ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKAFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

© Macià Riutort i Riutort, 1998

skaðabóta-ábyrgðartrygging <f. -ábyrgðartryggingar, -ábyrgðartryggingar>: assegurança f de responsabilitat civil per danys a tercers

skaðabóta-krafa <f. -kröfu, -kröfur>: reclamació f d'indemnització per danys i perjudicis

skaðabóta-skylda <f. -skyldu, no comptable>: responsabilitat f [civil] per danys (obligació d'indemnització per danys causats)

skaðabóta-skyldur, -skyld, -skylt: responsable [civil] (obligat per llei a pagar una indemnització per un dany causat)
 
skaða-bætur <f.pl -bóta>: indemnització f [per danys i perjudicis]
	fá skaðabætur: rebre una indemnització
	greiða einhverjum skaðabætur: indemnitzar a algú, pagar una indemnització a algú

skaði <m. skaða, skaðar>: 1. (skemmdir) dany m, perjudici f (mal sofert)
	2. (tjón) pèrdua f (sovint en plural: pèrdues f.pl
		óbætanlegur skaði: pèrdua irrecuperable
		verða fyrir skaða: patir pèrdues, sofrir pèrdues
	3. (meiðsli) ferida f (dany corporal)

skað·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (sem veldur eða getur valdið skaða) danyós -osa, perjudicial, nociu -iva (que causa o pot causar dany)

2. (hættulegur) perillós -osa (que representa un perill)

skað·semi <f. -semi, no comptable>: nocivitat f, nocuïtat f, perjudicialitat f

skaft <n. skafts, sköft>: 1. pal m, mànec m (Bal.) (d'escombra, fregona)
	2. mànec m (de destral, martell, ganiveta)
	3. asta f (de llança)

skakk- <en compostos>:

<MED> escolio-

skakka·fall <n. -falls, -föll>:

pèrdua f (dany, desgràcia, desastre, perjudici)

♦ verða fyrir skakkafalli: patir una pèrdua

♦ fjárhagsleg skakkaföll: pèrdues financeres

skamma <skamma ~ skömmum | skammaði ~ skömmuðum | skammað ║ e-n>: esbroncar algú, clavar un bon esbronc a algú

skammast <skammast ~ skömmumst | skammaðist ~ skömmuðumst | skammast>: 1. skammast sín [fyrir e-ð]: avergonyir-se [d'una cosa]
		ég skammaðist mín hræðilega: vaig sentir una vergonya espantosa
	2. skammast yfir e-u: <LOC FIG> amollar pestes d'una cosa

skamm·byssa <f. -byssu, -byssur>: pistola f (arma)

skamm·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>: curtcircuit m

skamir <f.pl skamma>:

invectives f.pl

skamm·sýni <f. -sýni, no comptable>: miopia f

skamm-sýnn, -sýn, -sýnt: <MED> miop, <FAM> curt -a de vista

skammta <skammta ~ skömmtum | skammtaði ~ skömtuðum | -skammtað ║ e-ð>:

1. (útdeila) repartir una cosa (distribuir en porcions)

♦ skammta e-m [e-ð]: donar a algú la seva porció

◊ hún fer á fætur fyrir dag, skammtar heimilisfólki sínu og segir þernum sínum fyrir verkum: es lleva quan encara fa fosca, dóna el menjar als de casa i diu a les criades la tasca que han de fer

♦ skammta [e-m e-ð] naumt: #1. <GEN> repartir porcions petites. #2. <FIG> ésser poc generós -osa, comportar-se mesquinament

2. (um matarskammta) repartir una cosa en racions (distribuir el contingut d'un plat, pastís etc. entre un grup de gent)

♦ skammta á e-ð: donar una ració de...

♦ skammta [e-ð] á diska fyrir e-n: servir les racions de... a...

3. (takmarka) racionar una cosa (limitar la venda o la distribució de menjar (p.e., sucre, mantega etc.), benzina, tabac etc. quan n'hi ha gran escassetat)

♦ það verður að skammta matinn: caldrà racionar el menjar

skammta- <en compostos>: <FÍS> quàntic -a

skammtur <m. skammts, skammtar>: 1. (hluti) porció f (part, partió que hom rep d'un tot)
	2. (matarskammtur) ració f (en repartiment de menjar)
		ég ætla að fá stóran ~ lítinn skammt: voldria una ració gran ~ petita
	3. (lyfjaskammtur) dosi f (de medicament)
	4. <FÍS> quàntum m (partícula més petita i indivisible de la llum
	5. eittvað er af skornum skammti: <LOC FIG> X va escàs (o: hi ha escassedat de X)

skammur, skömm, skammt: 1. curt -a (espai)
		skammt héðan: a poca distància d'aquí, no gaire lluny d'aquí
	2. breu, petit -a (temps)
		fyrir skömmu: fa poc, recentment
		hafa skamma viðdvöl: #1. fer una breu estada (en un indret). #2. fer una breu parada (fer una petita escala durant un viatge)
		hann á skammt eftir: <LOC FIG> no li queda gaire temps de vida
		innan skamms: d’aquí a poc
		skamma stund: un moment, poc temps
		til skamms tíma: fins fa poc
		skömmu síðar: poc després

skanni <m. skanna, skannar>:

<INFORM> escànner m

skap <n. skaps, sköp>: humor m,f (estat anímic)
	vera í góðu skapi: estar de bon humor
	vera í vondu skapi: estar de mal humor
	koma einhverjum í vont skap: posar a algú de mal humor
	hann / hún er mér að skapi: (ell / ella) em cau bé
	vera ekki í skapi til að <inf.>: no estar d'humor per...

skapa·barmur <m. -barms, -barmar>:

<MED> llavi m major de la vulva

skapa·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: vulvitis f

skapa·felling <f. -fellingar, -fellingar>:

<MED> nimfa f, llavi m menor de la vulva

skap·brigði <n.pl -brigða>: canvis m.pl d'humor

skap·festa <f. -festu, no comptable>: força f de caràcter

skap·hundur <m. -hunds, -hundar>:

persona f de mal geni, malparit m, malparida f

skap·stór, -stór, -stórt: (skapmikill) temperamental (de sang calenta, de temperament fort)

skarð <n. skarðs, skörð>: 1. (fjallaskarð) coll m (pas de muntanya)
		þröngt skarð: un pas estret [entre muntanyes]
	2. skarð í höku: clotet m (a la barra o mentó)

skarða-háfur <m.-háfs, -háfar>: negret xato (peix Dalatias licha)

skari·fífill* <m. -fífils, -fíflar>:

xicoira f de tardor, lletsons m.pl de tardor (planta Leontodon autumnalis)

skark <n. skarks, no comptable>: sorollada f, rebombori m, xivarri m, renover m (Mall.) (gran soroll, estrèpit)

skarkali <m. skarkala, no comptable>: sorollada f, rebombori m, xivarri m, renover m (Mall.) (gran soroll, estrèpit)

skar·koli <m. -kola, -kolar>: palaia anglesa (peix Pleuronectes platessa)

skarlats·rækja <f.-rækju, -rækjur>: carrabiner <m>, gambot <m>, gamba carrabinera (crustaci Plesiopenaeus edwardsianus syn. Aristaeopsis edwardsiana)

skarlats·sótt <f. -sóttar, no comptable>: <MED> escarlatina f

skarn·gammur <m. -gamms, -gammar>:

aufrany m, aurifrany m, moixeta voltonera (Mall.), milana voltonera (Mall.), miloca f (Mall., Men.) (ocell Neophron percnopterus)

skarp·skyggn, -skyggn, -skyggnt: perspicaç, sagaç
	hinn skarpskyggni lesandi: el lector perspicaç

skarp·skyggni <f. -skyggni, no comptable>:

perspicàcia f, sagacitat f

skartgripa·sali <m. -sala, -salar>: joier m, joiera f (fabricant i/o comerciant de joies)

skartgripa·skrín <n. -skríns, -skrín>: guardajoies m, cofrenet m [de les joies] (arqueta o caixa per a tenir-hi guardades les joies)

skart·gripur <m. -grips, -gripir>:

joia f, joiell m

skata <f. skötu, skötur>: rajada f, ratjada f (Mall., ekki ritm./no lit.) (designació genèrica dels peixos del gènere Raja)

skatt·framtal <n. -framtals, -framtöl>: declaració f de la renda

skatt·frjáls, -frjáls, -frjálst: exempt -a de pagar impostos, lliure d'impostos (objectes, fet jurídic)

skatt·greiðandi <m. -greiðanda, -greiðendur>: contribuent m & f

skatt·hvati <m. -hvata, -hvatar>: incentiu m fiscal

skattur <m. skatts, skattar>: impost m
	borga (o: greiða) skattana sína: pagar els seus impostos

skatt·skyldur, -skyld, -skylt: 1. subjecte -a a[l pagament d']impostos, sotmès -esa al pagament d'impost (persona física & empreses)
	2. gravable (beca, treball, objectes etc.)
	3. imposable (ingressos)
		skattskyldar tekjur: ingressos imposables

skatt·stofn <m. -stofns, -stofnar>: base f imposable

skatt·svik <n.pl -svika>: frau m fiscal

skatt·tekjur <f.pl -tekna>: ingressos m.pl fiscals

skaufi <m. skaufa, skaufar>:

<PEJ> xigala f (membre viril)

ská <adv.>:

Mot emprat en la locució adverbial:

♦ á ská: de biaix, obliquament, de través

ská·borð <n. -borðs, -borð>:

1. <GEN> pupitre m (→ púlt)

2. <GEOM> pla inclinat

ská·hallt <adv.>:

obliquament, de biaix

ská·hallur, -höll, -hallt <adj.>:

1. (aflíðandi) inclinat -ada, en pendent (tort)

