ÍSLENSK-KATALÖNSK SMÁORÐABÓK HANDA MÆORKUFÖRUM
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ (Versió Text)

© Macià Riutort i Riutort, 1998

subbu·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (sóðalegur, slubbugur, hirðulaus) brut -a, bacó -ona (descurat en la forma de vestir-se, deixat)

2. (lélegur, hroðvirkur) matusser -a, malfet -a (treball, feina etc.)

suð-rænn, -ræn, -rænt: meridional, propi dels països del sud (d’Europa), propi dels països de l’hemisferi sud o austral
	suðræn aldin: fruites dels països del sud d’Europa

suðu·mark <n. -marks, -mörk>:

punt m d'ebullició

Suður-Evrópa <f. -Evrópu, no comptable>:

Europa f del sud, Europa f meridional

suður·evrópskur, -evrópsk, -evrópsk <adj.>:

europeu -ea del sud, de l'Europa meridional

Suður·eyjar <f.pl -eyja>:

Illes Hèbrides

suður-hánavarrska <f. -hánavörrsku, pl. no hab.>:

alt-navarrès m meridional (dialecte basc)

suður·heimskaut <n. -heimskauts, no comptable>:

Pol m Sud

suður·hlið <f. -hliðar, -hliðar>:

costat m que mira al sud

suður·hvel <n. -hvels, no comptable>:

hemisferi m sud, hemisferi m austral

Suður-Kákasus <m. -Kákasuss, no comptable>:

Caucas m del Sud

Suður·keilan <f. -keilunnar, no comptable>:

(suðuroddi Suður-Ameríku) el con sud, el con austral (extrem austral de Sud-Amèrica)

Suður-Kórea <f. -Kóreu, no comptable>:

Corea f del Sud

suður·kóreskur, -kóresk, -kóreskt <adj.>:

sud-coreà -ana

Suður-Kóreumaður <m. -Kóreumanns, -Kóreumenn>:

sud-coreà m, sud-coreana f

suður·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

aurora f austral

♦ á norður- og suðurljós: aurora boreal i austral

Suður-Múla·sýsla <f. -sýslu, no comptable>:

comarca f del Múli meridional, a la regió de l'Austurland o ‘Terres de Llevant’, a l'est d'Islàndia

suður·oddi <m. -odda, no comptable>:

extrem m sud, punta f sud

♦ suðuroddi Grænlands: la punta sud de Grenlàndia

♦ suðuroddi Suður-Ameríku: el con sud, el con austral (extrem austral de Sud-Amèrica) (→ Suðurkeilan)

Suður-Osseti <f. -Osseta, -Ossetar>:

osseta m & f del Sud

Suður-Ossetía <f. -Ossetíu, no comptable>:

Ossètia f del Sud

suður·póll <m. -póls, no comptable>:

Pol m Sud

suður·skaut <n. -skauts, no comptable>:

Pol m Sud

Suðurskautsland <n. Suðurskautslands, no comptable>:

Antàrtida f

♦ Suðurskautslandið: l'Antàrtida

sulta <f. sultu, sultur>: melmelada f

sultar·ól <f. -ólar, no comptable>:

<FIG> corretja f, cinturó m

♦ þrengja sultarólina: <LOC FIG> estrènyer-se la corretja (o: el cinturó)

sultur <m. sultar (o: sults), no comptable>: fam f
	deyja af (o: úr) sulti: morir de fam

sumar <n. sumars, sumur>: estiu m
	að áliðnu sumri: un cop acabat l'estiu
	á sumrin: [durant] els estius, a l'estiu

sumar·eik <f. -eikar (o: -eikur), -eikur>: roure pènol (arbre Quercus robur)

sumar-frí <n. -frís, -frí>: vacances f.pl d’estiu

sumar·goði <m. -goða, -goðar>:

ull[s] m.[pl] de perdiu, saltaülls m.pl (planta Adonis aestivalis)

sumar·hús <n. -húss, -hús>: casa f d'estiueig, xalet m d'estiueig (o: d'estiu)

sumar·malurt <f. -malurtar, -malurtir>:

altimira f anual, altimira xinesa (planta Artemisia annua)

sumar·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

curs m d'estiu

♦ sumarnámskeið í e-u: curs d'estiu de...

sumar·ólympíuleikar <m.pl -ólympíuleika>:

<ESPORT> Jocs Olímpics d'estiu

<†> sumarr <m. sumars, sumrar>: estiu m

sumar·réttir <m.pl -rétta>: <CULIN> plats m.pl d'estiu (plats esp. indicats per al seu consum a l'estiu)

sumar·sar <n. -sars, -sör>:

sajolida f de jardí, herba f de les olives, senyorida f de jardí (Mall.), saboritja f de jardí (Val.) (planta Satureja hortensis al. Satureia hortensis)

sumar·sólhvörf <n.pl -sólhvarfa>:

solstici m d'estiu

sumar·sólstöður <f.pl -sólstaða>:

solstici m d'estiu

sumar-útsölur <f.pl -útsalna (o: útsala)>: rebaixes <f.pl> d'estiu

sumar-réttur <m.-réttar, -réttir>: <culin> plat m d'estiu (plat pensat per a ésser consumit esp. per l'estiu)

sums·staðar <adv.>: ça i lla, ací i allà

sund¹ <n. sunds, sund>:

1. (mjótt, þröngt) estret m, <LIT>  freu m (braç d'aigua estret)

♦ Bosporussund: l'Estret del Bòsfor

♦ Dardanellasund: l'Estret dels Dardanels

♦ Gíbraltarsund: l'Estret de Gibraltar

♦ Hellusund: l'Estret de l'Hel·lespont

♦ Messínasund: l'Estret de Messina

♦ <†> Njörvasund: l'Estret de Gibraltar

♦ <†> Nörvasund: l'Estret de Gibraltar

♦ nú eru öll sund lokuð (o: lokin): <LOC FIG> ja no queda cap sortida; ja no hi ha sortides (ja no hi ha cap mena d'esperança per a sortir del malpàs)

2. (breitt) canal m (braç d'aigua ample)

♦ Ermarsund: el Canal de la Mànega

♦ Otrantósund: el Canal d'Òtranto

sund² <n. sunds, sund>:

1. (sundvegalengd) tirada feta nedant (distància recorreguda tot nedant)

♦ tvöhundruð metra sund: una tirada de dos-cents metres nedant, quatre piscines nedant

2. (það að synda & ESPORT) natació f (acció de nedar & ESPORT)

♦ fara í sund: anar a nedar

♦ stinga sér til sunds: ficar-se a l'aigua pegant un capfico, pegar un capfico

♦ baksund: [estil m] esquena f

♦ bringusund: braça f

♦ flugsund: [estil m] papallona f

♦ skriðsund: crol m

sund·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

ocell palmípede

sund·handknattleikur <m. -handknattleiks, -handknattleikar>:

variant obsoleta per → sundknattleikur ‘waterpolo’ m

sund·knattleikur <m. -knattleiks, -knattleikar>:

<ESPORT> waterpolo m

sund·kútur <m. -kúts, -kútar>:

flotador m, salvavides m

sund·laug <f. -laugar, -laugar>:

1. <GEN> piscina f

2. (almenningssundlaug) piscina f municipal (no privada)

sundlaugar·gestur <m. -gests, -gestir>:

usuari m de piscina municipal, usuària f de piscina municipal

sundmaga·lím <n. -líms, no comptable>:

<BIOL> extracte m de bufeta natatòria

♦ sundmagalím úr styrju eða húsblas: isinglass m

sund·magi <m. -maga, -magar>:

<BIOL> bufeta natatòria

sund-bolur <m. -bols, -bolir>: vestit m de bany, traje m de banyo (Mall., col·l., cast.) (de dona)

sund-buxur <f.pl -buxna>: pantalons m.pl de bany

sund·gleraugu <n.pl -augna>:

ulleres f.pl de natació

sund-höll <f. -hallar, -hallir>: piscina [municipal] climatitzada

sund-laug <f. -laugar, -laugar>: piscina f [municipal] (a l'aire lliure)

sund·skýla <f. -skýlu, -skýlur>:

banyador m [d'home]

sundur <adv>: pel mig, migpartit -ida, trencat -ada
	í sundur: a trossos

sundur·leitur, -leit, -leitt <adj.>:

variat -ada

sundur·þykki <n. -þykkis, no comptable>: desunió f

sundur·þykkja <f. -þykkju, no comptable>: divisió f (en bàndols, grups etc.)

sunnan·átt <f. -áttar, -áttir>:

vent m del sud, migjorn m,  <LIT> austre m, <LIT> notos m

sunnan·vindur <m. -vinds, -vindar>:

vent m del sud, migjorn m,  <LIT> austre m, <LIT> notos m

sunnu·blóm <n. -blóms, -blóm>:

mal gira-sol, herba berruguera, gira-sol m de camins, gira-sol bord, passerelles f.pl (planta Heliotropium europaeum)

sunnu·dagur <m. -dags, -dagar>:

diumenge m

sunnuloga·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] cistàcies f.pl

sunnu·logi <m. -loga, -logar>:

estepa f  (qualsevol planta del gènere Cistus)

♦ svartur sunnulogi*: estepa negra (Cat., Val.), estepa llimonenca (Mall.), estepa morisca (Mall.), estèpera negra (Men.), estepa mosquera (Ross.), estepa borrera (Cat.), mòdega f (Cat. = Emp.), ajoca-sapes m (Val.)  (planta Cistus monspeliensis)

sunnu·mjólk <f. -mjólkur, -mjólkur>:

lleterassa f d'hort, lleterola f d'hort, marcoset m, mal m d'ulls, lletrera f gira-sol, <†> titimal m  (planta Euphorbia helioscopia)

surtar·brandur <m. -brands, -brandar>:

lignit m (tipus de carbó)

súgur <m. súgs, no comptable>:

corrent m d'aire

♦ það er súgur: hi ha corrent!

