ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKAFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

© Macià Riutort i Riutort, 1998

staðal·ímynd <f. -ímyndar, -ímyndir>: estereotip m

staðar·atviksliður <m. -atviksliðar (o: -atviksliðs) -atviksliðir>:

<GRAM> complement m circumstancial de lloc

staðar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:

<GRAM> adverbi m de lloc

staðar·fall <n. -falls, -föll>:

<GRAM> locatiu m

staðar·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> proposició f adverbial de lloc, oració f circumstancial de lloc

staðar·tími <m. -tíma, no comptable>:

hora f local

stað·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

[d'abast] local

stað·deyfing <f. -deyfingar, no comptable>: anestèsia f local

staðfast·legur, -leg, -legt: perseverant

stað·fastur, -föst, -fast <adj.>:

[absolutament] ferm -a, sòlid -a (determinació, voluntat, coratge etc.)

◊ von vor um yður er staðföst (βεβαία): l'esperança que tenim respecte a vosaltres és ferma (→ óhagganlegur)

stað·festa <-festi ~ -festum | -festi ~ -festum | -fest ║ e-ð>:

1. <GEN> confirmar una cosa

♦ staðfesta móttöku: acusar recepció, acusar rebut (cast., ekki ritm./no lit.) 

♦ staðfesta pöntun: confirmar una comanda

♦ staðfesta ráð sitt: <LOC FIG> posar seny (casar-se i dur una vida ordenada)

2. (fullgilda) ratificar una cosa (donar a quelcom plena i definitiva validesa)

3. (votta) certificar una cosa (donar fe de quelcom)

4. (ljósrit) compulsar una cosa (fotocòpia)

5. (önnur skjöl, af skjalaritara) autenticar una cosa (document, esp. per part de notari)

stað·festur, -fest, -fest: 1. <GEN> confirmat -ada
	2. autenticat -ada, compulsat -ada (còpia, fotocòpia)

stað-greiðsla <f. -greiðslu, -greiðslur>: [pagament m al] comptat m (o: en metàl·lic)
	aðeins gegn staðgreiðslu: només al comptat
	staðgreiðsla af e-u: pagament en metàl·lic de...

stað-greiddur, -greidd, -greitt: pagat -ada al comptat

staðlaður, stöðluð, staðlað <adj.>:

estandarditzat -ada

staðlandi, staðlandi, staðlandi <adj.>:

normatiu -iva, estandarditzador -a

staðnaður, stöðnuð, staðnað: <GEN & FIG> estancat -ada

stað·reynd <f. -reyndar, -reyndir>: fet m
	horfast í augu við staðreyndir: afrontar els fets
	sögulegar staðreyndir: fets històrics

stað-setja: instal.lar, col.locar

staður <m. staðar, staðir>:

1. (pláss, blettur, svæði) lloc m (indret)

◊ e-ð er á tilteknum stað: una cosa és a algun lloc concret

♦ alls staðar: a tot arreu, pertot arreu

♦ annars staðar: a algun altre lloc, a alguna altra banda, enjondre

♦ annars staðar frá: de qualsevol altra banda, de qualsevol altre lloc

♦ á réttum stað: en el lloc indicat, en el lloc correcte

♦ einhvers staðar: a alguna banda, a un lloc o altre, ontocom

♦ einhvers staðar á Englandi: en algun indret d'Anglaterra

♦ ekki neins staðar: enlloc, a cap banda

♦ nokkurs staðar: a alguna banda, a un lloc o altre, ontocom

♦ sums staðar: [per] aquí i [per] allà, ça i lla

♦ eiga sér stað: <LOC = viðgangast, koma fyrir> tenir lloc (fer-se, esdevenir-se)

♦ finna (o: færa) e-u stað: <LOC> trobar arguments en favor de, argüir en favor de

♦ fyrst í stað: d'entrada, en primer lloc

♦ færa e-ð úr stað: moure una cosa de lloc

♦ færa sig úr stað: moure's de lloc, bellugar-se

♦ í alla staði: en tots els aspectes

♦ í annan stað: d'altra banda

♦ í stað e-s: en lloc d'algú

♦ koma í stað e-s: assistir-hi en lloc d'algú, venir-hi en lloc d'algú

♦ í staðinn fyrir e-ð: en lloc de, en comptes de

♦ standa í stað: <LOC FIG> no fer progressos, estar empantanegat -ada, estar encallat -ada

♦ tiltaka stað og stund: fixar el dia i el lloc

♦ vera á staðnum: ésser-hi

◊ hann er á staðnum: és aquí, hi és, ha vingut

♦ vera til staðar: <LOC = vera viðstaddur> ésser-hi present

♦ það kemur í sama stað niður: <LOC FIG> [tot plegat] és el mateix (el resultat final no variarà segons que ho fem d'una manera o de l'altra)

♦ þegar í stað: immediatament, ara mateix

♦ þess sér hvergi stað: <LOC FIG> no se'n pot veure cap rastre ni senyal enlloc, no en queda cap traça enlloc

2. (kirkjustaður, prestssetur) parròquia f (indret on hi ha ecònom o rector)

♦ halda stað: ésser el rector o l'ecònom d'un indret

3. <HIST> benefici m [eclesiàstic] (mas, sovint petit, la renda produïda pel qual es lliurava totalment o parcialment a l'església)

<†> 4. (borg, bær) ciutat f, vila f (baix-alemanyisme)

stað·vindur <m. -vinds, -vindar>:

<METEO> vent alisi (emprat hab. en pl.) 

staf·laukur <m. -lauks, -laukar>:

all linear, all tibat, all dreçat, all dret, all rígid (planta Allium lineare syn. Allium strictum) (→ þráðlaukur)

stafn·lé <m. -lés (o: -ljár), -léar>:

<HIST> garfi m d'abordatge

staf·róf <n. -rófs, -róf>:

alfabet m, abecedari m

stafrófs·röð <f. -raðar, no comptable>:

ordre alfabètic

♦ í stafrófsröð: per ordre alfabètic, alfabèticament

♦ raða í stafrófsröð: posar per ordre alfabètic, ordenar alfabèticament

staf-rænn, -ræn, -rænt: digital
	stafræn undirskrift: signatura digital
	stafrænt sjónvarp: televisió digital
	stafrænt jarðsjónvarp: televisió digital terrestre

stak·bláæð <f. -bláæðar, -bláæðar>: <MED> vena àziga

standa: estar-se, estar dret (Mall.)
	við stöndum þetta af okkur: <LOC> ens en sortirem

stand·pína <f. -pínu, -pínur>:

erecció f (de membre viril)

stans!: 1. alto!
	2. stop! (grafia antiquada: stanz!)

stansa: 1. aturar-se
	hvað lengi stansar skipið / bíllinn / lestin? Quin temps es queda el vaixell / l’autobús 7 el tren?
	2. stansa eitthvað: aturar

star·blinda <f. -blindu, pl. no hab.>:

<MED> cataracta f

starf·samur, -söm, -samt: actiu, diligent, treballador, fener
	Sturlaugs saga starfsama: <LITER> Història d'Sturlaug el fener

starfs·fræðsla <f. -fræðslu, pl. no hab.>:

orientació f professional

starfsfræðslu·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>: comitè m de formació professional, comitè m d'educació professional
	Starfsfræðslunefnd fiskvinnslunnar: Junta Educativa de la Indústria Pesquera

starfs·lið <n. -liðs, pl. no hab.>:

personal m (treballadors d'empresa) 

starfsmanna·leiga <f. -leigu, -leigur>:

agència f de treball temporal, ATT f, empresa f de treball temporal, ETT f

♦ Landssamtök starfsmannaleiga: Confederació Nacional d'Empreses de Treball Temporal

staup <n. staups, staup>: got m de whiskey (got petit per beure-hi aiguardent i, esp. whiskey)

staut <n. stauts, pl. no hab.>:

1. (í lestri & vandræði, örðugleiki) dificultat f (forma de llegir a poc a poc i amb dificultats, arrossegant els sons & problema, destret) 

♦ lenda í staut með e-ð: acabar en dificultats (o: en un malpàs) amb una cosa

2. (örðug ganga) marxa lenta i dificultosa (caminada amb dificultat) 

stauta <stauta ~ stautum | stautaði ~ stautuðum | stautað>:

1. <GEN> llegir amb dificultats i esforç

♦ stauta sig [í] gegnum textann upphátt: anar llegint el text en veu forta i amb esforç

2. (staulast) caminar lentament i dificultosament (anar amb dificultat i esforç) 

♦ stauta til e-s: avançar lentament i dificultosament cap algú

3. (steyta) esclafar (dins el morter) 

♦ stauta pipar: esclafar grans de pebre dins el morter

stautur <m. stauts, stautar>:

mà f de morter

staut·læs, -læs, -læst <adj>: que sap llegir amb dificultats, que llegeix però amb esforç
	ég varð stautlæs á íslensku: he après a llegir amb dificultats l’islandès

stál <n. stáls, stál>:

acer m

♦ láta sverfa til stáls [með e-m]: <LOC FIG> combatre (o: batre's) [amb algú] a tota ultrança (a vida o mort, fins que només quedi en vida un dels dos combatents) 