2. (á ská) oblic -iqua (transversal, esbiaixat)

ská·hyrningur <m. -hyrnings, -hyrningar>:

<GEOM> trapezi m

skák·list <f. -listar, -no comptable>:

art f,m de jugar als escacs, art f,m dels escacs

skák·maður¹ <m. -manns, -menn>:

(sá sem teflir skák) jugador m d'escacs, jugadora f d'escacs 

skák·maður² <m. -manns, -menn>:

<†> (ræningi) lladre m de camí ral 

skál!: (hjá kristnum) salut!, (hja gyðingum) le-khayím! (לחיים)

skála·bóndarós <f. -bóndarósar, -bóndarósir>:

palònia f (Mall.), pampalònia f (Men.) (planta Paeonia cambessedesii)

skáld <n. skálds, skáld>: poeta m

skálda·leyfi <n. -leyfis, -leyfi>: llicència poètica

skáldamáls·orð <n. -orðs, -orð>:

mot poètic

◊ hauður er skáldamálsorð og þýðir “jörð”: hauður és un mot poètic i vol dir “terra”

skálda·rós <f. -rósar, -rósir>:

roser ver (planta Rosa gallica)

skáld·jöfur <m. -jöfurs, -jöfrar>:

príncep m de poetes 

skáld·kona <f. -konu, -konur>: poetessa f
	Maria Antònia Salvà er talin ein mikilvægasta skáldkona frá Maljorku: na Maria Antònia Salvà és considerada una de les més importants poetesses de Mallorca

skáld·menni <n. -mennis, -menni>:

poeta m

skáld·rit <n. -rits, -rit>:

1. (ekki fræðrit, rit sem gerast ekki í raunveruleikanum, heldur í hugarheimi höfundarins) obra f de ficció, obra literària (escrit o obra de ficció, de contingut literari)

♦ sagnfræðilegt skáldrit: obra de ficció històrica

♦ skáldrit skiptast í skáldsögur, ævintýri, smásögur, ljóð og leikrit: les obres literàries es divideixen en novel·les, contes, narracions, poemes i obres de teatre

2. (skáldleg verk) obra poètica (escrit o obra de contingut poètic, esp. en vers)

skáld·ritun <f. -ritunar, pl. no hab.>:

[obra literària de] ficció f, producció literària (gènere literari consistent en escrits o obres de ficció, de contingut literari ficcional)

skáld·saga <f. -sögu, -sögur>: novel·la f

skáldsagna- <en compostos>:

novel·lístic -a, de novel·les

skáldsagna·höfundur <m. -höfundar, -höfundar>:

novel·lista m & f 

skáldsagna·ritun <f. -ritunar, pl. no hab.>:

novel·lística f (producció literària en forma de novel·la, producció de novel·les)

skál·hnefla <f. -hneflu, -hneflur>: pebràs m (bolet Russula delica)

skálm·ugla <f. -uglu, -uglur>:

mussol pirinenc, mussol m Tengmalm (ocell Aegolius funereus)

skálm·örn <m. -arnar, -ernir>: àguila calçada (ocell Hieraaetus pennatus)

skegg <n. skeggs, skegg>: barba f

skegg·hafrar <m.pl -hafra>:

civada f de capellà, cugula f (Mall., Men.) (planta Avena barbata)

skegg·hnýttlingur <m. -hnýttlings, -hnýttlingar>:

llop m de riu, gallec m (peix Noemacheilus barbatulus)

skeið¹ <f. skeiðar,  skeiðar (o: skeiðir)>: <MED = leggöng> vagina f

skeið² <f. skeiðar, skeiðar>: (matar-, teskeið) cullera f

skeiða·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: vaginitis f

skeiðar·sýklun <f. -sýklunar, -sýklanir>: <MED> vaginosi bacteriana

skeiðar·útbrot <n. -útbrots, -útbrot>: vulvo-vaginitis f
	smitandi skeiðarútbrot: vulvo-vaginitis pustular infecciosa

skeið·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

cronòmetre m [esportiu]

skeið·sveppur <m. -svepps, -sveppar (o: -sveppir)>: esclata-sang m de suro (bolet Amanita vaginata)

skeið·völlur <m. -vallar, -vellir>: hipòdrom m

skeið·völlur <m. -vallar, -vellir>:

1. <GEN> hipòdrom m

2. <HIST> circ m (llatí: circus; grec: ἱππόδρομος)

skekkju·mörk <n.pl -marka>:

marge m d'error

skel·dýr <n. -dýrs, -dýr>: crustaci m

skelfi·legur, -leg, -legt: terrible, esfereïdor -a, espantós -osa

skelli·naðra <f. -nöðru, -nöðrur>: 1. (skröltormur) serp f de cascavell
	2. (skellihjól) bicicleta provista de motor

skemmd <f.skemmdir>: dany, desperfecte

skemmdar·vargur <m. -vargs, -vargar>:

vàndal m, gamberro m (cast., ekki ritm./no lit.) 

skemmdur, skemmd, skemmt: 1. defectuós -osa (espatllat, espanyat)
		skemmdar vörur: mercaderia defectuosa
	2. estantís -issa (menjar, fruita, hortalisses etc. que comencen a corrompre's)
	3. (um tönn) corcat -ada (dent, queixal)
		skemmd tönn: queixal corcat

skemmri, skemmri, skemmra <adj.>:

comparatiu de → skammur, skömm, skammt “curt; breu”

♦ skemmri skírn: <RELIG> bateig m d'urgència

skemmsti, skemmsta, skemmsta <adj.>:

formes febles del superlatiu de → skammur, skömm, skammt “curt; breu”

◊ skemmsta leiðin: el camí més curt

skemmstur, skemmst, skemmst <adj.>:

formes fortes del superlatiu de → skammur, skömm, skammt “curt; breu”

♦ fyrir skemmstu: <LOC TEMP> recentment, fa poc

♦ það er skemmst að segja: <LOC FIG> en poques paraules

skemmti·atriði <n. -atriðis, -atriði>: 1. <GEN> número m (d'espectacle)
	2. esquetx m (d'espectacle humorístic)

skemmti·garður <m. -garðs, -garðar>: parc m d'atraccions

skemmti·legur, -leg, -legt: 1. <GEN> divertit -ida, humorístic -a
		skemmtileg leiksýning: un espectacle humorístic
	2. (kátur, skemmtinn) divertit -ida (jovial, alegre)
		skemmtilegur maður: un home divertit (que diverteix i alegra, jovial)
	3. (um bók, kvikmynd o.s.fr.) amè -ena, entretingut -uda (novel·la, pel·lícula etc.)
		skemmtileg bók: un llibre amè
		skemmtileg saga: una història entretinguda

skemmti·staður <m. -staðar, -staðir>: local m d'oci

skemmtun <f. skemmtunar, skemmtanir>: 1. diversió f
	bara til skemmtunar: només per divertir-se
	e-ð er góð skemmtun: una cosa és una diversió maca (o: és tot un plaer)
	ganga [út] sér til skemmtunar: fer una eixida, una volta
	gera e-ð sér til skemmtunar: fer una cosa per divertir-se (o: per esplaiar-se)
	hafa skemmtun af e-u: divertir-se amb una cosa
	vera einhverjum til skemmtunar: fer companyia a algú
			2. espectacle m
	hvað stendur skemmtunin lengi? Quina durada té aquest espectacle?

skepna <f. skepnu, skepnur>: 1. <GEN> animal m [gros] (criatura, bèstia, ésser animal gros: cavall, vaca, ovella són skepnur; altrament, → kvikindi)
	2. <FIG> mala pècora, bèstia humana (canalla, mal fill de puta)
		hann er skepna: és un mal fill de puta

sker <n. skers, sker>:

faralló m, tenassa f (illot o escull que tot just sobresurt part damunt la superfície marina o hi està molt a prop)

♦ steyta á skeri: topar amb una tenassa (o: amb un escull) 

◊ suður í skerjum: al sud, a l'indret dels farallons

skera: tallar
	skera í fjórðunga: tallar en quatre trossos

skerða: perjudicar, reduir, minvar
	skert tungl: quart minvant

skerðing <f.skerðingar>: discapacitat (física), invalidesa

skerja:

gen. pl. de → sker ‘tenassa’

skerja·garður <m. -garðs, -garðar>:

skärgård m (conjunt d'illetes, illots i esculls que conformen un arxipèlag rocallós al davant de la línia de la costa de Suècia i Finlàndia, en zones cobertes pel glaç durant el pleistocè)

♦ finnski skerjagarðurinn: l'skärgård finès

♦ sænski skerjagarðurinn: l'skärgård suec

skerja·snapi <m. -snapa, -snapar>: tord roquer, junclà m (Men.) (peix Symphodus (Crenilabrus) melops)

skerjóttur, skerjótt, skerjótt <adj.>:

ple -ena (o: replet -a) de farallons (o: tenasses) 

skerjum:

dat. pl. de → sker ‘tenassa’

skessu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

api bord de muntanya, levístic m (planta Levisticum officinale syn. Ligusticum levisticum)

skessu·skata <f. -skötu, -skötur>:

tremoló negre (Mall., Tarr.) (peix Torpedo Tetronarce nobiliana)

skeytingar·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (hirðulaus) negligent (descurós)

2. (hugsunarlaus) indiferent (apàtic)

skila·boð <n.pl -boða>:

missatge m

◊ skilaboð til Jóns: missatge per al Joan

♦ engin ný skilaboð: no té missatges nous

skildaga·tíð <f. -tíðar, -tíðir>:

<GRAM> condicional m

skil·dagi <m. -daga, -dagar>:

condició f

skildi: dat. sg. i ac. pl. de → skjöldur ‘escut’

skildi: nom. sg. fb. de → skilinn ‘lúcid, entenimentat, assenyat; separat etc.’

skildi: pret. ind. & pret. subj. de → skilja ‘entendre’

skildill <m. skildils, skildlar>:

<MED> glàndula f tiroide

skildinga·blóm <n. -blóms, -blóm>:

herba f de la moneda (planta Lysimachia nummularia)

skil·greina <-greini ~ -greinum | -greindi ~ -greindum | -greint ║ e-ð>:

definir una cosa

♦ skilgreina e-ð sem...: definir una cosa com a...

skil·greining <f. -greiningar, -greiningar>:

definició f

skilja: entendre
	ég skil yður ekki: no l’entenc (a vostè)
	ég skil því miður ekki katalönsku: malauradament, no entenc el català
	skilur þú þetta? (Que) ho entens?

skiljan·legur, -leg, -legt <adj.>:

comprensible, intel·ligible, entenedor -a

skil·máli <m. -mála, -málar>:

condició f

♦ skilmálar um e-ð: les condicions de...

