© Macià Riutort i Riutort, 1998

m.a.: 1. abrev. de meðal annars “entre d’altres [coses]”
	2. abrev. de meðal annarra “entre d’altres”

Madríd <f. Madrídar, no comptable>:

Madrid m

◊ göngutúr (o: gönguferð) um miðborg Madrídar: un passeig pel centre de Madrid

Madrídingur <m. Madrídings, Madrídingar>:

madrileny m, madrilenya f, madridenc m (Mall.), madridenca f (Mall.)

maðra <f. möðru, möðrur>:

quallallet m (qualsevol planta del gènere Galium)

♦ → anganmaðra “espunyidella d'olor”

♦ → flækjumaðra “espunyidella de bardissa”

♦ → gulmaðra “espunyidella groga”

♦ → krossmaðra “espunyidella boreal”

♦ → krókamaðra “apegalós”

♦ → mjúkmaðra “espunyidella blanca”

♦ → stjörnumaðra “creuera”

maður <m. manns, menn. Plural amb article: mennirnir>: home m
	taka fram hjá manni sínum: enganyar el seu marit, ésser infidel al seu marit

mafískur, mafísk, mafískt: <GEOL> màfic -a
	mafísk berg: roques màfiques

maga·belti <n. -beltis, -belti>:

faixa f (peça de vestir)

maga·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: <MED> gastritis f

maga·krampi <m. -krampa, -krampar>: espasme m estomacal, recargolament m de tripes, convulsió f estomacal

maga- og garna·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: gastroenteritis f, enterogastritis f

maga- og þarma·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: gastroenteritis f, enterogastritis f

maga·poki <m. -poka, -pokar>: motxilla f porta-bebès

maga·sár <n. -sárs, -sár>: úlcera [gàstrica]

maga·veikindi <n.pl -veikinda>: 1. desordre m gastrointestinal (designació familiar genèrica de malalties com ara la colitis, restrenyiment/diarrea, gastroenteritis i pancreatitis
	2. indisposició f d'estómac

maga·veikur, -veik, -veikt: indisposat -ada de l’estómac (amb mal de panxa i diarrea)
		ég er magaveikur ~ magaveik: tinc una indisposició d'estómac

maga·verkur <m. -verkjar, -verkir>: mal m de panxa, mal m de ventre, dolor m d'estómac

Magdeburg <f. Magdeburgar, no comptable>:

Magdeburg f

♦ hálfkúlur Magdeburgar: <FÍS> hemisferis m.pl de Magdeburg

Magðalena <f. Magðalenu, no comptable>:

Magdalena f (ginecònim, nom de dona)

magi <m. maga, magar>: 1. estómac m
		á fastandi maga: en dejú
	2. ventre m
		ég hef aldrei fundið fyrir barni í maga: mai no havia sentit un infant dins el ventre [de sa mare] (tocant-li el ventre mentre l'infant es mou)

magn <n. magns, mögn>: 1. (fjöldi) quantitat f
	2. (massi) massa f (quantitat no individualitzable)
	3. (afl, kfaftur) força f
		af magni: amb totes les seves forces

magnaður, mögnuð, magnað <adj.>:

1. (öflugur) poderós -osa (puixant)

2. (yfirþyrmandi, dásamlegur) excepcional  (fenomenal, totalment aclaparador o meravellós, superb)

◊ magnaður fagnaður: una grandiosa alegria

◊ og þér eruð mögnuð kona!: i vós sou una gran dona!

♦ það er magnað!: això és grandiós!

3. (frábær, stórfenglegur) fantàstic -a  (magnífic, increïblement bo)

♦ þessir mögnuðu listamenn: aquests magnífics artistes

4. (framúrskarandi) excel·lent  (destacat, que sobresurt)

magn·afsláttur <m. -afsláttar, pl. no hab.>: descompte m (o: rebaixa f) per quantitat

magn·bundinn, -bundin, -bundið: quantitatiu -iva

magnesía <f. magnesíu, magnesíur>:

<MED> magnèsia f

♦ brennd magnesía: magnèsia calcinada (→ glædd magnesía)

♦ brædd magnesía: magnèsia hidratada  (hidròxid de magnesi)

♦ glædd magnesía: magnèsia calcinada, magnèsia anhidra  (òxid de magnesi)

♦ létt glædd magnesía: magnèsia [calcinada] lleugera, magnèsia francesa, magnèsia ordinària 

♦ þung glædd magnesía: magnèsia [calcinada] pesant, magnèsia anglesa

♦ hvít magnesía: magnèsia alba (carbonat de magnesi hidratat)

magnesín <n. magnesíns, no comptable>:

magnesi m (metall Mg)

magnesíum <n. magnesíums, no comptable>:

magnesi m (metall Mg)

magnesíum·hýdroxíð <n. -hýdroxíðs, -hýdroxíð>:

1. <QUÍM> hidròxid m de magnesi

2. <MED> magnèsia f

♦ vötnuð magnesíumhýdroxíð: hidròxid m de magnesi hidratat, magnèsia hidratada (Mg(OH)2)

magnesíum·karbónat <n. -karbónats, no comptable>:

<QUÍM> carbonat m de magnesi (MgCO3)

magnesíum·oxíð <n. -oxíðs, -oxíð>:

1. <QUÍM> òxid m de magnesi

2. <MED> magnèsia f

♦ vatnsfrítt magnesíumoxíð: òxid m de magnesi anhidre, magnèsia anhidra (MgO)

magnesíum·súlfat <n. -súlfats, -súlföt>:

<QUÍM> sulfat m de magnesi (MgSO4)

♦ sjövatnað magnesíumsúlfat (o: magnesíumsúlfat, heptahýdrat): sulfat de magnesi heptahidrat

♦ vatnsfrítt magnesíumsúlfat: #1. <QUÍM> sulfat de magnesi anhidre. #2. <MED sem hægðalyf> sal f d'Epsom (com a laxant) (→ Epsomsalt)

magn·laus, -laus, -laust: desmaiat -ada (exhaust, molt feble, totalment retut, sense forces)

magn·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>: desmai m (estat de gran exhauriment o feblesa)

Magrib <n. Magribs, no comptable>:

<GEOG> el Magrib m ( المغرب )

maí <m. maí (o: <†>  maís), maímánuðir>:

maig m

maí·epli <n. -eplis, -epli>:

podofil indi (planta Podophyllum hexandrum)

maí·kolla <f. -kollu, -kollur>: moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

maís <m. maíss, no comptable>: blat m de moro, blat m de les Índies (Mall.), blat m dindi (Men.), moresc m (Tarr.), dacsa f (Val.)

maí·síld <f. -síldar, -síldar; pl. no hab.>:

guerxa f (peix Alosa alosa)

maís·kólfur <m. -kólfs, -kólfar>: panotxa f, panolla f (Val.), espiga f de dacsa, pinya f de blatdindi (Men.)

maís·mjöl <n. -mjöls, no comptable>: 1. farina f [fina] de blat de moro, maizena® f
	2. <CULIN = matarréttur úr maísmjöli> polenta f (farina de blat de moro, cuita en aigua bullent)

maísmjöl·grautur <m. -grautar, -grautar>: <CULIN> polenta f

maís·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de blat de moro, oli m de blat de les Índies (Mall.)

maís·sterkja <f. -sterkju, no comptable>: fècula f de blat de moro

maí·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: moixernó m (bolet Calocybe gambosa)

majónes <n. majónes, no comptable>: maonesa f
	létt majónes: maonesa light

maki <m. maka, makar>: cònjuge m (marit & muller)

makindi <n.pl makinda>: confort m

makk <n. makks, pl. no hab.>:

complot m, conjura f

makka <makka ~ mökkum | makkaði ~ mökkuðum | makkað ║ e-ð saman>:

tramar una cosa, maquinar una cosa

◊ þeir eru að makka e-ð saman: n'estan tramant alguna

makki <m. makka, makkar>:

(ljónsmakki & hestmakki) crinera f (de cavall i de lleó)

makkarónískur, makkarónísk, makkarónískt: macarrònic -a
	makkarónísk latína: llatí macarrònic
	makkarónískur kveðskapur: poesia macarrònica

makkarónur <f.pl makkaróna>: macarrons m.pl

mak·legur, -leg, -legt: just -a, ben merescut -uda

makríl·háfur <m. -háfs, -háfar>: solraig m, salroig m (Bal.), tauró-talp blau (peix Isurus oxyrhinchus syn. Isurus glaucus)

makríli <m. makríla, makrílar>: → makríll “verat”

makríll <m. makríls, makrílar>:

1. verat m, verdet m (Mall.) (peix Scomber scombrus)

2. spænskur makríll: verat m d'ulls grossos, gallimó m (Tarr.), bísol m (Val.), bis m (Mall., Men.) (peix Scomber japonicus syn. Pneumatophorus colias syn. Scomber colias)

makró·bíótískur, -bíótísk, -bíótískt <adj.>:

macrobiòtic -a

♦ makróbíótískt fæði: dieta macrobiòtica 

♦ makróbíótísk matargerðarlist: cuina macrobiòtica

♦ makróbíótískt mataræði: règim macrobiòtic

makró·seísmískur, -seísmísk, -seísmískt <adj.>:

<GEOL> macrosísmic -aa

♦ makróseísmískt svæði: àrea macrosísmica

malakít <n. malakíts, malakít steinar>:

<GEOL> malaquita f

mala·múkki <m. -múkka, -múkkar>:

fulmar àrtic (ocell Fulmarus glacialis)

malar·auðn <f. -auðnar, -auðnir>:

desert m de grava [i pedres]

malari <m. malara, malarar>:

1. <GEN> moliner m, molinera f 

2. ♦ malarinn og kona hans: heura f de terra (planta Glechoma hederacea)

mal·bik <n. -biks, no comptable>: 1. asfalt m
	2. (malbiksslitlag) [ferm m] asfaltat m (ferm d'asfalt, capa d'asfalt sobre la calçada)
		malbik endar: l'asfaltat acaba (la carretera passa a pista)

mal·bikaður, -bikuð, -bikað: asfaltat -ada

Maljorka <Maljorku (o: Maljorka)>: Mallorca f
	á Maljorku: a Mallorca (sovint es retroba indeclinat: á Majorka o á Mallorka)

maljorkískur, maljorkísk, maljorkískt: mallorquí -ina

Maljorku·búi <m. -búa, -búar>: mallorquí m, mallorquina f

maljorkska <f. maljorksku, no comptable>: mallorquí m (dialecte de Mallorca)

maljorkskur, maljorksk, maljorkskt: mallorquí -ina

malt <n. malts, no comptable>: malta f, malt m (ordi germinat i assecat, preparat per a fer-ne la cervesa o el whisky)

Malta <f. Möltu, no comptable>:

Malta f

maltneska <f. maltnesku, no comptable>:

maltès m (llengua maltesa)

maltneskur, maltnesk, maltneskt <adj.>:

maltès -esa

Malt·verji <m. -verja, -verjar>:

maltès m, maltesa f (→ Möltumaður)

malt·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

maltès -esa f (→ maltneskur, maltnesk, maltneskt)

malt·viskí <n. -viskís, -viskí>: whisky m de malta (o: de malt)

malt·öl <n. -öls, no comptable>: maltöl, cervesa negra dolça i sense alcohol

mal·urt <f. -urtar, -urtir>: 1. (fjaðra) donzell m (planta Artemisia absinthum)
	2. (búrót) altimira f, artemisa f, herba f dels cent gustos, artemega f, artemenya f (planta Artemisia vulgaris)
	3. kínversk malurt: altimira f anual, altimira xinesa (planta Artemisia annua) (→ sumarmalurt)

malva <f. mölvu, mölvur>:

malva f  (nom col·lectiu per a les plantes del gènere Malva)

mandarína <f. mandarínu, mandarínur>: mandarina f

mandarínu·tré <n. -trés, -tré>: mandariner m (arbre Citrus reticulata)

mandla <f. möndlu, möndlur>: ametlla f, aumetlla f (Tarrag., ekki ritm./no lit.), armela f (Val.), ametla f (Bal.: ritm./lit.), metla f (Bal., ekki ritm./no lit.)

mangan <n. mangans, no comptable>:

manganès m (metall Mn)

manna <n. mannas, no comptable>: <RELIG> manna f, maina f, mannà m

manna·askur <m. -asks, -askar>: freixe m de flor (arbre Fraxinus ornus)

manna·grjón <n. -grjóns, -grjón>: panís m, mill italià, dacsa vera (fruit de la planta Setaria italica) (→ kólfhirsi; → refaskott)

manna·munur <m. -munar, pl. no hab.>:

diferència f (o: diferències f.pl) entre dos homes (de força, de poder, de riquesa, de posició social etc.)

