LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

       
   
 
 
 
 
       


© Macià Riutort i Riutort, 1998



     
   
Dagar mannsins eru sem grasið,
hann blómgast sem blómið á mörkinni,
þegar vindur blæs á hann er hann horfinn,
og staður hans þekkir hann ekki framar.
  
   
Els dies de l'home duren com els de l'herba;
la seva florida és talment la d'una flor al camp:
com ella desapareix a la primera ventada,
i després, ni tan sols l'indret no es coneix,
on un dia es dreçava.
  
   
Psalms CIII,15-16
  
        
rabba* <f. röbbu, röbbur>: (eiginkona rabbína & kvenrabbíni) rabina f, rabbenit f, (entre els asquenazites) rebbetzín f (dona de rabí & rabina)

rabba: conversar, xerrar

rabbi <m. rabba, rabbar>: rab m
	rabbi hirðarinnar*: <HIST> rab de la cort

rabbíi <m. rabbía, rabbíar>: rabí m

rabbína-: rabínic -a

rabbína·frú* <f. -frúar, -frúr>: (eiginkona rabbína & kvenrabbíni) rabina f, rabbenit f, (entre els asquenazites) rebbetzín f (רבנית) (dona de rabí & rabina)

rabbíni <m. rabbína, rabbínar>: rabí m

rabbínskur, rabbínsk, rabbínskt: rabínic -a

radd·band <n. -bands, -bönd. Emprat hab. en pl>: corda f vocal (emprat hab. en pl.)

radd·glufa <f. -glufu, -glufur>: glotis f
radíi <m. radía, radíar>:
<MAT> radi m (→ geisli)
radíó·amatör <m. -amatörs, -amatörar>:
radioafeccionat m, radioafeccionada f, radioaficionat m (cast.), radioaficionada f (cast.)  (→ radíóáhugamaður)
radíó·áhugamaður <m. -áhugamanns, -áhugamenn>:
radioafeccionat m, radioafeccionada f, radioaficionat m (cast.), radioaficionada f (cast.)  
radísa <f. radísu, radísur>: ravenet m (planta Raphanus sativus var. radicula)

rað·hús <n. -húss, -hús>: casa adossada (cast.), casa f en filera (en una filera de cases uniformes)

rað·morđingi <m. -morðingja, -morđingjar>: assassí m en sčrie, assassina f en sčrie

rađ·tala <f. -tölu, -tölur>: nombre m ordinal

raf <n. rafs, röf>: ambre m

rafali <m. rafala, rafalar>: dinamo f
	rafali fyrir reiðhjól: dinamo de bicicleta
raf·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color) 
rafeinda-: electrňnic
rafeinda·smásjá <f. -smásjár, -smásjár>:
microscopi electrònic 
raf-geymir <m.-geymar>: bateria
	geriđ svo vel ađ hlađa rafgeyminn: recarregui la bateria (del cotxe), sisplau

raf-hlađa <f.-hlöđur>: pila elčctrica

raf-högg <n. -höggs, -högg>: descàrrega elèctrica

raf-kerti <n>: bugia
	skipta um rafkerti: canviar les bugies
	hreinsa kertin: netejar les bugies

raf·knúinn, -knúin, -knúið: elèctric -a (aparell)

raf-lost <n. -losts, -lost>: 1. <gen> descàrrega elèctrica [forta]
	2. <MED> electroxoc m
		fá raflost: rebre un electroxoc m

raf-magnađur, -mögnuđ, -magnađ: elčctric

raf-magn <n>: electricitat

rafmagns-: elčctric -a
rafmagns·blár, -blá, -blátt <adj.>:
blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color)
rafmagns·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
ona elèctrica
rafmagns·eldavél <f. -eldavélar, -eldavélar>:
cuina elèctrica 
rafmagns-högg <n. -höggs, -högg>: descàrrega elèctrica

rafmagns-rakvél <f.-vélar>: maquineta d’afaitar elčctrica

rafmagns·reikningur <m. -reiknings, -reikningar>: factura f de l'electricitat, factura f de la llum

rafmagns-spenna <f>: tensió elčctrica, voltatge
	hvađa rafmagnsspenna er hér? Quin tipus de corrent tenen? Quin voltatge hi ha?

rafmagns·tafla <f. -töflu, -töflur>: 1. plafó elèctric (petit-mitjà)
	1b. panell elèctric (gros)

rafmagns·tannbursti <m. -tannbursta, -tannburstar>: raspall m de dents elèctric

rafmagns·þeytari <m. -þeytara, -þeytarar>: batedora elèctrica
raf·orka <f. -orku, no comptable>:
energia elèctrica
raforku·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
central elèctrica
◊ Kosovo gæti brátt verið komið í þá fáránlegu aðstöðu að "Kúvæt surtarbrandsins" geti ekki með löglegu móti unnið eigin kol til þess að reka eigin raforkustöð: Kósovo aviat podria trobar-se en l'absurda situació que el "Kuwait del lignit" no pugui explotar de manera legal el seu propi carbó per a alimentar les seves pròpies centrals elèctriques
raf·rænn, -ræn, -rænt <adj.>:
electrònic -a
rafsegul·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:
ona electromagnètica 
rafsegul·sviđ <n. -sviđs, -sviđ>: camp electromagnètic

raf-silfur <n>: diners electrňnics

raf-stuð <n. -stuðs, -stuð>: descàrrega elèctrica, enrampada f

rag·geit <f. -geitar, -geitur>: covard m, covarda f

rag·mennska <f. -mennsku, no comptable>: covardia f

ragur, rög, ragt: covard -a, pusil·lànime

ragú <n. ragús, ragú>: ragut m

raka <raka ~ rökum | rakaði ~ rökuðum | rakað ║ e-n ~ e-ð>: 1. afaitar algú ~ una cosa
		rakiđ hnakkan!: arregleu-me el clatell (a la barberia)
		geriđ svo vel ađ raka mig: podria afaitar-me sisplau?
	2. <sig> afaitar-se
		þú gast að minnsta kosti rakað þig: si més no podies haver-te afaitat
		raka sig í fyrsta sinn: afaitar-se per primera vegada
	3. raka á sér e-ð: afaitar-se una cosa (cosa = part del cos afaitada)
	4. rasurar una cosa, depilar una cosa (llevar o llevar-se el pèl d'extremitats i aixelles, tant amb maquineta com a la cera o amb cremes)
		raka hár af leggjum og handarkrika: rasurar-se cames i aixelles

rakaður, rökuð, rakað: 1. (um skegg) afaitat -ada (pèl de cara)
	2. (um líkamshár: með rakblaði, [rafknúinni] rakvél o.s.fr.) rasurat -ada (pèl de cos amb raor, maquineta d'afaitar etc.)
	3. (um líkamshár: með vaxi, kremi o.s.fr.) depilat -ada (pèl de cos amb cera, crema depilatòria etc.)
	4. (um sauð-, geitar- e. nautaskinn) ragut -uda (pell de cabra, ovella, bou etc.)

raka·krem <n. -krems, -krem>: crema f hidratant

raka·mælir <m. -mælis, -mælar>: higròmetre m

raka·stillir <m. -stillis, -stillar>: higròstat m

rakara·stofa <f. -stofu, -stofur>: barberia f (→ hárgreiđslustofa)

rakari <m. rakara, rakarar>: barber m
	rakarinn í (o: frá) Sevilla: el barber de Sevilla

rak·blađ <n. -blaðs, -blöđ>: fulleta f d’afaitar

rak·bursti <m. -bursta, -burstar>: brotxa f d’afaitar

rak·froða <f. -froðu, no comptable>: escuma f d'afaitar

rak·gel <n. -gels, -gel>: gel m d'afaitar, gel m d'afaitat
rak·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:
navalla f, raor m (Bal.) 
♦ rakhnífur Ockhams: la navalla d'Ockham 
raki <m. raka, no comptable>: humitat f
rakki¹ <m. rakka, rakkar >:
gos m, cus m (Mall.), cussa f (Mall.) 
rakki² <m. rakka, rakkar >:
<NÀUT> raca f 
rak·krem <n. -krems, -krem>: crema f d’afaitat, crema f d’afaitar
rak·sápa <f. -sápu, -sápur>:
1. (í stykki) sabó m d'afaitar (en forma de barreta)
2. (froða í stauki eða úðabrúsa) escuma f afaitar (escuma d'afaitar envasada en esprai) 
rak·skafa <f. -sköfu, -sköfur>: (međ fjarlćgjanlegu raksköfublađi á endanum) maquineta f d'afaitar (manual, amb el capçal canviable)

rak·spenna <f. -spennu, -spennur>: <ELECTR>: tensió f de corrent continu

rak·spíri <m. -spíra, pl. no hab.>: loció f per després de l’afaitat

rakstraums·rafali <m. -rafala, -rafalar>: 1. <GEN> generador m de corrent continu
	2. (bifvélarrafali) dinamo f de cotxe

rak·straumur <m. -straums, no comptable>: <ELECTR> corrent continu

rakstur <m. raksturs (o: rakstrar), rakstrar>: (skeggrakstur) afaitat m
	áburður [fyrir húđina] eftir raksturinn: bàlsam per a després de l'afaitat
	gel fyrir húđina eftir raksturinn: gel per a després de l'afaitat
	gel fyrir rakstur: gel d'afaitar
	útbrot eftir raksturinn: vermellor després de l'afaitat (erupció cutània)

rakur, rök, rakt: 1. humit -ida
		rakt hús: una casa humida
		rakt veður: un temps humit
	2. <FIG> alegre (una mica begut)

rak·vatn <n. -vatns, pl. no hab.>: loció f per després de l’afaitat

rak·vél <f. -vélar, -vélar>: maquineta f d’afaitar
	einnota rakvélar: maquinetes d'afaitar d'usa i tirar
	rafknúin rakvél: màquina d'afaitar elèctrica
ramaðan <m. ramaðans, ramaðanmánuðir>:
<RELIG> ramadà m (رَمَضان)
ramma·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
programa m marc
randa·fluga <f. -flugu, -flugur>:
borinot m d'aiguamoll (insecte Heliophilus pendulus)
randa·gras <n. -grass, -grös>:
fàlaris m (planta Phalaris arundinacea) 
randa·knurri <m. -knurra, -knurrar>: lluerna roja, crivilló m (lítill - meðalstór), rafet m (meðalstór - stór), (peix Aspitrigla cuculus syn. Trigla pini)
randa·lilja <f. -lilju, -liljur>:
crocus m d'or, crocus m de Crimea (planta Crocus susianus)
randa·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llenguado pelut, llenguado m d'arena, peluda f (Mall.) (peix Microchirus variegatus)
randa·túnfiskur <m. -túnfisks, -túnfiskar>: 
bacoreta ratllada, bonítol f de ventre ratllat (peix Katsuwonus pelamis syn. Euthynnus pelamis) (→ bónító)
rand·hærður, -hærð, -hært <adj.>:
<BOT> ciliat -ada
rang·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:
guerxo -a, guenyo -a, <MED> estràbic -a, bisco -a (Mall., ekki ritm./no lit.) 
rang·eygur, -eyg, -eygt <adj.>:
guerxo -a, guenyo -a, <MED> estràbic -a, bisco -a (Mall., ekki ritm./no lit.)  
rang·hugmyndir <f.pl -hugmynda>: idees errňnies, tňpics, mites
rangla <rangla ~ ranglum (o: rönglum)  | ranglaði ~ rangluðum (o: röngluðum) | ranglað ║ um e-ð>:
fer voltes, vagarejar, vagar (sense direcció o rumb concrets)
◊ rangla um hverfið: fer voltes per la barriada
rang·látur, -lát, -látt <adj.>:
injust -a
rang·snúinn, -snúin, -snúið <adj.>:
pervers -a
rang·slis <adv.>:
en sentit contrari al de les busques d'un rellotge 
rangur, röng, rangt: erroni, equivocat
	röng notkun: mal ús
rani <m. rana, ranar>:
1. (á fíl) trompa f (d'elefant)
2. (á svíni) musell m, morro m, grufa f (Mall.) (de porc)
<LIT>  rann <n. ranns, rönn>:
1. (stór, aflangt hús, stórhýsi) casal m (casa gran, esp. de forma oblonga)
♦ opt er þat (o: mart) í karls húsi, er eigi er í konungs ranni: <LOC FIG> sovint hi ha a la casa del pagès el que (o: manta cosa que) no es troba pas al casal del rei
♦ → konungsrann “Casa Reial”
2. <FIG> estatges m.pl, casa f, llar f
<†>  rann·sak <n. -saks, -sök>:
<JUR> escorcoll domiciliari (cercant-hi objectes robats) (→ húsleit)
rann·saka <-saka ~ -sökum | -sakaði ~ -sökuðum | -sakað ║ e-ð ~ e-n>:
1. <GEN> investigar una cosa ~ algú
◊ hann rannsakaði að um kristnihald manna og þar er honum þótti ábótavant kenndi hann þeim rétta siðu: s'informava de la manera com la gent observava el cristianisme i allà on creia que ho feien d'una manera deficient, ell els ensenyava els costums dreturers
2. (leita vandlega um) escorcollar una cosa, rastrejar una cosa (Mall.) (perquirir, fer una perquisició)
♦ rannsaka e-ð ítarlega: escorcollar una cosa
◊ rannsaka þú í viðurvist frænda vorra, hvað hjá mér er af þínu, og tak það til þín: escorcolla, en presència dels nostres parents, les meves coses i agafa'n el que sigui teu
◊ "en á morgun, er ljóst er, skulum vér rannsaka alla eyna og drepa þá manninn": "i demà de matí, quan farà claror, escorcollarem tota l'illa i llavors matarem l'home"
◊ þá lét Ólafur konungur rannsaka valinn: llavors el rei Olav va fer escorcollar els morts del camp de batalla (per agafar-los el que poguessin tenir de valor? o cal entendre la frase en el sentit de va fer fer recompte dels morts del camp de batalla?)
3. (gera húsleit) escorcollar una casa (cercant-hi objectes robats, un fugitiu etc.)
◊ "vera má það," segir Arnkell, "en rannsaka viljum vér hér": "és possible," diu l'Arnkell, "però[, així i tot,] escorcollarem la casa"
◊ "er þér nokkuð um að vér rannsökum þig og hús þín?": hi tens res a dir que t'escorcollem a tu i ca teva?
4. (skoða rækilega) estudiar una cosa, investigar a fons una cosa (examinar detingudament una cosa, escrutar una cosa)
◊ rannsökuðu þeir það fé. Spurði Karl hversu Leifi sýndist þetta fé: van examinar les monedes d'argent i en Karl va demanar a en Leif què li semblaven aquells diners
♦ rannsaka bækur: estudiar [els] llibres
◊ margir munu rannsaka hana (= þessa bók), og þekkingin mun vaxa: molts l'estudiaran (aquest llibre) i el coneixement augmentarà
◊ ...og rannsökuðu daglega ritningarnar, hvort þessu væri þannig farið: ...i estudiaven cada les Escriptures si les coses eren d'aquesta manera
♦ rannsaka ráð sitt: <LOC FIG> reflexionar sobre la seva vida
♦ rannsaka mál: examinar un afer, analitzar un afer
◊ ég mun rannsaka mál þitt, þegar kærendur þínir koma: estudiaré el teu cas quan hagin arribat els teus acusadors
5. (túlka merkingu) esbrinar el sentit d'una cosa (escatir el sentit, interpretar)
◊ ...og segir nú Gísla hvað títt er að Þórdís hefur nú upp rofið málið og rannsakað vísuna: ...i conta llavors a en Gísli el que estava passant: que la Þórdís acabava de treure l'entrellat de la cosa tot escatint el sentit de la vísa
6. (um lið, val, o.s.fr.) inspeccionar una cosa (revisar la tropa, host, morts en un camp de batalla etc. per fer-ne el recompte)
◊ Hákon konungr stöðvaði liðit, er hann kom á vatnsbotninn, ok var rannsakat liðit, ok hafði hann eigi meirr en CC utan sveina: el rei va fer aturar la seva tropa quan va arribar a l'extrem superior del llac i van inspeccionar la tropa i, a banda dels mossos, no tenia més de dos-cents homes
◊ en á þingi því sýndu menn vopn sín, svo var þá og rannsakað útboðið í hverri skipreiðu: i en aquell þing, els homes van mostrar llurs armes i de la mateixa manera també s'hi van inspeccionar els vaixells i les tripulacions de cada lleva de vaixells
7. <JUR> investigar una cosa, inquirir una cosa, indagar una cosa (cast., ekki ritm./no lit.) 
◊ ...þar eð þeir ætli að rannsaka mál hans rækilegar: ...com si volguessin investigar més a fons el seu cas
<†>  rann·sakan <f. -sakanar, -sakanir>:
(húsleit) escorcoll domiciliari (cercant-hi objectes robats)
rann·sakandi <m. -sakanda, -sakendur>:
investigador m, investigadora f
rann·sakandi, -sakandi, -sakandi <adj.>:
escrutador -a
rann·sókn <f. -sóknar, -sóknir>:
1. <GEN> recerca f, investigació f
♦ gera rannsókn; á e-u: investigar una cosa
♦ rannsóknir og þróun: desenvolupament i recerca
♦ vísindalegar rannsóknir: recerques científiques
2. <JUR> investigació f, indagació f (cast., ekki ritm./no lit.) 
♦ fá mál til rannsóknar: investigar un cas
♦ rannsókn sakamáls: instrucció f de sumari, investigació f judicial
♦ opinber rannsókn: investigació pública
3. (um eitt ákveðið efni) estudi m (recerca monogràfica)
♦ klínísk rannsókn: estudi clínic
♦ → eiturefnarannsókn “estudi toxicològic”
4. (greining) anàlisi f (de sang, d'orina & productes o substàncies)
♦ → DNA-rannsókn “anàlisi de l'ADN”
◊ rannsókn á blóði: anàlisi f de sang (→ blóðprufa; → blóðrannsókn)
◊ rannsókn á þvagi: anàlisi f d'orina (→ þvagprufa; → þvagrannsókn)
5. (skoðun) examen m (examinació)
◊ rannsókn á eistum: examen m testicular, examinació f testicular
<†> 6. (húsleit) escorcoll domiciliari (cercant-hi objectes robats) 
rannsóknar- (en compostos): <JUR> d'instrucció
rannsóknar·aðferð <f. -aðferðar, -aðferðir>:
mètode m de recerca, tècnica f de recerca
rannsóknar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar) >:
1. <GEN> investigador m, investigadora f
2. <JUR RELIG HIST> inquisidor m
rannsóknar·aðstoð <f. -aðstoðar, pl. no hab.>:
ajut m a la recerca
rannsóknar·áfangastjóri <m. -áfangastjóra, -áfangastjórar>:
investigador m principal, investigadora f principal
rannsóknar·áætlun <f. -áætlunar, -áætlanir>:
programa m de recerca, pla m de recerca
rannsóknar·dómari <m. -dómara, -dómarar>:
1. <GEN JUR> jutge m d'instrucció, jutgessa f d'instrucció
2. <JUR RELIG HIST> inquisidor m
rannsóknar·dómstóll <m. -dómstóls, -dómstólar>:
<JUR> tribunal m d'instrucció
rannsóknar·efni <n. -efnis, -efni>:
matèria f objecte de recerca
rannsóknar·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:
viatge m (o: expedició f) de recerca, viatge m d'exploració
rannsóknar·hópur <m. -hóps, -hópar>:
grup m de recerca
rannsóknar·leiðangur <m. -leiðangurs, -leiðangrar>:
expedició f de recerca
rannsóknar·maður <m. -manns, -menn>:
investigador m, investigadora f
rannsóknar·miðstöð <f. -miðstöðvar, -miðstöðvar>:
centre m de recerca
rannsóknar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:
comissió investigadora, comissió f d'investigació
♦ Rannsóknarnefnd Alþingis: comissió parlamentària d'investigació, comissió d'investigació del Parlament
rannsóknar·niðurstaða <f. -niðurstöðu, -niðurstöður>:
resultat f de la investigació
Rannsóknar·réttur <m. -réttar, -réttir>:
<JUR RELIG HIST> tribunal m de la Inquisició
♦ hinn heilagi kaþólski rannsóknarréttur: el tribunal de la Santa Inquisició Catòlica
♦ rannsóknarrétturinn heilagi: [el tribunal de] la Santa Inquisició 
rannsóknar·lögregla <f. -lögreglu, -lögreglur>: policia f judicial