◊ skilmálar um sölu og útleigu á þessum stafræna mynddiski eru tilgreindir á umbúðunum sem hann er í: les condicions de venda i lloguer d'aquest DVD es troben estipulades a la seva caràtula

skil·merki <n. -merkis, -merki>:

(auðkenni) característica f (marca distintiva, tret distintiu)

skilmerki·lega <adv.>:

nítidament, amb nitidesa, clarament, amb claredat

◊ lesa e-ð skilmerkilega fyrir e-m: llegir una cosa a algú amb dicció clara

skilmerki·legur, -leg, -legt <adj.>:

(greinilegur, skýr) clar -a (nítid, perfectament intel·ligible o audible & explícit, no obscur o insinuat & definit amb concisió o claredat)

◊ svo er og um yður: ef þér mælið ekki með tungu yðar fram skilmerkileg orð, hvernig verður það þá skilið, sem talað er?: així també s'esdevé amb vosaltres: si no pronuncieu amb la vostra llengua paraules intel·ligibles, com es podrà entendre el que hàgiu dit?

skilmerki·leiki <m. -leika, no comptable>:

explicitesa f

skilnaðar·harmur <m. -harms, -harmar>:

dolor m,f de la separació

skilnaðar·hóf <n. -hófs, -hóf>:

festa f de comiat

skilnaðar·ræða <f. -ræðu, -ræður>:

discurs m de comiat

skilnaðar·samsæti <n. -samsætis, -samsæti>:

banquet m de comiat

skilnaðar·stund <f. -stundar, -stundir>:

hora f dels adéus (el moment de dir-se adéu)

skilnaður <m. skilnaðar, skilnaðir>:

1. <GEN> separació f (acte de separar-se dues coses que estaven juntes)

♦ skilnaður ríkis og kirkju: la separació d'estat i església

2. (hjónaskilnaður) divorci m (cessament legal de matrimoni)

♦ fara fram á skilnað: sol·licitar (o: demanar) el divorci

3. (burtför) partida f, comiat m (acte d'anar-se'n de viatge etc.)

♦ að skilnaði: en el moment de partir (en anar-se'n, en acomiadar-se)

skilningar·vit <n. -vits, -vit>:

sentit m

♦ sjötta skilningarvitið: el sisè sentit

♦ skilningarvitin fimm: els cinc sentits [corporals]

skilningur <m. skilnings, pl. no hab.>:

1. <GEN> comprensió, f

◊ biðja um skilning og þolinmæði: demanar comprensió i paciència

2. (hugmynd, hugtak, hugsun) concepció f (forma de concebre o entendre una cosa)

skilunar-meðferð <f.-meðferðar>: diàlisi

skil·vatn <n. -vatns, no comptable>:

aiguafort m  (designació tradicional de l'àcid nítric HNO3)

skil-yrði <n>: condició
	hann / hún fullnægir þeim skilyrðum: reuneix les condicions exigides

skilyrðis-tenging <f.-tengingar>: conjunció condicional

skinka <f.skinkur>: pernil, cuixot (Mall.)

skinn <n. skinns, skinn>: 1. pell f (humana & de bèstia)
	2. skinn <n.pl>: pells f.pl (de pelleteria)

skinn·horaður, -horuð, -horað: tot -a pell i ossos (totalment demacrat)

skip <n. skips, skip>: nau f, vaixell m
		hvaðan fer skipið til...? on s’agafa el vaixell cap a...?

skipa·lægi <n. -lægis, -lægi>:

atracador m, amarrador m (de vaixell en el moll)

skipa·smíðastöð <f. -smíðastöðvar, -smíðastöðvar>:

drassanes f.pl, arsenal m

skips·skrúfa <f. -skrúfu, -skrúfur>: hèlix f (o: hèlice f) de vaixell

skipta <skipti ~ skiptum | skipti ~ skiptum | skipt ║ e-u>:

A. <amb complement nominal>:

I. <e-u>

1. (breyta um, hafa skipti) canviar una cosa (canviar = substituir una cosa per una altra d'igual o d'igual vàlua)

♦ hvar get ég skipt evrum í íslenskar kronur?: on puc canviar euros per corones islandeses?

♦ skipta [e-u] í smátt: canviar [una quantitat] en moneda petita, canviar [una quantitat] en menuts

♦ geturðu ~ getið þér skipt [í smátt]?: que tindries ~ tindria canvi?

♦ gerið svo vel að skipta þessu í íslenskar kronur: que podria canviar-me això en corones islandeses?

♦ skipta 100 evra seðli í tvennt: canviar un bitllet de cent euros per dos de cinquanta

♦ láta skipta hendur: <LOC FIG> agafar per la força, recórrer a la força (fer ús de la força bruta)

♦ skipta litum: <LOC FIG> canviar de color (tornar vermell o blanc com a reacció a allò que hom sent o veu)

♦ skipta vel litum: <LOC FIG> tenir uns bons colors de cara (fer una aparença bonica i sana)

♦ skipta skapi [sínu]: <LOC FIG = reiðast> posar-se furiós -osa, enrabiar-se, aïrar-se

♦ skipta sköpum: <LOC> #1. <GEN> regir els destins dels homes; #2. (ráða úrslitum) ésser absolutament decisiu -iva (ésser totalment crucial, ésser determinant, ésser d'importància vital)

2. (um lest, strætó, rútu o.s.fr.) fer transbord (o: transbordament) (canviar de vehicle en un viatge)

♦ viltu ~ viljið þér segja mér hvenær ég á að skipta?: que pots ~ podria dir-me quan he de fer transbord?

♦ þú verður að skipta í Sant Vicenç de Calders á leiðinni til Lleida: ha de fer transbord a Sant Vicenç de Calders per anar a Lleida

3. (deila & útdeila) dividir una cosa (fer-ne bocins & repartir-la)

♦ skipta arfi ~ peningum: repartir[-se] una herència ~ diners

♦ áin skiptir löndum: <LOC FIG> el riu fa de terme entre els dos masos, el riu divideix els dos masos

♦ skipta e-u með sér: repartir-se una cosa entre si, compartir una cosa partint-se-la

♦ skipta e-u á milli sín: repartir-se una cosa [entre si]

♦ skipta e-u í fernt: esquarterar una cosa, fer quatre bocins d'una cosa, dividir una cosa en quatre bocins

♦ skipta e-u í tvennt: dividir una cosa en dues parts [iguals], fer dos bocins d'una cosa, dividir una cosa en dos bocins

4. (skiptast á) intercanviar una cosa (bescanviar)

♦ skipta höggum við e-n: interncanviar cops amb algú

♦ skipta orðum við e-n: interncanviar unes paraules amb algú

B. <amb complement preposicional>:

► <á>

1. <skipta á barni>: canviar-li els bolquers al nen

2. <skipta á e-u fyrir e-ð>: baratar una cosa per una altra, canviar una cosa per una altra

♦ skipta hús fyrir íbúð: deixar la casa i anar-se'n a viure a un pis, canviar la cara per un pis

3. <skipta á e-u og e-u>: baratar una cosa per una altra, substituir una cosa per una altra

♦ skipta á fólksbíl og jeppa: baratar un volkswagen per un jeep

4. <skipta á e-u út fyrir e-ð>: baratar una cosa per una altra, bescanviar una cosa per una altra

► <í>

1. <skipta í tvö horn [um e-ð]>: <LOC FIG> anar d'un extrem a l'altre [en una cosa]

2. <það skiptir í tvö horn um e-ð>: <LOC FIG> una cosa esdevé tot el contrari del que era abans

► <niður>

1. <skipta e-u niður í e-ð>: subdividir una cosa en...

► <sundur>

1. <skipta e-u sundur>: trencar una cosa a bocins

♦ ef sundr er skipt lǫgunum þá mun sundr skipt friðinum: <LOC FIG> si s'esbocina la llei, s'esbocina la pau

► <um>

1. <skipta um e-ð>: canviar de...

♦ skipta um dekk: <AUTOM> canviar un pneumàtic, canviar una roda

♦ það sprakk hjá mér. Geturðu ~ getið þér hjálpað mé að skipta um dekk?: He punxat. Que podries ~ podria ajudar-me a canviar la roda?

♦ skipta um föt: canviar de roba

♦ skipta um gír: <AUTOM> canviar de marxa

♦ skipta um hjól á bílnum: <AUTOM> canviar una roda del cotxe

♦ gerið svo vel að skipta um þetta hjól: canviï'm sisplau aquesta roda del cotxe

♦ skipta um lest: canviar de tren, fer transbord

♦ skipta um ljósaperu: canviar una bombeta

♦ skipta um olíu: <AUTOM> fer el canvi d'oli

♦ geturðu ~ getið þér skipt um olíu?: que podries ~ podria canviar-me l'oli del cotxe?