◊ þá eggjaði Sigurður konungur sýr að þeir skyldu leggja að jarli og láta þá til stáls sverfa með þeim: llavors, el rei en Sirgurd "En Truja" els va esperonar a atacar el jarl i combatre-hi a tota ultrança

◊ Ingi konungur stóð upp og kallaði til klæða sinna, bað hvern mann búast er honum vildi fylgja og kvað ekki tjá að letja sig, lést lengi hafa undan ært, lét þá verða sverfa til stáls með þeim: El rei Ingi es va posar dret i va cridar que li portessin la seva cuirassa i va demanar que tothom que el volgués seguir s'aparellés i va dir que era de bades voler dissuadir-lo-en, va dir que massa vegades havia defugit d'enfrontar-s'hi, però que ara calia lluitar el combat final amb ells (els co-reis Sigurd i Eystein)

◊ "Þá skal til stáls sverfa með okkr," sagði Oddr: "aleshores es resoldrà d'una vegada per totes el nostre combat", va dir n'Oddr (feia dos dies que n'Odd i els seus homes lluitaven contra en Hiàlmar i els seus per provar-se a veure qui era més fort de tots dos)

♦ láta sverfa til stáls [í e-u]: <LOC FIG> posar punt final a una cosa

♦ stappa stálinu í e-n: <LOC FIG> donar ànims a algú, infondre coratge a algú

stál·lunga <n. -lunga, -lungu>:

<MED> pulmó m d'acer, pulmó m artificial

stál·ormur <m. -orms, -ormar>:

noia f [de serp], vidriol m (And., Urgell), llisona f, lliseta f, serp f de vidre (rèptil Anguis fragilis)

STEF n. abr. de Samband tónskálda og eigenda flutningsréttar: SGAE f

stefáns·sól <f. -sólar, -sólir>:

rosella àrtica blanca (planta Papaver radicatum)

stefna <f. stefnu, stefnur>: <JUR> citació f judicial

stefna <stefni ~ stefnum | stefndi ~ stefndum | stefnt>:

I. <absolut & preposicional>:

1. <GEN> dirigir-se

♦ hvert stefnir [þetta]?: <LOC FIG> on [ens] portarà tot això?; on anirà a parar tot això?; com acabarà tot això?

♦ stefna hátt: <LOC FIG> apuntar alt, tenir aspiracions altes

♦ stefna máli til dóms og laga: <JUR = láta málið ganga til dóms og laga> posar una afer en mans dels tribunals, promoure una causa, entaular un plet

◊ hinn opinberi ákærandi átti að höfða sakamál og stefna honum til dóms og laga: el fiscal havia de formular l'acusació i portar-la davant els tribunals

2. <MAR> portar rumb cap a

♦ stefna í suður: dirigir-se cap al sud, anar amb rumb sud

♦ stefna að landi: dirigir-se a terra, posar rumb cap a terra

♦ stefna að e-u: <FIG> aspirar a [tenir ~ aconseguir] una cosa, lluitar per aconseguir una cosa, tendir vers una cosa, pretendre [aconseguir] una cosa

♦ stefna að því að <+ inf.>: aspirar a <+ inf.>, posar-se com a objectiu [de] <+ inf.> 

♦ stefna á e-ð: anar amb rumb directe cap a, dirigir-se cap a

♦ stefna frá landi: posar rumb mar endins

♦ stefna saman: #1. <GEN> dirigir-se l'un contra l'altre; #2. <FIG> convergir

◊ ...þá er það leikur þar sem tveir ökumenn stefna saman og sá tapar sem fyrr víkur frá: ...és el joc en què dos conductors es dirigeixen l'un contra l'altre i perd el qui s'aparta primer

♦ stefna til e-s: fer cap a, anar cap a, dirigir-se cap a

♦ stefna til fjalls: fer cap a la muntanya, anar cap a la muntanya

◊ en um morguninn var Oddur snemma á fótum og bjuggust þeir til ferðar. Var þá veður kalt og frost mikið, kollheið upp í himininn og eskingur með fjöllum. Þorkell var á göngu en Oddur reið. Stefndu þeir til fjalls og gekk Þorkell fyrir. En er þeir komu í fjallið gerði á myrkur mikið með drífu og því næst tók að fjúka og gerði á hina sterkustu hríð: i l'endemà, l'Oddur es va llevar dejorn i es van aparellar per al viatge. El temps era fred i hi havia una gran gelada, a la part de dalt del cel no s'hi veia cap núvol i a la part de les muntanyes s'hi veien remolins de neu. En Þorkell anava a peu i l'Oddur a cavall. Anaven en direcció cap a la muntanya i en Þorkell anava al davant. Quan van arribar a la muntanya, els va agafar una gran negror amb una tempesta de neu i es va aixecar una gran ventada i es convertí en el més violent dels torbs

II. <e-m>:

1. <e-m>: (boða) convocar algú (citar-lo, fer-lo cridar)

2. <e-m saman>: (kalla til móts) convocar algú (a una reunió)

♦ stefna mönnum saman: convocar [gent a] una reunió

♦ stefna þingi saman: convocar el parlament

3. <e-m [fyrir rétt]>: <JUR> citar algú a comparèixer

stefnandi <m. stefnanda, stefnendur>:

<JUR> part demandant, part actora

stefndi, stefnda, stefnda <adj.>:

<JUR> demandat -ada

stefndur <m. stefnds, stefndir>:

<JUR> part demandada

stefnu·horn <n. -horns, -horn>:

azimut m

stefnu·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

<AUTO> intermitent m

♦ setja vinstra ~ hægra stefnuljósið á: posar l'intermitent esquerre ~ dret

♦ taka af stefnuljósið: llevar l'interminent

♦ slökkva á stefnuljósinu: apagar l'intermitent

stefnu·mál <n.pl -mála>:

<POLÍT> programa polític

♦ kynna stefnumál sín: presentar el seu programa polític

◊ frambjóðendur kynna stefnumál sín í Gamla Apótekinu: els candidats presentaran llurs programes polítics a la Vella Apotecaria

♦ leggja fram stefnumál sín: presentar el seu programa polític

stefnu·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:

manifest m

◊ stefnuyfirlýsing dada: el manifest dadà

◊ stefnuyfirlýsing súrrealismans: el manifest surrealista

♦ → Fútúristaávarpið “el Manifest Futurista”

♦ → Kommúnistaávarpið “el Manifest Comunista”

steik <f. steikar, steikur>: <CULIN> rostit m

steikar-hnífur <m. -hnífs, -hnífar>: ganiveta f de tallar carn

steika-teinn <m.-teinar>: ast (barra de ferro on es clava la carn que es vol cuinar)

steikja: 1. fer al forn
		steikja fisk / kjöt í ofni: fer peix / carn al forn
	2. fer a l’ast
		steikja lambakjöt á teini: fer carn de xai a l’ast
	3. fregir (en oli o saïm)
		steikja e-ð í feiti: fregir una cosa en saïm
		steikja e-ð í olífuolíu: fregir una cosa en oli d'oliva
		steiktur fiskur: peix fregit
	4. steikja e-ð á rist: torrar una cosa (amb les esgrelles)

steiktur, steikt, steikt: fregit, frit (Mall.)

stein- <prefixoide elatiu>:

super- (totalment)

steina·hrúga <f. -hrúgu, -hrúgur>:

munt m de pedres, corumull m de pedres (Val.), montó m de pedres (Val. cast.), caramull m de pedres (Bal.)

stein·bítur <m. -bíts, -bítar (o: -bítir)>:

peix llop m [de l'Atlàntic], llop m de mar [de l'Atlàntic] (peix Anarhichas lupus)

steind <f. steindar, steindir>:

<GEOL> mineral m

♦ bergin og steindirnar: les roques i els minerals

steinda·fræði <f. -fræði, no comptable>:

mineralogia f

steinda·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

mineralogista m & f, mineròleg m, mineròloga f

stein·efni <n. -efnis, -efni>:

<BIOL/ALIM> mineral m  (existent en els organismes vivents)

♦ stein- og snefilefni: minerals i oligoelements

stein·eik <f. -eikar (o: -eikur), -eikur>:

alzina f (arbre Quercus ilex)

steineikar·skógur <m. -skógar (o: -skógs), -skógar>:

alzinar m 

stein·geit <f. -geitar, -geitur>:

1. cabra f dels Alps  (mamífer Capra ibex)

2. (stjörnuspármerki) capricorn m & f (signe d'horòscop) 