♦ gera sér engan mannamun: <LOC FIG> no fer distincions en el tracte  (tractar tothom per igual, sense mirar la seva condició o el seu estatus socials)

manna·spóluormur <m. -spóluorms, -spóluormar>: ascàride f de l'home, àscaris f de l'home (helmint intestinal Ascaris lumbricoides)

mann·blendni <f. -blendni, no comptable>: sociabilitat f

mann·dómur <m. -dóms, no comptable>:

1. (manneðli) humanitat f (condició humana, allò que defineix la natura humana)

2. (karlmennska) homenia f, virilitat f (masculinitat)

♦ komast til manndóms: <LOC FIG> fer-se home

mann·drápari <m. -drápara, -dráparar>:

homicida m & f

mannerfðamengis·áætlun <f. -áætlunar, no comptable>:

projecte m del genoma humà (→ genamengisáætlun)

◊ mannerfðamengisáætlunin: el projecte del genoma humà

mann·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> sacrifici humà

mannfræði·skor <f. -skorar, -skorir: 

departament m d'antropologia (a universitat)

mann·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:

brivall m, malànima m, bergant m, coquí m, canalla m

mann·rán <n. -ráns, -rán>: segrest m (rapte de persona)

mann·ræningi <m. -ræningja, -ræningjar>: segrestador m, segrestadora f

manns·barn <n. -barns, -börn>:

persona f

♦ þetta veit hvert mannsbarn: <LOC FIG> això ho sap tothom

♦ á hvert mannsbarn: per persona, per cap

◊ fiskneysla á Spáni er mest í Astúríuhéraði eða 35,2 kíló á hvert mannsbarn: el major consum de peix a Espanya es localitza a la regió d'Astúries, amb 35,2 quilos de peix per cap

manns·hvarf <n. -hvarfs, -hvörf>: desaparició f de persona

manns·líf <n. -lífs, -líf>:

vida humana

mann·virki <n. -virkis, -virki>: construcció f, edificació f (pont, edifici de qualsevol mena, instal·lacions etc.)

mann·tafl <n. -tafls, -töfl>:

joc m d'escacs (→ skáktafl) (conjunt d'escaquer i peces)

mann·tal <n. -tals, -töl>: cens m

mann·tetur <n. -teturs, -tetur>:

pobre desgraciat

mannvistar·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

(mannræn landafræði) geografia humana

mann·vonska <f. -vonsku, no comptable>:

maldat f

manorkískur, manorkísk, manorkískt: menorquí -ina

manorkskur, manorksk, manorkskt: menorquí -ina

mara <f. möru, mörur>: malson m

marengs <m. marengs, marengsar>: <CULIN> merenga f

marens <m. marens, marensar>: <CULIN> merenga f
	súkkulaðikaka með marens: pastís de xocolata amb merenga

marens·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>: <CULIN> llet merengada

marg·falda <-falda ~ -földum | -faldaði ~ -földuðum | -faldað ║ e-ð>: multiplicar una cosa
	margfalda með þremur: multiplicar per tres

marg·hleypa <f. -hleypu, -hleypur>: revòlver m (arma)

Margrét <f. Margrétar, no comptable>:

Margarida f, Margalida f (Mall.) (ginecònim, nom de dona)

marg·slunginn, -slungin, -slungið: complicat -ada (sinuós, complex)

marg·tyngdur, -tyngd, -tyngt <adj.>: políglota

marg·tyngi <n. -tyngis, -tyngi>: multilingüisme m

margur, mörg, margt: 1. mant -a, diversos, més d’un
	2. margir, margar, mörg <pl.>: molts moltes
		jafn margir... og...: tants [de]... com...
		aldrei jafn margir [eru] að læra ensku í grunnskóla og nú: mai tants no han fet anglès a primària com ara
	3. hve margir, hve margar, hve mörg: <pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?
	3b. hversu margir, hversu margar, hversu mörg: < pron. interrog.> quants [de]...? ~ quantes de...?

margvís·legur, -leg, -legt: divers -a

mar·hnútur <m. -hnúts, -hnútar>: 1. escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar [d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)
	2. græni marhnútur: escorpí marí (o: de mar) de pues llargues (peix Taurulus bubalis)

mar·ígull <m. -íguls, -íglar>: 1. eriçó m de mar, garota f, vogamar m
	2. stóri marígull: garota f de fons atlàntica (equinoderm Echinus esculentus)

maríu·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>:

marieta f, poriolet m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.) (designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella)

maríubjöllu·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] coccinèl·lids m.pl

maríu·brá <f. -brár, -brár>:

cost m (Mall., Men.) (planta Tanacetum balsamita syn. Chrysantemum balsamita)

maríu·depla <f. -deplu, -deplur>:

marieta f de set punts, vaqueta f de Sant Antoni (Val.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.), poriolet m [vermell] (Mall.) (insecte Coccinella septempunctata)

maríu·diskur <m. -disks, -diskar>: xelet m, xel m (mol·lusc Chlamys opercularis)

maríu·erla <f. -erlu, -erlur>: cuereta blanca, saig m (Mall.), titina f (Mall.), xàtxero m (Mall.), cueta blanca (Val.) (ocell Motacilla alba)

maríu·hæna <f. -hænu, -hænur>:

marieta f, poriolet m [vermell] (Mall.), bovet m del Bon-Jesús (Mall.) (designació genèrica dels insectes del gènere Coccinella, i, de manera especial, Coccinella septempunctata)

maríuhænu·systir* <f. -systur, -systur>:

poriol m [llentrisquer] (Mall.) (insecte Lachnaia vicina)

maríu·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.) (planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·lilja <f. -lilju, -liljur>:

assutzena f, lliri blanc, assussena f (Mall.) (planta Lilium candidum)

maríu·skata <f. -skötu, -skötur>:

rajada f de cua espinosa (peix Bathyraja spinicauda)

maríu·vafklukka <f. -vafklukku, -vafklukkur>:

corretjola f, corriola blanca (Mall.), corriola f mascle (Men.) (planta Calystegia sepium syn. Convolvulus sepium)

maríu·vöndur <m. -vandar, -vendir>:

1. genciana f (gènere de plantes Gentiana)

2. gencianeta f dels Pirineus (planta Gentianella campestris)

marjoram <n. marjorams, no comptable>:

<CULIN & BOT> marduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana & condiment culinari)

◊ ferskt, saxað marjoram: moraduix fresc trinxat

mark <n. marks, mörk>:

1. (merki) marca f (senyal)

♦ e-ð er til marks um e-ð: <LOC FIG> una cosa és senyal de..., una cosa fa la impressió de...  (és prova o indicatiu d'una altra)

♦ setja [sitt] mark á e-ð: posar la seva marca a una cosa

♦ hafa e-ð til marks [um það]: guiar-se per una cosa [en un afer]

◊ og hafið þetta til marks: i això us servirà de senyal (que això us serveixi d'indicació)

2. (eyrnamark) marca f auricular (feta o posada a l'orella d'una ovella per reconèixer-la com a pròpia)

♦ taka mark á e-m: <LOC FIG> prendre's algú seriosament (no dubtar pas del que diu o ha dit, creure'l)

♦ taka mark á e-u: <LOC FIG> fer cas d'una cosa  (donar la deguda importància a una cosa)

♦ taka ekki mark á e-u: <LOC FIG> fer cas omís d'una cosa 

3. <FIG> marca f, empremta f

◊ langvarandi skortur hefur sett mark sitt á hann: les llargues privacions li han deixat marca

♦ setja sitt mark á e-ð ~ e-n: <LOC FIG> deixar la seva empremta en una cosa ~ en algú

4. (mynteining) marc m (unitat monetària)

♦ finnskt mark: marc finlandès

♦ þýskt mark: marc alemany

♦ þýsk mörk: marcs alemanys

5. (takmark, markmið) objectiu m (meta, fi, finalitat)

♦ keppa að e-u marki: perseguir una meta, perseguir un objectiu, maldar per atènyer una meta

♦ leggja sitt af mörkum til e-s: <LOC FIG> contribuir a un fi (aportar-hi el seu granet de sorra)

◊ leggðu þitt af mörkum núna!: contribueix-hi ara!

♦ leggja e-ð af mörkum til e-s: <LOC FIG> contribuir a un fi amb una cosa

◊ leggja e-ð af mörkum til almannaheilla: contribuir al bé general amb quelcom

6. (endamark, endir) meta f (fi de cursa)

♦ komast í mark: arribar a la meta

7. (skotskífa) rodella f, blanc m (fitó, diana)

♦ hitta í mark: donar en el blanc, fer diana, endevinar el blanc (Mall.) 

♦ skjóta í mark: disparar al blanc

♦ skjóta til marks: disparar al blanc

8. <ESPORT> porteria f

◊ knötturinn fór í mark: la pilota va entrar dins la porteria

♦ skora mark: <LOC> fer un gol, marcar un gol

◊ leiknum lauk með einu marki gegn tveim: el partit va acabar u a dos

◊ Rússar sigruðu Íslendinga með tveimur mörkum gegn engu: els russos van guanyar els islandesos per dos a zero

9. (stig, þrep, punktur) punt m (nivell, límit)

♦ að nokkru marki: fins a un cert punt  (→ að nokkru leyti, að sumu leyti)

♦ að vissu marki: fins a un cert punt  (→ að vissu leyti)

♦ [framar] að því marki sem...: fins al punt que... 

♦ að því marki sem nauðsynlegt er til að...: fins allà on sigui necessari per a... 