♦ draga súg í nösum: runflar, alenar sorollosament

♦ e-ð fer (o: gengur) í súginn: <LOC FIG> llençar una cosa per la finestra (tudar, balafiar)

◊ milljónir fara í súginn: es llencen milions per la finestra, milions es malbaraten

súkkulaði <n. súkkulaðis, no comptable>:

xocolata f

súkkulaði·kaka <f. -köku, -kökur>: pastís m de xocolata

súla¹ <f. súlu, súlur. gen.pl.: súlna>:

mascarell m (ocell Sula bassana syn. Morus bassanus)

súla² <f. súlu, súlur. gen.pl.: súlna>:

columna f (pilar)

súld <f. súldar, súldir>:

roina (o: roïna) f, plugim m, brusquina f

súlna·göng <n.pl -ganga>:

1. <GEN> galeria f de columnes

2. (súlnaröð) columnata f (en filera)

3. (yfirbyggð bogagöng umhverfis torg eða langsum meðfram götu oft báðumegin) arcada f  (galeria coberta sostinguda per columnes al llarg d'un carrer o circumdant una plaça)

4. (klausturgöng) claustre m  (de monestir, de convent)

5. (yfirbyggð súlnagöng umhverfis innri garð & umhverfis rómverskt eða grískt hof) peristil m  (galeria de columnes que circumda pati o temple, esp. grec o romà)

◊ súlnagöng Meyjahofsins: el peristil del Partenó

6. (yfirbyggð súlnagöng við hliðina á garði eða við framhliðina á kirkju) pòrtic m  (galeria coberta sostinguda per columnes al llarg d'una de les paret d'un pati o d'un dels murs de la façana)

súlna·röð <f. -raðar, -raðir>:

<ARQ> columnata f

súlna·skáli <m. -skála, -skálar>:

<ARQ> pòrtic m (espai cobert i sostingut per columnes davant un edifici)

súlu·dýrlingur <m. -dýrlings, -dýrlingar>:

estilita m 

♦ Símon súludýrlingur: Sant Simeó l'estilita

súmó·glíma <f. -glímu, no comptable>:

<ESPORT> sumo m

súpa <f. súpu, súpur>:

<CULIN> sopa f

◊ þjónn, þar er fluga í súpunni minni!: cambrer! hi ha una mosca a la meva sopa!

♦ ausa súpunni á diskinn: servir la sopa (abocar-la dins el plat amb el cullerot)

♦ borga alla súpuna: <LOC FIG> pagar tota la festa tot sol (haver-se de fer càrrec tot sol d'una despesa)

súpa <sýp ~ súpum | saup ~ supum | sopið ║ e-ð>:

beure una cosa a glops (o xarrupant, p.e., quan hom beu una cosa molt calenta)

◊ hann saup þrjá sopa: va fer tres glops

♦ súpa á e-u: anar bevent una cosa (líquid -normalment molt calent- o recipient)

◊ hann sýpur á kaffi: va bevent a glopets el cafè

◊ hann sýpur á bjórnum: va fent glops de la cervesa

◊ hann sýpur á viskíflösku: va fent glops d'una botella de whisky

♦ hann sýpur á: <LOC FIG> li agrada xarrupar (“beu una mica massa”: forma eufemística per dir que una persona està alcoholitzada o en greu perill de quedar-hi)

♦ súpa hveljur: (taka andköf) panteixar (bleixar, prendre alè, esbufegar)

♦ hann varð að súpa seyðið af því: <LOC FIG> n'ha hagut de beure el brou (n'ha hagut de patir les conseqüències)

súper·bensín <n. -bensíns, no comptable>: benzina f súper
	súperbensín eða venjulegt bensín?: súper o normal?

súpu·bolli <m. -bolla, -bollar>: bol m de sopa

súpu·diskur <m. -disks, -diskar>: 1. (diskur undir súpu) plat soper, plat fondo (Bal.) (plat per menjar-hi sopa)
	2. (diskur með súpu) plat m de sopa (plat ple de sopa que hom menja)

súpu·gull <n. -gulls, -gull>: verdolaga f (planta Portulaca oleracea)

súpu·kjöt <n. -kjöts, no comptable>: carn f de xai per fer-ne sopa

súpu·skál <f. -skálar, -skálar>: sopera f

súpu·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>: 1. (skeið til að borða súpu með) cullera sopera, cullera f de sopa (cullera per menjar-hi la sopa)
	2. (ausa) cullerot m (cullera grossa per servir-hi la sopa)

súpu·teningur <m. -tenings, -teningar>: pastilla f d'avecrem®

súr, súr, súrt: agre -a
	mjólkin er orðin súr: la llet ha tornada agra
	gegnum súrt og sætt: <LOC> tant en la felicitat com en la desgràcia
	e-m þykir súrt í brotið að <+ inf.>: <LOC FIG> a algú li resulta mal de pair <+ inf.>
	súr á svipinn: amb cara de pomes agres

súra <f. súru, súrur>: vinagrella f, agrella f (qualsevol planta del gènere Rumex)

súr·ál <n. -áls, -ál>: alúmina f

súr·efni <n. -efnis, no comptable>: oxigen m

súr·kál <n. -káls, no comptable>: <CULIN> xucrut f

súr·mjólk <f. -mjólkur, no comptable>: <CULIN> súrmjólk f, producte lacti que és com una mena de llet agra; llet agrejada

súrrealismi <m. súrrealisma, no comptable>:

surrealisme m

súrrealista·hreyfing <f. -hreyfingar, no comptable>:

moviment m surrealista

súrrealisti <m. súrrealista, súrrealistar>:

surrealista m & f

súrrealískur, súrrealísk, súrrealískt <adj.>:

surrealista

súr·smæra <f. -smæru, -smærur>:

pa de cucut m de bosc (planta Oxalis acetosella)

súr·sætur, -sæt, -sætt <adj.>:

agredolç -a

súr·vatn <n. -vatns, no comptable>: aigua oxigenada (H2O2)

sút <f. sútar, sútir. Pl. no hab.>:

1. (harmur, sorg, hryggð) tristesa profunda, aflicció f [profunda] (gran pena)

◊ hversu lengi á ég að bera sút (ʕē'tsōθ, עֵצוֹת) í sál, harm (jā'γōn, יָגוֹן) í hjarta dag frá degi?: fins quan hauré de portar l'aflicció a l'ànima, fins quan la tristesa al cor, dia rere dia?

♦ ala súti [um e-ð]: ésser presa de l'aflicció (o: de la pena) per alguna cosa

2. (áhyggjur, kvíði) neguit m (angoixa, desfici, ansietat)

súta¹ <súta ~ sútum | sútaði ~ sútuðum | sútað ║ e-ð>:

(harma) afligir-se per una cosa

súta² <súta ~ sútum | sútaði ~ sútuðum | sútað ║ e-ð>:

(barka, garfa) adobar una cosa (cosa = pell, cuiro)

sút·fullur, -full, -fullt <adj.>:

1. (sorgmæddur) estat ple -ena d'una tristesa profunda, afligit -ida (pres de gran pena, de gran aflicció)

2. (kvíðafullur) ple -ena de neguit (angoixat)

sút·hagur <m. -hags, -hagir. Pl. no hab.>:

<LIT> estat m de gran aflicció, condició f de gran aflicció

sútunar·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid tànnic (→ barksýra)

svaka·lega <adv.>: espantosament, tremendament, terriblement (extremadament)

svaka·legur, -leg, -legt: ingent, colossal, tremend -a
	svakaleg áskorun: un repte colossal

svala <f. svölu, svölur>:

1. oreneta f, oroneta f, oronella (Mall.) (ocell Hirundo rustica) (→ landsvala)

◊ ...hefir hér setit svala ein við glugginn ok klakat í alla nótt, svá at ek hefi aldregi beðit ró fyrir: ...aquí, devora la finestra, s'hi ha posat una oreneta i ha piulat tota la nit, de manera que en cap moment no he pogut tenir la pau necessària per fer-lo [el poema] 

♦ → bæjasvala “oreneta cuablanca, cabot”

2. petrell oceànic (ocell Oceanites oceanicus) (→ hafsvala)

♦ → sjósvala “petrell cuaforcat, noneta grossa”

3. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus) (→ stormsvala)

4. roquerol americà, roquer americà (Val.), cabot m de roca americà (Mall.) (ocell Petrochelidon pyrrhonota syn. Hirundo pyrrhonota) (→ klettasvala)

svalandi, svalandi, svalandi: refrescant

svalir <f.pl svala>: 1. (á húsi) balcó m
		herbergi með svölum: cambra amb balcó
		úti á svölum: al balcó
	2. (í leikhúsi & bíói) amfiteatre m (part de teatre i de cinema)

svalur, svöl, svalt: fresc -a (aigua & begudes, indret, dia ~ nit, brisa etc.)

svar <n. svars, svör>: 1. <GEN> resposta f
		svar borgað: resposta pagada (d’un telegrama)
		ég borga svarið: pagaré la resposta (d’un telegrama)
		“Nei” er ekkert svar: “no” no és una resposta
	2. <RELIG JUD> responsa f
		spurnir og svör: qüestions i responses (xeelot u-teixuvot; שאלות ותשובות; שְׁאֵלוֹת וּתְשׁוּבוֹת)

svara <svara ~ svörum | svaraði ~ svöruðum | svarað>:

respondre

♦ svara með “jái” eða “neii”: respondre “sí” o “no”, respondre amb un sí o un no

♦ svara skriflega: respondre per escrit

♦ svara e-m: respondre-li a algú

◊ svaraðu henni!: respon-li!

♦ svara e-m í sama tón: contestar-li a algú en el mateix to

♦ svara e-u: respondre a una cosa

◊ svara [ekki] bréfi e-s: [no] contestar a una carta d'algú

◊ svara bréfi e-s frá 22. júlí 2003 með bréfi, dags. 1. október 2003: contestar a la carta de X del 22 de juliol del 2003 amb una carta datada a dia 1 d'octubre del 2003

◊ svara [ekki] símanum: [no] contestar al telèfon

◊ svara spurningu: respondre a una pregunta

◊ hann vissi ekki hverju hann átti að svara: no sabia què respondre

♦ svara e-m e-u: respondre una cosa a algú

◊ ég gat engu svarað henni: no li podia pas respondre

♦ svara e-u með e-u: respondre a una cosa amb...

♦ svara fyrir e-ð: respondre d'una cosa, ésser responsable d'una cosa

♦ svara fyrir sig: respondre de si mateix, justificar-se, defensar-se

♦ svara í sömu mynt: <LOC FIG> pagar amb la mateixa moneda, tornar la pilota

♦ e-ð svarar [ekki] e-u: (kostnaður, upphæð, skuld o.s.fr.) una cosa [no] cobreix una cosa (cost, quantitat, deute etc.)

◊ þetta svarar ekki kostnaði: això no cobreix pas les despeses

♦ það svarar kostnaði: <LOC FIG> s'ho paga, paga la pena, surt a compte

♦ e-r svarar [ekki] e-u: (skattar, skyldur o.s.fr.) algú [no] paga una cosa (impost, contribució etc.)