◊ ég er steingeit: sóc capricorn

3. Steingeitin: (stjörnumerki dýrahringsins) El Capricorn (constel·lació zodiacal) 

stein·gerður, -gerð, -gert <adj.>:

fossilitzat -a

steingervingafræði·deild <f. -deildar, -deildir>:

facultat f de paleontologia

steingervinga·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

paleontòleg m, paleontòloga f

steingervingafræði·skor <f. -skorar, -skorir>:

departament f de paleontologia

steingervinga·fræði <f. -fræði, no comptable>:

paleontologia f

stein·gervingur <m. -gervings, -gervingar>:

fòssil m

stein·hús <n. -húss, -hús>:

casa f de formigó

stein·hæna <f. -hænu, -hænur>:

perdiu f de roca, perdiu grega (ocell Alectoris graeca)

steining <f. steiningar, steiningar>:

aprest m (de tela)

steinka <steinka ~ steinkum | steinkaði ~ steinkuðum | steinkað ║ e-n ~ e-ð með e-u>:

<GEN> ruixar algú ~ una cosa amb... (→ úða)

◊ hún var steinkuð með eldmaurasafa: la van ruixar amb suc de formigues de foc

◊ ég hélt að það væri í mesta lagi smá lykt sem myndi hverfa þegar ég steinkaði mig með ilmvatni : creia que això era, a tot estirar, una mica d'olor que desapareixeria quan em ruixés amb perfum

♦ steinka þvott: ruixar la roba, humitejar la roba, brufar la roba (Mall.) (per planxar-la millor)

♦ steinka sig: perfumar-se, posar-se perfum

stein·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:

pavimentat -ada amb pedres

stein·mynta* <f. -myntu, -myntur>:

poliol blanc, poniol blanc, tarongí blanc (Bal.) (planta Micromeria fruticosa syn. Satureja fruticosa syn. Clinopodium fruticosum syn. Melissa fruticosa)

stein·mörður <m. -marðar, -merðir>:

fagina f (mamífer Martes foina)

steinn <m. steins, steinar>:

pedra f 

stein·olía <f. -olíu, no comptable>:

1. (jarðolía) petroli m (oli mineral inflamable)

2. (lampaolía) petroli m de cremar, querosè m (combustible de quinqué)

steinolíu·lampi <m. -lampa, -lampar>:

quinqué m (llàntia de petroli de cremar) (fl./pl.: quinqués)

stein·salt <n. -salts, -sölt>:

sal gemma, halita f (sal comuna natural)

stein·selja <f. -selju, no comptable>:

julivert m, jolivert m (Val.), juevert m (Bal.) (planta Petroselinum sativum syn. Petroselinum crispum syn. Petroselinum hortense)

stein·smári <m. -smára, -smárar>:

melilot m (qualsevol planta del gènere Melilotus)

♦ gulur steinsmári: almegó m, trèvol m d'olor (Mall., Eiv.) (planta Melilotus officinalis)

♦ hvítur steinsmári: trèvol m de Santa Maria (planta Melilotus alba)

stein·sótt <f. -sóttar, no comptable>:

<MED> litiasi f, mal m de pedra

stein·spör <m. -spörs, -spörvar>:

pardal roquer  (ocell Petronia petronia)

stein·steypa <f. -steypu, no comptable>:

formigó m 

♦ járnbent steinsteypa: formigó armat, ciment armat (Mall.) 

stein·sveppur <m. -svepps, -sveppir (o: -sveppar) >:

cep m, albarell m, sureny m, siureny m, siuró m  (bolet Boletus edulis)

stein·veggur <m. -veggjar, -veggir>:

1. (veggur úr múr- eða tígulsteinum) mur m de maons (mur o paret fet amb maons)

2. (veggur úr steinsteypu) mur m de formigó (mur o paret fet amb formigó)

stela <stel ~ stelum | stal ~ stálum | stolið ║ e-u [frá  (o: af)  e-m]>:

robar una cosa [a algú]

♦ það hefur verið stolið frá mér: m'han robat això

♦ það er búið að stela [frá mér] peningaveskinu mínu: m'acaben de robar la cartera

stelpa <f. stelpu, stelpur>: 1. noia f, al·lota f (Bal.)
	2. jove f (dona jove)
		ég er 21 árs stelpa sem flutti til Maljorku í Júní: sóc una noia de vint-i-un any[s] que va venir a viure a Mallorca pel juny

stel·sýki <f. -sýki, no comptable>:

<MED> cleptomania m

stel·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

<MED> cleptòman -a

stel·æði <n. -æðis, no comptable>:

<MED> cleptomania m

sterkur, sterk, sterkt: fort -a

sterkur, sterk, sterkt <adj.>:

fort -a 

◊ sterkar hendur eins og þínar: mans fortes com les teves

◊ sterkur maður: un home fort

♦ sterkt áfengi: alcohol fort, beguda alcohòlica d'alta graduació

♦ hafa sterkar taugar: tenir nervis d'acer

♦ vera sterkur (o: fastur) á svellinu: ésser una persona de tremp

◊ hann er ekki sterkur á svellinu: no és pas una persona de tremp, és dèbil (p.e., davant les pressions, les temptacions etc.)

sterlings·pund <n. -punds, -pund>: lliura esterlina

steypa <f. steypu, steypur>: (steinsteypa) formigó m

steypi·bað <n. -baðs, -böð>: dutxa f (→ sturta)

steypi·reyður <f. -reyðar, -reyðar>:

rorqual blau, balena blava (mamífer Balaenoptera musculus)

steypu·hrærivél <f. -hrærivélar, -hrærivélar>: formigonera f

stiga·handrið <n. -handriðs, -handrið>:

barana f, arrambador m (Bal.) (d'escala)

stiga·þrep <n. -þreps, -þrep>: graó m, escaló m (Bal., Val.) (d'escala)

stigi <m. stiga, stigar>: 1. (trappa) escala f
	2. (laus stigi) escaler m, escala f (Bal.) (escala portàtil, norm. de fusta o alumni)

stigur <m. stigs, stigir (o: stigar)>:

(vegur, leið) camí m (i esp. l'estret)

♦ kanna ókunna stigu: <LOC FIG> fressar nous camins, recórrer senderes desconegudes

♦ stemma stigu við e-u: <LOC FIG> posar ratlla (o: límit) a una cosa

stikils·ber <n. -bers, -ber>: agrassó m, gaixiva f, grosella espinosa (baia de la planta Ribes grossularia)

stilk·sellerí <n. -sellerís, no comptable>:

api m de tija, api m de penques (planta Apium graveolens var. dulce)

stimpill <m. stimpils, stimplar>: encuny m, segell m (estri i empremta que deixa marcada en el paper)

stinga: 1. ficar
	2. punxar
	ég stakk mig á þyrni: m’he punxat amb una espina

stinga upp á e-u: proposar una cosa

stingast: punxar-se, punyir-se (Bal.)
	nálin stakkst í fingurinn á mér: m’he punxat el dit amb una agulla

stingi <m. stinga, stingar>:

(verkur, tak á líkama) punxada f, punyida f  (dolor fort i sobtat en forma de fiblada)

sting·skata <f. -skötu, -skötur>: ferrassa <f> (peix Dasyatis pastinaca)

stingur <m. stings, stingir>:

1. (verkur, tak á líkama) punxada f, punyida f  (dolor, fiblada en part del cos)

♦ stingur undir síðunni: punxada al costat 

♦ fá sting í hjarta: tenir una punxada al cor, sentir una punyida al cor 

2. (hnífstunga) ganivetada f  (punxada amb ganivet o coltell)

3. (hvass oddur) punxa f  (punta)

◊ stingir á fiskistönginni gerðu hana líka spjóti: les dents de la fitora la feien semblant a una llança

4. (nálspor) punt m  (de costura)

stinning <f. stinningar, stinningar>:

erecció f (de membre viril)

stinnings·gola <f. -golu, -golur>:

1. <GEN> celistre m

2. (fjögur vindstig á Beaufort-kvarðanum) [vent m] bonancenc m (grau quatre de l'escala de Beaufort, brisa moderada)

stinnings·kaldi <m. -kalda, pl. no usual>:

(sex vindstig á Beaufort-kvarðanum) [vent m] fresc m (grau sis de l'escala de Beaufort, brisa forta)

stinnur, stinn, stinnt <adj.>:

1. (stæltur) ferm -a (sòlid)

◊ stinn brjóst: uns pits ferms

◊ stinnir vöðvar: uns músculs ferms

2. (stífur) rígid -a (dur)

◊ stinnur getnaðarlimur: membre viril rígid

◊ þá verður getnaðarlimur mannsins stinnur og...: aleshores el membre viril torna rígid i...

