ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MAJORKAFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

© Macià Riutort i Riutort, 1998

sobrassada <f. sobrassödu, sobrassödur>: (hefðbundin maljorksk svínapylsa) sobrassada f 

soðinn, soðin, soðið: bullit -ida

sofa <sef ~ sofum | svaf ~ sváfum | sofið>:

dormir

◊ ég sofaði ekki neitt í nótt: anit no he dormit gens

♦ fara að sofa: anar-se'n a dormir

♦ sofa af: acabar la son

♦ sofa eins og steinn: <LOC> dormir com un tronc 

♦ sofa fast¹ ~ laust² ~ vært³: tenir un son profund¹, lleuger², plàcid³

♦ sofa fyrir ofan e-n: #1. (í kojunni) dormir damunt algú (a llitera). #2. (á vegghlið, við hliðina á veggnum) dormir a la part de la paret (al costat del llit que dóna a la paret)

♦ sofa hjá e-m: #1. (hafa samfarir) anar-se'n al llit amb algú, dormir amb algú (tenir-hi relacions sexuals). ◊ heldurðu að hún hafi sofið hjá honum?: creus que va dormir amb ell? #2. (sofa á heimili e-s) dormir a ca algú (en el domicili de). ◊ ég sef oft hjá vinum mínum: dormo sovint a cals meus amics

♦ sofa í alla nótt: dormir tota la nit

♦ sofa í átta tíma (o: klukkustundir): dormir vuit hores

♦ sofa úr sér [vímuna]: <LOC> dormir la mona 

♦ sofa við hliðina á e-m: dormir al costat d'algú

◊ það hlýtur hins vegar að vera erfitt að sofa við hliðina á manni / konu sem hrýtur mikið: per contra, ha d'ésser difícil dormir al costat d'un home / d'una dona que ronca molt

♦ sofa yfir sig: quedar-se dormit -ida (no despertar-se quan toca o a temps)

sofanda·háttur <m. -háttar, no comptable>:

1. (syfja) ensopiment m, nyonya f, modorra f (cast., ekki ritm./no lit.) 

2. (slóðaskapur, framkvæmdaleysi) mandra f (apatia, indolència)

sofanda·skapur <m. -skapar, no comptable>:

1. (syfja) ensopiment m, nyonya f, modorra f (cast., ekki ritm./no lit.) 

2. (slóðaskapur, framkvæmdaleysi) mandra f (apatia, indolència)

sofandi <m. sofanda, sofendur>:

dorment m & f

♦ sjö sofendur: <RELIG> #1. els set [sants] dorments. #2. (messa hinna sjö sofenda) festa f dels set dorments (27 de juny)

◊ hellisskúti sofendanna sjö: la cova dels set sants dorments

sofandi, sofandi, sofandi <adj.>:

dormint

♦ hann er sofandi: està dormint 

sofinn, sofin, sofið <adj.>:

dormit -ida

♦ illa sofinn: que ha dormit malament

◊ hann kom illa sofinn til vinnu í dag: avui ha vingut a treballar amb cara d'haver dormit malament

♦ vel sofinn: que ha dormit bé (que ha pogut acabar la son i se sent descansat i amb noves forces)

◊ ég var vel sofin: estava descansada

♦ vera vakinn og sofinn í e-u: <LOC FIG> dedicar-se dia i nit a una cosa, dedicar-se en cos i ànima a una cosa

sofna <sofna ~ sofnum | sofnaði ~ sofnuðum | sofnað>:

1. <GEN> adormir-se

2. (deyja) adormir-se en el Senyor (morir)

sofnast <sofnast | sofnaðist | sofnast. Impersonal amb subjecte lògic en datiu>:

dormir (manera com hom dorm)

♦ mér sofnaðist illa: he dormit malament

♦ mér sofnaðist vel: he dormit bé

◊ nú sofnast Ástríði ekki vel: l'Àstrid ara no dorm pas bé

soga·kvef <n. -kvefs, no comptable>:

<MED> crup espasmòdic, fals crup

soja·baun <f. -baunar, -baunir. Emprat hab. en pl.>:

<CULIN> gra m de soia (emprat hab. en pl.) (llavor[s] de la planta Glycine max)

sojabauna·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de soia

sojabauna·sproti <m. -sprota, -sprotar. Emprat hab. en pl.>:

<CULIN> brot m de soia (emprat hab. en pl.) 

soja·hlaup <n. -hlaups, -hlaup. Pl. no hab.>:

<CULIN> tofu m  (→ tófu)

soja·lesitín <n. -lesitíns, no comptable>:

lecitina f de soia

soja·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>: llet f de soia

soja·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de soia

soja·sósa <f. -sósu, -sósur>: salsa f de soia

sokka·band <n. -bands, -bönd>: lliga f

sokkabanda·belti <n. -beltis, -belti>: lliguer m

sokka·buxur <f.pl -buxna>: pantis m.pl

sokkur <m. sokks, sokkar>: 1. <GEN>mitjó m, calcetí m (Mall.)
		stoppa í sokka: sargir mitjons, sarzir (Mall.) calcetins
		einir sokkar: un parell de mitjons
		tvennir sokkar: dos parells de mitjons
	2. <upphár sokkur, kvensokkur> mitges f.pl, calces f.pl (Mall.)

soldán <m. soldáns, soldánar>:

<HIST> soldà m

soldið <adv.. S'empra davant adjectius>:

una mica, un poc

♦ verða soldið þreyttur: cansar-se una mica

♦ soldið drukkinn: una mica gat

sollið: supí de →  svella ‘inflar-se’

sollinn, sollin, sollið <adj.>:

inflat -ada

♦ sollið fljót: riu ple, riu crescut

sollur <m. solls, no comptable>:

1. <GEN> vida disbauxada (o: dissipada)

♦ vera í sollinum: menar una vida d'excessos, dur una vida dissipada

2. (slæmur félagsskapur) males comapanyies (amistats gens recomanables)

3. (glaumur) avalot m, renouer m (Mall.) (rebombori, soroll fort de gent)

4. (gleðskapur) xivarri m (gatzara, soroll alegre de gent, soroll de festa)

soltið: supí de →  svelta ‘patir fam’

soltinn, soltin, soltið: afamat -ada (famèlic & amb molta de gana)
	ég er soltinn: estic afamat
	ég er soltin: estic afamada

sonar·dóttir <f. -dóttur, -dætur>:

neboda f (filla de germà)

sonar·sonur <m. -sonar, -synir>:

nebot m (fill de germà)

sonnetta <f. sonnettu, sonnettur>: sonet m

sonur <m. sonar, synir>: fill m (mascle)

sopi <m. sopa, sopar>:

glop m, trago m (cast., ekki ritm./no lit.) 

♦ einn sopa í einu: glop a glop

♦ fá sér sopa: <LOC> fer un glop

♦ fá sér sopa af e-u: <LOC> fer un glop de...