♦ → bræðslumark “punt de fusió”

♦ → daggarmark “punt de rosada”

♦ → frostmark “punt de congelació”

♦ → olíumark “nivell de l'oli”

♦ → suðumark “punt d'ebullició”

♦ → uppgufunarmark “punt d'evaporació”

10. mörk <n.pl marka>: (takmörk, endimörk & FIG) límit[s] m.[pl] (punt màxim assolible o permès)

♦ → lánamörk “límit de crèdit”

markaðs- <en compostos>:

de mercat

markaðs·búskapur <m. -búskapar, no comptable>:

economia f de mercat

markaðs·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geografia f comercial, geomàrqueting m, marketing geography f

markaður <m. markaðar, markaðir>:

mercat m

mark·greifi <m. -greifa, -greifar>:

1. <GEN> marquès m

2. <HIST> marcgravi m

markgreifa·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:

1. <GEN> marquesat m

2. <HIST> marcgraviat m

markgreifa·frú <f. -frúar, -frúr>:

1. <GEN> marquesa f

2. <HIST> marcgràvia f

mark·lína <f. -línu, -línur>:

<ESPORT> línia f de meta

mark·maður <m. -manns, -menn>:

<ESPORT> porter m

mark·teigur <m. -teigs, -teigir (o: -teigar) >:

<ESPORT> àrea f de meta, àrea f de porteria, zona f de gol

mark·mið <n. -miðs;, -mið>: fi m, objectiu m

mark·tækur, -tæk, -tækt: rellevant, significatiu -iva
	marktækur munur: <ESTAD> diferència significativa
	minnsti marktækur munur : <ESTAD> [prova f de] menor diferència significativa

Markús Antoníus <m. Markúsar Antoníusar>:

Marc Antoni (nom d'home)

mark·verður, -verð, -vert: important
	hvað er hér markvert að sjá?: què hi ha aquí que pagui la pena de veure?

mark·vörður <m. -varðar, -verðir>:

<ESPORT> porter m (→ markmaður)

marmara·brjóstmynd <f. -brjóstmyndar, -brjóstmyndir>:

bust m de marbre (representació pictòrica o escultòrica feta de marbre)

♦ marmarabrjóstmynd af e-m: bust de marbre d'algú

Marmara·haf <n. -hafs, no comptable>:

<GEOG> Mar f de Màrmara

marmara·skata <f. -skötu, -skötur>: tremolor <m>, tremoló <m>, vaca morena (peix Torpedo marmorata)

marmara·stytta <f. -styttu, -styttur>:

estàtua f de marbre 

♦ marmarastytta af e-m: estàtua de marbre d'algú

marmari <m. marmara, no comptable>:

marbre m 

marmelaði <n. marmelaðis, no comptable>:

1. <GEN> melmelada f

2. (appelsínumarmelaði) melmelada f de taronja (especificatització del terme)

marmilaði <n. marmilaðis, no compotable>:

variant de → marmelaði “melmelada”

mar·nögl <f. -naglar, -neglur>:

1. (ónix, naglsteinn) ònix m (Bíblia de Montserrat)

◊ tak þér ilmjurtir, balsam, marnögl (šə'ħēlεþ, שְׁחֵלֶת) og galbankvoðu, ilmjurtir ásamt hreinu reykelsi. Skal vera jafnt af hverju: pren aromes: estorac, ònix, gàlban d'olor[, espècies aromàtiques] i encens pur; totes elles en parts [i pes] iguals

2. (raf) ambre m (Schökel)

◊ tak þér ilmjurtir (qaħ-ləkā sammīm קַח-לְךָ סַמִּים), balsam (nā'ŧāφ נָטָף), marnögl (šə'ħēlεθ, שְׁחֵלֶת) og galbankvoðu (ħεlbə'nāh חֶלְבְּנָה), ilmjurtir (sammīm סַמִּים) ásamt hreinu reykelsi (ləvo'nāh zak'kāh לְבֹנָה זַכָּה). Skal vera jafnt af hverju: procura't en quantitats iguals aquests perfums: reïna aromàtica, ambre i gàlban (? Schökel: “significat desconegut”), perfums i encens pur

Marokkó <n. Marokkó, no comptable>:

el Marroc m

Marokkó·búi <m. -búa, -búar>:

marroquí m, marroquina f (→ Marokkómaður)

Marokkói <m. Marokkóa, Marokkóar>:

marroquí m, marroquina f (→ Marokkómaður)

Marokkó·konungur <m. -konungs, -konungar>:

rei m del Marroc

Marokkó·maður <m. -manns, -menn>:

marroquí m, marroquina f

marokkóskur, marokkósk, marokkóskt <adj.>:

marroquí -ina

mars <m. mars, marsar (o: marsmánuðir)>:

març m

mars <m. mars, marsar>:

<MÚS> marxa f (composició musical)

◊ ‘tyrkneski marsinn’ eftir Mozart: la ‘marxa turca’ de Mozart

mars·vaxsveppur <m. -vaxsvepps, -vaxsveppar (o: -vaxsveppir)>: llenega f de primavera, marçot m (bolet Hygrophorus marzuolus)

marsi <m. marsa, marsar>: escorpí marí [d'espines curtes], escorpí m de mar [d'espines curtes] (peix Myoxocephalus scorpius)

mar·stirnir <m. -stirnis, -stirnar>: ciclotona f de Brauer (peix Cyclothone braueri)

mar·tröð <f. -traðar, -traðir>: malson m

masi <m. masa, masar>: macís m, flor f de [nou] moscada, macis f (aril del fruit de la nou moscada)

massa* <f. mössu, mössur>:

<CULIN & RELIG JUD> maçà f (מַצָּה) (fl./pl.: maçàs og/i maçot) 

matar·áhöld <n.pl -áhalda>: coberts m.pl

matar·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

safata f

matar·birgðir <f.pl -birgða>:

provisions f.pl, vitualles f.pl, queviures m.pl, reserves f.pl d'aliments

matargerðar·list <f. -listar, -listir>:

cuina f, gastronomia f (art culinària, conjunt de plats propis d'una contrada, un país etc.)

♦ makróbíótísk matargerðarlist: cuina macrobiòtica

♦ maljorksk matargerðarlist: cuina mallorquina

matargerðar·mál <n. -máls, -mál>: llenguatge culinari, llengua f de la cuina

matar·ílát <n. -íláts, -ílát>:

recipient m per a menjar[s]

matar·lím <n. -líms, -lím>: <CULIN> gelatina f

matar·sódi <m. -sóda, no comptable>: bicarbonat m de sodi, bicarbonat sòdic, E-500(II) m

matar·stóll <m. -stóls, -stólar>: trona f (per a infants)
	matarstóll fyrir ungbörn: trona f per a infants [petits]

mat·borð <n. -borðs, -borð>: taula f de menjar

mat·fórn <f. -fórnar, -fórnir>:

<RELIG> oblació f (ofrena vegetal, això és, de pa, vi, oli i d'altres menjars fets amb vegetals)

◊ sláturfórnir og matfórnir: sacrificis i oblacions

mat·prjónn <m. -prjóns, -prjónar. Empr. hab. en pl.>:

bastonet m (emprat hab. en pl.), palillo m (cast. ekki ritm./no lit.; emprat hab. en pl.)

♦ borða með matprjónum: menjar amb bastonets

mat·reiða <-reiði ~ -reiðum | -reiddi ~ -reiddum | -reitt ║ e-ð>: cuinar una cosa, fer una cosa (complement = plat culinari)

matreiðslu·bók <f. -bókar, -bækur>: llibre m de cuina

matreiðslu·rjómi <m. -rjóma, no comptable>: nata f de cuina, nata f de (o: per) cuinar, nata culinària (nata fresca líquida per a cuinar-hi, no per a muntar-la)

mat·salur <m. -salar, -salir>: menjador m

mat·seðill <m. -seðils, -seðlar>: carta f (de restaurant, del menú)
	má ég fá matseðilinn? que podria dur-me la carta?

mat·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>: cullera f

matsölu·staður <m. -staðar, -staðir>: restaurant m, fonda f
	ég er að leita að matsölustað: estic buscant un restaurant (o: una fonda)

Matthías <m. Matthíasar, no comptable>:

Macià m (andrònim)

matur <m. matar, matar>: menjar m
	búa til matinn: preparar el menjar, fer el menjar
	hvar get ég fengið ítalskan / spænskan / katalanskan mat?: On podríem trobar menjar italià / espanyol / català?
	kaupa í matinn: fer la compra
	laga matinn: preparar el menjar, fer el menjar
	staðgóður matur: menjar complet (sòlid, fet amb diferents menes d'aliments)

mat·vandur, -vönd, -vant <adj.>:

(kræsinn) llamenc -a, llefec -ega, llefuc -uga (Lleida), triat -ada [en el menjar] (Mall., Men.)

mat·vara <f. -vöru, -vörur>: queviures m.pl (productes alimentaris)

matvæla- <en compostos científics>:

bromato-, bromat-, dels aliments

matvæla·fræði <f. -fræði, no comptable>:

bromatologia f

matvæla·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

bromatòleg m, bromatòloga f

mat·væli <n.pl -væla>: comestibles m.pl, aliments m.pl

matvöru·búð <f. -búðar, -búðir>: botiga f [de queviures], supermercat m

matvöru·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: botiga f [de queviures], supermercat m

mauk <n. mauks, no comptable>: mauk, mena de compota de fruita (p.e., pomes)

mauk·sjóða <-sýð ~ -sjóðum | -sauð ~ -suðum | -soðið ║ e-ð>: (sjóða e-ð í mauk) mauksjóða, bullir fruita (p.e., pomes) en una mena de compota

maur <m. maurs, maurar>: formiga f

maur <n. maurs, maur>: àcar m

maura·drottning <f. -drottningar, -drottningar>: formiga reina f

maura·kláði <m. -kláða, no comptable>: ronya f, sarna f, tinya f

maura·púki <m. -púka, -púkar>:

1. <FOLCL> maurapúki o fépúki. Un dels diferents tipus de fantasmes del folclore islandès. Es creu que surten de llurs tombes per anar a cercar i comptar els diners que tenien enterrats quan es van morir: la persona que en morir té enterrats diners o objectes preciosos està condemnada a convertir-se en un maurapúki i a sortir de la seva tomba cada nit, per anar a veure i comptar, fins a la fi dels temps, els diners que tingués enterrats

◊ Heiðarhúsadraugur við Garð var maurapúki sem lagði bæinn Heiðarhús í auðn: el fantasma de Heiðarhús við Garð era un maurapúki que va assolar el mas de Heiðarhús

2. (auðugur nirfill) garrepa ric, garrepa rica  (avar)

maura·þúfa <f. -þúfu, -þúfur>:

formiguer m  (cau de formigues)

maur·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:

rap m  (peix Lophius piscatorius) (→ skötuselur)

maur·æta <m. -ætu, -ætur>:

ós formiguer  (mamífer Myrmecophaga tridactyla)

máfur <m. máfs, máfar>:

gavina f (→ mávur)

mág·kona <f. -konu, -konur>:

(svilkona) cunyada f (dona de germà o germana)

mágur <m. mágs, mágar>:

1. (svili) cunyat m (home de germà o germana)

