LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

© Macià Riutort i Riutort, 1998

tað <n. taðs, töð>: cagalló m de be

tað·arfi <m. -arfa, -arfar>:

morrons m.pl [de canari], saginera f (Mall.), tinya f (planta Stellaria media)

tað·flaga <f. -flögu, -flögur. Gen. pl.: -flagna o: -flaga>:

llenca f de fems secs (fems d'ovella secs, premsats i tallats en forma de rajoles que hom emprava com a combustible)

◊ súginn af hráslaga loftsins lagði inn í dyrnar, inn göngin, fast að eldinum, sem smaug titrandi milli taðflaganna og reyndi til, rauður og reykrammur, að kveikja í þeim: passà el corrent d'aire, fred i humit, per la porta, travessà el corredor i s'aturà en el foc, que s'esmunyia, tremolós, entre llenques de fems secs que intentava, tot vermell i fumegós, d'encendre

tafla¹ <f. töflu, töflur>: (skólatafla) pissarra f (post per escriure-hi)

tafla² <f. töflu, töflur>: (pilla) pastilla f (medicament)

tagl <n. tagls, tögl> 1. cua f (de cavall)
	2. cua f [de cavall], cueta f (cabellera lligada)

tak <n. taks, tök>:

1. (handfesta) presa f (captura)

2. (það að grípa eð halda sig fast í) agafament m (acció d'agafar-se)

♦ ná taki á e-u: agafar-se a una cosa

♦ hafa tak á e-u: <LOC FIG> agafar-se a una cosa (p.e., a una oportunitat, alguna cosa que brinda una ocasió etc.)

3. (sársaukastingur) punyida f [forta] en el costat (dolor agut en el costat)

4. (færni) habilitat f (destresa, capacitat per fer una cosa)

♦ hafa [góð] tök á e-u: saber fer [bé] una cosa, dominar [bé] una cosa, tenir la mà trencada en una cosa, tenir perfectament la capacitat per a fer una cosa

♦ kunna tökin á e-u: saber fer una cosa, dominar bé una cosa, tenir la mà trencada en una cosa

♦ ná tökum á tungumáli: adquirir el domini d'una llengua

5. (til að lyfta upp e-u) força f que cal per aixecar un pes (força a què s'ha de recórrer per aixecar un pes)

♦ e-ð er átta manna tök: calen vuit homes per a aixecar una cosa

◊ staurinn er sex manna tök: calen sis homes per a aixecar el pal

6. (glímutak) agafada f, estreta f, clau f (forma especial d'agafar-se en la lluita lliure a fi i efecte de tomar l'adversari)

♦ takast tökum: agafar-se l'un a l'altre (els lluitadors de lluita lliure fent-se claus per tomar l'adversari)

7. (sundtak) braçada f (en natació)

8. Locucions:

♦ e-m fatast tökin: algú sofreix un fracàs, a algú li falla una cosa

♦ hafa margt í takinu: tenir molts trumfos alhora, pregar a Déu, als sants i al dimoni

♦ missa tökin á e-u: deixar de tenir controlada una cosa

♦ sleppa öllum tökum: deixar córrer una cosa, afluixar-se d'una cosa, llençar la tovallola

♦ taka e-ð föstum tökum: agafar el toro per les banyes, afrontar una cosa amb determinació

♦ taka e-m tak: fer un sermó a algú

♦ vera til taks: estar a disposició, estar disponible

taka <tek ~ tökum | tók ~ tókum | tekið ║ e-ð>: 1. prendre una cosa, agafar una cosa
	2. taka <+ac> að sér: encarregar-se de
	3. taka tönnina: arrabassar una dent o un queixal
	4. Amb adverbis:
	4.1. taka <+ac.> aftur: tornar a agafar, acceptar una devolució
		gerið svo vel að taka þetta aftur: faci el favor d’emportar-se això, de tornar-se-n’ho (restaurant, bar etc.)
	4.2. 	taka <+ ac.> inn: prendre (un medicament)
	4.3.	taka neðan af e-u: escurçar una cosa (pantalons, peç a de roba, llevant-li un bocinet de baix)
	4.4.	taka saman: anar-se'n a viure plegats
		þau tóku saman: se n'han anat a viure plegats
	4.5.	taka mál upp að nýju: reobrir un cas (policia, jutge)
		taka upp kartöflur, lauka o.s.frv.: collir patates, cebes etc. (recol·lectar-les, arrancar-les de terra)
	4.6.	taka upp á e-u: acudir-se-li una cosa a algú, venir-li a algú el pensament de...
		taka upp á því að <+ inf.>: tenir la idea de <+ inf.>, acudir-se-li de <+ inf.>
	4.7.	taka peninga út úr banka: treure diners, retirar diners del banc
	4.8.	taka við sér: <fig> reaccionar, [començar a] moure's

takast <tekst ~ tökumst | tókst ~ tókumst | tekist>:

1. (heppnast) reeixir, aconseguir (sortir bé)

♦ e-m takast e-ð með e-u: algú aconsegueix una cosa amb una cosa

♦ e-m takast að <+ inf.> [með e-u]: algú aconsegueix de (o: reïx a)  <+ inf.> [amb una cosa]

♦ e-ð takast: una cosa surt bé, una cosa funciona

◊ þetta tókst: la cosa ha anat bé, la cosa ha funcionat

2. (hefjast) començar (iniciar-se)

◊ tókst þá orusta: llavors va començar la batalla

3. <e-ð á hendur>: (taka til við) emprendre una cosa (escometre)

◊ hann var upplýstur einvaldur sem tókst á hendur ýmsar umbætur í ríki sínu: era un monarca absolut però il·lustrat que va emprendre diverses reformes en el seu regne

◊ takast ferð á hendur: emprendre un viatge

4. <til>: (gerast) succeir (passar, esdevenir-se, ocórrer)

◊ hvernig tókst það til?: com ha passat?

takk: gràcies (danicisme.   → þökk; → þakka)

takka·skór <m. -skós, -skór>: sabata f de jugar a futbol

takki <n.takkar>: botó (de timbre, ascensor)

tak·marka <-marka ~ -mörkum | -markaði ~ -mörkuðum | -markað ║ e-ð>:

1. (minnka) limitar una cosa (reduir, restringir)

2. (afmarka) delimitar una cosa (posar fites o termes a una cosa)

tak·markast <-markast ~ -mörkumst | -markaðist ~ -mörkuðumst | -markast ║ við að + inf.;>:

limitar-se a <+ inf.>

tak-mörk <n.pl>: límits

tala: parlar
	talarðu ensku, spænsku, katalönsku, þýsku? Que parles anglès, castellà, català, alemany?
	ég tala bara íslensku: només parlo islandès
	ég tala ekki íslensku: no parlo islandès
	tala um e-ð: parlar d'una cosa
		‘enginn mun tala um okkur, þegar við erum látnar’ eftir Agustín Díaz Yanes: ‘ningú no parlarà de nosaltres quan serem mortes’ d'Agustín Díaz Yanes
	tala um að <+ inf.>: parlar de <+ inf.>

tala <f. tölu, tölur>: 1. nombre m
		blandin tala: nombre mixt
		heil tala: nombre sencer
		hvöss tala: nombre senar
		jöfn tala: nombre parell
		ójöfn tala: nombre senar
		slétt tala: nombre parell
	2. número m

tal·hlýðinn, -hlýðin, -hlýðið <adj.>:

persuasible, convencible

talkúm <n. talkúms, no comptable>: pólvores f.pl de talc

talmeina·fræðingur <m. -fræðings, -fræðingar>:

logopeda m & f

talmúð- <adj.>:

<RELIG JUD> talmúdic -a (תַּלְמוּדִי)

talmúð <m. talmúðs, talmúðar>:

<RELIG JUD> talmud m (תַּלְמוּד) (fl./pl.: talmuds og/i talmudim)

♦ talmúð tóru[nnar]: talmud m torà (תַּלְמוּד תּוֹרָה)

♦ babýlonskur talmúð (o: talmúð frá Babýloníu): talmud babilònic (תַּלְמוּד בַּבְלִי)

♦ palestínskur talmúð (o: talmúð frá Palestínu): talmud palestí (תַּלְמוּד יְרוּשַׁלְמִי)

talmúðisti <m. talmúðista, talmúðistar>:

<RELIG JUD> talmudista m & f (תַּלְמוּדַאי)

tals·háttur <m. -háttar, -hættir>: locució f, expressió f (frase feta)

tals·maður <m. -manns, -menn>: portaveu m,f

tal·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>: walkie-talkie m (→ labbrabbtæki)

tals·verður, -verð, -vert: considerable
	talsvert fjárverðmæti: valor monetari considerable

taminn, tamin, tamið: domesticat -ada

tanna·far <n. -fars, -för. Emprat hab. en pl.>: marca f de dents (emprat hab. en pl.)
	tannaför: marques de dents

Tannaíti <m. Tannaíta, Tannaítar>:

<HIST RELIG JUD> tannaïta m (fl./pl tannaïtes og/i tannaïm) (תַּנָּא, תנא)

Tann·álfurinn <m. -álfsins, no comptable>:

<FOLCL> en Dentetes, s'homo des paner foradat (Mall.), cercador de les dents de llet caigudes que l'infant ha deixat davall el coixí. A canvi de la dent hi deixa una petita penyora

tann·áta <f. -átu, -átur>: càries f [dental]

tann·bein <n. -beins, -bein>: dentina f

tannbein·kúla* <f. -kúlu, -kúlur>: glòbul m dentinal, denticle m (corpuscle de dentina a la polpa dentària)

tann·berg <n. -bergs, -berg>: regió f alveolar, alvèols m.pl (part de la boca compresa entre les dents i el prepaladar)

tannbergs·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>: so m alveolar, alveolar f

tannbergs·mæltur, -mælt, -mælt: <LING> alveolar

tann·bil <n. -bils, -bil>: espai m interdental

tann·bogi <m. -boga, -bogar>: arc dentari (o: alveolar), arcada dental (o: dentària)

tann·brú <f. -brúar, -brýr>: pont m dental (pròtesi dentària parcial)

tann·brúða <f. -brúðu, -brúður>: margarideta dentada (planta Valerianella dentata)

tannbursta·haus <m. -hauss, -hausar>: capçal m de raspall de dents
	tannburstahausar fyrir rafmagnstannbursta: capçals per a raspalls de dents elèctrics

tann·bursti <m.-burstar>: raspall m de dents, espelmador m de dents (Mall.) 

tann·burstun <f. -burstunar, -burstanir>: raspallat m de les dents

tann·dráttur <m. -dráttar, -drættir>: extracció dentària, <MED> exodòncia f

tann·fé <f. -festar, pl. no hab.>:

<HIST> Amb el terme tannfé es designava un regal o present que hom feia a un infant quan li sortia la primera denteta.