3. (allhvass) fort -a (rigorós, intens, esp. vent)

◊ stinnur vindur: un vent fort

stífa: emmidonar

stíf·krampi <m. -krampa, no comptable>: <MED> tètanus m, tètan m
	bóluefni gegn stífkrampa: vaccí antitetànic
	bólusetning gegn stífkrampa: vaccinació antitetànica, vacuna antitetànica

stífla <f. stíflu, stíflur>:

caputxa f, rajada romeguera (peix Raja [Dipturus] batis)

stíflis·skata <f. -skötu, -skötur>:

caputxa f, rajada romeguera (peix Raja [Dipturus] batis)

stíga <stíg ~ stígum | steig († sté)~ stigum | stigið ║ verb amb què hom expressa l'acció de desplaçar-se verticalment>:
	1. pujar a
           stíga á bak: muntar (pujar a dalt d'un cavall)
           ég stíg á vigtina: pujo a la bàscula
           ég stíg inn í bílinn: pujo al cotxe
           ég steig upp í flugvélina ~ lestina ~ bílinn: vaig pujar a l'avió ~ al tren ~ al cotxe
	2. baixar de, davallar de
           stíga út úr bílnum ~ lestinni ~ strætónum: baixar del cotxe ~ del tren ~ del bus, davallar del cotxe ~ del tren ~ del bus (Mall.)
           strætóinn stoppar, ég stíg niður tröppurnar að aftan: el bus s'atura, baixo pels graons del darrere
           stíga af baki: baixar del cavall, desmuntar
	3. stíga á land: desembarcar (sortir a terra de dins vehicle marítim)
           stíga á skip: (fara, koma um borð í skipið) pujar a bord d'un vaixell, embarcar-se
	4. stíga [ofan] á e-ð: trepitjar una cosa
           ég stíg á bremsuna: pitjo el fre
           ég stíg á bensíngjöfina: pitjo l'accelerador

stígur <m. stígs, stígar (o: stígir)>:

1. (mjó gata, götustígur) carreró m (carrer estret i petit)

2. (göngustígur) caminoi m (viarany, sendera)

3. (fjárstígur) carrerada f (viarany de bestiar)

stíg·vél <n. -véls, -vél>: bota f

stíll <m. stíls, stílar>:

estil m

♦ gotneskur stíll: <ARQUIT> estil gòtic

♦ rómanskur stíll: <ARQUIT> estil romànic

♦ gamli stíll: el vell estil [de comptar els anys] (còmput dels anys d'acord amb el calendari julià)

♦ nýi stíll: el nou estil [de comptar els anys] (còmput dels anys després de la reforma del calendari duta a terme pel Papa Gregori XIII, el còmput del anys segons la reforma gregoriana)

♦ í stórum stíl: <LOC FIG> en gran, a gran escala

stíru·auga <n. -auga, -augu>:

ull lleganyós

stíru·eygður, -eygð, -eygt <adj.>:

amb ulls lleganyosos

stírur <f.pl stíra*>:

lleganya f

♦ með stírur í augunum: amb lleganyes als ulls

◊ ég er með stírur í augunum á morgnana: als matins tinc lleganyes als ulls

♦ núa stírurnar úr augunum: llevar-se les lleganyes fregant-les

◊ núið stýrurnar úr augum yðar: fregueu-vos les lleganyes dels ulls

♦ plokka stírurnar úr augunum: llevar-se les lleganyes amb l'ungla

♦ vera með stírur í augunum: tenir lleganyes

♦ þvo stírur úr augunum: rentar-se les lleganyes

stjarfi <m. stjarfa, no comptable>: 1. <MED> tètanus m, tètan m
	2. stjarfi hvítvoðunga: <MED> tètanus m neonatal, tètan m neonatal
	3. <MED = kjálkastjarfi>: trisme m
	4. <MED = burðarmálsstjarfi>: tètanus m perinatal, tètan m perinatal
	5. <MED = fæðingarstjarfi>: tètanus m puerperal, tètan m puerperal, tètanus uterí

stjarfur, stjörf, stjarft: 1. <GEN> ert -a
	2. <med> catatònic -a

stjarna¹ <f. stjörnu, stjörnur>:

estel m, estrella f, estrela (Val.), estela f (Ross. & †), estrel m (Val. & Lleida)

stjarna²:

gen. pl. de → stjarna “estel”

stjarnvísinda·félag <n. -félags, -félög>:

societat astronòmica

♦ Stjarnvísindafélag Íslands: Societat Astronòmica d'Islàndia

stjarn·vísindi <n.pl -vísinda>:

astronomia f

stjór <m. stjórs, stjórar>:

<LIT> toro m [de llavor], brau m (Mall. & ritm./lleng. lit.) (→ boli)

stjórn <f. stjórnar, stjórnir> 1. <POLÍT> govern m
           þriggja flokka stjórn: govern tripartit
	2. (d'institució, empresa etc.) direcció f
		stjórn sjúkrahússins: la direcció de l'hospital

stjórnar·andstaða <f. -andstöðu, -andstöður>:

<POLÍT> oposició f

♦ leiðtogi stjórnarandstöðunnar: el cap de l'oposició

stjórnarandstöðu·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

<POLÍT> partit m de l'oposició

stjórnar·andstæðingur <m. -andstæðings, -andstæðingar>:

<POLÍT> membre m de partit de l'oposició

stjórnar·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>:

<POLÍT & ECON> junta f de govern, junta directiva

stjórnar·skrá <f. -skráar, -skrár>:

<POLÍT> constitució f

stjórnarskrár·brot <n. -brots, -brot>:

<POLÍT> inconstitucionalitat f

stjórnarskrár·réttur <n. -réttar, -réttir>:

<POLÍT> dret m constitucional

stjórnar·tíð <f. -tíðar, pl. no hab.>:

regnat m, govern m (temps de govern, esp. de monarca)

♦ turninn var byggður sem stjörnuathugunarstöð í stjórnartíð Kristjáns IV: la torre fou bastida com a observatori astronòmic durant el regnat de Cristià IV

stjórn·klefi <m. -klefa, -klefar>:

<AERO> cabina f del pilot

stjórnlaga- <en compostos>:

<POLÍT> constituent

stjórnlaga·þing <n. -þings, -þing>:

<POLÍT> assemblea f constituent

stjórn·leysi <n. -leysis, no comptable>: 1. anarquia f
	2. <FIG> desgovern m, caos m [polític]

stjórn·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>: anarquista m & f

stjórnleysis·stefna <f. -stefnu, no comptable>: anarquisme m

stjórn·mál <n.pl -mála>: política f

stjórnmála- <en compostos>:

polític -a, de política

stjórnmála·áróður <m. -áróðurs, -áróðrar>: propaganda política

stjórnmála·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: partit polític

stjórnmála·fræði <f. -fræði, no comptable>:

ciències polítiques

stjórnmálafræði·deild <f. -deildar, -deildir>:

facultat f de ciències polítiques

stjórnmála·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

politòleg m, politòloga f

stjórnmála·heimspeki <f. -heimspeki, no comptable>:

filosofia política

stjórnmála·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geografia política

stjórnmála·legur, -leg, -legt <adj.>:

polític -a

stjórnmála·maður <m. -manns, -menn>: polític m, política f (home ~ dona que es dedica a la política)

stjórnmála·nefnd <f. -nefndar, -nefndir>: politburó m
	stjórnmálanefnd Kommúnistaflokksins: el politburó del partit comunista

stjórnmála·samband <n. -sambands, -sambönd>:

relacions diplomàtiques

♦ stjórnmálasamband milli ríkja: relacions diplomàtiques entre països

♦ taka upp stjórnmálasamband við e-t ríki: entaular relacions diplomàtiques amb un país

stjórnmála·samtök <n.pl -samtaka>:

organització política

stjórnmála·stefna <f. -stefnu, pl. no hab.>:

1. <GEN> tendència política, orientació política

2. (pólitískur straumur) corrent polític, força política (ideologia política)

♦ stjórnmálastefnur og hugmyndafræði: forces polítiques i ideologia

stjórnmála·umræða <f. -umræðu, -umræður>: debat polític

stjórn·pallur <m. -palls, -pallar>:

<NÀUT> pont m [de comandament]

stjórn·samur, -söm, -samt <adj.>:

autoritari -tària

stjórn·skipaður, -skipuð, -skipað <adj.>:

institucional (instituït per o a instància del govern)

stjórn·skipulag <n. -skipulags, -skipulög>:

forma f de govern, règim m

stjórn·skipulegur, -skipuleg, -skipulegt <adj.>:

constitucional

stjórn·skipun <f. -skipunar, -skipanir>:

constitució f

stjórnskipunar·lög <n.pl -laga>:

llei f fonamental

stjórn·sýsla <f. -sýslu, -sýslur>:

administració f

stjórn·taumar <m.pl -tauma>:

<FIG POLÍT> regnes f.pl del govern

stjórn·turn <m. -turns, -turnar>:

torre f de control

stjórn·tæki <n.pl -tækja>:

controls m.pl (de dispositiu, màquina etc.)

