d'algú

♦ leita á fund e-s: anar a trobar-se amb algú

♦ leita á e-m: escorcollar algú

♦ leita eftir e-u: cercar una cosa (cosa = substantiu abstracte)

◊ leita eftir sannleikanum: cercar la veritat

♦ leita eftir e-u við e-n: demanar una cosa a algú (adreçar-se a algú per sol·licitar-ne o demanar-li alguna cosa)

♦ leita e-s: <† & ritm./lit.> cercar una cosa ~ algú

♦ leita hælis: cercar refugi, refugiar-se

♦ leita læknis: anar a veure un metge, fer-se visitar per un metge

♦ leita ráða til e-s: cercar consell en algú, anar a consultar algú

♦ leita upplýsinga: cercar informació

♦ leita e-s í: cercar un mitjà per a atènyer un objectiu determinat

◊ og leitaði Þórður mjög margs í að hugga hana og var vel til hennar: i en Þórður va intentar moltíssimes de coses (va intentar de tot per a consolar-la, va cercar de consolar-la de totes les maneres que pogué) per a consolar-la a ella i era bo amb ella

◊ svá segir mér hugr um at þær einar fébœtr verði er oss mun meins í leitat: tinc el pressentiment que les úniques compensacions econòmiques [que acceptaran] seran les qui tinguin per objectiu fer-nos mal

♦ leita fyrir sér [að e-u]: estar mirant-se de trobar una cosa (anar cercant sense presses, remirant-s'hi, una feina, un habitatge etc. que agradin o vagin bé)

◊ ég kom heim í byrjun apríl og leitaði fyrir mér með vinnu fyrst á Austurlandi: vaig tornar a casa a l'abril i he estat mirant-m'ho per veure si trobo primer una feina a l'Austurland

♦ leita sér lífs: mirar de salvar-se, cercar la salvació (de la pròpia vida)

♦ leita sér lækninga: [haver d']anar al metge (cercant la curació d'un mal que hom té)

♦ leita til e-s: recórrer a algú

♦ leita til hægri ~ vinstri: tirar (o: desviar-se) cap a la dreta ~ l'esquerra (subjecte: roda, aparell, pilota llençada, serrell de cabells etc.)

♦ leita til e-s staðar: refugiar-se a algun lloc

♦ leita e-ð ~ e-n uppi: estar cercant una cosa ~ algú, estar mirant de trobar una cosa ~ algú

leitar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

equip m de cerca, patrulla f de [re]cerca (de persona desapareguda o perduda)

leitar·heimild <f. -heimildar, -heimildir>:

<JUR> ordre f d'escorcoll

leitast <leitast ~ leitumst | leitaðist ~ leituðumst | leitast ║ við að <+ inf.>>:

maldar a <+ inf.> una cosa, esforçar-se per <+ inf.> una cosa

◊ hann (= Gaudí) leitaðist við að finna mynstur í náttúrunni sem hann gæti nýtt við sköpun sína: ell (= en Gaudí) s'esforçava per trobar en la natura models que pogués aprofitar en la seva creació

leiti <n. leitis, leiti>:

[petit] turó m, tossal m, [petit] pujol m

♦ á hinu leitinu: d'altra banda, en canvi

♦ á næsta leiti: a prop, en la rodalia

leitt:

nom & ac. sg. nt. forts de → leiður, leið, leitt “tip -a”

leka <lek ~ lekum | lak ~ lákum | lekið>:

1. (drjúpa) degotar (caure un líquid gota a gota)

♦ þakið lekur: hi ha una gotera

♦ það lekur úr nefinu á e-m: el nas li degota (com a conseqüència d'un refredat)

♦ leka niður: <FIG> debilitar-se, afeblir-se

2. <MAR> fer aigua, tenir una via d'aigua

♦ báturinn lekur: la barca fa aigua

3. <FIG> filtrar-se

♦ fréttin lak [út]: la notícia s'ha filtrat, la notícia ha traspuat a fora

lekanda·augnbólga <f. -augnbólgu, no comptable>:

<MED> oftàlmia gonocòccica

lekandi <m. lekanda, no comptable>:

<MED> gonorrea f

leki <m. leka, lekar>:

1. <GEN> fuita f [de líquid] (fissura per on s'escola un líquid & líquid escolat)

♦ → gasleki “fuita de gas”

2. (þakleki) gotera f (fissura al sostre per on s'escola l'aigua de pluja)

♦ leki úr þaki: aigua de la gotera

◊ fatan er enn undir lekanum og handklæði út um allt: la galleda encara és a sota de la gotera i pertot al seu voltant hi ha tovalloles

♦ setja undir leka[nn]: #1. <GEN> posar una galleda sota una gotera; #2. <FIG> posar una mica d'esparadrap, fer un pedaç (recórrer a una solució d'emergència, però no definitiva)

♦ sjá við lekanum: < FIG> prevenir un mal

3. <MAR> via f d'aigua

♦ leki kom að skipinu: el vaixell va fer aigua, es va obrir una via d'aigua al vaixell

4. (um frétt) filtració f (de notícia, p.e., a la premsa)

5. (dreittill, smásopi) glopet m, xispa f (cast.)  (petita quantitat de beguda, esp. alcohòlica)

◊ áttu leka?: que tindries un glopet?

lektor <m. lektor, lektorar>:

[professor] lector m, [professora] lectora f (classe de professor d'universitat)

lekur, lek, lekt <adj.>:

1. <GEN> que deixa passar l'aigua

♦ þakið er lekt: hi ha una gotera

♦ þakið er orðið lekt: ha sortit una gotera

2. <MAR> que té una via d'aigua, que fa aigua

♦ báturinn er lekur: la barca fa aigua

lemja <lem ~ lemjum | lamdi ~ lömdum | lamið>:

1. <e-ð>: batre una cosa (fins a esbocinar-la o fer-la malbé & amb cops forts, produint un soroll fort)

◊ haglið lamdi allan jarðargróða og braut hvert tré merkurinnar: el calabruix va batre tota l'herba i trossejà tots els arbres de la plana