rannsóknarlögreglu·maður <m. -manns, -menn>: agent m & f de la policia judicial
rannsóknar·skip <n. -skips, -skip>:
vaixell m de recerca, vaixell laboratori m 
rannsóknar·stofa <f. -stófu, -stófur>: laboratori m [d'investigació]
rannsóknar·stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>: institut m de recerca
rannsóknar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
centre m de recerca
rannsóknar·svið <n. -sviðs, -svið>:
àmbit m de recerca
♦ rannsóknarsvið hennar liggur m.a. á sviði <+ Gen.>: el seu àmbit de recerca és, entre d'altres, ...
rannsóknar·verkefni <n. -verkefnis, -verkefni>:
projecte m de recerca
rannsóknar·æfing <f. -æfingar, -æfingar>:
seminari m [pràctic] (tipus d'activitat lectiva)
<LIT>  rannur <m. ranns, rannar>:
variant de → rann ‘casa; llar’
raska <raska ~ röskum | raskaði ~ röskuðum | raskað ║ e-u>:
1. (róta) remoure una cosa (regirar)
♦ raska jarðvegi: gratar la terra, remenar la terra, entrecavar la terra
2. (trufla) destorbar una cosa, pertorbar una cosa (alterar, contorbar)
♦ raska jafnvæginu: trencar l'equilibri, rompre l'equilibri (Bal.) 
♦ raska ró e-s: pertorbar la tranquil·litat d'algú, [per]torbar el repòs d'algú
◊ ef eitthvað er raskað við því, sem framliðnum kemur við, má búast við að eiga þá á fæti: si s'altera res del que tingui a veure o concerneixi als finats, es pot esperar d'heure-se-les amb ells
3. (valda óreiðu, setja í ólag) capgirar una cosa, ocasionar un trastorn a una cosa (ocasionar un daltabaix en el funcionament, desgavellar, causar desordre o confusió)
◊ ljóst er að verkfallið hefur raskað námi nemenda og skipulagi skólastarfsins: està clar que la vaga ha causat un trastorn als estudis dels escolars i l'organització de l'activitat escolar
4. (bann, boð, sáttmáli) revocar totalment o parcialment una cosa (prohibició, edicte, pacte)
◊ ...að ekki má raska því banni eða boði, sem konungur hefir út gefið: ...que cap prohibició o edicte establert pel rei no pot pas ser revocat (no s'hi pot introduir cap canvi, s'han de complir tal i com s'han ordenat) 
rass <m. rass, rassar>: cul m
	hlunkast á rass: caure de cul, pegar una [bona] culada

rass·bora <f. -boru, -borur>: forat m del cul, trau m del cul

rass·gat <n. -gats, -göt>: sés m, <MED> anus m, forat m del cul, trau m del cul
	ekki rassgat: <FIG> res de res
	farðu í rassgat: a ca una puta! (o: que et bombin)
rassía <f. rassíu, rassíur>:
1. <GEN> redada f
♦ rassía lögreglunnar: una redada de la policia, una redada policial
◊ lögreglan gerði rassíu í gær: la policia va fer una redada ahir
2. (í tölvu[m], í íverustað e-s o.s.fr.) escorcoll m [per sorpresa] (d'habitatge, d'ordinador etc.) 
rass·kinn <f. -kinnar, -kinnar>: anca f, natja f

rass·skella <-skelli ~ -skellum | -skellti ~ -skelltum | -skellt ║ e-n>: tupar algú a les anques, donar una bona tupada a algú a les anques

rass·skellur <m. -skells, -skellir>: tupada f a les anques (Mall.)

rass·skora <f. -skoru, -skorur>: fesa f (o: fenella f) de les anques (tall llarguer que separa les dues anques)

rass·svćđi <n. -svæðis, -svæði>: zona f de les anques, part f de les anques
	drengurinn minn hefur haft barna-exem á rass-svćđinu: el meu nen ha tingut èczema infantil a la part de les anques

rass·vasi <m. -vasa, -vasar>: butxaca f de darrere
rata <rata ~ rötum | rataði ~ rötuðum | ratað ║ e-ð>:
1. <GEN> orientar-se, saber anar a un lloc
♦ rata rétta leið: trobar el camí correcte
◊ amstur heimskingjans þreytir hann, hann ratar ekki veginn inn í borgina: els treballs del neci el cansen, a ell que no sap ni anar a ciutat
◊ ég mun leiða blinda menn um veg, er þeir ekki rata, færa þá um stigu, sem þeir ekki þekkja: menaré els cecs per un camí que no saben trobar, els guiaré per senderes que desconeixen
♦ ratarðu þangað?: [que] hi sabràs arribar?, [que] hi saps arribar?
♦ rata á e-ð: trobar una cosa (per casualitat)
♦ rata í raunir: <LOC FIG> acabar en un malpàs, caure en tribulacions
♦ rata í ógæfu: <LOC FIG> acabar en la desgràcia, caure en la desgràcia
◊ við sjálft lá, að ég hefði ratað í mestu ógæfu á miðju dómþingi safnaðarins: de ben poc ha anat que no caigués en la major de les desgràcies al mig de l'assemblea de la comunitat
2. (ferðast) viatjar (anar lluny de casa)
♦ rata víða: viatjar lluny de casa
◊ vitz er þǫrf, þeim er víða ratar, dælt er heima hvat; at augabragði verðr, sá er ecci kann oc með snotrom sitr: enginy i intel·ligència li calen al qui viatja per l'ample món, [en canvi] a casa qualsevol cosa és bona de fer; qui no sap res i s'asseu amb els llests, n'és la riota
ratast <ratast ~ rötumst | rataðist ~ rötuðumst | ratast>:
Mot emprat en la locució:
♦ e-m ratast satt á munn: <LOC FIG> dir una veritat sense voler, encertar-la [sense voler]
♦ oft ratast kjöftugum satt á munn: <LOC FIG> sovint [fins i tot] un xerraire diu la veritat sense voler
rat·sjá <f. -sjár, -sjár>:
radar m
ratsjár·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:
estació f de radar
♦ ratsjárstöð á fjallinu Puig Major: estació de radar del Puig Major
rat·vís, -vís, -víst <adj.>:
que sap orientar-se, amb sentit de l'orientació
◊ ratvís hestur: un cavall que sap trobar amb facilitat el camí de casa
rauða <f. rauðu, rauður>:
rovell m [d'ou], vermell m [d'ou] (Mall., Men.) (→ eggjarauða)
rauð·arfi <m. -arfa, -arfar>:
moragues f.pl, anagall m, borrissol m, herba f de cadernera, herba saginera, morrons m.pl [blaus], picapoll m, tinya f (Mall., Men.) (planta Anagallis arvensis) (→ nónblóm)
rauð·álmur* <m. -álms, -álmar>:
om roig (arbre Ulmus rubra)
rauð·grautur <m. -grautar, -grautar>:
<CULIN> rauðgrautur, mena de gelea dolça feta amb gerds i groselles
rauð·gresi <n. -gresis, -gresi>:
herba f de Sant Robert, agulles f.pl, poteta f de gall, herba roberta (Mall.)  (planta Geranium robertianum)
rauð·hegri <m. -hegra, -hegrar>:
agró roig (ocell Ardea purpurea) 
Rauđ·hetta <f. -hettu>: Caputxeta Vermella
	Rauðhetta litla: Caputxeta vermella


rauđ·kál <n. -káls, -kálhausar>: col roja
rauð·laukur <m. -lauks, -laukar>:
ceba f (planta Allium cepa)
rauðljósa·hverfi <n. -hverfis, -hverfi>:
<COL·LOC> barri xinès 
rauđ·magi <m. -maga, -magar>: abraça-roques m [mascle], lumpus m [mascle], ciclňpter m [mascle] (→ hrognkelsahćngur) (mascle del peix Cyclopterus lumpus)

rauđ·rófa <f. -rófu, -rófur>: bleda-rave f roja, remolatxa roja

rauð·rækja <f.-rækju, -rækjur>: gamba vermella (crustaci Aristaemorpha foliacea)

rauð·skeggur <m. -skeggs, -skeggir>: roger m de fang, moll m de fang (peix Mullus barbatus)
rauð·skinni <m. -skinna, -skinnar>:
pellroja m & f (indi nordamericà)
rauð·smári <m. -smára, -smárar>:
trèvol m de prat (planta Trifolium pratensis) 
rauđ·spretta <f. -sprettu, -sprettur>: palaia anglesa (--> skarkoli, peix Pleuronectes platessa)

rauđur, rauđ, rautt: vermell -a

rauđ-vín <n -víns, -vín>: vi negre
rauðvíns·flaska <f. -flösku, -flöskur>:
ampolla f de vi negre 
rauðvíns·glas <n. -glass, -glös>: got m de vi negre (per a beure-hi vi negre)

rauðvíns·glætingur <m. -glætings, -glætingar>: vinader m (bolet Lactarius vinosus)

rauðvíns·hattur <m. -hatts, -hattar>: cualbra vinosa (bolet Russula vinosa)

rauðvíns·mylkingur <m. -mylkings, -mylkingar>: vinader m (bolet Lactarius vinosus)
raufar·göng <n.pl -ganga>:
<MED> canal m anal
raufar·uggi <m. -ugga, -uggar>:
aleta f anal 
raufun <f. raufunar, raufanir>:
<MED>ostomia f 
rauna·legur, -leg, -legt: trist -a, planyívol -a (fet, esdeveniment, notícia)

rauna·mæddur, -mædd, -mætt: 1. (dapur) apesarat -ada, recós -osa, recançós -osa, ple -ena de recança, afligit -ida
	2. () marcat -ada per la vida
		það sást bara á honum þar sem hann sat þarna í bláum jakka með raunamætt andlitið: tot això se li podia veure perfectament, mentre seia allà amb la seva jaqueta blava i la seva cara marcada per la vida

raun·hyggja <f. -hyggju, no comptable>: 1. (reynsluhyggja) empirisme m
		tvćr kreddur raunhyggjunnar: dos dogmes de l'empirisme
	2. (pósitífismi, raunspeki) positivisme m

raun·tala <f. -tölu, -tölur>: <MAT> nombre m real

raun·veruleiki <m. -veruleika, no comptable>: realitat f
	íslenskur raunveruleiki: la realitat islandesa
	...og finnist einhver samsvörun í raunveruleikanum er um hreina tilviljun að ræða: qualsevol semblança amb la realitat és pura coincidència