♦ gerið svo vel að skipta um olíu: canviï'm sisplau l'oli del cotxe

♦ skipta um rás: canviar de canal, posar un altre canal

♦ skipta um umræðuefni: canviar el tema de la conversa

♦ skipta um stöð: canviar d'emissora (o: de cadena)

♦ skipta um skoðun: canviar d'opinió

♦ það skiptir um: <LOC FIG> el temps canvia (o: està canviant)

► <út>

1. <skipta út e-u [fyrir e-ð]>: reemplaçar una cosa [per...], substituir una cosa [per...]

2. <skipta út e-m [fyrir e-n]>: <ESPORT> substituir un jugador ~ una jugadora per un -a altre -a

► <við>

1. <skipta við e-m>: comerciar amb algú, tenir negocis amb algú (cf.→ eiga viðskipti við e-n) 

► <yfir>

1. <skipta yfir á e-n>: passar-se a..., canviar al bàndol de...

2. <skipta yfir á annað>: passar a una altra cosa, canviar de tema

C. <reflexiu>:

1. <skipta sér af e-u>: (blanda sér í e-ð) ficar-se en una cosa (immiscir-s'hi, entremetre-s'hi & implicar-s'hi)

◊ hún sagði það og líkast "að það reynir þú ef þú venur hingað komur þínar. Máttu til þess ætla að eg mun mér engu af skipta um það er til þín heyrir meðan eg spyr ekki til Ásbjarnar bróður þíns": ella li va dir que el més probable també era "que ho esbrinaràs per tu mateix si espesseeixes les teves vingudes aquí, i també hi pots comptar que em ficaré en res del que et concerneixi o tingui a veure amb tu mentre no tingui notícies del teu germà Ásbjörn

2. <skipta sér af e-m>: (samneyta e-m) tenir tractes amb algú, estar ficat -ada amb algú (tenir-hi a veure)

3. <skipta sér af við konu>: (hafa samband við konu) tenir relacions amb una dona (entendre-s'hi)

◊ hún heitir Sigríður og er dóttir Þórðar Hörða-Kárasonar. En það ræð eg þér að þú skiptir þér þar engu af við hana: es diu Sigríður i és filla d'en Þórður el fill d'en Hörða-Kári, però t'aconsello això: que no hi tinguis res a veure

4. <skipta sér í hópa>: dividir-se en grups

♦ skipta sér í tvo flokka: escindir-se en dos partits

♦ skipta sér í tvo hópa: dividir-se en dos grups

D. <impersonal>:

♦ svo að árum skiptir: per anys i més anys, durant molts d'anys

♦ svo að mánuðum skiptir: per mesos i més mesos, durant molts de mesos

♦ svo að nóttum skiptir: per nits i més nits, durant moltes de nits (als textos de l'Edat mitjana, quan hom comptava el temps per nits i no pas per dies, l'expressió s'ha de traduir més aviat per: durant molts de dies) 

◊ eigi hafði Ormur heima verið svo að nóttum skipti áður hann reið til Óss og settist á tal með Sigríði: l'Ormur, abans de fer cap a Ós per asseure-s'hi a parlar amb la Sigríður, feia molts de dies que no havia estat a casa

♦ svo tugum skiptir: a dotzenes

♦ svo þúsundum skiptir: a milers

♦ ef því er að skipta: <LOC FIG> si [realment] és important (si depèn d'això, si es tracta d'això)

♦ það skipti engum togum: <LOC FIG> [va passar] en un tres i no-res (amb una esgarrapada, en un no-res, en un dir Jesús)

♦ það skiptir ekki máli (o: engu máli): <LOC FIG> no té gens d'importància, això és irrellevant

♦ það skiptir hann engu: <LOC FIG> això no l'afecta gens a ell, ell no n'és res d'això

♦ það skiptir litlu: <LOC FIG> no té gaire importància

♦ það skiptir miklu máli: <LOC FIG> té molta d'importància

♦ það skiptir milljónum: es tracta de milions, és una qüestió de milions

♦ ...en því skipti svo að: ...però va resultar que...

◊ nú er svo komið sem þér megið vita að eg hefi leitað til hefnda við Þórð eftir Orm. En því skipti svo að féllu fyrir Þórði fjórir mínir félagar en eg sár til ólífis og fór það sem von var með okkur Þórði því að hann er engum manni líkur um vopnfimi: ha passat com ja sabeu: que he intentat venjar la mort de l'Ormur en el Þórður, però en canvi ha resultat que quatre companys meus han caigut abatuts per la mà del Þórður i jo mateix n'he sortit molt malferit i la cosa entre el Þórður i jo ha anat com [realment] era d'esperar [que aniria] perquè no hi ha ningú com ell que sigui tan destre en el maneig de les armes

skipta- <en compostos>:

testamentari -ària

skipta·forstjóri <m. -forstjóra, -forstjórar>:

executor testamentari, executora testamentària

skipta·hlutfall <n. -hlutfalls, -hlutföll>:

porció f proporcional, part f proporcional (que correspon a algú de cabal hereditari, concursal, en el repartiment del cost d'uns danys etc.)

skipta·meðferð <f. -meðferðar, pl. no hab.>:

1. (á dánarbúi) repartiment m del cabal relicte, divisió f de la successió, divisió successòria (procediment divisori d'heretat, partició i liquidació hereditària)

2. (á þrotabúi) liquidació f (de cabal concursal)

♦ skiptameðferð þrotabús: liquidació de massa concursal

skiptan·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. divisible

2. repartible

skip·tapi <m. -tapa, pl. no hab.>:

pèrdua f de vaixell, enfonsament m de vaixell, naufragi m

skipta·ráðandi <m. -ráðanda, -ráðendur>:

marmessor m, marmessora f

skipta·réttur <m. -réttar, pl. no hab.>:

1. (á dánarbúi) tribunal m del cabal relicte, tribunal successori (o: testamentari), tribunal m de successions

2. (á gjaldþrotabúi) tribunal n de fallides (de cabal concursal)

skiptast <skiptist ~ skiptumst | skiptist ~ skiptumst | skipst>:

1. <í e-ð>

dividir-se en

◊ Ísland skiptist í sýslur og kaupstaði: Islàndia es divideix en comarques i kaupstads

2. <á e-u>

intercanviar-se

♦ skiptast á hugmyndum: intercanviar idees

♦ skiptast á skoðunum [um e-n ~ e-ð]: intercanviar opinions [sobre algú ~ una cosa]

♦ skiptast á að gera e-ð: <LOC FIG> alternar-se per fer una cosa

3. <til>

passar, esdevenir-se

◊ skiptist nú svo til að Steingrímur er í móti Skeggja en Þórður berst við menn þeirra með sínum mönnum: aleshores s'esdevé que l'Steingrímur es posa a lluitar contra l'Skeggi mentre en Þórður es bat amb els seus homes contra els homes de l'Skeggi i l'Ásbjörn

skipti <n. -skiptis, -skipti>: vegada f
	þetta var í fyrsta skipti: ha estat la primera vegada

skipti <n.pl. -skipta>: intercanvi m

skipti·borð <n. -borðs, -borð>:

1. (fyrir ungbörn) tauleta canviadora, canviador m  (taula per canviar els nadons)

2. (símaskiptiborð) centraleta f (telefònica)

skipti·leiga <f. -leigu, -leigur>:

intercanvi f (acte de deixar una cosa a algú a canvi de rebre'n també una d'ell en manlleu)

◊ skiptileiga á orlofshúsum: intercanvi de cases durant les vacances

skipti·prógramm <n. -prógramms, -prógrömm>: programa m d’intercanvis
	skiptiprógramm til Spánar: un programa d’intercanvis amb Espanya

skipti·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

<ESPORT> zona f de vestuaris 

skipu·lag <n. -lags, no comptable>:

organització f (ordre, programa)

♦ koma skipulagi á e-ð: posar ordre a una cosa

◊ koma skipulagi á ringulreið hversdagsins: posar ordre al caos quotidià

skipu·lagður, -lögt, -lagt <adj.>:

organitzat -ada

♦ skipulögð glæpastarfsemi: crim organitzat

skipulags·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>: comitè organitzador

skipunar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

[diploma m de] nomenament m, credencials f.pl de nomenament

skip·verji <m. -verja, -verjar>:

mariner m (membre de la tripulació d'un vaixell)

♦ skipverjar <m.pl>: tripulació f, mariners m.pl

skíða·brekka <f. -brekku, -brekkur>: pista f d'esquí

skíða·ferð <f. -ferðar, -ferðir>: anada f a esquiar
	fara í skíðaferð til e-s: anar a esquiar a...

skíða·gleraugu <n.pl -augna>:

ulleres f.pl d'esquí, ulleres f.pl d'esquiar

skíða·iðkun <f. -iðkunar, no comptable>: [pràctica f de l']esquí m (esquí com a activitat de lleure)

skíða·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>: [esport m de l']esquí m (esquí com a activitat esportiva)
	skíðaíþróttir <f.pl -íþrótta>: modalitats f.pl d'esquí

skíða·kennari <m. -kennara, -kennarar>: monitor m d'esquí, monitora f d'esquí

skíða·lyfta <f. -lyftu, -lyftur>: telecadira f, telesella f

skíða·maður <m. -manns, -menn>: esquiador m, esquiadora f

skíða·skór <m. -skós, -skór>: bota f d'esquiar (o: d'esquí)

skíða·staður <m. -staðar, -staðir>: estació f d'esquí

skíða·stafur <m. -stafs, -stafir>: pal m d'esquí (o: d’esquiar), bastó m d'esquí (o: d'esquiar)

skíði <n. skíðis, skíði>: 1. <ESPORT> esquí m (fl./pl.: esquís) (post que es posa als peus per esquiar)
		fara á skíði: anar a esquiar
		fara á skíðum: esquiar (lliscar sobre esquís)
		renna sér á skíðum: esquiar (lliscar sobre esquís)
		spenna á sig skíðin: posar-se els esquís
	2. (í hval) barba f (làmina còrnia de balena)

skíra <skíri ~ skírum | skírði ~ skírðum | skírt>: 1. <e-ð>: <GEN> purificar una cosa
	2. <e-n>: <RELIG> batejar algú, batiar algú (Bal.)
	3. <e-ð ~ e-n>: <FIG> batejar una cosa ~ algú, batiar una cosa ~ algú (Bal.) (posar un nom a una cosa o un sobrenom a algú)