◊ þat var opt um vetrinn at Þorgils heyrði lamit úti um þekjuna: durant l'hivern, sovint s'esdevenia que en Þorgils sentia que pegaven uns cops forts a la teulada (un mort revenidor o draugr que hi volia entrar)

2. <e-n [í e-ð]>: pegar a algú [a <+ part del cos>] amb acarnissament, baldar algú a cops (carregar algú de cops, atupar-lo o pegar-li fins a causar-li [greus] ferides)

◊ hann lömdu þeir í höfuðið og svívirtu: li van badar el cap a cops i el van ultratjar

♦ vera allur lurkum laminn: <LOC FIG> tenir tot el cos adolorit com si li haguessin clavat una bona bastonada

♦ lemja e-n grjóti: apedregar algú

◊ og Móse talaði við Ísraelsmenn, og þeir leiddu lastmælandann út fyrir herbúðirnar og lömdu hann grjóti: i en Moïsès va parlar als israelites i ells van fer sortir el blasfem fora del campament i el van apedregar

◊ og allur Ísrael lamdi hann grjóti, og þeir brenndu þá í eldi og grýttu þá: i tot Israel el va apedregar, els van cremar a la foguera i van cobrir-los de pedres

♦ lemja e-n grjóti til bana: apedregar algú fins a matar-lo (→ grýta)

◊ ...en allur Ísrael lamdi hann grjóti til bana: ...però tot Israel el va apedregar fins a la mort

lemjandi, lemjandi, lemjandi <adj.>:

<FIG> torrencial

♦ lemjandi rigning: pluja f torrencial

lemstra <lemstra ~ lemstrum | lemstraði ~ lemstruðum | lemstrað ║ e-n>:

esguerrar algú, desgraciar [físicament] algú, mutilar algú

lemstrun <f. lemstrunar, pl. no hab.>:

esguerrament m, desgraciament m, mutilació f

lend <f. lendar, lendar>:

1. <GEN> gropa f

2. lendar <f.pl lenda>: ronyonada f, ronyons m.pl (regió lumbar)

lenda- <en compostos>:

<MED> lumbar, osfio-, osfi-

lenda <lendi ~ lendum | lenti ~ lentum | lent>:

1. <GEN> anar a parar

♦ lenda á steini: anar a topar amb una pedra, anar a petar contra una pedra

♦ lenda í e-u: anar a raure en..., acabar en...

♦ lenda í vandræðum: acabar ficat en dificultats

♦ lenda ofan í skurð: caure dins una rasa

♦ lenda e-u saman: <LOC impersonal. Subj. lògic en datiu> topar dues coses entre si, col·lidir dues coses

♦ þeim lenti saman: han tingut una col·lisió, han xocat

♦ það lenti á honum: <FIG> va acabar per haver-se'n d'encarregar ell, al final ho va haver de fer ell, li ho van passar a ell

2. (um flugvél) aterrar (avió)

♦ vélin lenti: l'avió ha aterrat (subjecte: avió) 

♦ flugmaðurinn lenti vélinni: el pilot ha aterrat (o: ha fet aterrar) l'avió (subjecte: persona que mena l'avió) 

♦ lenda á sjónum: amarar (hidroavió)

♦ lenda á tunglinum: allunar (nau espacial)

3. (um skip) atracar (vaixell)

lenda·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

<MED> vèrtebra f lumbar

lenda·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

<MED> regió f lumbar

lengi <adv>: 1. [durant] molt de temps
           hve (o: hvað; o: hversu) lengi...?: 1. quant de temps fa que...? quin temps fa que...? (referent temporal: passat)
        2. quant de temps...? fins quan...? (referent temporal: futur)
           hve (o: hversu) lengi ætlar þú að misnota þolinmæði vora?: fins quan abusaràs de la nostra paciència?
        3. ekki lengi: ja no
           hann býr ekki lengi á þessum stað: ja no viu aquí

lens <adj. inv.>:

<FAM = uppgefinn> acabat -ada, mort -a, retut -uda (Bal.) 

♦ ég er lens: estic mort

♦ vera lens á e-u: <LOC FIG> tenir X esgotat -ada, estar eixut -a de X

lensa <f. lensu, lensur>:

<MIL> llança f

lensu·knapi <m. -knapa, -knapar>:

<TAUROM> picador m

lensu·lúpína <f. -lúpínu, -lúpínur>: llobí bord, llobí blau, tramús blau, tramusser blau, llobí m de flor blava, llobí australià (planta Lupinus angustifolius)



lerkaður, lerkuð, lerkað: 1. malmès -esa, malparat -ada, ferit -ida (després d'haver caigut, tingut un accident, haver-se copejat amb alguna cosa etc.)
        2. <fig> fastiguejat -ada
        3. (mjög þreyttur) baldat -ada, retut -uda (Mall.) (extenuat, esgotat)



lesa <les ~ lesum | las ~ lásum | lesið>: 1. llegir
        2. <e-ð> llegir una cosa
        3. <uppúr e-u> llegir fragments escollits d'una cosa
           lesa uppúr verkum sínum: fer una lectura (pública) de fragments de les seves obres



lesandi <m. lesanda, lesendur>: lector m, lectora f
        halda lesandanum föngnum: captivar [l'atenció d]el lector



lesast <lest ~ lesumst | last ~ lásumst | lesist>: llegir-se
        lesist fyrir notkun: llegeixi's abans d'usar



les-geisladiskur <m. -disks, -diskar>: (CD-ROM diskur) CD-ROM m

les·gleraugu <n.pl -augna>:

ulleres f.pl de vista cansada, ulleres f.pl per llegir

♦ les- og vinnugleraugu: ulleres per llegir i fer feina de prop

lessa <f. lessu, lessur>:

<FAM> bollera f  (lesbiana)

lest <f.lestir>: tren ( járnbrautarlest)



lestar·fyrirtæki <n. -fyrirtækis, -fyrirtæki>: empresa ferroviària

lestar·hleri <f. lúgu, lúgur>:

<MAR> tapa f d'escotilla, quarter m d'escotilla

lestar·hristingur <m. -hristings, -hristingar>:

sacsada f del tren, sotragueig m del tren

lestar·vagn <m. -vagns, -vagnar>: vagó m de tren

lestar·skrölt <n. -skrölts, no comptable>:

tracaleig m del tren

leti <f. leti, pl. no hab.>: peresa f



letur·humar <m.-humars, -humrar>: escamarlà <m> (crustaci Nephrops norvegicus)



letur·skerkir <m.-skerkis, -skerkar>: bacoreta <f> (peix Euthynnus alletteratus)

Levíaþan <m. Levíaþans, no comptable>:

<†> variant arcaica de → Levjatan “Leviatan”

◊ mun eigi þú draga Levíaþan á öngli eða bora kinnur hans með baugi?: Per ventura pescaràs tu el Leviatan amb un ham o travessaràs les seves galtes amb una anella?