ravíólí <n. ravíólí, ravíólí>: ravioli m (fl./pl.: ravioli og/i raviolis)
Rábíta·land <n. -lands, pl. no hab.>:
<†> variant arcaica de → Arabía “Aràbia”
Rábíti <m. Rábíta, Rábítar>:
<†> variant arcaica de → Arabi “àrab, alarb”
◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Afríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confins) Espanya
ráð <n. ráðs, ráð>:
1. (ráðlegging) consell m (advertiment, assessorament)
♦ að ráði e-s: per consell de..., seguint el consell de...
♦ hann drakk ekki að ráði: no bevia gaire
♦ að yfirlögðu ráði: deliberadament, amb premeditació
♦ af ásettu ráði: intencionadament, a dretcient, a posta, deliberadament
♦ bera e-n ráðum: cercar el consell d'algú
♦ bera saman ráð sín: aconsellar-se, cercar consell, assessorar-se, deliberar
♦ biðja e-n um ráð: demanar consell a algú
♦ eiga ráð við e-n: deliberar amb algú, celebrar consell amb algú
♦ ekki er ráð nema í tíma sé tekið!: les coses s'han de fer d'hora (i no quan ja és massa tard)
♦ fara eftir ráðum e-s: seguir el[s] consell[s] d'algú
♦ fara fram ráðum e-s: actuar seguint els consells d'algú, actuar d'acord amb els consells d'algú
♦ gefa ráð: donar un consell
◊ gefa ráð til að...: donar el consell que...
♦ gera ráð fyrir e-u: suposar una cosa, conjecturar una cosa, considerar una cosa, assumir una cosa, partir del supòsit que
◊ ég gerði ráð fyrir því að þetta hefðu verið Tyrkir: vaig suposar que havien estat turcs
◊ gera má ráð fyrir að <+ subj.>: es pot suposar que <+ subj.>
◊ gert er ráð fyrir að <+ subj.>: #1. es conjectura que <+ subj.>, es considera probable que <+ subj.> #2. es preveu, s'espera, s'assumeix, previsiblement... (en frases orientades cap al futur)
◊ gert er ráð fyrir, að velja allt að þrjá umsækjendur til...: es preveu de seleccionar uns tres sol·licitants per a...., pressumiblement se seleccionaran uns tres candidats per a..., està planejat de...
◊ gert er ráð fyrir kalda: previsiblement bufarà una mica d'oratge
◊ gert hefur verið ráð fyrir að <+ subj.>: està planejat que <+ subj.> 
◊ menn hafa löngum gert ráð fyrir því, að <+ subj.>: durant molt de temps s'ha assumit que <+ subj.> 
◊ það var allavega eins og námskeiðið gerð ráð fyrir að þeir sem væru að nota það væru algjörir hálfvitar: era com si el curset donés per suposat, en tots els sentits, que els seus destinataris eren uns idiotes totals
◊ þar er gert ráð fyrir að <+ subj.>: es pretén que <+ subj.> 
◊ gert er ráð fyrir að <+ subj.>: #3. donar indicacions per a #4. preveure una cosa, esperar una cosa
♦ gera ráð sín: tenir col·lotge, deliberar plegats un afer, celebrar consell
♦ hafa ráð e-s: seguir el consell d'algú
♦ hafa ráð á e-u poder permetre's una cosa
♦ hlíta ráðum e-s: acatar els consells d'algú
♦ ill (o: vont) ráð: un mal consell
♦ kenna e-m ráð: donar consells a algú
◊ kenn oss ráð til stórra hluta!: aconsella'm sobre les grans coses [d'aquest món]!
◊ mörg ill ráð hafði hann honum áður kennt...: en altres temps ja li havia donat molts de consells dolents...
♦ kunna ráð við e-u: saber com fer front a una cosa, saber com manejar una cosa
♦ leggja e-ð til ráðs (o: á ráðin) með e-m: deliberar una cosa amb algú
♦ leggja á ráð (o: ráðin) um e-ð: #1. donar consells sobre com fer una cosa, consultar una cosa a algú: hann bað hana ráð á leggja: li va demanar consell, li va demanar que hi digués alguna cosa. #2. calcular una cosa, deliberar una cosa
♦ leita ráða (o: ráðs) við e-n (o: hjá e-m; o: af e-m; o: til e-s; o: undir e-n): cercar el consell d'algú
♦ leita ráða til e-s varðandi e-ð: demanar consell a algú sobre una cosa
♦ með ráðum gert: fet -a intencionadament, fet -a a dretcient, fet -a posta, fet -a deliberadament
<†> ♦ nema ráð: seguir un consell
◊ ráðomc þér, Loddfáfnir, enn þú ráð nemir, nióta mundo, ef þú nemr, þér muno góð ef þú getr: [Nós] t'aconsellarem, Loddfàfnir, i tant de bo segueixis tu el consell; si el segueixes, en treuràs profit, en treuràs benefici, si el fas teu (realment crec que ráðomc és 1ª  pers. sg. del subjuntiu (= ráðem ec = ráða ec) i no pas d'indicatiu (= ráðom ec = rǽð ec) com es ve fent tradicionalment, i que cal entendre, per tant, la frase exhortativament, com si fos: aconselli jo - segueixis tu el meu consell, la qual cosa és, d'altra banda, difícil de reproduir en la traducció, per bé que ho intenti amb l'ús del futur. Cf. Noreen (1970) p. 364: alt und dichterisch kommen einigemal formen vor, die der 1. pl. ganz gleich sind, z.b. altisländisch eigem besitze, ǽttem besässe. La vocal de la terminació mostraria, així i doncs, la mateixa variació que es dóna algunes vegades en la 1ª  pers. del sg. del subjuntiu mediopassiu, on la forma normal en -omk, -umk alterna alguna vegada amb -emk, -imk; o bé es deuria directament a contaminació del paradigma mediopassiu.)
♦ rasa um ráð fram: actuar amb urgència, actuar de pressa
♦ sjá ráðið til að <+ inf.>: creure que la solució a una cosa es troba en <+ inf.>: 
◊ sé eg ráðið til, að koma honum á þrjár leiðir: el consell que hi dono és de fer-lo anar a les tres assemblees de tardor, la solució que hi veig és de fer-lo anar a les tres assemblees de tardor
♦ taka ráðin af e-m: cercar el consell d'algú
♦ vita ekki sitt rjúkandi ráð: trobar-se totalment desorientat -ada, no saber pas què fer
♦ veist þú þá eitthvert ráð?: no em donaries cap consell?
♦ þér hefði verið betra að fara eftir mínum ráðum: hauries d'haver seguit els meus consells
2. (stofnun, nefnd o.s.fr.) consell m (institució, organisme)
3. (ráðsmaður, fulltrúi í ráði) conseller m, consellera f (membre de consell, càrrec)
4. (það sem er ráðlegt, skynsamlegt) el que és aconsellable (el que és assenyat)
♦ ekki með fullu ráði: no estant en el seu seny, estant fora de seny
♦ missa ráð og rænu: perdre la consciència
◊ honum sýndist það ráð að gifta hana: li va semblar aconsellable casar-s'hi
◊ sé eg ráðið: veig el que cal fer
◊ eg sé gott ráð til: sé què és el millor que podem fer-hi
♦ vera ekki með réttu ráði: no tenir-les totes, no tocar-hi [del tot]
♦ vera til ráðs (o: ráða): ésser assenyat, ésser aconsellable
◊ hvað er nú til ráða?: què cal fer ara?, i ara què fem?
5. (áætlun, ráðagerð) pla m  (i especialment el que es pren per resoldre un afer)
♦ e-ð er í ráði: s'està planejant una cosa, [ja] s'ha planejat una cosa
◊ ...og er í ráði að gera tilraun á næstunni: i s'està planejant de fer un intent properament
♦ eins og við gerðum ráð fyrir: tal i com havíem planejat, tal i com esperàvem
♦ gera ráð við e-n: tenir col·lotge amb algú (per decidir què cal fer), deliberar una cosa amb algú
◊ hann gerir nú ráð við sína menn hversu með skal fara: llavors delibera amb els seus homes com cal procedir
♦ mér þykir ráð að gera það: fer això em sembla una bona idea (o: crec que fer això és una bona idea) 
♦ hennar ráð koma oss í mikla svívirðing ok skaða: els seus plans ens portaran gran deshonor i dany
♦ leggja ráð saman: conspirar, tramar una conjura
♦ leggja á ráðin: fer plans
◊ leggja á ráðin með e-m: fer plans amb algú
♦ leggja á ráðin um e-ð: planejar una cosa, organitzar una cosa, planificar una cosa
♦ taka e-ð til ráðs: prendre una decisió, adoptar un pla
6. (ákvörðun) decisió f  (i especialment la presa per resoldre un afer)
♦ ásett ráð: resolució presa
◊ því að það er mitt ásett ráð að safna saman þjóðum og stefna saman konungsríkjum: car he pres la ferma resolució reunir les nacions, d'aplegar els reialmes
♦ bregða á það ráð að <+ inf.>: resoldre de <+ inf.>, posar en pràctica el consell de <+ inf.>, decidir recórrer a <+ inf.> 
◊ hún brá á það ráð að <+ inf.>: va resoldre de <+ inf.>; va decidir de <+ inf.> 
♦ gera e-ð að ráði: decidir una cosa
♦ gert er ráð fyrir, að <+ ind.>: s'ha pres la decisió de <+ inf.> 
♦ grípa til þess ráðs að <+ inf.>: prendre la decisió de <+ inf.> 
♦ taka (o: gera) ráð: prendre una decisió
♦ taka e-ð til ráðs: prendre una decisió, adoptar un pla
♦ konungurinn tók það ráð að gifta hana: el rei va decidir de maridar-la
♦ það varð að ráði: es va decidir
7. (ráðahagur) casament m (noces)
◊ af þessu ráði stendur oss mikill ófagnaður: d'aquest casament ens en resultarà un gran dol
◊ ég réð ráði hennar fyrri: li vaig triar un marit abans
♦ festa ráð sitt: casar-se
◊ og unir Þóroddur allvel sínu ráði: i al Þóroddur li plaïa molt el casament que havia fet, el Þóroddur estava molt content amb el casament que havia fet
♦ sjá ráð fyrir e-m: cercar nuvi / núvia a algú
◊ og vel mætti faðir minn sjá ráð fyrir mér, þóttú værir ekki að hitt: i prou que mon pare m'hauria poguda casar sense haver-te'n de donar compte a tu
♦ synja e-m ráðs: rebutjar una petició de matrimoni
◊ hann kom hér og bað dóttur minnar, en vér svöruðum skjótt og synjuðum honum ráðsins: va venir aquí i em va demanar la mà de ma filla, però nosaltres li vam respondre a l'acte i vam refusar el matrimoni
8. (konuefni, kvonfang, sá sem sæmir eða hæfir vel e-i) partit m (opció de parella per a matrimoni)
◊ biðjið Brynhildar: það er göfgast ráð: demaneu la mà de la Brynhildr: és el partit millor i més noble (s'entén: que podreu trobar)
9. (ástand, lega, hlutskipti) situació f (sort que algú ha corregut)
♦ bæta ráð sitt: canviar a millor, compondre's
◊ hún svarar og segir allt hið sanna um sitt ráð: respon i diu tota la veritat sobre la seva situació
◊ nú fer sem mig varði, að okkart ráð mundi illa fara: està passant el que et vaig advertir què passaria, que la nostra situació empitjoraria
◊ ráð Gjúkunga stóð með miklum blóma: el regne dels Gjúkungar fruïa d'una gran prosperitat, la situació dels Gjúkungar era esplèndida, les coses els anaven molt bé als Gjúkungar
♦ sá ljóður (o: hængur) var á ráði hans: tenia aquest defecte
◊ yðart ráð stendur með miklum blóma: la vostra situació és esplèndida
10. (úrræði) recurs[os] m.[pl], mitjà [-ans] m.[pl] (esp. per a sortir d'una situació determinada o permetre's una cosa)
◊ sjá mun eg ráð til þess: hi veig una possible solució
♦ grípa til sömu ráða: recórrer al mateix recurs, recórrer al mateix mitjà
♦ hafa ráð á e-u: poder-se permetre una cosa, tenir mitjans per a [permetre's] una cosa
11. (samþykki, leyfi) consentiment m (adquiescència, acord)
♦ að ráði e-s: amb el consentiment d'algú
♦ með ráði e-s: amb el consentiment d'algú
♦ með hans ráði: amb el seu consentiment
12. <Empr. hab. en pl.>: (yfirráð) autoritat f (poder)
♦ bera e-n ráðum: depassar a algú en poder, sobrepassar a algú en poder
♦ koma ráði við e-n: poden dominar a algú, poder controlar a algú
♦ voru öll ráð af honum tekin: el van desproveir de tota autoritat
13. (lækning, læknisráð, hjálparmeðal) remei m (recurs per guarir o solucionar)
♦ ráð við kvefi: un remei contra el constipat
ráða <ræð ~ ráðum | réð (o: réði) ~ réðum | ráðið>:
A. + Acusatiu
1. <e-n>: (til starfs) llogar algú, contractar algú (donar feina a algú)
◊ kona ráðin til heimilisstarfa: dona contractada per a fer les feines de la casa
◊ ţau réđu ţjónustufólk: van contractar criats
♦ ráða e-n til ársvistar: contractar un pagès a algú per a fer de jornaler al seu mas (per espai d'un any)
♦ ráða e-n í vinnu: contractar a algú, donar feina a algú
♦ ráða e-n til starfa: contractar a algú, donar feina a algú
2. <e-ð>: (um draum) interpretar una cosa (somni)
♦ ráða draum: interpretar un somni
3. <e-ð>: (um gátu) resoldre una cosa (enigma, endevinalla)
♦ ráða gátu: resoldre una endevinalla
4. <e-ð>: (um rúnir) llegir una cosa (inscripcions rúniques)
♦ ráða rúnir: llegir runes
B. + Datiu
1. <absolut>: (stjórna) manar, comandar (estar al càrrec, dur les regnes)
◊ hver ræður hér?: qui mana aquí?
2. <absolut>: (ákveða) decidir (prendre les decisions)
◊ láttu mig ráða!: deixa'm decidir!
◊ hún bað þó föður sinn ráða:  de tota manera, demanà a son pare que decidís ell
◊ ég lá í kör og var ráðinn bani minn: la meva senilitat m'obligava a fer llit i la meva mort ja era cosa decidida
3. <e-u>: (ákveða e-ð) decidir [sobre] una cosa (prendre les decisions sobre una cosa, controlar una cosa)
◊ hann ræður öllu hér!: aquí ho decideix tot ell!
◊ nú er guð vor kominn, er öllu ræður, og...: ara ja és aquí amb nosaltres el nostre déu, que tot ho determina, i...
◊ ...að ef að Guð væri til þá réði hann öllu sem gerðist: ...que, si Déu existia, aleshores [també] era disposició seva tot el que s'esdevenia
◊ ...því að Arnon ræður landamærum Móabs: ...per tal com l'Arnon constitueix la frontera de Moab
♦ ráða málum: decidir [les] coses
♦ ráða mestu: predominar, imposar-se
◊ það ræður mestu: això resulta decisiu
♦ ráða ráðum sínum: endur-se'n la seva part
♦ ráða ríkjum: prevaler sobre els altres regnes
C. [<+ datiu de persona> + <+ acusatiu de cosa>]
1. <e-m e-ð>: (ráðleggja) aconsellar una cosa a algú (donar assessorament a algú en una cosa)
♦ ráða e-m heilt: donar un bon consell a algú
2. <[e-ð] við sig>: deliberar entre si [sobre una cosa], aconsellar-se entre si [sobre una cosa]
♦ landkönnuðirnir þurfa að ráða við sig hvert halda skuli: els exploradors han de deliberar entre si en quina direcció cal anar
D. <reflexiu>
1. <sig>: (verða fastnaður í vist eða vinnu) llogar-se, contractar-se (tancar un contracte de treball per escrit o oralment)
♦ ráða sig til e-s: llogar-se per a...signar un contracte per a...
E. <amb complements preposicionals>
1. <að> 
♦ ráða að líkindum (o: líkum): és molt probable
◊ eins og að líkindum ræður: tal i com es pot esperar
2. <af> 
♦ ráða e-ð af: decidir una cosa, resoldre una cosa
♦ ráða e-ð af e-u: inferir una cosa a partir d'una altra, deduir una cosa a partir d'una altra
3. <af dögum> 
♦ ráða e-n af dögum: liquidar algú, desempallegar-se d'algú (occint-lo)
4. <af [lífi]> 
♦ ráða e-n af [lífi]: liquidar algú, desempallegar-se d'algú (occint-lo)
5. <bót á> 
♦ ráða bót á e-u: posar remei a una cosa (remeiar, solucionar, redreçar)
6. <fram úr> 
♦ ráða fram úr e-u: trobar una solució o sortida a una cosa (resoldre una situació, problema etc. envitricollats)
7. <frá> 
♦ ráða e-m frá e-u: desaconsellar una cosa a algú
8. <fyrir> 
♦ ráða fyrir e-u: governar una cosa (regir, dirigir, esp. -però no només- un país)
◊ ráða fyrir landi: governar un país, regir un país
◊ maður spyr hver fyrir liðinu eigi að ráða: un home pregunta qui té el comandament de la host
◊ ráða fyrir löndum: governar [molts] països
◊ ríki þitt er þú hefir að erfðum tekið og ráðið lengi fyrir með þeim styrk er Guð gaf þér...: el teu reialme que vas rebre en herència i has governat durant molt de temps amb les forces que Déu t'ha donat...
◊ Siggeir réð fyrir Gautlandi: Siggeir governava el Gautland
◊ Sigi réð fyrir Húnalandi: Sigi va governar el país dels Huns
9. <í> 
♦ ráða í e-ð: afigurar-se una cosa, conjecturar-se una cosa (fer-se suposicions sobre una cosa, poder-se imaginar, entreveure, sospitar)
10. <um> 
♦ ráða um e-ð: participar en una cosa
◊ Katrín af Medici réð miklu um stjórn Frakklands í valdatíð sona sinna: Caterina de Mèdici va participar molt activament en el govern de França durant el regnat dels seus fills
11. <við> 
♦ ráða við e-ð: dominar una cosa, vèncer una cosa (saber manejar una situació problemàtica, un problema, [saber] fer-li front, [saber] arreglar-se-les amb ell o ella)
♦ ráða við e-n: poder heure-se-les [perfectament] amb algú (poder competir amb algú, poder imposar-se a algú)
12. <yfir> 
♦ ráða yfir e-u: dominar una cosa (tenir-la sota contral, dispondre d'ella a voluntat)
ráða·brugg <n. -bruggs, pl. no hab.>: 
complot m, conxorxa f, intriga f
♦ setja saman makíavellískt ráðabrugg [gegn e-m]: ordir un complot maquiavèl·lic [contra algú]
◊ það er ávöxturinn af ráðabruggi þeirra...: vet aquí el fruit de llur conxorxa...
◊ þú hefir séð alla hefnigirni þeirra, allt ráðabrugg þeirra gegn mér: has vist totes llurs venjances i tots llurs complots contra mi
ráða·laus, -laus, -laust <adj.>:
1. <GEN> perplex -a
2. (ruglaður, ringlaður) desconcertat -ada (desorientat, confós)
ráða·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (ráðaþrot) perplexitat f (desconcert)
2. (vandræði) desorientació f (confusió)
ráðast <ræðst ~ ráðumst | réðst (o: réðist) ~ réðumst | ráðist>:
1. <að e-m>: (sækja að e-m) abalançar-se damunt algú ~ una cosa (afuar-se contra algú)
2. <af e-u>: (vera háður e-u) dependre d'una cosa (estar condicionat per)
♦ ...þar sem herlæknar í vígvöllum Annarrar heimstyrjaldarinnar höfðu komist að raun um að sársaukaskyn hermanna var afar breytilegt og réðst af uppruna þeirra: ...en els quals els metges militars van descobrir en els camps de batalla de la Segona Guerra Mundial que la sensació de dolor dels soldats era molt variable i que depenia de llur origen [ètnic]
3. <á e-n ~ e-ð>: (gera árás á e-n) atacar algú ~ una cosa (escometre amb violència)
4. <gegn e-m>: (gera samsæri gegn e-m) conspirar contra (confabular-se contra)
5. <í e-ð>: (byrja á e-u) escometre una cosa (emprendre l'inici d'una cosa)
♦ ráðast í fyrirtæki: va escometre la fundació d'una empresa, va emprendre la fundació d'una empresa
ráða·þrot <n. -þrots, -þrot>:
desconcert m, perplexitat f
ráð·gáta <f. -gátu, -gátur>:
1. <GEN> endevinalla f, enigma m
2. <FIG> enigma m, misteri m
♦ það er [e-m] hulin ráðgáta: és tot un misteri [per a algú]
♦ nafn mitt hefur oft verið mikil ráðgáta fyrir marga: el meu nom sovint ha estat un enigma per a molts
♦ tala í ráðgátum: parlar en enigmes
ráðgátu·legur, -leg, -legt <adj.>:
enigmàtic -a
ráð·gera <-geri ~ -gerum | -gerði ~ -gerðum | -gert ║ e-ð>:
planejar una cosa, pretendre [fer] una cosa 
ráđ·hús <n. -húss, -hús>: ajuntament m, casa f de la vila, la sala (Mall., Men)
ráðinn, ráðin, ráðið <adj.>:
1. (fastnaður í vinnu) llogat -ada, contractat -ada (com a treballador)
♦ ráðinn í vinnu: treballador assalariat
♦ ráðin í vinnu: treballadora assalariada
♦ það var of seint að tala við þá, þeir voru ráðnir í vegavinnu: ja va ésser massa tard per parlar amb ells, ja els havien llogat per fer de caminers (formal) 
♦ það var of seint að tala við þá, það var búið að ráða þá í vegavinnu: ja va ésser massa tard per parlar amb ells, ja els havien llogat per fer de caminers
2. ♦ vera ráðinn í að gera e-ð: estar resolt -a a fer una cosa
3. ♦ ég lá í kör og var ráðinn bani minn: la meva senilitat m'obligava a fer llit i la meva mort ja era cosa feta
ráð·kænn, -kæn, -kænt <adj.>:
prudent, sagaç (que obra amb intel·ligència previsora, que obra després d'analitzar o calibrar bé les circumstàncies confluents)
ráð·leysi <n. -leysis, no comptable>:
1. (úrræðaleysi) manca f de resolució (irresolució, indecisió, hesitació)
2. (ráðaþrot, ráðaleysi) desconcert m (perplexitat, incertesa, no saber què fer)
3. (sóun) esbalafiament m, dissipació f (malgastament, malbaratament)
4. (óráð) confusió f [mental] (desordre o desgavell mental, pertorbació mental)
5. (heimska, rugl) ximpleria f [mental] (beneiteria, beneitura, bajanada)
ráð·snjall, -snjöll, -snjallt <adj.>:
sagaç, avisat -ada, ple -ena de recursos
ráð·stefna <f. -stefnu, -stefnur>:
congrés m (fl./pl.: congressos) (trobada de científics etc.)
♦ dagskrá raðstefunnar: programa del congrés
ráðstefnu·höll <f. -hallar, -hallir>:
palau m de congressos 
ráð·villtur, -villt, -villt <adj.>:
confós -osa, desorientat -ada, perplex -a, desconcertat -ada
ráð·þrota <adj. inv.>:
desorientat -ada, desconcertat -ada, perplex -a
◊ skjálfandi hjarta, þrotnandi augu og ráðþrota sál: un cor esverat, uns ulls apagats i una ànima desficiosa
♦ vera ráðþrota: no saber què fer
◊ ég er hrjáður og aðþrengdur frá æsku, ég ber skelfingar þínar og er ráðþrota: sóc dissortat i en destret des de la meva infantesa, suporto el pes dels teus terrors i no sé què fer
◊ því að þeir eru ráðþrota þjóð, og hjá þeim eru engin hyggindi: perquè son un poble desorientat que no té gens de seny
♦ verða ráðþrota: no saber què fer, quedar desorientat -ada, quedar perplex
◊ þegar varðforingi helgidómsins og æðstu prestarnir heyrðu þetta, urðu þeir ráðþrota og spurðu, hvar þetta ætlaði að lenda: quan l'oficial de la guàrdia del temple i els grans sacerdots van sentir això, van quedar perplexos i es preguntaven com acabaria tot allò
ráð·þæginn, -þægin, -þægið <adj.>:
que escolta i segueix els [bons] consells [que hom li dóna] (que no és orgullós, sinó que sap acatar els bons consells) 
ráka·knurri <m. -knurra, -knurrar>: gallineta f, lluerna f [peona], rafalet m (Bal.) (peix Trigloporus lastoviza syn. Trigla lineata)
ráka·skunkur <m. -skunks, -skunkar>:
mofeta f (mamífer Mephitis mephitis) 
ráka·títa <f. -títu, -títur>:
xinxa ratllada, xinxa f de les fonollasses, <FAM> xinxa f del Mílan, poriol m de moro (Mall.) (insecte Graphosoma lineatum [italicum]) 
rákungur <m. rákungs, rákungar>: bonítol m (peix Sarda sarda)