♦ gefa e-m e-ð að tannfé: regalar una cosa a algú com a tannfé

tann·fylling <f. -fyllingar, -fyllingar>: 1. empastament m, obturació f, odontoplerosi f, plombatge m (acte d'omplir amb material odontològic substitutiu)
	2. (fyllingarefni) empastat m, obturació f, empaste m (cast., ekki ritm./no lit.) (material emprat en una obturació)

tann·garður <m. -garðs, -garðar>: arc dentari (o: alveolar), arcada dental (o: dentària)

tann·gerð <f. -gerðar, -gerðir>: dentat m (forma i disposició de les dents, esp. en descripcions de biologia)

tann·glerungur <m. -glerungs, -glerungar>: esmalt dentari

tann·háls <m. -háls, -hálsar>: coll m dental (o: dentari) (coll de dent & queixal)

tann·hjól <n. -hjóls, -hjól>: <MEC> roda dentada

tann·hol <n. -hols, -hol>: cambra f pulpar, cambra dentària, cavitat f pulpar (part de dent o queixal on hi ha la polpa dental)

tann·hola <f. -holu, -holur>: alvèol m dental (cavitat del maxil·lar on hi va fixada l'arrel d'una dent o d'un queixal)

tann·hold <n. -holds, -hold>: geniva f
	blæðing úr tannholdi: geniva sagnant
	tannholdið mitt blæðir við tannburstun: les genives em sagnen quan em rento les dents
	tannholdið mitt blæðir þegar ég bursta tennurnar: les genives em sagnen quan em rento les dents
	það blæðir úr tannholdinu á mér við tannburstun ~ þegar ég bursta: les genives em sagnen quan em rento les dents

tannholds·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: gingivitis f, parodontitis f superficial

tann·hvíttun <f. -hvíttunar, no comptable>: blanqueig m de dents

tann·koma <f. -komu, no comptable>: dentició f

tann·krem <n. -krems, -krem>: dentifrici m, pasta f de dents

tann·króna <f. -krónu, -krónur>: 1. corona f [dental] (part de dent o queixal que sobresurt fora de les genives)
	2. (gervitönn) funda f (tipus de pròtesi dentària)

tann·kul <n. -kuls, no comptable>: sensibilitat f dental (dolor dental causat pel contacte de la dent amb un cos fred)

tann·kvika <f. -kviku, -kvikur>: polpa dentària (o: dental), <col·l.> nervi m

tannkviku·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: pulpitis f, odontitis f

tann·kýli <n. -kýlis, -kýli>: flegmó m, fleumó m (abscés dental)

tann·laus, -laus, -laust: 1. esdentegat -ada (sense dents)
	2. <MED> agomfi -òmfia

tann·leysi <n. -leysis, pl. no hab.>: agomfiasi f (manca de dents)

tann·lím <n. -líms, no comptable>: ciment m [odontològic]

tann·loðna <f. -loðnu, -loðnur>:

1. <MED> esmalt dentari (→ glerungur)

2. eperlà americà, eperlà irisat  (peix Osmerus mordax) (→ vatnaloðna)

tannlækna·stofa <f. -stofu, -stofur>: clínica f dental

tannlækna·vakt <f. -vaktar, -vaktir>: servei[s] m.[pl] d'odontologia d'urgència (dentista d'urgència)

tann·lækningar <f.pl -lækninga>: tractament[s] odontològic[s] (exodòncies, obturacions, ortodòncies etc.)

tann·læknir <m. -læknis, -læknar>: dentista m & f, odontòleg m, odontòloga f

tannlæknis·fræði <f. -fræði, no comptable>: odontologia f

tann·pína <f. -pínu, pl. no hab.>: mal m de queixal
	draga úr tannpínu: llevar el mal de queixal
	drepast úr tannpínu: estar rabiós -osa de mal de queixal
	ég er með tannpínu: tinc mal de queixal

tann·planta <f. -plöntu, -plöntur>: implant m dental

tann·réttingar <f.pl -réttinga>: ortodòncia f

tann·rót <f. -rótar, -rætur>: arrel f de dent & queixal

tannrótar·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>: quist m radicular

tannrótar·broddur <m. -brodds, -broddar>: àpex m de l'arrel

tannrótarbrodds·gat <n. -gats, -göt>: forat m apical

tannrótarbrodds·kýli <n. -kýlis, -kýli>: abscés m periapical
	tannrótarbroddskýli án útfærslugangs: abscés periapical sense tracte sinusal o fístula
	tannrótarbroddskýli með útfærslugangi: abscés periapical amb tracte sinusal o fístula

tannrótar·oddur <m. -odds, -oddar>: àpex m de l'arrel

tann·sápa <f. -sápu, -sápur>: dentifrici m, pasta f de dents

tannsi <m. tannsa, tannsar>: <FAM> dentista m & f
	ég þurfti að fara til tannsa: vaig haver d'anar al dentista

tann·síld <f. -síldar, -síldar> amploia f, patoia f (peix Clupea sprattus syn. Sprattus sprattus)

tann·skemmdir <f.pl -skemmda>: 1. <GEN> danys m a les dents
	2. (tannáta) càries f [dental], <FAM> corc m

tann·skorpa <f. -skorpu, no comptable>: cement m (substància que recobreix la dentina de l'arrel dental) (→ beinungur)

tann·slíður <n. -slíðurs, -slíður>: periodonci m, paradenci m

tannslíður·bólga <f. -bólgu, no comptable>: periodontitis f, parodontitis f, peridentitis f, pericementitis f
	bráð broddlæg tannslíðursbólga án graftarútferðar: periodontitis apical aguda no supurativa
	bráð broddlæg tannslíðursbólga með graftarútferð: periodontitis apical aguda supurativa
	bráð broddlæg tannslíðursbólga upprunnin í kviku: periodontitis apical aguda d'origen pulpar
	langvinn almenn tannslíðursbólga: periodontitis general crònica, piorrea f alveolar, parodontosi f
	langvinn broddlæg tannslíðursbólga: periodontitis apical crònica, granuloma m apical, granuloma m periapical

tannslíður·kvilli <m. -kvilla, no comptable>: parodontosi f, periodontosi f, piorrea f alveolar, periodontitis general crònica, periodontitis expulsiva, poliartritis f alvèolo-dental, gingivitis expulsiva

tann·smiður <m. -smiðs, -smiðir>: mecànic-dentista m (home), mecànica-dentista f, protètic (o: protetista) dental, protètica (o: protetista) dental (dona) (expert o experta en l'elaboració de pròtesis dentàries)

tann·smiðja <f. -smiðju, -smiðjur>: taller m de mecànic-dentista

tannsmíða·meistari <m. -meistara, -meistarar>: tècnic m en pròtesi dental responsable, tècnica f en pròtesi dental responsable
	klíniskur tannsmíðameistari og tanntæknir: tècnic clínic en pròtesi dental responsable i tècnic dental

tannsmíða·stofa <f. -stofu, -stofur>: taller m de mecànic-dentista, laboratori m de pròtesis dentals

tannsmíða·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>:  taller m de mecànic-dentista

tann·smíði <f. -smíði, -smíðar>: mecànica f dental, confecció f de pròtesis dentals

tann·spegill <m. -spegils, -speglar>: odontoscopi m

tann·steinn <m. -steins, -steinar>: carrall m, tosca f (de les dents), tàrtar m dental, tàrtar salival

tann·stöngull <m. -stönguls, -stönglar>: escuradents m
	pakki af tannstönglum: una capça d'escuradents

tannstöngla·box <n. -box, -box>: portaescuradents m

tann·sýking <f. -sýkingar, -sýkingar>: odontopatia f

tann·sýkla <f.-sýklu, -sýklur>: placa dentària (o: bacteriana)

tann·taka <f. -töku, -tökur>: 1. (tanndráttur) extracció dentària, exodòncia f
	2. (tannkoma) dentició f

tann·taug <f. -taugar, -taugar>: nervi m de dent & queixal

tann·tengi <n. -tengis, -tengi>: lligament m periodontal, lligament m alvèolo-dental

tann·tæknir <m. -tæknis, -tæknar>: tècnic m dental, tècnica f dental

tann·úrdráttur <m. -úrdráttar, -úrdrættir>: extracció f de dent & queixal

tann·útdráttur <m. -útdráttar, -útdrættir>: extracció f de dent & queixal
	1887 kostaði tannútdráttur eina krónu tönnin: l'any 1887 arrabassar un queixal costava una corona

tannvara·hljóð <n. -hljóðs, -hljóð>: so m labiodental (o: dentilabial), labiodental f, dentilabial f

tannvegs-: parodontal, periodontal

tannvegs·bólga <f. -bólgu, -bólgur>: periodontitis f, parodontitis f

tann·verkur <m. -verkjar, -verkir>: mal m de queixal

tann·þráður <m. -þráðar, -þræðir>: fil m dental, seda f dental

tappa·togari <m. -togara, -togarar>: tirabuixó m

tappi <m. tappa, tappar>: tap m

tarfur <m.tarfar>: 1. toro m (mascle de vaca)
	2. balenot m (mascle de balena o catxalot)

targúm* <n. targúms, targúm>:

<RELIG JUD> targum m (fl./pl targums og/i targumim) (traducció aramea o caldea, sovint ampliada en forma de paràfrasi, de llibre bíblic hebreu, תַּרְגּוּם, תרגום)

targúmískur, targúmísk, targúmískt* <adj.>:

<RELIG JUD> targúmic -a

taska <f. tösku, töskur>: 1. (skólataska, skjalataska) cartera f (d'escolar, de documents)
	2. (ferðataska) maleta f (de viatge)
		á ég að opna töskuna?: he d’obrir la maleta?
		pakka ofan í tösku: fer la maleta
		taka upp úr tösku: desfer la maleta
	3. (handtaska, hliðartaska) bossa f de mà, bolso m (cast., ekki ritm./no lit.) (de dona)

taug <f. taugar, taugar>: 1. <MED> nervi m
	2. (strengur) corda f (lligall, cordill gros)
	3. (rafmagnstaug) cable m (d'electricitat, d'aparell)
	4. (tægja, tág) fibra f (element vegetal filiforme, p.e., vímet)

tauga·áfall <m -áfalls, -áföll>: atac m de nervis
	fá taugaáfall: tenir un atac de nervis
	vera á barmi taugaáfalls: estar a punt de patir un atac de nervis

tauga·óstyrkur, -óstyrk, -óstyrkt: nerviós -osa
	verða taugaóstyrkur: posar-se nerviós

tauga·veiki <f. -veiki, no comptable>: <MED> febre f tifoide

tá <f. táar, tær>: dit m del peu

tá <n. tás, tá>:

1. (bókstafur gríska stafrófsins) tau f (lletra de l'alfabet grec τ, Τ)

2. (bókstafur hebreska stafrófsins) tau f (lletra de l'alfabet hebreu תָּו, ת)

tákn·mál <n. -máls, -mál>:

llenguatge m de signes

♦ Bliss táknmál: llenguatge de símbols [de] Bliss

tákn·mynd <f. -myndar, -myndir>:

1. <GEN> símbol m

♦ vera táknmynd e-s: ésser un símbol de

♦ verða táknmynd e-s: convertir-se en un símbol de

◊ síðar meir varð hann táknmynd hins illa: posteriorment es va convertir en un símbol del mal

2. <INFORM> icona f

tál <f. tálar, tálar>: 1. (blekking) engany m
	2. (ginning & svik) seducció m
		draga e-n á tálar: seduir algú
			draga stúlku á tálar: seduir una noia

tál <n. táls, no comptable>: (blekking) engany m

tál·von <f. -vonar, -vonir>: il·lusió m (miratge, creença errònia)

tánings·stúlka <f. -stúlku, -sktúlkur>: adolescent f (noia des de l'inici de l'adolescència fins als vint anys)

táp <n. táps, no comptable>: energia f, vigor m,f, força f

táp·lítill, -lítil, -lítið: dèbil

tár <n. társ, tár>: llàgrima f
	með tár í augum: amb llàgrimes als ulls

tára·blóm <n. -blóms, -blóm>: fúcsia f (planta del gènere Fuchsia) (→ blóðdropar Krists)

tára·gas <n. -gass, -gös>: gas lacrimogen

tára·poki <m. -poka, -pokar>:

<MED> sac m lacrimal

te <n. tes, te>: te m
	bolli af te: una tassa de te

tegund <f. tegundar, tegundir>: 1. <GEN> espècie f, mena f, casta f (Mall.)
	2. espècie f (en ciències naturals)

teikni·mynd <f. -myndar, -myndir>: [pel·lícula f de] dibuixos animats

teiknimynda·flokkur <m. -flokks, -flokkar>: sèrie f de dibuixos animats

teinn <m. teins, teinar>: 1. ast m, burjó m (gros)
	2. broqueta f (petita)
		þræða saltfiskbitana upp á tein: fiqueu els bocins de bacallà a una broqueta

tein·réttur, -rétt, -rétt <adj.>:

dret -a com un fus (absolutament recte)

te·ketill <m. -ketils, -katlar>: tetera f

tekjur <f.pl tekna>: ingressos m.pl
	hreinar tekjur: ingressos nets
	tekjur á árinu: ingressos anuals
	tekjur á mann: renda per càpita

tekju·skattur <m. -skatts, -skattar>: impost m sobre la renda, I.R.P.F. m

tekk·olía <f. -olíu, pl. no hab.>:

oli m de tec

tekk·tré <n. -trés, -tré. Gen. pl.: -trjáa; dat.pl.: -trjám>:

tec m (arbre Tectona grandis)

tekk·viður <m. -viðar, pl. no hab.>:

[fusta f de] tec m

telja <tel ~ teljum | taldi ~ töldum | talið>:

I. 