Levjatan <m. Levjatans, no comptable>:

Leviatan m (liwyāθān ,לִוְיָתָן)

◊ þeir sem bölva deginum, formæli henni, - þeir sem leiknir eru í að egna Levjatan: que els qui maleeixen el dia, la maleeixin a ella - els [mateixos] que són destres a provocar el Leviatan

◊ á þeim degi mun Drottinn með hinu harða, mikla og sterka sverði sínu hegna Levjatan, hinum flughraða dreka, Levjatan, hinum bugðótta dreka, og bana sjóskrímslinu: aquell dia, el Senyor colpirà amb la seva forta, gran i dura espasa el Leviatan per a castigar-lo, el drac de vol rabent, Leviatan, el drac tortuós i matarà el monstre marí

◊ þú klaufst hafið með mætti þínum, þú braust sundur höfuð drekans á vatninu, þú molaðir sundur hausa Levjatans, gafst hann dýrum eyðimerkurinnar að æti: tu vas fendre amb el teu poder la mar, tu vas trencar el cap del drac de les aigües, tu vas esclafar els caps del Leviatan i el donares a les bèsties del desert perquè el devoressin

◊ þar fara skipin um og Levjatan, er þú hefir skapað til þess að leika sér þar: hi naveguen els vaixells i s'hi passeja el Leviatan que tu vas crear perquè hi jugués

levsít <n. levsíts, no comptable>:

<GEOL> leucita f 

leyfa <leyfi ~ leyfum | leyfði ~ leyfðum | leyft ║ e-ð>:

permetre una cosa

♦ leyfa e-m e-ð: permetre una cosa a algú

♦ leyfa sér e-ð: permetre's una cosa

♦ leyfa sér að <+ inf.>: permetre's [de] <+ inf.>

♦ leyfa e-u að gerast: permetre que passi una cosa

◊ ...úr því að hann hefði leyft nauðguninni að gerast: ...atès que havia permès que s'esdevingués la violació

leyfður, leyfð, leyft <adj.>:

permès -esa

leyna <leyni ~ leynum | leyndi ~ leyndum | leynt ║ e-u>:

amagar una cosa

◊ þá verður Elísabet hafandi og leyndi hún því fimm mánuður: Llavors l'Elisabet va quedar embarassada i ho va amagar durant cinc mesos

◊ en eftir þessa daga varð Elísabet kona hans þunguð, og hún leyndi sér í fimm mánuði : i passats aquests dies, l'Elisabet, sa dona, va quedar embarassada i durant cinc mesos es va estar amagada

◊ leyna kvíða sínum: amagar la seva ansietat

♦ leyna e-n e-u: <& FIG> amagar una cosa a algú

♦ e-ð fer leynt: <LOC FIG> una cosa es manté en secret

♦ hann leynir á sér: <LOC FIG> amaga més del que mostra per defora (en ell hi ha més que no sembla, és una persona més enigmàtica que no sembla)

leynast <leynist ~ leynumst | leyndist ~ leyndumst | leynst>:

amagar-se

leynd <f. leyndar, leyndir>: 1. (launung) secret m
           með leynd: en secret
           leggja (o: draga) leynd á e-ð: <FIG> amagar una cosa, ocultar una cosa
           tala ekki í leyndum: parlar obertament
        2. (leynistaður) amagatall m (indret ocult)
           í leyndum: a] d'amagat, sigilosament (en un amagatall, sense que ningú no se n'adoni)
           b] <FIG> a l'ombra (sense fer-ne ostentació)



leyndar·dómur <m. -dóms, -dómar>: 1. <GEN> misteri m
        2. (launung, leyndarmál) secret m

leyndar·mál <n. -máls, -mál>:

secret m

♦ búa yfir [skelfilegu] leyndarmáli: guardar (o: amagar) un [terrible] secret

♦ ljóstra upp leyndarmáli: revelar un secret

leyni·gyðingdómur <m. -gyðingdóms, no comptable>: criptojudaisme m



leyni·gyðingur <m. -gyðings, -gyðingar>: criptojueu m, criptojueva f

leyni·göng <n.pl -ganga>:

passadís secret

leyni·lega <adv.>: secretament, en secret



leyni·legur, -leg, -legt: secret -a

leyni·malva <f. -mölvu, -mölvur>:

malva f de fulla rodona, malva f de fulla petita (planta Malva neglecta syn. Malva rotundifolia syn. Malva pusilla)

leysa: 1. <+ac>: desfermar

        2. < úr +dat>: resoldre

leysan·legur, -leg, -legt <adj.>:

soluble

leysingar·vatn <n. -vatns, -vötn. Pl. no hab.>:

aigua f procedent de la fosa de la neu

leysing <f. leysingar, leysingar>:

dissolució f (acte o acció de dissoldre's)

leysir <m. leysis, leysar>:

<QUÍM> dissolvent m, diluent m

leysni <f. leysni, no comptable>:

(í tölvuskjám) resolució f (de pantalla d'ordinador)

leyti <n. leytis, no comptable>: 1. (tillit) relació f, aspecte m, respecte m
        að hálfu leyti: a mitges, a contracor
        að mínu leyti: per la meva banda, pel que fa a mi
        að mestu leyti: majoritàriament
        að mörgu leyti: en mots aspectes
        að nokkru leyti: parcialment, en certa manera, fins a un cert punt
        að öðru leyti: a part d'això, a banda d'això, això de banda, en ultra, en un altre aspecte
        að öllu leyti: #1. totalment; #2. en tots els aspectes, des de tots els punts de vista
        ég, fyrir mitt leyti...: jo, per la meva banda... (o: pel que fa a mi...)
    2. (tími) hora f (en què aproximadament se sol fer una cosa)
        hvert leyti?: quan, si fa no fa?; devés quan (Mall.)
        um þetta leyti...: devés aquesta hora (Mall.)
        um sama leyti...: devés la mateixa hora (Mall.)
        um hvaða leyti...?: devés quina hora...?
        um þetta leyti: devés aquesta hora
    3. En aquest sentit sol aparèixer formant compòsits:
        um kvöldmatarleytið: devés l’hora de sopar
        um jólaleytið: pels volts del nadal
    4. Amb especificació de les hores, s'empra per a designar l’hora aproximada en què es fa o es farà una cosa. En l’ortografia actual, el mot se sol aglutinar al numeral que indica l’hora
        um níuleytið: cap a les nou, devés les nou (Bal)
        um sexleytið í kvöld: cap allà a les sis del vespre, devés les sis del vespre (Bal)
    5. Forma unitats conjuncionals modals del tipus:
        að því leyti að : en la mesura que 
        að því leyti sem : en la mesura que 
        að svo miklu leyti sem: en la mesura que, en tant que

lé <m. lés, léar>:

1. <†> variant arcaica de → ljár “falcella”

◊ en þá er Kormákur kom að skáladyrum skaraði ofan léinn (excepte Cleasby/Vigfússon, tots els editors llegeixen: ljáinn) og mætti hann sverðinu og brotnaði í mikið skarð: i llavors, quan en Kormákur, en entrar, va passar per la porta de l'skáli, la dalla va relliscar i en caure va pegar contra l'espasa i es va fer una bona osca

◊ eftir það tekur hann að slá með ákefð; í annað sinn hvetur hann ljá sinn og gerir enn hark nokkuð og sefur Finnbogi. Hann fer síðan og slær. Hið þriðja sinn hvetur Sleggja ljá sinn og miklu mest. Var léinn bæði mikill og sterkur sem hinir bestu knífar: després d'això, es va posar a segar amb ràbia; esmola per segona vegada la seva falcella i en fer-ho, torna a fer soroll, però en Finnbogi dorm que te dorm. Se'n va i torna a posar-se a segar. Per tercera vegada en Mall (malnom) esmola la falcella i en fer-ho, fa més soroll que no les altres vegades abans. La seva falcella era grossa i ferma com els millors ganivets

2. <MILIT> garfi m d'abordatge (→ stafnlé)

◊ Ívar krækti stafnljá um Gregoríus þar sem hann var mjóstur og hnykkti að sér og hörfaði Gregoríus að borðinu út en léinn upp eftir síðunni og var við sjálft að hann mundi krækja hann fyrir borð: l'Ivar va aconseguir enganxar en Gregoríus amb un garfi d'abordatge pel tou del ventre i el va estirar cap a si i en Gregoríus va començar a moure's cap al bordatge de la nau, però el garfi d'abordatge va relliscar cap a un costat i si no hagués estat per això, ell l'hauria aconseguit estirar amb el garfi fins a fer-lo caure per la borda

léður, léð, léð <adj.>:

deixat -ada en préstec, manllevat -ada

léns·heiti <n. -heitis, -heiti>:

<INFORM> nom m de domini

létta: alleugerir

létta·sótt <f. -sóttar, no comptable>:

<MED> dolors m.pl de part

♦ hafa léttasótt: tenir els dolors de part, estar de part

léttast: aprimar-se, amagrir-se

létt·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:

négligé m, bata f [d'aixecar-se], salt m de llit (cast., ekki ritm./no lit.) 

léttur, létt, létt: lleuger -a

létt·vægur, -væg, -vægt <adj.>:

no important, sense importància, que no té importància

lið <n. liðs, lið>: 1. <GEN> tropa f, host f
           ganga til liðs við e-n (o: með e-m): <LOC FIG> unir-se a algú
           vera einn síns liðs: <LOC FIG> estar tot sol
        2. <ESPORT> equip m



liða·bólga <f. -bólgu, no comptable>: artritis f



liðaður, liðuð, liðað: arrissat -ada
        liðað hár: cabells arrissats



liða·gigt <f. -gigtar, no comptable>: artritis f

liðamóta·fræði <f. -fræði, no comptable>:

<MED> artrologia f

lið·dýr¹ <n. -dýrs, -dýr>:

artròpode m (grup d'animals invertebrats i individu d'aquest grup) (→ liðfætla¹)

♦ liðdýrin: els artròpodes

lið·fall <n. -falls, -föll>: el·lipsi f

lið·felldur, -felld, -fellt <adj.>:

<GRAM> el·líptic -a

lið·felling <f. -fellingar, -fellingar>: el·lipsi f

lið·fætla¹ <f. -fætlu, -fætlur>:

artròpode m (grup d'animals invertebrats i individu d'aquest grup)

♦ liðfætlurnar: els artròpodes

lið·fætla² <f. -fætlu, -fætlur>:

woodsia f d'Elba (planta Woodsia ilvensis)

lið·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

1. <MED> luxació f, desllorigament m, dislocació f (de membre)

♦ algert liðhlaup: luxació completa

♦ liðhlaup í öxl (o: á öxl; o: í axlarlið): luxació d'espatlla

◊ endurtekið liðhlaup í axlarlið: luxació recidivant d'espatlla

2. <MILIT> deserció f

lið·hlaupi <m. -hlaupa, -hlaupar>:

<MILIT & FIG> desertor m, desertora f

liðinn, liðin, liðið <adj.>:

(tíð, tími) passat -ada (temps, època etc.)