2. <†> (tengdasonur) gendre m (home de fill o filla)

3. <†> (tengdafaðir) sogre m (pare de l'home o de la dona)

mál <n. máls, mál>: 1. mida f, mesura f
		taka mál af einhverjum ~ einhverju fyrir eitthvað: prendre les mides d’algú ~ d'alguna cosa per a...
	2. afer m, qüestió f, assumpte m
	3. cas m (policíac)
		leysa mál: solucionar un cas
	4. afer legal, procés m
	5. cosa f
		prentað mál: impresos (forma de tramesa postal)
	6. llengua f (→ tungumál)
		bundið mál: poesia f (en oposició a prosa)
		erlernt mál: llengua estrangera
		nýju málin: les llengües modernes
		laust mál: (prósi) prosa f
		mælt og ritað mál: llengua parlada i llengua escrita
		óbundið mál: (prósi) prosa f

málafærslu·maður <m. -manns, -menn>: <JUR> procurador m, procuradora f (advocat responsable de representar algú en judici)

mála·gjöld <n.pl -gjalda>:

<FIG> recompensa f, càstig m

♦ fá makleg málagjöld e-s: rebre el seu càstig merescut per una cosa

◊ þá rotna heldur ekki lík þeirra manna, er morðingjar hafa verið í lífinu og ekki hafa fengið makleg málagjöld illverka sinna: tampoc no es podreixen pas els cadàvers d'aquells homes que, havent estat en vida assassins, no van rebre el càstig merescut per llurs crims

◊ ...og tóku út á sjálfum sér makleg málagjöld villu sinnar: ...i han rebut en ells mateixos el càstig que mereix llur esgarriament

mála·liði <m. -liða, -liðar>:

mercenari m (soldat de lloguer)

mál·efni <n. -efnis, -efni>:

assumpte m, qüestió f

♦ til þeirra sem málefnið varðar: (encapçalament de document) a qui pugui concernir

málfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

gramatical

♦ svokallaða málfræðilega breytingin: <GRAM> canvi m gramatical (á þýsku / en alemany: ‘Grammatischer Wechsel’) (→ Vernerslögmálið)

mál·gefinn, -gefin, -gefið: loquaç, [molt] parlador -a

mál·haltur, -hölt, -halt <adj.>:

farfallós -osa

mál·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geografia lingüística

mállandfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

de geografia lingüística

mál·laus, -laus, -laust: mut -uda

mál·leysi <n. -leysis, no comptable>:

mudesa f

mál·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:

mut m, muda f

mállýsku-: dialectal

mál·lýska <f. -lýsku, -lýskur>: dialecte m

málm·bróðir <m. -bróður, -bræður>: metal·loide m

málm·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>: no-metall m

málmur <m. málms, málmar>: metall m

mál·saga <f. -sögu, -sögur>: història f de la llengua
	íslensk málsaga: història de la llengua islandesa
	katalönsk málsaga: història de la llengua catalana

mál·samfélag <n. -samfélags, -samfélög>: comunitat lingüística

máls·grein <f. -greinar, -greinar>: 1. sentència f, màxima f (dita breu)
	2. <GRAM = setning> frase f, proposició f
	3. <GRAM = efnisgrein> paràgraf m
	4. <JUR> paràgraf m (part del redactat d'una llei)

málshátta·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>: paremiologia f

málshátta·safn <n. -safns, -söfn>: recull m de proverbis

málshátta·safnari <m. -safnara, -safnarar>: paremiògraf m, paremiògrafa f

máls·háttur <m. -háttar, -hættir>: proverbi m, parèmia f

mál·snilld <f. -snilldar, no comptable>: eloqüència f

mál·snjall, -snjöll, -snjallt <adj.>:

de paraula fàcil, eloqüent

mál·snjallur, -snjöll, -snjallt <adj.>:

variant de → málsnjall, málsnjöll, málsnjallt “eloqüent”

mál·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:

política lingüística

mál·stofa <f. -stofu, -stofur>:

1. <POLÍT> cambra f

♦ efri málstofa: cambra alta

♦ efri málstofa breska þingsins: la cambra alta del parlament anglès, la Cambra dels lords

♦ neðri málstofa: cambra baixa

♦ neðri málstofa breska þingsins: la cambra baixa del parlament anglès, la Cambra dels comuns

2. (þingstofa) sala f de reunions (cambra gran per a tenir-hi reunions)

3. (semínar) seminari m (taula rodona, col·loqui, taller, xerrada etc. sobre un tema determinat)

♦ málstofa í tilefni af 20. ára afmæli Montrealbókunarinnar: seminari amb motiu del 20è aniversari del protocol de Montreal

mál·stol <n. -stols, pl. no hab.>:

<MED> afàsia f

♦ fólk með málstol[i]: afàsics m.pl

♦ maður með málstol[i]: afàsic m, afàsica f, persona f amb afàsia

mál·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

1. <GEN> domini lingüístic, territori lingüístic

2. <MED í heilanum> àrea f del llenguatge (en el cervell)

mál·tíð <f. -tíðar, -tíðir>: àpat m
	staðgóð máltíð: àpat complet

mál·verk <n. -verks, -verk>: quadre m (pintura)

málverka·safn <n. -safns, -söfn>: 1. (gallerí - sýningarsalur) galeria f d’art (local d'exposició i venda de pintures)
	2. (listasafn) pinacoteca f (museu)
	3. (einkasafn) col·lecció f de pintures (privada)

málverka·sýning <f. -sýningar, -sýningar>: exposició f de quadres

málvísinda·legur, -leg, -legt <adj.>:

lingüístic -a

málvísinda·maður <m. -manns, -menn>:

lingüista m & f

mál·vísindi <n.pl -vísinda>: lingüística f
	almenn málvísindi: lingüística general

mál·þing <n. -þings, -þing>: simposi m (col·loqui, congrés)

mánaðar·greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>: 1. quota f mensual, mensualitat f (p.e., d'hipoteca)
	2. termini m mensual

mána·rifa <f. -rifu, -rifur>:

<MED> esquinç m de menisc

mána·steinn <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> adulària f, selenita f, pedra f de lluna

máni <m. mána, mánar>:

1. <GEN. És mot antiquat o propi de registre elevat> lluna f

2. <MED = liðmáni> menisc m

mánu·dagur <m. -dags, -dagar>: dilluns m

mánuður <m. mánaðar, mánuðir>: mes m
	einu sinni í mánuði: un pic al mes, un cop al mes
	hálfur mánuður: quinze dies
	í næsta mánuði: el mes que ve, el mes qui ve (Bal.)
	ég er komin fimm mánuði á leið: estic de cinc mesos (embarassada)
	mánuðum saman: durant mesos

Mári <m. Mára, Márar>: moro m, mora f

Máritani <m. Máritana, Máritanar>:

maurità m, mauritana f

Máritanía <f. Máritaníu, no comptable>:

Mauritània f

Máritaníu·forseti <m. -forseta, -forsetar>:

president m de Mauritània

Máritaníu·maður <m. -manns, -menn>:

maurità m, mauritana f

máritanskur, máritönsk, máritanskt <adj.>:

maurità -ana

mát <n. máts, mát>: mida f
	taka mát af einhverjum við fatasaum: prendre les mides d’algú per fer-li un vestit

máta <máta ~ mátum | mátaði ~ mátuðum | mátað ║ e-ð>: emprovar-se una cosa, assatjar-se una cosa(Mall.) (peça de roba)
	má ég máta hann / hana / það? Que me'l ~ me la puc emprovar? (o: Que el me ~ la’m puc assatjar? -Mall.-)

mátt·leysi <n. -leysis, no comptable>: 1. debilitat f, feblesa f
	2. <FIG> impotència f
		máttleysi gagnvart e-u: impotència davant una cosa

máttur <m. máttar, mættir>: poder m

medista·pylsa <f. -pylsu, -pylsur>: salsitxa f
	steikt medisterpylsa: bratwurst f

með I. <prep. + Dat.>:
	1. <GEN> amb
	2. entre (amb noms de col·lectius, gentilicis etc.)
		það var siður með fiskimönnum: era costum entre els pescadors (o: dels pescadors)
	II. <prep. + Ac>: amb (amb verbs de moviment)
	
með því að <+inf.>: 1. Conjunció causal: perquè, per tal com
	2. De vegades serveix per retre en islandès el nostre participi de present

meðal <n. meðals, meðul>: medecina f
	meðal <+ við + dat>: medecina per..., medecina contra...

meðal·kafli <m. -kafla, -kaflar>:

empunyadura f, mantí m, puny m (d'espasa, sabre tc.)

meðan: 1. mentre, durant
	2. á meðan: 2a. mentre
			á meðan þú ert þar: mentre siguis aquí...
			2b. mestrestant
			bíddu á meðan: espera mentrestant

með·atkvæði <n. -atkvæðis, -atkvæði>:

vot positiu, vot m a favor

með·aumkun <f. -aumkunar, no comptable>: compassió f, pietat f

meðaumkunar·laus, -laus, -laust: despietat -ada, sense compassió

meðaumkunar·samur, -söm, -samt <adj.>:

compassiu -iva

◊ konungsdóttir átti sér læknishús lítit, ok var þar harðla ununarsamt inni fyrir sjúkar mannskepnur at vera hjá mjúktæku kvenfólki ok meðaumkunarsömu at lifa: la princesa hi tenia un petit hospital i allà dins a les criatures humanes malalt els era molt delitós d'estar-se i viure a ca unes dones de tacte suau i compassives

með·farir <f.pl -fara. Emprat gairebé exclusivament en datiu en el sintagma: í meðförum>:

♦ í meðförum: de maneig...