◊ hann svarar sköttum og skyldum: paga la contribució i els impostos

♦ svara lit: <LOC> #1. (í spil) respondre amb el mateix color (posar una carta sobre la taula del mateix color que la que hi ha posat l'adversari); #2. (svara í sömu mynt) pagar amb la mateixa moneda (venjar-se, respondre a un tort fent-ne un d'igual)

♦ svara til e-s: correspondre a... (→ tilsvarandi)

♦ svara e-u út: valer (o: pagar) la pena

♦ svara út í hött: <LOC FIG> treure's la resposta de la mànega, respondre el primer que li passa a un pel cap (inventar-se la primera resposta que a un li passa pel cap, encara que sigui enganyosa o incerta)

♦ það svarar enginn: <TELEF> no contesten (no agafen el telèfon)

svara·maður <m. -manns, -menn>: testimoni m de la núvia (a unes noces)

svarf <n. svarfs, svörf>:

ferritja f, llimalles f.pl 

svarta·gall <n. -galls, no comptable>:

<HIST MED> malenconia f, bilis negra 

◊ svartagall var ein af fjórum vessum mannslíkamans í læknavísindum miðalda: la malenconia o bilis negra era un dels quatre humors del cos humà en la medicina de l'Edat Mitjana

svartagalls·raus <n. -rauss, -raus>:

queixes pessimistes (queixes o xerrameca constants de pessimista, de persona que sempre ho veu tot negre)

svarta·raf <n. -rafs, no comptable> atzabeja f, gaieta f

svarta·spraka <f. -spröku, -sprökur>: halibut negre (peix Reinhardtius hippoglossoides)

svart·bakur <m. -baks, -bakar>: gavinot m (ocell Larus marinus)

svart·burkni <m. -burkna, -burknar>:

falzia roja (planta Asplenium trichomanes)

svart·góma <f. -gómu, -gómur>: serrà m imperial, penegal m (peix Helicolenus dactylopterus)

svart·hreðka <f. -hreðku, -hreðkur>:

rave negre (planta Raphanus sativus var. niger)

svart·hveðnir <m.-hveðnis, -hveðnar>: pàmpol negre, trotllo negre (peix Centrolophus niger)

svart·hæna <f. -hænu, -hænur>:

francolí m (ocell Francolinus francolinus)

svartidauði <m. svartadauða, no comptable>:

1. <HIST> pesta negra

2. (brennivín) pesta negra (designació familiar d'una beguda alcohòlica islandesa feta a base de patata i assaonada amb llavor de comí)

svarti·galdur <m. -galdurs, no comptable>:

màgia negra

svart·kummin <n. -kummins, -kummin>:

pebreta f (planta Nigella sativa)

svartmunka·klaustur <n. -klausturs, -klaustur>:

monestir benedictí

svartmunka·lifnaður <m. -lifnaðar, no comptable>:

1. <RELIG> orde benedictí

2. (svartmunkaklaustur) monestir benedictí (cenobi)

◊ svá sagði einn ágjætr biskup, at ábóti nǫkkur yfir svartmunkalifnað stýrði fagrliga sinni reglu: un excel·lent bisbe va contar que un abat d'un monestir benedictí governava bé la seva comunitat de monjos

svart·munkur <m. -munks, -munkar>:

<RELIG> monjo benedictí

svart·mustarður <m. -mustarðs, -mustarðar>: mostassa negra (planta Brassica nigra)

svart·rotta <f. -rottu, -rottur>: rata negra, rata f de camp (mamífer Ratta ratta)

svartur, svört, svart: negre -a

svart·yllir <m. -yllis, -yllar>: saüc m (arbust Sambucus nigra)

svart·ösp <f. -aspar, -aspir>: pollancre <m>, poll <m> (Bal.), poll bordissot, poll negre (arbre Populus nigra)

svefn·ganga <f. -göngu, no comptable>: somnambulisme m

svefn·gengill <m. -gengils, -genglar>:

somnàmbul m, somnàmbula f, <MED> nictòbata m & f, <óeiginl./improp.> noctàmbul m, <óeiginl./improp.> noctàmbula f

svefn·herbergi <n. -herbergis, -herbergi>: dormitori m

svefn·höfgi <m. -höfga, no comptable>:

somnolència f

svefn·höfugur, -höfug, -höfugt <adj.>:

somnolent

♦ mér gerir svefnhöfugt: m'agafa son

svefn·leysi <n. -leysis, no comptable>: insomni m

svefn·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen.pl.: -lyfja; Dat. pl.: -lyfjum>: somnífer m

svefn·meðal <n. -meðals, -meðul>: somnífer m

svefn·mók <n. -móks, no comptable>: ensopiment m

svefn·pilla &l5;f. -pillu, -pillur>: somnífer m, pastilla f per dormir
	hún svipti sig lífi með svefnpillum: es va llevar la vida amb somnífers
 
svefnpoka·pláss <n. -pláss, -pláss>: lloc amb possibilitat de dormir en sac de dormir (oferida per moltes pensions o particulars islandesos)

svefn·poki <m. -poka, -pokar>:

sac m de dormir

svefn·purka <f. -purku, -purkur. Gen.pl: -purkna & -purka>: dormilega m & f

sveigja <f. sveigju, sveigjur. Gen. pl.: sveigja>: 1. (beyging, bugða) revolt m (del camí o de la carretera)
	2. (beygja) curvatura f (corbesa)
	3. (það að sveigja skyndilega) viratge brusc (tomb sobtat, desviació sobtada)
	4. (fjaðurmagn) elasticitat f (flexibilitat)

sveip·álmur <m. -álms, -álmar>:

om trèmol (o: tremolós) (arbre Ulmus laevis)

sveita·keppni <f. -keppni, -keppnir>:

<ESPORT> campionat m local

sveita·lubbi <m. -lubba, -lubbar>: pagesot m, pagerol m

sveitar·félag <n. -félags, -félög>: poble m, municipi m rural

sveitarfélags-: municipal

sveitarstjórna·kosningar <f.pl -kosninga>: eleccions f.pl municipals

svell <n. svells, svell>:

capa f de glaç [llis] 

♦ vera sterkur (o: fastur) á svellinu: tenir una gran força interior, ésser una persona de tremp

◊ hann er ekki sterkur á svellinu: no és una persona de tremp, no és pas una persona d'esperit fort, és dèbil (p.e., davant les pressions, les temptacions etc.)

♦ vera valtur á svellinu: ésser feble d'esperit, no tenir tremp

sveppa·eitur <n>: micotoxina f

sveppa·eyðandi, -eyðandi, -eyðandi: antimicòtic
	sveppaeyðandi húðkrem: crema o pomada antimicòtica

sveppa·súpa <f>: sopa de bolets

sveppur <m. svepps, sveppir (o: sveppar)>: bolet m, esclata-sang m (Mall.)

sverð <n. sverðs, sverð>:

espasa f, (LIT) glavi m

◊ brýnt er að fá sverð í hönd!: que l'espasa estigui ben esmolada!

◊ menn þínir munu fyrir sverði falla og kappar þínir í orustu: els teus homes cauran sota el glavi i els teus herois en el combat

sverð·fiskur <m. fisks, -fiskar>: emperador m, peix espasa m (peix Xiphius Gladius)

sverð·lilja <f. -lilju, -liljur>: lliri m (qualsevol planta de la família de les iridàcies)
	blá sverðlilja: lliri blau (planta Iris germanica) (→ germanalilja)
	ensk sverðlilja: lliri m dels Pirineus (planta Iris latifolia syn. Iris xiphioides) (→ bretaíris)
	gul sverðlilja: [gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus) (→ tjarnalilja)

sverðlilju·ætt <f. -ættar, sense pl.>: [família f de les] iridàcies f.pl

sverja <sver ~ sverjum |  sór ~ sórum |  svarið ║ e-ð>: jurar una cosa
	ég sver það: ho juro

svertingi <m. svertingja, svertingjar>:

negre m, negra f

svertingja·kona <f. -konu, -konur>:

negra f

sveskja <f. sveskju, sveskjur>: <CULIN> pruna seca, pruna f de cuina, pruna f de confitar

sveskju·plóma <f. -plómu, -plómur>: pruna f de frare llarg, pruna quetsche, pruna damasquina (o: damascena)

svið <n. sviðs, svið>: 1. (svæði, vettvangur & FÍS) camp m (àmbit, esfera, tema &  & FÍS)
	2. (leiksvið) escenari m (de teatre & FIG)
		setja e-ð á svið: escenificar una cosa

svið <f.pl>: 1. <CULIN> cap & potes de xai socarrimades i bullides (plat típic islandès)
	2. <CULIN> (sviðahaus) cap de xai bullit en sal terrossada (plat típic islandès)

sviða·haus <m. -hauss, -hausar>: <CULIN> cap de xai (Bal.: me) bullit en sal terrossada (plat típic islandès)
	hálfur sviðahaus: mig cap de xai bullit

sviða·sulta <f. -sultu, -sultur>: <CULIN> mena de paté o carn en gelatina feta amb la carn del cap de xais

sviðs·munir <m.pl -muna>:

atrezzo m, accessoris m.pl [del decorat] 

svif·ryk <n. -ryks, -ryk>: partícula f en suspensió (empr. hab. en pl: partícules en suspensió)

svig <n. svigs, svig>: <ESPORT> eslàlom m

svigi <m. sviga, svigar>:

parèntesi m (signe gràfic ( ))

svig·keppni <f. -keppni, -keppnir>: campionat m d'eslàlom

svik <n.pl -svika>:

1. <& POLIT> traïció f

2. (fjársvik) frau m

3. <FIG> engany m (engalipament, ensarronament)

svika·hrappur <m. -hrapps, -hrappar>:

estafador m, estafadora f

svikari <m. svikara, svikarar>:

1. <GEN & POLIT> traïdor m, traïdora f

◊ sjáið höfuð svikarans!: contempleu el cap del traïdor!

2. <FIG> impostor m, impostora f

3. <FIG> defraudador m, defraudadora f (enganyador, ensarronador, que pren amb enganys)

4. (sá sem sveik málstað) renegat m, renegada f (qui ha abandonat la pròpia causa)

svik·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

<FIG> traïdor -a, fals -a

sviksam·lega <adv.>:

fraudulentament

sviksam·legur, -leg, -legt <adj.>:

fraudulent

svik·semi <f. -semi, no comptable>:

perfídia f, traïdoria f

svikull, svikul, svikult <adj.>:

1. (ótrúr) pèrfid -a, traïdor -a (deslleial)

♦ með svikulum hætti: amb perfídia, traïdorament

2. (óáreiðanlegur) enganyós -osa (enganyívol, que no és pas de fiar)

3. (sviksamur, sviksamlegur) fraudulent (fraudulós)

svil <n.pl svilja>:

bosses espermàtiques del peix mascle, llet f de peix 

svili <m. svila, svilar>:

cunyat m 

svil·kona <f. -konu, -konur>:

cunyada f 

<†>  svima <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:

nedar

◊ en hann mun hafa svimit í hólminn, ok mun hann fólgizk hafa: i deu haver nedat fins a l'illot i s'hi deu haver amagat

<†>  svimma <svimm ~ svimmum | svamm ~ summum (o: svummum; o: svumum) | summið (o: sommið)>:

nedar

svimi <m. svima, svimar>:

1. (sundl) mareig m (rodament de cap)

2. (óvissa) incertesa f (incertitud)

♦ vaða í villu og svima um e-ð: <LOC FIG> anar totalment malencaminat -ada en una cosa (anar a les fosques en una cosa, desconèixer totalment una cosa)

svima·hafrar* <m. -hafra>:

jull m, zitzània f  (planta Lolium temulentum)

svindil-brask <n>: estafa

svindill <m>: estafa, engany

svindl <n. svindls, pl. no hab.>: frau m

svindla á: <+dat> estafar a algú

svindlari <m.svindlarar>: estafador

svipað <adv.>:

similarment, si fa no fa igual de...

