LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

© Macià Riutort i Riutort, 1998

p-pilla <f. -pillu, -pillur>:

<MED> píndola f de l'endemà

pabbi <m. pabba, pabbar>:

papa m, mumpare m (Mall.) (hipocorístic de faðir, però en islandès d'ús més ampli que no pas en català) 

padda <f. pöddu, pöddur>:

1. <GEN> bestiola f, cuca f, bitxo m (cast. Ekki ritm./no lit.) 

2. <† eða ritm.> (karta) gripau m, calàpot m (Mall.) 

pakka <pakka ~ pökkum | pakkaði ~ pökkuðum | pakkað ║ e-u>:

empaquetar una cosa, embolicar una cosa (posar dins capsa o embalatge)

♦ pakka e-u inn: embolicar una cosa, empaquetar una cosa

♦ gerið svo vel að pakka þessu vel ~ fallega inn: que m'ho podria embolicar bé? ~ que quedi bé?

♦ pakka niður: fer les maletes

♦ pakka saman: <LOC FIG> fer les maletes, anar-se'n

pakka·móttaka <f. -móttöku, -móttökkur>:

recepció f de paquets (a correus: finestra o taulell per depositar-hi trameses postals en forma de paquet)

pakki <m. pakka, pakkar>:

1. (böggull & póstsending) paquet m (bolic de coses empaquetades plegades & tipus de tramesa postal)

2. (umbúðir) embalatge m (embolcall, capsa de paquet)

Palestína <f. Palestínu, no comptable>:

Palestina f

palestínu- <en compostos>:

palestí -ina

Palestínu·búi <m. -búa, -búar>:

palestí m, palestina f

Palestínu·maður <m. -manns, -menn>:

palestí m, palestina f

palestínskur, palestínsk, palestínskt <adj.>:

palestí -ina

panna <f. pönnu, pönnur>: paella f, pella f (Bal.)
	panna með loki: paella amb tapadora
	lítil panna: paella petita

panta <panta ~ pöntum | pantaði ~ pöntuðum | pantað ║ e-ð>:
	1. comanar una cosa, fer la comanda d'una cosa
		ég hef ekki pantað þetta: jo no ho he comanat això, això no és el que jo havia demanat
		panta vöru í gegnum vefinn: fer la comanda d'un producte a través de la web
	2. (borð, sæti) reservar (taula, seient)
		panta borð: reservar una taula
	3. (mat á veitingastað) demanar una cosa (menjar a restaurant)
		panta eftirrétt: demanar les postres
	4. panta sér tíma [hjá e-m] [fyrir e-ð]: demanar hora [amb algú] [per a una cosa]
		eiga pantaðan tíma [hjá e-m] [fyrir e-ð]: tenir hora [amb algú] [per a una cosa]

pappír <m. pappírs, pappírar>: 1. <GEN> paper m
	2. pappírar <m.pl pappíra>: documentació f (del cotxe)
		hafa alla pappíra í lagi: tenir tots els papers en regla

pappírs·brot <n. -brots, no comptable>:

origami m, papiroflèxia f

pappírs·karfa <f. -körfu, -körfur>: paperera f

pappírs·poki <m. -poka, -pokar>:

bossa f de paper

pappírs·vespa <f. -vespu, -vespur>:

vespa paperera, abella groga (Mall.) (insecte Polistes dominulus & Polistes gallicus)

paprika <f. papriku, paprikur>: pebrot m, pebre m (Mall. En alltaf framborið sem prebe), prebe m (Mall., ekki ritm./no lit.)
	rauð paprika: pebrot vermell, prebe vermell (Mall.)
	græn paprika: pebrot verd, prebe verd (Mall.)

papriku·duft <n. -dufts, -duft>: pebre vermell, pebre (orðið er alltaf framborið prebe) bord (Mall.), pebrebò vermell (Mall.)
	sætt paprikuduft: pebre vermell dolç, pebre (orðið er alltaf framborið prebe) bord dolç (Mall.)
	sterkt paprikuduft: pebre vermell coent, pebre  (orðið er alltaf framborið prebe)  bord coent (Mall.)

par <n. pars, pör>: 1. parell m (dos)
		eitt par áf skóm: un parell de sabates
		ekki par: <FIG> ni una mica
	 2. parella f (colla -en el sentit mallorquí de la paraula-)
		þau eru fallegt par: fan bona parella
		vígja saman par: casar una parella

para <f. pöru, pörur>:

1. (hýði) pela f, pell f (Mall., Men.) (de patata i altres vegetals)

◊ pörur af kartöflum: peles de patates

2. <Emprat hab. en pl.>: (á svínakjöti) tros m de cansalada, [tallada f de] xuia f (Mall., Men.) (pell de porc amb greix i de vegades una mica de carn)

3. (tveir fiskar) dos peixos penjats plegats per les cues per secar-los o fumarlos

pardus·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

*peix pantera f, *anfós geperut  (peix Cromileptis altivelis)

par·hús <n. -húss, -hús>: casa aparellada (o: apariada), casa bessona

partí <n. partís, partí>: (veisla) festa f (privada)

Parþenon <n. inv. S'usa sempre sense article>:

(Meyjahofið) Partenó m

patína <f. patínu, patínur>: <RELIG> (karleiksdiskur) patena f

passa <passa ~ pössum | passaði ~ pössuðum | passað>:

I. <absolut & amb complement casual & amb complement preposicional>:

1. (hæfa) adir-se  (roba: escaure's & fet, paraules etc: harmonitzar amb alguna cosa)

◊ það getur þá passað, sagði Rússinn: això hi encaixaria, va dir el rus

2. <e-ð>: (gæta) guardar algú, tenir esment de (Mall.) (esp. infants)

◊ passa börn: guardar els nens, tenir esment dels infants

3. <e-m>: (FIG & um fatnað) escaure a algú, quedar bé a algú, anar bé a algú (Mall.) (FIG & roba: tenir les mides d'algú)

◊ ég fékk þetta fína nafn í gær, Kristrún Erla, <...> og finnst það bara passa mér mjög vel: ahir em van posar aquest nom bonic, Kristrún Erla, <...> i trobo que m'escau molt bé

◊ buxurnar sem ég var í áður en ég varð ólétt passa mér ekki ennþá: els pantalons que duia abans de quedar embarassada encara em són massa estrets

4. <á e-n>: escaure a algú, anar bé a (Mall.) (tenir les mides d'una persona)

◊ og eftir þrjár tilraunir þá var nokkuð ljóst að hann (= búningur) passaði bara ekki á hana: i després de tres intents va quedar força clar que [el vestit] senzillament no era de les seves mides

5. <í e-ð>: (koma[st] fyrir) caber a, quebre a (Mall., ekki ritm./no lit.) (tenir cabuda a)

◊ þetta borð passar ekki í þetta horn: aquesta taula no hi cap en aquest racó (les mides de la taula i del racó de la cambra no coincideixen pas)

6. <upp á e-ð ~ e-n>: (gæta e-s) vigilar una cosa ~ algú, tenir cura d'una cosa ~ algú (no perdre de vista una cosa, algú, vetlar-ho, perquè no li passi cap mal etc.)