♦ auðveldur í meðförum: fàcil de manipular, fàcil de manejar, de fàcil maneig

♦ e-ð er auðvelt í meðförum: una cosa és fàcil de manipular (fàcil d'usar o: fàcil de manipular a causa del seu pes i les seves mides)

♦ illur í meðförum: difícil de manipular, difícil de manejar, de difícil maneig

♦ í meðförum e-s: <LOC FIG> en mans de

◊ á barokktímabilinu þróaðist meðal annars pólifónískur ritháttur sem talinn er hafa náð hæstum hæðum í meðförum Bachs: a l'època del barroc, es va desenvolupar, entre d'altres, la tècnica de la composició polifònica, de la qual es diu que va atènyer els seus cims més elevats en mans de Bach

með·ferð <f>: tractament m
	heiðarleg meðferð: tracte honorable

með·fram: 1. en part
	2. alhora

með·fram <prep.+dat>: al llarg de
	meðfram ánni: al llarg del riu
	meðfram strandlengjunni: tot al llarg de la costa

með·fursti <m. -fursta, -furstar>:

copríncep m  (cadascun dels regents d'Andorra)

♦ franski meðfurstinn: el copríncep francès

♦ spænski meðfurstinn: el copríncep espanyol

með·fæddur, -fædd, -fætt <adj.>:

congènit -a 

♦ meðfæddar aflaganir: deformacions congènites

♦ meðfæddar vanskapanir: malformacions congènites

♦ meðfædd sárasótt: sífilis congènita

með·ganga <f.-göngur>: embaràs (“el temps en què es va amb el nen”)
	cf. l’expressió: ég fer með sveinbarn: estic embarassada d’un nen

meðgöngu·tími <m. -tíma, pl. no hab.>: durada f de l’embaràs
	á meðgöngutíma: durant l'embaràs

með·limur <m. -lims, -limir>:

membre m

♦ meðlimir sömu fjölskyldu: membres de la mateixa família

♦ meðlimur í klúbbnum: membre del club

með·læti <n. -lætis, no comptable>:

bona sort

♦ í meðlæti og mótlæti: en els bons temps i en els temps dolents, en la prosperitat i en la penúria

♦ nota e-ð sem meðlæti: usar una cosa com a amulet de la bona sort

meðmæla·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

carta f de recomanació

með·mæli <n.pl -mæla>:

referències f.pl (recomanació, normalment escrita, que un protector, antic patró o empleador etc. fa d'algú)

♦ hún hefur ágæt meðmæli: té magnífiques referències

♦ hún sendi meðmæli með umsókinni: va adjuntar una carta de recomanació a la sol·licitud

með·vitaður, -vituð, -vitað <adj.>:

1. (með meðvitund) conscient (amb plena consciència)

2. (ljós, skýr, skilmerkilegur) explícit -a (no implícit)

mega: poder
	má ég fá...: podria donar-me... (adreçant-se a venedora o dependenta)

<†>  megin ¹ <n. megins, no comptable>:

força f

♦ trúa á mátt sinn og megin: confiar totalment en les seves forces

megin² <n. megins, no comptable>:

la major part

♦ megnið (o: meginið) af leiðinni: la major part del camí

megin³ <adv.>:

indica el costat o la cara d'un objecte, accident geogràfic etc. on es duu a terme una acció, hi ha situat un objecte etc.

♦ báðum megin: per tots dos costats, per totes dues cares

♦ hérna megin: en aquest costat, en aquesta banda

♦ hérna megin við e-ð: a aquesta banda de..., a aquest costat de...

◊ hérna megin við ána: a aquest costat del riu

♦ hinum megin: a l'altra banda, a l'altre costat

♦ hinum megin við e-ð: a l'altra banda de..., a l'altre costat de...

♦ hægra megin: al costat dret, a la banda dreta

◊ hægra megin sést í Il Duomo en vinstra megin er kirkjan Orsanmichele: a la dreta s'hi veu Il Duomo i a l'esquerra l'església d'Orsanmichele

♦ hægra megin við e-ð ~ e-n: a la dreta d'una cosa ~ d'algú

megin- <en compostos>:

principal, més important

meginlands·loftslag <n. -loftslags, no comptable>:

clima m continental

megin·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:

sisme m principal (terratrèmol principal seguit de rèpliques)

megin·tilgangur <m. -tilgangs, -pl. no hab.>:

objectiu m principal, propòsit m principal

megrun <f. megrunar, megranir>: aprimament m, amagriment m

megrunar·kúr <m. -kúrs, -kúrar>: dieta f d'aprimament

megrunar·lyf <n. -lyfs, -lyf>: medicament m (o: fàrmac m) per a aprimar-se

meiðsli <n>: ferida
	opið meiðsli: ferida oberta

mein <n. -meins, -mein>:

1. (skaði) dany m (mal)

♦ gera e-m mein: <LOC> fer mal a algú

♦ gera e-m e-ð til meins: <LOC> infligir un dany a algú, causar-li un mal a algú

♦ meinið er það að <+ ind.>: <LOC FIG> el problema és que <inf.>, el mal és que <+ ind.> 

♦ e-m stendur mein af e-u: <LOC> algú sofreix dany a causa d'una cosa

♦ taka sér e-ð í mein: <LOC FIG> privar-se d'una cosa que realment es necessita

♦ þykkir e-m mikit (o: stór) mein á e-u: trobar molt lamentable una cosa, saber a algú molt de greu una cosa

♦ og gerði hann það, að honum þótti stór mein á vera en vildi við leita að hugga hana: i ho feia perquè ho trobava molt lamentable i, fent-ho, volia cercar de procurar-li consol

♦ þótti þat þá með stórum meinum um þvílikan mann því að honum varð það að engum frama: la gent trobava que allò era un gran defecte en un home com aquell perquè era un menyscapte a la seva fama

♦ verða e-m að meini: <LOC> fer mal a algú

♦ e-m verður mein að e-u: <LOC> a algú li'n resulta un dany d'una cosa

2. (sjúkdómur & þjáning) mal m corporal, mal físic (malaltia & sofriment, patiment)

◊ svo þóttist Þórður mjög fyrir verða fyrir konuna af þessum meinum er á lögðust að menn segja það...: en Þórður creia tant que a ell li havia sobrevingut un gran revés de tots aquests mals que s'havien emparat de la seva dona que la gent deia que...

♦ kenna sér einskis meins: <LOC FIG> no tenir absolutament res, estar completament sa sana

3. <JUR ECL = meinbugir> impediment m legal de casament

♦ ást í meinum: <LOC FIG> amor incestuós

♦ eiga barn í meinum: <LOC FIG> tenir un fill fruit de relacions incestuoses

meina·fræði <f. -fræði, no comptable>:

patologia f

meinafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

patològic -a

meina·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

patòleg m, patòloga f

mein·blandinn, -blandin, -blandið: verinós, nociu

mein·fýsi <f. -fýsi, no comptable>:

malvolença f, dolenteria f, malignitat f

mein·fýsinn, -fýsin, -fýsið <adj.>:

malèvol -a, dolent, maligne -a

mein·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: injúria f, ofensa f

mein·haddur <m. -hadds, -haddar>: menhaden m (peix Brevoortia tyrannus)

mein·loka <f. -loku, -lokur>:

lapsus m (de llengua, de ploma)

mein·læti <n. -lætis, pl. no hab.>:

mortificació f

meinlætis·maður <m. -manns, -menn>:

asceta m & f

mein·semd <f. -semdar, -semdir>:

mal m (malaltia)

mein·semi <f. -semi, pl. no hab.>:

dolenteria f, malícia f

mein·særi <n. -særis, -særi>:

perjuri m, fals jurament

meinsæris·maður <m. -manns, -menn>:

perjur m, perjurador m, perjura f, perjuradora f

meintur, meint, meint <adj.>:

presumpte -a

<†>  meinun <f. meinunar, pl. no hab.>:

infortuni m, desventura f, dissort m, desastre m

◊ og þótti honum það stór meinun er til þeirra Bjarnar kom allra jafnt saman: i li semblava un gran infortuni que havia caigut sobre tots ells i en Björn per igual

meir <adv.>:

més

♦ seinna meir: més tard, després (posteriorment, més endavant)

♦ síðar meir: més tard, després (posteriorment, més endavant)

♦ sýnu meir: considerablement més

♦ þeim mun meir: més que més

meira <adv.>:

1. més

♦ e-ð er hálfu meira [en...]: una cosa és el doble de grossa [que no pas...]

♦ meira að segja: i per si això no fos prou... (o: i [el que] és més...) 

2. meira només s'utilitza per a formar el comparatiu dels participis de present emprats com a adjectius verbals. Altrament es recorre sempre a les formes sintètiques amb -ari, -ari, -ara

◊ meira áríðandi: més urgent

meiran <n. meirans, no comptable>:

<CULIN> marduix m, moraduix m (Mall.) (planta Origanum majorana emprada com a condiment culinari)

meiri, meiri, meira <adj. comparatiu de → mikill>:

1. (stærri) més gran, més gros -ossa, major (referit a extensió, volum, quantitat i rellevància social, mai a edat)

♦ þetta eru nú meiri lætin!: <LOC> quina sorollada! (o: quin renover!, Mall.) 

◊ meiri og minni megir Heimdallar: fills major i menors d'Heimdal·le (això és, tots els homes: indiferentment si són d'extracció social alta o baixa)

2. (að magni) més (especialment davant substantius que no són quantificables o comptables)

◊ bara ást, ást, ást og meiri ást: només amor, amor, amor i més amor

◊ bjór, meiri bjór!: cervesa, més cervesa!

♦ ekki meiri X...... en svo að...: no més... com perquè <+ subj.> 

♦ meiri X...... en svo að...: més... del que... (o: que no...) 

♦ því meiri... þeim mun meiri...: com més... més... 

♦ því meiri... því meiri...: com més... més... 

♦ því meiri... því minni...: com més... menys... 

◊ því meiri flokkun og fleiri grúppur því minni umræða: com més fraccions i més grups, menys debat

meiri·hluti <m. -hluta, -hlutar>:

<POLÍT> majoria f 

♦ ná hreinum meirihluta: obtenir la majoria absoluta

♦ verða meirihlutinn í landi: convertir-se en la majoria en un país

meistara·gráða <f. -gráðu, -gráður>:

<EDU> màster m oficial

meistari <m. meistara, meistarar>:

1. <GEN> mestre m (grau més alt de manobre, artesà i d'altres oficis)

♦ æfin skapar meistaran: <LOC FIG> la pràctica fa el mestre

◊ meistari Jakob, meistari Jakob! Sefur þú, sefur þú? Hvað slær klukkan, hvað slær klukkan?: mestre Jaume, mestre Jaume! Que dormiu?! Que dormiu?! Quina hora toquen les campanes? Quina hora toquen les campanes?

◊ meistari meistaranna: mestre de mestres

2. <CULIN> xef m (cuiner en cap)

◊ meistari eldhússins: el xef

3. <ESPORT> campió m, campiona f

4. <EDU> màster m & f (persona que ha cursat amb èxit un màster oficial)

♦ → MA “magister artium”

♦ → MS “magister scientiarum”

♦ → MEd “magister educationis”

♦ → MPaed “magister paedagogiae”

melanterít <n. melanteríts, melanterít>:

<GEOL> melanterita f

mela·sól <f. -sólar, -sólir>:

rosella àrtica groga (planta Papaver radicatum)

mel·gresi <n. -gresis, pl. no hab.>:

sègol m de mar, èlim m de sorral (planta Elymus arenarius)

mella <f. mellu, mellur>: puta f

mellu·dólgur <m. -dólgs, -dólgar>: macarró m, macarra m (alcavot de prostituta)

melóna <f. melónu, melónur>: meló m

melting <f. meltingar, no comptable>: digestió f

mengun <f. mengunar, no comptable>: contaminació f (del medi ambient)

menning <f. menningar, menningar>: cultura f

menningar·arfur <m. -arfs, pl. no hab.>: heretatge m cultural, herència f cultural

menningar·heimur <m. -heims, -heimar>:

civilització f

♦ árekstur menningarheima: xoc de civilitzacions

♦ átök menningarheima: lluita de civilitzacions, conflicte entre civilitzacions

♦ bandalag menningarheima: aliança de civilitzacions

◊ ...tillögu Spánverja um að myndað verði bandalag menningarheima milli vestrænna ríkja og múslimaríkja í baráttunni gegn hryðjuverkum: ...de la proposta dels espanyols que es formi una aliança de civilitzacions entre els països occidentals i els països musulmans en la lluita contra els atemptats terroristes