1. comptar

◊ ég tel upp að þremur: comptaré fins a tres

2. <e-ð ~ e-n>: comptar una cosa ~ algú

◊ telja peningana: comptar els diners

◊ telja þátttakendurna: comptar els participants

3. <e-ð ~ e-n með>: incloure una cosa ~ algú en un càlcul o còmput

4. <e-ð saman>: sumar una cosa

5. <e-n af>: donar algú per mort (considerar o assumir que algú que s'ha perdut, ha naufragat etc. és mort i que se n'ha d'abandonar la recerca)

6. <til e-s>: figurar entre...

II. 

1. <e-n af e-u>: dissuadir algú de fer una cosa

2. <e-n á e-ð>: (fá e-n til að fallast á e-ð) persuadir algú d[e fer] una cosa

♦ telja e-n á að gera e-ð: persuadir algú de fer una cosa

3. <e-ð eftir sér:>: fer una cosa de molt mala gana

◊ hann taldi ekki eftir sér að <+ inf.>: no li va saber gens de greu ni mica [de] <+ inf.>

4. <e-ð úr>: (ráða frá) desaconsellar una cosa

5. <e-ð úr e-m:>: dissuadir algú d'una cosa, treure-li a algú una cosa del cap

6. <um fyrir e-m>: convèncer algú (fer-lo canviar de forma de pensar, d'opinió etc.)

III. 

1. <e-ð>: (halda) considerar una cosa (creure, tenir una opinió, opinar)

◊ ég tel að <+ subj.>: considero que <+ ind.>

◊ hann er talinn ríkur: se'l considera ric, el tenen per ric

2. <e-ð mikils varðandi>: donar gran importància a una cosa, considerar una cosa de gran importància

teljandi, teljandi, teljandi <adj.>:

significatiu -iva, rellevant

◊ ekki teljandi: insignificant, irrellevant

teljan·legur, -leg, -legt <adj.>:

comptable

◊ teljanleg og óteljanleg nafnorð: substantius comptables i no comptables

telpa <f. telpu, telpur>:

variant antiquada de → stelpa ‘noieta, nineta (Mall.)’

tengda·bróðir <m. -bróður, -bræður>: cunyat m

tengda·dóttir <f. -dóttur, -dætur>: jove f, nora f (Bal)

tengda·faðir <m. -föður, -feður>: sogre m

tengda·foreldrar <m.pl -foreldra>: sogres m.pl (sogre i sogra)

tengda·fólk <n. -fólks, no comptable>: parents polítics

tengda·mamma <f. -mömmu, -mömmur>: sogra f

tengda·móðir <f. -móður, -mæður>: sogra f

tengda·sonur <m. -sonar, -synir>: gendre m

tengda·systir <f. -systur, -systur>: cunyada f

tengill <m. tengils, tenglar>: 1. <ELECTR> endoll m (clavilla & presa de corrent, capsa d'endoll)
	2. <INFORM> hipervincle m, link m

tengi·liður <m. -liðs (o: -liðar), -liðir>:

1. (tengi) [punt m d']enllaç m (de cabells)

2. (tenging, tengsl, sameining) connexió f (element que connecta dues coses)

3. <GRAM> connector m

4. (samband) [punt m de] contacte m (indret o persona a través dels quals hom pot posar-se en comunicació amb una institució, empresa etc.)

5. (tenging, tengsl) vincle m (lligam)

◊ hlutverk beinagrindar er að vera tengiliður beinagrindarvöðva: una funció de l'esquelet és ésser un vincle per als músculs esquelètics

6. (við stofnun, fyrirtæki o.s.fr.) intermediari m, contacte m, enllaç m (esp. persona que té al seu càrrec la comunicació entre una empresa, organisme etc. i l'exterior)

♦ tengiliður [e-s] við e-n: enllaç [d'algú] amb algú

◊ tengiliður við fjölmiðla: l'enllaç amb els mitjans de comunicació, la persona de contacte amb els mitjans de comunicació

♦ tengiliður [á] milli e-s og e-s: intermediari entre X i Y

tengi·sögn <f. -sagnar, -sagnir>:

<GRAM> verb copulatiu

tengi·vatnshaull <m. -vatnshauls, -vatnshaular>:

<MED> hidrocele f comunicant

tengja <tengi ~ tengjum | tengdi ~ tengdum | tengt ║ e-ð>: 1. ajuntar una cosa amb una altra (fer que dues coses quedin juntes, unides, acoblades etc.)
		fimm dúkarnir voru tengdir saman hver við annan með krókunum af gulli: juntà els cinc tapissos l'un amb l'altre amb els gafets d'or
		hann tengir líkamann saman og heldur honum saman: ell uneix [harmoniosament] el cos i el manté unit
		...og tengdi þau við musterið með sedrusviði: ...i els va enllaçar amb l'edifici central mitjançant bigues de cedre
		teng þá síðan hvorn við annan í einn staf, svo að þeir verði að einum í hendi þinni: ajunta'ls després l'un amb l'altre de manera que conformin un sol bastó en la teva mà
		tengið saman dansraðirnar með laufgreinum, allt inn að altarishornunum: ajunteu els rengles dels dansaires amb branques verdes, que arribin [units] fins als cornalons de l'altar (אִסְרוּ-חַג בַּעֲבֹתִים--עַד קַרְנוֹת, הַמִּזְבֵּחַ ‘lligueu les ofrenes als cornalons de l'altar amb cordes’)
	2. <FIG> relacionar una cosa amb una altra

tengjast <tengist ~ tengjumst | tengdist ~ tengdumst | tengst ║ e-u>:

estar relacionat -ada amb una cosa, tenir relació (o: a veure) amb una cosa

teng·lingur <m. -lings, -lingar>:

*xinxa f de potes vermelles (crustaci marí Munida tenuimana)

tengsl <n.pl tengsla>: relació f, relacions f.pl
	í tengslum við e-ð: en relació amb...
	tengsl Íslands við önnur lönd aukast: augmenten les relacions entre Islàndia i d’altres països

tennis <m. tenniss, no comptable>: tennis m

tennis·net <n. -nets, -net>:

<ESPORT> xarxa f de tennis

tennis·spaði <m. -spaða, -spaðar>: raqueta f de tennis

tennis·völlur <m. -vallar, -vellir>: pista f de tennis

tenór <m. tenórs, tenórar>: (rödd & söngvari) tenor m & f (veu & cantant)

tenór·söngvari <m. -söngvara, -söngvarar>:

tenor m & f (cantant)

teppa·bútur <m. -búts, -bútar>: lloseta f (o: llosella) de moqueta

teppa·lagður, -lögð, -lagt <adj.>:

emmoquetat -ada

teppi <n. teppis, teppi>: 1. (á rúm) vànova f, colxa f (cast.) (de llit)
	2. (á gólf) estora f, catifa f (de sòl)
	3. (á vegg) tapís m (de paret)
	4. (gólfteppi, límbundið gólfefni, stofuteppi) moqueta f (teixit amb què hom cobreix el terra d'una cambra)

terta <f. tertu, tertur>: tarta f

tertu·gaffall <m. -gaffals, -gafflar>: forquilleta f de tarta

tertu·sneið <f. -sneiðar, -sneiðar>: tros m de tarta, tallada f de tarta

te·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>: cullereta f (de te & de cafè)

tetragónal <aji>: tetragonal

tetragónal-skalenóedrískur, -skalenóedrísk, -skalenóedrískt*: <GEOL> tetragonal-escalenoèdric -a

tetur <n. teturs, tetur>:

1. (drusla) parrac m, pelleringo m (Mall., Men.) (esparrac, esquinçall)

♦ hvorki tangur né tetur: <LOC FIG>  ni el més mínim rastre (absolutament no-res)

♦ tangur og tetur: <LOC FIG>  absolutament tot

2. (hálfgildings gæluyrði) pobrissó m, mesquinet m (Mall., Men.) (semi-hipocoreuma)

♦ tetrið mitt: <LOC FIG> amic meu! (o:  estimat amic!) (adreçant-se a un company) (→ sálartetur)

◊ ég veit það ekki, tetrið mitt: no ho sé pas, amic meu

texta·rýni <f. -rýni, pl. no hab.>: crítica f textual

texti <m. texta, textar>: text m

teygja <f. teygju, teygjur>: (gúmmíband) goma f, gometa f, elàstic m (Mall.)

teygja <teygi ~ teygjum | teygði ~ teygðum | teygt>:

1. <e-ð>: estirar una cosa

2. <e-ð út>: allargar una cosa (estirant-la vers una altra)

♦ teygja út höndina: allargar la mà

3. <sig>: estirar-se

◊ greinar trjánna teygðu sig upp í himinsortann: les branques dels arbres s'estiraven cap a la foscor del cel

4. <sig eftir e-u>: estirar-se per poder agafar una cosa

5. <úr sér>: estirar-se, fer un estirament

teygjan·legur, -leg, -legt: elàstic -a

teygju·band <n. -bands, -bönd>: (teygja) goma f, gometa f, elàstic m (Mall.)

teygju·bindi <n. -bindis, -bindi>: bena elàstica

teygju·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

ameba f (♦ → amaba “íd.”; ♦ → amöba “íd.”)

tékki <m. tékka, tékkar>: xec m

Tékki <m. Tékka, Tékkar>: txec m, txeca f (habitant de Txèquia)

tékkneska <f. tékknesku, no comptable>: txec m (llengua txeca)

tékkur <m. tékks, tékkar>: xec m

tiginn, tigin, tigið <adj.>:

distingit -ida

tigl·mót <n. -móts, -mót>:

motlle m de fer maons

◊ gakk út í deigulmóinn og troð leirinn, gríp til tiglmótanna!: entra en el fang, trepitja l'argila, agafa el motlle de fer maons!

tigull <m. tiguls, tiglar>:

1. <GEOM> rombe m

2. (þaksteinn, þakflís) teula f (de teulada)

3. (flís) rajola f (de València)

4. (múrsteinn) maó m (totxo)

tigul·laga <aji>:

romboide

♦ tigullaga samsíðingur: <GEOM> romboide m

tigul·ofn <m. -ofns, -ofnar>:

rajoleria f

tigulsteina·gjörð <f. -gjarðar, -gjarðir>:

fabricació f de maons

◊ ...og gjörðu þeim lífið leitt með þungri þrælavinnu við leireltu og tigulsteinagjörð og með alls konar akurvinnu: ...i els amargaren la vida amb treballs feixucs: preparació de l'argila i de maons i totes les feines del camp

tigul·steinn <m. -steins, -steinar>:

1. <GEOM> rombe m

2. (þaksteinn, þakflís) teula f (de teulada)

3. (flís) rajola f (de València)

4. (múrsteinn) maó m (totxo)

◊ ...gott og vel, vér skulum hnoða tigulsteina og herða í eldi." Og þeir notuðu tigulsteina í stað grjóts og jarðbik í stað kalks: ...som-hi, fem maons i coguem-los al foc". El maó els serví de grava, i l'asfalt, de calç

5. (sólbrenndur múrsteinn úr leir og hálmstráum) tova f, atova f, atovó m (assecat al sol i fet d'argila i palla)

◊ upp frá þessu skuluð þér eigi fá fólkinu hálmstrá til að gjöra tigulsteina við, eins og hingað til. Þeir skulu sjálfir fara og safna sér stráum: d'ara endavant, no doneu més palla a la gent per fabricar les toves. Que ells mateixos vagin a cercar la palla

til <prep.+gen.>: 1. cap a
	2. allt til e-s: fins a (temporal)
		allt til dauða: fins a la mort
		allt til enda: fins al final
		allt til enda veraldar: fins a la fi del món
		allt til tíu ára aldurs: fins als deu anys d'edat

til hvers?: per a què?