♦ passa upp á að <+ subj.>: tenir cura que <+ subj.>, anar amb compte que <+ subj.>, vigilar que <+ subj.> 

♦ passa upp á sig: tenir esment de si mateix -a, saber tenir cura de si mateix -a

7. <við e-ð>: escaure's a, fer conjunt amb, fer joc a (Mall.) (peça de roba, joia etc. a una altra cosa)

◊ það passar ekki við: això no s'hi adiu, això no s'hi escau

◊ það á að passa við þetta: hauria de fer conjunt amb aquesta peça

8. <við e-n>: escaure a algú, caure bé a algú (Mall.) (peça de roba, joia etc.)

◊ það passar við þig: això t'escau

II. <reflexiu>:

1. (gá að e-u, hafa gaum að e-u, gæta) estar atent -a, anar alerta  (parar esment, parar compte)

◊ passaðu þig!: vés amb compte!

♦ passa sig á e-u: anar alerta amb una cosa

2. (vera á verði gagangvart e-u) anar amb compte amb, anar alerta  (fer atenció, vigilar)

♦ passa sig upp á e-ð: no perdre d'ull una cosa

passi <m. passa, passar>:

1. (vegabréf, reisupassi) passaport m (document per viatjar a l'estranger)

♦ það er viss passi að <+ ind.>: <LOC FIG> és absolutament segur que <+ ind.>

◊ það er viss passi að allt sem er ætt selst vel: és un fet infal·lible que tot el que és comestible es ven bé

♦ fá passann sinn: <LOC FIG> donar-li el passaport a algú, engegar algú, desfer-se d'algú

2. (leyfisbréf til að fá aðgang) passi m (document per poder entrar a un lloc)

3. (griðabréf, leiðarbréf) salconduit m (document per viatjar amb seguretat de no ésser pas detingut)

patchouli <n. patchoulis, no comptable>:

(ilmefni) pàtxuli m (perfum)

patchouli·olía <f. -olíu, -olíur>:

oli m de pàtxuli

patchouli·planta <f. -plöntu, -plöntur>:

pàtxuli m (arbust Pogostemon cablin syn. Pogostemon patchouly)

patsúlí <n. patsúlís, no comptable>:

(ilmefni) pàtxuli m (perfum)

pattara·legur, -leg, -legt <adj.>:

rodanxó -ona

pá·fiðrildi <n. -fiðrildis, -fiðrildi>:

paó m de dia, paó diürn (papallona Inachis io)

páfi <m. páfa, páfar>:

<RELIG> papa m [de Roma], <†> apostoli m

♦ óskeikulleiki Páfans: <RELIG> la infal·libilitat del Papa 

pálma·lundur <m. -lundar, -lundir>: palmerar m

pálmakjarna·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de palmist

pálma·kjarni <m. -kjarna, -kjarnar>: (olíupálmakjarni) palmist m

pálma·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de palma

pálma·sunnudagur <m. -sunnudags, -sunnudagar>: diumenge m de rams

pálmi <m. pálma, pálmar>: 1. <GEN> palmera f
	2. (olíupálmi) palmera f d'oli (o: de l'oli), palmera f de Guinea (arbre Elaeis guineensis)

pálmneskur, pálmnesk, pálmneskt: palmesà -ana, ciutadà -ana (propi de Ciutat ~ Palma)

pálmu·búi <m. -búa, -búar>: palmesà m, palmesana f, ciutadà mf (habitant de Ciutat ~ Palma)

pálmu·maður <m. -manns, -menn>: palmesà m, palmesana f, ciutadà mf (habitant de Ciutat ~ Palma)

pálm·verji <m. -verja, -verjar>: palmesà m, palmesana f, ciutadà mf (habitant de Ciutat ~ Palma)

pálm·verskur, -versk, -verskt: palmesà -ana, ciutadà -ana (propi de Ciutat ~ Palma)

páls·skata <f. -skötu, -skötur>:

caputxa f, rajada romeguera (peix Raja [Dipturus] batis)

páska·dagur <m. -dags, -dagar>: dia m de Pasqua, diumenge m de Pasqua

páska·egg <n. -eggs, -egg>: ou m de Pasqua

páska·fífill* <m. -fífils, -fíflar>:

margaridoia f [baleàrica], pixallits m.pl, primavera f (Mall.), margalideta f (Mall.), picarols m.pl (Mall.) (planta Bellis annua)

páska·frí <n. -frís, -frí>: vacances f de Pasqua

páska·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>: vacances f.pl de Pasqua

páska·lilja <f. -lilju, -liljur>:

narcís m de muntanya (planta Narcissus pseudonarcissus)

Páskar <m.pl Páska>: 1. (hjá kristnum) Pasqua f
		annar í Páskum: dilluns de Pasqua
		páskar gyðinga (pesakh, pesah): la Pasqua jueva
	2. (hjá gyðingum = pesakh, pesah) péssah m, pèssah m, péssakh m, pèssac m
		annar í Páskum: isrú hag pèssah (אִסְרוּ-חַג)


 

    
 
    
Respectam la forma péssah emprada, per exemple, per Nissan ben-Avraham en els seus escrits en català, i per això la donam en primer lloc, però tanmateix, gosam aventurar que potser caldria catalanitzar el mot hebreu amb e oberta, i no tancada. Al capdavall, llegim la forma פסח de l'hebreu antic com a  , פֶּסַח, això és, 'pεsaḥ. Les islanditzacions del mot hebreu varien entre pesakh i pesah. En no conèixer la s sonora, l'islandès pot renunciar al dígraf, en català necessari, -ss-.
    
 
  



páska·vika <f. -viku, -vikur>: Setmana Santa, setmana f de Pasqua

PC: 1. abrev. de politically correct “políticament correcte”
	2. abrev de personal computer “PC”

pela·barn <n. -barns, -börn>: lactant m, nodrissó m, infant m de pit, infant m d'enguè, nin d’uè (Mall.)