♦ samband menningarheima: aliança de civilitzacions

menningarmála·ráðuneyti <n. ráðuneytis, ráðuneyti>:

ministeri m de cultura

menningar·mynd <f. -myndar, -myndir>: documental m

menningar·ráð <n. -ráðs, -ráð>: regidoria f de cultura (en ajuntaments)
	Lista- og menningarráð: regidoria de cultura i arts

menningar·saga <f. -sögu, -sögur>: història f de la cultura

menningar·verðmæti <n. -verðmætis, -verðmæti>:

valor m cultural

menningar·verk <n. -verks, -verk>:

obra f cultural

♦ Balerískt Menningarverk: Obra Cultural Balear

◊ BMVið / Kuflgammurinn: OCB - Voltor

mennta- <en compostos>:

educatiu -iva, educacional

mennta·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:

programa educatiu, programa m educacional

♦ menntaáætlun Evrópusambandsins: programa educacional de la Unió Europea 

menntamála·ráðuneyti <n. -ráðuneytis, -ráðuneyti>: ministeri m d’educació i ciència

menntaskóla·kennari <m. -kennara, -kennarar>: professor m d'institut, professora f d'institut

mennta·skóli <m. -skóla, -skólar>: institut m (d’E.S.O. i batxillerat)

menntun <f. menntunar, no comptable>: formació f acadèmica (educació escolar i universitària d'una persona)

Mercadona·stórmarkaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>:

supermercat m Mercadona

mer·folald <n. -folalds, -folöld>: <ZOOL> poltra f

merg- <en compostos>: <MED> medul·lar

merg·bein <n. -beins, -bein>: 1. <CULIN> os m o bocí m d'os que conté moll comestible (destinats, p.e., a ésser bullits etc.)
	2. <CULIN> ossobucco m

mergill <m. mergils, marglar>:

<GEOL> marga f

mergur <m. mergjar, no comptable>: moll m d'os, <MED> medul·la f, 

merki <n. merkis, merki>: 1. (herfáni) estendard m (bandera)
		hlaupast undan merkjum: <MIL> desertar
	2. (bending, stjörnumerki) senyal m, senya f (gest indicatiu & signe zodiacal)
		gefa merki: fer un senyal
			hann gaf honum merki: li fa ver un senyal
		til merkis um það, að...: en senyal que..., en senyal de <+ inf.>
	3. (teikn, einkenni) signe m (marca, moviment, gest, símptoma etc. que revela un fet)
		hún sýndi engin merki um geðshræringu eða veikleika: no va mostrar cap signe d'emoció o de feblesa
		merki um fátækt þeirra: un signe de llur pobresa

merki·legur, -leg, -legt: remarcable, interessant
	ekkert merkilegt: res d’interessant, res de nou

merki·miði <m. -miða, -miðar>: etiqueta f

merking <f. merkingar, merkingar>: 1. (þýðing, inntak) significat m
		merking orðs: el significat d'un mot
	2. (það að merkja) marcatge m (acte de marcar una cosa)

merkingar·fræði <f. -fræði, no comptable>: semàntica f

merkja <merki ~ merkjum | merkti ~ merktum | merkt>: 1.  <e-ð>: (setja merki á) fer una senya a
	2.  <e-ð>: (marka sauðfé) marcar una peça de bestiar (per saber-ne la propietat)
	3.  <e-ð>: (taka eftir) adonar-se de, témer-se'n de (Mall.) (fixar-se en, reparar en)
	4. (þýða) significar, voler dir
		hvað merkir þetta orð?: què vol dir aquest mot? (quin significat té?)

merlingur <m. merlings, merlingar>: marlí blau (peix Makaira nigricans)

Mervíkinga·ætt <f. -ættar, no comptable>:

<HIST> dinastia f dels merovingis, dinastia merovíngia

Mer·víkingur <m. -víkings, -víkingar>:

<HIST> merovingi m, merovvíngia f

Mesópótamía <f. Mesópótamíu, no comptable>:

Mesopotàmia f

◊ Mesópótamía er landið [á] milli fljótanna Evfrats og Tígriss: Mesopotàmia és la terra entre els rius Tigris i Eufrates

messa <f. messu, messur>: 1. <RELIG> missa f
		fara í messuna (o: messu): anar a missa
		hlusta á messu: oir missa
			hlusta á messu í dómkirkjunni: oir missa a la seu
		hlýða á messu: oir missa
			hlýða á messu í dómkirkjunni: oir missa a la seu
		mæta í messuna: anar a missa
		París er einnar messu virði: <LOC FIG> París bé val una missa!
		svört messa: missa negra
		syngja messu: dir missa cantada
            verða á í messunni: <LOC FIG> ficar el peu dins la galleda
	2. (kirkjulegur minningardagur) dia m, festa f (dia en què se celebra la memòria d'un sant o d'una santa)
		Jónsmessa: dia m de Sant Joan
		Marteinsmessa er 11. nóvember: el dia de Sant Martí és l'onze de novembre

messa <messa ~ messum | messaði ~ messuðum | messað>: 1. <RELIG> dir missa
	2. messa yfir e-m: <LOC FIG> (skamma) clavar un esbronc a algú, pegar una renyada a algú (Mall.)

messías <m. messíasar, messíasar>:

<RELIG & FIG> messies m 

messíasar·komplex <m. -komplex, -komplexar>:

<PSICOL> complex m de messies

mest- <en compostos científics>:

plisto-, plist-, pleisto-, pleist-

mesti, mesta, mesta <adj. formes febles del superlatiu de → mikill>: més gros -ossa, màxim -a

mestur, mest, mest <adj. formes fortes del superlatiu de → mikill>: més gros -ossa, màxim -a

mesúsa <f. mesúsu, mesúsur>: <RELIG JUD> mezuzà f (מְזוּזָה ,מזוזה)

mesúsa·hús <n. -húss, -hús>: <RELIG JUD> portamezuzà[s] m, estoig m de mezuzà (בית מזוזה)

mesúsa·stokkur <m. -stokks, -stokkar>: <RELIG JUD> [capseta f de] mezuzà f, estoig m de mezuzà (מְזוּזָה ,מזוזה)

meta <met ~ metum | mat ~ mátum | metið>:

1. <e-ð>: <GEN> estimar una cosa (taxar, avaluar, fer estimació)

♦ meta e-ð á þúsund krónur: valorar una cosa en mil corones

♦ meta eign: taxar un immoble

♦ meta tjón: avaluar els danys

♦ vega e-ð og meta: <LOC FIG> pesar i sospesar una cosa

2. <e-ð ~ e-n>: (þykja vænt um) apreciar una cosa ~ algú (prear, valorar)

♦ kunna að meta e-ð: saber apreciar una cosa

♦ meta e-ð einskis (o: að engu): no apreciar gens una cosa, no fer gens de cabal d'una cosa

♦ meta e-ð lítils: tenir una cosa en poca consideració, menystenir una cosa

◊ ...ok safnar konungr sér nú liði miklu ok ferr nú á hendr frændum sínum með þenna her. Ok þykkja þeir (sér) fyrr gert hafa sakar við sik, þó at hann mæti lítils frændsemi þeira: ...i aleshores el rei reuneix una gran host i es dirigeix contra els seus parents amb aquest exèrcit, i[, en fer-ho,] ells (els seus oncles) li semblen estar en deute d'abans amb ell (llur nebot, que ara els ataca), encara que ell hagués tingut [fins llavors] en ben poca consideració el parentiu que els unia

♦ meta e-n: valorar algú, apreciar algú

♦ meta e-n að verðleikum: valorar algú pels seus mèrits

♦ meta e-n lítils: apreciar poc algú, tenir algú en poca estima

♦ meta e-n mikils: apreciar molt algú, tenir algú en gran estima, tenir algú en molta d'estima

♦ mikils metinn, metin, metið: molt estimat -ada, molt apreciat -ada, tingut -uda en gran estima i consideració

metast <mest ~ metumst | mast ~ mátumst | metist ║ um e-ð við e-n>:

disputar-se una cosa amb algú

◊ nú standa þeir upp ok metask ekki við at taka sverðit: aleshores es van posar drets i no van tenir raons entre si per l'espasa

met·orð <n.pl -orða>: prestigi m (reputació, fama & estatus)

metra·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

ona mètrica

metri <m. metra, metrar>: metre m (cent centímetres)
	hálfur metri: mig metre

metsölu·bók <f. -bókar, -bækur>:

best-sèl·ler m, best-seller m, èxit m de vendes

◊ ‘Tómas Jónsson, metsölubók’, eftir Guðberg Bergsson: ‘Tómas Jónsson, best-sèl·ler’, per Guðberg Bergsson

mexíkóskur, mexíkósk, mexíkóskt: mexicà -ana

mey <f. meyjar, meyjar>: 1. <GEN> verge f
	2. <RELIG> mare f de Déu, verge f
		mynd af Maríu mey með Jesúbarnið: imatge de la Mare de Déu amb el nen Jesús

María mey frá Lluc (Escorca)

María mey frá Bonany (Petra)

meyja <f. meyju, meyjur>: 1. verge f, donzella f, poncella f
	2. <stjörnuspármerki> verge m & f (signe de zodíac)
		ég er meyja: sóc verge (el meu signe zodiacal és Verge)
	3. Meyjan: <stjörnumerki dýrahringsins> La Verge (constel·lació zodiacal) (→ Mærin)

meyja·fölvi <m. -fölva, no comptable>:

<MED> clorosi f, anèmia hipocròmica microcítica

meyja·nellika <f. -nelliku, -nellikur>:

clavell muntanyenc, clavell bosquetà, clavell boscà (planta Dianthus carthusianorum)

meyjar·hár <n. -hárs, -hár>: falzia f, falguerina f, falguerola f, capil·lera f (planta Adiantum capillus-Veneris)

meyjar·ostra <f. -ostru, -ostrur>: ostra f de Virgínia (mol·lusc Crassostrea virginica)

mey·vax <n. -vax, no comptable>:

cera f verge

mélu·berg <n. -bergs, -berg>:

<GEOL> limolita f

miðalda-: medieval

miðalda·bókmenntir <f.pl -bókmennta>: literatura f de l’Edat Mitjana, literatura medieval

mið·aldir <f.pl -alda>:

1. <HIST GEN> edat mitjana

2. <HIST ÍSL> edat mitjana islandesa (del 1300–1350 fins a la Reforma)

miðaldra <adj. inv.>:

de mitjana edat

Mið-Ameríka <f. -Ameríku, no comptable>:

Amèrica f Central, Mesoamèrica f 

miða·sala <f. -sölu, -sölur>: venda f d’entrades

Mið-Austurlönd <n.pl -Austurlanda>:

l'Orient Mitjà (Iran, Afganistan, Índia, Birmània etc.)

mið·borg <f. -borgar, -borgir>: centre m de ciutat

mið·bær <m. -bæjar, -bæir>: centre m de ciutat
	í litlu götunum í gamla miðbænum Pálmu: en els carrerons de la part vella de Palma

mið·dagur <m. -dags, -dagar>: (hádegi) migdia m (part del dia)

mið·degi <n. -degis, -degi>: (hádegi) migdia m (part del dia)

miðdegis·matur <m. -matar, -matar. Pl. no hab.>: dinar m

miðdegis·verður <m. -verðar, -verðir>: dinar m

Mið-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:

Europa f central

mið·eyra <n. -eyra, -eyru>:

<MED> oïda mitjana

Mið-Franki <m. -Franka, -Frankar>:

franc central, franca central

mið-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:

fràncic m central (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)

mið·frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:

fràncic -a central

miði <m. miða, miðar>: 1. <GEN> bitllet m (d'autobús, de bus, de tren etc.)
			einn miða til...: doni’m un bitllet fins a / cap a...
			ég ætla að fá miða til...! voldria un bitllet cap a...
			kaupa miða fram og tilbaka frá X til X: comprar un bitllet d'anada i tornada de X a X
	2. (aðgöngumiði) entrada f (de cinema, museu, espectacle etc.)
			eru enn til miðar á...? que hi ha entrades encara per a...?
			ég ætla að panta n miða á...: voldria reservar n entrades per a...
			get ég fengið að skipta á / skila þessum miðum? voldria canviar / tornar aquestes entrades
			hvar fást miðar á...? on puc obtenir entrades per a...?
			hvenær á ég að sækja miðana? Fins quan tenim per passar a recollir les entrades?
			það eru aðeins til miðar á...: només queden entrades per a...

miðill <m. miðils, miðlar>:

1. (miðlari) mitjancer m, mitjancera f (mediador)

2. (andamiðill) mèdium m & f (persona que pot entrar en contacte amb els morts en sessions d'espiritisme)

3. (kaupmiðill) corredor m, corredora f (correter)

4. (tæki) mitjà m de comunicació (mass mèdia) (→ fjölmiðill)

Miðjarðar·haf <n. -hafs, no comptable>: Mar Mediterrània

Miðjarðarhafs·langa <f. -löngu, -löngur>: escolà <m>, peix escolà (peix Molva elongata syn. Molva macrophthalma)

Miðjarðarhafs-munkaselur <m. -munkasels, -munkaselir>:

vell marí  (mamífer Monachus monachus)

miðjarðarhafs·sítrónufiðrildi* <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:

papallona f Cleopatra (papallona Gonepteryx cleopatra)

Miðjarðarhafs·sléttsíli* <n. -sléttsílis, -sléttsíli>:

sonso m [ver]  (peix Gymnammodytes cicerelus)

Miðjarðarhafs·skötuselur* <m. -skötusels, -skötuselir>: rap vermell (peix Lophius budegassa)

Miðjarðarhafsstýrax·kvoða <f. -kvoðu, no comptable>: liquidambre m (resina de l'arbre Liquidambar orientalis syn. Liquidambar imberbe i Liquidambar styraciflua)

mið·katalónska <f. -katalónsku>:

català m central

miðju·maður <m. -manns, -menn>:

<FUTBOL> migcampista m, centrecampista m, mig m

miðju·setinn, -setin, -setið <adj.>:

cèntric -a, central (situat en el centre)

miðlan·leiki <m. -leika, no comptable>: comunicabilitat f

mið·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

(á rökhendu) terme m mitjà (de sil·logisme)

mið·mynd <f. -myndar, -myndir>:

<GRAM> veu mitjana

miðmyndar- <en compostos>:

<GRAM> mitjà -ana

miðmyndar·sögn <f. -sagnar, .sagnir>:

<GRAM> verb deponent

mið·nætti <n. -nættis, -nætti>: mitja nit
	um miðnætti: a mitja nit

miðnætur·messa <f. -messu, -messur>: <RELIG> missa f del gall, matines f.pl [de Nadal] (Bal.) (celebració religiosa la nit de Nadal)
	fara í miðnæturmessu í dómkirkjunni: anar a matines de la Seu
	miðnæturmessa á aðfangadagskvöld ~ á jólanótt: missa del gall la nit de Nadal
	miðnæturmessa á jólum 2008: matines de Nadal del 2008

miðnætur·sól <f. -sólar, pl. no hab.>: sol m de mitja nit

miðras <m. miðrasar, miðrasar>:

<RELIG JUD> midraix m (מִדְרָשׁ) (fl./pl.: midraixos og/i midraixim)

♦ bet miðras*: bet m midraix (בֵּית מִדְרָשׁ) (→ talmúð tórunnar)

mið·ríki <n. -ríkis, -ríki>: estat m central

mið·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>: 1. (yfirstjórn ríkisins, miðríkisstjórn) govern m central
	2. (stjórnkerfi) centralisme m (sistema polític)
	3. (yfirstjórnarnefnd stjórnmálaflokks) comitè m central (de partit polític)
		miðstjórn Kommúnistaflokksins: el comitè central del partit comunista

miðstjórnar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

<POLÍT> comitè m central

♦ Miðstjórnarnefnd andfasískra herfylkinga Katalóníu: <HIST> Comitè Central de les Milícies Antifeixistes de Catalunya

mið·strengur <m. -strengs, -strengir>:

<GEOM> diàmetre m [de circumferència] (corda que passa pel centre de la circumferència)

mið·stýrður, -stýrð, -stýrt: centralitzat -ada
	miðstýrð ríki: estats centralitzats

Miðsumars·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>: Festa de Mitjan Estiu (a finals de juliol)

Miðsumars·vaka <f. -vöku, -vökur>: nit f de Sant Joan

mið·stýring <f. -stýringar, no comptable>: centralització f

miðstýringar·stefna <f. -stefnu, no comptable>: centralisme m

miðviku·dagur <m. -dags, -dagar>: dimecres m

mið·vörður <m. -varðar, -verðir>:

<FUTBOL> defensa m central

mihrab* <m. mihrabs, mihrabar>:

<RELIG ISL> mihrab m ( محراب, المحراب, مِحْراب )

mikill, mikil, mikið: 1. gran
		mikill fyrir sér, mikill af sjálfum sér: gran (rellevant, puixant, acabalat); fort
		ekkert mikið: no gaire cosa
	2. hversu mikill, hversu mikil, hversu mikið: <pron. interrog.> quant [de] ~ quanta [de]
	2b. hve mikill, hve mikil, hve mikið: <pron. interrog.> quant [de] ~ quanta [de]

mikil·lega <adv.>: moltíssim
	ég þakka þér mikillega: t’ho agraeixo moltíssim

mikil·leiki <m. -leika, no comptable>:

grandesa f

mikil·vægi <n. -vægis, no comptable>:

importància f, rellevància f

♦ mikilvægi e-s: la importància d'una cosa

mikil·vægur, -væg, -vægt: important

Mikjáll <m. Mikjáls, no comptable>:

Miquel m (andrònim, nom d'home)

milli <prep.+gen>: entre
	á milli <+gen>: entre

milli·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

<FÍS, RÀDIO> ona mitjana

♦ á millibylgju: per ona mitjana

milli·færsla <f. -færslu, -færslur>: transferència f [bancària]

milli·pils <n. -pils, -pils>:

brial m, *segones faldetes, *segones faldilles (falda de davall de les dones, portada entre la falda exterior i els enagos, faldilles llargues que es portaven dessota de les faldilles exteriors)

♦ nærpils og millipils: enagos i segones faldilles, enagos i brials

milliríkja- <en compostos>:

interestatal

milliþinga·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

comissió interparlamentària

milljarður <m. milljarðs, milljarðar>:

miliard m, mil milions

♦ milljarður <+ Gen.>: mil milions de <+ subst.>

♦ milljarður manna: mil milions de persones

♦ hálfur þriðji milljarður manna: dos-mil cinc-cents milions de persones

milljón <f. milljónar, milljónir>: milió f
	ein milljón <+GEN>: un milió de...

milta <n. milta, miltu>: melça f

mimbar* <m. mimbars, mimbarar>:

<RELIG = prédikunarstóll í mosku> mimbar m, minbar m ( منبر, المنبر, مِنْبَر )

minja·gripur <m. -grips, -gripir>: suvenir m (objecte que el turista compra)

minja·safn <n. -safns, -söfn>: museu de la vida rural o local

minja·staður <m. -staðar, -staðir>:

restes arqueològiques 

minn, mín, mitt <poss.>: el meu, la meva

minna: recordar
	e-ð minnir e-n á e-ð: una cosa recorda X a algú

minnast: 1. <+gen.> recordar-se de
	2. minnast á eitthvað: esmentar una cosa
	3.minnast lauslega á eitthvað: insinuar una cosa
	4. þess er skemmst að minnast: no fa gaire, fa poc
	5. vel á minnst: per cert, ja que hi som, a propòsit

minni <n. minnis, minni>:

1. <GEN & INFORM> memòria f

♦ hafa lélegt minni: tenir mala memòria

♦ skrifa sér e-ð til minnis: anotar una cosa (fer anotació d'una cosa per no oblidar-la pas)

♦ setja bautasteina til minnis e-s: <HIST> dreçar bautasteinar [rúniques] en memòria d'algú

2. (bautasteinn) memorial m (estela funenària dreçada en memòria d'un difunt)

◊ [verði] serði ok seiðhretti (per seiðskratti?) sá maðr er eyði minni því: [que es converteixi en] un marieta i un seiðhretti l'home que destrueixi aquest memorial

minnihluta·hópur <m. -hóps, -hópar>:

1. <GEN & INFORM> grup minoritari

2. <POLÍT> minoria f

♦ verða minnihlutahópur í eigin landi: convertir-se en minoria en el seu propi país

minnimáttar·kennd <f. -kenndar, -kenndir>:

<PSICOL> complex m d'inferioritat

♦ hafa minnimáttarkennd: tenir un complex d'inferioritat

minningar·dagur <m. -dags, -dagar>: aniversari m
	árlegur minningardagur: aniversari

minningar·hátíð <f. -hátíðar, -hátíðir>:

festa commemorativa

♦ hundrað ára minningarhátíð e-s: festa commemorativa dels cent anys de..., celebració del centenari de...

minningar·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>: llegat m

minnis·bók <f. -bókar, -bækur>:

llibreta f  (per a fer-hi anotacions, prendre-hi apunts etc.)

minnis·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f de memòria

minnis·lykill <m. -lykils, -lyklar>: (vasaminni) pendrive m, memory stick m

minnis·stæður, -stæð, -stætt <adj.>:

gravat -ada en la memòria

♦ mér er það minnisstætt: m'ha quedat gravat en la memòria; sempre me'n recordaré; no ho oblidaré mai

♦ mér er minnisstætt þegar <+ ind.>: sempre me'n recordaré quan <+ ind.>

minnka: minvar, disminuir
	minnkandi tungl: quart minvant

minnsti, minnsti, minnsta <adj. superlatiu feble de → lítill>:

el més petit -a, el menor

♦ að minnsta kosti: <LOC> almenys (o: si més no), almanco (Mall.) 

♦ í það minnsta: <LOC> almenys (o: si més no), almanco (Mall.) 