♦ þykja e-m sopinn góður: <LOC FIG> a algú li agrada xumar

sopið: supí de →  súpa ‘beure a glops’

soppa <f. soppu, soppur>:

<CULIN> pasta f de fregir

soppur <m. sopps, soppar>:

1. (knöttur) pilota f (per a jugar-hi, no tan grossa com una de futbol)

◊ hann þrífur fast í þig, vefur þig saman í böggul og þeytir þér sem sopp út á víðan vang: t'agafarà amb força, et cabdellarà fins a deixar-te fet una bola i [llavors] et llançarà com una pilota a un ample camp

2. (netkorkur) lleva f, llevató m (flotador de suro de xarxa)

sopp·leikur <m. -leiks, no comptable>:

<HIST ESPORT> joc m de la pilota (d'aquest joc medieval no se'n sap pràcticament res)

◊ þat var nú eitthvert sinn, at hirðin hafði soppleik, ok léku menn með kappi miklu, ok gerðu þeir nú leik til Bósa, en hann tók hart í móti, ok gekk hönd ór liði á einum konungsmanni: un dia es va esdevenir que la hirð o guàrdia personal del rei va jugar al joc de la pilota i els homes hi varen jugar amb gran abrivament i van fer una mala jugada a en Bósi i ell se la va prendre molt malament i li va desllorigar el braç a un dels homes del rei

sora·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (kámugur) llord -a, molt brut -a, esmorcat -ada (Mall.) (sutze, molt embrutat)

2. <FIG> brut -a

sora·silfur <n. -silfurs, no comptable>:

escòria f de plata (Emprat hab. en pl.) 

◊ eldheitir kossar og illt hjarta, það er sem sorasilfur (כֶּסֶף סִיגִים) utan af leirbroti: besades ardents i cor dolent són com escòries de plata recobrint per fora una terrissa trencada

◊ þeir eru allir eins og eir og tin og járn og blý í bræðsluofni, þeir eru orðnir sorasilfur (סִגִים כֶּסֶף): tots ells són com coure i estany i ferro i plom a la fornal; han tornat [com] escòria de plata

sorbitól <n. sorbitóls, no comptable>:

<QUÍM> sorbitol m, E-420 m, <†> glucitol m, <†> sorbita f (CH2OH—(CHOH)4—CH2OH (o:) C6H8(OH)6)

sorbín·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid sòrbic, E-200 m (CH3CH—CHCH—CHCOOH (o:) C6H8O2)

sorfið: supí de →  sverfa ‘llimar’

sorg <f. sorgar, sorgir>:

1. (harmur, hryggð) pena f (pesar, dolor anímic)

♦ baka e-m sorg: causar-li dolor (o: pena) a algú

♦ sorgur bar hann ofurliði: <LOC FIG> la pena el va vèncer

2. (það að syrgja) dol m (pena per un mort)

◊ ég mun breyta sorg (ʔεβlām, אֶבְלָם) þeirra í gleði og hugga þá og gleðja eftir harma (mīγōnām, מִיגוֹנָם) þeirra: canviaré el seu dol en goig, els consolaré i els alegraré després de les seves penes

sorgar- <en compostos>:

fúnebre, de dol

sorgar·athöfn <f. -athafnar, -athafnir>:

cerimònia f fúnebre

♦ halda sorgarathöfn til minningar um andlát e-s (o: í tilefni af andláti e-s): celebrar una cerimònia fúnebre en memòria d'algú

sorgar·ár <n. -árs, -ár>:

1. <RELIG GEN> any m de dol

2. <RELIG JUD> xanà f (שָׁנָה)

sorgar·búningur <m. -búnings, -búningar>: vestit m de dol, roba f de dol
	fara í sorgarbúning: posar-se dol
	ganga í sorgarbúningi: anar de dol
	klæðast í sorgarbúning: dur dol, anar de dol, posar-se dol
	klæðast sorgarbúningi [í heilan mánuð]: posar-se dol [durant un mes sencer]

sorgar·klæði <n. -klæðis, -klæði>:

roba f de dol

sorgar·lag <n. -lags, -lög>:

1. <GEN> tonada f fúnebre

2. (sorgarmars) marxa f fúnebre (composta per músic i interpretada per banda o orquestra, esp. durant un funeral o enterrament)

sorgar·leikur <m. -leiks, -leikir>:

<LITER & FIG> tragèdia f (→ harmleikur)

sorgar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

<LITER> elegia f

sorgar·mars <m. -mars, -marsar>:

<MÚS> marxa f fúnebre

sorgar·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:

1. <RELIG GEN> mes m de dol

2. <RELIG JUD> xeloixim m.pl (שְׁלֹשִׁים)

sorgar·saga <f. -sögu, -sögur>:

història tràgica (o: tràgica història) (GEN & relat de fets luctuosos)

◊ sorgarsaga Maljorkukonunganna: la tràgica història dels reis de Mallorca

♦ þetta er sorgarsaga: <LOC FIG> és un assumpte molt trist

sorgar·svipur <m. -svips, -svipir>:

cara f de circumstàncies

sorgar·vika <f. -viku, -vikur>:

1. <RELIG GEN> setmana f de dol

2. <RELIG JUD> xivà f, xiva f (שִׁבְעָה)

♦ vera í sorgarvikunni: <LOC> estar en xivà

♦ sitja í sorgarvikunni: <LOC> seure en xivà

sorgar·viðbrögð <n.pl -viðbragða>: reacció f de dol

sorg·bitinn, -bitin, -bitið <adj.>:

afligit -ida

◊ sælir eru sorgbitnir, því að þeir munu huggaðir verða: feliços els afligits perquè seran consolats

◊ gefið áfengan drykk þeim, sem kominn er í örþrot (לְאוֹבֵד), og vín þeim, sem sorgbitnir eru: doneu begudes alcohòliques al qui s'ha arruïnat i vi als qui estan afligits

◊ varð fólkið þá mjög sorgbitið: el poble llavors es va entristir molt

◊ hlaut ekki jörðin að nötra af slíku og allir þeir, sem þar búa, að verða sorgbitnir <...>?: a causa d'això, que no tremolarà pas la terra? i que no ploraran tots els seus habitants?

sorg·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (harmrænn) tràgic -a, [molt] dolorós -osa (que causa aflicció o pena)

◊ hann er sorglegur: és patètic (o: fa pena) 

♦ sorglegt afdrif: fi tràgica

♦ það er eitthvað sorglegt við e-ð: <LOC> hi ha alguna cosa de tràgic en X, X no deixa d'ésser tràgic

2. (hryggilegur, ókátur) apesarat -ada, molt trist -a (afligit, mancat d'alegria)

3. (um atburð sem veldur sorg) luctuós -osa (que provoca dol)

sorg·mæddur, -mædd, -mætt <adj.>:

afligit -ida, apenat -ada, aclaparat -ada per la pena

◊ og Samúel sá ekki Sál upp frá því allt til dauðadags, því að Samúel var sorgmæddur út af Sál: i de llavors ençà Samuel ja no va tornar a veure Saül fins al dia de la seva mort, car Samuel sentia una gran tristesa per Saül

sori <m. sora, no comptable>:

1. (botnfall) solatge m (pòsit)

2. (gjall) escòria f (restes en la producció de metall)

3. (óhreinindi) brutícia f, llorderia f, brutor f (Mall.) (gran sutzura, porqueria)

sorp <n. sorps, no comptable>: brossa f, deixalles f.plf.pl, fems m.pl (Mall.)
	endurvinnsla sorps: processament m (o: tractament m) de residus
	endurvinnslustöð fyrir sorp: centre de tractament de residus
	hirða sorp: recollir la brossa

sorp·bíll <m. -bíls, -bílar>:

camió m de les escombraries, camió m de la brossa (Tarr.), camió m del fem (Val.), camió m dels fems (Bal.) 

sorp·blað <n. -blaðs, -blöð>:

diari m sensacionalista, diari groc

sorp·brennsla <f. -brennslu, no comptable>: incineració f d'escombraries

sorpbrennslu·ofn <m. -ofns, -ofnar>: forn incinerador d'escombraries

sorpbrennslu·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: incineradora f d'escombraries

sorp·eyðing <f. -eyðingar, pl. no hab.>: eliminació f d'escombraries

sorpeyðingar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: 1. <GEN> planta f d'eliminació de residus
	2. (sorpbrennslustöð) incineradora f d'escombraries

sorp·fata <f. -fötu, -fötur>: paperera f per a deixalles

sorpflokkunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

recollida selectiva de les escombraries, recollida selectiva de la brossa (Tarr.), recollida selectiva m del fem (Val.), recollida selectiva dels fems (Bal.) 

sorpflokkunar·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

planta f de separació de residus

sorp·gryfja <f. -gryfju, -gryfjur>: abocador m d'escombrarires

sorp·haugur <m. -haugs, -haugar>:

1. (haugur úr sorpi) turó m d'escombraries, muntanya f d'escombraries (gran amuntegament de residus com el que, p.e., es forma a l'abocador d'escombraries situat a l'aire lliure)

2. sorphaugar <m.pl -hauga>: abocador m d'escombraries

sorp·hirða <f. -hirðu, pl. no hab.>:

servei m de recollida i tractament de residus

sorp·hreinsun <f. -hreinsunar, pl. no hab.>:

recollida f de les escombraries, recollida f de la brossa (Tarr.), recollida f del fem (Val.), recollida f dels fems (Bal.) 

sorphreinsunar·bíll <m. -bíls, -bílar>:

camió m de les escombraries, camió m de la brossa (Tarr.), camió m del fem (Val.), camió m dels fems (Bal.) 

sorphreinsunar·maður <m. -manns, -menn>: escombriaire m & f (persona que recull les escombraries)
	sorphreinsunarmenn í Kaupmannahöfn eru í verkfalli: els escombriaires de Copenhaguen fan vaga

sorp·ílát <n. -íláts, -ílát>:

bidó m de les escombraries, bidó m de la brossa (Tarr.), bidó m del fem (Val.), bidó m dels fems (Bal.) 

sorp·renna <f. -rennu, -rennur>: buida-escombraries m (conducte vertical a l'interior de la paret d'una casa que dóna a un contenidor d'escombraries i serveix perquè hom hi pugui llençar les deixalles sense haver de sortir fora de la casa)

sorp·rit <n. -rits, -rit>:

publicació-escombraries f (publicació, p.e., diari groc, de nivell ínfim)

sorp·ræsi <n. -ræsis, -ræsi>: conducte m de la cloaca, canonada f del desguàs (conducte per on les aigües fecals i residuals de la casa van a la claveguera del carrer)

sorp·trog <n. -trogs, -trog>: <HIST> recipient quadrat, de fusta, on hom hi tirava les deixalles de la casa perquè després els animals les mengessin
	kasta úr sorptrogi: buidar la menjadora de les escombraries

sorp·vinnsla <f. -vinnslu, no comptable>: processament m d'escombraries (per a llur reciclatge)

sort <f. sortar, sortir>:

mena f

♦ af verstu sort: de la pitjor mena

sorta <f. sortu, no comptable>:

<MED> melanina f

sortera <sortera ~ sorterum | sorteraði ~ sorteruðum | sorterað ║ e-ð>:

separar una cosa

♦ sortera rusl: separar les escombraries (posar a llocs diferents el paper, les deixalles orgàniques, el vidre etc.)

sorti <m. sorta, sortar>:

1. (myrkur, himinsorti) fosca f, foscor f (tenebres, manca de claror en amagar-se el sol)

2. (dimm ský) negror f (niguls negres de tempesta)

3. (bylur) torb violent (tempesta forta de neu)

4. (þoka) boira espessa (boirada, boixa baixa i atapeïda)

5. <MED> melanosi f

sortna <sortna ~ sortnum | sortnaði ~ sortnuðum | sortnað>:

fer-se fosc -a, obscurir-se

♦ mér sortnaði fyrir augum: <LOC FIG> se'm va ennuvolar la vista

sortu·beri <m. -bera, -berar>:

<BIOL> melanòfor m

sortu·blettur <m. -bletts, -blettir>:

<MED> nevus m pigmentari (fl./pl.: nevus pigmentaris)

sortu·efni <n. -efni, no comptable>:

<MED> melanina f

sortu·fruma <f. -frumu, -frumur>:

<MED> melanòcit m

sortufrumu·blettur <m. -bletts, -blettir>:

<MED> nevus melanocític, nevus melànic

sortu·krabbamein <n. -krabbameins, -krabbamein>:

<MED> melanoma m [maligne]

♦ sortukrabbamein í húð: melanoma maligne a la pell, càncer m de pell, càncer cutani

sortu·lyng <n. -lyngs, pl. no hab.>:

boixerola f (planta Arctostaphylos uva-ursi)

sortulyngs·ber <n. -bers, -ber>:

farinell m, faringola f (fruit de la planta Arctostaphylos uva-ursi) (→ lúsamulningur)

sortu·miga <f. -migu, no comptable>:

<MED> melanúria f

sortu·viður <m. -viðar, -viðir>:

banús m (diversos arbres del gènere Diospyros i, sobretot, fusta que hom n'obté) (→ íbenviður)

sortu·æxli <n. -æxlis, -æxli>:

<MED> melanoma m

sovéskur, sovésk, sovéskt <adj.>:

<HIST> soviètic -a

Sovét·lýðveldi <n. -lýðveldis, -lýðveldi>:

<HIST> república soviètica

♦ Sambandsríki sósíalískra sovétlýðvelda: Unió de Repúbliques Soviètiques Socialistes

Sovét·ríkin <n.pl -ríkjanna>:

<HIST> la Unió Soviètica

sóa <sóa ~ sóum | sóaði ~ sóuðum | sóað ║ e-u>:

malbaratar una cosa, balafiar una cosa, tudar una cosa (Mall.) 