♦ að litlum tíma liðnum: al cap de poc temps

♦ að stundu liðinni: d'aquí a una hora, al cap d'una hora

♦ látum það liggja sem liðið er: <LOC FIG> el passat ja és passat (o: no en parlem més) 

♦ liðnar aldir: el passat (les èpoques passades)

♦ liðnir tímar: el passat (els temps passats)

♦ lífs eða liðinn: viu o mort

lið·máni <m. -mána, -mánar>:

<MED> menisc m [articular]

♦ aðgerð á liðmána í hné: operació de menisc de genoll

♦ brengl liðmána af völdum gamallar rifu eða áverka: trastorn de menisc degut a esquinç o a lesió antics

♦ → liðþófi “menisc articular”

♦ → hnéþófi “menisc del genoll”

lið·mús <f. -músar, -mýs>:

<MED> artròlit m, ratolí m articular

lið·poki <m. -poka, -pokar>:

<MED> càpsula f articular

lið·sinna <-sinna ~ -sinnum | -sinnti ~ -sinntum | -sinnt ║ e-m>:

ajudar algú

♦ get ég liðsinnt þér?: que el puc ajudar en res? (pregunta de dependent a client)

lið·skál <f. -skálar, -skálar (o: -skálir)>:

<MED> glena f

liðskálar- <adj.>:

<MED> gleno-, glenoïdal, glenoide

lið·skekking <f. -skekkingar, -skekkingar>:

<MED> subluxació f (de membre)

◊ endurtekið liðskekking hnéskeljar: subluxació recidivant de ròtula

lið·skiptan <f. -skiptanar, -skiptanir>:

segmentació f

◊ liðskiptan líkamans: segmentació del cos

lið·skiptur, -skipt, -skipt <adj.>:

segmentat -ada

liðs·munur <m. -munar, no comptable>:

superioritat numèrica, diferència f de forces

◊ njóta liðsmunar: treure profit (o: aprofitar-se) de la superioritat numèrica

liðs·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>:

<ESPORT> capità m d'equip

liðugur, liðug, liðugt: flexible, àgil, llisquívol, hàbil
        kríta liðugt: mentir per la gola

liður <m. liðs (o: liðar), liðir>:

1. (í hári) rínxol m (de cabells)

2. <MED> articulació f (juntura d'extremitat, d'os)

♦ fara úr liði á e-u: desllorigar-se, luxar-se, dislocar-se

◊ fara úr liði á handleggnum: desllorigar-se un braç

♦ færa e-ð úr liði: desllorigar una cosa

◊ færa handlegginn úr liði: desllorigar un braç

♦ geta hvorki hrært legg né lið: <LOC FIG> no poder-se moure gens 

♦ kippa e-u í liðinn: #1. tornar a posar una articulació en el seu ballador. #2. <FIG> redreçar una cosa (corregir, rectificar, [tornar a] posar bé)

3. (keðjuliður & kynslóð í ættarröð) baula f, anella f (de cadena & cadascuna de les generacions d'una nissaga)

4. (dagskrárliður) programa m, emissió f (de graella de programes de TV o ràdio)

5. (dagskrárliður fundar & atriði í skýrslu) punt m (d'ordre del dia de reunió & d'informe)

6. <MAT> terme m

7. <GRAM> sintagma m

♦ → atviksliður “sintagma adverbial”

♦ → forsetningarliður “sintagma preposicional”

♦ → lýsingarorðsliður “sintagma adjectival”

♦ → nafnliður “sintagma nominal”

♦ → sagnliður “sintagma verbal”

♦ → setningarliður “sintagma”

8. <GRAM í samsettum orðum> constituent m (de mot compost)

9. (á rökhendu) terme m (de sil·logisme)

♦ → höfuðliður “terme major”

♦ → miðliður “terme mitjà”

♦ → undirliður “terme menor”

lið·þjálfi <m. -þjálfa, -þjálfar>:

<MIL> sergent m

liðþófa·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>:

<MED> operació f de menisc

lið·þófi <m. -þófa, -þófar>:

<MED> menisc m [articular]

♦ innri (o: miðlægir) liðþófar í hnjánum: meniscos medials dels genolls

♦ ytri (o: hliðlægur) liðþófi í hægra hné: menisc lateral del genoll dret

lifa <lifi ~ lifum | lifði ~ lifðum | lifað>: 1. viure
        2. lifa af: sobreviure (ésser supervivent)



lifandi, lifandi, lifandi: vivent, viu -iva



lifna <lifna ~ lifnum | lifnaði ~ lifnuðum | lifnað>: 1. revifar, reviscolar, retornar (esp. persona acubada)
        2. <IMP> það lifnað yfir honum: va reviscolar (es va animar)

lifrar·dá <n. -dás, pl. no hab.>:

<MED> coma hepàtic, encefalopatia hepàtica

lifrar·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>:

<MED> donant m & f de fetge

lifur <f. lifrar, lifrar>: <& CULIN> fetge m (amb l'article determinat: lifrin)



lifrar-bólga <f. -bólgu, -bólgur>: hepatitis f
        bráð lifrarbólga A: hepatitis A aguda
        lifrarbólga A án lifrardás: hepatitis A sense coma hepàtic
        lifrarbólga A með lifrardái: hepatitis A amb coma hepàtic
        lifrarbólga C: hepatitis C



lifrar·kæfa <f. -kæfu, pl. no hab.>: <CULIN> lifrarkæfa, mena de paté



lifrar·pylsa <f. -pylsu, -pylsur>: <CULIN> lifrarpylsa, mena de foagràs



liggja <ligg ~ liggjum | lá ~ lágum | legið>: jeure (estar ajagut)

        mér liggur á: tinc pressa

        mér liggur á meðali við tannpínunni: necessito (aviat) alguna cosa contra el mal de queixal



lind <f. lindar, lindir>: 1. (linditré) tell m
        2. (uppspretta) font f, deu f



linda·bleikja <f. -bleikju, -bleikjur>: truita f de rierol, truita f de fontana (peix Salmo fontinalis syn. Salvelinus fontinalis)



lind·á <f. -ár, -ár>: riu que neix d’una font o de fonts



lindar·vatn <n. -vatns, -vötn>: aigua f de font



lindi·fura <f. -furu, -furur>: avet m (arbre Abies alba)



lindi·tré <n. -trés, -tré>: tília f, tell m, til·ler m (qualsevol arbre del gènere Tilia)



lind·dýr <n. -dýrs, -dýr>: mol·lusc m

linna <linni ~ linnum | linnti ~ linntum | linnt>:

I. Personal. Objecte: <e-u>.

deixar de fer una cosa

♦ linna [ekki] látum: [no] deixar de fer xivarri

◊ þau linntu ekki látum fyrr en ég leyfði þeim að koma með: no van deixar de fer xivarri fins que els vaig permetre que hi vinguessin

II. Impersonal. Subjecte lògic: <e-u>.

cessar una cosa

◊ steypiregninu úr loftinu linnti: s'acabà la pluja que queia del cel

♦ linna [ekki] látum: [no] cessar el xivarri

◊ ekki linnti látum fyrr en <+ ind.> : el xivarri no va acabar fins que <+ ind.> 

lin-soðinn, -soðin, -soðið: passat -ada per aigua (forma de bullir ous)



lin-steiktur, -steikt, -steikt: poc fet -a (parlant de carn que es cuina, esp., a la brasa)



lipur, lipur, lipurt: 1. àgil 2. deferent, diplomàtic, hàbil

lirfa <f. lirfu, lirfur>:

<ZOOL> larva f

♦ lirfa fiðrildis: larva de papallona, eruga f

♦ vængjuð lirfa: nimfa f (→ nýmfa)

lirfu- <en compostos>:

<ZOOL> larval

lirfu·stig <n. -stigs, -stig>:

<ZOOL> estadi m larval

list <f. listar, listir>: art m,f

lista·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:

festival m de les arts

◊ listahátíð í Reykjavík: Festival de les Arts de Reykjavík

lista·kona <f. -konu, -konur>: artista f



lista·maður <m. -manns, -menn>: artista m & f



lista·safn <n. -safns, -söfn>: museu m d'art



lista·saga <f. -sögu, -sögur>: història f de l'art



lista·verk <n. -verks, -verk>: obra f d'art

        afsteypur listaverka: reproduccions d'obres d'art (en miniatura)



listaverka·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m d'art



list·fengi <n. -fengis, pl. no hab.>: habilitat f (o: destresa f) com a artista



listi <m. lista, listar>: llista f, llistat m



lita <f. litu, litur>: iris <m> (lithimna augans)



lita: tenyir

        það þarf að lita þetta: podria tenyir-me això?

litar·aft <n. -afts, pl. no hab.>:

color m,f de [la pell de] la cara, color m,f del cutis

litar·efni <n. -efnis, -efni>:

1. <GEN> pigment m

2. (matarlitur) [agent m] colorant m (additiu alimentari)

lit-blindur, -blind, -blint: daltònic -a



lit-filma <f.-filmur>: rodet de càmera fotogràfica de fotos en color



litið: supí de → líta ‘mirar’



lit-laus, lit-laus, lit-laust: incolor



litli, litla, litla <adj. formes febles>: petit -a

Litli·björn <m. Litlabjarnar (o: Litlabjörns), no comptable>:

<ASTRON> l'Óssa Menor, el Carro Petit (constel·lació Ursa minor)

litningur <m. litnings, litningar>:

cromosoma m

lit·ríkur, -rík, -ríkt: de gran colorit, de vius colors, bigarrat -ada

litunar·efni <n. -efnis, -efni>:

tint m, tintura f (substància per a tenyir)

litunar·gras <n. -grass, -grös>:

gerani m de bosc, peus m.pl de perdiu, rellotges m.pl de bosc , bec m de cigonya boscà (planta Geranium silvaticum)

litunar·jafni <m. -jafna, -jafnar>:

estel·lària deprimida (planta Lycopodium alpinum)

litunar·kollur <m. -kolls, -kollar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)



litunar·þistill <m. -þistils, -þistilar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

litur <m. litar, litir. Ac. pl. arcaic: litu>:

1. <GEN & andlitslitur & spilalitur> color m,f (GEN & color de la cara & coll de cartes de pòquer)

◊ liturinn á hrafninum er svartur: els corbs són de color negre

♦ andstæðir litir: colors oposats

♦ blandaðir litir: colors mesclats (o: barrejats)

♦ blár ~ rauður ~ grænn o.s.fr. að lit (o: blár ~ rauður ~ grænn o.s.fr. á litinn): de color blau ~ vermell ~ verd etc.

◊ fæturnir á snjótittlinginum eru svartir á litinn: les potes del sit blanc són de color negre

♦ bregða lit (o: skipta litum): canviar de color (tornar vermell o posar-se blanc)

♦ bregður lit: <LOC FIG> comença a fer fosca, es va fent fosc

♦ fallegur á litinn: de bons colors (de cara)

♦ hvernig er X á litinn?: de quin color és X?, quin color té X?

◊ hvernig er hárið á þér á litinn?: de quin color tens els cabells?

◊ hvernig er tómatur á litinn?: de quin color és una tomaca?

◊ hvernig eru augun í þér á litinn?: de quin color tens els ulls?

♦ vera fallegur á litinn: tenir bons colors

♦ fá [á sig] lit: agafar color, colrar-se

♦ <†> hafna sínum lit: trasmudar-se, tornar blanc, perdre els colors, empal·lidir

♦ heitir litir: colors càlids (p.e., el vermell, el groc)

♦ hreinleiki litar: saturació f d'un color

♦ hreinn litur: color saturat, color pur

♦ kaldir litir: colors freds (p.e., el blau, el verd)

♦ líkir litir: colors afins (→ skyldir litir)

♦ lýsa e-u dökkum litum: <LOC FIG> descriure una cosa amb tintes fosques

♦ missa lit: descolorir-se, perdre color[s]

♦ e-ð er farið að missa lit: una cosa ha començat a descolorir-se

♦ mjúkir litir: colors suaus

♦ samspil litanna: la interacció dels colors entre si

♦ setja lit á e-ð: <LOC FIG> acolorar un fet, donar color a un fet

♦ skyldir litir: colors afins

♦ styrkleiki litanna: la intensitat dels colors

♦ svara (o: gegna) lit: #1. <JOC DE CARTES> respondre amb el mateix color (en el joc del pòquer: respondre amb una carta del mateix coll a la carta que un altre jugador ha posat a la taula); #2. <LOC FIG> respondre amb la mateixa moneda, fer-n'hi una del mateix color

♦ svíkja lit: <JOC DE CARTES> no respondre amb el mateix color (en el joc del pòquer: no respondre amb una carta del mateix coll a la carta que un altre jugador ha posat a la taula)

♦ sýna lit á e-u: <LOC FIG> fer les primeres passes en una cosa, fer els primers esforços d'escomesa d'una cosa

♦ verpa litum: mudar de color (→ litverpast)

♦ hvernig er það á litinn?: de quin color és?