rán <n. ráns, rán>: 1. <GEN> robatori m (a mà armada)
	2. (bankarán) atracament m, assalt m (de banc)
		vopnađ rán: atracament (o: assalt) a mŕ armada
ránar·svala <f. -svölu, -svölur>:
petrell m de Castro, petrell m de Madeira, noneta f de Madeira (Mall.) (ocell Oceanodroma castro)
rán·dýr <n. -dýrs, -dýr>:
<ZOOL> depredador m
rán·eðla <f. -eðlu, -eðlur>:
tirannosaure m (dinosaure Tyrannosaurus rex) 
ráns·fengur <m. -fengs (o: -fengjar), -fengir>: botí m d'atracament

rás <f. rásar, rásir>: 1. (sjónvarpsrás, útvarpsrás) canal m (de televisió, de ràdio)
	2. (hlaup, rennsli, ferli) curs m (recorregut, camí)
		rás fljótsins: el curs del riu
		rás sólarinnar: el curs del sol, la trajectòria del sol
		rás tímans og árstíđanna: el curs (o: pas) del temps i de les estacions
		rás viðburðanna: el curs dels esdeveniments, la marxa dels esdeveniments
	3. <HIST = kapphlaup> cós m
		greiða rásina: <LOC FIG> apressar (o: acuitar) el pas
		taka á rás: <LOC FIG> tocar el dós
	4. (skips) rumb m (de vaixell)
	5. (á súlu) canaleta f, estria f (de columna)
	6. (skora gerđ í jarđveg fyrir sáningu) solc m (cavitat llarguera feta per l'arada abans de la sembra)
	7. (hringrás) cicle m (recorregut complert)
redda <redda ~ reddum | reddaði ~ redduðum | reddað ║ e-u>:
1. (leysa ~ losa úr klípu) arranjar una cosa, arreglar una cosa, adobar una cosa (Bal.) (solucionar un malpàs)
♦ hann reddar þessu: ja ho arreglarà ell això, ja se n'ocuparà ell de deixar-ho arreglat
♦ hann ætlar að redda þessu: pensa ocupar-se'n ell d'això
2. (útvega e-ð) procurar una cosa (fornir)
♦ redda e-m e-u: procurar-li una cosa a algú, proporcionar-li una cosa a algú
3. (lána e-m peninga) deixar diners a algú (fer un préstec de diners)
reddast <reddast ~ reddumst | reddaðist ~ redduðumst | reddast>:
resoldre's, compondre's
♦ það reddast: d'una manera o una altra la cosa [ja] s'arreglarà (o: es compondrà)
reður <m. reðurs, reðrar>:
<MED> penis m
♦ neðanrás reðurs: hipospàdia f. del penis
♦ ofanrás reðurs: epispàdia f. del penis
♦ sístaða reðurs með verkjum: priapisme m (→ reðursístaða)
reður·bolur <m. -bols, -bolir>:
<MED> cos m del penis
reður·forhúð <f. -forhúðar, -forhúðir>:
<MED> prepuci m
reður·groppa <f. -groppu, -groppur>:
<MED> cos cavernós del penis
reður·húfa <f. -húfu, -húfur>:
<MED> gland m
reðurhúfu- <en compostos>:
<MED> balano-, balan-
reðurhúfu·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MED> balanitis f
reðurhúfu·kreppa <f. -kreppu, -kreppur>:
<MED> parafimosi f
reðurhúfu- og forhúðar·bólga <f. -bólgu, -bólgur>:
<MED> balanopostitis f
reður·rót <f. -rótar, -rætur>:
<MED> arrel f del penis
reður·sístaða <f. -sístöðu, pl. no hab.>:
<MED> priapisme m
reður·vöttur <m. -vattar, -vettir>:
<MED> cos esponjós del penis
refa·skott <n. -skotts, -skott>:
1. <GEN> cua f de guineu
2. (kólfhirsi) panís m, mill italià, dacsa vera (planta Setaria italica) 
refja·karl <m. -karls, -karlar>: estafador m, timador m, engalipador m

refsi·dómur <m. -dóms, -dómar>: sentència condemnatòria, condemna f
refsing <f. refsingar, refsingar>:
1. <GEN> càstig m
◊ glæpur og refsing: crim i càstig
2. <JUR> pena f
◊ hvaða refsing er við e-ð?: quina pena hi ha per X?; amb quina pena està castigat X?
◊ það var bannað með lögum, að yrkja um menn níð, og lágu þungar refsingar við: estava prohibit per llei de compondre níðs sobre algú i estava castigat amb penes severes 
refur <m. refs, refir>: guineu f, guilla f, rabosa f (Bal., Val.)
	sjáðu refinn, áður en þú selur skinnið: <LOC> no diguis blat que no el tinguis al sac i ben lligat

reglu·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: reglamentació f, normativa f
	međ gildistöku núgildandi reglugerđar: amb l'entrada en vigor de la normativa actualment vigent

reglu·stika <f. -stiku, -stikur>: regle m (instrument per dibuixar línies rectes)
reglu·veldi <n. -veldis, -veldi>:
burocràcia f, burocrativisme m (→ skrifræði) 
regn <n. regns, regn>: pluja f, aigua f (Mall.)

regn·bogi <m. -boga, -bogar>: arc m de Sant Martí

regnboga·silungur <m. -silungs, -silungar>: truita irisada, truita f arc iris, truita assalmonada (peix Oncorhynchus mykiss syn. Salmo gairdneri syn. Oncorhynchus gairdneri)
regn·fang <n. -fangs, -föng>:
tanarida f, herba cuquera  (planta Tanacetum vulgare Chrysanthemum tanacetum syn. Chrysanthemum vulgare) 
regn·kápa <f. -kápu, -kápur>: impermeable m, xubasquer[o] m (cast. ekki ritm./no lit.)

regn·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>: paraigua m
regn·skógur <m. -skógar, -skógar>:
selva f pluvial 
regn·tími <m. -tíma, -tímar>: estació f de les pluges

regn·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua f de pluja, aigua f pluvial, aigua f des ploure (Mall.)

reið <f. reiðar, reiðir>: 1. <GEN> cavalcada f, qualcada f (Mall.)
	2. <FAM = ríð> clau m, pinyol m, cardada f, polvo m (cast.)

reiđast <reiðist ~ reiðumst | reiddist ~ reiddumst | reist>: 1. enfadar-se (cast.)(& Bal.), enutjar-se, posar-se felló -ona (Bal.)
		reiðast ofsalega: enfurismar-se, posar-se furiós -osa
		ég er ađ reiđast: m’estic emprenyant!
	2. reiðast e-m: enfadar-se amb algú
		reiðast e-m út af e-u: enfadar-se amb algú per una cosa
		reiðast e-m yfir e-u: enfadar-se amb algú per una cosa

reiđ·hjól <n. -hjóls, -hjól>: bicicleta f
	á reiđhjóli: en bicicleta, amb bicicleta

reiðhjóla·akgrein <f. -akgreinar, -akgreinir (o: -akgreinar)>: carril m bici

reiðhjóla·bjalla <f. -bjöllu, -bjöllur>: timbre m de bicicleta

reiðhjóla·haldari <m. -haldara, -haldarar>: (á bíl) portabicicletes m (damunt el cotxe)

reiðhjóla·hjálmur <m. -hjálms, -hjálmar>: casc m [protector] per a ciclista

reiðhjóla·keðja <f. -keðju, -keðjur>: cadena f de bicicleta

reiðhjóla·lás <m. -láss, -lásar>: cadenat m de bicicleta, pitó f de bicicleta, pany m de bicleta (Bal.)