♦ sóa tímanum: perdre el temps [miserablement]

sóda·vatn <n. -vatns, -vötn>:

1. (lindarvatn með kolsýru, náttúrulegt ölkelduvatn) aigua f mineral amb gas (natural, de font)

2. (seltzer vatn, svaladrykkur með gosi í) soda f  (aigua de seltz, sifó)

sódi <m. sóda, no comptable>:

sosa f (Na2CO3·10H2O)

sóða <sóða ~ sóðum | sóðaði ~ sóðuðum | sóðað ║ e-ð út>:

embrutar una cosa, empastifar una cosa, sollar una cosa (Mall.) 

♦ sóða e-u af: <FIG> acabar una cosa de qualsevol manera (enllestir una cosa ràpidament i potinerament)

sóða·fenginn, -fengin, -fengið <adj.>:

brut -a (no tant per haver-se embrutat, sinó per tenir un caràcter i una forma de fer deixats, descurats)

sóða·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (óhreinn) brut -a, sollat -ada (Mall.) (embrutat)

2. (óhreinlegur) porc -a, brut -a, marrà -ana (porc en la forma d'ésser & obscè)

◊ sóðaleg skrif: escrits obscens, escrits porcs

3. (subbulegur) brut -a, matusser -a, desgavellat -ada (deixadot i descurat, esp. en la forma de treballar)

sóða·skapur <m. -skapar, no comptable>:

<GEN & FIG> marraneria f, porqueria f

sóði <m. sóða, sóðar>:

bacó m, bacona f, brutanxo m, brutanxa f (persona bruta, porca)

♦ Sóða-Harry: Harry el Brut

sófa·sett <n. -setts, -sett>:

tresillo m (conjunt de sofà i dues cadires de braços)

sófi <m. sófa, sófar>:

sofà m (fl./pl.: sofàs)

sófl <m. sófls, sóflar>:

1. <GEN> mopa f (→ moppa)

<†> 2. (kústur) escombra f (granera)

Sófókles <m. Sófóklesar, pl. no hab.>:

Sòfocles m (Σοφοκλῆς)

sókn <f. sóknar, -sóknir>:

1. (málsókn) acusació f (escrit o al·legat de la part acusadora o demandant)

◊ sókn og vörn: acusació i defensa

2. (árás) atac m  (a petita escala)

♦ blása til sóknar: tocar a l'atac

♦ vera í sókn: atacar, estar atacant

3. (stórárás) ofensiva m (a gran escala)

4. (kirkjusókn) parròquia f  (circumscripció eclesiàstica)

5. (umsókn) sol·licitud f  (sol·licitació)

6. <MAR> esforç m de pesca  (l'esforç de pesca es calcula multiplicant el nombre de dies passats per un vaixell de pesca en alta mar per la potència de les seves màquines)

sóknar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:

<JUR> part actora, part f demandant

sóknar·barn <n. -barns, -börn>:

parroquià m, parroquiana m (membre de parròquia)

sóknar·fólk <n. -fólks, no comptable>:

feligresia f, parroquians m.pl, feligresos m.pl (conjunt de fidels d'una parròquia)

sóknar·kirkja <f. -kirkju, -kirkjur>:

església f parroquial

sóknar·mannatal <n. -mannatals, -mannatöl>:

cens m parroquial

sóknar·mark <n. -marks, -mörk>:

(í fiskveiðum) quota f per esforç de pesca (límit màxim de pesca a partir del càlcul de l'esforç de pesca d'un vaixell pesquer o d'una flota pesquera)

♦ aflamark eða sóknarmark: quota de captures o quota per esforç de pesca

sóknar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

<RELIG PROTEST> consistori m [parroquial], presbiteri m [parroquial] 

sóknar·prestur <m. -prests, -prestar>:

rector m de parròquia, ecormo m (Mall., ekki ritm./no lit.) (rector de parròquia, tant interí com titular)

Sókrates <m. Sókratesar, pl. no hab.>:

Sòcrates m (Σωκράτης)

sól <f. sólar, sólir>: sol m
	á móti sól: de cara al sol
	dýrka sólina: adorar el sol, retre culte al sol
	geislaróf sólar: espectre m solar
	í skínandi sól: amb sol
	í sólinni: al sol
	kóróna sólar: corona f solar, corona f del sol
	ríki ~ land hinnar rísandi sólar: l'imperi ~ el país del sol ixent (Japó)
	sóknarpunktur sólar: àpex m del sol, àpex solar
	sólin er hnigin: el sol s’ha post, s’és post (Mall.)
	sólin gengur til viðar: el sol es pon
	sólin kemur upp: el sol surt (o: el sol ix)
	sólin sest: el sol es pon
	systir sól og bróðir máni: germà sol, germana lluna
	tilbiðja sólina: venerar el sol
	virkni sólar: activitat f solar, activitat f del sol
	það er sól úti [núna]: [ara] fa sol
		er sól úti eða rignir?: que fa sol o plou?

sóla¹ <sóla ~ sólum | sólaði ~ sóluðum | sólað ║ sig>:

assolellar-se

sóla² <sóla ~ sólum | sólaði ~ sóluðum | sólað ║ e-ð>:

solar una cosa (posar sola a un calçat)

sólar·ár <n. -árs, -ár>:

any m solar

sólar·gangur <m. -gangs, no comptable>:

curs f del sol

sólar·geisli <m. -geisla, -geislar>:

raig m de sol

sólar·hiti <m. -hita, no comptable>:

calor f

◊ “Sólarhiti” frá 1960 eftir franska leikstjórann René Clément: “A ple sol” de 1960 del director de cinema francès René Clément

sólar·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:

costat exposat al sol, costat que dóna al sol

sólar·hringur <m. -hrings, -hringar>:

dia m solar (24 hores)

sólar·hæð <f. -hæðar, pl. no hab.>:

altura f del sol

♦ sólarhæðin yfir sjóndeildarhring: l'altura del sol sobre l'horitzó

sólar·inngeislun <f. -inngeislunar, no comptable>:

radiació f solar (→ sólgeislun)

sólar·kornblóm <n. -kornblóms, -kornblóm>:

blanquinelles f.pl, floravia f, riola f (Mall.) (planta Centaurea solstitialis)

sólar·lag <n. -lags, -lög>:

posta f de sol

sólar·land <n. -lands, -lönd>:

país m amb molt de sol, país ric en sol, país assolellat

♦ fara til sólarlanda í sumarfríinu: viatjar a països assolellats durant les vacances d'estiu

sólarlanda·eyja <f. -eyju, -eyjur>:

illa f de país amb molt de sol, illa assolellada

♦ Maljorka er mjög vinsæl sólarlandaeyja: Mallorca és una illa assolellada molt popular

sólarlanda·ferð <f. -ferðar, -ferðir>:

viatge f a país amb molt de sol, viatge m a país del sud

sólar·ljós <n. -ljóss, no comptable>:

llum f solar, llum f del sol

sólar·lota <f. -lotu, -lotur>:

<ASTRON> cicle m solar

sólar·megin <adv.>:

al costat del sol, a la banda del sol

sólar·musteri <n. -musteris, -musteri>:

temple m del sol

sólar·olía <f. -olíu, -olíur>:

oli m solar

sólar·orka <f. -orku, no comptable>:

energia f solar

sólarorku·ver <n. -vers, -ver>:

central f solar

sólar·rafhlaða <f. -rafhlöðu, -rafhlöður>:

captador m solar, col·lector m solar

sólar·roð <n. -roðs, -roð>:

aurora f, alba f (vermellor del cel a la sortida del sol)

♦ í sólarroð: a trenc d'alba, a sol ixent

sólar·sella <f. -sellu, -sellur>:

cèl·lula f solar, cèl·lula fotovoltaica

sólar·sinnis <adv.>:

en el sentit del curs del sol, seguint el curs del sol (de llevant cap a ponent)

sólar·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:

hora f solar

♦ klukkan 13:23 að sólartíma: les 13:23 hora solar

sólar·uppkoma <f. -uppkomu, pl. no hab.>:

sortida f de sol, eixida f de sol (→ sólarupprás)

sólar·upprás <f. -upprásar, -upprásir>:

sortida f de sol, eixida f de sol

sólar·ylur <m. -yls, (o: -yljar), no comptable>:

escalfor f del sol

sóla·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

<MED> múscul soli, múscul m solear

sól·bað <n. -baðs, -böð>:

bany m de sol

♦ fara í sólbað: anar a prendre un bany de sol

♦ liggja (o: vera) í sólbaði: prendre un bany de sol, assolellar-se, jeure al sol

sólbaðs·stofa <f. -stofu, -stofur>:

solàrium m (establiment de bronzejament artificial)

sól·baugur <m. -baugs, -baugar>:

<ASTRON> eclíptica f

sól·bekkur <m. -bekks (o: -bekkjar), -bekkir>:

ampit m (de finestra)

sól·ber <n. -bers, -ber>:

grosella negra, riba negra, cassís m (fl./pl.: cassissos) (baia de la planta Ribes nigrum)

sólberja·líkjör <m. -líkjörs, no comptable>:

[licor m de] cassís m 

sólberja·runni <m. -runna, -runnar>:

riber negre, groseller negre, cassisser m (planta Ribes nigrum)

sól·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:

clar -a i assolellat -ada

sól·blettur <m. -bletts, -blettir>:

<ASTRON> taca f solar

sól·blóm <n. -blóms, -blóm>:

gira-sol m (planta Helianthus annuus)

sólblóma·fræ <n. -fræs, -fræ>:

llavor f de gira-sol, pipa f [de gira-sol]

sólblóma·olía <f. -olíu, -olíur>:

oli m de gira-sol

sól·blossi <m. -blossa, -blossar>:

<ASTRON> erupció f solar

sól·borri <m. -borra, -borrar>:

mirallet m, peix sol m (peix Lepomis gibbosus)

sól·bráð <f. -bráðar, no comptable>:

desglaç m pel sol (fosa de la neu i el glaç en dies de molt de sol)

sól·brenna <-brenn ~ -brennum | -brann ~ -brunnum | -brunnið>:

cremar-se la pell pel sol (fer-se una cremada o cremades a la pell a conseqüència d'una exposició massa perllongada als raigs del sol)

♦ ég sólbrann á nefinu og húðin flagnar nú [af]: el sol m'ha cremat el nas i ara s'està pelant

sól·brenndur, -brennd, -brennt <adj.>:

1. <GEN> cremat -ada pel sol (amb la pell molt vermella i adolorida per exposició exagerada al sol)

2. (með sólbrúnku) colrat -ada pel sol, bronzejat -ada  (amb la pell ennegrida per exposició al sol)

sól·broddur <m. -brodds, -broddar>:

1. coralet m del Japó  (planta Berberis thunbergii)

2. <ASTRON> espícula f solar

sól·bruni <m. -bruna, -brunar. Pl. poc hab.>:

<MED> cremada f del sol

sól·brunninn, -brunnin, -brunnið <adj.>:

1. <GEN> cremat -ada pel sol

♦ sólbrunninn á nefinu: amb el nas cremat [i pelant-se] pel sol

2. (sviðinn af sól) cremat -ada pel sol, abrusat -ada pel sol  (ablamat, eixarreït pel sol)

♦ sólbrunninn jarðvegur: terra eixarreïda, terra abrusada

sól·brúnka <f. -brúnku, no comptable>:

bronzejat m [natural]

♦ → gervibrúnka “bronzejat artificial”

sól·brúnn, -brún, -brúnt <adj.>:

1. <GEN> bronzejat -ada

2. (vegna þess að vinna úti í sól) colrat -ada pel sol, morè -ena  (a força de treballar al sol)

sóldaggar·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] droseràcies f.pl

sóldala·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

herba f de Sant Benet, flor f de Sant Benet (planta Geum urbanum)

sól·dýrkun <f. -dýrkunar, no comptable>:

1. <HIST RELIG> culte m al sol

2. <FIG HUMOR> adoració f del sol, idolatria f del sol (desig de sol per part dels estiuejants)

sól·dýrkandi <m. -dýrkanda, -dýrkendur>:

<FIG HUMOR> adorador m del sol, adoradora f del sol, idòlatra m & f del sol (persona delerosa de sol, dit esp. dels estiuejants)

sól·dögg <f. -daggar, -daggir>:

dròsera f [comuna], resplendor f de la nit, herba f de la gota (planta Drosera rotundifolia)

sól·ey <f. -eyjar, -eyjar>:

1. <BOT> ranuncle m

2. (brennisóley) botonet m d'or  (planta Ranunculus acris)

sóleyja·ætt <f. -ættar, no comptable>:

<BOT> [família f de les] ranunculàcies f.pl

sól·fagur, -fögur, -fagurt <adj.>:

bell -a com un raig de sol

sól·far <n. -fars, no comptable>:

1. <GEN> curs m del sol (recorregut del sol en el cel al llarg del dia & al llarg de l'any)

2. (sólskin) sol m  (claror i escalfor del sol en dies sense núvols)

3. (sólskip) nau f solar  (vehicle)

sól·firð <f. -firðar, -firðir>:

afeli m

sól·fífill <m. -fífils, -fíflar>:

gira-sol m (planta Helianthus annuus)

sól·flúra <f. -flúru, -flúrur>:

llenguado m, palaí m (fl./pl.: palaïns) (peix Solea solea syn. Solea vulgaris vulgaris syn. Pleuronectes solea)

sól·fylgja <f. -fylgju, -fylgjur>:

1. herba f de Sant Benet, flor f de Sant Benet (planta Geum urbanum) (→ sóldalafífill)

2. gèum m de riera  (planta Geum rivale) (→ fjalldalafífill)

3. garlanda f [comuna]  (planta Vicia cracca) (→ umfeðmingsgras)

sól·geislun <f. -geislunar, no comptable>:

radiació f solar

sólginn, sólgin, sólgið <adj.>:

àvid -a, cobejós -osa

♦ sólginn í e-ð: àvid d'una cosa, delerós d'una cosa

◊ öreigi verður sá, er sólginn er í skemmtanir, sá sem sólginn er í vín og olíu, verður ekki ríkur: el qui és àvid de plaers i diversions, serà un indigent; el qui és àvid de vi i d'oli perfumat, mai no s'enriquirà

◊ hann á ekki að vera sjálfbirgingur, ekki bráður, ekki drykkfelldur, ekki ofsafenginn, ekki sólginn í ljótan gróða: que no sigui ni presumptuós, ni colèric, ni donat al vi, ni violent, ni àvid de guanys deshonestos

sól·gleraugu <n.pl -gleraugna>:

ulleres f.pl de sol

sól·gos <n. -goss, -gos>:

<ASTRON> erupció f solar

sól·hlaða <f. -hlöðu, -hlöður>:

captador m solar, col·lector m solar

sól·hlíf <f. -hlífar, -hlífar>:

ombrel·la f, para-sol m (tant la petita, semblant a un paraigua, com la grossa, de platja o terrassa)

sólhlífar·skermill <n. -skermils, -skermlar>:

apagallums m (bolet Macrolepiota procera)

sólhlífar·skermla <f. -skermlu, -skermlur>:

apagallums m (bolet Macrolepiota procera)

sólhorfs·lota <f. -lotu, -lotur>:

<ASTRON> període sinòdic

sólhorfs·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:

<ASTRON> mes sinòdic

sól·hringur <m. -hrings, -hringar (o: -hringir)>:

halo m solar (→ rosabaugur)

sól·hvolf <n. -hvolfs, no comptable>:

heliosfera f (→ sólvindshvolf)

sól·hvörf <n.pl -hvarfa>:

solstici m

sóli <m. sóla sólar>:

sola f (de calçat)

sól·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

sistema m solar

sól·koli <m. -kola, -kolar>:

1. llenguado m, palaí m (fl./pl.: palaïns) (peix Solea solea syn. Solea vulgaris vulgaris syn. Pleuronectes solea) (→ sólflúra)

2. micròstom m, llenguado m llimona, palaia f llimona, palaia groga (peix Pleuronectes kitt syn. Microstomus kitt) (→ þykkvalúra)

sól·konungur <m. -konungs, no comptable>:

<HIST> el Rei Sol (Lluís XIV de França)

sól·kóróna <f. -kórónu, -kórónur>:

<ASTRON> corona f solar

sól·krem <n. -krems, -krem>:

crema f solar, llet f solar

sól·kringla <f. -kringlu, -kringlur>:

disc m solar

sól·kyndill <m. -kyndils, -kyndlar>:

<ASTRON> fàcula f solar

sól·myrkvi <m. -myrkva, -myrkvar>:

eclipsi m de sol, eclipsi m solar

sól·nánd <f. -nándar, -nándir>:

periheli m

sól·olía <f. -olíu, -olíur>:

variant de → sólarolía ‘oli solar’

sóló <n. sólós, sóló>:

1. <MÚS> solo m

2. <FIG> en solitari

sól·rafall <m. -rafals, -rafalar>:

panell m solar

sól·ris <n. -riss, -ris>:

sortida f de sol, eixida f de sol (→ sólupprás)

sól·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

assolellat -ada, amb molt de sol

sól·roð <n. -roðs, -roð>:

variant de → sólarroð ‘aurora’

♦ í sólroð: a trenc d'alba, a sol ixent

sólroða·blóm <n. -blóms, -blóm>:

medinilla f (planta Medinilla magnifica)

sól·rós <f. -rósar, -rósir>:

estepa f  (qualsevol planta del gènere Cistus)

♦ svört sólrós*: estepa negra (Cat., Val.), estepa llimonenca (Mall.), estepa morisca (Mall.), estèpera negra (Men.), estepa mosquera (Ross.), estepa borrera (Cat.), mòdega f (Cat. = Emp.), ajoca-sapes m (Val.)  (planta Cistus monspeliensis)

sólrósar·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] cistàcies f.pl

sólrósa·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] cistàcies f.pl

sól·selja <f. -selju, -seljur>:

anet m, fonoll m pudent  (planta Anethum graveolens)

sól·setur <n. -seturs, -setur>:

posta f de sol

sól·skin <n. -skins, no comptable>:

1. <GEN> claror f del sol

2. (sólfar) sol m, solell m (Mall., Eiv.) (escalfor i claror [directes] del sol & temps càlid i sense núvols)

♦ í sólskininu: al sol

♦ snjókoma á morgnana og sólskin á kvöldin: nevada els matins i sol els vespres

♦ það er sólskin: fa sol (expressió més formal que no pas það er → sól úti)

sólskins·dagur <m. -dags, -dagar>:

dia m de sol, dia assolellat

sólskins·skap <n. -skaps, no comptable>:

Mot emprat en la locució:

♦ vera í sólskinsskapi: <LOC FIG> estar enriolat -ada, estar d'un humor radiant, estar exultant

sól·skífa <f. -skífu, -skífur>:

1. <GEN> disc m solar

2. (sólúr) rellotge m de sol (rellotge de pedra per a mesurar l'hora)

sól·skríkja <f. -skríkju, -skríkjur>:

sit blanc (mascle de l'ocell Plectrophenax nivalis amb el plomatge d'estiu) (→ snjótittlingur)

sól·sproti <m. -sprota, -sprotar>:

<HIST> gnòmon m

sól·stingur <m. -stings, -stingir>:

<MED> insolació f, siriasi f, cop m de sol

♦ vera með sólsting: tenir una insolació

sól·stormur <m. -storms, -stormar>:

<ASTRON> tempesta f solar

sól·stóll <f. -stóls, -stólar>:

tumbona f

sól·strókur <m. -stróks, -strókar>:

<ASTRON> protuberància f solar

sól·stuðull <m. -stuðuls, -stuðular>:

<ASTRON> constant f solar

sól·stunga <f. -stungu, -stungur>:

<MED> insolació f, siriasi f, cop m de sol (→ sólstingur)

sól·stöður <f.pl -staða>:

solstici m

sól·sveifla <f. -sveiflu, -sveiflu>:

<ASTRON> cicle m solar, cicle m undecennal

sól·sæll, -sæl, -sælt <adj.>:

assolellat -ada, amb molt de sol

sól·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:

hora f solar

♦ klukkan 13:23 að sönnum sóltíma: les 13:23 hora solar

sól·tjald <n. -tjalds, -tjöld>:

envelat m, vela f, tendal m, marquesina f, toldo m (cast.; ekki ritm./no lit.)