Peleifur <m. Peleifs, no comptable>:

<MITOL> Peleu m

peli <m. pela, pelar>: biberó m

pelíkani <m. pelíkana, pelíkanar>: pelicà m

Pelópsskaga·bandalagið <n. -bandalagsins, pl. no hab.>:

<HIST> Lliga f del Peloponès

Pelópsskaga·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

<HIST> Guerra f del Peloponès

♦ Pelópsskagastríðin: les Guerres del Peloponès

Pelóps·skagi <m. -skaga, no comptable>:

[península f del] Peloponès m (península grega)

pels <m. pels, pelsar>:

abric m de pells (peça de roba excl. femenina)

peninga·markaður <m. -markaðs (o: -markaðar), -markaðir>:

mercat monetari

peninga·plokk <n. -plokks, pl. no hab.>:

estafa f, [des-]plomada f

◊ peningaplokk í formi pýramíta: piràmide financera, estafa en forma de piràmide

peningar <m.pl>: diners
	hvar get ég skipt peningum? on podria canviar diners?

peninga·skápur <m. -skáps, -skápar>:

caixa forta, caixa f de cabals

◊ peningarskápur til sölu: es ven caixa de cabals

peninga·skipti <n.pl -skipta>:

canvi m de diners (→ gjaldeyrisskipti)

penningur <m. pennings, penningar>:

<†> variant arcaica de → peningur “moneda; diners”

pensill <m. pensils, penslar>: pinzell m

pentill <m. pentils, pentlar>: pinzell m

pentil·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:

farigola borda, herba soldadora, herba f de pinzell, pinzell m, herba flatera  (planta Coris monspeliensis)

pentu·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:

tovalló m, torcaboca m (Val.), torcaboques m (Bal.)  (→ munnþurrka)

pera <f. peru, perur>: (ávöxtur & ljósapera) pera f (fruita & bombeta elèctrica)

perídótur* <m. perídóts, perídótar>: <GEOL> peridot m

perídótít* <n. perídótíts, perídótít>: <GEOL> peridotita f

perla <f. perlu, perlur>: <GEN & FIG> perla f
	hún er talin ein af perlum gotneskrar höggmyndalistar: hom la considera una de les perles de l'escultura gòtica

perlon <n. perlons; no comptable>:

perló m

perlon·sokkur <m. -sokks, -sokkar; emprat hab. en pl.>:

mitja f de perló

perlu·eðla* <f. -eðlu, -eðlur>:

llangardaix m (rèptil Lacerta lepida)

perlu·físi <n. -físis, -físi>: pet m de llop (bolet Lycoperdon perlatum)

perlu·hálsfesti <f. -hálsfestar, -hálsfestar>:

1. collar m de perles (ample, penjant)

2. collaret m de perles (cenyit)

perlu·hvítur, -hvít, -hvítt <adj.>:

nacrat -ada

perlu·íris <f. -írisar, -írisar>:

lliri m pudent, lliri bord  (planta Iris foetidissima)

perlu·laukur <m. -lauks, -laukar>:

1. cebeta f perla (fl./pl.: cebetes perla) (planta Allium porrum var. sectivum) (variant conrada de la següent)

2. porradell m, all porrer, all porret, all porrit, all m porro (Val.), all m de serp (Mall.) (planta Allium ampeloprasum) (variant natural de la precedent)

perlu·lilja <f. -lilju, -liljur>:

calabruixa f de raïm, calabruixa arraïmada (planta Muscari botryoides)

perlu·móðir <f. -móður, -mæður>:

<GEOL> nacre m

perlu·snekkja <f. -snekkju, -snekkjur>:

*nàutil nacrat (mol·lusc marí Nautilus pompilus)

perlu·steinn <m. -steins, -steinar>:

<GEOL> perlita f

permanent <n. permanents, permanent>: permanent f (tipus de pentinat)
	ég vil fá kalt / heitt permanent: faci’m una permanent en fred / en calent

persa·köttur <m. -kattar, -kettir>:

gat m persa, moix m persa (Bal.) 

Persa·land <n. -lands, pl. no hab.>:

Pèrsia f

Persi <m. Persa, Persar>:

persa m & f

Persía <f. Persíu, pl. no hab.>:

Pèrsia f

persneska <f. persnesku, pl. no hab.>:

persa m (llengua de Pèrsia)

persneskur, persnesk, persnekt <adj.>:

persa

persóna <f. persónu, persónur>: 1. (í skáldverkum) personatge m (d'obra literària, musical etc.)
	2. (manneskja) persona f
	3. (persónuleiki) personalitat f

persónu·legur, -leg, -legt <adj.>:

personal

♦ ég á í persónulegum erfiðleikum núna: tinc dificultats personals ara

♦ ég á í persónulegum vandræðum núna: tinc problemes personals ara

persónu·skilríki <n.pl -skilríkja>: carnet m d’identitat
	eruð þér með persónuskilríki? Que té el seu carnet d’identitat?

perureyni·ber <n. -bers, -ber>:

(ber af perureyni) serva f (fruit de l'arbre Sorbus domestica)

peru·reynir <m. -reynis, -reynar>:

(evrópskur reynir, berjamispill) server m, servera f (Bal.) (arbre Sorbus domestica)

peru·tré <n. -trés, -tré>: perera f

peseti <m. peseta, pesetar>: pesseta f

pesi <m. pesa, pesar>:

peso m (unitat monetària)

♦ argentínskur pesi: peso argentí

♦ bissáskur pesi: peso m de Guinea-Bissau

♦ bólivískur pesi: peso bolivià

♦ chíleskur (o: chileskur) pesi: peso xilè

♦ dóminískur pesi: peso dominicà

♦ filippseyskur pesi: peso filipí

♦ kólumbískur pesi: peso colombià

♦ kúbverskur pesi: peso cubà

♦ mexíkóskur pesi: peso mexicà

♦ síleskur pesi: peso xilè

♦ úrúgvæskur pesi: peso uruguaià

pest <f. pestar, pestir>:

1. <MED> pesta f

♦ austurlenska pestin: pesta oriental

♦ → blóðpest: pesta hemorràgica

♦ gula pestin: pesta groga

♦ svarta pestin: pesta negra

♦ → kýlapest: pesta bubònica

♦ → lungnapest: pesta pneumònica

♦ → svartidauði: pesta negra

♦ svæsin pest: pesta f fulminant, pesta septicèmica, pesta f major

2. (óþefur) pestilència f, pesta f  (pudor molt forta, ferum)

peysa <f. peysu, peysur>: jersei m, jersé m (Mall.)