Skír·dagur <m. -dags, -dagar>: Dijous Sant

skírn <f. skírnar, skírnir>: baptisme m, bateig m, batiament m (Mall.)

skírnar·fontur <m. -fonts, -fontar>: pica f baptismal, font f baptismal

skírnar·nafn <n. -nafns, -nöfn>: nom m de fonts (o: de pila; o: de bateig; o: de baptisme)

skírnar·vottorð <n. -vottorðs, -vottorð>: certificat m de bateig, partida f de bateig, bateig m (Mall.)

skírnar·vottur <m. -votts, -vottar>: 1. (guðfaðir) padrí m de fonts, padrí jove (Mall.)
	2. (guðmóðir) padrina f de fonts, padrina jove (Mall.)

skír·skota <-skota ~ -skotum | -skotaði ~ -skotuðum | -skotað ║ til e-s>:

1. (tilvísa) referir-se a (indicar, fer referència a, remetre's a)

2. (tilhöfða) apel·lar a (fer una crida a)

skír·skotun <f. -skotunar, -skotanir>:

1. (tilvísun) referència f (indicació, esment explícit)

♦ með skírskotun til þess : en referència a això, en aquest context

2. (tilhöfðun) apel·lació f, crida f (invocació)

♦ beita með skírskotun til e-s : invocar motius de..., adduir motius per a...

♦ með skírskotun til e-s : en virtut de..., de conformitat amb...per raons de...

◊ með skírskotun til 3. mgr. 2. gr. aðildarsáttmálans frá 1994 er...: de conformitat amb l'establert pel paràgraf 3 de l'article 2 del tractat d'adhesió del 1994, és...

skít·hæll <m. -hæls, -hælar>:

fill m de puta, cabró m (cast., ekki ritm./no lit.) 

skítugur, skítug, skítugt <adj.>:

molt brut -a, ple -ena de brutor, llord -a

♦ vera með skítugar hendur: tenir les mans brutes

skítur <m. skíts, skítir>: merda f

skítugur, skítug, skítugt <adj.>:

(óhreinn) llefardós -osa, molt brut -a, amb un dit de brutor 

skjala·fals <n. -falss, -föls>: falsificació f de documents

skjala·ritari <m. -ritara, -ritarar>: notari m, notària f

skjala·safn <n. -safns, -söfn>:

arxiu m

♦ skjalasafn borgarinnar: arxiu municipal (→ borgarskjalasafn)

skjala·taska <f. -tösku, -töskur>: maletí m

skjala·þýðandi <m. -þýðanda, -þýðendur>: 1. (opinber sýslunarmaður í Katalóníu sem annast þýðingu skjala,  sem hafa réttarlegt gildi, frá og í katalönsku) traductor m, traductora f
		eiðsvarinn skjalaþýðandi: traductor jurat, traductora jurada
		löggiltur skjalaþýðandi: traductor jurat, traductora jurada
	2. (opinber sýslunarmaður á Spáni sem annast túlkun fyrir dómi frá og í spænsku og þýðingu skjala, sem hafa réttarlegt gildi, frá og í spænsku = skjalaþýðari + dómtúlkur) intèrpret m & f
		löggiltur skjalaþýðandi: intèrpret jurat, intèrpret jurada

skjala·þýðari <m. -þýðara, -þýðarar>: intèrpret (→ skjalaþýðandi)

skjala·þýðing <f. -þýðingar, -þýðingar>: traducció jurada (traducció de documents amb validesa jurídica)

skjaldar·bunga <f. -bungu, -bungur>: cóp m d'escut, copa f d'escut, broquer m, umbó m

skjaldar·merki <n. -merkis, -merki>: escut m [d'armes] (blasó familiar)

skjald·baka <f. -böku, -bökur>: tortuga f

skjald·brjósk <n. -brjósks, -brjósk>: tiroide m, cartílag m tiroide

skjaldböku·skel <f. -skeljar, -skeljar>: closca f de tortuga

skjaldböku-súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f de tortuga

skjald·flétta <f. -fléttu, -fléttur>:

caputxina f, bequera f (Mall.), llaguera f, morrissà m (Mall.), morritort d'Índies (planta Tropaeolum majus)

skjald·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:

<MED> glàndula f tiroide, cos m tiroide, tiroide f

♦ vanstarfsemi f skjaldkirtils: hipotiroïdisme m

skjaldkirtils- <en compostos>:

<MED> tiro-, tireo-, tiroide, tiroïdal

skjaldkirtils·bólga <f. -bólgu, no comptable>: tiroïditis f

skjaldkirtils·brestur <m. -brests, -brestir>: hipotiroïdisme m

skjaldkirtils·óhóf <n. -óhófs, -óhóf>: hipertiroïdisme m

skjald·sveinn <m. -sveins, -sveinar>:

<HIST> escuder m

skjálfta·belti <n. -beltis, -belti>:

cinturó sísmic

skjálfta·flóðbylgja <f. -flóðbylgju, -flóðbylgjur>:

tsunami m

skjálfta·miðja <f. -miðju, -miðjur>:

epicentre m (de terratrèmol)

skjálfta·rit <n. -rits, -rit>:

sismograma m (→ jarðskjálftarit)

skjálfta·upptök <n.pl -upptaka>:

hipocentre m, focus m (de terratrèmol)

skjálgi <m.skjálga, skjálgar>: rèmol tacat, rèmol d'una taca (peix Zeugopterus punctatus syn. Pleuronectes punctatus)

skjátlast <skjátlast | skjátlaðist | skjátlast ║ verb impersonal unipersonal amb subjecte lògic en datiu>:

equivocar-se, anar errat -ada

♦ okkur skjátlast: ens estem equivocant

♦ mér skjátlaðist: m'equivocava, anava errat

◊ ...eins og það heitir á latínu, ef mér skjátlast ekki: ...tal i com es diu en llatí, si no vaig errat

◊ mér gæti skjátlast, en ef svo er ekki?: podria estar equivocat, però, i si no hi estic?

skjóla <f. skjólu, skjólur>: galleda f, poal m (Val. & Bal.)

skjór <m. skjós (o: skjórs), skjóar (o: skjórar) >:

garsa f (ocell Pica pica)

skjótur, skjót, skjótt: veloç

skjöldur <m. skjaldar, skildir>: escut m (arma defensiva)

sko: 1. guaita! (exclamació)
	2. realment, de veres, ben, sí que

skoða: mirar, visitar (un museu, un monument), anar a veure

skola·vatn <n. -vatns, no comptable>: variant de → skolvatn “aigua d'esbandir”

skolíósa <f. -skolíósu, no comptable>:

<MED> escoliosi f (→ hryggskekkja)

skolla·rót <f. -rótar, -rætur>:

jusquiam negre, herba f d'era, gotets m.pl, herba queixalera [negra], herba d'esquelleta, herba f de la Mare de Déu [negra], herba f de Santa Maria, herba f de l'ira (Ross.), capsetes negres (Mall., Men.), xuclamel m [negre] (Bal., Empordà), caramel·lera negra (Mall., Eiv.), mamellera negra (Mall.) (planta Hyoscyamus niger)

skolli <m., skolla, skollar>: guineu f, rabosa f (Val.), raboa f (Mall.)

skolp <n. skolps, no comptable>: variant de → skólp “aigües residuals”

skol·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua f d'esbandir, aigua f de l'esbandida (aigua per llevar el sabó dels plats escurats o fer l'esbandida de la roba)

skop·mynd <f. -myndar, -myndir>:

caricatura f (tipus de dibuix)

♦ skopmynd af e-m: caricatura d'algú

skop·ugla <f. -uglu, -uglur>:

xot m, cornudet m (Val.), corneta f (Val.), mussolet m (Mall.) (ocell Otus scops)

skora:
	skora mark: fer un gol, marcar un gol

skorar·formaður <m. -formanns, -formenn>:

cap m de departament (de departament universitari)

skor·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

<ZOOL> insecte m

♦ fullvaxta skordýr: imago m, [insecte] adult m

skordýra-bit <n>: picada (d’un insecte)

skorpa <f. skorpu, skorpur>: crosta f
	skorpa á brauði: crosta del pa

skorpu·lifur <f. -lifrar, -lifrar>:

<MED> cirrosi f [hepàtica]

skorta: <+ac>: faltar, mancar

skor·títa <f. -títu, -títur>: 1. hemípter m (individu)
	2. skortítur <f.pl>: hemípters m.pl (família)

skortur <m. skorts, no comptable>: manca f
	búa/lifa við skort [á e-u]: patir privacions [d'una cosa]
	vegna skorts á einhverju: a falta de...