til þess að <+inf>: per a <+inf.>

til·beiðsla <f. -beiðslu, -beiðslur>: adoració f
	tilbeiðsla vitringanna þriggja frá Austurlöndum: adoració dels tres Reis Mags de l'Orient

til·boð <n. -boðs -boð>: 1. <GEN> oferta <f>
		tilboð til ykkar þessa viku er 1.200 krónur: l'oferta que us fem aquesta setmana és de 1.200 corones
	2. (sértilboð) oferta especial (a supermercats)

tilboðs·gjafi <m. -gjafa, -gjafar>: postor m, postora f

tildur <n. tildurs, no comptable>:

1. (daður) coqueteig f (flirteig)

2. (skrautgirni) ostentació f (afectació, pompositat)

tildur·mosi <m. -mosa, -mosar>:

hilocomi m brillant (molsa Hylocomium splendens syn. Hypnum splendens)

til-efni <n>: ocasió f
	að gefnu tilefni: donada l'ocasió..., havent-se'n donat l'ocasió...
	gefa tilefni til e-s: donar ocasió a...
	í tilefni e-s: amb ocasió de..., amb motiu de...
		í tilefni 5 ára afmælis e-s: amb ocasió del cinquè aniversari de...

til·einka <-einka ~ -einkum | -einkaði ~ -einkuðum | -einkað>:

1. <e-m e-ð>: (helga) dedicar una cosa a algú

◊ tileinka e-m bók ~ kvikmynd: dedicar un llibre ~ una pel·lícula a algú

◊ tileinka e-ð minningu e-s: dedicar una cosa a la memòria d'algú

2. <e-m e-ð>: (eigna) atribuir una cosa a algú

3. <sér e-ð>: <GEN & ávinna sér, læra> dedicar-se a una cosa (lliurar-se a un estudi, una feina etc. & adquirir coneixements en un camp del saber com a resultat de dedicar-s'hi o d'haver-s'hi dedicat)

til·einkun <f. -einkunar, -einkanir>:

1. <GEN> dedicació f

2. (áritun á bók o.s.fr.) dedicatòria f (fórmula de dedicació de l'autor en llibre, pel·lícula etc.)

til·finning <f. -finningar, -finningar>: 1. (kennd) sentiment m (emoció, forma de sentir)
		af tilfinningu: #1. amb sentiment, delicadament, amb emoció (o: emotivitat); #2. <MÚS> affettuoso, amb expressió
		En aquesta accepció, el mot se sol emprar en plural:
		tilfinningar <:f.pl -finninga>: sentiments m.pl (emocions)
			svara tilfinningum e-s: respondre als sentiments d'algú
	2. (skynjun & hugboð) sensació f (percepció amb els sentits & pressentiment, impressió, intuïció)
		annarleg tilfinning: una sensació estranya
		tilfinning mín bregðst mér aldrei: la meva intuïció no em falla mai
		hafa e-ð á tilfinningunni: tenir el pressentiment d'una cosa, intuir una cosa
	3. (tilfinningarsemi, tilfinnarnæmi) sensibilitat f
		hafa tilfinningu fyrir e-u: tenir sensibilitat per a una cosa
			hafa tilfinningu fyrir tölum ~ list ~ tónlist: tenir sensibilitat pels nombres ~ per l'art ~ per la música

tilfinningar·laus, -laus, -laust: insensible

tilfinninga·ríkur, -rík, -ríkt: ple -ena de sensibilitat

tilgangs·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (sem hefur ekki tilgang) sense sentit (que es fa sense perseguir un fi determinat, que no obeeix cap lògica, disbaratat, doiut)

◊ subbulegt, tilgangslaust og frámið án þess að...: matusser, sense sentit i comès sense que...

◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit

2. (gagnlaus, sem gagnar ekki) inútil (que no resulta pas útil, que no serveix)

◊ þetta er tilgangslaust: és inútil (o: no serveix pas) 

tilgangs·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<LING> conjunció f final

til·gangur <m. -gangs, pl. no hab.>:

1. (vit, þýðing, merking) sentit m (raó d'ésser)

♦ gefa e-u tilgang: donar sentit a una cosa

♦ hver er nú tilgangurinn með því að læra katalönsku?: quin sentit té aprendre català?

♦ hver er tilgangur lífsins?: quin és el sentit de la vida?

♦ tilgangurinn með lífinu er að...: el sentit de la vida és que...

2. (ætlun) intenció f (propòsit)

♦ í góðum tilgangi: amb bones intencions

♦ gera e-ð í þeim eina tilgangi að... <+ inf.>: fer una cosa amb la sola intenció de... <+ inf.> 

♦ gera e-ð í góðum tilgangi: fer una cosa amb bona intenció

♦ þjóna einhverjum tilgangi: servir a algun propòsit

3. (markmið) objectiu m, finalitat f, fi m (meta perseguida, objecte)

♦ án tilgangs: sense un objectiu clar

♦ í hvaða tilgang...?: amb quina finalitat...?

♦ í þeim tilgangi að... <+ inf.>: amb la finalitat de... <+ inf.> 

♦ leyndur tilgangur: segones f.pl, intenció amagada

♦ ná tilgangi sínum: sortir-se amb la seva

♦ tilgangurinn helgar meðalið: el fi justifica els mitjans

♦ það nær ekki tilgangi sínum: amb això no aconseguirem pas el que volem

til-greina: indicar, especificar, enumerar, esmentar

tilhlýði-legur, -leg, -legt: apropiat -ada, escaient, adequat -ada

til·kynna <-kynni ~ -kynnum | -kynnti ~ -kynntum | -kynnt ║ e-m [um] e-ð>:

1. <GEN> comunicar una cosa a algú, notificar una cosa a algú

2. (e-m = löreglunni) denunciar una cosa a algú (notificar un fet a la policia)

til-kynning <f.-kynningar>: 1. recepció f (d’hotel)
	2. denúncia f
		ég ætla að gefa tilkynningu: voldria fer una denúncia
	3. notificació f (esp. oficial)
		tilkynning á breytingu á aðsetri eða hjúskaparstöðu: notificació de canvi de domicili o estat civil
	4. anunci m (notificació de notícia, succés etc.)
		fréttir og tilkynningar: notícies i anuncis

tilkynninga·tafla <f. -töflu, -töflur>: tauló m d'anuncis

til-laga <f.-lögur>: proposta
	+ um / ac.: de...

til·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:

inducció f

♦ rökleg tilleiðsla: inducció lògica

♦ stærðfræðileg tilleiðsla: inducció matemàtica

tilleiðslu·röksemdafærsla <f. -röksemdafærslu, -röksemdafærslur>:

raonament inductiu

tilli <m. tilla, tillar>: titola f, pixonet m (Val.), piu m (Val., Men.), busqueta f (Mall.) (designació infantil del penis)

til·lit <n. -lits, pl. no hab. >: 1. esguard m, mirada f
	2. consideració f
		með tilliti til e-s: en consideració de..., en esguard de..., en vista de...
		taka tillit til e-s: tenir en compte una cosa
	3. aspecte m, sentit m (només en locucions del tipus:
		í þessu tilliti: en aquest sentit, des d'aquest punt de vista, en aquest aspecte

tillits·samur, -söm, -samt <adj.>:

amb [molt de] tacte, considerat -ada 

tillits·semi <f. -semi, no comptable>:

consideració f (deferència)

til·neyddur, -neydd, -neytt <adj.>:

coaccionat -ada, forçat -ada

til·raun <f. -raunar, -raunir>:

1. <GEN> intent m

♦ gera tilraun til þess að <+inf.>: fer l'intent de <+inf.>

2. (vísindatilraun) experiment m (assaig científic)

♦ gera tilraun: fer un experiment>

til·skipun <f. -skipunar, -skipanir>: edicte m

til·skorinn, -skorin, -skorið <adj.>:

tallat -ada (d'una manera determinada, esp. mercaderia)

◊ bein og hornsló, óunnið, fitusneytt, lauslega forunnið (en ekki tilskorið), sýrumeðfarið eða gelatínsneytt: ossos i nuclis cornis en brut, no elaborats, desgreixats, simplement preparats (però sense tallar en cap forma determinada), acidulats o desgelatinitzats

til·stilli <n. -stillis, no comptable>:

1. (tilstuðlun, atbeini) intervenció f, intermediació f (ajut, socors, assistència)

♦ fyrir tilstilli e-s: <LOC> #1. gràcies a [l'acció de]..., per mitjà de.... #2. per [l']acció de. #3. a instigació de. #4. amb l'ajut de...

◊ fyrir hennar tilstilli: gràcies a la seva iniciativa, per iniciativa d'ella

◊ fyrir tilstilli meðalgangara: gràcies a un mitjancer, per mans d'un mitjancer

◊ fyrir þitt tilstilli sitjum vér í góðum friði: gràcies a tu gaudim de molta pau

◊ ríkisaðstoð eða aðstoð fyrir tilstilli ríkis: els ajuts estatals o els ajuts procedents de recursos estatals

◊ áhugi FBI og Hoovers sem í upphafi var vakinn fyrir tilstilli íslenskra yfirvalda : l'interès de l'FBI i d'en Hoover, que inicialment s'havia despert a instància de les autoritats islandeses...

♦ með mínu tilstilli: <LOC FIG> per mi (per la meva intercessió, per la meva amistat etc.)

◊ en í nánd vatninu býr gamall bóndi, vinr minn, ok mun hann gera þér farargreiða með mínu tilstilli: però a prop d'aquest llac hi viu un vell pagès, amic meu, que et farà per mi el favor de dur-t'hi amb una barca

♦ vera í tilstilli um eitthvað: <LOC FIG> estar implicat -ada en un assumpte

◊ konungsdóttir bað hann af sér reiði, þótt hún hefði verit í tilstilli um þetta: la princesa li pregà que no estigués furiós amb ella, per més que ella s'ho meresqués (ella era la qui ho havia endegat i manegat tot)

2. (ráðstöfun) mesura f (disposició, pas o passos que hom pren per a solucionar un problema etc.)

◊ en mínum ráðum vil eg láta fram fara hvert tilstilli hafa skal: però m'estimo més de seguir els meus propis consells sigui el que sigui el que calgui fer

◊ eptir þat þökkuðu þeir ágætan frið ok góðar náðir, er þeir höfðu lengi af hans herrasamligri stjórn ok konungligu tilstilli: després d'això, van donar-li les gràcies per la pau excel·lent i la bona tranquil·litat de què havien gaudit durant tant de temps gràcies al seu govern com a senyor i a totes les mesures que havia pres com a rei

◊ þeir voru í þessu starfi marga daga og hafði Ólafur konungur allt tilstilli um brögð þessi en Önundur konungur hafði þá stjórn yfir skipahernum: van passar mants dies ocupats fent aquesta feina: i mentre el rei Ólafur s'encarregava de dur a terme totes les mesures necessàries per a enllestir aquest estratagema, el rei Önundur s'encarregava del comandament de la flota

til·svarandi, -svarandi, -svarandi <adj.>:

1. (samsvarandi) corresponent (equivalent)

♦ tilsvarandi færibreyta: paràmetre equivalent

2. (samstæður) anàleg -àloga (afí)

til·tekinn, -tekin, -tekið <adj.>:

1. (ákveðinn) determinat -ada, fixat -ada (adequat o adaptat als temps que corren)

♦ á tilteknum degi: en un dia fixat

♦ e-ð er á tilteknum stað: una cosa es troba en un determinat lloc

♦ á tilteknum tíma: a l'hora fixada

♦ tiltekinn vikudag: en un dia determinat de la setmana

2. (sérstakur) específic -a (particular)