Péturs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: gall m (peix Zeus faber)

péturs·selja <f. -selju, no comptable>:

julivert m, jolivert m (Val.), juevert m (Bal.) (planta Petroselinum sativum syn. Petroselinum crispum syn. Petroselinum hortense)

pH-gildi <n. -gildis, -gildi>:

<QUÍM> [valor m] PH m

pils <n. pils, pils>: faldilla f, falda f (Mall.)

pilsner <m. pilsners, pilsnerar>: pils f (cervesa tipus “Pilsen”)

pinja <f. pinju, pinjur>:

1. (pinjutré, hjálmfura) pi m [bo] (arbre Pinus pinea)

◊ og hlusta á vindinn þjóta í pinjunum: i sentir el vent xiulant als pins

2. (pinjuhneta) pinyó m (fruit de l'arbre Pinus pinea)

pinju·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:

pinyó m (fruit de l'arbre Pinus pinea)

pinsetta <f. pinsettu, pinsettur>: pinceta <f>, pincetes <f.pl>

pipar <m. pipars, no comptable>: <CULIN> pebre m, pebre bo (Mall.), prebe-bo m (Mall., ekki ritm./no lit.) (condiment)

pipar·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

tucà m (designació d'ocells de diferents gèneres) (→ túkan)

pipar·kvörn <f. -kvarnar, -kvarnir>:

molinet m de pebre (molinet de moldre grans de pebre)

pipar·mynta <f. -myntu, -myntur>:

menta pebrera, menta f (o: herba-sana f) de pebre, menta piperita, menta (o: herba-sana) anglesa (planta Mentha piperita syn. Mentha x piperita)

piparmyntu- <en compostos>:

mentolat -ada

piparmyntu·bragð <n. -bragðs, -brögð>:

gust m a menta 

♦ með piparmyntubragði: amb gust a menta

piparmyntu·tannþráður <m. -tannþráðar, -tannþræðir>:

seda dental mentolada

pipar·rót <f. -rótar, -rætur>:

rave rusticà, rave m picant, rave m coent (Bal.) (planta Armoracia lapathifolia syn. Armoracia rusticana syn. Cochlearia armoracia)

pirra <pirra ~ pirrum | pirraði ~ pirruðum | pirrað>:

1. <e-n> emprenyar algú, empipar algú (irritar)

2. <sig á e-u> emprenyar-se per una cosa, empipar-se per una cosa (irritar-se)

pirraður, pirruð, pirrað <adj.>:

empipat -ada, emprenyat -ada (enutjat, irritat, remolest)

pirrandi, pirrandi, pirrandi <adj.>:

empipador -a, emprenyador -a (enutjós, irritant, emprenyívol)

pistasíu·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:

festuc m, pistatxo m (cast.) (fruit de la planta Pistacia vera)

Pityús·eyjar <f.pl -eyja>:

(Ívissa og Forminterra) Illes Pitiüses (Eivissa i Formentera)

pityúsískur, pityúsísk, pityúsískt <adj.>:

pitiús -üsa 

píanó <n. píanós, píanó>:

<MÚS> piano m

◊ píanóið: el piano

◊ ‘sónata fyrir fiðlu og píanó í f-moll’ eftir Prokofiev: ‘Sonata per a violí i piano en fa menor’ de Prokofiev

píanó·leikari <m. -leikara, -leikarar>:

<MÚS> pianista m & f

píanó·sónata <f. -sónötu, -sónötur>: 

sonata f per a piano 

píka <f. píku, píkur>: cony m, figa f (Mall.), cleca f (Mall.)

píkríll <m. píkríls, píkrílar>:

xucla f [blanca], gerret m [pàmfil], gerret m [mascle] (peix Spicara maena ssp. flexuosa syn. Spicara smaris syn. Maena smaris syn. Sparus alcedo syn. Smaris alcedo)

pína <f. pínu, pínur>:

1. (kvöl) turment m, agonia f, martiri m (dolor terrible, atroç)

2. (ögn) bri m (quantitat insignificant)

píning <f. píningar, píningar>:

1. (það að pína) tortura f (turment, acció de donar suplici a algú)

2. (kvöl) agonia f, suplici m (patiment terrible, dolor atroç)

3. <RELIG> passió f (→ písl; → passía)

píningar·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir>:

<HIST> poltre m (de turment)

píningar·saga <f. -sögu, -sögur>: [història f de la] passió f (esp. del Crist o de màrtir)
	helgi píningarsaga: història f de la Passió de Jesucrist
	píningarsaga Drottins vors Jesú Krists: història de la passió de Nostre Senyor Jesucrist

píningar·vika <f. -viku, -vikur>: <RELIG> setmana santa

Pínings·dómur <m. -dóms, no comptable>:

♦ Píningsdómur: <HIST> la sentència d'en [Didrik] Pining, designació del decret, sancionat per l'Alþingi l'1 de juliol del 1490, del höfuðsmaður del rei danès a Islàndia, en Didrik Pining (forma islandesa del nom: Diðrik Píning) -que ho fou entre els anys de 1478 i 1491-, que estipulava, entre d'altres coses, que cap estranger no podria passar l'hivern a Islàndia -tret que no s'hi veiés obligat per una emergència- i que no es podria contractar cap islandès com a mariner o criat en un vaixell estranger. El 1491 el decret fou ampliat amb la prohibició que cap vaixell estranger pogués pescar en aigües islandeses si, a banda de la pesca, no tenia cap activitat comercial a l'illa.

Pínings·vetur <m. -vetrar, no comptable>:

♦ píningsvetur o píningur: <HIST> ‘hivern del patiment’ o ‘patiment, turment’, designació de l'hivern del 1601 al 1602, que fou especialment cruu i dur. El començament del segle XVII a Islàndia va veure's marcat per una sèrie d'hiverns extremadament durs, com ho atesten els termes Lurkur ‘garrot’ (hivern del 1600 a 1601), Eymdarár ‘Any de Misèria’ (hivern del 1602 a 1603) i el mateix Píningur. Es calcula que, a conseqüència del fred d'aquests hiverns i de la fam que van comportar, van morir a l'illa, que aleshores comptava amb uns 55.000 habitants, unes 9000 persones.

píp <n. píps, pl. no hab.>:

pip m (xiulet estrident de màquina) 

píplu- <en compostos>:

<MED> tubular

píplu·drep <n. -dreps, no comptable>:

<MED> necrosi f tubular

pípu·laukur <m. -lauks, -laukar>:

cebeta f [japonesa], ceba japonesa, ceba f d'hivern (planta Allium fistulosum)

pípu·tóbak <n. -tóbaks, no comptable>:

tabac m de pipa

pírana·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

piranya f  (designació de diversos peixos de l'Amèrica del sud)

píska <f. písku, pískur>: batedor m (eina de cuina, esp. per a batre ous)

písl <f. píslar, píslir>:

1. (það að pína, pynting) tortura f (turment, acció de donar suplici a algú)

2. (kvöl) agonia f, suplici m (patiment terrible, dolor atroç)

3. <RELIG> passió f

4. (e-r lítill) insignificància f, minusculesa f (arbret, animal -p.e., anyellet- o persona molt petita i escanyolida)

písla·losti <m. -losta, no comptable>:

sadisme m (→ pyntingarlosti; → kvalalosti)

píslar·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir>:

<HIST> poltre m (de turment)

píslar·dauði <m. -dauða, no comptable>:

<RELIG> martiri m 

♦ deyja píslardauða [fyrir trú sína]: morir martiritzat -ada [per la seva fe]

♦ líf og píslardauði heilagrar Sesselju meyjar: vida i martiri de Santa Cecília, verge

píslar·leikur <m. -leiks, -leikir>: [misteri m de la] passió f [de Nostre Senyor] (drama litúrgic)

píslar·saga <f. -sögu, -sögur>: <RELIG> [història f de la] passió f (esp. la de Crist)

píslar·tól <n. -tóls, -tól>:

instrument m de tortura

píslar·tæki <n. -tækis, -tæki>:

instrument m de tortura

píslar·vika <f. -viku, -vikur>: setmana santa

píslar·vottur <m. -votts, -vottar>: màrtir m & f

píslar·vætti <n. -vættis, -vætti>: martiri m
	þola píslarvætti: patir martiri

píslarvættis·dauði <m. -dauða, no comptable>:

<RELIG> martiri m 

♦ líða píslarvættisdauða [fyrir trú sína]: morir martiritzat -ada [per la seva fe]

◊ heilög Sesselja er rómverskur dýrlingur sem sagt er að hafi liðið píslarvættisdauða á 3. öld, um 230 að oftast er talið: santa Cecília és una santa romana de la qual es diu que va patir martiri al segle III, vers el 230 tal i com se suposa generalment

pí·spónn <m. -spóns o -spónar, -spænir>: avet m (arbre Abies alba)

pístasíu·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:

variant de → pistasíuhneta “festuc m”

pítsa <f. pítsu, pítsur>:

<CULIN> pizza f

pjalla <f. pjöllu, pjöllur>: pixoneta f (Val.), xoneta f (Men.), pixarreta f (Mall.), pometa f (Mall.), pelleta f (Mall.) (designació infantil de la vulva)

pjatt <n. pjatts, no comptable>:

vanitat f, estufera f

pjatt·rófa <f. -rófu, -rófur>:

dandi m [envanit]

plagíóklas <n. plagíóklass, plagíóklös>: <GEOL> plagiòclasi f

plast·diskur <m. -disks, -diskar>: plat m de plàstic

plast·glas <n. -glass, -glös>: got m de plàstic, tassó m de plàstic (Mall.)

plast·leir <m. -leirs, no comptable>:

plastilina f

plast·poki <m. -poka, -pokar>:

bossa f de plàstic

plast·skál <f. -skálar, -skálar>: plàtera f (o: plata f) de plàstic

plast·slanga <f. -slöngu, -slöngur>: mànega f d'aigua de plàstic, manguera f de plàstic (cast., ekki ritm./no lleng. lit.)

platan·viður <m. -viðar, -viðir>:

1. <GEN> plàtan m (designació per a qualsevol arbre del gènere Platanus)

♦ amerískur platanviður: plàtan m d'Amèrica (arbre Platanus occidentalis)

♦ austurlenskur platanviður: plàtan m d'orient, plàtan m oriental (arbre Platanus orientalis)

2. (garðaplatan) plàtan m d'ombra (arbre Platanus hybrida syn. Platanus x hispanica syn. Platanus orientalis x occidentalis syn. Platanus acerifolia)

platt·fótur <m. -fótar, -fætur>:

peu pla (peu no corbat)

plástur <m. plásturs, plástrar>: 1. <GEN> esparadrap m
	2. (heftiplástur) tirita f (tallat en bocins petits)

pleistó·seísmískur, -seísmísk, -seísmískt <adj.>:

(þar sem jarðskjálfti veldur hinu mesta mann- og eignartjóni) plistosísmic -aa

♦ pleistóseísmískt svæði: àrea plistosísmica

pleistó·sen <n. -sens, no comptable>:

<GEOL> plistocè m

plóg·bein <n. -beins, -bein>:

[os m] vòmer m

plóg·far <n. -fars, -för>:

solc m [d'arada]

plóg·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:

tallant m [d'arada], coltell m [d'arada], coltellina f (Val.) 

plóg·járn <n. -járns, -járn>:

rella f

◊ og þær munu smíða plógjárn úr sverðum sínum og sniðla úr spjótum sínum: i amb les seves espases forjaran relles, i falçs amb les seves llances

plóg·maður <m. -manns, -menn>:

llaurador m, llauradora f (persona que llaura)

plóg·skaft <n. -skafts, -sköft>:

cama f d'arada, cameta f d'arada, camatimó m, espigó m d'arada (Bal.) 

plóg·skata <f. -skötu, -skötur>:

caputxó m, càvec m (Mall., Men.) (peix Raja [Dipturus] oxyrhinchus)

plóg·skeri <m. -skera, -skerar>:

rella f

plógur <m. plógs, plógar>:

arada f, aladre m (Val., Lleida), arreu f,m (Tarr.), <†> aradre m

♦ beita hestum¹ ~ uxum² fyrir plóg: junyir les bísties¹ ~ els bous² a l'arada

♦ enginn, sem leggur hönd á plóginn og horfir aftur, er hæfur í Guðs ríki: ningú que, tenint posada la mà a l'arada, miri enrere, no és bo per al Regne de Déu

♦ handarhald á plógi: esteva f, mantí m d'arada (Bal.) 