stjórnun <f. -stjórnunar, no comptable>:

direcció f

♦ stjórnun fyrirtækja: gestió d'empreses

stjórnunar·fræði <f. -fræði, no comptable>:

teoria f de direcció d'empreses

stjórnunar·ráðunautur <m. -ráðunautar, -ráðunautar>:

assessor m en gestió d'empreses, assessora f en gestió d'empreses

stjúpa <f. stjúpu, stjúpur>: 1. (stjúpmóðir) madrastra f
	2. (stjúpublóm) pensament m [de jardí] (planta Viola x wittrockiana)

stjúp·barn <n. -barns, -börn>:

fillastre m, fillastra f

stjúp·bróðir <m. -bróður, -bræður>:

germanastre n

stjúp·dóttir <f. -dóttur, -dætur>:

fillastra f

stjúp·faðir <f. -föður, -feður>: padrastre m

stjúpi <m. stjúpa, stjúpar>: padrastre m

stjúp·móðir <f. -móður, -mæður>: madrastra f

stjúpmoður·legur, -leg, -legt <adj.>:

<FIG> propi -òpia d'una madrastra dolenta

♦ vera stjúpmóðurleg við e-n: <LOC FIG> comportar-se com una madrastra dolenta amb algú

stjúpmoður·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>:

llesca f [de pa] de madrastra (llesca de pa molt prima, com si hom estigués planyent el pa)

stjúp·sonur <m. -sonar, -synir>:

germanastre m

stjúp·systir <f. -systur, -systur>:

germanastra f

stjúp·systkin <n.pl -systkina>:

germanastres m.pl & f.pl

stjúpu·blóm <n. -blóms, -blóm>: pensament m [de jardí] (planta Viola x wittrockiana)

stjörf:

nom. sg. f. de → stjarfur, stjörf, stjarft “ert”

stjörnu:

ac. & gen. & dat. sg. de → stjarna “estel”

stjörnu- <en compostos>:

estel·lar, sideral

stjörnu·arfi <m. -arfa, -arfar>:

estel·lària f d'estrella, rèvola f d'estrella (planta Stellaria crassifolia)

stjörnu·athugunarstöð <f. -athugunarstöðvar, -athugunarstöðvar>:

observatori astronòmic

stjörnu·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:

estrellat -ada (o: estelat -ada)

stjörnu·fáni <m. -fána, -fánar>:

bandera estelada

stjörnu·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:

versat -ada en astronomia

◊ Þórður biskup var lipurt prúðmenni, spakur í lund, vel að sér í mörgu og stjörnufróður: el bisbe Þórður era un home distingit i planer, de caràcter afable, agraciat amb molts de dons i versat en astronomia

stjörnu·fræði <f. -fræði, pl. no hab.>:

astronomia f

stjörnufræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

astronòmic -a

stjörnu·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

astrònom m, astrònoma f

stjörnu·fullur, -full, -fullt <adj.>:

<FAM> gat -a com un suro

stjörnu·háfur <m. -háfs, -háfar>:

mussola pintada, mussola pigallada (Mall., Men.) (peix Mustelus asterias)

stjörnu·hegri <m. -hegra, -hegrar>:

bitó m (ocell Botaurus stellaris) (→ sefþvari)

◊ ég vil gefa hana stjörnuhegrum (qip'poδ ,קִפֹּד) til eignar og láta hana verða að vatnsmýri: la transformaré en domini del bitó i en faré un aiguamoll

◊ pelíkanar og stjörnuhegrar (wə-qip'pōδ ,וְקִפּוֹד)  skulu fá það til eignar, náttuglur og hrafnar búa þar: el pelicà i l'eriçó se'n faran els amos, el mussol i el corb l'habitaran

◊ pelíkanar og stjörnuhegrar (gam-qip'poδ ,גַּם-קִפֹּד)  munu eiga náttból á súlnahöfðum hennar: els pelicans i els bitons s'ajocaran als seus capitells per passar-hi la nit

◊ stökkormurinn (qip'pōz ,קִפּוֹז)  skal búa sér þar hreiður og klekja þar út, verpa þar eggjum og unga þeim út í skugganum: allà la serp fuet hi farà el seu niu i hi farà eclosionar els seus ous, hi pondrà els seus ous i els hi covarà a la seva ombra

stjörnu·himinn <m. -himins, -himnar>:

cel estrellat (o: estelat)

stjörnu·hrap <n. -hraps, -hröp>:

estrella f fugaç, estel m fugaç, <ASTRON> meteor m

stjörnu·kíkir <m. -kíkis, -kíkjar>:

telescopi m

stjörnu·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

llum f estel·lar

stjörnu·maðra <f. -möðru, -möðrur>:

creuera f (planta Galium cruciata syn. Cruciata laevipes)

stjörnu·merki <n. -merkis, -merki>:

<ASTRON> constel·lació f

♦ stjörnumerki dýrahringsins: constel·lació del zodíac

♦ í hvaða stjörnumerki ertu? - ég er steingeit: quin és el teu signe del zodíac? - sóc capricorn

stjörnur:

nom. & ac. pl. de → stjarna “estel”

stjörnu·rúbín <m. -rúbíns, -rúbínar>:

<GEOL> robí estrellat (o: estel·lat), ull m de gat

stjörnu·saffír <m. -saffírs, -saffírar>:

<GEOL> safir estrellat (o: estel·lat) 

stjörnu·sjónauki <m. -sjónauka, -sjónaukar>:

telescopi astronòmic

stjörnu·skata <f. -skötu, -skötur>:

rajada estrellada, rajada f de boca rosa, escrita f [vera], llissol m, llisol m (Mall.), grisol m (Mall.), ratjada f de Sant Pere (Mall.) (peix Raja raja asterias)

stjörnuskoðunar·félag <n. -félags, -félög>:

societat d'afeccionats a l'astronomia

♦ Stjörnuskoðunarfélag Seltjarnarness: Societat d'Afeccionats a l'Astronomia de Seltjarnarnes

stjörnu·skrúfjárn <n. -skrúfjárns, -skrúfjárn>:

tornavís m estrella (o: d'estrella), tornavís m philips (fl./pl.: tornavisos)

stjörnu·spá <f. -spár, -spár>:

1. (stjörnuspeki) astrologia f (endevinació per mitjà de l'observació dels estels)

2. (stjörnuspákort) horòscop m (prediccions horoscòpiques)

stjörnu·spámaður <m. -spámanns, -spámenn>:

astròleg m, astròloga f

stjörnu·speki <f. -speki, pl. no hab.>:

astrologia f

stjörnu·spekingur <m. -spekings, -spekingar>:

astròleg m, astròloga f

stjörnu·steinbrjótur <m. -steinbrjóts, -steinbrjótar>:

saxífraga estelada (planta Saxifraga stellaris)

stjörnu·turn <m. -turns, -turnar>:

<ASTRON> observatori m estel·lar

stjörnu·þoka <f. -þoku, -þokur>:

<ASTRON> nebulosa f

stjörnu·þyrping <f. -þyrpingar, -þyrpingar>:

<ASTRON> cúmul m d'estrelles, cúmul m estel·lar

stoð <f. stoðar, stoðir>:

1. (stólpi) pal m, post m, poste m (cast., ekki ritm./no lit.) (pal o columna isolats de suport)

2. <FIG> pilar m (puntal, suport)

♦ vera e-m stoð og stytta: ésser el puntal i suport d'algú

stoða <stoða ~ stoðum | stoðaði ~ stoðuðum | stoðað>:

ésser útil, servir

stoð·vefur <m. -vefjar, -vefir>: 1. <MED> teixit connectiu
		stoð- og bandvefur: teixit connectiu i conjuntiu
	2. <BIOL> esclerènquima m

stofa <f. stofu, stofur>: 1. saleta f d'estar
	2. bufet m (despatx d'advocat)
	mega erlendir lögfræðingar starfa á Íslandi og jafnvel opna stofu?: els advocats estrangers, que poden exercir a Islàndia i obrir-hi igualment un bufet?

stofn <m. stofns, stofnar>: (undirstaða) base f, fonament f
	setja á stofn e-ð: fundar una cosa, establir una cosa, crear una cosa

stofna <stofna ~ stofnum | stofnaði ~ stofnuðum | stofnað ║ e-ð>:

fundar una cosa

instituir una cosa

♦ stofna e-m í vanda: ficar algú en problemes, ficar algú en un embolic

♦ stofna sér í lífshættu: arriscar la vida, posar-se en perill de mort

♦ stofna skuld: contreure un deute

♦ stofna sér í skuldir: contreure deutes

♦ stofna til illinda: sembrar la zitzània

♦ stofna til kosninga: convocar eleccions

♦ stofna til vinátta: entaular amistat

stofnandi <m. stofnanda, stofnendur>: fundador m, fundadora f

stofn·fruma <f. -frumu, -frumu>:

<MED & GENET> cèl·lula f mare 

stofn·lægur, -læg, -lægt <adj.>:

<GRAM> radical, del radical

stofn·orð <n. -orðs, -orð>:

<GRAM> [mot m] primitiu m, paraula primitiva

stofnun <f. stofnunar, stofnanir>: fundació f (d'entitat, vila etc.)

stofnunar·ár <n. -árs, -ár>:

any m de fundació

◊ styttan af Hanníbali er frá stofnunarári Barselónu: l'estàtua d'Anníbal és de l'any de la fundació de Barcelona

stofu·gólf <n. -gólfs, -gólf>: terra m de la saleta d'estar

stofu·lilja <f. -lilju, -liljur>:

telègraf blanc, assutzena f del Japó (planta Lilium longifolium)