Skota·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

reina f d'Escòcia

♦ María Stúart Skotadrottning: Maria Stuart, reina d'Escòcia

skot·fræði <f. -fræði, no comptable>:

bal·lística f

skot·gröf <f. -grafar, -grafir>:

trinxera f

skotgrafa·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

guerra f de trinxeres

skot·heldur, -held, -helt <adj.>:

a prova de bales, antibales

♦ skothelt vesti: armilla antibales

skot·hríð <f. -hríðar, -hríðir (o: -hríðar)>: descàrrega f [de trets] (foc intens de fuselleria o artilleria)

Skoti <m. Skota, Skotar>:

escocès m, escocesa f

Skot·land <n. -lands, pl. no hab.>:

Escòcia f

skot·spjót <n. -spjóts, -spjót>:

venable m

skott·háfur <m. -háfs, -háfar>: cinturó m (peix Alopias vulpinus)

skott·meisa <f. -meisu, -meisur>: mallerenga cuallarga, mallerenga f de cua llarga, senyoreta f (Mall., Val.) (ocell Aegithalos caudatus)

skoska <f. skosku, pl. no hab.>:

escocès m (llengua cèltica & dialecte anglès)

skoskur, skosk, skoskt <adj.>:

escocès -esa

skóari <m. skóara, skóarar>: 1. (maður sem smíðar skó) sabater m (persona que fa sabates i n'adoba d'espatllades)
	2. (skóviðgerðarmaður) atacadonador m (persona que només adoba calçat espatllat)

skó·áburður <m. -áburðar, -áburðir>: betum m

skó·búð <f. -búðar, -búðir>: sabateria f

skó·fatnaður <m. -fatnaðar, no comptable>: calçat m

skó·horn < -horns, -horn>: calçador m, passador m (Mall.)

skó·burstari <m. -burstara, -burstarar>: enllustrador m, enllustradora f (persona que neteja i enllustra professionalment sabates)

skó·bursti <m. -bursta, -burstar>: raspall m per a les sabates, raspall m d’embetumar

skógar·arfi <m. -arfa, -arfar>:

estel·lària f de bosc, rèvola f de bosc (planta Stellaria nemorum)

skógar·byngill* <m. -byngils, -bynglar>:

melcoratge m de bosc, melcoratge m mascle, malcoratge m de bosc, malcoratge m mascle (planta Mercurialis perennis)

skógar·fax <n. -fax, -föx>:

fenàs m de bosc, fenàs boscà (planta Brachypodium sylvaticum)

skógar·fura <f. -furu, -furur>:

pi roig, pi m rojal, pi m melis m (planta Pinus sylvestris)

skógar·geit <f. -geitar, -geitur>:

1. (rádýr) cabirol f (mamífer Capreolus capreolus)

◊ snú þú aftur, unnusti minn, og líkst þú skógargeitinni (=עֹפֶר) eða hindarkálfi: retorna, estimat meu, i fes-te semblant a un cabirol o a un cérvol jove

2. (eyðimerkurgasella) gasela m (mamífer Gazella dorcas)

◊ bæði óhreinn maður og hreinn mega eta það, sem væri það skógargeit (=צְבִי) eða hjörtur: en podrà menjar com si fos gasela o cérvol tant l'home pur com el qui es trobi legalment impur

◊ hirtir, skógargeitur, dáhirtir, steingeitur, fjallageitur, antílópur og gemsur: ...el cérvol, la gasela, la daina, la cabra salvatge, l'àddax, l'antílop i l'isard. אַיָּל וּצְבִי, וְיַחְמוּר; וְאַקּוֹ וְדִישֹׁן, וּתְאוֹ וָזָמֶר.

skógar·laukur <m. -lauks, -laukar>:

all m rocambola, all boscà, all m de bosc (planta Allium scorodoprasum)

skógar·malva <f. -mölvu, -mölvur>:

malva f [de cementiri], malva f major, vauma f (Mall.) (planta Malva sylvestris ssp. sylvestris)

skógar·maur <n. -maurs, -maur  (Impròpiament, masc.:  -maurs, -maurar)>:

paparra f (àcar Ixodes ricinus)

skógar·mörður <m. -marðar, -merðir>: mart m (mamífer Martes martes)

skógar·rós* <f. -rósar, -rósir>:

(Alsírmalva ?) malva f d'Alger (planta Malva sylvestris ssp. mauritiana syn. Malva sylvestris var. mauritiana)

skógar·skriðla <f. -skriðlu, -skriðlur>:

sargantana vivípara (rèptil Lacerta vivipara)

skógar·vatnsberi <m. -vatnsbera, -vatnsberar>:

corniol m, ocellets m.pl, campanetes dobles, corns m.pl, amor perfet, perfet amor, badoles f.pl (Gir.), bonets m.pl de capellà (Val.), bonets blaus (Val.), aguilera f (Val.), guants m.pl de la Mare de Déu (Mall.) (planta Aquilegia vulgaris)

skóg·gangur <m. -gangs, no comptable>:

<HIST JUR> bandejament m, proscripció f

skógur <m. skógar (o: skógs), skógar>: bosc m, forest f (originàriament, bosquet, bosc de dimensions reduïdes)
	skógi vaxinn: cobert -a de bosc

skó·leppar <m.pl -leppa>: plantilles f.pl (de sabates)

skóla·ár <n. -árs, -ár>: curs m escolar, any acadèmic

skóla·búningur <m. -búnings, -búningar>:

uniforme m escolar

skóla·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

junta f escolar, consell m escolar, junta f de centre

skóla·ostur <m. -osts, -ostar>:

<CULIN> skolaost m, *formatge m d'escola (tipus de formatge islandès de color groc-clar o blanc, de pasta dura i de gust molt suau, elaborat amb llet de vaca, presenta forats petits i rodons a la pasta; se'l sol comparar sovint alGouda neerlandès.)

skóla·sloppur <m. -slopps, -sloppar>:

bata f (d'escola)

skóli <m. skóla, skólar>: escola f

skólp <n. skólps, no comptable>:  aigües residuals (o: negres; o: fecals)

skólp·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua residual (empr. hab. en pl.: aigües residuals)

skólp·hreinsistöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: depuradora f [d'aigües residuals]

skólp·hreinsunarstöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: depuradora f [d'aigües residuals]

skór <m. skós, skór>: sabata f
	ég er bundinn í báða skó: tinc les mans lligades, no puc fer-hi res
	fara úr skónum: treure's (Bal: llevar-se) les sabates
	hælaháir skór: sabates de tacons alts
	eitt par af skóm: un parell de sabates
	tvenir skór: dos parells de sabates
	skórinn kreppir: la sabata m’estreny
	skórinn kreppir að mér: la sabata m’estreny, em mossega
	gerið svo vel að sóla skóna: podria arreglar la sola de les sabates?

skó·reim <f. -reimar, -reimar>: cordó m de sabata

skó·smiður <m. -smiðs, smiðir>: 1. (maður sem smíðar skó) sabater m (persona que fa sabates i n'adoba d'espatllades)
	2. (skóviðgerðarmaður) atacadonador m (persona que només adoba calçat espatllat)

skó·stærð <f. -stærðar, -stærðir>: número m (de calçat)

skó·sveinn < -sveins, -sveinar>: enllustrador m

skó·sverta <f. -svertu, no comptable>: betum m

skraf·hreifinn, -hreifin, -hreifið: (tölugur) parlador -a, parlaire, molt comunicatiu -iva (enraonador)

skrambi <m. skramba, skrambar>: 1. (ári, skratti, fjandi) dimoni m
	2. davant adjectius sovint s'empra com a simple adverbi intensificador:
		þetta var skrambi gott!: va ser fotudament bo
	3. es retroba igualment en renecs suaus com ara:
		hver skrambinn!: [que] punyetes! (o: [que] diantre!)
		Já hver skrambinn hvað heimurinn er lítill: diantre! que petit que és el món!

skraut·glitnir <m. -glitnis, -glitnar>:

dragó m [ver], guineu f, caro m, fardatxo m, dragonet m (peix Callionymus lyra)

skrautgripa·sali <m. -sala, -salar>: joier m, joiera f

skraut·gripur <m. -grips, -gripir>: 1. (gimsteinn) pedra preciosa (gemma)
	2. (skartgripur) joia f, joiell m (peça de joier)

skraut·hvörf <n.pl -hvarfa>: eufemisme m

skraut·nál <f. -nálar, -nálar>:

caps blancs m.pl, sempre-en-flor m, barba blanca, herba blanca, pixanera f, terrera f, xuclamel m, herba gafarronera (Tarr.), morrissà bord (Men.), salivetes f.pl del Bon Jesús (Men.) (planta Lobularia maritima syn. Alyssum maritimum)

skraut·puntur <m. -punts, -puntar>: *millet difús (planta Milium effusum)

skraut·steinn <m. -steins, -steinar>: pedra fina (pedra ornamental, menys preada que la preciosa)
	eðalsteinar og skrautsteinar: pedres precioses i pedres fines

skrá <skrá ~ skráum | skráði ~ skráðum | skráð ║ e-ð>: 1. <GEN> registrar una cosa (anotar una cosa en registre)
	2. (bíll) matricular (cotxe)
	3. (skrifa hjá sér) anotar una cosa (prendre nota d'una cosa, apuntar una cosa)
	4. <sig>: matricular-se (esp. en institucions acadèmiques)
		skrá sig í katalönskuna: matricular-se de català

skráar·gat <n. -gats, -göt>:

forat m de pany

♦ kíkja gegnum skráargatið: guaitar pel forat del pany

skráma <f. skrámu, skrámur>: esgarrapada f, esgarrinxada f, escarrinxada f (Mall., Men.)