♦ í þessu tiltekna dæmi: en aquest cas específic

til·trú <f. -trúar, no comptable>:

confiança f [plena]

tiltölu·lega <adv.>:

relativament

◊ tiltölulega mjótt landsvæði: una porció, relativament estreta, de terreny

til-tækur, -tæk, -tækt: disponible

til-urð <f>: origen, naixement, formació

til·urð <f. -urðar, pl. no hab.>:

gènesi f, [procés m de] creació f, origen f, naixement m

◊ tilurð bókarinnar: la gènesi del llibre

til-valinn, -valin, -valið: idoni, apropiat

til-vik <n. -viks, -vik>: (tilfelli) cas m
	í þessu tilviki: en aquest cas
	í báðum tilvikum: en ambdós casos

tilvistar·kreppa <f. -kreppu, -kreppur>:

crisi f existencial

tilvistar·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

existencialista m & f

♦ → exintensíalisti “íd.”

tilvistar·stefna <f. -stefnu, no comptable>:

existencialisme m

♦ → exintensíalismi “íd.”

tilvistarstefnu- <en compostos>:

existencialista

tilvistarstefnu·sinni <m. -sinna, -sinnar>:

existencialista m & f

♦ → exintensíalisti “íd.”

til·vitnun <f. -vitnunar, -vitnanir>:

cita f (reproducció del que ha dit altri)

tilvitnunar·merki <n. -merkis, -merki. Emprat habitualment en pl.>:

cometa f (emprat habitualment en pl.) (signe gràfic ‘ ’ i “ ” )

♦ bein tilvitnunarmerki: cometes rectes (signe gràfic " ")

♦ einföld ensk tilvitnunarmerki: cometes angleses simples, cometes angleses senzilles (signe gràfic ‘ ’)

♦ [tvöföld] frönsk tilvitnunarmerki: cometes baixes, cometes llatines, cometes franceses, cometes f.pl, angulars, cometes f.pl a la francesa, guillemets m.pl (signe gràfic « »)

♦ tvöföld tilvitnunarmerki: cometes altes, cometes dobles, cometes angleses, cometes saxones (signe gràfic “ ”)

♦ einföld þýsk tilvitnunarmerki: cometes alemanyes simples (signe gràfic ‚ ’)

♦ tvöföld þýsk tilvitnunarmerki: cometes alemanyes dobles (signe gràfic „ ”)

tilvísunar·atviksorð <n. -atviksorðs, -atviksorð>:

<GRAM> adverbi relatiu 

tilvísunar·fornafn <n. -fornafns, -fornöfn>:

<GRAM> pronom relatiu 

tilvísunar·númer <n. -númers, -númer>:

número m de referència 

tilvísunar·setning <f. -setningar, -setningar>:

<GRAM> oració f de relatiu, frase adjectiva 

tilvísunar·tákn <n. -tákns, -tákn>:

<TIPOG> crida f, senyal m d'atenció, marca f de referència 

tilvísunar·tenging <f. -tengingar, -tengingar>:

<GRAM> connector relatiu, nexe relatiu 

timburmenn <m.pl>: ressaca (després d’una gatera)
	hroðalegir timburmenn: una ressaca horrorosa
	ég er með hroðalega timburmenn: tinc una ressaca horrorosa

timbur·mylla <f. -myllu, -myllur>:

serradora f

timjan <n. timjans, no comptable>:

(krydd) farigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.)   (planta Thymus vulgaris emprada com a condiment)

tin <n. tins, no comptable>:

estany m (metall Sn)

tinda·knurri <m. -knurra, -knurrar>:

garneu m, gatneu m (Tarr.: ekki ritm./no lit.), lluerna garneua, rafel m (o: peix de Sant Rafel) (Mall.), ase m (Men.) (peix Trigla lyra)

tinda·veiki <f. -veiki, no comptable>:

mal m de les altures, mal m de muntanya  (tipus d'anoxèmia)

tin·dáti <m. -dáta, -dátar>: soldat m (o: soldadet m) de plom

tindil·fætla <f. -fætlu, -fætlur>:

guatlla andalusa, guàtlera andalusa (Bal.) (ocell Turnix sylvatica)

tindur <m. tinds, tindar>: cim m

tin·steinn <m. -steins, no comptable>:

cassiterita f  (diòxid d'estany)

tin·sýra <f. -sýru, no comptable>:

àcid estànnic

tittur <m. titts, tittar>:

clavilla f

titur·rafrit <n. -rafrits, -rafrit>:

<MED> vibrocardiograma m

titur·villa <f. -villu, -villur>:

<MED> delírium trémens m

tíð <f.tíðir>: 1. temps m
		innan tíðar: aviat, prest (Bal.) (d'aquí a molt poc temps)
	2. tíðir (sempre en plural): regla, menstruació
	3. <GRAM> pretèrit m
		núliðin tíð: pretèrit perfet compost
		þáliðin tíð: pretèrit plusquamperfet

tíða-bindi <n>: compresa <f>

tíðagerða·bók <f. -bókar, -bækur>:

<RELIG> breviari m, llibre m d'hores (llibre contenint els textos de l'ofici diví)

♦ tíðagerðabók rómversk-katólsku kirkjunnar: breviari romà

tíða·tappi <m. -tappa, -tappar>: tampó <m>
	dömubindi og tíðatappar: compreses i tampons

tíðindi <n.pl tíðinda>:

notícia f, nova f

♦ góð ~ raunaleg ~ slæm tíðindi: bona ~ trista ~ mala notícia

♦ færa e-m slæm tíðindi: portar-li a algú una mala notícia

♦ segja tíðindi: contar noves notícies

♦ spyrja e-n tíðinda: demanar noves a algú

♦ spyrja tíðinda: sentir [a dir] noves

♦ hvað er tíðinda?: què hi ha de nou?

♦ hvað segir þú tíðinda?: què contes de nou?

♦ verða (o: bera) til tíðinda: esdevenir-se, succeir

♦ þóttu það mikil tíðinda: va aixecar un gran escàndol

tíðka <tíðka ~ tíðkum | tíðkaði ~ tíðkuðum | tíðkað ║ e-ð>: soler fer una cosa

tíðkast <tíðkast ~ tíðkumst | tíðkaðist ~ tíðkuðumst | tíðkast ║ e-ð>: ésser habitual (o: usual), usar-se

tíð·rætt <adj.>:

Mot emprat en la locució:

♦ e-m er tíðrætt um e-ð: <LOC FIG> algú parla sovint d'una cosa, una cosa és freqüent tema de conversa d'algú

tígris¹ <m.tígriss, tígrisar>: tigre <m> (mamífer Felis tigris) (→ tígrisdýr)

Tígris² <m. Tígriss (o: Tígris), no comptable>:

Tigris m (riu)

♦ Evfrat og Tígris: <HIST> l'Eufrates i el Tigris

◊ Mesópótamía er landið [á] milli fljótanna Evfrats og Tígriss: Mesopotàmia és la terra entre els rius Tigris i Eufrates

tígris·dýr <n. -dýrs, -dýr>: tigre <m> (mamífer Felis tigris)

tígris·háfur <m.-háfs, -háfar>: tauró tigre <m> (peix Galeocerdo cuvier)

tígu·legur, -leg, -legt <adj.>:

greu, majestuós -osa (amb gran dignitat, distinció o gravetat)

tígu·leiki <m. -leika, no comptable>:

gravetat f, majestuositat f (qualitat de gran dignitat o distinció)

tígul·smokkur <m. -smokks, -smokkar>: calamars m (fl./pl.: calamarsos), calamar m (fl./pl.: calamars) (mol·lusc Loligo vulgaris)

tígul·steinn <m. -steins, -steinar>:

maó m, <FAM> totxo m

tígul·vöðvi <m. -vöðva, -vöðvar>:

<MED> múscul m romboide

♦ stóri tígulvöðvi: múscul romboide major

♦ litli tígulvöðvi: múscul romboide menor

tígur <m.tígurs, tígrar>: tigre <m> (mamífer Felis tigris) (→ tígrisdýr)

tík <f. tíkur (o: tíkar), tíkur>:

1. <GEN> gossa f, cussa f (Bal.) 

2. <FIG> meuca f

tíkalla·sími <m. -síma, -símar>:

(myntsími) telèfon m de monedes  (telèfon públic de monedes)

tíma·bær, -bær, bært <adj.>:

1. <GEN> oportú -una

2. (aðlagast tíma og félagslegum breytingum) contemporitzat -ada (adequat o adaptat als temps que corren)

tíma·eyðsla <f. -eyðslu, -eyðslur>: pèrdua f de temps

tíma·rit <n. -rits, -rit>: revista f (publicació periòdica)

tíma·röskun <f. -röskunar, -raskanir>:

anacronisme m (→ tímaskekkja)

tíma·skekkja <f. -skekkju, -skekkjur>:

anacronisme m

tímgill <m. tímgils, tímglar>: <MED> tim m, timus m

tími <m. tíma, tímar>: 1. <GEN>temps m
		á okkar tímum: en els nostres temps, actualment
		hvað tekur það langan tíma? Quin temps caldrà? Què durarà?
		hvílíkir tímar! hvílíkir siðir!: o tempora!, o mores!
		tekur það langan tíma? que trigarà gaire?
		um tíma: un cert temps (durant un temps)
			...frá vinkonu minni sem bjó um tíma í Ísrael: ...d'una amiga meva que va passar un cert temps a Israel
		vera á undan tímanum (o: tíma) sínum: <LOC FIG> avançar-se als seus temps

♦ koma á réttum tíma: arribar a temps, ésser-hi a temps, arribar a punt

◊ við komum á réttum tíma á fundinn: vam arribar a temps a la reunió

◊ við komum á réttum tíma í skipið sem átti að fara klukkan 19:00: vam arribar a temps al vaixell que havia de salpar a les 19:00

♦ koma á réttum tíma til að: arribar a punt per

♦ á réttum stað og á réttum tíma: en el lloc indicat i en el moment oportú

♦ sóa tíma: perdre el temps, desaprofitar el temps

2. (klukkustund) hora f (seixanta minuts)
		dagsetning og tími: data i hora
		eftir tvo tíma: #1. d'aquí a dues hores (temps futur). #2. al cap de dues hores (temps passat

tímían <n. tímíans, no comptable>:

(krydd) farigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.)   (planta Thymus vulgaris emprada com a condiment)

tímían·runni <m. -runna, -runnar>:

(garðablóðberg) farigola f, timó m, frígola f (Val., Bal.)   (planta Thymus vulgaris)

tíræðis·aldur <m. -aldurs, no comptable>:

edat f que va dels noranta als cent anys

♦ á tíræðisaldri: en la norantena

tí·ræður, -ræð, -rætt <adj.>:

1. <GEN> centenari -ària, que té cent anys

♦ tíræður að aldri: d'edat centenària, de cent anys d'edat

◊ Jóhannes sá um útgáfuna: en Joan va tenir cura de l'edició

2. (hundrað faðma) de cent braces (d'alt, de profund, de llarg)

tíska <f.tískur>: moda f
	koma úr tísku: passar de moda
		kominn ~  komin ~ komið úr tísku: passat -ada de moda
	tolla í tískunni: anar a la moda

tísku-blað <n.-blöð>: revista de modes

tísku-klipping <f>: tallat de cabells a la moda

títu-prjónn <m.-prjónar>: agulla (de cap)

tíu: deu (10)

tíundi, tíunda, tíunda: desè -ena
	ég er tíundi í röð: sóc el desè de la cua, som es qui fa deu de sa coa (Mall.)
	einn tíundi (hluti): una desena part
	við tíunda mann: érem deu

tíund <f.tíundir>: delme (contribució religiosa)

tíu þúsund: deu mil

tjakkur <m.tjakkar>: gat (aparell per aixecar un vehicle)

tjalda: acampar
	má tjalda hér? Que es pot acampar aquí?

tjald-stæði <n>: càmping

tjald-svæði <n>: càmping

Tjalli <m. Tjalla, Tjallar>:

(enskur hermaður eða sjómaður) jan m (Men.) (soldat o mariner anglès)

◊ Danirnir hljóta að hafa botnað eitthvað í ræðu Tjallans því að þeir...: els danesos degueren haver entès alguna cosa del discurs del jan per tal com...

tjarna·íris <f. -írisar, -írisar>:

[gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus)

tjarna·lilja <f. -lilju, -liljur>:

[gran] lliri groc (planta Iris pseudacorus)

tjá <tjái ~ tjáum | tjáði ~ tjáðum | tjáð>:

servir, ésser d'utilitat

♦ það tjáir ekki: això no serveix [de res]

♦ tjá e-m e-ð: informar algú d'una cosa, ennovar algú d'una cosa, comunicar una cosa a algú

♦ tjá sig: #1. <GEN> expressar-se. ◊ hún segist einfaldlega geta tjáð sig betur á íslensku en katalónsku: diu que senzillament pot expressar-se millor en islandès que no pas en català; ◊ kunna að tjá sig vel með orðum: saber-se expressar bé amb paraules; #2. (segja álit sitt, skoðun sína) donar la seva opinió (donar el seu parer). ◊ tjáðu þig: dóna-hi la teva opinió

♦ tjá sig um e-ð við e-n: expressar la seva opinió sobre una cosa a algú

tjása <f. tjásu, tjásur>: ble m (floc de cabells)

tjón <n>: pèrdua, mal, dany
	tilfinnanlegt tjón: pèrdua sensible
	bíða tjón: sofrir o tenir pèrdues
	bæta einhverjum tjón: rescabalar, indemnitzar
	gera einhverjum tjón: causar o infringir danys a algú
	verða fyrir tjóni: sofrir o tenir danys

tjörn <f. tjarnar, tjarnir>: estany m [petit], estanyol m, bassa f [grossa]

togari <m. togara, togarar>:

traïnya f (embarcació de pesca)

togbrautar·vagn <m. -vagns, -vagnar>:

telefèric m

♦ taka togbrautarvagninn upp í kastalann: agafar el telefèric per pujar al castell

tognun <f. tognunar, tognanir>: <MED> esquinç m, torçada f [violenta]
	tognun á e-u: esquinç de..., torçada de...

toll·afgreiðsla <f>: formalitats f.pl de duanes, tràmits m.pl de duanes, despatx duaner

toll·gæslumaður <m. -gæslumanns, -gæslumenn>: duaner m, duanera f

toll-skoðun <f>: control m de duanes (inspecció duanera)

toll-skyldur, -skyld, -skylt: subjecte a duanes, declarable a duanes
	eruð þér með tollskyldar vörur? Que té res a declarar?
	þetta er tollskylt: haurà de declarar això, haurà de pagar aranzel per això

toll·skýrsla <f. -skýrslu, -skýrslur>: declaració f de duana, declaració duanera
	...ef sendingunni fylgja tollskýrslur: si la tramesa [postal] va acompanyada d'una declaració de duana (o: si hom ha adjuntat una declaració de duana a la tramesa postal)

tollur <m. tolls, tollar>: duana f

toll·virði <n. -virðis, -virði>: valor m,f [declarat] en duana

tombóla <f. tombólu, tombólur>:

tómbola f

topp·horn <n. -horns, -horn. Emprat hab. en pl.>:

<GEOM> angle m vertical

topp·meisa <f. -meisu, -meisur>: mallerenga emplomallada, mallerenga f de cresta, capferrerico m de capell (Mall.), capellanet m de cresta (Val.) (ocell Parus cristatus)

toppur <m. topps, toppar>:

1. (hárskúfur) tofa f, ble m (de cabells)

2. (ennistoppur á hesti & manni) serrell m (de front de cavall & de persona)

♦ láta klippa toppinn: tallar-se el serrell

◊ hyggið svá til, sveinar, at hvárki bregði lagi sínu toppr né tagl í hestunum, ok gætið þeira vel ok geymið hugalt, at eigi saurgist þeir: pareu esment, vailets, que no es toqui (?) als cavalls ni un pèl ni del serrell del front ni de la cua, i teniu-ne bona cura d'ells, i vetlleu atentament que no se sollin pas

♦ borga e-ð upp í topp: pagar una cosa fins al darrer cèntim

♦ frá toppi til táar: de cap a peus

3. (fjallstoppur, oddmjór tindur) cim m (de puig, acabat en punxa)

♦ vera á toppnum: <LOC FIG> ésser al cim

4. (trjátoppur) capçada f, capcurucull m (Mall.) (d'arbre)

5. (þak í bíl) baca f (de cotxe)

6. (efsta sæti) primer lloc (de classificació)

♦ vera á toppnum: ocupar la primera posició

topp·önd <f. -andar, -endur  (o: -andir)>:

bec m de serra mitjà, serreta mitjana (Val.), ànnera peixatera (Mall.), àneda peixatera (Men.) (ocell Mergus serrator)

torg <n. torgs, torg>:

1. <GEN> plaça f

♦ Torg hins himneska friðar: la Plaça de la Pau Celestial, Tian-anmen

2. (markaðstorg) plaça f del mercat (la destinada específicament a fer-s'hi el mercat setmanal)

torg <n. torgs, torg>: plaça f

tor·leystur, -leyst, -leyst <adj.>:

difícil de resoldre

tor·merki <n.pl. -merkja>:

dificultats f.pl

♦ telja tormerki á e-u: considerar difícil una cosa (considerar-la de difícil realització i per això gairebé impracticable)

tor·ræður, -ræð, -ætt: (torskilinn) enigmàtic -a (obscur en el seu tarannà o en la seva natura, difícil d'entendre)

tor·skilinn, -skilin, -skilið <adj.>:

difícil d'entendre, difícil de comprendre

tor-tíma: <+dat.> destruir

tor-tíming <f.-ar>: destrucció

tor-veldur, -veld, -velt: difícil, dificultós, penós

tóbak <n>: tabac m

tóbaks·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

tabaquera f, tabac m (planta Nicotiana tabacum)

tóbak·sali <m. -sala, -salar>: estanc m

tóbaks·verslun <f. -verslunar, -verslanir>: estanc m

tófú <n. tófú, tófú. Pl. no hab.>:

<CULIN> tofu m  (→ sojahlaup)

tól <n. tóls, tól>:

1. (verkfæri) eina f  (instrument de treball, estri, utensili)

2. (reður) aparell m, orgue m (Mall.) (òrgan sexual masculí)

tólf: dotze (12)

tólf·fótungur <m. -fótungs, -fótungar>:

<ZOOL> eruga f

tólfti, tólfta, tólfta: dotzè -ena

tólf·vatnaður, -vötnuð, -vatnað <adj.>:

<QUÍM> dodecahidrat -a, dodecahidratat -ada

tólg <f. tólgar, no comptable>:

sèu m

tóma·mengi <n. -mengis, -mengi>:

<MAT> conjunt buit

tómat·brauð <n. -brauðs, no comptable>: <CULIN> pa m amb tomaca, pa m amb oli (Mall.)

tómati <m. tómata, tómatar>: tomàquet m, tomaca f, tomàtiga f (Mall.), domàtiga f (Mall.)

tómat·safi <m. -safa, no comptable>: suc m de tomaca

tómat·sósa <f. -sósu, -sósur>: 1. <GEN> salsa f de tomaca
	2. (ketsup) ketchup m

tómats·sósa <f. -sósu, -sósur> variant de → tómatsósa “salsa de tomaca”

tómat·súpa <f. -súpu, -súpur>: sopa f de tomaca

tómatur <m. tómats, tómatar>:

variant de → tómati ‘tomaca, tomàquet’

tóm·látur, -lát, -látt <adj.>:

1. (seinlegur, hægur) lent -a (que es pren temps a fer les coses)

◊ eigi voruð þér nú tómlátir Íslendingar. Hygg eg nú að þér ætlið yður dóminn um manninn en eigi konungi: vosaltres, islandesos, heu estat diligents: pel que em sembla, preteneu ésser vosaltres mateixos els qui jutgin aquest home i no que ho faci el rei

◊ Skeggi kveðst þess ófús, kvað þá óskaplíka: "Sköfnungur er tómlátur en þú ert óðlátur og óðlundaður.": L'Skeggi va dir que no estava disposat a fer-ho i que ells [dos] eren massa diferents de caràcter: "L'Sköfnungur (l'espasa de n'Skeggi) es pren temps a fer la seva feina, però tu ets impetuós i arrauxat"

2. (sinnulaus, sljór, daufur) indolent (apàtic, desganat & flegmàtic)

◊ Þórir kveðst þat eigi vilja, ok varð svá at vera. Þorsteinn stóð upp ok tók vápn sín ok svá brœðr hans allir. Þórir var inn tómlátasti: en Þórir va dir que no se'n volia anar i que així havia d'ésser. En Þorsteinn es va aixecar, va agafar les seves armes i tots els seus germans van fer el mateix. En Þórir fou el més reticent a fer-ho (ho va fer però amb molta de desgana)

3. (latur) peresós -osa (mandrós)

◊ þeir kváðu engan skaða vera um svo tómlátan mann. Jarl bað fara í stað og leita hans. Og svo var: Van dir que un home tan mandrós com aquell no representava cap pèrdua; el iarl els va demanar que sortissin a cercar-lo sense dilació, i així es va fer

◊ sá sem tómlátur (מִתְרַפֶּה) er í verki sínu, er skilgetinn bróðir eyðsluseggsins: el qui es mandrós en la seva feina, és germà del qui la destrueix

4. (hirðulaus, vanrækinn) negligent (descurós, deixat, esp. amb un deure, obligació etc.)

◊ hversu lengi ætlið þér að vera svo tómlátir (מִתְרַפִּים), að fara ekki og taka til eignar land það, sem Drottinn, Guð feðra yðar, hefir gefið yður?: fins quan sereu tan negligents que no hi anireu i prendreu possessió d'aquest país que Jahvè, el déu dels vostres pares, us ha donat?

5. (rólegur) ronso -a, cançoner -a, ganso -a (fetjut, lent i tranquil a fer les coses)

tóm·læti <n. -lætis, no comptable>:

1. <GEN> indolència f, flegma f

2. (hægð, seinlæti, hægagangur) lentitud f (esp. de cara a enllestir una feina)

◊ Þá kölluðu Austmenn af skipinu að Þorleifur skyldi matbúa og sögðu hann vera mjög íslenskan fyrir tómlæti sitt: aleshores, els noruecs van cridar des del vaixell que en Þorleifur acabés de preparar el dinar afegint que es veia bé que era islandès amb la seva lentitud

3. (hirðuleysi, vanræksla) negligència f (descura, deixadesa, esp. envers un deure, obligació, feina etc.)

◊ þá leituðu yfirhöfðingjarnir og jarlarnir að finna Daníel eitthvað til saka viðvíkjandi ríkisstjórninni, en gátu enga sök eða ávirðing fundið, því að hann var trúr, svo að ekkert tómlæti (שָׁלוּ) né ávirðing fannst hjá honum: aleshores els superintendents i els sàtrapes cercaren de trobar en en Daniel alguna cosa, relacionada amb els afers del regne, de què poguessin acusar-lo, però no van poder trobar-li cap cosa ni falta que li poguessin retreure per tal com era fidel: hom no va trobar en ell cap negligència ni cap falta

◊ og gætið yðar, að þér sýnið ekkert tómlæti (שָׁלוּ לְמֶעְבַּד עַל־דְּנָה) í þessu, svo að eigi hljótist af mikið tjón fyrir konungana: i preneu cura a no mostrar la més petita negligència en aquest afer, no fos cas que en resultés gran dany per als reis

tómlætis·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> flegmàtic -a, parsimoniós -osa

2. (afskiptalaus) indiferent -a, desapassionat -ada (que no participa en el que el circumda, que no s'hi immisceix, que en resta fora)

◊ það er John-John sem segir frá, en vel smíðaður stíllinn einkennist af stuttum setningum og tilsvörum, hlutlausu, tómlætislegu yfirbragði og fjarlægð frá því sem lýst er: és en John-John el qui narra la història, però l'estil, ben construït, es caracteritza per les rèpliques i frases curtes, una expressió neutra i desapassionada, i un distanciament del que s'hi descriu

tónalít <n. tónalíts, tónalít>:

<GEOL> tonalita f

tónalítískur, tónalítísk, tónalítískt <adj.>:

<GEOL> tonalític -a

♦ tónalítískur porfýr: pòrfir tonalític

tónik <n. tóniks, tónik>: tónica f (tipus de beguda gasosa)
	engiferöl og tónik: ginger-ale i tònica
	gin og tónik: gin tònic m

tón·leikar <m.pl -leika>: concert m

tón·list <f. -listar, -listir>: música f

tónlistar·háskóli <m. -háskóla, -háskólar>:

escola f superior de música, conservatori m superior [de música]

♦ Tónlístarháskóli Katalóníu: Escola Superior de Música de Catalunya

tónlistar·skóli <m. -skóla, -skólar>: conservatori m [de música], escola f de música

tópas <m. tópass, tópasar>: topazi m

tóra <f. tóru, tórur>:

<RELIG JUD> torà f (fl./pl.: toràs og/i torot) (תּוֹרָה)

♦ gleðihátíð yfir Tórunni (Lögmálinu): simhat f torà, [festa de l']alegria f de la llei (immediatament a continuació de la festa de Xeminí Acèret, a continuació de la festa de Sucot, שִׂמְחַת־תּוֹרָה, שמחת תורה)

tóra·roðull <m. -roðuls, -roðlar>:

<RELIG JUD> rotlle m de la torà (סֶפֶר הַתּוֹרָה)

tósefta <f. tóseftu, tóseftur>:

<RELIG JUD> tosseftà f (fl./pl.: tosseftàs og/i tossafot) (תּוֹסֶפְתָא, תוספתא ~ תוֹסָפוֹת, תוספות)

trans·amínasi <m. -amínasa, -amínasar>:

<MED> transaminasa f

trapisa <f. trapisu, trapisur>:

<GEOM> trapezi m

trappa <f. tröppu, tröppur>:

1. (þrep) esglaó m, graó m, escaló m (Val., Bal.)  (tram d'escala o escaler)

2. tröppur <f.pl trappa>: #1. (stigi) escala f (fixa, de pedra). #2. (lausastigi) escaler m, escala f (transportable)

trapp·gæs <f. -gæsar, -gæsir>:

pioc m [salvatge], avitarda f, <† eða/o ritm./lit.> avostarda f (ocell Otis tarda) (→ trölldoðra)

traus <f. trausar, trausir>:

duïll m, dull m

◊ ek vil sponsa traus þína: vull posar l'estaca al teu duïll

traust <n. trausts, no comptable>:

1. (trúnaður & tiltrú) confiança f

♦ bera traust til e-s: tenir confiança en algú, fer confiança a algú, confiar en algú

◊ það gleður mig, að ég get í öllu borið traust til yðar: estic content de poder refiar-me en tot de vosaltres

♦ í trausti til e-s: confiant en una cosa

♦ hafa traust til e-s: tenir confiança en algú

◊ ég hef það traust til yðar allra, að gleði mín sé gleði yðar allra: estic totalment segur, respecte de tots vosaltres, que la meva joia també és la joia de tots vosaltres

♦ sýna e-m traust: refiar-se d'algú

◊ vegna hans mikla trausts til yðar: per la gran confiança que té en vosaltres

♦ verður trausts: digne de confiança

2. (stuðningur) suport m (ajut, recolzament)

traust·leiki <m. -leika, no comptable>:

1. (öryggi) solidesa f (consistència)

◊ traustleiki íssins: la solidesa del glaç

2. (áreiðanleiki) fiabilitat f (de fiar)

3. (traust, trúnaður) confiança f (refiança, sentiment segur de comptar amb)

traustur, traust, traust <adj.>:

1. (öruggur) segur -a (estalvi, en seguretat)

◊ og ef það kann að heyrast fyrir dómaranum, skulu vér stilla hann og gjöra að þér séuð traustir: i si això arriba a les orelles del jutge, nosaltres l'apaivagarem i farem que estigueu segurs i estalvis

♦ ísinn er traustur: el gel ja és segur (la capa de glaç ja és prou gruixuda perquè hom hi camini al damunt)

2. (áreiðanlegur) fidedigne -a, fiable (de fiar)

3. (sterkur & haldgóður & staðfastur) sòlid -a (consistent, fort & perdurable, durador & ferm)

◊ tignarprýði eru skjaldaraðirnar, lokaðar með traustu innsigli: els rengles dels seus escuts són una magnificència, ajuntats els uns amb els altres com si estiguessin units per un sòlid segell

◊ traustur er bústaður þinn, og hreiður þitt er byggt á kletti: fort és el teu habitacle; el teu niu és construït a la roca

traust·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:

vot m de confiança

trefill <m. trefils, treflar>:

1. <GEN> bufanda f, tapaboca m (habitualment, de llana, amb serrells, i feta de punt)

2. <HIST> espatller o tapaboca fet de punt i de llana, amb serrells acabats en borles

◊ Þorkell trefill: en Þorkell ‘Borles’, en Þorkell el de l'espatller amb serrell de borles

trefja·hjúpur <m. -hjúps, -hjúpar>: <MED> túnica fibrosa (part de l’ull)

trega <trega ~ tregum | tregaði ~ treguðum | tregað ║ e-n>:

patir dolor per algú, tenir pena per algú (sofrir anímicament, esp. per la pèrdua o mort d'algú)

◊ konungur tregar son sinn: el rei està desconsolat per [la mort de] son fill

◊ sárt trega ég þig, bróðir minn Jónatan, mjög varstu mér hugljúfur!: sento un profund dolor per tu, Jonatan, germà meu, tu eres tot el meu delit!

trega·blandinn, -blandin, -blandið <adj.>:

barrejat -ada amb pena

◊ tregablandin fegurð: una bellesa melangiosa

trega·fullur, -full, -fullt <adj.>:

ple -ena de pena, dolorós -osa

trega·laust <adv.>:

sense pena, sense dolor

tregi <m. trega, tregar>:

1. (harmur) pena f, dolor m,f (patiment, sofriment anímics)

◊ jafnvel þótt hlegið sé, kennir hjartað til, og endir gleðinnar er tregi: fins i tot enmig d'una rialla pot sentir dolor el cor, i la fi de l'alegria és la pena

◊ sál mín tárast af trega, reis mig upp eftir orði þínu: la meva ànima plora de pena, torna'm el coratge, com em vas prometre

◊ af mikilli þrengingu og hjartans trega skrifaði ég yður með mörgum tárum: amb gran aflicció i amb el cor ple de dolor us vaig escriure enmig de moltes de llàgrimes

◊ ætla þú eigi, að ambátt þín sé afhrak (בַּת-בְּלִיָּעַל), því að af mínum mikla harmi og trega hefi ég talað hingað til: no tinguis la teva serva per filla de Belial: si he estat parlant fins ara, ha estat perquè estava molt trista i afligida

◊ sjálf veldur þú mér nú sárustum trega: tu, filla meva, ara m'ets la causa de la més amarga de les penes

♦ → hugtregi “patiment anímic”

♦ → ofurtregi “greu dolor”

2. tregar <m.pl trega>: (erfiðleikar) dificultats f.pl (entrebancs)

treg·lega <adv.>:

1. (með óvilja, með semingi) a contracor, de mala gana (amb desesma)

2. (seint) a poc a poc (lentament)

treg·róf <n. -rófs, -róf>:

<LIT> plany[s] m[.pl], lamentacions f.pl

trekt <f. trektar, trektir>: embut m

trekt·hlaupsveppur <m. -hlaupsvepps, -hlaupsveppar o -hlaupsveppir>: cresta f de gall (bolet Tremiscus helvelloides)

trekt·hnefla <f. -hneflu, -hneflur>: pebràs m (bolet Russula delica)

treysta <treysti ~ treystum | treysti ~ treystum | treyst>:

1. <e-ð>: (styrkja) consolidar una cosa (enfortir & estabilitzar, assegurar)

◊ treysta vegginn: apuntalar la paret

◊ treysta vináttu þeirra: enfortir llur amistat

2. <e-m>: (bera traust til) confiar en algú, fiar-se d'algú (fer confiança a algú & refiar-se'n)

♦ treysta e-m til e-s: creure (o: considerar) algú capaç de (esperar que algú pugui fer perfectament una cosa, no necessàriament bona)

◊ með því at ek treysti þér til drengskapar, þá má ek gera þér ávísun um, hvar hann er: ja que crec que seràs capaç d'un capteniment cavallerós, m'és llegut d'indicar-te on és ell

♦ treysta sér til [þess] að gera e-ð: #1. veure's capaç de, creure's capaç de (sentir-se capaç de fer una cosa); #2. gosar fer una cosa, veure's amb cor de fer una cosa (atrevir-se a)

♦ ef ég treysti mér til: <LOC FIG> si m'hi veig amb cor

3. <e-u>: (reiða sig á) comptar amb una cosa, confiar en una cosa (refiar-se que una cosa s'esdevindrà)

◊ ég treysti því að  <+ subj.>...: confio que... (+ subj. o + ind. fut.), compto que... (+ subj. o + ind. fut.), compto amb que... (+ subj. o + ind. fut.) (cast., ekki ritm./no lit.) 

4. <á e-ð>: (reiða sig á) comptar amb una cosa (refiar-se que una cosa s'esdevindrà)

tré <n. trés, tré>: arbre m

tré·lævirki <m. -lævirkja, -lævirkjar>:

cotoliu m (o: f), alova f (Mall.) (ocell Lullula arborea)

tré·malva* <f. -mölvu, -mölvur>:

malva f d'arbre, malva f gran, malvera f (Mall.), vaumera f (Mall.) (planta Lavatera arborea)

tré·rista <f. -ristu, -ristur>:

<ART> xilografia f

trésmiða·verkstæði <n. -verkstæðis, -verkstæði>:

fusteria f (obrador de fuster, taller de fuster)

tré·smiður <m. -smiðs, -smiðir>:

fuster m

tré·smíði <f. -smíði, -smíðar>:

fusteria f (objecte fet per fuster & feina de fuster)

tré·smíði <n. -smíðis, -smíði>:

fusteria f (objecte fet per fuster & feina de fuster)

tré·stofn <m. -stofns, -stofnar>:

tronc m (d'arbre)

tré·tittur <m. -titts, -tittar>:

clavilla f de fusta

trilla <f. trillu, trillur>:

<MÚS> trinat m

trilla <f. trillu, trillur>:

(skvettuleg stelpa) noia bulliciosa i impulsiva 

♦ Trillurnar þrjár: les Tres Bessones (personatges de Roser Capdevila)

◊ andstyggilega illkvittna nornin hún Galdra-Gríma og óþekku Trillurnar þrjár, þær Villa Trilla, Silla Trilla og Milla Trilla, eru kynntar til sögunnar: es presenten la fastigosa i malvada bruixa Gríma la dels encanteris (= la Bruixa Avorrida; Gríma ‘nom de dona’; lit. = ‘Màscara = emmascarada, disfressada’) i les tres bitxetes (= les tres bessones), la Villa (= l'Anna), la Silla (=la Teresa) i la Milla (= l'Helena) 

◊ Villa trilla: la bessona Anna

trilla <f. trillu, trillur>:

(fiskibátur) barca f de bou islandesa

trillu·bátur <m. -báts, -bátar>:

(fiskibátur) barca f de bou islandesa

tríll <m. tríls, trílar>:

torlit m , sebel·lí m (Mall.), xibel·lí m (Mall.), sibil·lí m (Men.) (ocell Burhinus oedicnemus)

trígónal-skalenóedrískur, -skalenóedrísk, -skalenóedrískt*: <GEOL> trigonal-escalenoèdric -a

trínítró·tólúen <n. -tólúens, no comptable>:

<QUÍM> trinitrotoluè m

trjá·göng <n.pl -ganga>:

passeig m amb fileres d'arbres a banda i banda, rambla f, avinguda f amb arbres a banda i banda(esp. àlbers)

trjá·spör <m. -spörs, -spörvar>:

pardal xarrec  (ocell Passer montanus)

trjá·svarri <m. -svarra, -svarrar>:

capsigrany m , capçot m [carnisser] (Val.), capxerigany m (Mall.), capserigany m (Mall.) (ocell Lanius senator)

trjá·söngva <f. -söngvu, -söngvur>:

1. cicàdid m  (individu del gènere Cicada)