♦ mér líkar ekki liturinn: aquest color no m’agrada pas

♦ það er aðeins liturinn: <LOC FIG> de cafè només en té el color (tot parlant d'un cafè molt dolent)

♦ → aðallitur “color primari”

♦ → andstöðulitur “color oposat”

♦ → aukalitur “color secundari”

♦ → frumlitur “color primari”

♦ → fyllilitur “color complementari”

♦ → grunnlitur “color fonamental, color primari”

♦ → jarðlitur “color terrós”

♦ → millilitur “color intermediari”

♦ → olíulitur “color a l'oli”

2. (litunarefni) tint m (tintura, substància colorant emprada per a tenyir)

3. (kinnalitur) coloret m (cosmètic)

4. (matarlitur) colorant m (alimentari)

5. (litarefni) pigment m (substància colorant)

♦ litur sem leysist upp í vatni: pigment[s] que es dissol[en] en aigua

6. (vaxlitur) llapis m de cera

7. (trélitur) llapis m de colors

8. <†> (útlit, yfirbragð) aspecte m [exterior] (aparença, físic)

◊ lá gaf Lóðurr ok litu góða: Lóðurr els donà la sang i un bell aspecte

◊ lit hefur þú Gunnars ok læti hans: tens l'aparença (o: la cara?) i la veu d'en Gunnarr

◊ skipta litum: intercanviar-se les fesomies (bescanviar-se dues persones llurs aparences externes entre si, una creença força estesa a l'Edat Mitjana)

litur, lit, litt <adj.>:

colorat -ada, de color

♦ allavega litur: virolat, bigarrat

♦ hvernig er hesturinn litur?: de quin color és el cavall?

-litur, -lit, -litt <adj.. Sufixoide emprat en la formació d'adjectius que designen colors>:

-crom -a, -color

♦ → einlitur “monocrom”

♦ → hverflitur “iridiscent”

♦ → marglitur “policrom, multicolor”

♦ → mislitur “de diferents colors, bigarrat”

♦ → þrílitur “tricolor”

lit·verpast <-verpist ~ -verpumst | -verptist ~ -verptumst | -verpst>:

mudar de color, empal·lidir

lit·verpur, -verp, -verpt <adj.>:

mudat -ada de color, blanc -a [de cara], empal·lidit -ida, pàl·lid -a

◊ þá gjörðist konungur litverpur, og hugsanir hans skelfdu hann, og var sem mjaðmarliðir hans gengju sundur, og kné hans skulfu: el rei mudà de color, els seus pensaments l'aterrien, les juntures de les anques se li afluixaren i els genolls li picaven l'un amb l'altre

◊ þá varð Belsasar konungur mjög felmtsfullur og gjörðist litverpur, en fát mikið kom á stórmenni hans: el rei Baltasar s'espantà molt, mudà de color, i una gran consternació s'emparà dels seus prohoms

◊ lát eigi hugsanir þínar skelfa þig og gjörst eigi svo litverpur: que els teus pensaments no t'espantin pas ni mudis de color!

lit·þistill <m. -þistils, -þistilar>: safranó m (planta Carthamus tinctorius)

Líbanon <n. Líbanons, no comptable>:

Líban m

Líbani <m. Líbana, Líbanar>:

libanès m, libanesa f

líbanskur, líbönsk, líbanskt <adj.>:

libanès -esa

Líbýa <f. Líbýu, no comptable>:

Líbia f

Líbýu·búi <m. -búa, -búar>:

libi m, líbia f

Líbýu·forseti <m. -forseta, -forsetar>:

president m de Líbia

Líbýu·maður <m. -manns, -menn>:

libi m, líbia f

líbýskur, líbýsk, líbýskt <adj.>:

líbic -a

líða:

         líða á: passar, transcórrer (el temps)

líðast <líðst ~ líðumst | leiðst ~ liðumst | liðist>:

I. <personal>: 

1. (þolast) permetre's (tolerar-se, consentir-se)

◊ slíkt ætti ekki að líðast: una cosa així no s'hauria de permetre

2. (þjást) suportar-se (aguantar-se, sofrir-se)

II. <impersonal amb subjecte lògic en datiu>: 

1. consentir una cosa a algú, tolerar una cosa a algú (permetre o aguantar que hom faci una cosa que normalment no es tolera que es faci)

◊ henni líðst allt: li ho permeten tot, li ho consenten tot

◊ e-m líðst að <+ inf.>: aguantar-li a algú que <+ subj.>; consentir-li a algú que <+ subj.>

líf <n. lífs, líf>: vida f
        láta lífið: perdre la vida
        slakaðu á og njóttu lífsins: relaxa't i frueix de la vida
        svipta sig lífi [með e-u]: treure's la vida, llevar-se la vida (Val., Bal.), suïcidar-se [amb una cosa]
        tvöfalt líf: <FIG> doble vida
           eiga tvöfalt líf: menar una doble vida

líf·bein <n. -beins, -bein>:

pubis m, pentenill m

líf·brjótanlegur, -brjótanleg, -brjótanlegt <adj.>:

biodegradable

líf·eyrir <m. -eyris, lífeyrisgreiðslur>:

pensió f (de jubilació etc.)