reiðhjóla·pumpa <f. -pumpu, -pumpur>: bomba f de bicicleta, bomba f d'aire [per a inflar les rodes de bicicletes], inflador m per a bicicleta

reiðhjóla·statíf <n. -statífs, -statíf>: aparcament m de bicicletes, aparcador m de bicicletes (suport o estructura metàl·lica per a aparcar-hi bicicletes)

reiðhjóla·stígur <m. -stígs, -stígar (o: -stígir)>: pista f per a ciclistes

reiðhjóla·stóll <m. -stóls, -stólar>: cadireta f per a bicicleta

reiðhjóla·stæði <n. -stæðis, -stæði>: aparcament m de bicicletes, pàrquing m de bicicletes (indret per a aparcar-hi bicicletes)

reiðhjóla·taska <f. -tösku, -töskur>: bossa f per a bicicletes

reiðhjóla·viðgerðir <f.pl -viðgerða>: reparació f de bicicletes

reiđi <f. reiđi, pl. no hab.>: ira f, cňlera f
	reiði Guðs: l'ira de Déu

reiđi <n. reiđis, reiđi>: arreus m.pl (de cavall, mula etc.)
reiði·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:
irascible
reiði·kast <n. -kasts, -köst>:
accés m de còlera, atac m d'ira 
reiđu·peningar <m.pl -peninga>: diners m.pl en metŕl·lic

reiđur, reiđ, reitt: irat, enfurismat, felló (Mall.)
	veistu hvađ gerir mig svo reiđan?: saps el que em posa tan furiós?

reifar <m.pl. o f.pl>: bolquers

reifa·sveppur <m. -svepps, -sveppir o -sveppar>: farinera f pudent  (bolet Amanita virosa)
	hvíti reifasveppur: farinera pudent
reikni·borð <n. -borðs, -borð>:
àbac m [xinès], tauler m
reiknings·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>:
<MAT> problema m aritmètic, problema m de càlcul  
reikningur <m. reiknings, reikningar>: 1. (bankareikningur, viđskiptareikningur & reikningur á veitingahúsi & útreikningur) compte m (llibreta d'estalvis, corrent etc. & factura de restaurant & càlcul)
		má ég fá reikninginn?: el compte sisplau!
	2. (vörureikningur) factura f
		númer reiknings: número de factura
		ógreiddur reikningur: factura impagada
		reikningur fyrir símann: factura del telčfon
		reikningur fyrir internetið: factura d'internet
reikni·rit <n. -rits, -rit>:
<MAT & LÒG> algorisme m 
reim <f. reimar, reimar> 1. (band) corretja f (tira de cuiro)
	2. (skóreim) cordó m de sabata
		skór með lausum reimum: sabata amb els cordons desfets

reisla <f. reislu, reislur>: romana f (tipus de balança)
reisn <f. reisnar, no comptable>:
1. (virðuleiki) dignitat f (qualitat de digne)
2. (mikilleiki) grandesa f (qualitat de gran, esp. d'esperit, grandor)
reka <rek ~ rekum | rak ~ rákum | rekið>:
A. <amb complement nominal>: 
1.  <e-ð>: <GEN> menar una cosa 
♦ reka fé: menar un ramat d'ovelles, menar una guarda d'ovelles (Mall.) 
♦ reka fé á fjall: dur les ovelles a les pastures d'estiu, a la muntanya
♦ reka e-n á dyr: <LOC FIG> treure (o: plantar) algú al carrer, treure algú a fora
2.  <e-ð>: (starfrækja) dirigir, dur (regentar empresa, negoci)
♦ reka fyrirtæki: dirigir (o: dur) una empresa
3.  <e-ð>: (slá, keyra, hamra) clavar una cosa (armes, tatxes etc.)
♦ reka hníf í hjarta e-s: acorar un ganivet a algú, clavar-li a algú un ganivet al cor
♦ reka inn nagla: clavar una tatxa
♦ reka sverð í gegnum e-n: traspassar (o: travessar) algú amb una espasa
♦ reka augun í e-ð: <LOC FIG> clavar els ulls en una cosa, posar els ulls en una cosa, afinar una cosa amb la mirada, fixar-se amb els ulls en una cosa
4.  <e-ð>: (knýja [fram]) fer anar una cosa, fer funcionar una cosa (eina, utensili, estri)
♦ reka tól okkar og tæki á innlendri, endurnýjanlegri orku: fer anar les nostres eines i els nostres aparells amb energia renovable i generada amb els recursos del país
5.  <e-ð>: (um verksmiðju) explotar una cosa (mantenir en funcionament unes instal·lacions, una fàbrica etc.)
◊ Kárahnjúkavirkjun verður rekin með tugmilljarða króna tapi: l'explotació de la Central Hidroelèctrica dels Kárahnjúkar es farà amb pèrdues de moltíssims de miliards de crones
6. <e-n>: (úr starfi) despatxar algú (acomiadar-lo)
◊ hvað gerir hann, rekur hann?: i què farà, el despatxarà?
◊ hann rekur ekki kokkinn, jú þó barþjóninn: no despatxarà el cuiner però sí l'encarregat del bar
7. <e-n>: (úr skóla & af velli) expulsar algú (de l'escola & del camp de joc)
8. <e-n>: (úr íbúð) desnonar algú (inquilí, llogater)
♦ reka leigjanda úr íbúð: desnonar un inquilí, fotre fora un inquilí
B. <amb adverbis o complements preposicionals>: 
1. <á bak aftur> 
♦ reka hendur e-s á bak aftur: (til að binda þær) posar-li a algú les mans a l'esquena (per fermar-les-hi)
2. <á eftir> 
♦ reka e-n á eftir e-m: donar presses a algú, apressar algú (perquè s'afanyi)
3. <á undan> 
♦ reka e-n á undan sér: empènyer algú davant seu (p.e., un presoner)
4. <brott> 
♦ reka brott konu: <HIST> repudiar una dona
5. <burt> 
♦ reka e-n burt: fer fora algú (foragitar algú)
6. <frá> 
♦ reka frá sér konuna: <HIST> repudiar la dona
7. <í gegn> 
♦ reka e-n í gegn: traspassar algú, travessar algú (arma blanca, bala)
♦ reka sverð í gegn e-n: traspassar (o: travessar) algú amb una espasa
8. <saman> 
♦ reka fé saman: arreplegar les ovelles (per menar-les de les pastures d'estiu a les cledes on passaran l'hivern)
9. <utan undir> 
♦ reka e-m utan undir: (reka löðrung) pegar-li a algú una galtada (o: mamballeta -Mall.-)
10. <út> 
♦ reka e-n út: <GEN> mostrar la porta a algú, treure algú de casa (fotre'l fora)
11. <út> 
♦ reka e-n út: <RELIG> expulsar algú (mal esperit, dimoni)
♦ reka út djöful: expulsar un dimoni
♦ reka út djöflana: expulsar els dimonis
12. <út af> 
♦ reka e-n út af: <ESPORT> enviar un jugador als vestidors (abans d'hora)
13. <við> 
♦ reka við: fer-se un pet, fer una bufa (Bal.) 
D. <reflexiu>
1. <sig>: 
♦ reka sig á e-ð: anar a topar amb una cosa
E. <impersonal>: 
1. ♦ <e-ð (=ac.) rekur að landi>: llençar el corrent [marí] una cosa contra la costa (fent-la-hi embarrancar o no)
◊ bátinn rak að landi: la mar va escupir el vaixell a la costa
2. ♦ <e-ð (=ac.) rekur á land>: : escupir la mar una cosa a la platja, llençar el corrent [marí] una cosa a la platja (fer-la-hi embarrancar)
◊ hvalinn rak á land nálægt Rostock í Þýskalandi þar sem hann drapst: la mar va escupir la balena a la platja a prop de Rostock a Alemanya, on va morir
3. ♦ mig rekur ekki minni til þess: no aconsegueixo de recordar-me'n
4. ♦ þegar í nauðirnar rekur: en cas de necessitat, en un moment de necessitat
5. ♦ það gerir hvorki að ganga né reka: la cosa no va ni envant ni enrere
rekast <rekst ~ rekumst | rakst ~ rákumst | rekist>:
topar (dos objectes o dues persones entre si)
♦ rekast á e-ð: xocar amb, topar amb  (col·lidir)
♦ rekast á e-n: (af tilviljun) topar-se amb algú (per atzar)
♦ rekast e-n af höndum: desfer-se d'algú, alliberar-se d'algú (desempallegar-se d'algú, treure's algú de sobre)
◊ hann bað yður standa í mót og rekast af höndum óaldarflokka slíka: us ha demanat que resistiu i que us desempallegueu d'aitals bandes de bandits 
rekkja <f. rekkju, rekkjur>: llit m (→ rúm)
rekstrar- <en compostos>:
<ECON> de gestió 
rekstrar·aðili <m. -aðila, -aðilar>: 1. gerent m (d'empresa)
		rekstraraðilar og starfsfólk: la direcció i els treballadors [de l'empresa]
	2. operador m [econòmic]
	3. explotador m (empresa o individu que explota un negoci determinat, com ara un hotel, un pub etc.)
	4. operadora f (empresa que gestiona un aeroport)
rekstrar·hagfræði <f. -hagfræði, no comptable>:
<ECON> microeconomia f
rella <f. rellu, rellur>:
molinet m de vent (joguina d'infant)
rellu·hegri <m. -hegra, -hegrar>:
martinet ros, toret m (Mall.), oroval m (Val.) (ocell Ardeola ralloides)
rembi·látur, -lát, -látt <adj.>:
arrogant, altiu -iva, inflat -ada
rembi·læti <n. -lætis, no comptable>:
altivesa f, urc m 
remmu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: donzell m (planta Artemisia absinthum)
rengla <f. renglu, renglur>:
<BOT> estoló m 
♦ → neðanjarðarrengla “estoló subterrani”
♦ → ofanjarðarrengla “estoló epigeu” 
renna: córrer
renn·blotna <-blotna ~ -blotnum | -blotnaði ~ -blotnuðum | -blotnað>:
quedar xop -a [i amarat -ada]
♦ rennblotna í fæturnar: quedar amb els peus ben molls 
renni·lás <m. -láss, -lásar>: cremallera f
renni·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:
torner m 
repja <f. repju, repjur>: colza f (planta Brassica napus var. oleifera)

repju·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de colza

revýa <f. revýu, revýur>: revista f (tipus d’espectacle)
reyfari <m. reyfara, reyfarar>:
èxit m de vendes, superèxit m (llibre molt venut) 
reykelsi <n. reykelsis, reykelsi>: encens m
	gull, reykelsi og myrra: or, encens i mirra

reykelsis·ker <n. -kers, -ker>: encenser m, turíbul m

reyking <f.reykingar>: acte m de fumar
	reykingar bannađar: prohibit fumar

reykja: 1. fumar (cigarretes, porros etc.)
		ţeir, sem reykja: fumadors
		ţeir, sem ekki reykja: no-furmadors
	2. fumar (aliments com a forma de conserva)
		reykja fisk: fumar peix
		reykja kjöt: fumar carn

reykjar·pípa <f. pípu, -pípur>: pipa f (de fumar)
reykjar·svæla <f. -svælu, pl. no hab.>:
fumera f
reyk·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
fumisterra f, fumaterra f, fumària f, fumdeterra m, fumisterris f, herba f dels innocents, peuets m.pl de nostre Senyor, jolivert bord (Val.), fumusterra f (Mall.)  (planta Fumaria officinalis)
reyk·skynjari <m. -skynjara, -skynjarar>:
detector m de fum
reyk·tóbak <n. -tóbaks, no comptable>:
1. <GEN> tabac m de fumar (en oposició al tabac de mastegar o → munntóbak)
2. (píputóbak) tabac m de pipa (per a pipa)
reykur <m. reykjar (o: reyks), reykir>:
1. <GEN> fum m
♦ reykur af eldi: fum de foc
♦ hafa reyk af e-u: <LOC FIG> haver sentit indicis d'una cosa, tenir pressentiments d'una cosa
♦ setja kjöt í reyk: <LOC> fumar carn (sotmetre la carn a l'acció del fum per a conservar-la)
♦ vaða reyk: #1. <GEN> caminar a través de fum: ◊ En er Eirekr norrœni ok hans fǫrunautr hǫfðu hlaupit í munn drekanum, þá þótti þeim sem þeir vœði reyk: però quan Eirek el norrè i el seu company de viatge van haver saltat a dins la boca del drac, els va semblar com si caminessin a través de fum; #2. (skjátlast mjög) equivocar-se totalment, repapiejar (anar ben errat, anar ben desencarrilat)
♦ það er aðeins reyk af réttunum: <LOC FIG> això només és un tast del que serà
2. (gufa) vapor m,f (baf d'aigua)
3. (gufustrókur) columna f de vapor, fumarola f (com a producte de l'activitat volcànica)
4. <en toponimia>: El plural <reykir> s’empra sovint per designar indrets amb fonts d’aigües termals, per exemple, Reykjavík “badia de les fonts termals”, forma moderna de l’antic Reykjar-vík.
reyna <reyni ~ reynum | reyndi ~ reyndum | reynt>:
I. <absolut o amb complement en acusatiu>:
1. <GEN> intentar, provar, tractar
♦ reyna af öllum mættum: esforçar-se al màxim, retre al màxim, donar de si tot el que un pot
♦ reyna e-ð (o: til e-s): intentar una cosa
♦ reyna að <+ inf.>: intentar [de] <+ inf.>, provar a <+ inf.> 
◊ ég reyndi að koma: he intentat venir
2. <e-ð>: (prófa) provar una cosa (verificar com és & assajar)
◊ ég reyndi þetta líka: també ho he provat això
♦ reyna ís: provar si el gel ja aguanta (si es trenca o no sota el pes d'una persona)
3. <e-ð>: (þola) sofrir una cosa (experimentar un fet advers, patir)
4. <e-ð>: (verða fyrir e-u) fer l'experiència una cosa (experimentar un fet no necessàriament advers, viure una cosa, tenir vivències)
5. <e-n [í e-u]>: (rannsaka) posar algú a prova [en una cosa] (examinar les qualitat d'algú)
II. <reflexiu>:
1. <sig við e-n>: (keppa) mesurar-se amb algú, provar-se amb algú (comprovar amb una prova quin és el millor)
III. <amb complement preposicional>:
1. <á>:
♦ láta reyna á e-ð: posar una cosa a prova (provar & comprovar una cosa)
♦ reyna á sig: esforçar-se, esllomar-se, trencar-se l'esquena (fer gran esforç)
♦ reyna of mikið á sig: esgotar-se, fer més del que realment podia
♦ reyna [á] þolrifin í e-m: sotmetre algú a dures proves (per a esbrinar la seva capacitat de resistència o aguant, la seva força etc.)
♦ þetta reynir á kraftana: això posa al límit les seves forces, això el deixa baldat
♦ það reynir á krafta hans: això li consumeix moltes de forces, això l'acabarà esgotant
♦ → reyna IV (ús impersonal)
2. <fyrir>:
♦ reyna fyrir sér með e-ð: provar a fer una cosa
3. <til>:
♦ reyna [til] við e-n: provar-ho amb algú, provar sort amb algú (esp. de sortir amb una noia)
4. <við>:
♦ reyna við e-ð: provar-ho amb una cosa, provar sort amb una cosa
IV. <impersonal>:
♦ þegar á reynir: a les dificultats, en els moments de necessitat
♦ nú reynir á e-ð: ara es posa a prova una cosa
◊ hér reynir á þolgæði og trú hinna heilögu: aquí és on es posen a prova la paciència i la fe dels sants
◊ hér reynir á skilning og speki: aquí és on es posen a prova la intel·ligència i l'enginy
♦ nú reynir á það hvort <+ ind.>: ara es posarà a prova si <+ ind.> 
♦ nú reynir á að <+ inf.>: ara es es veurà si <+ ind.> 
♦ nú reynir á þig: ara és el moment on t'hauràs de saber fer valer, ara hauràs de demostrar el que realment vals i pots
reynast <reynist ~ reynumst | reyndist ~ reyndumst>:
resultar [ésser] (el verb ésser se sol ometre en islandès) 
♦ fregnin reynist sön: la notícia resulta ésser verídica
♦ e-ð reynast e-m vel: una cosa dóna bons resultats a algú
♦ mér hefur reynst hesturinn vel: el cavall m'ha sortit bo, el cavall m'ha resultat bo
♦ þetta hefur reynst vel: això ha donat bons resultats
♦ e-r reynast e-m vel: algú demostra ésser un bon amic d'algú (esp. en moments difícils)
♦ erfitt getur reynst að <+ inf.>: pot resultar difícil <+ inf.> 
♦ reynast sannspár um e-ð: preveure una cosa correctament, endevinar-la en les seves previsions, encertar-la en les seves previsions 
reyndar <adv.> realment, és cert que
reyni·ber <n. -bers, -ber>:
1. (ber af ilmreyni) cirereta f de besurt (fruit de l'arbre Sorbus aucuparia)
2. (ber af perureyni) serva f (fruit de l'arbre Sorbus domestica)
reynir <m. reynis, reynar>:
1. (ilmreynir) moixera f de guilla, server m dels caçadors, server m de bosc, besurt m (Andorra) (arbre Sorbus aucuparia)
2. (perureynir, berjamispill) server m, servera f (Bal.) (arbre Sorbus domestica)
2b. ♦ evrópskur reynir: (perureynir) server m, servera f
reynsla <f. reynslu, reynslur>:
experiència f
♦ læra af reynslunni: aprendre de l'experiència
reynslu·lausn <f. -lausnar, no comptable>:
<JUR> llibertat f condicional 
reyr <m. reyrs, reyrar>: <GEN> canya f