sólund <n. sólunds, no comptable>:

dissipació f, dilapidació f

sólunda <sólunda ~ sólundum | sólundaði ~ sólunduðum | sólundað ║ e-u>:

dissipar una cosa (balafiar, tudar) (mot més formal que no pas → sóa)

♦ sólunda fé: malgastar diners, dilapidar diners

♦ sólunda öllum eigum sínum: dissipar tots els seus béns, balafiar tota la seva fortuna

◊ dýrmætur fjársjóður og olía er í heimkynnum hins vitra, en heimskur maður sólundar því: a la casa del savi hi ha un tresor preciós i oli; però el neci els dilapida

sól·úr <n. -úrs, -úr>:

<HIST> rellotge m de sol

sól·varnarkrem <n. -varnarkrems, -varnarkrem>:

crema after-sun (o: aftersun) f, crema f solar (o: antisolar), protecció f solar

sólvinds·hvolf <n. -hvolfs, no comptable>:

heliosfera f

sólvinds·hvörf <n.pl -hvarfa>:

heliopausa f

sólvinds·mörk <n.pl -marka>:

heliopausa f (→ sólvindshvörf)

sól·vindur <m. -vinds, no comptable>:

vent m solar

sól·virkni <f. -virkni, no comptable>:

<ASTRON> activitat f solar, activitat f del sol

sól·þak <n. -þaks, -þök>:

<AUTOM> sostre m solar

sól·þurrkaður, -þurrkuð, -þurrkað <adj.>:

assecat -ada al sol

♦ sólþurrkaðar fíkjur: <CULIN> figues seques

sóma <sómi ~ sómum | sómdi ~ sómdum | sómt ║ sér>:

adir-se, escaure's <LIT> tànyer-se

◊ þér konur, verið undirgefnar mönnum yðar, eins og sómir þeim, er Drottni heyra til: vosaltres, dones, sigueu submises als vostres marits tal i com s'adiu a les que pertanyen al Senyor

◊ ...heldur með góðum verkum, eins og sómir konum, er Guð vilja dýrka: ...sinó amb bones obres, com escau a dones que fan professió de servir Déu

◊ ...eins og konunglegu örlæti sómir: ...com escau a la generositat d'un rei

♦ það sómir þér ekki: això és impropi de tu, això no t'escau pas, això no fa per tu, això no s'adiu amb tu

♦ láta sér það sóma að <+ inf.>: no avergonyir-se pas de <+ inf.> 

♦ sóma sér vel: ésser adient, pertocar

♦ það sómir sér vel: això fa bon efecte, això és propi, això s'adiu força

sóma·fólk <n. -fólks, no comptable>:

gent f decent (o: respectable; o: de bé)

sóma·kær, -kær, -kært <adj.>:

gelós -osa de la seva honra

♦ vera sómakær um e-ð: estar gelós de l'honor de...

◊ nú mun ég snúa við högum Jakobs og miskunna mig yfir allan Ísraelslýð og vera sómakær um mitt heilaga nafn: ara tornaré a afavorir Jacob, i em compatiré de tot el poble d'Israel i vetllaré per l'honor del meu sant nom

Sómali <m. Sómala, Sómalar>:

somali m & f

Sómalía <f. Sómalíu, no comptable>:

Somàlia f

sómalíska <f. sómalísku, no comptable>:

somali m (llengua somali)

sómalískur, sómalísk, sómalískt <adj.>:

somali (et./sg.: inv.; fl./pl. m & f: somalis)

sóma·maður <m. -manns, -menn>:

home m decent (o: respectable; o: de bé)

sóma·samlega <adv.>:

1. (viðhlítandi, með velsæmi) decorosament, decentment, com cal (dignament, amb dignitat, d'una manera adequada o apropiada)

◊ framgöngum sómasamlega eins og á degi, ekki í ofáti né ofdrykkju, ekki í saurlífi né svalli, ekki í þrætu né öfund: comportem-nos decorosament, com cal fer-ho a ple dia, no pas en grans tiberis ni en grans beverris, ni en luxúries ni en desenfrens, ni en disputes ni en enveges

◊ en allt fari sómasamlega fram og með reglu:: però que tot es faci decorosament i amb ordre

2. (með sóma) de manera honorable, amb honestedat (amb honra)

sóma·samlegur, -samleg, -samlegt <adj.>:

1. (viðhlítandi) convenient, decent, com cal (socialment adequat o apropiat, decorós, adient)

2. (virðulegur) honest -a (honorable)

3. (sæmilegur, smánarlaus) honrós -a (no indigne)

♦ sómasamlegur aðbúnaður: condicions honroses

4. (húsnæði, laun) digne -a (local, sou)

♦ sómasamleg húsakynni: un habitatge digne

♦ sómasamleg laun: un sou digne, un sou raonable

sóma·tilfinning <f. -tilfinningar, -tilfinningar>:

1. sentit m de l'honra (punt d'honor, sentit de l'honor)

2. sentit m del decòrum (sentit de la decència)

sómi <m. sóma, no comptable>:

1. <GEN> honra f, honor m,f

◊ Guð þeirra er maginn, þeim þykir sómi að skömminni og þeir hafa hugann á jarðneskum munum: llur déu és el ventre, i posen la seva honra en [tot] allò que fa llur vergonya. Tot el que aprecien són coses terrenals

◊ ofurlítill aulaskapur er þyngri á metunum heldur en viska, heldur en sómi: una ximpleria insignificant pesa més que no [tota] la saviesa i l'honra

♦ e-m er sómi að e-u: una cosa fa honor a algú

♦ e-ð er öllum að sóma: una cosa és un honor per a tots, una cosa fa honor a tots

♦ það er allt í sómanum [hjá e-m]: tot [li] va de la millor manera [a algú], tot és a lloc i tot va bé, tot va com toca anar

◊ það er allt í sómanum í Írak: a l'Iraq tot va bé

♦ það er allt í sómanum hingað til: per ara (o: fins ara) tot va bé

♦ sjá sóma sinn í [því] að <+ inf.>: considerar una qüestió d'honor (o: dignitat) <+ inf.> 

♦ sýna e-m sóma: honrar algú, honorar algú 

♦ vera e-m sóma að <+ inf.>: honrar algú (o: honorar algú; o: dir molt a favor d'algú) el fet de <+ inf.> 

◊ það er manni sómi að halda sér frá þrætu, en hver afglapinn ygglir sig: honra un home mantenir-se allunyat de disputes, però el ximple s'hi embolica

♦ það er þér til lítils sóma: això no t'honra gaire, això no et fa honor, això et desmereix [a tu]

2. (virðuleiki) decència f (decòrum, dignitat & honestedat)