skráp·koli <m. -kola, -kolar>: limanda f (peix Limanda limanda syn. Pleuronectes limanda)

skreið <f. skreiðar, skreiðir>: estocafix m, peixopalo m (esp. bacallà assecat a l'aire, però sense salar)

skreiðungur <m. skreiðungs, skreiðungar>: (dvergþorskur) mòllera f, capellà m (Mall.) (peix Trisopterus minutus syn. Gadus minutus)

skriða <f. skriðu, skriður>: esllavissada f, ensulsiada f (de terra i roques)

skrið·dreki <m. -dreka, -drekar>: tanc m (vehicle cuirassat de combat)

skrið·jökull <m. -jökuls, -jöklar>: 1. glacera f [de vall]
	2. (tota á jökli) llengua f de glacera (part de la glacera oposada al circ)

skrið·mura* <f. -muru, -murur>:

cinc-en-rama m, gram negre, gram porquí, peu m de Crist (Mall.), peucrist m (Val.), mà f de Crist (Men.), mà f de Maria (planta Potentilla reptans)

skrið·perla <f. -perlu, -perlur>: cervellina f, banya f de cérvol, banya f de bou (Mall.), cornicelis m (Men.), cervina f, herba f de sang (planta Coronopus squamatus syn. Plantago coronopus)

skrifa <skrifa ~ skrifum | skrifaði ~ skrifuðum | skrifað>: 1. escriure (traçar lletres de l'alfabet)
	2. skrifa eitthvað escriure una cosa
	3. skrifa eitthvað upp: anotar una cosa, apuntar una cosa
		skrifa e-ð orðrétt upp: anotar una cosa literalment (exactament igual com s'ha dit)
	4. skrifa eitthvað hjá sér: anotar una cosa (prendre nota d'una cosa, apuntar-la)
	5. skrifa ofan í e-ð: <INFORM> sobreescriure una cosa
	6. skrifa undir e-ð: signar una cosa
	7. skrifa utan á bréf: escriure l'adreça a un sobre

skrifaður, skrifuð skrifað: escrit -a
	skáldsagan er vel skrifuð: la novel·la està ben escrita

skrifara·blók <f. -blókar, -blækur>:

escrivà m de poca monta, escrivanutxo m (Mall.) 

◊ ensk skrifarablók þvældist með dönskum soldátum um Eystrasaltslönd: un escrivà anglès de poca monta errava d'ací d'allà pels Països Bàltics amb soldats danesos

skrifari <m. skrifara, skrifarar>:

escuraflascons becfí (ocell Phalaropus lobatus) (→ óðinshani)

skrif·borð <n. -borðs, -borð>: escriptori m (tipus de taula)

skrifborðs·stóll <m. -stóls, -stólar>: cadira f d'oficina

skrif·bók <f. -bókar, -bækur>: quadern m
	Doris Lessing og gullna skrifbókin: Doris Lessing i el quadern daurat

skrif·finnska <f. -finnsku, pl. no hab.>:

burocràcia f

skrif·pappír <m. -pappírs, pl. no hab.>:

paper m d'escriure

skrif·ræði <n. -ræðis, pl. no hab.>:

burocràcia f, burocrativisme m (→ skriffinnska)

skrifstofu·blók <f. -blókar, -blækur>:

pixatinters m & f, oficinista m & f de poca monta, trist -a oficinista

skrifstofu·húsnæði <n. -húsnæðis, -húsnæði>: local m per a oficines, oficines f.pl

skrifta: confessar-se

skrítinn, skrítin, skrítið: estrany -a, rar -a (dit de persona, comportament, gent etc. [molt] peculiars)
	svei mér þá ef Rómverjar eru ekki skrítnir: que em matin si els romans no són rars
	það er ekkert skrítið að...: no hi ha res d'estrany que...

skríla <f. skrílu, skrílur>: facècia f (anècdota divertida)

skrofa <f. skrofu, skrofur>:

baldriga f pufí (ocell Puffinus puffinus)

skrokk·langa <m.-löngu, -löngur>: escolà gros (peix Molva molva)

skruma: fardar

skrúð·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:

senet bord, coronil·la boscana  (planta Coronilla emerus syn. Hippocrepis emerus)

skrúð·ganga <f. -göngu, -göngur>: <RELIG> processó f

skrúð·gosi <m. -gosa, -gosar>:

senet bord, coronil·la boscana  (planta Coronilla emerus syn. Hippocrepis emerus)

skrúð·hús <n. -húss, -hús>: 

sagristia f (o: sacristia f) 

◊ skrúðhús dómkirkjunnar: la sagristia de la seu

skrúfu·járn <n. -járns, -járn>:

tornavís m, desengramponador m (Mall.) 

skrölta <skrölti ~ skröltum | skrölti ~ skröltum | skrölt>: 1. <GEN> espetegar (fer un soroll sec a intervals regulars)
	2. (vél) picar (fer el seu soroll un motor)
	3. (skrifvél) repicar (fer el seu soroll una màquina d'escriure)
	4. (málmur) dringar (sonar amb un soroll metàl·lic)
	5. (hurð) pegar portades (porta maltancada o objecte mogut pel vent)
		hurðin skröltir: la porta pega portades (per haver-hi corrent d'aire i estar maltancada)
	6. (flakka) anar de parranda (divertir-se, esp. fins ben entrada la nit)
	7. <FAM = fara, labba> anar
		ég skrölti heim þegar líða fór á kvöldið eftir að hafa þambað nokkra öl:

skrölt·ormur <m. -orms, -ormar>: serp f de cascavell
	skröltormur beit hann í hálsinn: una serp de cascavell li va picar al coll

skröpur <f.pl -skrapa (o: -skrapna)>: sonall m, sonalla f

skulda <skulda ~ skuldum | skuldaði ~ skulduðum | skuldað ║ e-m e-ð>:

deure una cosa a algú

◊ ég skulda þér fimmtíu evrur: et dec cinquanta euros

◊ ég skulda þér koss: et dec un petó

skulu: haver de. Auxiliar emprat en la formació del futur
	við skulum fara í bíó saman: anirem plegats al cinema

skupla <f. skuplu, skuplur>: mocador m de cap, fulard m

skurð·aðgerð <f. -aðgerðar, -aðgerðir>: operació quirúrgica

skurð·lækningar <f.pl -lækninga>: cirurgia f

skurð·læknir <m. -læknis, -læknar>: cirurgià m, cirurgiana f

skurð·punktur <m. -punkts, -punktar>: punt m d'intersecció

skurð·stofa <f. -stofu, -stofur>: quiròfan m

skurfa <f. skurfu, skurfur>:

1. (hrúður í höfði) crosta f, escara f (esp. al cap)

2. (hringormur, reformur, búksveppur) tinya f (malaltia causada per fongs)

◊ þá er það skurfa, það er líkþrá í höfði eða skeggi: llavors és tinya, és lepra del cap o de la barba

3. (skráma, skeina) esgarrapada f, escarrinxada f (Mall., Men.) (crostereta de ferides superficials)

4. (fleiður) excoriació f (peladeta a la pell, rascada)

5. (lítill koli) palaia anglesa petita (peix Pleuronectes platessa petit)

6. espèrgula f de camp (planta Spergula arvensis)

skurfóttur, skurfótt, skurfótt <adj.>:

1. (með hrúðrum í höfði) crostós -osa (amb crosteres, esp. al cap)

2. (með hringormi) tinyós -osa (malalt de tinya)

3. (með skrámum) esgarrapat -ada, escarrinxat -ada f (Mall., Men.) (amb esgarrapades)

4. (með fleiðrum) ple -ena de pelades (amb excoriacions)

skurfu·skella <f. -skellu, -skellur>:

clapa f de tinya, crosta f de tinya

◊ og er prestur lítur á skurfuskelluna og sér, að hana ber ekki dýpra en skinnið og engin svört hár eru í henni, þá skal prestur byrgja inni sjö daga þann, er skurfuskelluna hefir tekið: i si el sacerdot examina la clapa de tinya i veu que no està més enfonsada que la pell, i que no hi ha cap pèl negre, aleshores el sacerdot tancarà durant set dies aquell a qui li hagi sortit la clapa de tinya

skurka <skurka ~ skurkum | skurkaði ~ skurkuðum | skurkað>: 1. fer una sorollada, fer un renouer (Mall.)
	2. skurka e-u af: <FIG> acabar una cosa a la ràpida i matusserament

skurn <f. skurnar, skurnir>: closca f d'ou

skurn <n. skurns, skurn>: 1. (eggjaskurn) closca f d'ou
	2. (hnotskurn) clofolla f de nou, clovella f de nou (Bal.)

skutla <f. skutlu, skutlur>: (stelpa) nena f, nineta f (Bal.) (noia petita)

skutlari <m. skutlara, skutlarar>: (hvalveiðimaður) arponer m (caçador de balenes)

skutull <m. skutuls, skutlar>: arpó m

skúffa <f. skúffu, skúffur>:

calaix m

skúf·lavendill* <m. -lavendils, -lavendlar>:

tomaní m, tomanyí m, caps m.pl d'ase, tamborino m (Tarr.), cabeçuda f (Val.) (planta Lavandula stoechas)

skúmur <m. skúms, skúmar>:

paràsit gros (ocell Stercorarius skua)

skúra·legur, -leg, -legt: Adjectiu emprat a la locució:
	hann er skúralegur: sembla que plourà, vol ploure (Mall.)

skúta·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: sinusitis f
	bráð skútabólga: sinusitis aguda

skúti <m. skúta, skútar>: cova petita, balma f

skvetta <skvetti ~ skvettum | skvetti ~ skvettum | skvett>:

1. <GEN> esquitxar (& Mall., & Eiv.), escatxigar (Lleida i part de Tarr.), esguitar (Val.), esquitar (Mall., Eiv.) 