reyrs·brennivín <n>: (maljorkskt brennivín 60-65°) canya f (licor mallorquí)

rétt <f.réttir>: cleda o pleta on, a la segona meitat de setembre, es tanquen les ovelles que fins llavors han pasturat a lloure. Aquest temps rep el nom de les Réttir i s’assembla, fins a un cert punt, a les nostres fires, amb parades de venda, curses etc.
	rekja sauđfé til rétta: menar les ovelles a les réttir
	um réttir: en el temps de les réttir

réttar·höld <n.pl -halda>: judici m
	réttarhöldin yfir e-m: el judici de... (el judici que hom fa a...)
réttar·krufning <f. -krufningar, -krufningar>:
autòpsia f legal
réttar·læknir <m. -læknis, -læknar>:
metge m forense
réttarlæknis·fræði <f. -fræði, no comptable>:
medicina f forense
réttarlæknisfræði·legur, -leg, -legt <adj.>:
forense 
réttar·salur <m. -salar, -salir>: sala f del tribunal, sala f de la vista
rétt·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:
<GEOM> rectangle m
réttindi <n.pl réttinda>:
dret m (tota facultat permesa per llei als ciutadans) 
♦ hafa réttindi til e-s: tenir dret a
◊ öll réttindi [eru] áskilin: reservats tots els drets
rétti·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:
<MED> múscul m extensor 
rétt·kjörinn, -kjörin, -kjörið: <POLIT> elegit -ida a dreta llei, legalment elegit -ida

rétt·látur, -lát, -látt: just -a
	byggja upp réttlátara samfélag: construir una societat més justa
	réttlát skipti: tracte just

rétt·mál <n. -máls, pl. no hab.>: llenguatge políticament correcte
	pólitískt réttmál: llenguatge políticament correcte
rétt·mæti <n. -mætis, pl. no hab.>:
legitimitat f, legalitat f
♦ réttmæti e-s: la legitimitat d'una cosa 
réttur <m. réttar, réttir>: <CULIN> plat m (tipus de menjar cuinat)
	getiđ ţér bent mér á reglulega íslenskan rétt? podria recomanar-me un plat típic islandčs?
	réttur dagsins: el plat del dia, el menú (del dia)

réttur, rétt, rétt: dret, dreturer
	međ réttu: dreturerament, correctament
	vera ekki međ réttu ráđi: no tenir-les totes
	hafa á réttu ađ standa: tenir raó
	hafa rétt fyrir sér: tenir raó
		þú hafðir rétt fyrir þér: tenies raó
	á réttum tíma: puntual, a l’hora convinguda
	í réttri röđ: en l’ordre degut		

rétt·vís, -vís, -víst: just -a (que és de justícia)
	sannlega er ţađ maklegt og réttvíst, skyldugt og mjög hjálpsamlegt, ađ vér alla daga...: realment és just i necessari, és el nostre deure i la nostra salvació que sempre...

rétt·vísi <f. -vísi, no comptable>: justícia f

ribs-ber <n>: grosella
Richters-kvarði <m. -kvarða, no comptable>:
variant ortogràfica de → Richterskvarði “escala de Richter”
◊ nú er talið að jarðskjálftinn hafi verið um 6,2 stig á Richters-kvarða: ara es diu que el terratrèmol ha estat d'uns 6,2 graus de l'escala de Richter
Richters·kvarði <m. -kvarða, no comptable>:
escala f de Richter
◊ Richterskvarðinn er notaður til að mæla og bera saman stærð jarðskjálfta: l'escala de Richter s'empra per a mesurar i comparar la magnitud dels terratrèmols
rið <n. riðs, rið>:
1. (herts) hertz m (unitat de freqüència equivalent a un cicle per segon)
2. (handrið) barana f, arrambador m (o: arramblador m) (Mall., Men.) (protecció d'escala)
3. (þrep, rim) esglaó m, esgraó m, graó m, escaló, m (Val., Bal.) (d'escala & d'escaler)
4. (fjallrið, stallur á hömrum) terrassa f (esglaó a cingle o muntanya)
5. (stigi) escala f (conjunt d'esglaons per pujar a o davallar d'un lloc)
◊ húsin stóðu hátt og var nokkurt rið upp að ganga: les cases eren elevades i calia pujar-hi per una escala
◊ hér kemur um síðir að þeir fá brotið skjaldþilið og komust svo fram í gangrúmið og þar út á riðið: a la llarga varen poder trencar l'envà i passar així fins al replà i d'ell a l'escala
◊ hann tvíhenti spjótið á Þóri miðjum er hann ætlaði ofan fyrir riðið svo þegar gekk í gegnum hann: amb totes dues mans va clavar la pica al bell mig d'en Þórir quan aquest volia davallar per l'escala, i l'hi va traspassar pel mig
◊ þá hljóp þar hver út af riðinu sem komið var: aleshores un darrere l'altre va botar escala avall així com hi arribava
rið·straumur <m. -straums, no comptable>:
<ELECT> corrent altern
riðu·veiki <f. -veiki, pl. no hab.>:
<VETER> tremolor ovina, escrapie m
rið·vaxinn, -vaxin, -vaxið <adj.>:
1. (herðabreiður) d'espatlles amples
2. (þrekvaxinn) corpulent, revingut -uda (fornit, cepat)
3. (kubbslegur og lágur vexti) rabassut -uda (petit i rodanxó) 
rif¹ <n. rifs, rif>: (rifbein) costella f (os)

rif² <n. rifs, rif>: (í sjó) escull m
riffill <m. riffils, rifflar>:
1. <GEN> rifle m 
2. (stríðsvopn) fusell m (arma de soldat)
◊ án mín er riffillinn gagnlaus og án riffilsins er ég gagnlaus: sense mi el fusell no serveix pas i sense fusell jo no serveixo pas 
rifflaður, riffluð, rifflað: de canaló, acanalat -ada

rif·járn <n. -járns, -járn>: ratllador m, ratlladora f (estri de cuina)
rif·laukur <m. -lauks, -laukar>:
all carenat, all m rosa (planta Allium carinatum) 
rif·sveppur <m. -svepps, -sveppar o -sveppir>: rossinyol m, picornell m (Mall.) (bolet Cantharellus cibarius)

rigna: 1. ploure, fer aigua (Mall.)
		hann rignir: plou
		ţađ rignir: plou
		hann rignir grimmt: plou a bots i barrals, fa aigua de bombolla (Mall.)
		hann rigna eins og hellt sé úr fötu: plou a bots i barrals
		ţađ rignir eldi og brennisteini: plou a bots i barrals
	2. láta skömmunum (o: skammirnar) rigna yfir e-n: <LOC FIG> deixar anar un bon xafec d'improperis sobre algú (renyar-lo fortament)
rigning <f. rigningar, rigningar>:
pluja f
◊ “syngjandi í rigningunni” eftir E. H. Brown: “cantant sota la pluja” d'E. H. Brown
♦ standa í rigningu: aguantar la pluja
♦ það er rigning úti [núna]: [ara] plou 
rigningar·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua f de pluja, aigua f des ploure (Mall.)

rimla·rúm <n. -rúms, -rúm>: llit m de barrerons (llit d'infant petit)

rimla·tjald <n. -tjalds, -tjöld>: persiana veneciana (persiana que s’abaixa o puja estirant un cordó o una corda)
ringl <n. ringl, pl. no hab.>:
1. (ringulreið, rugl) caos m (desordre ingent)
2. (ruglingur) confusió f (gran desgavell)
ringul·reið <f. -reiðar, pl. no hab.>:
caos m (desordre ingent)
risa·at <n. -ats, -öt>:
<MITOL & ART> gigantomàquia f 
risa·diskur <m. -disks, -diskar>: pelegrina f major, petxina f de pelegrí de l'Atlàntic, vieira f (mol·lusc Pecten maximus)



 

     
    El Govern d'Andorra recomana l'ús de pelegrina per a designar de manera específica els mol·luscos del gènere Pecten. Cf.  Nomenclatura General de Productes.  Govern d'Andorra. Ministeri de Finances. Duana. Andorra: Gener 2006. Recomanem de reservar el terme pelegrina per a Pecten jacobaeus i pelegrina major per a Pecten maximus.
     
  

 

     
    Per contra, el Govern de la Generalitat de Catalunya es decanta per petxina de pelegrí de l'Atlàntic -un terme que considerem perfectament utilitzable en manuals de biologia, però, i a diferència del terme andorrà, totalment impracticable comercialment per raó de la seva llargària- o pel castellanisme/galleguisme vieira. Cf.  DOGC 4380 (09/05/2005), resolució PRE/1390/2005 de 31 de març. A l'hora d'encunyar un terme català per a un producte comercial, s'hauria de comprovar sempre la viabilitat comercial del nou terme.
     
  




risa·eđla <f. -eđlu, -eđlur>: dinosaure m

risaeðlu·steingervingur <m. -steingervings, -steingervingar>: fòssil m de dinosaure
risa·geirlaukur <m. -geirlauks, -geirlaukar>:
porradell m, all porrer, all porret, all porrit, all m porro (Val.), all m de serp (Mall.) (planta Allium ampeloprasum) 
risa·hrökkviskata  <f. -hrökkviskötu, -hrökkviskötur>: tremolor negre (peix Torpedo Tetronarce nobiliana)
risa·hvítlaukur <m. -hvítlauks, -hvítlaukar>:
porradell m, all porrer, all porret, all porrit, all m porro (Val.), all m de serp (Mall.) (planta Allium ampeloprasum) 
risa·ostra <f. -ostru, -ostrur>: ostró m (mol·lusc Crassostea gigas)
risa·reyr <m. -reyrs, -reyrar>:
canya f (planta Arundo donax) 
risa·stór, -stór, -stórt: gegantesc -a, enorme (molt gros)

risa·svig <n. -svigs, pl. no hab.>: <ESPORT> eslàlom gegant
risa·vöxtur <m. -vaxtar, no comptable>:
<MED> gigantisme m, gegantisme m
risi <m. risa, risar>:
gegant m
◊ á þeim tímum voru risarnir (נְפִילִים)  á jörðinni, og einnig síðar, er synir Guðs höfðu samfarir við dætur mannanna og þær fæddu þeim sonu. Það eru kapparnir (גִּבֹּרִים), sem í fyrndinni voru víðfrægir: en aquells temps, i també després, hi hagué gegants (o: nefilim) a la terra, quan els fills de Déu s'unien amb les filles dels homes i elles els donaven fills. Aquests són els campions que a l'antigor foren homes de gran renom
◊ og vér sáum þar risa (נְּפִילִים), Anakssonu, sem eru risa (נְּפִלִים) ættar, og vér vorum í augum sjálfra vor sem engisprettur, og eins vorum vér í þeirra augum: i hi hem vist també els gegants, [ço és,] els fills d'Anac, que són descendents dels gegants. Nosaltres ens vèiem a nosaltres mateixos com a llagosts i així era com també ens veien ells a nosaltres
  Els llegendaris gegants coneguts amb el nom de gegants rafaïtes o refaïm (רְפָאִים) no es tradueixen mai, sinó que són adaptats a l'islandès amb la forma Refaítar. Cf. 1Cròn. 20:4-8, Dt 2:11, Dt 3:11, Gn 14:5 etc.
→ jötunn
→ þurs		  
      
rispandi, rispandi, rispandi: abrasiu -iva
	rispandi efni: [producte]abrasiu m
ristar·bein <n. -beins, -bein>:
<MED> [os m] metatarsià m
♦ brot á fimmta ristarbeininu: fractura del cinquè metatarsià
♦ brot fimmta ristarbeinsins: fractura del cinquè metatarsià 
ristil·raufun <f. -raufunar, -raufanir>: <MED> colostomia f
ri-sögn <f. -sagnar, -sagnir>:
<GRAM> verb reduplicatiu
  Els verbs reduplicatius de l'islandès són aquells verbs que formaven el pretèrit amb o sense alternança vocàlica però reduplicant llur síl·laba inicial; verbi gràcia, els verbs sá "sembrar", núa "fregar" o róa "remar". L'evolució fonètica ha fet que, actualment, tinguin uns pretèrits molt anòmals.