◊ sebrahestar eru svipað stórir og íslenski hesturinn, fíngerðari þó: les zebres són si fa no fa igual de grosses que el poni islandès, encara que més gràcils

svipaður, svipuð, svipað: similar, comparable (per la forma)
	og ásýndum voru engispretturnar svipaðar hestum, búnum til bardaga: i pel que fa a llur aspecte, les llagostes s'assemblaven a cavalls equipats per a la batalla

svip·brigði <n.pl -brigða>:

(breytingar á andlitssvip) expressió f de la cara, expressió f facial (faccions o trets facials com a resultat d'una reacció determinada o com a forma d'expressió d'un sentiment o emoció)

♦ sýna engin svipbrigði: no mostrar cap reacció, no immutar-se, ni parpellejar

svip·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (snögglegur) sobtat -ada (súbit)

♦ sviplegt andlát: sobtat traspàs

♦ sviplegur dauðdagi: mort sobtada 

2. (hörmulegur) tràgic -a (funest o trist i inesperat)

♦ sviplegt slys: tràgic accident

svip·líkur, -lík, -líkt: 1. (líffæri o.s.fr.) anàleg -àloga (de funcions i/o forma semblants tenint sovint origen no idèntic)
	2. (líkur útlits) semblant (d'aspecte o fesomia)

svipu-humar <m.-humars, -humrar>: llagosta <f> (crustaci Palinurus vulgaris)

svipu-krabbi <m.-krabba, -krabbar>: llagosta <f> (crustaci Palinurus vulgaris)

svipull, svipul, svipult <adj.>:

fugaç, fugisser -a

Sviss <n. Sviss, no comptable>: Suïssa f

Sviss·lendingur <m. -lendings, -lendingar>: suís m, suïssa f (natural o habitant de Suïssa)

svissneskur, -nesk,  -neskt: suís -ïssa
	svissneskur franki: franc suís

svita·kirtill <m. -kirtils, -kirtlar>:

<MED> glàndula sudorífera

svita·löður <n. -löðurs, no comptable>:

1. <GEN> suor escumosa del cavall

2. <FIG> suada forta (transpiració abundosa)

♦ vera í svitalöðri: estar amarat -ada de suor

sviti <m. svita, no comptable>: suor f
	þerra svita af enni og vöngum: eixugar-se (o: torcar-se) la suor de front i galtes

svíkja: 1. trair
	2. enganyar
		svíkja fé út úr einhverjum: estafar diners a algú
	3. decebre, defraudar
		...mynd sem engan svíkur: ...una pel·lícula que no decep ningú

svín <n. svíns, svín>:

(alisvín & villisvín & sóði & skammaryrði) porc m (domèstic & senglar & brutanxo & insult)

◊ svín er uppistaða alls hérna á Maljorku: el porc és un aliment bàsic aquí pertot a Mallorca

♦ halda svíni á meðan slátrarinn stingur hnífnum í hálsinn á honum: aguantar (o: tenir agafat) el porc mentre el matador li clava la ganiveta al coll

♦ → alisvín “porc domèstic”

♦ → göltur “verro”

♦ → gylta “truja”

♦ kasta perlum fyrir svín: <LOC FIG> llençar perles als porcs

♦ nemja garnir á svíninu: fer nets els budells del porc

♦ slátra svíni: matar un porc, fer matances

♦ svíða burt öll hár (o: burstana) á svíni [með blásturslampa]: socarrimar les cerres al porc [amb un bufador], pelar el porc [amb un bufador]

♦ svíða burstana af svíninu með blásturslampa: socarrimar les cerres al porc amb un bufador, pelar el porc amb un bufador

◊ fara að sækja svínið sem á að slátra: anar a cercar el porc que s'ha de matar

♦ → villisvín “porc senglar”

♦ þvegið svín veltir sér í sama saur: <LOC FIG> la truja, per més que la rentin, sempre torna a rebolcar-se en el mateix fang

svína·bú <n. -bús, -bú>:

granja f de porcs

svína·feiti <f. -feiti, no comptable>:

llard m, saïm m (Mall.)

svínafeiti·snúður* <m. -snúðs (o: -snúðar), -snúðar>:

(maljorkskt spírallaga sætabrauð) ensaïmada f 

svína·fita <f. -fitu, no comptable>:

sagí m, greix m de porc (Mall.)

svínafeiti-snúður <m.-snúðar>: ensaïmada

svína·laukur* <m. -lauks, -laukar>:

porro m de porc (Mall., Men.), porradell m (Mall.), porro bord (Mall., Men.) (planta Allium polyanthum syn. Allium multiflorum)

svín-fiskur <m.-fisks, -fiskar>: escórpora <f>, rascassa <f> (peix Scorpaena porcus)

svín-háfur <m. -háfs, -háfar>: porc marí (peix Oxynotus centrina)

svíns·para <f. -pöru, -pörur>:

cotna f de porc

svo-lítið: un poc, una mica

svosem: pràcticament
	svosem ekkert: pràcticament res

svunta <f. svuntu, svuntur>: davantal m

svæða·keppni <f. -keppni, -keppnir>:

<ESPORT> campionat m comarcal (o: regional) 

svæða·landafræði <f. -landafræði, no comptable>:

geografia f regional

svæða·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:

<MED> reflexologia f podal 

svæða·mót <n. -móts, -mót>:

<ESPORT> torneig m comarcal (o: regional) 

Svæða·nefndin <f. -nefndarinnar, no comptable>:

Comitè m de les Regions (→ héraðanefnd)

♦ Svæðanefnd Evrópusambandsins: Comitè de les Regions de la Unió Europea

svæði <n. svæðis, svæði>:

1. <GEN> redol m

◊ ...að þeir beri birtu yfir svæðið fyrir framan hana: ...que il·luminin el redol de davant seu

◊ afskekkt svæði: una contrada isolada

♦ á svæðinu: pels voltants, pels volts

◊ hún sagði að þó hún væri ein heima þá væru þjónar á svæðinu og þeir gætu séð til þeirra: va dir que, encara que era sola a casa, hi havia criats pels volts que les podrien veure

2. (flötur) zona f (superfície delimitada)

♦ → bílastæðissvæði “zona d'estacionament”

♦ → eldfjallasvæði “zona volcànica”

♦ → fríverslunarsvæði “zona franca”

♦ → gossvæði “zona eruptiva”

♦ → gróskusvæði “zona de desenvolupament”

♦ → hamfarasvæði “zona catastròfica”

3. (afmarkað svæði & MED í heilanum) àrea f (recinte o espai delimitat & MED = regió del cervell)

♦ → bannsvæði “àrea restringida”

◊ byggt svæði: àrea habitada

♦ → haftasvæði “àrea restringida”

♦ → málsvæði 2. “àrea del llenguatge”

♦ → veiðisvæði “àrea de caça”

4. (landsvæði) territori m (comarca, contrada, regió)

♦ evrópskt svæði: regió europea

♦ formlegt svæði: regió formal

♦ frönsku suðlægu landsvæðin: Territoris Francesos del Sud

♦ Gasa-svæði: franja f de Gaza

♦ → kjarnasvæði “regió nodal”

♦ → landamærasvæði “terreny fronterer, zona fronterera”

♦ → málsvæði 1. “territori lingüístic, domini lingüístic”

♦ starfrænt svæði: regió funcional

♦ → yfirráðasvæði “territori jurisdiccional”

◊ ystu svæði: les regions més remotes

svæðis- <en compostos>:

regional

svæðis·bundinn, -bundin, -bundið <adj.>:

[d'abast] regional

♦ nefnd um svæðisbundna viðskiptasamninga: comitè d'acords comercials regionals

svæðis·nafn <n. -nafns, -nöfn>:

<INFORM> nom m de domini (aquest mot ha caigut fortament en desús en no poder imposar-se sobre els alternatius → lénsheiti o → umdæmisheiti)

svæðis·skrifstofa <f. -skrifstofu, -skrifstofu>:

delegació f regional, oficines f regionals

◊ svæðisskrifstofa í Barselónu: delegació regional de Barcelona

svæfa: anestesiar

svæfing <f.svæfingar>: anestèsia f [completa]

svæfinga-læknir <m.-læknar>: anestesista

svækja <f>: xafogor

svækju-hiti <n>: xafogor, calda

svölu·gleða <f. -gleðu, -gleður>:

milà m reial, moixeta pollera (Mall.), milana f (Mall., Men.) (ocell Milvus milvus)

svölu·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: celidònia f, celedrònia f (Bal.), herba f de les berrugues, herba f dels ulls, herba f d'oronetes (o: de l'oroneta), herba celònia, herba f del Bon Jesús (Mall.) (planta Chelidonium majus)

svölu·urt <f. -urtar, -urtir>: variant de ---> svölujurt "celidònia"

svölu·rót <f. -rótar, -rætur>:

pebrotera borda, maseres f.pl, herba f del verí, herba f del cor, herba f del bri (planta Cynanchum vincetoxicum syn. Vincetoxicum hirundinaria syn. Asclepias vincetoxicum syn. Vincetoxicum officinale)

svörull, svörul, svörult <adj.>:

contestador -a, respostejador -a, replicaire (que respon [impertinentment] enlloc de callar i creure)

sykur <m. sykurs, sykrar>: sucre m
	án viðbætts sykurs: sense sucre afegit

sykur·berg <n. -bergs, -berg>: <GEOL> candisita* f, ferrocalcita f (varietat d'espat d'Islàndia ferrífer -òxid de ferro-, de color entre groc fosc i bru)

sykur·hlynur <m. -hlyns, -hlynir>:

erable m de sucre, auró m de sucre (arbre Acer saccharum)

sykur·kar <n. -kars, -kör>: sucrera f

sykur·leðja <f. -leðju, -leðjur>: melassa f

sykur·líki <n. -líkis, -líki>: sacarina f

sykur·moli <m. -mola, -molar>: terròs m de sucre (dau de sucre, emprat esp. a les cafeteries)

sykur·plantekra <f. -plantekru, -plantekrur>:

plantació f de canya de sucre 

sykur·reyr <m. -reyrs, -reyrar>: canya dolça, canya f de sucre (planta Saccharum officinarum)

sykur·rófa <m. -rófu, -rófur>: bleda-rave sucrera, remolatxa sucrera (planta Beta vulgaris var. altissima)

sykur·sjúklingur <m. -sjúklings, -sjúklingar>: diabètic m, diabètica f

sykur·sjúkur, -sjúk, -sjúkt: diabètic -a
	Samtök Sykursjúkra: Associació Islandesa de Malalts de Diabetis
	→ (í Katalóníu) Associació de Diabètics Catalunya
	→ (í Katalóníu) Associació Catalana de Diabetis)
	→ (á Menorku) Associació de Diabètics i Diabètiques de Menorca (ADIME)
	→ (á Maljorku) Associació de Diabètics de les Illes Balears (ADIBA)

sykur·sýki <f. -sýki, -sýkir (o: sykursýkistegundir)>: diabetis f
	insúlínháð sykursýki: <MED> diabetis mel·lita insulinodependent, diabetis [del] tipus u
	insúlínóháð sykursýki: <MED> diabetis mel·lita no insulinodependent, diabetis [del] tipus dos
	sykursýki af tegund eitt: <MED> diabetis mel·lita tipus u, diabetis [del] tipus u
	sykursýki af tegund tvö: <MED> diabetis mel·lita tipus dos, diabetis [del] tipus dos
	→ flóðmiga “diabetis insípida”
	[honungssæt] sykursýki: <MED> diabetis sacarina f, diabetes mel·litus m, (erròniament) diabetis mel·litus f