♦ skvetta vatni á e-ð~e-n: esquitxar una cosa~algú amb aigua

◊ kóngsdóttirin skvettir vatni á steinana alla, og missa þeir þá steinhamina, sem á þeim voru: la princesa esquitxa totes les pedres amb aigua i llavors perden la forma de pedra que havien tingut (a causa de l'encanteri) 

♦ skvetta vatni á sig: ruixar-se amb aigua

♦ skvetta úr fötunni: buidar a raig la galleda

2. <e-u í sig>: (drekka) beure un glop de X (fer una glopada d'un líquid)

♦ skvetta í sig: <LOC> fer una glopadeta de tant en tant  (beure beguda alcohòlica de tant en tant)

3. <sér upp>: (fara út að skemmta sér) fer una caneta a l'aire (sortir de tant en tant a divertir-se i passar-s'ho bé)

skvísa <f. skvísu, skvísur>: polleta f, polla f (joveneta, noia jove)

skyggður, skyggð, skyggt <adj.>: (gljáandi) lluent -a, llustrós -osa, brunyit -ida (brillant per haver estat polit)

skyggja <skyggi ~ skyggjum | skyggði ~ skyggðum | skyggt>:

1. <e-ð>: (fága, fægja) polir una cosa (brunyir)

◊ skyggja sverð: polir una espasa

2. <á e-ð> (myrkva, dekkja) enfosquir, tapar (p.e., els núvols el sol)

♦ skýin skyggja á sólina: els núvols tapen el sol

◊ tunglið er þá milli jarðar og sólar og nær að skyggja á sólina: la lluna llavors (durant l'eclipsi) es troba entre la terra i el sol i aconsegueix d'enfosquir el sol

3. <á e-n>: (standa fyrir birtunni) fer ombra a algú (tapar-li la claror)

♦ hann skyggir á mig: em fa ombra

◊ skýin skyggja á hann, svo að hann sér ekki: els núvols li priven de veure-hi

4. <á e-n>: <FIG> eclipsar algú (ésser més llest, capaç etc.)

♦ hann skyggði á þá alla: els eclipsava a tots ells

5. ♦ skyggja fyrir augu[n]: fer-se ombra amb la mà (posar-se la mà al front damunt els ulls per no estar enlluernat i veure-hi millor)

6. <yfir e-n> (myrkva, dekkja) cobrir algú fent-li perdre la visibilitat (p.e., els núvols)

◊ um leið og hann mælti þetta, kom ský og skyggði yfir þá, og urðu þeir hræddir, er þeir komu inn í skýið: mentre anava dient això, aparegué un núvol i els va cobrir, i s'espantaren, en entrar dins el núvol

7. <e-m>: (vernda e-n fyrir sólinni) fer ombra a algú (cobrir-lo d'ombra)

♦ skyggja e-m við sólarhita: fer ombra a algú per protegir-lo de la calor

♦ skyggja sér við sólarhita: resguardar-se de la calor posant-se a l'ombra

8. <impersonal>: (dimma) fer fosca (acabar-se el dia)

♦ það fer að skyggja [að]: comença a fer fosca

skyld·fólk <n. -fólks, pl. no hab.>: parents m.pl

skyld·leiki <m. -leika, -leikar>: parentiu m

skyld·menni <n. -mennis, -menni>: parent m

skyldu·námskeið <n.-námskeiðs, -námskeið>: assignatura obligatòria

skyldu·stríð <n. -stríðs, -stríð>: <RELIG JUD> melhèmet miçoà (מִלְחֶמֶת מִצְוָה, מלחמת מצווה)

skilyrðis·laus, -laus, -laust <adj.>:

incondicional

skilyrðis·laust <adv.>:

incondicionalment

skyndihjálpar- <en compostos>:

de primers auxilis

skynding <f. skyndingar, no comptable>:

pressa f

♦ gera e-ð í skyndingu: fer una cosa de pressa 

♦ hlaupa út í skyndingu: sortir precipitadament (o: apressadament) 

skyn·villa <f. -villu, -villur>: 1. <GEN> il·lusió f (percepció errònia, esp. òptica)
	2. (ofskynjun) al·lucinació f (visió totalment imaginària)

skynvillu·lyf <n. -lyfs, -lyf>: droga al·lucinògena

skyn·örvandi, -örvandi, -örvandi: psicodèlic -a, psiquedèlic -a
	neysla á LSD eða öðrum skynörvandi efnum: consum de LSD o d'altres substàncies psicodèliques
	skynörvandi geðlyf: psicofàrmacs psicodèlics

skyn·örvun <f. -örvunar, no comptable>: exaltament m de la consciència

skynörvunar·stefna <f. -stefnu, no comptable>: psicodèlia f, psiquedèlia f, psiquedelisme m 

skynörvunarstefnu·legur, -leg, -legt: psicodèlic -a, psiquedèlic -a
	skynörvunarstefnuleg málaralist: pintura psicodèlica (corrent artístic)
	skynörvunarstefnuleg málverk: pintura psicodèlica (quadre)
	skynörvunarstefnuleg tónlist: música psicodèlica

skynörvunarstefnu·list <f. -listar, -listir>: art psicodèlic

skynsam·legur, -leg, -legt <adj.>:

assenyat -ada, prudent, raonable 

♦ ná skynsamlegri lausn í e-u: : aconseguir una solució assenyada a una cosa

skyn·samur, -söm, -samt <adj.>:

1. (hygginn) prudent, assenyat -ada (que té i obra amb seny)

2. (greindur, vel gefinn) perspicaç, sagaç (intel·ligent)

skyr <n. skyrs, no comptable>: skyr, mena de quark

skyrta <f. skyrtu, skyrtur>: camisa f, camia f (Mall., ekki ritm./no lleng. lit.)

ský <n. skýs, ský>: núvol m, nigul m (Mall.)

skýjaður, skýjuð, skýjað <adj.>: ennuvolat -ada, núvol, ennigulat -ada (Mall.)

skýlu·klútur <m. -klúts, -klútar>: fulard m (pel cap), mocador m de cap

skýr, skýr, skýrt <adj.>:

1. (greinilegur, hljómhreinn) clar -a (ben audible o visible)

2. (auðskilinn) intel·ligible (no confús, no fosc, que s'entén amb facilitat)

3. (glöggur, greindur) perspicaç (intel·ligent, de ment penetrant)

4. (sem hugsar ljóst) lúcid -a (amb la ment clara)

♦ skýr í hugsun: mentalment lúcid

◊ þegar hún var skýr í hugsun: quan tenia el cap clar, en els seus moments de lucidesa

skýringar·setning <f. -setningar, -setningar>: <LING> oració enunciativa (o: afirmativa)

skýr·leiki <m. -leika, no comptable>:

1. (greinileiki) claredat f (audibilitat o visibilitat clara)

2. (ljós hugsun) lucidesa f (claredat mental)

3. (glöggskyggni) perspicàcia f (intel·ligència)

◊ á dögum föður þíns fannst með honum skýrleikur, þekking og speki, lík speki guðanna: en els temps de ton pare, en ell s'hi trobaven la perspicàcia i la intel·ligència i una saviesa idèntica a la saviesa dels déus

◊ ég hefi um þig heyrt, að andi guðanna búi í þér og að skýrleikur, þekking og frábær speki finnist með þér: he sentit a dir que l'esperit dels déus resideix en tu i que es troba en tu perspicàcia, intel·ligència i una saviesa extraordinària

skýrsla <f. skýrslu, skýrslur>:

informe m

♦ birta skýrslu: publicar un informe, aparèixer [publicat] un informe

♦ gefa skýrslu um e-ð: presentar un informe sobre una cosa

♦ gefa e-m skýrslu um e-ð: informar algú d'una cosa, presentar informe a algú sobre una cosa

ský·stólpi <m. -stólpa, -stólpar>:

tornado m, cap m de fibló

ský·strokkur <m. -strokks, -strokkar>:

tornado m, cap m de fibló

ský·strókur <m. -stróks, -strókar>:

tornado m, cap m de fibló

Skýþi <m. Skýþa, Skýþar>:

escita m & f

skýþ·verskur, -versk, -verskt <adj.>:

escític -a

skækja <f. skækju, skækjur> puta f
	skækjan mikla: <RELIG> la Gran Prostituta (antic testament: Babilònia; nou testament: Roma)

skældingur <m. skældings, skældingar>:

poetastre m

skær, skær, skært <adj.>: lluminós -osa, enlluernador -a (llum molt intensa), [molt] brillant
	skært sólarljós: claror enlluernadora

skær·blár, -blá, -blátt <adj.>:

blau (inv.) elèctric -a, de color blau elèctric (color)

skæri <n.pl skæra>: tisores f.pl, estidores f.pl (Mall., ekki ritm./no lleng. lit.)

skögul·tönn <f. -tannar, -tennur>:

(framstandandi tönn úr fíl, rostungi, svíni eða villisvíni) ullal m, escàtil m (Mall., Men.) (de porc, porc senglar, morsa o elefant)

skömm <f. skammar, skammir> vergonya f
	verða til skammar vegna e-s: avergonyir-se d'una cosa

skömmtun <f. skömmtunar, skammtanir. Pl. poc hab.>:

1. (skipting í skammta & framreiðsla matar í skömmtum) repartiment m (distribució de porcions & distribució de menjar en racions)

2. (takmörkun á afhendingu eða sölu) racionament m (de distribució o de venda de menjar, sucre, mantega, benzina, tabac etc.)

skömmtunar·miði <m. -miða, -miðar>:

cupó m de racionament

skömmtunar·seðill <m. -seðils, -seðlar>:

cartilla f de racionament

skömmtunar·skrifstofa <f. -vöru, -vörur>:

conselleria f de proveïments (entitat que dicta le normes de racionament i controla i reparteix les cartilles i els cupons de racionament)

skömmtunar·vara <f. -vöru, -vörur>:

mercaderia racionada (qualsevol producte sotmès a racionament)

sköpunar·gáfa <f. -gáfu, no comptable>:

creativitat f

skötu·selur <m. -sels, -selir>: rap m (peix Lophius piscatorius)

Go to Vincles cap a Islàndia