Stokk·hólmur <m. -hólms, no comptable>:

Estocolm m

stokk·rós <f. -rósar, -rósir>:

malva f reial, malva f doble, malva donzella, malva f de jardí, malva f de la reina, malva loca, malva vera (planta Althaea rosaea syn. Alcea rosaea syn. Alcea ficifolia syn. Althaea ficifolia)

stoppa: sarzir (Mall.), sargir
	gerið svo vel að stoppa í sokkana: podria sazir-me aquests mitjons / calcetins (Mall.)?

stoppi·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: parada f (de tren, metro, autobús etc.)

stoppu-garn <n>: fil de sarzir o sargir

stoppu-nál <f.-nálar>: agulla de sarzir o sargir

stopull, stopul, stopult <adj.>:

1. (fátíður og óreglulegur) irregular (intermitent)

♦ stopul vinna: un treball intermitent (o: irregular) (de poca durada, que no es fa cada dia, sinó només quan el patró en té necessitat)

◊ laun eru lág og vinna stopul: els sous són baixos i la feina irregular

2. (óviss, ótraustur) incert -a (insegur)

♦ stopult tíðarfar: condicions meteorològiques insegures

3. (sem endist skammt) curt -a (que no dura gaire)

♦ stopul gleði: una curta alegria

◊ hvort skulu augu þín hvarfla til auðsins, sem er svo stopull?: Que per ventura vols fixar els ulls en la riquesa, que és tan voluble?

storka·hreiður <n. -hreiðurs, -hreiður>: niu m de cigonya
	storkahreiður á turninum: niu de cigonya a dalt del campanari

storku·berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> roca ígnia

storkun <f. storkunar, storkanir>: desafiament m, provocació f

storkunar·yrði <n. -yrðis, -yrði. Empr. hab. en pl.>: paraules f.pl de provocació

storkur <m. storks, storkar>: cigonya f

storm·hviður <f.pl -hviða (o: -hviðna)>:

turbonada f

storm·skrofa <f. -skrofu, -skrofur>:

baldriga mediterrània, virot m de llevant (Mall.) (ocell Puffinus yelkouan)

storm·svala <f. -svölu, -svölur>:

ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus)

stormur <m. storms, stormar>: 1. <GEN> tempesta f
		storminum slotar: la tempesta minva
		stormurinn geisaði: la tempesta bramava
	2. <meteor> temporal fort (grau 9 a l’escala de Beaufort)

stóll <m. stóls, stólar>: cadira f

stólpa·sund <n. -sunds, -sund>:

1. (Gíbraltarsund) estret m de Gibraltar (estret de les columnes [d'Hèrcules])

2. (gullna hornið í Miklagarði) Banya f d'Or (braç d'aigua davant Constantinoble)

stól·pípa <f. -pípu, -pípur>: 1. pera f (instrument per a lavatives)
	2. (innhelling) lavativa f, ènema m, clisteri m, ajuda f
		setja e-m stólpípu (o: dás): posar una lavativa a algú

stór, stór, stórt: gran, gros -ossa

stór·áni <m. -ána, -ánar>:

cuc m de terra (invertebrat Lumbricus terrestris)

stórborgar·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

àrea metropolitana

stór·fenglegur, -fengleg, -fenglegt <adj.>:

1. <GEN> ingent, colossal

2. <FIG> imponent, imposant, estupendíssim -a, sensacional, [enormement] fantàstic -a

stór·gagnsókn <f. -gagnsóknar, -gagnsóknir>:

<MIL> contraofensiva f 

stór·glæsilegur, -glæsileg, -glæsilegt <adj.>:

[absolutament] esplèndid -a, absolutament fantàstic -a, esplendorós -osa, ple -ena de magnificència

Stóri·björn <m. Stórabjarnar (o: Stórabjörns), no comptable>:

<ASTRON> l'Óssa Major, el Carro [Gran] (constel·lació Ursa major)

stór-lyndur, -lynd, -lynt: magnànim -a

stór·markaður <m. -markaðar (o: -markaðs), -markaðir>: 1. supermercat m
	2. centre m comercial

stór-merki <m>: meravella, fet meravellós (undur)

stór·nefjaður, nefjuð, nefjað <adj.>:

de nas gros, que té el nas gros

stór-ráður, -ráð, -rátt: emprenedor, audaç, capaç de grans empreses

stór·sargari <m. -sargara, -sargarar>:

sard m (peix Diplodus sargus)

stór·skjálfti <m. -skjálfta, -skjálftar>:

sisme m de magnitud alta

stór·streymi <n. -streymis, -streymi>:

marea viva

stór·svig <n. -svigs, pl. no hab.>: <ESPORT>: gran eslàlom

stór·sær, -sæ, -sætt <adj.>:

macroscòpic -a

stór·vesír <m. -vesírs, -vesírar>:

<POLÍT> gran visir m 

◊ Fláráður stórvesír vil verða kalífi í staðinn fyrir kalífann: el Gran Visir Iznogud vol ésser califa en lloc del califa

stranda·gullregn <n. -gullregns, -gullregn>:

laburn m, pluja f d'or, banús fals (planta Laburnum anagyroides syn. Cytisus laburnum)

strand·dögg <f. -daggar, daggir>:

romaní m (planta Rosmarinus officinalis)

strand·háfur <m. -háfs, -háfar>:

tauró camús, tauró m buldog (peix Carcharhinus leucas)

strand·laukur <m. -lauks, -laukar>:

all m de vinya, allassa f (La Selva), all m de colobra (Conflent), porradell m (Men.) (planta Allium vineale)

strand·vörður <m. -varðar, -verðir>: socorrista m,f, vigilant m,f (de platja)

strang·lega <adv.>:

estrictament 

◊ útlán og opinberar sýningar á þessum stafræna mynddiski eða hluta hans er stranglega bönnuð: el manlleu i les projeccions públiques d'aquest DVD o de part d'aquest DVD estan estrictament prohibits

strang·vísindalegur, -vísindaleg, -vísindalegt <adj.>:

estrictament científic -a

strákur <m. stráks, strákar>: jove m, noi m, xicot m, al·lot m (Bal.) (home jove)

strau-bolti <m.-boltar>: planxa

strau-borð <n. -borðs, -borð>: post f de planxar

strau-bretti <n. -brettis, -bretti>: post f de planxar

strauja: planxar

strau-járn <n>: planxa

straum·gægir <m.-gægis, -gægar>: gardí m (peix Scardinius erythrophthalmus)

straum·lalli <m. -lalla, -lallar> barb roig (peix Phoxinus phoxinus)

straum·læða <f. -læðu, -læður>:

llop m de riu, gallec m (peix Noemacheilus barbatulus)

straum·vatn <n. -vatns, -vötn>:

1. (rennandi vatn) aigua f corrent (aigua no estancada, que corre)

2. (vatnsfall) riu m (corrent d'aigua)

strau·sykur <m. -sykurs, no comptable>: sucre m en pols

strax: immediatament, totd’una (Mall.)
	ég kem rétt strax: vinc ara mateix

strá <strái ~ stráum | stráði ~ stráðum | stráð ║ e-u>:

escampar una cosa, espargir una cosa

◊ strá sandi á e-ð ~ yfir e-ð: escampar sorra per

♦ strá e-u út um allt: <LOC FIG> esbombar una cosa, escampar una cosa als quatre vents

strá·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>: galega f, lilà francès (planta Galega officinalis)

strákur <m. stráks, strákar>: noi m, al·lot m (Bal.)
	við erum 2 23 ára strákar sem erum að flytja til Maljorku í byrjun Janúar: som dos nois de vint-i-tres anys que a començament de gener vindrem a viure a Mallorca

streng·braut <f. -brautar, -brautir>: telefèric m

strengja·kvartett <m. -kvartetts, -kvartettar>: quartet m per a corda

strengur <m. strengs (o: strengjar), strengir>: 1. (á hljóðfæri) corda f (d'instrument musical)
	2. (rafmagnsstrengur) cable m (elèctric)
	3. (vindur) ràfega f de vent, cop m de vent (Mall.)
	4. (strengbraut) telefèric m
	5. strengur í hring: <GEOM> corda f (segment que uneix dos punts qualssevol de la circumferència)

strigi <m. striga, no comptable>:

xarpellera f, arpillera f (tela, tipus de teixit)

striga·skór <m. -skós, -skór>: vamba f, espardenya f

strik <n. striks, strik>:

ratlla f, retxa f (Mall., Men.) 

♦ draga strik yfir e-ð: passar ratlla a una cosa (invalidar un fragment escrit traçant-hi una ratlla al damunt & fer d'oblidar-se'n d'una cosa)

♦ strik í reikninginn: desbaratament m (de pla, projecte etc.)