<†>  symja <svim ~ svimum | svam ~ svámum | sumið (o: svimið; o: somið)>:

nedar

synd <f. syndar, syndir>: <RELIG> pecat m
	bæta fyrir synd: expiar un pecat
	drýgja synd: cometre un pecat
	friðþægja fyrir syndirnar: expiar els pecats

synda: nedar

syngjandi, syngjandi, syngjandi <adj.>: cantant, cantor -a

synja: rebutjar, declinar

syrgja <syrgi ~ syrgjum | syrgði ~ syrgðum | syrgt>:

1. <e-ð>: (harma) plànyer una cosa, plorar per una cosa (lamentar-se amb planys de la pèrdua, desaparició etc. d'una cosa)

◊ þeir syrgði fornar borgir: planyien l'esvaniment de les antigues ciutats

◊ meðan Demetra syrgði brotthvarf dóttur sinnar...: mentre Demèter planyia la desaparició de sa filla...

2. <e-n [dauðan]>: (trega) plorar algú (sentir dol per la mort d'algú, estar en dol per la mort d'algú)

♦ syrgja e-n dauðan: plorar la mort d'algú

◊ syrgja vin sinn: plorar la mort del seu amic, plorar el seu amic

syrpa <f. syrpu, syrpur>:

1. <MÚS> popurri m

2. (kvæðasafn) recull m, florilegi m (de poemes)

3. (minnisbók) llibreta f (bloc petit per a notes, apunts etc.)

4. (handrit með sundurleitu efni) manuscrit miscel·lani (manuscrit contenint escrits de temàtica diversa)

5. (sóðakvendi, subba) xaparrassa f (dona deixadota en el vestit i la higiene)

6. <†> (yrpa, tröllskessa) ogressa f, geganta f (ésser monstruós del folclore islandès)

systir <f. systur, systur>: 1. germana f, (†) sor f
		hversu margar (o: hve margar) systur áttu?: quantes [de] germanes tens?
	2. <RELIG> sor f

syst·kin <n.pl -kina>: germans i germanes

systkina·dætur <f.pl -dætra>: cosines f.pl

systkina·synir <m.pl -sona>: cosins m.pl

systrunga <f. systrungu, systrungur>: cosina f (filla de tia)

systrungur <m. systrungs, systrungar>: cosí m (fill de tia)

systur·dóttir <f. -dóttur, -dætur>: neboda f (filla de germana)

systur·sonur <m. -sonar, -synir>: nebot m (fill de germana)

sýanósa <f. sýanósu, no comptable>:

<MED> cianosi f, cianodèrmia f (→ blásýki “íd.”)

sýan·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid ciànic

sýanúr·sýra <f. -sýru, no comptable>:

<QUÍM> àcid cianúric

sýkil·æta <f. -ætu, -ætur>:

<MED> neutròfil m

sýkla·lyf <n. -lyfs, -lyf>:

antibiòtic m

sýkn, sýkn, sýknt <adj.>:

<JUR> innocent

◊ stefndi, Sverrir Ellertsson, er sýkn af kröfum stefnanda, Guðmundar Bjarnar Arnaldssonar: la part demandada, Sverrir Ellertsson, és innocent als efectes de la demanda interposada per la part demandant, Guðmundur Björn Arnaldsson

♦ sýknt og heilagt: <LOC FIG> constantment, contínuament, permanentment

sýknaður, sýknuð, sýknað <adj.>:

absolt -a

♦ sýknaður af ákæru fyrir nauðgun: absolt de l'acusació de violació

sýn <f.sýnir>: vista
	hún er fríð sýnum: és de bon veure, està bona

sýna <+dat.>: mostrar
	viljið þér sýna mér það á kortinu? M’ho podria mostrar sobre el mapa?
	getið þér sýnt mér eitthvað annað? Em podria mostrar una altra cosa? (a una botiga)

sýni <n. sýnis, sýni>: 1. mostra f
		taka sýni úr e-u: prendre una mostra d'una cosa
	2. (vefjasýni, vefsýni) biòpsia f

sýni·hneigð <n. -hneigðar, no comptable>:

<MED> exhibicionisme m

sýni·ker <n. -kers, -ker>:

<RELIG> custòdia f

sýni·legur, -leg, -legt <adj.>:

visible

♦ e-ð er sýnilegt mannsauganu: una cosa és visible a simple vista, a ull nu

♦ það er sýnilegt: és obvi

sýning <f. sýningar, sýningar>:

1. (myndlistarsýning) exposició f (d'obres d'art)

2. (kvikmyndasýning í bíósal) passi m, sessió f (cadascuna de les projeccions d'una pel·lícula a un cinema)

◊ hvenær byrjar sýningin?: quan comença la pel·lícula?

3. (það að sýna kvikmynd) projecció f, exhibició f (general de pel·lícula)

◊ banna dreifing og sýning kvikmyndar: prohibir la distribució i exhibició d'una pel·lícula

◊ opinber sýning á þessari kvikmynd: la projecció pública d'aquesta pel·lícula

4. (leiksýning) xou m (d'espectacle, esp. de varietats)

sýningar-skrá <f. -skrár, -skrár>: 1. programa m de l'exposició
	2. catàleg m de l'exposició

sýnis·horn <n. -horns, -horn>: 1. mostra f (de mercaderia etc.)
	2. espècimen m (exemplar)

sýpris·jurt* <f. -jurtar, -jurtir>:

camamilla f de Maó, camamilla groga, camamilla f de muntanya, camamilla baleàrica, camamil·la f de la mar (Mall.), camamil·la f (Men.), camamil·lera f (Men.), camamil·la f de la Mola (Men.), camamil·la f de Maó (Men.) (planta Santolina chamaecyparissus ssp. magonica)

<†> sýr <f. sýr, sýr>: truja f, trutja f (Bal., ekki ritm.!)

sýra¹ <f. sýru, sýrur>:

1. <QUÍM> àcid m 

◊ sýrur og basar: àcids i bases

2. <FAM = LSD> àcid m (LSD)

3. (sýrustillir) acidulant m (additiu alimentari)

◊ sýrur eru notaðar til að breyta sýrustigi matvæla og/eða til að gefa matvælum súrt bragð: els acidulants s’empren per a modificar l’acidesa d’un aliment i/o conferir-li un sabor àcid

sýra² <f. sýru, no comptable>:

(súrleiki) acidesa f, aciditat f, fortor f (FAM Mall.)

sýra³ <f. sýru, no comptable>:

<CULIN> sýra, xerigot de llet fet fermentar, de gust agre

sýr·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

escórpora cap-roja, polla f, escórpora groga (o: escórpora dels bruts; o: escórpora de fang) (Tarr.), cap-roig m, calroig m (Mall.: ekki ritm./no lit.), roja f (Men., Eiv.) (peix Scorpaena scrofa)

sýrill <m. sýrils, sýrlar>:

(sýruker) sýrill o sýruker , bóta o barril dins la qual hom deixava fermentar el xerigot perquè es convertís en sýra

Sýr·land <n. -lands, no comptable>:

Síria f

Sýr·lendingur <m. -lendings, -lendingar>:

sirià m, siriana f

sýr·lenskur, -lensk, -lenskt <adj.>:

sirià -ana

sýru·bindandi, -bindandi, -bindandi <adj.>:

antiàcid -a

♦ sýrubindandi lyf: antiàcid m (fàrmac)

sýru·ker <n. -kers, -ker>:

sýruker o sýrill , bóta o barril dins la qual hom deixava fermentar el xerigot perquè es convertís en sýra

sýru·meðfarinn, -meðfarin, -meðfarið <adj.>:

acidulat -ada

sýru·stillir <m. -stillis, -stillar>:

(aukefni í matvælum) acidulant m (additiu alimentari regulador o corrector de l'acidesa dels aliments)

sýsla <f. sýslu, sýslur>: 1. cadascun de les divuit comarques en què és dividida administrativament Islàndia (a Islàndia)
	2. comarca f (als Països Catalans)
	3. comtat m (divisió territorial administrativa existent en els Estats Units d'Amèrica)

sýslu-maður <m.-menn>: president de comarca; jutge comarcal

sæ-bjúga <n.-bjúgu>: holotúria

sæ·dögg <f. -daggar, daggir>:

romaní m (planta Rosmarinus officinalis)

sæði <n. sæðis, sæði>: 1. llavor f (de planta)
	2. semen m (d'animal)

sæðis·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: <MED> seminoma m

sæ·eðla* <f. -eðlu, -eðlur>:

quetsémper m, dragó m (peix Synodus saurus syn. Salmo saurus)

sæ-fífill <m.-fíflar>: pixacà marí (mena de corall, Polyactinia)

sæ-héri <m. -héra, -hérar>: llebre f de mar, bouet m (Val.)  (mol·lusc marí)

sæl-gæti <n>: 1. llepolia 2. caramel, caramel.lo 3. (botiga de) llepolies

sæl·keri <m. -kera, -kerar>: gurmet m

sæll, sæl, sælt: feliç
	komdu sæll: bon dia
	komdu blessaður og sæll: bon dia, hola
	komið þið blessuð og sæl: siau benvinguts!
	sælir / sælar: a reveure! (dit a un grup)
			verið þér sælir / sælar: a reveure
			vertu sæll/ sæl: a reveure! (dit a una persona)
	sælar minningar: al cel sia

sælu-hús <n>: alberg de joventut

sæmdar·maður <m. -manns, -menn>: home m d'honor

sæng <f. sængur, sængur>: edredó, vànova

sænga saman: dormir (dues persones plegades)

sængur·brík <f. -bríkar, -bríkur>:

post f de matalàs, taula f de matalàs (peça de fusta damunt la qual hi va el matalàs o la màrfega)

sængur·kona <f. -konu, -konur>:

<MED> puèrpera f

sængur·lega <f. -legu, -legur>: puerperi m

sæ·ormur <m. -orms, -ormar>:

drac marí

sæ-prjónn <m.-prjóns, -prjónar>:
	1. stóri sæprjónn: mula <f>, agulla <f>, agulleta <f> (peix Syngnathus acus)
	2. litli sæprjónn: agulleta de Nilsson <f>, palet <m>, bastonet de mar <m> (peix Syngnathus rostellatus)

sæ·rotta <f. -rottu, -rottur>:

quimera f, guineu f (peix Chimaera monstrosa) (→ geirnyt)

sæ·skeggur <m. -skeggs, -skeggir>: roger m de roca, moll m de roca (peix Mullus surmuletus)

sæ·snigill <m. -snigils, -sniglar>: llimac m de mar (terme genèric)

sæ·steinsuga <f. -steinsugu, -steinsugur>: ferratimó m, llamprea f de mar (peix Petromyzon marinus)

sæ·svala <f. -svölu, -svölur>:

1. petrell cuaforcat, noneta grossa (Mall.) (ocell Oceanodroma leucorrhoa) (→ sjósvala)

En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu stór: “gran, gros”:

♦ stóra sæsvala: petrell cuaforcat

2. ocell m de tempesta, escateret m (Val.), noneta f (Mall.) (ocell Hydrobates pelagicus) (→ stormsvala)

En aquesta accepció se sol emprar gairebé sempre precedit del qualificatiu lítill: “petit”:

♦ litla sæsvala: ocell de tempesta

sætabrauðs·búð <f. -búðar, -búðir>: pastisseria f
	í aðalgötunni er að finna bestu sætabrauðsbúð staðarins, sem heitir...: al carrer major s'hi pot trobar la millor pastisseria de l'indret que es diu...

sæt·hnúður <m. -hnúðs, -hnúðar>: moniato m (tubercle de la planta Ipomoea batatas) (→ sæt kartafla)

sæti <n. sætis, sæti>:

1. <GEN> seient m

♦ afsakið, þetta er mitt sæti!: disculpi, aquest és el meu seient! (p.e., a cinema, teatre...)

♦ er þetta sæti laust ~ upptekið?: que està lliure ~ ocupat aquest seient? (p.e., a cinema, teatre...)

♦ eru enn til góð sæti á...?: que queden seients encara que estiguin ben situats per a...? (p.e., a cinema, teatre...)

◊ ég væri til í að borga mikinn pening fyrir góð sæti á þeim leik!: estaria disposat -ada a pagar molts de diners per a uns bons seients per a aquesta obra

♦ eru sætin tölusett?: que estan numerats els seients? (p.e., a cinema, teatre...)

♦ fá sér sæti: asseure's (prendre seient)

◊ fáðu þér sæti!: #1. seu! (tu); #2. seieu! (vós); #3. segui! (vostè) 

◊ fáið ykkur sæti!: seieu! (vosaltres) 

♦ hvaða sæti eru best?: quins sén els millors seients? (més ben situats, p.e., a òpera, cinema, teatre...)

♦ maður / kona / stúlka, sem vísar til sætis: acomodador m, acomodadora f  (a cinema, teatre...)

♦ rísa úr sæti: posar-se dret -a (deixar d'estar assegut -uda)

◊ rístu úr sæti!: #1. posa't dret -a! (tu); #2. poseu-vos dret -a! (vós); #3. posi's dret -a! (vostè) 

◊ rísið úr sætum!: poseu-vos drets!

2. (staður í röð) posició f (lloc en què hom queda en una sèrie)

♦ ná fyrsta sætinu: quedar en primera posició (quedar primer)

♦ vera í fyrsta sæti: anar en primera posició (anar al capdavant de tot, ésser el primer en una sèrie)

3. (á Alþingi) escó f (en parlament)

♦ eiga sæti á Alþingi: tenir escó al Parlament (ésser diputat al parlament, ésser parlamentari)

♦ taka sæti á Alþingi: prendre possessió del seu escó al Parlament, ocupar el seu escó al Parlament (un cop elegit com a diputat)

4. ♦ eiga sæti í nefnd ~ stjórn: ésser membre d'un comitè ~ govern (formar-ne part)

sætindi <n.pl sætinda>: llepolies f.pl, dolços m.pl

sæt·súpa <f. -súpu, -súpur>: <CULIN> ‘sopa dolça’, plat islandès dolç, relativament poc espès, fet amb fruita seca (orellanes, panses, prunes seques etc.), espícies (principalment canyella i clau) i suc de llimona i de nabius

sætu·koppur <m. -kopps, -koppar; emprat hab. en pl.>:

1. (blómin á aðalbláberja- og bláberjalyngi> flors f.pl de la nabinera i de la nabinera uliginosa (flors de les plantes Vaccinium myrtillus i Vaccinium uliginosum)

2. sætukoppar í sæ: (eggjabú beitukóngs) ‘olletes f.pl de mel de mar’ (agregació de càpsules plenes d'ous del mol·lusc marí Buccinum undatum)

---

sætur, sæt, sætt: 1. dolç -a
	2. <FIG> bufó -ona, bonic -a

---

söðul·nef <n. -nefs, -nef>:

nas enfonsat al seu bell mig (p.e., com el d'un boxador)

---

söfnuður <m. söfnuðar (o: safnaðar),  söfnuðir>: <RELIG> comunitat f (parròquia & feligresia)

sögn <f. sagnar, sagnir>: 1. <GRAM> verb m
		blandaðar sagnir: verbs mixtos (de conjugació en part forta i en part feble)
		óreglulegar sagnir: verbs irregulars
		reglulegar sagnir: verbs regulars
		sterkar sagnir: verbs forts
		veikar sagnir: verbs febles
	2. (frásögn) informe m
		að sögn e-s: segons X, segons informa X

---

sögn <f. sagnar, sagnir>:

1. (saga & þjóðsaga) història f, narració f (contarella & llegenda popular)

◊ gömul sögn: una vella història

◊ í fornum sögnum: en velles històries

2. (frásögn) relat m (informe, sovint oral, en què es dóna compte d'una cosa)

♦ að sögn: segons diuen, suposadament, pel que sembla

♦ að sögn e-s: segons diu X, segons informa X

◊ frá Kanada berst sú frétt að annað skip hafi lent í klónum á ógnarskepnu að sögn LeMays skipstjóra: del Canadà arriba la notícia que un altre vaixell ha anat a raure a les urpes d'una criatura monstruosa, segons les declaracions del capità LeMay

♦ að hans sögn: segons ell, segons la seva versió

♦ eftir sögn hans: segons el seu relat, segons relata ell

♦ sannast sagna: a dir ver, en honor de la veritat

♦ pína e-n til sagna: torturar algú fins a fer-lo parlar

3. (það sem sagt er í spilum) envit m (en jocs de cartes)

4. <GRAM> verb m (→ sagnorð)

♦ afturbeygð sögn: verb reflexiu

♦ áhrifslaus sögn: verb intransitiu

♦ beyging sagna: conjugació dels verbs

♦ blönduð sögn: verb mixt

♦ blandaðar sagnir: verbs mixtos

♦ núþáleg sögn: verb pretèrito-present

♦ ófullkomin sögn: verb defectiu

♦ ópersónuleg sögn: verb impersonal

♦ ópersónulegar sagnir: verbs impersonals

♦ óregluleg sögn: verb irregular

♦ óreglulegar sagnir: verbs irregulars

♦ regluleg sögn: verb regular

♦ reglulegar sagnir: verbs regulars

♦ sterk sögn: verb fort

♦ sterkar sagnir: verbs forts

♦ veik sögn: verb feble

♦ veikar sagnir: verbs febles

♦ → áhrifssögn “verb transitiu”

♦ → hjálparsögn “verb auxiliar”

♦ → miðmyndarsögn “verb deponent”

♦ → ri-sögn “verb reduplicatiu”

♦ → tengisögn “verb copulatiu”

<†> 5. (lið, fylgdarlið, sveit manna, seggjahópur) tripulació f (grup d'homes)

♦ → skipssögn “tripulació de vaixell”

---

sögu: ac., gen. & dat. sg. de → saga “història”

---

sögu·brot <n. -brots, -brot>:

<LITER> fragment m  (de saga medieval & de novel·la)

◊ “Sögubrot af nokkrum fornkonungum í Dana- og Svíaveldi”: “Fragments de les vides d'alguns reis antics danesos i suecs”

◊ sögubrot úr íslenskum skáldsögum: fragments de novel·les islandeses

---

sögu·burður <m. -burðar, no comptable>:

enraonies f.pl, xafarderies f.pl

---

sögu·félag <n. -félags, -félög>:

societat f d'historiadors

♦ Sögufélag Íslands: Societat Històrica d'Islàndia

---

sögu·fróður, -fróð, -frótt <adj.>:

1. (vel að sér í sögu) versat -ada en història (amb bons coneixements d'història)

2. (sem kann margar sögur) coneixedor -a de moltes d'històries (que sap o coneix moltes d'històries, llegendes, tradicions etc.)

---

sögu·fræði <f. -fræði, no comptable>:

<†> variant arcaica de → sagnfræði “història (com a ciència)”

---

sögu·frægur, -fræg, -frægt <adj.>:

llegendari -ària (de tan famós que ja és llegenda)

♦ sögufrægi Berlínarmúrinn: el llegendari Mur de Berlín

---

sögu·hetja <f. -hetju, -hetjur>:

1. <LITER & CINEM> protagonista m & f, heroi m, heroïna f

♦ söguhetja myndarinnar: el protagonista de la pel·lícula

2. (hetja úr sögunum) heroi m de saga, heroïna f de saga (heroi llegendari, de saga medieval)

◊ Sinfónía I “Söguhetjur”, op. 26 eftir Jón Leifs: Simfonia nº 1, op. 26, “Herois de les Sagues” de Jón Leifs

---

sögu·kennari <m. -kennara, -kennarar>:

professor m d'història, professora f d'història

---

sögu·kennsla <f. -kennslu, no comptable>:

ensenyament m de la història

---

sögu·lega <adv.>:

històricament

♦ sögulega séð: des d'un punt de vista històric, des d'una perspectiva històrica

---

sögu·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <sagnfræðilegur> històric -a ([amb valor] historiogràfic)

♦ sögulegur atburður: fet històric, esdeveniment històric

2. (mikilvægur) significatiu -iva, interessant (important, rellevant)

◊ gerðist nokkuð sögulegt í ferðinni?: va passar res d'interessant durant el viatge?