♦ moldvarp (o: moldverpi) á plógi: pala f d'arada, orella f d'arada, orellera f d'arada

plóma <f. plómu, plómur>: pruna f

plómu·tré <n. -trés, -tré>: prunera f

plúmba <f. plúmbu, plúmbur>:

(tannfylling) empastament m, empaste m (cast., ekki ritm./no lit.) (obturació dental)

plús·hleðsla <f. -hleðslu, -hleðslur>:

<ELECT> càrrega positiva

plús·merki <n. -merkis, -merki>:

<MAT> signe m d'addició, signe m de més (+) 

plús·póll <m. -póls, -pólar>:

<ELECT> pol positiu

plús·tala <f. -tölu, -tölur>:

<MAT> nombre positiu

plæging <f. plægingar, plægingar>:

llaurada f (acció i efecte de llaurar)

plægingar·maður <m. -manns, -menn>:

(plógmaður) llaurador m, llauradora f (persona que llaura)

plægja <f. plægju, plægjur>:

(plægt land) llaurada f, llaurat m (Bal.) (terra llaurada de fa poc)

plægja <plægi ~ plægjum | plægði ~ plægðum | plægt>

1. <GEN> llaurar

♦ plægja e-ð: llaurar una cosa

◊ “Hinn plægði akur” eftir Joan Miró: “El camp llaurat” per Joan Miró

2. <e-ð>: (um skip) solcar una cosa (vaixell)

♦ skipið plægir sjóinn: el vaixell solca la mar

plægjan·legur, -leg, -legt <adj.>:

llaurable, arable

plöntu·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geobotànica f, fitogeografia f

plötu·snúður <m -snúðs (o: -snúðar), snúðar>:

disc-jockey m, punxa-discos m. inv.

plötu·spilari <m -spilara, -spilarar>:

tocadiscos m inv. (o: tocadiscs m. inv.)

poka·buxur <f.pl -buxna>:

[pantalons m.pl] bombatxos m.pl

poka·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

<ZOOL> marsupial m

poka·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

cursa f de sacs

poka·horn <n. -horns, -horn>:

racó m del sac

♦ eiga e-ð í pokahorninu: <LOC FIG> tenir una cosa en reserva, amagar alguna cosa a la mànega

poka·prestur <m. -prests, -prestar>:

<RELIG niðrandi/pejor.> pastor m

poka·rotta <f. -rottu, -rottur>:

opòssum m, sariga f (diferents mamífers de l'espècie Didelphis)

poki <m. -poka, -pokar>:

1. <GEN> bossa f

♦ → innkaupapoki “bossa de la compra”

♦ → hitapoki “bossa d'aigua calenta”

♦ → pappírspoki “bossa de paper”

♦ → plastpoki “bossa de plàstic”

♦ → ruslapoki “bossa de les escombraries”

♦ láta í minni pokann: <LOC FIG> endur-se'n la pitjor part (especialment en un sorteig)

♦ láta í minni pokann fyrir e-m: <LOC FIG> perdre davant algú, resultar derrotat -ada per algú (especialment en un sorteig)

◊ ...til að láta í minni pokann fyrir örverpinu sem heimtaði að horfa á Simpson: ...per a perdre davant el caganius de la família que exigia mirar els Simpson

2. (sekkur) sac m (receptacle gros, semblant a una bossa però normalment de tela)

♦ → svefnpoki “sac de dormir”

♦ → tárapoki <MED> “sac lacrimal”

♦ troða e-u í poka: fer caber una cosa dins un sac, ficar una cosa a la força dins un sac

3. <ZOOL> marsupi m

poki <m. poka, pokar>: bossa f

por·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:

variant de → porreygður ‘borni’

porfyr <m. porfyrs, porfyrar>: <GEOL> pòrfir m

porfyr·grágrýti <n. -grágrýtis, -grágrýti>: <GEOL> basalt porfíric

porfyrískur, porfyrísk, porfyrískt: porfíric -a

porfýr <m. porfýrs, porfýrar>: <GEOL> pòrfir m (variant de → porfyr)

porfýrískur, porfýrísk, porfýrískt: porfíric -a (variant de → porfyrískur)
	porfýrískt basalt: basalt porfíric (→ porfyrgrágrýti)

porr·eygður, -eygð, -eygt­ <adj.>:

borni bòrnia 

porri¹ <m. porra, porrar>:

borni m, bòrnia (persona que només té un ull)

porri² <m. porra, porrar>:

porro m (planta Allium porrum) (→ púrra)

<†>  porr·laukur <m. -lauks, -laukar>:

porro m (planta Allium porrum) (→ porri²)

portúlakki <m. portúlakka, portúlakkar>: verdolaga f (planta Portulaca oleracea)

postuli <m. postula, postular>:

<RELIG & FIG> apòstol m

♦ Postulanna gjörningar: Els Fets dels Apòstols

postulín <n. postulíns, no comptable>:

porcellana f

postulíns·samstæða <f. -samstæðu, -samstæður>:

servei m de porcellana, joc m [de tasses] de porcellana

pott·aska <f. -ösku, no comptable>:

potassa f

pott·bursti <m. -bursta, -burstar>: fregall m d'olles

pottur <m. potts, pottar>: olla f

póker <m. pókers, pókerar>: pòquer m
	ég spilaði póker fram á nótt: vaig jugar a pòquer fins ben tard

pólar·þorskur <m. -þorsks, -þorskar>:

bacallà m polar, saida f  (peix Boreogadus saida)

Pól·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:

<ASTRON> Estrella f polar, Estrella f del Nord, Estel m de Tramuntana, Tramuntanal f, Marí m, Marinera f, Pescador m, Pastor m (estel de la constel·lació Ursa minor)

Pól·stjarna <f. -stjörnu, no comptable>:

<ASTRON> estrella f polar, estel m del nord, estel m polar, estrela f polar (Val.)  (→ Leiðarstjarna)

pólý- <en compostos>: 

poli-

pólý·ester <n. -esters, no comptable>: 

polièster m

pólý·etýlen <n. -etýlens, no comptable>: 

polietilè m

◊ einnota hanskar úr pólýetýleni: guants de polietilè d'un sol ús

pólýglýkól·sýra <f. -sýru, no comptable>: 

àcid poliglicòlic

pólý·glýseról <n. -glýseróls, no comptable>: 

poliglicerol m

pólýól <n. pólýóls, pólýól>:

(fjölgilt alkóhól, fjölalkóhól) polialcohol m

pósitróna <f. pósitrónu, pósitrónur>:

<†> variant antiquada de → jáeind “positró”

póst·ávísun <f. -ávísunar, -ávísanir>: gir m postal
	eyðublað fyrir póstávísun: formulari de gir postal

póstburðar·gjald <n. -gjald, -gjöld>: tarifes postals, tarifes f.pl de franqueig

póst-fang <n. -fangs, -föng>: adreça f postal (→ heimilisfang)

póst-hólf <n. -hólfs, -hólf>: apartat m de correus

póst-hús <n. -húss, -hús>: oficina f de correus

póst-kassi <m. -kassa, -kassar>: bústia f (on el carter deixa les cartes i el correu)

póst-kort <n. -korts, -kort>: postal f

póst-kostnaður <m. -kostnaðar, pl. no hab.>: despeses f.pl de tramesa, despeses postals

póst-númer <n. -númers, -númer>: codi m postal

póst-reglugerðir <f.pl -reglugerða>: normativa f postal

póst-stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: oficina f [central] de correus m.pl
(en formularis, tot sovint equival simplement a: ciutat)

póstur <m. pósts, póstar>: 1. <GEN> correu m
		er póstur til mín?: que hi ha correu per a mi?
	2. (pósthús) correus m.pl (oficines de correus)
	3. <HIST = bréfberi> correu m (portador del correu)
	4. (bréfberi, póstþjónn) carter m, cartera f

póst-þjónn <m. -þjóns, -þjónar>: carter m, cartera f

prakkari <m. prakkara, prakkarar>:

trinxeraire m, bergantell m, estrúmbol m (Mall.) (noi que fa malifetes)

predikunar·stóll <m. -stóls, -stólar>:

trona f [d'església]

Premonstratensa·kanúki <m. -kanúka, -kanúkar>: canonge premostratenc
	almennir Premonstratensakanúkar: canonges regulars premostratencs

Premonstratensa·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>: monestir premostratenc

Premonstratensa·regla <f. -reglu, no comptable>: orde m dels canonges premostratencs

Premonstratensi <m. Premonstratensa, Premonstratensar>: canonge premostratenc

prentun <f. prentunar, prentanir>:

1. (það að prenta) impressió f (acte d'imprimir)

♦ bókin er í prentun: el llibre està en impremta

2. (upplag, eftirprentun) reimpressió f (nova tirada, sense modificacions, d'una obra)

◊ fyrsta útgáfa, önnur prentun: primera edició, segona reimpressió

pressa <f. pressu, pressur>: 1. (vínpressa) premsa f de vi, (†) trull m
	2. (sítruspressa, ávaxtapressa) expremedora f (de cítrics, de fruita)

pressu·kanna <f. -könnu, -könnur>: cafetera f express

presta·kragi <m. -kraga, -kragar>:

<MED> (designació col·loquial de la) parafimosi f

presta·stétt <f. -stéttar, -stéttir>: clergat m

prests·vígsla <f. -vígslu, -vígslur>: ordenació f sacerdotal
	hljóta prestsvígslu: rebre l'ordenació sacerdotal
	taka prestsvígslu: ésser ordenat sacerdot

pretta <pretta | prettaði | prettað>: estafar a algú (enganyar algú amb fins lucratius esp. en els negocis)

pretta-refur <m.-refir>: engalipador, enganyador, estafador

prettari <m. prettara, prettarar>: estafador m

prettur <m. pretts, prettir>: 1. <GEN> estafa f
	2. <FIG> frau m, impostura f

prik <n. priks, prik>:

1. <GEN> bastonet m, bastó petit

2. <GRAM> accent gràfic, accent escrit

prins <m. prins, prinsar>:

príncep m  (fill de rei; per al títol nobiliari, hom empra → fursti)

prinsessa <f. prinsessu, prinsessur>:

princesa f  (filla de rei)

prisma <n. prisma, prismu>:

<FÍS> prisma m

prím·tala <f. -tölu, -tölur>:

<MAT> nombre primer (→ frumtala)

príorína <f. príorínu, príorínur>:

priora f (de convent)

prjámast <prjámast ~ prjámumst | prjámaðist ~ prjámuðumst | prjámast ║ upp á e-ð>:

(príla) enfilar-se a dalt de..., escalar una cosa..., grimpar una cosa.... (de mala manera, maldestrament, sense estar preparat per fer-ho)

♦ prjámast upp á fjöll: s'enfilen muntanya amunt

♦ prjámast e-ð niður: baixar una cosa de mala manera (cosa = puig, glacera etc.)

próf <n. prófs, próf>: 1. <GEN> examen m
		falla á prófi: suspendre un examen
		ljúka prófi: <LOC> acabar la carrera
			ég lauk lögfræðiprófi frá Háskóla Pálmu 1987: vaig acabar la carrera de dret a la universitat de Palma el 1987
		munnlegt próf: examen oral
		ná prófi: aprovar un examen
		skriflegt próf: examen escrit
		standast próf: superar un examen, aprovar un examen
		taka próf [í e-u]: fer un examen [de X]
	2. (yfirheyrsla) interrogatori m (sèrie de preguntes seguides)

próf·steinn <m. -steins, -steinar>: <GEN = basanita & FIG> pedra f de toc

própan·gas <n. -gass, no comptable>: [gas m] propà m 

prósi <m. prósa, prósar>:

prosa f

prósa·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

poema m en prosa

prósessía <f. prósessíu, prósessíur>: <RELIG> (skrúðganga, skrúðfylking) processó f
	syngja prósessíu: fer una processó

Próvensa <f. Próvensu, pl. no hab.>:

Provença f

próvensalska <f. próvensölsku, pl. no hab.>:

provençal m (llengua d'oc) (→ oksítaníska)

próvensalskur, próvensölsk, próvensalskt <adj. próvensölsku>:

provençal, <†> proençal

próvenska <f. próvensku, pl. no hab.>:

provençal m (llengua d'oc) (→ oksítaníska)

próvenskur, próvensk, próvenskt <adj. próvensölsku>:

provençal, <†> proençal

Próvensu·búi <m. -búa, -búar>:

provençal m & f, <†> proençal m & f

prumpa <prumpa ~ prumpum | prumpaði ~ prumpuðum | prumpað>:   fer un pet

prúð·menni <n. -mennis, -menni>:

1. <GEN> cavaller m (home distingit i refinat, tot un senyor)

2. (á Englandi) gentleman m (a Anglaterra)

prútt <n. prútts, pl. no hab.>: regateig m

prútta <prútta ~ prúttum | prúttaði ~ prúttuðum | prúttað ║ við e-n um e-ð>: regatejar amb algú per una cosa
	prútta verðið niður: rebaixar el preu d'una cosa regatejant

prýða <prýði ~ prýðum | prýddi ~ prýddum | prýtt ║ e-ð>:

1. <GEN> adornar una cosa (decorar, embellir)

2. <FIG> fer gala de (mostrar les qualitats positives que ornen un objecte, algú etc.)