♦ e-ð gerir (o: setur) strik í reikninginn: una cosa desbarata els plans fets

♦ fara yfir strikið: trepitjar la ratlla, anar massa lluny, superar els límits (del que és decent, adequat, socialment tolerable etc.)

♦ halda sínu striki: continuar (o: prosseguir) impertèrrit -a, no variar de rumb (continuar fent una cosa malgrat les crítiques, peticions que ho deixi de fer etc.)

♦ ná sér á strik: #1. (eftir veikindi) tornar a posar-se en forma (recuperar-se totalment físicament i mentalment). #2. (eftir kreppu) refer-se, recuperar-se (d'una crisi)

♦ vera réttum megin við strikið: ésser acabalat -ada, tenir els comptes en ordre

striknín <n. strikníns, no comptable>:

estricnina f

strit <n. strits, no comptable>:

(erfiði) fatiga f (treball penós, un tip de treballar, esdernec)

◊ þessi mun hugga oss í erfiði (maʕă'śεh, מַעֲשֶׂה) voru og striti (ʕitstsā'βōn, עִצָּבוֹן)  handa vorra, er jörðin, sem Drottinn bölvaði, bakar oss: aquest ens consolarà de les nostres feines i del treball de les nostres mans, que ens causa la terra que el senyor va maleir (la traducció catalana de la Bíblia de Montserrat fa: aquest ens consolarà del nostre treball i de la fatiga de les nostres mans quan han de cultivar la terra que Jahvè va maleir; la de la Bíblia interconfessional: aquest ens alleujarà del nostre treball i de les nostres fatigues en el conreu de la terra que el Senyor ha maleït)

♦ strit fyrir lífinu: la lluita per la vida

stríð <n. stríðs, stríð>: guerra f
	föðurlandsstríðið mikla: la Gran Guerra pàtria
	heilagt stríð: guerra santa
	heyja stríð [gegn e-u ~ við e-n]: lluitar una guerra [contra...], fer una guerra [contra...]
		Jósef II Austurríkiskeisari háði stríð við Tyrki í nafni Katrínar, keisaraynju Rússa: l'emperador d'Àustria, Josep II, va fer la guerra contra els turcs en nom de Caterina, emperadriu de Rússia
		Stalín háði stríðið gegn nasismanum: l'Stalin va fer la guerra contra el nazisme
	hundrað ára stríðið: la guerra dels cent anys
	kalda stríðið: <HIST> la guerra freda
	nei við stríðinu (o: stríði): no a la guerra
	réttlátt (o: réttlætanlegt) stríð: guerra justa
	segja e-m stríð á hendur: declarar-li la guerra a algú
	stríð boðorðsins (→ skyldustríð): <RELIG JUD> guerra f de manament, milèmet f (o: milfèmet) miçoà (מִלְחֶמֶת מִצְוָה, מלחמת מצווה)
	→ trúarbragðastríð “guerra de religió”
	<†> þrjátigi ára stríðið: la Guerra dels Trenta Anys (→ þrjátíu ára stríðið)
	þrjátíu ára stríðið: la Guerra dels Trenta Anys
	kvöldið sem stríðið braust út: el vespre que va esclatar la guerra

stríðs·réttarhöld <n.pl -réttarhalda>: consell m de guerra

stríðs·skaðabætur <f.pl -skaðabóta>:

[pagament m de] reparacions f.pl de guerra

stríðs·öryrki <m. -öryrkja, -öryrkjar>:

invàlid m de guerra, invàlida f de guerra

◊ fyrir utan kirkjuna voru stríðsöryrkjar, fótalausir, og báðust ölmusu: Enn annað áfallið og ný uppgötvun: defora de l'església hi havia invàlids de guerra, homes a qui faltava una cama o un peu i que demanaven almoina: un altre sotrac interior i una nova descoberta

strípa·lingur <m. -lings, -lingar>:

<MED> exhibicionista m & f

strípi·hneigð <f. -hneigðar, no comptable>:

<MED> exhibicionisme m

strok <n. stroks, pl. no hab.>:

1. (flótti) fugida f, fuga f, fuita f (evasió, escapada & partida d'un indret d'amagat i sense permís)

2. (í hestum) [desbocament m i] fugida f (escapada de cavall o cavalls del lloc on pasturen)

♦ koma strok í hest: agafar-li a un cavall les ganes de córrer i fugir de la seva pastura

stroku·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> fugitiu m, fugitiva f (persona que ha fugit d'un indret, pels motius que siguin)

2. (strokufangi) fugitiu m, fugitiva f, fugat m, fugada f (evadit de presó)

3. (liðhlaupi) desertor m, desertora f (soldat que ha desertat)

strumpur <m. strumps, strumpar>:

barrufet m (personatge de Peyo)

◊ svarti strumpurinn: el barrufet negre

<†>  stryk <n. stryks, stryk>:

accent agut (diacrític ´)

◊ þá grein vil ek enn sýna, því at hon skiptir máli ok, jafnt sem inar fyrri, ok merkja ina lǫngu með stryki frá inum skǫmmum: far, fár: Encara he volgut mostrar aquesta distinció [més] perquè canvia la parla (això és, el sentit d'un mot), exactament igual que l'anterior, i marcaré la [vocal] llarga amb un accent agut [per a distingir-la així] de la breu

strympa <f. strympu, strympur>:

(vatnskanna) gerro m d'aigua, setra f d'aigua

stræti <n. strætis, stræti>:

carrer m [ample], avinguda f

strætis·vagn <m. -vagns, -vagnar>:

bus m (autobús urbà)

◊ hvenær fer næsti strætisvagn til...?: quan passa el proper autobús cap a...?

◊ missa af strætisvagninum: perdre el bus

strætó <m. strætós, strætóar>:

bus m (autobús urbà)

strætó·bílstjóri <m. -bílstjóra, -bílstjórar>:

conductor m d'autobús (d'autobús urbà)

◊ það er bannað að tala við strætóbílstjórann á keyrslu: prohibit parlar amb el conductor mentre condueixi

strætó·stopp <n. -stopps, -stopp>:

parada f de bus

strætó·stoppistöð <f. -stoppistöðvar, -stoppistöðvar>:

parada f de bus

strönd <f. strandar, strendur (o: strandir)>: 1. <GEN> costa f
	2. (baðströnd) platja f

stubba·hús <n. -húss, -hús>: buriller m, llosquer m (receptacle, a mode de paperera, en els carrers, perquè els fumadors hi tirin llurs burilles)

stubbi <m. stubba, stubbar>: burilla f, llosca f (Bal.)

stubbur <m. stubbs, stubbar>:

1. (brot af einhverju) bocí m (esp. punta, cul, darrer tros que resta d'una cosa)

♦ stubbur af e-u: bocí [final] d'una cosa

2. (sveinstauli) marrec m (galifardeu, noiet)

stuð <n>: 1. marxa
		hvar er stuðið? On hi ha marxa?
	2. (rafhögg) enrampada f, descàrrega elèctrica

stuðla: al.literar

stuðla-berg <n>: columnes de basalt, basalt en forma de columnes

stuðlun <f>: al.literació

stuðnings·hópur <m. -hóps, -hópar>:

grup m de suport

♦ stuðningshópur fyrir krabbameinssjúklinga: grup de suport per a malalts de càncer

♦ stuðningshópur kvenna með krabbamein í eggjastokkum: grup de suport de dones amb càncer als ovaris

stuðnings·maður <m. -manns, -menn>:

supòrter m & f (seguidor o afeccionat d'un club esportiu, esp. de futbol)

stuðningsmanna·hópur <m. -hóps, -hópar>:

penya f de seguidors (club o grup d'afeccionats d'un club esportiu, esp. de futbol)

♦ stuðningsmannahópur Barcelona: penya barcelonista

stuðull <m.stuðlar>: 1. columna, pilar
	2. terme propi del vers al.literatiu que designa el so al.literatiu (o sons) que serveix de “pilar”, de “politxó” al principal.  Així, en el vers al.literatiu «Sigga litla systir mín», la s de systir és l’stuðull de Sigga.
		tala í stuðlum: parlar en vers

stugga: espantar (+ við + datiu)

stuldur <m. stuldar, stuldir>:

<JUR> furt m (robatori sense violència)