*se-sōm (mot agut) "vaig sembrar" → sezōn (mot pla) → sera (islandès antic) → seri (islandès modern) → séri (islandès hodiern)		   
rita¹ <f. ritu, ritur>: gavineta f de tres dits, gavina f tresdits (Bal.) (ocell Rissa tridactyla)

rita² <rita ~ ritum | ritaði ~ rituðum | ritað ║ e-ð>: 1. escriure una cosa (redactar, compondre)
	2. rita e-ð niður: posar una cosa per escrit, passar una cosa per escrit

rit·deila <f. -deilu, -deilur>: polèmica f

ritfanga·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: papereria f
ritgerða·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
assagista m & f (autor d'assaigs) 
ritgerða·korn <n. -korns, -korn>:
assaig petit (assaig curt, de poca extensió) 
◊ Ritgerðakorn og ræðustúfar: petits assajos i discursos breus
rit·háttur <m. -háttar, -hættir>:
1. <GEN> composició f
♦ pólifónískur ritháttur: <MÚS> composició polifònica
◊ á barokktímabilinu þróaðist meðal annars pólifónískur ritháttur sem talinn er hafa náð hæstum hæðum í meðförum Bachs: a l'època del barroc, es va desenvolupar, entre d'altres, la tècnica de la composició polifònica, de la qual es diu que va atènyer els seus cims més elevats en mans de Bach
2. (stíll, orðalag) estil m (forma peculiar d'escriure o de compondre d'algú)
rit·hnupl <n. -hnupls, no comptable>:
plagi m
rit·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:
escriptor m, escriptora f 
◊ byrjandi rithöfundur: escriptor novell
◊ ómerkilegur rithöfundur: escriptor insignificant 
rit·mál <n. -máls, -mál>: llengua escrita

rit·skýrandi <m. -skýranda, -skýrendur>: 1. <GEN> hermeneuta m & f, intèrpret m & f
	2. <RELIG> exegeta m [bíblic], exegeta f [bíblica]

rit·skýring <f. -skýringar, -skýringar>: 1. <GEN> hermenčutica f, interpretació f de textos
	2. <RELIG> exegesi f [bíblica]
		prófessor í guðfræði og ritskýringu Gamla testamentisins: professor de teologia i exegesi de l'Antic Testament

rit·stjóri <m. -stjóra, -stjórar>: redactor m [en cap], redactora f [en cap]

rit·stjórn <f. -stjórnar, -stjórnir>: [consell m de] redacció f

rit·stuldur <m. -stuldar, -stuldir>: plagi m

rit·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>: processament m de textos, tractament m de textos

ritvinnslu·forrit <n. -forrits, -forrit>: processador m de textos

ritvinnslu·mál <n. -máls, -mál>: processament m de textos
ríbósa·kjarnsýra <f. -kjarnsýru, no comptable>:
àcid ribonucleic 
ríđa: 1. cavalcar
	2. (hafa kynmök) cardar, boixar (Mall.)
		lćturđu ríđa: quč, ho fem?
		ríddu mér: carda'm (o: boixa'm (Mall.)

rífa: separar (estripant), arrabassar (Mall.)
	hluti sem rífa skal frá, ef...: part (del formulari) que cal arrencar si...
rífast <rífst ~ rífumst | reifst ~ rifumst | rifist>:
discutir, barallar-se (tenir una discussió o discussions)
◊ Brynjólfur rífst ekki, hann semur: en Brynjólfur no discuteix, negocia
◊ rifust þið nokkuð þessa vikuna?: aquesta setmana, que heu discutit gens vosaltres dos?
♦ rífast við e-n um e-ð: discutir (o: tenir una discussió) amb algú per una cosa 
ríki <n. ríkis, ríki>: estat m
	fullvalda ríki: estat sobirŕ
	miðstýrt ríki: estat centralitzat
	sjálfstćtt ríki: estat independent

ríki·dæmi <n. -dæmis, -dæmi>: riquesa f
ríki·látur, -lát, -látt <adj.>:
1. (hrokafullur, drambsamur) altiu -iva (arrogant, ple d'urc o supèrbia, insolent)
◊ ég vil niðurkefja ofdramb hinna ríkilátu og lægja hroka ofbeldismannanna: posaré fi a l`orgull dels altius i abatré l'arrogància dels violents
2. (ríkur, máttugur) poderós -osa (puixant)
◊ Erlingr var maðr ríkilátr, spakr at viti, hermaðr hinn mesti, ef úfriðr var, landráðamaðr góðr ok stjórnsamr, kallaðr grimmr ok harðráðr: l'Erling era un home poderós, de ment privilegiada, el més gran guerrer si hi havia guerra, un governant bo i apte [per bé que] l'anomenaven cruel i tirànic
ríki·læti <n. -lætis, no comptable>:
(dramb, hroki) altivesa f (arrogància, urc, insolència)
ríkis·arfi <m. -arfa, -arfar>:
hereu m de la corona, hereva f de la corona 
ríkis·borgari <m. -borgara, -borgarar>: ciutadà m, ciutadana f (membre d'un estat)
	íslenskur ríkisborgari: ciutadà islandès

ríkis·lögregla <f>: policia nacional
ríkis·rekinn, -rekin, -rekið <adj.>:
<ECON> estatal, públic -a
◊ ríkisrekin lestarfyrirtæki: empresa estatal de ferrocarrils
ríkis·stjörn <f. -stjórnar, -stjórnir>:
govern m [de l'estat]
♦ þriggja flokka ríkisstjórn: tripartit m (→ samsteypustjórn)
◊ ...hafi tekið þátt í myndun þriggja flokka ríkisstjórnar: ...hagi participat en la formació d'un govern tripartit 
ríkis·tunga <f. -tungu, -tungur>:
llengua f de l'estat
ríkjandi, ríkjandi, ríkjandi <adj.>:
<FIG> dominant, prevalent, preponderant
◊ ríkjandi og víkjandi gen: gens dominants i recessius
◊ ríkjandi skoðun: opinió dominant 
ríkur, rík, ríkt: 1. poderós -osa. 2. (auðugur) ric -a

Rín <f>: el riu Rin
    gen.: Rínar
Rínar- <en compostos>:
renà -ana
Rínar-Franki <m. -Franka, -Frankar>:
franc renà, franca renana
rínar-frankíska <f. -frankísku, no comptable>:
fràncic m renà (un dels blocs dialectals constituents del fràncic)
rínar·frankískur, -frankísk, -frankískt <adj.>:
fràncic -a renà -ana 
rjóma·ís <m. -íss, -ísar>: gelat m [de vainilla] (llepolia)
	rjómaís án viđbćtts sykurs: gelat sense sucre afegit

rjóma·kanna <f. -könnu, -könnur>: petit recipient per tenir-hi i servir-hi crema de llet

rjóma·ostur <m. -osts, -ostar>: 1. <CULIN> formatge m crema
		rjómaostur frá Kantabríu: formatge m de nata [de Cantàbria]
	2. (smurostur) philadelphia® f, formatge m d'untar

rjómi <m. rjóma, no comptable>: nata f
	fleyta rjómann af mjólk: treure (Mall.: llevar) la nata / el tel (Mall.) a la llet
	sýrður rjómi: nata agra
	ţeyttur rjómi: nata batuda (o: muntada)(→ þeytirjómi)
	ţeyta rjóma: batre nata, muntar natar
	ţykkur rjómi: <CULIN> nata molt densa obtinguda a base de tel de llet, clotted cream

rjúpa <f. rjúpu, rjúpur>: perdiu blanca, perdiu f de neu, mussola f (ocell Lagopus mutus) (cf. també → fjallrjúpa)
RKS <n. RKS, no comptable>:
(abrev. islandesa de ríbósakjarnsýra) ARN m
◊ RKSið: l'ARN
RNA <n. RNA, no comptable>:
(abrev. anglesa de ribonucleic acid) ARN m
◊ RNAið: l'ARN
♦ miðlandi RNA: ARN missatger
♦ mótandi RNA: ARN missatger
♦ ríplu RNA: ARN ribosòmic
♦ ríbósóma RNA: ARN ribosòmic
♦ tilfærslu RNA: ARN transferidor, ARN de transferència 
rođa·steinn <m. -steins, -steinar>: robí m
roða·geitungur <m. -geitungs, -geitungar>:
vespa rossa (insecte Paravespula rufa syn. Vespa rufa) 
rok <n. roks, rok>: 1. (stormur, stórviðri) tempesta forta (o: furiosa), borrasca f (temperi molt fort)
		koma rok: sobrevenir una borrasca
	2. <meteor> temporal molt fort (temporal de vent molt fort corresponent al grau 10 a l’escala de Beaufort)
	3. (sjór ýfður af roki, særok) mar molt alsurada (mar batuda per un temporal fort, mar escumejanta)

roka <f. roku, rokur>: rŕfega f, ratxa f, bufada forta (de vent)

rok·gjarn, -gjörn, -gjarnt: 1. <GEN> volàtil (líquid altament evaporable)
	2. (fíngert ryk, sandur) fi fina (pols, sorra etc. que s'aixeca amb facilitat)
	3. <FIG> vaporós -osa, fugaç, efímer -a

romescu-sósa <f.-sósu>: romesco

romm <n>: rom

romm-blanda <f.-blöndur>: aigua calenta amb sucre i rom

ropa: rotar, fer un rot

ropi <m.ropar>: rot
rosa·baugur <m. -baugs, -baugar>:
halo m (cercle lluminós al voltant del sol o de la lluna) 
rosa-legur, -leg, -legt: plujós, rúfol, tempestuós (temps)
	2. fogós, violent, temperamental
	3. fantŕstic -a
		rosaleg pía: tia boníssima
	4. increďble, tremend -a, enorme
		rosaleg stýrivaxtahćkkun: tremenda apujada del tipus d'interčs

roskinn, roskin, roskið: major, d'una certa edat (que es troba entre l'edat adulta i la vellesa)
	roskinn maður: un home major (aprox. 60-70 anys)
<†>  rosm·hvalur <m. -hvals, -hvalir>:
morsa f (mamífer Trichechus rosmarus) (→ rostungur) 
rostungur <m. rostungs, rostungar>: morsa f

rotta <f. rottu, rottur>: rata f
rottu·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:
quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) (→ geirnyt) 
rotvarnar·efni <n. -efnis, -efni>: conservant m (alimentari)
ró¹ <f. róar (o: rór), no comptable>:
(friður, kyrrð) tranquil·litat f, calma f
◊ henni þótti sér það helst ró að hún sæti á hestsbaki: trobava que el que més assossec (als seus dolors i patiments) li donava era seure a la gropa del cavall
♦ bíða ró: trobar assossec
◊ svá er sagt, at Gunnhildr lét seið efla ok lét þat seiða, at Egill Skalla-Grímsson skyldi aldri ró bíða á Íslandi, fyrr en hon sæi hann: diuen que la [reina] Gunnhildr va fer fer un seiðr que havia d'obrar que l'Egill Skalla-Grímsson no tornés a tenir assossec a Islàndia fins que ella el veiés
♦ gefa ró reiði sinni: calmar la seva ira, apaivagar la seva ira
♦ í ró og næði: amb calma i tranquil·litat, amb tota la calma del món
♦ sofa í ró: dormir tranquil·lament
♦ taka e-u með ró: prendre's una cosa amb calma
♦ vera í ró: estar calmat -ada
♦ hann er ekki í rónni fyrr en: no se sent pas tranquil fins que
ró² <f. róar, rær>:
(málmplata) volandera f
◊ ró og bolti: volandera i pern
róa <ræ ~ róum | reri ~ rerum (o: <FAM> réri ~ rérum) | róið>:
remar, vogar
ródonít* <n. ródoníts, ródonít steinar>:
<GEOL> rodonita f 
róđrar-bátur <m.-bátar>: barca a rem
rófa <f. rófu, rófur>:
(gulrófa) colinap m (planta Brassica napus var. napobrassica)
róg·burður <f. -burðar, no comptable>:
difamació f
calúmnies f.pl 
róleg-heit <n.pl>:
	í rólegheitum, í rólegheitunum: amb tota la tranquil.litat del món

ró-legur, -leg, -legt: tranquil
	gera einhvern rólegan: tranquil.litzar a algú

rómantískur, rómantísk, rómantískt: romàntic -a
róni <m. róna, rónar>:
sense-sostre m & f (vagabund, esp. alcoholitzat) 
rós <f. rósar, rósir>: rosa f

rósa·ber <n. -bers, -ber>: gavarró m, gratacul m, <BOT> cinòrodon m, cinorrodi m (ekki ritm./no lit.)
  Consideram errònia la forma cinoròdon emprada, per exemple, pel DLC: Quan, en un mot llatí trisil·làbic, el nucli de la segona síl·laba del mot és ocupat per una o breu , aquesta no pot pas portar l'accent: el mot llatí llavors ha d'ésser forçosament esdrúixol i no pas pla. Tampoc no s'hi val de fer veure que es tracta d'una adaptació al català del mot grec original, car aquest també és esdrúixol. Per acabar-ho d'arrodonir, tant el mot llatí com el mot grec presenten -rr-.

Les formes llatines corresponents, són: cynorrŏdon -i (n.) i cynorrŏda -ae (f.). Al seu costat, hi ha formes amb -h-: cynorrhŏdon -i, cynorrhŏdum -i i cynorrhŏda -ae.

Ja per acabar, també volem indicar, que el DLC dóna al mot gratacul el significat de roser caní. Som, tanmateix, del parer que el significat propi del mot és el de fruit del roser caní, tal i com indica, per exemple, el DGEC, diccionari que, al seu torn, també dóna entrada a gavarró ‘fruit de la gavarrera’, cosa que no fa pas el DLC, que atribueix al mot gavarró únicament el significat de galda ‘Reseda luteola’.		   
rósa·hnappur <m. -hnapps, -hnappar>: poncella f de rosa

rósa·rækja <f.-rækju, -rækjur>: gamba blanca (crustaci Parapenaeus longirostris)

rósa·vín <n. -víns, -vín>: vi rosat
rósmarín <n. -rósmaríns, no comptable>:
romaní m (planta Rosmarinus officinalis)
rót <f. rótar, rætur>:
arrel f, rel f 
rótar·stofn <m. -stofns, -stofnar>:
soca f, rabassa f (part inferior del tronc d'un arbre) 
rót·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>: <MED> obturació f radicular, endodòncia f

ruggu-hestur <m. -hests, -hestar>: cavallet m d'engronsar-se (joguina infantil)
ruglaður, rugluð, ruglað <adj.>:
1. (ráðvilltur) desconcertat -ada, confós -osa  (desorientat sobre què cal fer)
2. (ringlaður) desorientat -ada, confós -osa  (esmaperdut, a les fosques)
♦ vera ruglaður í e-u: <LOC> no entendre res d'una cosa, estar [totalment] confós en una cosa
3. (klikkaður) tocat -ada (mentalment desorientat)
♦ hann er eitthvað ruglaður: <LOC FIG> no hi és tot (està una mica tocat, està una mica sonat)
rukka <rukka ~ rukkum | rukkaði ~ rukkuðum | rukkað ║ e-ð>:
cobrar una cosa (exigir el pagament i cobrar un deute, una factura etc.)
♦ rukka [e-n] fyrir e-ð: fer-li pagar una cosa a algú, cobrar-li una cosa a algú 
runka sér: fer-se una palla
runna·fjaðra* <f. -fjöðru, -fjöðrur>:
donzell m de muntanya, donzell bord, donzell arbustiu (planta Artemisia arborescens)
runna·hnoðblóm <n. -hnoðblóms, -hnoðblóm>:
foixarda f, herba cociera, corona f de frare, cogullada f, cossiada f (Mall.) (planta Globularia alypum)
runna·hnyðra <f. -hnyðru, -hnyðrur>:
foixarda f, herba cociera, corona f de frare, cogullada f, cossiada f (Mall.) (planta Globularia alypum)
runna·hör* <m. -hörs, -hörvar>:
maleïda f, lli blanc (planta Linum suffruticosum)
runna·kúlublóm <n. -kúlublóms, -kúlublóm>:
foixarda f, herba cociera, corona f de frare, cogullada f, cossiada f (Mall.) (planta Globularia alypum)
runna·malurt* <f. -malurtar, -malurtir>:
donzell m de muntanya, donzell bord, donzell arbustiu (planta Artemisia arborescens) 
runnur <m. runns, runnar>: arbust m
runu·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:
seqüencial
♦ runubundið snið: disseny m seqüencial (d'experiments) 
rusl <n. rusls, no comptable>: escombraries f.pl, deixalles f.pl, brossa f (Tarr.), fems m.pl (Mall.)
	henda e-u í ruslið: llençar una cosa a les escombraries

rusla·fata <f. -fötu, -fötur>: galleda f de les escombraries, poal m dels fems (Mall.)