◊ ...hefur allt sem prýða má einn reyfara: ...té tot allò de què pot fer gala un èxit de vendes

prýði·lega <adv.>:

esplèndidament, magníficament, excel·lentment

pulsa <f.pulsur>: salsitxa f (→ pylsa)

pund <n. punds, pund>: lliura f (mig quilo & moneda)

pung-: <MED> escrotal, esqueo-

pung·haull <m. -hauls, -haular>: <MED> hèrnia escrotal

pung·kláði <m. -kláða, no comptable>:

<MED> prurit m escrotal

pungur <m. pungs, pungar>: escrot m, <FAM> collonera f

punkta-háfur <m. -háf, -háfar>: mussola puntada, mussola puntejada  (peix Mustelus punctatus)

punktur <m. punkts, punktar>:

1. (depill, greinarmerkið & staður í rúminu & leturstærð) punt m (signe gràfic & indret en l'espai & indicador de mides de lletra)

♦ → endapunktur “punt final”

♦ punktur og greinaskil : punt i a part, punt i a cap (punt i nou paràgraf)

♦ → tvípunktur “dos punts”

♦ þrír punktar : punts suspensius (signe gràfic ...)

2. punktar <m.pl punkta>: (athugasemdir, minnisatriði) apunts m.pl  (anotacions)

♦ taka niður punkta : prendre apunts, prendre notes

punt·svín <n. -svíns, -svín>:

porc espí m (mamífer Hystrix cristata)

purpura·smári <m. -smára, -smárar>:

fenc m de muntanya (planta Trifolium rubens)

purra <f. purru, purrur>:

variant de → púrra ‘porro’

pussa <f. pussu, pussur>: cony m

púðra <púðra ~ púðrum | púðraði ~ púðruðum | púðrað ║ e-n>:

empolvorar algú

◊ farðu að púðra þig meðan ég tala við þinn fyrrverandi: vés a empolvorar-te mentre parlo amb el teu ex

púður·sykur <m. -sykurs, no comptable>: (brúnn hrásykur) sucre morè, sucre roig (Mall.)

púls <m. púls, púlsar>: <med> pols m
	enginn púls: no té pols

Púnverja·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

guerra púnica

♦ Púnverjastríðin: les guerres púniques

Pún·verji <m. -verja, -verjar>:

cartaginès m, cartaginesa f (habitant de l'antiga Cartago)

pún·verska <f. -versku, no comptable>:

púnic m (dialecte fenici de l'antiga Cartago)

pún·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

púnic -a 

♦ púnversku stríðin: les guerres púniques

púrra <f. púrru, púrrur>:

porro m (planta Allium porrum) (→ blaðlaukur)

púrru·laukur <m. -lauks, -laukar>:

porro m (planta Allium porrum) (→ púrra)

púpa <f. púpu, púpur>:

<ZOOL> pupa f, crisàlide f

púpu·hýði <n. -hýðis, -hýði>:

<ZOOL> capoll m

púslu·spil <n. -spils, -spil>:

trencaclosques m

♦ 50 bita púsluspil: un trencaclosques de 50 peces

púst·rör <n. -rörs, -rör>:

tub m d'escapament

púta <f. pútu, pútur>:

puta f

pútna·hús <n. -húss, -hús>:

bordell m

pútresín <n. pútresíns, no comptable>:

putrescina f

◊ lífrænu sameindirnar pútresín og kadaverín eru hvort tveggja mjög illa lyktandi og eitraðar. Þessi efni myndast við rotnun holds og eru hluti af því sem kallað er nálykt: les molècules orgàniques putrescina i cadaverina són, totes dues, molt pudentes i tòxiques. Aquestes substàncies es formen amb la putrefacció de la carn i formen part del que s'anomena l'olor de cadàver

pygmýi <m. pygmýa, pygmýar>:

<ETNO> pigmeu m, pigmea f

◊ Pygmýar eru safnarar og veiðimenn: els pigmeus són caçadors-recol·lectors

pylsa <f. pylsu, pylsur>: salsitxa f
	[eina] pylsu með öllu: una salsitxa amb tots els ingredients possibles (ketchup, mostassa, ceba trinxada, anelles de ceba frites, amanida de patata etc.)

pynta <pynta ~ pyntum | pyntaði ~ pyntuðum | pyntað ║ e-n>:

1. <GEN> torturar algú

◊ pyntaður til að játa: torturat fins a confessar

2. <HIST> turmentar algú, donar turment a algú

pynting <f. pyntingar, pyntingar. Emprat sovint en pl.>:

1. <GEN> tortura f

♦ játa glæp með pyntingum: confessar un crim sota tortura

♦ fá upplýsingar með pyntingum: obtenir informació amb tortures

♦ kínverskar pyntingar: <HIST & FIG> tortura xinesa

2. <HIST> turment m

pyntinga·herbergi <n. -herbergis, -herbergi>:

cambra f de tortures

pyntingar·losti <m. -losta, no comptable>:

sadisme m

pyntingar·tól <n. -tóls, -tól>:

instrument m de tortura

♦ morð- og pyntingartól: instruments de mort i tortura

pyntingar·tæki <n. -tækis, -tæki>:

instrument m de tortura

pýramídi <m. pýramída, pýramídar>:

piràmide f

Pýrenea·fjöll <n.pl -fjalla>:

[serralada f dels] Pirineus m.pl

Pýrenea·nebbamús* <f. -nebbamúsar, -nebbamýs>:

almesquera f (mamífer Galemys pyrenaicus syn. Desmana pyrenaica)

Pýrenea·skagi <m. -skaga, no comptable>:

Península Ibèrica

pýrít <n. pýríts, pýrít>:

<GEOL> pirita f

♦ → brennisteinskís “íd.”

♦ → járnkís “íd.”

pæling <f. pælingar, pælingar>:

(hugleiðing) elucubració f (consideració, meditació, cogitació)

♦ pælingar um e-ð: elucubracions sobre una cosa

pönnu·kaka <f. -köku, -kökur>: <CULIN> pönnukaka, mena de truita dolça

pönnuköku·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>: ganiveta f de menjar pönnukaka

pönnuköku·panna <f. -pönnu, -pönnur>: paella de fer pönnukaka

pöntun <f. pöntunar, pantanir>:

comanda f

♦ pöntun nr. 136: comanda núm. 136

♦ staðfesta pöntun: confirmar una comanda

♦ taka móti pöntun: rebre una comanda

♦ pöntun þín hefur verið móttekin: hem rebut la seva comanda

pöntunar·númer <n. -númers, -númer>: número m de comanda

pössun <f. pössunar, passanir>: esment m
	vera í pössun hjá e-m: guardar un infant, tenir esment d'un infant (per un espai de temps curt)
		hún var í pössun hjá ömmu þegar  foreldrar hennar fóru í bíó: la seva àvia li tenia esment quan els seus pares anaven al cinema

Go to Vincles cap a Islàndia