♦ það munaði minnstu: <LOC FIG> va anar de molt poc, hi va faltar molt poc

MIRRA <abrev. de Miðstöð innflytjendarannsókna Reykjavíkurakademíunni>:

centre m de recerques sobre la immigració per a l'Acadèmia de Reykjavík

mis·beita <-beiti ~ -beitum | -beitti ~ -beittum | -beitt ║ e-u>:

abusar d'una cosa

◊ misbeita stöðu sinni: abusar de la seva posició

◊ misbeita valdi sínu: abusar del seu poder

mis·gengi <n. -gengis, -gengi>:

1. <ECON> disparitat f, fractura f, entravessament m

◊ ...til að semja tillögur með það að markmiði, „að komið verði í veg fyrir misgengi launa og lánskjara“: ...a fi i efecte de fer propostes que tinguin per objectiu d'"impedir la disparitat entre els sous i les condicions creditícies"

2. <FIG> línies f.pl de fractura

◊ misgengi samfélags og tækniþróunar á Íslandi: línies de fractura entre el desenvolupament tecnològic i el social a Islàndia

3. (GEOL = höggun, sprunga) falla f (fractura geològica)

misgengis·sprunga <f. -sprungu, -sprungur>:

<GEOL> falla f

miska·bætur <f.pl>: indemnització

miski <m>: dany, perjudici

miski <m. miska, pl. no hab.>:

tort m, greuge m, dany m

♦ gera e-m e-ð til miska: fer-li un tort a algú, fer-li un greuge a algú

◊ Eyvindur svarar: "Eigi mun eg flýja undan þeim mönnum, er eg hefi ekki til miska gert: n'Eyvindur li respon: "no fugiré pas d'homes a qui no he fet cap tort"

misk·líð <f. -líðar, -líðir>:

discòrdia f, desacord m, desavinença f

◊ engin misklíð sé milli mín og þín og milli minna og þinna fjárhirða, því að við erum frændur: que no hi hagi cap discòrdia entre tu i jo, entre els meus pastors i els teus, car som parents

◊ varð mikil misklíð og þræta milli þeirra: es va produir una gran dissensió i disputa entre ells

mis·kunn <f. -kunnar, pl. no hab.>:

<GEN> pietat f

◊ miskunn!, miskunn!: pietat!, pietat!

♦ hjá honum ~ henni var engin miskunn: era despietat -ada, no sabia pas què era la compassió, era una persona immisericorde

♦ sýna e-m miskunn: tenir pietat amb algú

2. <RELIG> misericòrdia f

mis·kunna <-kunna ~ -kunnum |  -kunnaði ~ kunnuðum | -kunnað ║ e-m>: 1. tenir pietat d'algú
		Drottinn, miskunna þú oss: Senyor, teniu pietat
		Kristur, miskunna þú oss: Crist, teniu pietat
	2. <sig yfir e-n>: compadir-se d'algú, apiadar-se d'algú

miskunnar·laus, -laus, -laust: immisericorde, sense pietat

miskunn·samur, -söm, -samt <adj.>:

misericordiós -osa

◊ í nafni Guðs hins Náðuga og Miskunnsama: en el nom de Déu, el Clement, el Misericordiós

mislingar <m.pl mislinga>:

<MED> xarampió (o: xarrampió) m, pallola f (Val., Eiv.), rosa f (Mall., Men.)

mis·litur, -lit, -litt <adj.>:

bigarrat -ada

mis·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

d'humor inconstant, amb canvis d'humor

mis·munun <f. -mununar, pl. no hab.>:

discriminació f

♦ mismunun vegna þjóðernis, kynþáttar, litarháttar (o: litarafts), kynferðis, trúar, heilsufars, efnahags og fötluna: discriminació per raó de nacionalitat, rassa, color de la pell, sexe, religió, estat de salut, posició econòmica i discapacitació

♦ unglingar gegn fordómum og mismunun: joves contra els prejudicis i la discriminació

misna <f. misnu, misnur>:

<RELIG JUD> misnà (o: mixnà) f (מִשְׁנָה) (fl./pl.: misnàs og/i mixnaiot)

mis·nota <-nota ~ -notum | -notaði ~ -notuðum | -notað ║ e-ð>:

abusar d'una cosa

◊ misnota konu kynferðislega: abusar sexualment d'una dona

◊ misnota áfengi: abusar de l'alcohol

mis·notkun <f. -notkunar, pl. no hab.>:

abús m (fl./pl.: abusos) (mal ús & consum sense moderació & comerç sexual)

♦ kynferðisleg misnotkun á börnum: abusos sexuals a infants

♦ misnotkun vímaefna: abús d'estupefaents

Misraki <m. Misraka, Misrakar>*: mizrahí m & f, mizrahita m & f, yehudí mizrachí (יְהוּדִי מִזְרָחִי ,יהודי מזרחי)

mis·reikna <-reikna ~ -reiknum | -reiknaði ~ -reiknuðum | -reiknað ║ sig>:

1. <e-ð>: <MAT & FIG> calcular malament una cosa

♦ það var misreiknað: això s'ha calculat malament

♦ misreikna laun e-s: calcular malament el sou d'algú

2. <sig>: <MAT & FIG> equivocar-se fent un compte, fer malament un compte

mis·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>:

error m de càlcul, càlcul erroni

missera·skipti <n.pl -skipta>:

1. (árstíðarskipti) canvi m d'estació (canvi d'època de l'any)

2. (við háskóla) canvi m de quadrimestre (en universitat)

mis·tök <n.pl -taka>: error m

mis·þyrma <-þyrmi ~ -þyrmum |  -þyrmdi ~ -þyrmdum |  -þyrmt ║ e-m>: maltractar algú
	misþyrma e-m kynferðislega: sotmetre algú a abusos sexuals

mígreni·kast <n>: atac de migranya

mínúta <f. mínútu, mínútur>: minut m

mírabell·plóma <f. -plómu, -plómur>: pruna grona, pruna mirabella (fruit de l'arbre Prunus domestica var. syriaca)

místela <f>: mistela (katalanskt eða maljorkskt sætavín)

mjaðma·bein <n>: os ilíac

mjalla·hvítur, -hvít, -hvitt: blanc com la neu

Mjall·hvít <f. -hvítar>: Blancaneu (personatge de rondalla)

mjalli <m>: apareix a l’expressió:
	hann / hún er ekki með öllum mjalla: li falta un bull

mjógyrma·sýki <f. -sýki, no comptable>: <MED> leptospirosi f

mjó·háfur <m. -háf, -háfar>: negret llis (peix Etmopterus pusillus)

mjór, mjó, mjótt: 1. <GEN> prim -a (fi)
		mjó rödd: veueta f
		það var mjótt á mununum, að...: <LOC> ha faltat poc perquè..., ha anat de poc que no...
	2. (þröngur) estret -a (no ample)

mjósi <m. mjósa, mjósar>: zoarces vivípar (peix Zoarces viviparus)

mjóspora·braut <f. -brautar, -brautir>: ferrocarril m de via estreta

mjög <adv.>: 1. <GEN> molt
	2. (í spurnar-, neitunar- og skilyrðissetningum) gaire (en oracions negatives, condicionals i interrogatives)

mjöl <n. mjöls, no comptable>: farina f

mjöll <f. mjallar, no comptable>: neu f

mjöl·maur <n. -maurs, -maur>: àcar m de la farina (àcar Dermatophagoides farinae)

mjöl·skata <f. -skötu, -skötur>: rajada ocel·lada, rajada tacada (peix Raja ocellata)

mokka·kaffi <n. -kaffis, no comptable>: moca m (tipus de cafè)

mokka·kanna <f. -könnu, -könnur>: cafetera f a pressió

mola·berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> roca clàstica

mola·sykur <m. -sykurs, no comptable>: sucre m en daus

mold <f. moldar, moldir>: 1. (jarðvegur & grafarmold) terra f (matèria de què està fet el sòl & esp. terra amb què hom colga els morts)
		því að mold ert þú og til moldar skalt þú aftur hverfa!: perquè tu ets pols i a la pols tornaràs
		ausa e-n moldu: enterrar algú, inhumar el cos d'algú (colgar dins la terra)
		ausa moldu yfir höfuð sér: tirar-se terra al cap (en senyal de desesperació, davant un fet molt tràgic etc.
		fyrir ofan mold: <FIG> damunt la terra (viu, amb vida, encara no mort)
		hylja lík moldu: colgar un cadàver [amb terra], enterrar un cadàver
		hníga (o: ganga) til moldar: morir
		syngja e-n til moldar: enterrar algú, sebollir algú (religiosament, amb els ritus previstos)
	2. (myldi, moldarefni) humus m (terra negra, terra llecorosa, matèria que conforma la millor capa del sòl per a l'agricultura)
	3. moldir f.pl: restes mortals, despulles [terrestres] (cos humà sense vida)
		standa yfir moldum e-s: assistir a l'enterrament d'algú
	4. (þétt snjóél) torb m (tempesta espessa de neu)

mold·kollur <m. -kolls, -kollar>: fredolic m, gírgola f d'estepa (Mall.) (bolet Tricholoma terreum)

mold·skjalda <f. -skjöldu, -skjöldur>: fredolic m, gírgola f d'estepa (Mall.) (bolet Tricholoma terreum)

mold·varpa <f. -vörpu, -vörpur>: <BIOL & FIG> talp m

morgunn <m. morguns, morgnar>: matí m
	að morgni: al matí
		að morgni 25. september 2005: el matí del 25 de setembre del 2005
	Allir heimsins morgnar eftir Pascal Quignard: Tots els matins del món de Pascal Quignard
	á morgnana: pel matí, els matins
	á morgun: demà
		ekki á morgun, heldur hinn: demà passat, passat demà (Mall., Men.)
	í morgun: avui matí, al matí
	sjáumst á morgun!: fins demà! (fórmula de comiat)
	snemma morguns: molt dematí, aviat, d’hora,
	til morguns: fins demà
	um hádegi á morgun: demà al migdia
	undir morgun: a la matinada, a primera hora del matí (sense especificació exacta del moment)

morgun·roði <m. -roða, pl. no hab.>: aurora f

morgun·verður <m. -verðar, -verðir>: esmorzar m, desdejuni m, berenar m (Mall.)
	get ég borðað morgunverð í herberginu? podrien servir-me l’esmorzar a l’habitació?
	hvenær er morgunverður? quan és l’esmorzar?
	með morgunverði: amb esmorzar inclòs (habitació d’hotel)
	án morgunverðar: sense esmorzar (habitació d’hotel)

moskus·vör* <f. -varar, -varir>: iva f, esquiva peluda, esquiva moscada (planta Ajuga iva)

mó·berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> palagonita f (vidre volcànic hidratat de color groc o groguenc)

móðir <f. móður, mæður>: <GEN & RELIG & FIG> mare f
	móðir Jóhanna af englunum: mare Joana dels Àngels
	móðir Jörð: la mare terra
	móðir miskunnarinnar: mare de misericòrdia

móður·bróðir <m. -bróður, -bræður>: oncle m (germà de mare)

móður·systir <f. -systur, -systur>: tia f (germana de mare)

móra <f. móru, mórur>: mòllera moranella (peix Mora moro)

mót¹ <n. móts, mót>: 1. encontre m
		koma til móts við einhvern: anar a l'encontre d'algú
		mæla sér mót: quedar
	2. assemblea f, reunió f