---

sögu·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

<LITER> epopeia f, poema èpic

---

sögu·lok <n.pl -loka>:

final m de la història (part d'història, de llibre etc. amb el desenllaç final)

♦ sögulok bókarinnar: el final del llibre, el desenllaç del llibre

---

sögu·maður <m. -manns, -menn>:

1. (sá sem segir frá) narrador m, narradora f (persona que fa l'exposició -normalment, oral- d'una història)

2. (heimildarmaður) informant m & f (persona de qui hom obté una informació)

3. (sagnfræðingur) historiador m, historiadora f (persona versada en història)

---

sögun <f. sögunar, no comptable>:

serradura f (acte o acció de serrar amb la serra)

---

sögunar·mylla <f. -myllu, -myllur>:

serradora f

---

sögunar·verksmiðja <f. -verksmiðju, -verksmiðjur>:

serradora f

---

sögur: nom. & ac. pl. de → saga “història”

---

sögu·rit <n. -rits, -rit>:

escrit històric (obra historiogràfica & obra de contingut històric com ara annals, crònica etc.) (→ sagnfræðirit)

---

sögu·ritari <m. -ritara, -ritarar>:

historiador m, historiadora f (historiògraf, annalista, cronista)

◊ Takitus var rómverskur söguritari frá upphafi annarrar aldar: Tàcit fou un historiador romà d'inicis del segle segon

---

sögu·ritun <f. -ritunar, -ritanir>:

historiografia f

---

sögu·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

ric -a en llegendes i tradicions

---

sögu·skáld <n. -skálds, -skáld>:

<LITER> poeta èpic, poetessa èpica

---

sögu·slóðir <f.pl -slóða>:

llocs històrics, indrets històrics

---

sögu·smetta <f. -smettu, -smettur>:

1. (slúðurberi) xafardera f, xafarder m (persona que xafardeja)

2. (rægitunga) maldient m & f (persona de llengua viperina, que difama altri)

3. (fleiprari) xerraire m & f (bocamoll)

---

sögu·svið <n. -sviðs, -svið>:

escenari m  (lloc on es desenvolupa l'acció d'una novel·la, una pel·lícula etc.)

---

sögu·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

1. <GEN> tradició f oral

♦ eftir sögusögn: segons diu[en], segons el que conta ~ conten

◊ eftir sögusögn föður síns, séra Gunnars Gunnarssonar í Laufási: segons el que contava son pare, mossèn Gunnar Gunnarsson de Laufás

2. sögusagnir <f.pl -sagna>: (orðrómur; slúður) rumors m.pl (històries, xafarderies)

---

sögu·viðburður <m. -viðburðar, -viðburðir>:

esdeveniment històric

---

sögu·vísindi <n.pl -vísinda>:

ciències històriques

---

sögu·þáttur <m. -þáttar, -þættir>:

episodi històric

◊ nokkrir margfróðir söguþættir Íslendinga: alguns episodis molt doctes de la història dels islandesos

---

sögu·þráður <m. -þráðar, -þræðir>: trama f (fil argumental d'obra literària etc.)

---

sögu·öld <f. -aldar, no comptable>:

<HIST> Segle m (o: Edat f) de les Sagues. Designació del període de la història d'Islàndia que va del 930 al 1030. Hom el considera l'edat d'or de la Islàndia medieval

♦ á söguöldinni: durant el Segle de les Sagues

---

<†>  sög·vís, -vís, -víst <adj.>:

(slúðurgjarn) xafarder -a, bocamoll -a (que no sap ésser discret)

---

<†>  sög·vísi <f. -vísi, no comptable>:

(söguburður) enraonies f.pl, rumors m.pl, xafarderies f.pl

◊ þat skaltu ok víst vita at engi er einn œðri kraptr eða sterkri en maðr fái vel hept tungu sína frá munneiðum eða illyrðum ok sǫgvísi eða ǫllu ǫðru tunguskœði: també has de saber del cert que no hi ha cap virtut més eminent ni poderosa que la de saber tenir dominada la llengua, abstenint-se de flastomar, dir improperis, contar xafarderies i de tots els altres malusos que es puguin fer de la llengua

---

sök¹ <f. sakar, sakar>:

<†> variant arcaica de → sök² “culpa”

---

sök² <f. sakar, sakir>:

I. 

1. (ákæra, kæra) acusació f (inculpació)

◊ hann sagði sakir á hendur sér fáránlegar: va qualificar d'absurdes les acusacions fetes contra ell

♦ bera sakir á e-n: acusar algú

♦ bera sakar á hendur e-m [um e-ð]: acusar algú [d'una cosa]

◊ bar hann sakar á hendur bóndum, þær að þeir hefðu haldið fyrir honum skyldum og sköttum en eflt fjandmenn hans til ófriðar við hann: va acusar els pagesos d'haver-se negat a donar-li els deutes i els tributs deguts i d'haver donat ajuda als seus enemics en la guerra contra ell

♦ <†> eiga sök á e-u: #1. <GEN> tenir motius per queixar-se d'una cosa. #2. <JUR> tenir motius per moure plet a causa d'una cosa

◊ ...ok hygg ek, segir hann, at konungr eigi enga sök á því: ...i crec, fa ell, que el rei no hi tindrà res a dir

◊ "Hvað hafðir þú til gert áður?" segir Guðbrandur. "Það er hann átti enga sök á," segir Hrappur: "i tu què li havies fet abans a ell perquè ell actués d'aqueixa manera?" diu en Gudbrand. "Res que hagués estat de la seva incumbència" diu en Hrapp

♦ gefa e-m sök á e-u (o: gefa e-m e-ð að sök): donar la culpa a algú d'una cosa, acusar algú d'una cosa, recriminar una cosa a algú (retreure una cosa a algú)

◊ Halli mælti: "Hvað gefur þú mér að sök?" Ljótur segir: "Sú er sökin að þú skalt ei oftar kenna mér helgihaldið: en Halli va dir: "de què m'acuses?" En Liot li diu: "l'acusació que et faig és que ja no em tornaràs a ensenyar mai més a observar les festes de guardar

♦ telja upp sakar á hendur e-m: enumerar els càrrecs existents contra algú & les acusacions que un pot fer a algú

◊ ekki þarf eg að telja upp sakar á hendur þér, en þó eru þær svo margar og stórar, að ein hver má vel endast til, að þú komir aldrei héðan lífs: no cal que enumeri totes aquelles coses de què et puc acusar; tanmateix, són tantes i tan greus que cadascuna d'elles ja basta per ella mateixa perquè d'aquí no en surtis mai amb vida

2. (sekt, skuld) culpa f (fet d'ésser culpable d'alguna cosa)

◊ "það er eigi gott ráð," segir Sveinn, "að snúa sökum á óvalda menn en láta þann undan setja er sökina ber á baki": "no és una bona decisió", diu l'Sveinn, "donar la culpa a innocents i deixar que el qui realment en té la culpa, fugi"

♦ eiga sök á e-u: tenir la culpa d'una cosa, ésser culpable d'una cosa

♦ ég átti sök á því: ha estat culpa meva

♦ gefa e-m sakir upp: perdonar algú

♦ gefa e-m upp sök: perdonar algú

♦ hafa e-n fyrir rangri sök: acusar injustament algú, fer recaure la culpa en algú [que és innocent]

♦ vera hafður fyrir rangri sök: ésser considerat culpable essent, però, innocent

♦ hafa ekki að sök: <LOC FIG> no aconseguir res

◊ Arnkell sagðist mundu beiða föður sinn bóta fyrir heyið en kvað sér þó þungt hug segja um að nokkuð mundi að sök hafa: n'Arnkell va dir que demanaria a son pare que pagués una compensació econòmica pel fenàs; tanmateix va afegir que creia fermament que no serviria de res

◊ reyna má eg þetta ef það er að yður þykir hér allmikið á liggja en eigi segir mér vænt hugur um að eg hafi gott að sök hér fyrir: ho puc intentar si creieu que us hi va tant, però la intuïció em diu que[, si ho faig,] no en trauré res de bo

♦ hafa sakir til e-s: <LOC FIG> merèixer (o: merèixer-se) una cosa

♦ taka á sig sökina: acceptar la culpa d'una cosa, fer-se responsable d'una cosa

♦ vera sannur að sök: ésser trobat -ada culpable

♦ vera víss í sinni sök: estar segur -a de la pròpia culpa

♦ vera sök e-s: ésser culpa d'algú

♦ það er mín sök: és culpa meva

♦ það var mín sök: ha estat culpa meva

3. (mál) afer m, assumpte m (cast.) (cosa, qüestió)

♦ eins og nú standa sakir: així com estan les coses ara

♦ fara hægt í sakirnar: agafar una cosa amb pinces, acostar-se amb summa cautela a un afer, escometre una qüestió amb molta de cautela, procedir amb cautela

♦ hjálpa upp á sakirnar: donar un cop de mà en un afer

4. (JUR = málaferli) litigi m, plet m (baralla jurídica)

♦ gefa e-m sök á e-u: presentar càrrecs contra algú per una cosa

◊ síðan nefnir hann votta að ónýtt er málið "en þó að Ingólfur dræpi hlöðukálf gaf eg honum enga sök á því...: després va nomenar testimonis que donessin fe que aquella causa no tenia raó d'ésser [i que, per tant, calia sobreseure-la] - "i encara que n'Ingólfur hagués mort realment el vedell dins la païssa: jo no he presentat cap càrrec contra ell... (amb la qual cosa, l'encausament tampoc no té raó d'ésser) 

5. (deila) conflicte m (disputa, brega)

◊ ert þú maður sannorður og kominn nær frétt og mun eg því trúa öllu er þú segir mér frá hvað til saka hefir orðið með þeim: ets una persona veraç i et trobaves més a prop dels fets que es conten; per això, creuré tot el que tu em diguis sobre com es va produir el conflicte entre ells

♦ eiga sakar við e-n: tenir comptes pendents amb algú, tenir acusasions a fer-li a algú

◊ kom maður af Íslandi utan og þóttist eiga sakar við hann og hafði þá atferðina að hann veitti honum þegar banasár en leitaði eigi eftir bótum sem öðrum mönnum er títt: va arribar a Noruega procedent d'Islàndia un home que era de l'opinió que tenia un compte pendent amb ell i va fer de tal manera que li va infligir immediatament una ferida mortal sense haver cercat abans d'obtenir-ne una compensació econòmica tal i com solen fer els altres homes

6. (orsök) causa f (motiu, raó)

◊ þá spratt Þórður þegar upp og gekk til Lögbergs og nefndi sér votta að hann segir skilið við Auði og fann það til saka að hún skarst í setgeirabrækur sem karlkonur: Aleshores, en Tord es va posar immediatament dret d'un bot i se'n va anar al Penyal de la Llei i hi va declarar davant els testimonis que va nomenar [perquè en donessin fe, quan calgués,] que es divorciava de la seva dona Aud per la raó que ella es posava pantalons amb gaia, com si fos una homenota

◊ "þetta er enn orðið undarlega, að tvö ungmenni hafa orðið að skaða þvílíkum kappa sem Ljótur var. Eða hvað var til saka?": "encara ha passat un altre fet que causa astorament: que dos nois hagin estat la ruïna d'un heroi de mena com era en Liot. Quina n'ha estada la causa?"