♦ hegða sér með sóma: comportar-se decentment, comportar-se honrosament

◊ þannig hegðið þér yður með sóma gagnvart þeim, sem fyrir utan eru, og eruð upp á engan komnir: així, comporteu-vos honestament (o: decorosament) amb els de fora i no caldrà que depengueu de ningú

sónata <f. sónötu, sónötur>:

<MÚS> sonata f (composició musical)

◊ ‘sónata fyrir fiðlu og píanó í f-moll’ eftir Prokofiev: ‘Sonata per a violí i piano en fa menor’ de Prokofiev

sónn <m. sóns, sónar>:

1. <GEN> so continuat

2. (í síma) to m de marcatge (en despenjar el telèfon)

3. (væl) gemecs m.pl [continuats] (queixes, ploralletes)

sóp <m. sóps, sópar>:

1. (það sem sópað er) escombrall m, agranadures f.pl (Lleida, Tort., Val., Bal.)  (allò que s'ha agranat)

2. (það að sópa) escombrada f, agranada f (Lleida, Tort., Val., Bal.)  (acte d'agranar)

sópa <sópa ~ sópum | sópaði ~ sópuðum | sópað>:

escombrar, agranar (Lleida, Tort., Val., Bal.) 

♦ sópa e-u: escombrar una cosa, agranar una cosa (cosa agranada = brutor llevada) 

◊ sópa ruslinu af gólfinu: escombrar les deixalles del terra

♦ sópa e-ð: escombrar una cosa, agranar una cosa (cosa agranada = superfície netejada) 

◊ sópa gólfið: escombrar el terra, agranar el trispol (Bal.) 

♦ sópa e-u burt: <FIG> escombrar una cosa, endur-se'n una cosa d'una volada, arregussar una cosa (Mall.) 

◊ Ike sópaði burt heilu íbúðahverfunum: l'[huracà] Ike ha escombrat àrees residencials senceres

♦ sópa e-u ~ e-m út: <FIG> escombrar una cosa ~ algú, fer fora una cosa ~ algú

◊ Roma sópaði Real út úr Meistaradeildinni: el Roma va escombrar el Reial Madrid fora de la Lliga de Campions

♦ sópa e-u saman: amuntegar una cosa recollint-la o escombrant-la amb una escombra, fer un caramull de la brutor agranant-la amb la granera (Lleida, Tort., Val., Bal.) 

♦ láta greipar sópa um e-ð: <LOC FIG> deixar una cosa neta i pelada (saquejar-la, rampinyar-ne o arrambar-ne tot el que un pot)

◊ innbrotsþjófarnir létu greipar sópa um húsið: els lladres no van deixar ni els escuradents a la casa, els lladres van deixar la casa neta i pelada

♦ það sópar að e-m: <LOC FIG> algú fa una magnífica impressió (o: una impressió imponent) (p.e., en una reunió social, allà on va, en allò que fa etc.)

♦ ekki sópa neinu undir teppi: <LOC FIG> no fer com l'estruç i ficar el cap dins un forat (no fer com si els problemes o les dificultats no existissin sinó encarar-s'hi)

sópari <m. sópara, sóparar>:

escombraire m & f, escombrador m, escombradora f, agranador m, agranadora f (Lleida, Tort., Val., Bal.) 

sópur <m. sóps, sópar>:

1. (kústur) escombra f, granera f (Lleida, Tort., Val., Bal.)  (utensili per agranar)

2. (sóparavél, vélsópur) màquina f d'escombrar, escombradora f, màquina f d'agranar, agranadora f (Lleida, Tort., Val., Bal.)  (utensili per agranar grans superfícies, amb motor)

3. (vöndur) verga f (vara)

sópran <m. sóprans, sópranar>:

1. (rödd) soprano m (veu)

2. (sópransöngvari) soprano m & f (cantant amb veu de soprano)

sópran·söngkona <f. -söngkonu, -söngkonur>:

soprano f (cantant)

sópran·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:

soprano m & f (cantant)

sór:

1ª i 3ª pers. sg. pret. ind. de → sverja “jurar”

sórum:

1ª pers. pl. pret. ind. de → sverja “jurar”

sósa <f. sósu, sósur>:

<CULIN> salsa f 

sósíal·demókrati <m. -demókrata, -demókratar>:

socialdemòcrata m & f (→ jafnaðarmaður)

sósíaliskur, sósíalisk, sósíaliskt <adj.>:

socialista

sósíalismi <m. sósíalisma, no comptable>:

socialisme m

sósíalista·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

partit m socialista

sósíalisti <m. sósíalista, sósíalistar>:

socialista m & f

sósíalískur, sósíalísk, sósíalískt <adj.>:

socialista

sósíal·realismi <m. -realisma, no comptable>:

realisme m socialista

sósu·kanna <f. -könnu, -könnur>:

salsera f (→ sósuskál)

sósu·skál <f. -skálar, -skálar>:

salsera f

sót <n. sóts, no comptable>:

sutja f, sutge m, estalzim m

sótari <m. sótara, sótarar>:

escura-xemeneies m & f

sót·hæna <f. -hænu, -hænur>:

fotja f (ocell Fulica atra)

sótt·heitur, -heit, -heitt <adj.>:

febril, febrós -osa (amb febre & propi de la febre)

♦ með sóttheit augu: amb ulls febrosos

sótt·hiti <m. -hita, no comptable>:

1. <GEN> febre f, <FAM> temperatura f (Mall.) 

♦ lyf til að lækka sótthita: antifebril m, febrífug m, antipirètic m (medicament per abaixar la febre)

2. (sótthitaástand) pirèxia f (condició o estat febril)

sótt·hreinsa <-hreinsa ~ -hreinsum | -hreinsaði ~ -hreinsuðum | -hreinsað ║ e-ð ~ e-n>:

desinfectar una cosa ~ algú

sótt·hreinsaður, -hreinsuð, -hreinsað <adj.>:

desinfectat -ada

sótt·hreinsandi, -hreinsandi, -hreinsandi <adj.>:

1. <GEN> desinfectant

♦ sótthreinsandi lögur: líquid desinfectant

2. <MED> antisèptic -a (desinfectant d'ús mèdic)

sótthreinsi·efni <n. -efnis, -efni>:

1. <GEN> desinfectant m

2. (til að hreinsa sár, særi o.s.fr.) antisèptic m (desinfectant d'ús mèdic)

sótt·hreinsun <f. -hreinsunar, -hreinsanir. Pl. no hab.>:

desinfecció f

sótthreinsunar·efni <n. -efnis, -efni>:

variant de → sótthreinsiefni ‘desinfectant; antisèptic’

sótt·kví <f. -kvíar, -kvíar>:

<MED> quarantena f

♦ setja e-ð ~ e-n í sóttkví: posar una cosa ~ algú en quarantena

♦ vera í sóttkví: estar en quarantena

sóttvarnar·tré <n. -trés, -tré>:

eucaliptus m [blau], febrer m, arbre m de la salut (arbre Eucalyptus globulus)

Go to Vincles cap a Islàndia