rusla·gámur <m. -gáms, -gámar>: contenidor m de les escombraries

rusla·karfa <f. -körfu, -körfur>: paperera f (per a paper i petites deixalles)
rusla·poki <m. -poka, -pokar>:
bossa f de les escombraries, bossa f de la brossa, bossa f dels fems (Bal.)  
rusla·tunna <f. -tunnu, -tunnur>: contenidor m de deixalles

rúbín <m. rúbíns, rúbínar>: robí m
rúða <f. rúðu, rúður>:
vidre m (Mall.) (de finestra, mostrador, escaparata, cotxe etc.)
♦ þrífa rúður: fer nets els vidres, netejar els vidres
Rúðu·borg <f. -borgar, no comptable>:
Rouen f
rúðu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:
1. ruda f, herba f de bruixa (qualsevol planta del gènere Ruta)
2. (vínrúta) ruda vera (planta Ruta graveolens)
Rúðu·kona <f. -konu, -konur>:
ruenesa f (dona natural de Rouen)
◊ setur nú grát mikinn að rúðukonu við þessa aðréttu, svo að hún berst lítt af, en grönnur hennar kómu úr öðrum bóndahúsum að syrgja henni til samlætis: amb que li acabaven de donar (el cadàver del seu marit, mort a la forca el dia anterior) , la ruenesa esclata en plors, de manera que se la veu molt afectada, però les veïnes dels altres masos hi anaren per fer-li companyia en el dol
Rúðu·maður <m. -manns, -menn>:
ruenès m (home natural de Rouen)
rúðu·þurrka <f. -þurrku, -þurrkur>:
eixugavidres m, eixugaparabrisa m (dispositiu d'automòbil) 
rúg·brauđ <n. -brauđs, -brauđ>: pa m de sčgol (tipus de pa negre)
	seytt rúgbrauð: pa de sègol cuit al vapor

rúgur <m. -rúgs, no comptable>: sègol m

rúlla <f. rúllu, rúllur>: 1. <GEN> rotlle m, rotlo m (Bal., ekki ritm./no lit.)
	2. rul·lo m, ruló m, rutló m, corró m (per als cabells)

rúllu·stigi <m. -stiga, -stigar>: escala mecànica

rúm <n. rúms, rúm>: llit m
	eins manns rúm: llit individual
	einstæklings rúm: llit individual
	fara í rúmið: anar-se’n al llit, colgar-se (Bal.)
	hjóna-rúm: llit de matrimoni
	komast upp í rúm međ einhverjum / einhverri: anar-se’n al llit amb un / una
	tvíbreið rúm: llits de matrimoni
	vera í rúminu: fer llit
	búa um rúm: fer el llit
	uppbúiđ rúm / uppbúin rúm: llit fet / llits fets
rúmast <rúmast ~ rúmumst | rúmaðist ~ rúmuðumst | rúmast>:
caber, quebre (Mall.) 
♦ rúmast í e-u: caber dins una cosa
◊ fjandans sannleikurinn rúmast ekki í höfðinu á þér; hann rúmast ekki í höfði nokkurs manns: la puta veritat no cap dins el teu cap; no cap dins el cap de ningú
rúm·ábreiða <f. -ábreiðu, -ábreiður>:
manta f (cast.), flassada f
Rúmeni <m. Rúmena, Rúmenar>:
romanès m, romanesa f
Rúmenía <f. Rúmeníu, no comptable>:
Romania f
rúmenska <f. rúmensku, no comptable>:
romanès m (llengua romanesa)
rúmenskur, rúmensk, rúmenskt <adj.>:
romanès -esa
rúm·föt <n.pl -fata>:
roba f de llit (esp. la roba blanca, com ara els llençols i les coixineres)
rúm·horn <n. -horns, -horn>:
<GEOM> angle sòlid
rúm·teppi <n. -teppis, -teppi>:
cobrellit m 
rúna·stafróf <n. -stafrófs, -stafróf>:
alfabet rúnic
rúna·tákn <n. -tákns, -tákn>:
caràcter rúnic 
rúntur <m. rúnts, rúntar>: 1. <GEN. no comptable> ronda f (circumval·lació del centre de Reykjavík)
	2. ronda, feta les nits del divendres, pels bars del centre de Reykjavík

rúsína <f.rúsínur>: pansa
rú·skinn <n. -skinns, -skinn>:
[pell f d'] ant m (tipus de pell emprada en pelleteria)
rúskinns·jakki <m. -jakka, -jakkar>:
jaqueta f d'ant
Rússi <m. Rússa, Rússar>:
rus m, russa f
Rúss·land <n. -lands, no comptable>:
Rússia f
rússí·bani <m. -bani, -banar>:
muntanyes russes (de fira, parc d'atraccions etc.)
rússneska <f. rússnesku, no comptable>:
rus m, llengua russa
rússneskur, rússnesk, rússneskt <adj.>:
rus russa
rútu·runni <m. -runna, -runnar>:
1. ruda f, herba f de bruixa (qualsevol planta del gènere Ruta)
2. (vínrúta) ruda vera (planta Ruta graveolens) 
ryk <n. ryks, no comptable>: pols f (brutor)
ryk·frakki <m. -frakka, -frakkar>:
trinxera f (tipus de gavardina)
ryk·gleraugu <n.pl -gleraugna>:
ulleres f.pl de protecció (p.e., per anar amb moto, biplà etc.) 
ryk·maur <n. -maurs, -maur>: àcar m de la pols (àcar Dermatophagoides pteronyssinus)

ryk·moppa <f. -moppu, -moppur>: mopa f

ryk·suga <f. -sugu, -sugur>: aspiradora f
rykugur, rykug, rykugt <adj.>:
polsós -osa, polsegós -osa
rymja <rym ~ rymjum | rumdi ~ rumdum | rumið>:
(naut, asni) bramar (bou, ase)
ryskingar <f.pl ryskinga>:
1. (áflog) brega f (baralla)
◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit
♦ lenda í ryskingum: arribar a les mans
2. (það að rykkja í) sacseig m (sotragueig, estrebada)
rý·gresi <n. -gresis, -gresi>:
1. raigràs m (fl./pl.: raigrassos) (qualsevol planta del gènere Lolium)
2. ♦ fjölært (o: enskt) rýgresi: maragall (o: margall) m (Mall.), raigràs anglès (planta Lolium perenne)
3. ♦ einært rýgresi: raigràs italià (planta Lolium multiflorum) 
rýmingar-leiđ <f. -leiđar, -leiđir>: via f d'evacuació (d'hotel, edifici públic etc. en cas d'incendi etc.)

rýna: investigar, recercar

rýnir <m.rýnis, rýnar> pelegrí <m> (peix Cetorhinus maximus)
rýrna <rýrna ~ rýrnum | rýrnaði ~ rýrnuðum | rýrnað>:
minvar, disminuir, reduir-se
◊ á þeim degi mun vegsemd Jakobs verða lítilfengleg og fitan á holdi hans rýrna: aquell dia, la glòria de Jacob declinarà i el greix de la seva carn s'esvairà
rýrnandi, rýrnandi, rýrnandi <adj.>:
minvant, que disminueix
◊ rýrnandi kjör: nivell de vida més baix
rýt <n. rýts, rýt>:
gruny m, grunyit m (de porc)
rýta <rýti ~ rýtum | rýtti ~ rýttum | rýtt>:
(svín) grunyir el porc
ræða <ræði ~ ræðum | ræddi ~ ræddum | rætt>:
1. <GEN> enraonar, parlar
♦ ræða saman: enraonar, conversar, parlar
♦ ræða við e-n: enraonar amb algú, parlar amb algú, conversar amb algú
2. (deila um) debatre, discutir (intentar dilucidar un afer parlant-ne)
♦ ræða [um] e-ð: enraonar sobre una cosa, discutir [sobre] una cosa, tractar un tema
3. (varða) tractar-se de (anar de)
♦ hér er um að ræða mikla peninga: es tracta d'una gran quantitat de diners
♦ um hvað er að ræða?: de què va la cosa?; de què es tracta?
ræðast <ræðist ~ ræðumst | ræddist ~ ræddumst | ræðst ║ við e-n>:
enraonar amb algú, conversar amb algú, xerrar amb algú 
ræðinn, ræðin, ræðið: 1. conversador -a, parlador -a, enraonador -a (loquaç, verbós)
	2. sociable, comunicatiu -iva (obert, que es fa amb facilitat amb la gent)

rćđis·mađur <m. -manns, -menn>: cňnsol m & f
	látiđ ţér rćđismann minn vita: avisi’n el cňnsol

rćđismanns·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofur>: consolat m

ræðis·skrifstofa <f.-skrifstofu, -skrifstofur>: 1. oficina f consular
		samstarf ræðisskrifstofa: cooperació consular
	2. (ræðismannsskrifstofa) consolat m

rćkja <f. rækju, rækjur>: gamba f

rćkju·salat <n. -salats, -salöt>: amanida f de gambes

rćktađur, rćktuđ, rćktađ: cultivable
	rćktađ land: terra de conreu

ræktandi <m. ræktanda, ræktendur>: criador m, criadora f (persona que cria animals, p.e., cavalls)

ræktunar·staður <m. -staðar, -staðir>: lloc m de cria (o: criança)

rćma <f.rćmur>: llenca, tira
ræna <ræni ~ rænum | rændi ~ rændum | rænt ║ e-u>:
robar una cosa (emprant la violència)
♦ ræna og rupla: <LOC> robar i saquejar 
♦ ræna e-m e-u: robar una cosa a algú  
rćningi <m. rćningja, rćningjar>: 1. assaltador m [de camins], lladre m de camí ral
	2. assaltant m & f (de banc)
	3. lladre m & f (que assalta algú al carrer)

ræningja·bæli <n. -bælis, -bæli>: cova f de lladres

rćpa <f>: diarrea

rćsa: drenar, dessecar
	rćsa keppendur: donar la sortida a uns corredors (nadadors etc.)

rćsing <f. ræsingar, rćsingar>: 1. sortida 2. saque

rćsir¹ <m. ræsis, rćsar>: 1. el qui dóna la sortida (a unes curses o altra competició esportiva)
	2. estŕrter, aire (Mall.)
<†>  ræsir² <m. ræsis, ræsar>:
cabdill m (simple adaptació al norrè del mot àrab ريّس, رئيس “rais, arraix”?) 
◊ munu Rábítar ræsi ugga út í heimi, ok Affríkar; fǫr mun vísi víðlendr gera á et ýtra, œgr, Ispáníam: els àrabs d'arreu el món i els africans temeran el cabdill; el terrible príncep d'amplis dominis farà un viatge fins a l'extrema (això és, situada en els confins) Espanya
ræskja <ræski ~ ræskjum | ræskti ~ ræsktum | ræskt ║ sig>:
escurar-se la gola, esclarir-se la gargamella (Bal.) 
rödd <f. raddar, raddir>:
<GEN & MÚS & FIG> veu f
◊ rödd hrópanda í eyðimörk: veu d'un que crida en el desert
♦ afbaka röddina: estrafer la veu
♦ hafa góða rödd: tenir bona veu
♦ hafa mikla rödd: tenir molta de veu, tenir una veu potent
♦ hrópa hárri röddu: cridar amb veu forta
♦ hvaða rödd syngurðu?: amb quina de les veus cantes? (en un cor, una coral etc.)
♦ raddir manna: veus humanes
♦ rödd samviskunnar: la veu de la consciència 
röð <f. raðar, raðir>: 1. <GEN> fila f, filera f
		einföld röð: fila índia
			[ganga] í einfaldri röð: [anar] en fila índia
		röð atvika: cadena f d'esdeveniments
		[samfelld] röð leiðindaatvika: una cadena d'infeliços (o: tràgics) esdeveniments
		samfelld röð bíla frá X að Y: una filera ininterrompuda de cotxes de X fins a Y
		standa í röð: <LOC> estar formats (gent)
		þrjá daga í röð: tres dies seguits
		þrisvar í röð: tres cops seguits
	2. (biðröð) cua f, coa f (Bal., Val.) (filera d'espera)
		standa í röð: fer cua
	3. (sería) sèrie f (successió de fets & col·lecció de llibres)
		hann lést árið 1924 eftir röð hjartaáfalla: va morir el 1924 després d'una sèrie d'atacs de cor
		röð atburða: una sèrie d'esdeveniments
		röð af dönsum sem...: una sèrie de danses que...
		röð viðburða: una sèrie de fets
	4. (gott skipulag) ordre m (seqüència, disposició regular)
		eftir röð: per ordre
			koma inn eftir röð: entrar per ordre
		í réttri röð: en l'ordre correcte
		í röð og reglu: en perfecte ordre
			allt er í röð og reglu: tot està en perfecte ordre
		→ stafrófsröð ‘ordre alfabètic’
			í stafrófsröð: per ordre alfabètic
rök <n.pl -raka>:
argument m, raonament m
♦ leiða rök að e-u: donar arguments en pro d'una cosa, argumentar en favor d'una cosa
♦ leita að rökum gegn e-u: cercar arguments en contra d'una cosa
♦ leita raka gegn e-u: cercar arguments en contra d'una cosa
♦ færa rök fyrir e-u: presentar arguments en favor d'una cosa
♦ færa rök gegn e-u: presentar arguments en contra d'una cosa, argüir en contra de
rök·fræði <f. -fræði, no comptable>:
lògica f
♦ formleg rökfræði: lògica f formal
♦ stærðfræðileg rökfræði: lògica matemàtica
rök·færsla <f. -færslu, -færslur>:
argumentació f
rök·henda <f. -hendu, -hendur>:
sil·logisme m
rök·hyggja <f. -hyggju, no comptable>:
racionalisme m
rökkur <n. rökkurs, rökkur>:
crepuscle m
rök·legur, -leg, -legt <adj.>:
lògic -a
rök·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
argumentació f, raonament m
rök·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:
lògic -a
rök·ræða <-ræði ~ -ræðum | -ræddi ~ -ræddum | -rætt ║ e-ð>:
1. (umræða) debatre una cosa (discutir sobre un tema amb argumentacions a favor i en contra)
2. (kappræða) disputar sobre una cosa (discutir sobre un tema científic, i, esp. filosòfic o teològic)
rök·samur, -söm, -samt <adj.>:
lògic -a (que pensa amb lògica)
rök·semd <f. -semdar, -semdir>:
1. (rök) argument m (raó, raonament)
2. (stjórnsemi, vald) autoritarisme m (tarannà autoritari)
röksemda·færsla <f. -færslu, -færslur>:
argumentació f
röksemda·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:
argumentació f
rök·stuðning <f. -stuðningar, -stuðningar>:
argumentació f (presentació o exposició de motius en favor de...)
rök·styðja <-styð ~ -styðjum | -studdi ~ -studdum | -stutt ║ e-ð>:
donar suport a una cosa amb arguments, raonar fonamentadament [en favor d']una cosa
◊ rökstyðja skoðun sína: defensar amb arguments la seva opinió
◊ rökstyðja skoðun sína með erlendum fyrirmyndum: fonamentar la seva opinió presentant exemples de l'estranger
rök·þrot <n.pl -þrota>:
manca f d'arguments, insuficiència f d'arguments
rök·þrota <adj. inv.>:
mancat -ada d'arguments, sense arguments
rölta <rölti ~ röltum | rölti ~ röltum | rölt>:
caminar (o: anar; o: marxar; o: moure's) lentament
röndungur <m. röndungs, röndungar>:
llissa f, llíssera f (designació genèrica de certs peixos del gènere Mugil i Liza)
♦ → bláröndungur “llissa calua”
♦ → gráröndungur “llissa vera”
♦ → gullröndungur “llissa galta-roja”
♦ → hausröndungur “llissa llobarrera”
♦ → stökkröndungur “llissa petita”
röntgen·geislar <m.pl -geisla>:
raigs-X m.pl
röntgen·mynd <f. -myndar, -myndir>:
radiografia f


El Retorn de les Forsíties. Foto de Vincent Tandard, 1997.



© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es


       
   
 
 
 
 
       

Go to Vincles cap a Islàndia



Last Update 12/08/97