♦ lífeyrir til eftirlifandi maka: pensió de viduïtat

lífeyris·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>:

1. <GEN> prestació f de la pensió f [de jubilació] (pagament de les pensions per part de l'estat)

♦ lífeyrisgreiðsla áður en eftirlaunaaldri er náð: prejubilació

2. (El pl. sol funcionar de pl. de lífeyrir) pensió f (quantitat rebuda mensualment en concepte de pensió)

lífeyris·sjóður <f. -sjóðs, -sjóðir>:

fons m de pensió (o: pensions) 

lífeyris·þegi <m. -þega, -þegar>:

pensionista m & f (perceptor de pensió o renda)

líf·fræði <f. -fræði, no comptable>:

biologia f

líf·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

biòleg m, biòloga f

líffæra-fræði <f>: anatomia



líffæra·gjöf <f. -gjafar, -gjafir>: donació f d'òrgans



líf·færi <n. -færis, -færi>: <ANAT> òrgan m

        brottnám líffæra: extirpació d’òrgans

        líffæra flutningur frá Íslandi til annarra landa: exportació d’òrgans (per a transplantaments) d’Islàndia a d’altres països

líf·gas <n. -gass, no comptable>:

biogàs m

líf·hvati <m. -hvata, -hvatar>:

enzim m

líf-legur, -leg, -legt: viu, vívid, animat

líf·massi <m. -massa, no comptable>:

biomassa f

líf-rænn, -ræn, -rænt: orgànic



lífs-hætta <f>: perill de mort

lífs·fræði <f. -fræði, no comptable>:

variant de → líffræði ‘biologia’

lífs·reynsla <f. -reynslu, no comptable>:

experiència f vital, experiència f de la vida

líf·stykki <n. -stykkis, -stykki>:

cotilla f, corset m (Bal.) 

lífs·undirstaða <f. -undirstöðu, pl. no hab.>:

fonament m de la vida, base f de la vida

lífs·viðurværi <n. -viðurværis, no comptable>:

subsistència f (forma de guanyar-se la vida una persona, una família)

♦ hafa lífsviðurværið [sitt] af e-u: guanyar-se la vida amb una cosa, <FAM> guanyar-se les garrofes amb una cosa

♦ missa lífsviðurværið sitt: perdre la forma de guanyar-se la vida

lík <n>: cadàver



líka <adv.>: també



líka: agradar

        mér líkar við hann / hana: m’agrada (ell / ella)

        þetta líkar mér: (això) m’agrada

        þetta líkar mér ekki: (això) no m’agrada

        mér líkar þetta ekki: (això) no m’agrada



líkami <m.líkamar>: cos



líkams·hár <n. -hárs, -hár>: pèl m
        eyða líkamshári: depilar-se
           eyða líkamshárum af e-u: depilar-se els pèls de...



líkams-losti <m.-lostar>: plaer carnal, lascívia, luxúria

líkams·lús <f. -lúsar, -lýs>:

poll m del cos, poll m dels vestits (insecte Pediculus humanus var. corporis sive vestimentorum)

líkams·vessi <m. -vessa, -vessar>:

<MED> fluid m corporal (secreció corporal)

lík-brennsla <n>: incineració (de cadàver)



líkbrennslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>: forn crematori



líkbrennslu-stofa <f.-stofur>: crematori



lík·hús <n. -húss, -hús>: dipòsit m de cadàvers, morgue f

líkindi <n.pl líkinda>:

versemblança f, probabilitat f

♦ að líkindum: versemblantment

líking <f. líkingar, líkingar>: 1. (myndhvörf) metàfora f
           föst líking: metàfora [esdevinguda] fixa
        2. <RELIG> paràbola f
           tala (o: mæla) í líkingum: parlar en paràboles
        3. (samlíking, viðlíking) símil m (figura d'estil)
        4. (líki) forma f
           í líkingu dúfu: sota la forma d'un colom
        5. (samræða) conformitat f
           í líkingu við e-ð: de conformitat amb..., conformement a..., d'acord amb...
        6. (samsvörun, hliðstæða) analogia f (semblança entre dues coses)
        7. <MAT = jafna> equació f
           annarrar gráðu líking: equació de segon grau
           annars stigs líking: equació de segon grau



líkingar·legur, -leg, -legt: (byggður á hliðstæðum): analògic -a



líkingar·orð <n. -orðs, -orð>: expressió f metafòrica



líkinga·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: càlcul m d'equacions

líkingar·saga <f. -sögu, -sögur>:

(allegóría, táknsaga) al·legoria f

líkjör <m. líkjörs, líkjörar>: licor m



lík·kista <f. -kistu, -kistur>: taüt f,m, caixa f [de morts], baül m (Emp.), bubul m (Mall., ekki ritm./no lit.)

líkkistu·fjöl <f. -fjalar, -fjalir>:

post f de taüt (cadascuna de les posts de què és fet un taüt)

lík·klæði <n.pl -klæða>: (líkhjúpur) mortalla f
        Tórínó-líkklæðið: el Sant Sudari
        líkklæðið frá Tórínó: el Sant Sudari

lík·lega <adv.>:

problablement, versemblantment

líkneski <n. líkneskis, líkneski>:

estàtua f (imatge entallada, a la llengua antiga sovint d'un déu pagà)

◊ ...og hefir hann líkneski Þórs í pungi sínum af tönn gert: i a dins la seva bossa hi duu [amagada] una estatueta del déu Tor, feta de dent [de morsa]

lík·skoðun <f. -skoðunar, -skoðanir>:

autòpsia f

lík·unnandi <m. -unnanda, -unnendur>:

necròfil m, necròfila f (♦ → náriðill “íd.”)

lík·þorn <n. -þorns, -þorn>:

ull m de poll

lík·þrá <f. -þrár, no comptable>:

lepra f, llebrosia f, mesellia f

lík·þrár, -þrá, -þrátt <adj.>:

leprós -osa, llebrós -osa, mesell -a

lím·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: col·lagen m

lín·arfi <m. -arfa, -arfar>:

estel·lària deprimida (planta Stellaria borealis syn. Stellaria calycantha)

líning <f. líningar, líningar>: (fremsti hluti skyrtuermar) puny m (de camisa)



lín·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: midó m (per a roba)

línu·maður <m. -manns, -menn>:

<FUTBOL> linier m, jutge m de línia

líparít <n. líparíts, líparít>:

<GEOL> liparita f