◊ stuldur verðmæta úr gröf: furt d'objectes valuosos de dins una tomba

stund <f. stundar, stundir>: 1. (stutt tímabil) estona f (breu lapse de temps)
		á hverri stundu: en qualsevol moment
		ég verð enga stund: no em quedaré ni una estoneta (o: només em quedo un segon)
		ég verð enga stund á því: només em costarà una estoneta (ho enllestiré en un segon)
		fyrir stundu: fa una estona
		góða stund: una bona estona
		um stund: fa una estona, adés
	2. stundir f.pl: temps m (en referències vagues a un moment donat)
		drottning þessara stunda, þú kemur nú albjört, alvopnuð...: reina d'aquestes hores, ara vens tota brillant, armada...
		á sömu stund (o: stundu): alhora (al mateix temps)
		nú um stundir: avui en dia, actualment
		stundir liðu fram: el temps va passar
			og er fram liðu stundir fæðir Signý sveinbarn: i quan va haver passat el temps, la Signý va infantar un nen
		stytta sér stundir: passar l'estona
		þegar fram liða stundir: en el futur
		öllum stundum: tot el temps
	2. (klukkustund) hora f (60 minuts & FIG)
		stundin er komin...: ha arribat l'hora..., és hora de...
	3. (kennslustund) [hora f de] classe f
	4. (ástundun) aplicació f (dedicació a una cosa determinada)
		gera e-ð stundum saman: estar fent una cosa hores i [més] hores (o: hora rere hora)
		leggja stund á e-ð: <LOC FIG> dedicar (o: esmerçar) hores a una cosa, aplicar-se en una cosa (aprendre una cosa, estar treballant en una cosa etc.)

stunda·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

1. (við háskóla) professor associat, professora associada (universitat)

2. (við grunn- og framhaldsskóla) professor m a temps parcial, professora f a temps parcial (d'escola i institut)

stundar- <en compostos>:

momentani -ània, temporal, passatger -a

stundar·fjórðungur <m. -fjórðungs, -fjórðungar>: quart m d'hora (quinze minuts)

stundar·gleði <f. -gleði, -gleðir>:

alegria momentània

stundar·örðugleiki <m. -örðugleika, -örðugleikar; emprat hab. en pl.>:

dificultat momentània

stunda-tafla <f.-töflur>: horari de classes

stundum: de tant en tant
	á stundum: a estones

stund·vís, -vís, -víst <adj.>:

puntual

stund-vísi <f>: puntualitat

stundvís-lega: puntualment

sturlaður, sturluð, sturlað: 1. psicòtic -a
	2. malalt -a del cap (en general)

sturlun <f. sturlunar, sturlanir>: psicosi f

sturta <f. sturtu, sturtur>: dutxa f

sturtu·haus <m. -hauss, -hausar>: carxofa f de dutxa

stutt·bylgja <f. -bylgju, -bylgjur>:

<FÍS, RÀDIO> ona curta

♦ á stuttbylgju: per ona curta

stutt-mynd <f.-myndir>: curtmetratge m, curt m

stutt-orður, -orð, -ort: concís -isa
	vera stuttorður, stuttorð: ésser breu i concís

stuttur, stutt, stutt: curt (oposat a síður)

stúdent <m. stúdents, stúdentar>:

estudiant m [universitari]

stúdenta·nellika <f. -nelliku, -nellikur>:

clavell m de pom (fruit de la planta Dianthus barbatus)

stúdenta·drottning <f. -drottningar, -drottningar>:

clavell m de pom (fruit de la planta Dianthus barbatus)

stúdents·próf <n. -prófs, -próf>: batxillerat m
	ljúka stúdentsprófi: acabar el batxillerat
		ég lauk stúdentsprófi frá Menntaskóla Ramon Llull 1976: vaig acabar el 1976 el batxillerat a l’institut Ramon Llull

stúdentsprófs·skírteini <n. -skírteinis, -skírteini>:

títol m de batxillerat, diploma m de batxillerat (títol que autoritza el seu possessor a accedir a la universitat)

stúdína <f. stúdínu, stúdínur>:

estudiant f [universitària]

stúka <f.stúkur>: llotja (teatre, òpera...)

stúlka <f. stúlku, stúlkur>: noia f, al·lota f (Mall.)

stúlku·barn <n. -barns, -börn>:

nena f, nina f (Bal.) (infant d'uè de sexe femení)

◊ þriggja mánaða gamalt stúlkubarn, sem...: una nena de tres mesos que...

styðja <styð ~ styðjum | studdi ~ studdum | stutt ║ e-ð ~ e-n>:

1. (halda e-u eða e-m uppréttu eða uppréttum) aguantar una cosa ~ algú (impedir que una cosa o algú caigui)

2. <FIG> donar suport a una cosa

♦ styðja tillögu: donar suport a una proposta

♦ öll fjölskyldan studdi hann mjög vel í gegnum þetta: tota la família li va fer costat per superar-ho

♦ styðja e-n með ráðum og dáð: donar suport a algú amb fets i consells

♦ styðja e-n til e-s: donar suport a algú en una cosa

3. <á e-ð>: (þrýsta) pitjar una cosa (prémer)

♦ styðja á takka: pitjar un botó

4. <sig>: (styðjast) recolzar-se (aguantar-se en una cosa o algú per no caure, estintolar-se)

♦ styðja sig við e-ð: recolzar-se en una cosa

◊ styðja sig við vegginn: recolzar-se en la paret

♦ styðja sig við staf: <LOC FIG> caminar amb [un] gaiato

styðjast <styðst ~ styðjumst | studdist ~ studdumst | stuðst>:

1. <GEN> aguantar-se, estintolar-se, recolzar-se

◊ Sigurður stóð réttur á gólfinu og studdist á sverðshjöltin og mælti til Brynhildar: En Sigurd s'estava dret al bell mig de l'habitació, estintolant-se en el mantí de l'espasa, i va parlar a la Brynhild tot dient-li...

2. <við e-ð>: <FIG> recolzar-se en una cosa

♦ það hefur ekki við neitt að styðjast: <LOC FIG> això no té cap mena de fonament, això és totalment infundat

styrkur <m. styrks, styrkir>: 1. (námsstyrkur) beca f (borsa d'estudis)
		sækja um styrk: sol·licitar una beca
	2. (fjárstyrkur) subsidi m
	3. (styrkleiki) força f
		góður Guð, veitu mér styrk til að gera það einn: Déu meu, dóna'm força per fer-ho tot sol

stýrax·kvoða <f. -kvoðu, no comptable>: estorac m (resina de l'estírax)

stýrax·tré <n. -trés, -tré>: estírax m (arbre Styrax officinalis)

stýri·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: rèmora f (peix Remora remora)

stýri·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:

míssil m de creuer 

stýri·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>: <INFORM> sistema operatiu

stækkun <f.stækkanir>: ampliació (d’una foto)
	ég ætla að fá eina stækkun af hverju: voldria que m’ampliés aquestes fotos

stækur, stæk, stækt <adj.>:

1. (lykt, ódaunn) penetrant (olor, pudor)

◊ stæk lykt: una olor penetrant

2. (daunillur) pudent (que fa ferum, fètid)

◊ stækt kjöt: carn pudenta

3. (ofsafullur) furibund -a (que segueix amb gran entusiasme una idea o una persona)

4. (ofstækisfullur) fanàtic -a (empedreït)

◊ stækur einstaklingshyggjumaður: un fanàtic de l'individualisme, un individualista fanàtic (una persona que creu fermament en l'individualisme)

5. (beiskur) ressentit -ida (ple d'amargor contra algú o una cosa)

♦ vera stækur við e-n [út í e-ð]: estar ressentit amb algú [per una cosa]

stærð <f. stærðar, stærðir>:

1. (númer af skóm, fatnaði & hæð á manneskju) talla f (de roba, de sabates & alçada de persona)

♦ hann er á stærð við mig: té la mateixa talla [si fa no fa] que jo

2. (ummál: breidd, hæð, lengd, o.s.fr.) mida f (proporcions, grandària, grossària, alçada etc.)

♦ raða e-u eftir stærð: ordenar (o: classificar) una cosa per mides

♦ stærð á e-u: la mida de..., les mides de...

◊ stærðin skiptir ekki [öllu] máli: la mida no importa [pas]

3. <MAT & FIG> magnitud f

◊ stærð jarðskjálfta: la magnitud del terratrèmol

◊ stærð þeirrar ógæfu: la magnitud de la tragèdia

stærð-fræði <f>: matemàtiques

stöð <f.stöðvar>: estació (d’autobusos) (  bíla-stöð)
	flytjið þér farangurinn minn á stöðina: porti el meu equipatge a l’estació d’autobusos

stöðumæla·sekt <f. -sektar, -sektir>:

multa f per estacionament indegut

stöðu·mælir <m. -mælis, -mælar>:

parquímetre m

stöðu-rafmagn <n. -rafmagns, no comptable>: electricitat estàtica

stöðugur, stöðug, stöðugt <adj.>:

1. (staðfastlegur, staðfastur) constant (ferm)

♦ vera stöðugur við e-ð: ésser (o: mantenir-se) constant amb una cosa

2. (látlaus, sífelldur) incessant (continu)

stöndugur, stöndug, stöndugt <adj.>:

benestant, acabalat -ada

stöðva: aturar

stöðvar-stjóri <m.-stjórar>: cap d’estació

stökk·röndungur* <m. -röndungs, -röndungar>:

llissa (o: llíssera) petita, llissa f agut (Mall., Men.) (peix Liza saliens syn. Mugil saliens)

stökkull <m. stökkuls, stökklar>: [peix] mular m, roassa f (mamífer Tursiops truncatus)

stökkva: saltar

Go to Vincles cap a Islàndia