◊ Freyja á mörg nöfn, en sú er sök til þess að hún gaf sér ýmis heiti er hún fór með ókunnum þjóðum að leita Óðs: [la deessa] Freyja té diversos noms, i la raó n'és que, quan viatjava per pobles ignots cercant-hi [el seu marit] Od, es feia dir de diferents maneres

◊ eru þar og œrnar sakir til: hi ha prou raons perquè ho facis

♦ af sökum e-s: per causa d'algú ~ d'una cosa

♦ fyrir hvaða sakir?: per quins motius?

♦ fyrir þá sök: per aquest motiu

♦ fyrir þessa sök: per aquest motiu, per aquesta causa

♦ fyrir e-s sakir (o: <†> sakar): #1. (vegna) per culpa de, per mor de, a causa de  (per la raó que...) (→ sakir²). ♦ fyrir þínar sakir: per culpa teva, a causa teva. ◊ þig er eg kominn að finna Þráinn ef þú vilt gera mér sæmd nokkura fyrir hrakningar þær er eg hlaut í Noregi fyrir þínar sakir: Train, he vingut a trobar-te per demanar-te si vols donar-me cap compensació per les vexacions de què vaig ésser víctima a Noruega per culpa teva .  #2. (fyrir) per   (en consideració a). ♦ fyrir þínar sakir: per tu. ◊ þótt þú sért mikils verður, Skjálgur, þá mun eg eigi fyrir þínar sakir brjóta lögin og leggja konungstignina: Skjalg, encara que siguis un home de gran vàlua, no per això infringiré per tu les lleis ni rebaixaré la dignitat reial .  #3. <†> (varðandi) pel que fa a... (quant a...). ♦ fyrir hversvetna sakir: en tots els aspectes

♦ fyrir e-s sökum: per culpa de, per mor de, a causa de (→ sökum²)

♦ <†> of mína sök: (fyrir mig, fyrir mína sök) per mi, en consideració a mi

◊ þú, Sigurður, vást orminn, og reiðst eldinn og of mína sök, og voru þar eigi synir Gjúka konungs: vares esser tu, Sigurd, qui va matar el drac i també tu qui, per mi, va travessar el mur de foc: i quan ho vas fer, no t'acompanyaven pas els fills del rei Gjúki

♦ <†> fyrir mínum sökum: (mín vegna) per mi, per causa meva, per culpa meva

◊ en nú þykir mér meiri von að þeir megi sitja í Drangey fyrir mínum sökum. En það ætla eg að Grettir muni skemur sitja héðan af en hingað til: considero que ara el més probable és que puguin quedar-se a Drangey per culpa meva; però crec que en Grettir no hi quedarà tant de temps com hi ha estat fins ara

♦ <†> fyrir sínar sakir: ([mikill, lítill] fyrir sér) per si mateix

◊ hann er lítils verður fyrir sínar sakir en þeir menn er beiða bóta fyrir hann -[ok hann] er í þingi með-, og eru þeir mikils verðir: en si, ell és una persona poc rellevant, però els homes que reclamen una compensació econòmica en nom i representació d'ell, i amb qui ell seu al thing, són gent a qui s'ha de tenir molt en compte

♦ ekki er að sökum að spyrja: <LOC FIG> no cal ésser massa llest per saber-ho, no cal preguntar-ne les causes [per comprendre-ho]

♦ það kemur ekki að sök: <LOC FIG> no té importància, no ve al cas, no [hi] fa res

7. (misgerður) mancament m (falta, infracció)

◊ var þar og enn ekki til saka annað en að hann vildi eigi laus láta vopn sín fyrir þeim Ásbirni: no s'havia fet culpable de res més que de no voler amollar les seves armes davant n'Asbiorn

◊ vill Þórólfur upp gefast og ganga á vald mitt til miskunnar, og mun hann halda lífi og limum, en menn hans munu sæta refsingum, svo sem sakar falla til: si en Torolf es vol rendir i posar-se incondicionalment a mercè meva, conservarà vida i membres, però els seus homes rebran el càstig que mereixin llurs faltes

◊ slíkt liggur nú fyrir eða hvað skal gera af Eyjólfi er mest er í sökum bundinn og stórvirkjum?: així és com ha d'ésser; però, que n'hem de fer de n'Eyjólfur, que és el qui està més embolicat en greuges i actes violents?

♦ gera til saka við e-n: faltar-li a algú, fer mal a algú, infligir mal a algú, fer alguna cosa dolenta a algú

◊ ekki óttast eg Þorbjörn á meðan eg hefi ekki gert til saka við hann: no he de témer res d'en Torbiorn mentre no li hagi fet cap mal

◊ en er það tjáði eigi, þá bað hann mönnum sínum lífs, - "því að þeir hafa ekki til saka gert við yður, en það er mér engi ósæmd, þótt þér drepið mig...: i com que això no servia [de res], va demanar que respectessin la vida dels seus homes, - "perquè ells no us han fet cap mal a vosaltres; en canvi, i pel que fa a mi, no serà cap deshonra per vosaltres si em mateu...

♦ hann veit upp á sig sökina: és conscient de la seva falta

♦ sök mín var sú að: la meva falta va ésser que..., el meu error va ésser que...

♦ það er sök sér að: no hi fa res que..., no passa res si...

♦ það væri sök sér ef <+ pret. subj.>: no estaria malament que... <+ pret. subj.>

8. (HIST = sakbætur) indemnització f (compensació econòmica)

II. 

♦ um e-s sakir: durant un lapse de temps breu

♦ um sinns sakir: [per] aquesta vegada

◊ mun yður þykja nú við skyldastir að fylgja þér, er vér höfum áður mest í fengið. Skulum við nú fylgja þér um sinns sakir í Austfjörðu: ara us deu semblar que nosaltres dos som els qui devem tenir major obligació d'acompanyar-te ja que fins aquí, també som els qui més t'han fet costat en la teva causa; ara i per aquesta vegada t'acompanyarem fins als fiords orientals (l'alternança dual/plural fa que el passatge sembli corromput i esmenable. Una possibilitat fóra: ara us deu semblar que nosaltres dos estem totalment obligats a acompanyar-te aquest cop fins als fiords orientals) 

De vegades, segons les edicions, aquesta expressió temporal es troba escrita: um sinnsakir

◊ lítt hefi eg tamið mig til leika nú hið næsta því að annað var tíðara með Ólafi konungi. En eigi vil eg synja þér um sinnsakir þessa: darrerament no he practicat gaire aquests jocs, ja que, quan estava al servei del rei Olav solíem fer d'altres coses [per entretenir-nos], però aquesta vegada no rebutjaré la teva invitació

♦ um stundar sakir: temporalment, temporàniament

♦ <†> um viku sakar: durant una setmana, per [espai d']una setmana

---

sökk <n. sökks, sökk>:

<MED> sedimentació f globular (o: eritrocítica; o: sanguínia), sedimentació f de la sang, eritrosedimentació f, hipòstasi f (→ blóðsökk)

---

söku·dólgur <m. -dólgs, -dólgar>: <JUR>: culpable m,f

---

sökum¹:

dat. pl. de → sök “culpa; causa”

---

sökum² <prep. + Gen.>:

a causa de (→ vegna)

♦ lokað sökum veikinda: tancat per malaltia

♦ lokað sökum dauðsfalls: tancat per defunció

---

söl <n.pl sölva>:

<BOT & CULIN> alga f dulse, alga marina comestible, de fulles grosses i de color vermell (alga marina Rhodymenia palmata syn. Palmaria palmata)

---

sölu·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:

venedor m, venedora f (esp. representant d’una determinada marca)

♦ söluaðili fyrir Mercedes-Benz: concessionari de Mercedes-Benz

♦ viðurkenndur söluaðili: venedor autoritzat

---

sölu·hæsti, -hæsta, -hæsta <adj.>:

més venut -uda, amb més èxit de vendes, best-sèl·ler

◊ plata Páls Óskars er ein söluhæsta plata jólavertíðarinnar, ef ekki sú söluhæsta: un disc d'en Páll Óskar és un dels discs més venuts de l'època comercial prenadalenca, si no és el més venut

---

sölu·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> venedor m, venedora f

2. (farandsölumaður) viatjant m & f (representant ambulant de casa comercial)

---

sölu·staður <m. -staðar, -staðir>:

punt m de venda

---

sölu·turn <m. -turns, -turnar>: quiosc m

---

sömu·leiðis <adv.>: igualment

---

söng·ferð < f. -ferðar, -ferðir>: gira f (de cantant, societat coral etc.)

---

söng·kona <f. -konu, -konur>: cantant f

---

söngl <n. söngls, no comptable>:

cantusseig m, cantarella f, cantilena f

---

söngla <söngla ~ sönglum | sönglaði ~ söngluðum | sönglað>:

cantussejar, cantarellejar, cantilenejar

---

söng·lag <n. -lags, -lög>:

cançó m

◊ “tilbrigði um sönglag” eftir Ísólf Pálsson: “Variacions de cançó” per Ísólfur Pálsson

---

söng·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

<MÚS> lied m

◊ söngljóð eftir Schumann og Schubert með flytjendanum Finnur Bjarnason og Gerrit Schuil: lieder de Schumann i Schubert interpretats per Finnur Bjarnason i Gerrit Schuil

◊ Franz Schubert samdi um 600 söngljóð: en Franz Schubert va compondre uns 600 lieder

---

söng·lævirki <m. -lævirkja, -lævirkjar>:

alosa f, alova f (ocell Alauda arvensis)

---

söng·maður <m. -manns, -menn>:

cantant m

---

söng·texti <m. -texta, -textar>:

text m de cançó, lletra f de cançó

---

söng·tifa <f. -tifu, -tifur>:

cigala f, xigala f (Mall.) (nom de diferents insectes, esp. Cicada orni (syn. Tettigia orni) i Cicada plebeia (syn. Lyristes plebeius).)

---

söngur <m. söngs, söngvar>:

cant m (cant humà & d'ocell & d'insectes com ara el grill, la xigala etc.)

♦ söngur deyjandi svans: cant de cigne moribund

♦ → svanasöngur “cant del cigne”

---

söngvari <m. söngvara, söngvarar>:

cantant m & f (persona que canta, esp. professionalment)

---

söng·þröstur <m. -þrastar, -þrestir>:

tord m (ocell Turdus philomelos)

---

sönnunar·gagn <n. -gagns, -gögn>:

<JUR> prova f (de delicte comès)

---

© 1998 Macià Riutort i Riutort mrr@tinet.fut.es

		A-Á Ba Bi Bo Br Bs-C D-E F G H Hn I-Í J-K L M N Ní O-Ó P-Q R Sa Se Si Sk Sl So Sp St Su T-Ú V-X Y-Ö       ÍNDEX

Go to Vincles cap a Islàndia

Last Update 12/08/97