2. trjásöngvur <f.pl>: (ættkvísl) cicades f.pl, cigales f.pl  (gènere d'insectes de la família dels hemípters)

trjá·ugla <f. -uglu, -uglur>:

mussol banyut, mussol m reial (Mall.) (ocell Asio otus) (→ eyrugla)

trjónu·krabbi <m. -krabba, -krabbar>: nom donat a dos crustacis molt semblants:
	stóri trjónukrabbi: cranc-aranya m [de l'Atlàntic] (crustaci Hyas araneus)
	litli trjónukrabbi: cranc-viola m, cabra f de l'Àrtic (crustaci Hyas coarctatus)

trjónu·knurri <m. -knurra, -knurrar>: arnès m (peix Peristedion cataphractum)

trjónu·skata <f. -skötu, -skötur>:

rajada blanca, escrita blanca (peix Raja [Rostroraja] alba)

troða upp í eitthvað: embossar un conducte

Trója <f. Tróju, pl. no hab.>:

Troia f

tróju·hestur <m. -hests, pl. no hab.>:

<MITOL> cavall m de Troia

tróju·kappi <m. -kappa, -kappar>:

campió m de Troia, heroi m de Troia

◊ Eneas Trójukappi: Enees, campió de Troia

truffla <f. trufflu, trufflur>: (jarðsveppur) tòfona f
	svartar trufflur: tòfones negres

truflun <f. truflunar, truflanir>: interferència f (en la recepció del senyal radiofònic, televisiu etc.)
           finnst þér gaman að hlusta á truflanir?: que t'agrada sentir interferències (a la ràdio)

trú <f. trúar, trúr>: <RELIG> fe f
	boða kristna trú meðal indíananna: predicar la fe cristiana entre els indis
	telja e-m trú um e-ð: <LOC FIG> #1. (til þess að blekkja e-n) fer creure una cosa a algú (enganyar algú); #2. (sannfæra e-n um e-ð) persuadir algú d'una cosa (convèncer algú)

trúa <trúi ~ trúum | trúði ~ trúðum | trúað>:

1. (hafa trú) creure (tenir fe)

◊ þú trúir, af því þú hefur séð mig. Sælir eru þeir, sem hafa ekki séð og trúa þó: Tu creus perquè m'has vist. Benaurats els qui creguin sense haver vist!

2. <e-m ~ e-u>: (hafa fyrir satt & treysta orðum e-s) creure algú ~ una cosa (og sérstaklega í Katalóníu: creure's una cosa ~ algú) (donar crèdit a les paraules d'algú & considerar verídica una cosa)

◊ dómarinn gat ekki trúað þjófnum: el jutge no va poder creure el lladre

◊ trúðu mér!: creu-me!

◊ ef ég hefði ekki séð það með eigin augum, hefði ég ekki trúað því: si no ho hagués vist amb els meus propis ulls, no m’ho hauria pas cregut

◊ hún trúir öllu, sem henni er sagt: creu tot el que li diuen

♦ trúa e-m til e-s: creure algú capaç de (esperar que algú pugui fer perfectament una cosa, no necessàriament bona)

◊ honum er trúandi til þess: n'és ben capaç, es pot ben esperar d'ell

3. <e-m>: (treysta) confiar en algú (fer confiança a algú)

♦ trúa illa e-n: <LOC FIG †> malfiar-se d’algú, no refiar-se d'algú

◊ ef þú átt annan, þannz þú illa trúir: si en tens un altre de qui te'n malfies

◊ það er enn of þann, er þú illa trúir: i encara una cosa més d’aquell de qui te'n malfies

♦ trúa e-m fyrir e-u: confiar una cosa a algú (encomanar [la cura i custòdia d']una cosa a algú & dir una cosa confidencialment o secretament a algú)

4. <á [+ Acus.]>: (vera trúaður) creure en algú ~ una cosa (tenir fe en sentit religiós & tenir fe en algú o en una cosa)

♦ ég trúi á: crec (sóc creient)

♦ ég trúi á Guð: crec en Déu

◊ ég trúi á einn Guð eingöngu: crec en un sol Déu

◊ ég trúi á Guð Föður almáttugan, skapara himins og jarðar: crec en Déu pare, totpoderós, creador del cel i de la terra

♦ hann trúir á drauga: creu en fantasmes

♦ þeir trúðu á að þeirra biði nýtt líf: creien que els [hi] esperava una nova vida

♦ trúa á mátt sinn og megin: <LOC FIG> creure en les [seves] pròpies forces

trúaður, trúuð, trúað <adj.>:

creient, religiós -osa

◊ ég er ekki trúaður: no sóc pas creient

♦ vera ekki trúaður á e-ð: no creure en algú

◊ presturinn er ekki lengur trúaður á guð: el pastor ja no creu en Déu

♦ vera ekki trúaður á e-ð: no tenir fe en una cosa, no creure en una cosa

♦ hinn trúaði: el fidel, el feel (Mall., Men.) (membre de la comunitat)

◊ hin trúuðu: els fidels (homes i dones)

◊ hinar trúuðu: les fidels (dones)

◊ hinir trúuðu: els fidels (homes)

◊ fyrir þá trúuðu sem látnir eru: pels fidels que ens han deixat (morts)

trúan·legur, -leg, -legt <adj.>:

creïble

♦ taka e-n trúanlegan: donar crèdit a algú, confiar en les paraules d'algú

♦ taka e-ð trúanlegt: donar crèdit a una cosa, creure en la veracitat d'una cosa

trúan·leiki <m. -leika, no comptable>:

credibilitat f

trúar- <en compostos>:

religiós -osa, de religió

trúarathafnar- <en compostos>:

ritual

trúar·athöfn <f. -hafnar, -hafnir>:

<RELIG> ritu m (cerimònia religiosa o cultual)

trúarbragða- <en compostos>:

de religió

trúarbragða·fræði <f. -fræði, no comptable>:

educació religiosa [i ètica] (assignatura escolar d'una hora setmanal, adreçada a les darreres classes de primària, en què s'ensenyen religió cristiana o kristinfræði, ètica o siðfræði i les altres grans religions o önnur trúarbrögð)

trúarbragða·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

guerra f de religió

trúarbragða·styrjöld <f. -styrjaldar, -styrjaldir>:

guerra f de religió

trúar·brögð <n.pl -bragða>:

religió f

♦ japönsk trúarbrögð: religió japonesa, xintoisme m

♦ persnesk trúarbrögð: religió persa, mazdeisme m

trúar·deyfð <f. -deyfðar, no comptable>:

accídia f (el mot islandès vol dir en realitat ‘llangor de la fe, decandiment de la fe, tebior de la fe’ i el seu ús ve condicionat pel context; la traducció del concepte de l'accídia se sol fer en realitat mitjançant el terme andleg leti (cf. els exemples de sota). Personalment m'hauria decantat per emprar un mot com ara slen ‘torpor, languor’ -segons el Lexicon Islandico-Danico-Latinum de Björn Halldórsson-) 

◊ trúardeyfð eða andleg leti (acēdia) veldur höfnun á þeim fögnuði sem kemur frá Guði og andúð á guðdómlegri gæsku: l'accídia o peresa espiritual (acēdia) causa el rebuig de la joia que ve de Déu i la repulsió pel bé diví (el text original fa: Acedia seu spiritualis pigritia pervenit usque ad reiiciendum gaudium, quod a Deo procedit, et ad bonum abhorrendum divinum) 

trúar·flokkur <m. -flokks, -flokkar>:

<RELIG> secta f

trúar·játning <f. -játningar, -játningar>:

<RELIG & FIG> credo m

♦ athanasíönsk trúarjátning: símbol m de Sant Atanasi (→ Aþanasíusarjátning)

♦ postulleg trúarjátning: símbol m de la fe, símbol m dels apòstols, símbol apostòlic

♦ hin pólitíska trúarjátning hans: el seu credo polític

♦ fara með [postullegu] trúarjátninguna: dir el credo

trúar·legur, -leg, -legt <adj.>:

religiós -osa (relacionat amb la religió)

◊ trúarleg athöfn: cerimònia religiosa

◊ trúarleg tónlist: música sacra

trúar·ljóð <n. -ljóðs, -ljóð>:

poema religiós

trúar·lög <n.pl -laga>:

llei religiosa

trúar·ofsi <m. -ofsa, pl. no hab.>:

fanatisme religiós

trúar·ofstæki <n. -ofstækis, pl. no hab.>:

fanatisme religiós

trúar·siður <m. -siðar, -siðir>:

1. <RELIG GEN> ritu m (costum religiós & [passos de què consta una] cerimònia religiosa)

2. trúarsiðir <m.pl -siða>: ritual m, litúrgia f (conjunt de ritus)

trúar·stríð <n. -stríðs, -stríð>:

guerra f de religió

trúar·styrjöld <f. -styrjaldar, -styrjaldir>:

guerra f de religió

trúar·villa <f. -villu, -villur>:

heretgia f

trú·boð <n. -boðs, -boð>:

<RELIG> missió f (predicació de l'Evangeli a no creients)

trú·boði <m. -boða, -boðar>:

<RELIG> missioner m, missionera f

trúboðs·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

<RELIG> missió f (cases on viuen i des d'on actuen els missioners)

trúðs·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix pallasso m (fl./pl.: peixos pallasso)

trúður <m. trúðs, trúðar>:

pallasso m

trú·fastur, -föst, -fast <adj.>:

lleial, fidel

trú·festi <f. -festar, no comptable>:

lleialtat f, fidelitat f

◊ Mundi ótrúmennska þeirra að engu gjöra trúfesti Guðs?: llur deslleialtat anul·larà potser la fidelitat de Déu?

trú·félag <n. -félags, -félög>:

<RELIG> comunitat f de creients, comunitat f de fidels (conjunt de gent que tenen i practiquen la mateixa religió)

trú·girni <f. -girni, no comptable>:

credulitat f

trú·gjarn, -gjörn, -gjarnt <adj.>:

crèdul -a

trú·laus, -laus, -laust <adj.>:

1. (trúarlaus) irreligiós -osa (mancat de religió)

2. (vantrúaður, guðlaus) no creient, ateu -a (que no creu en Déu)

♦ Íslensk Samfélag Trúlausra: Societat Islandesa de No Creients

trúlega <adv.>:

1. (sennilega) prou que (versemblantment, probablement)

◊ þú manst trúlega eftir hinu fræga Loch Ness-skrímsli: prou que te'n deus recordar del famós monstre del Llac Ness

2. (með hollustu, með tryggð) fidelment (lleialment)

♦ fylgja e-m trúlega: seguir algú amb lleialtat

◊ ...sökum þess að hann hefir fylgt Drottni trúlega: ...per tal com ha servit fidelment el Senyor

trú·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (áreiðanlegur) fiable (segur, de fiar)

2. (sennilegur) versemblant (probable)

3. (trúr) fidel (lleial)

trú·leysi <n. -leysis, no comptable>:

1. (það að játa ekki neina trú) incredulitat f (manca de fe religiosa)

2. (það að trúa ekki á Guð) ateisme m (no creença en Déu)

3. (það að vera ekki trúr, tryggur) infidelitat f (deslleialtat)

trú·leysingi <m. -leysingja, -leysingjar>:

1. (sá sem játar ekki neina trú) incrèdul m, incrèdula f, descreient m & f, no creient m & f (mancat de fe religiosa)

2. (sá sem trúir ekki á Guð) ateu m, atea f (persona que no creu pas en Déu)

3. (ótrúr maður, ótryggur maður & sá sem trúir ekki á "sannan" guð) infidel m & f (persona deslleial & persona no creient en una religió determinada)

◊ Kóraninn fjallar um hið ytra jihad sem baráttu múslima gegn trúleysingjum: L'Alcorà aborda el jihad exterior com a lluita dels musulmans contra els infidels

◊ segja trúleysingjunum stríð á hendur: declarar la guerra als infidels

◊ trúaði maðurinn og trúleysinginn: el creient i l'infidel

trú·lofa <-lofa ~ -lofum | -lofaði ~ -lofuðum | -lofað ║ e-a e-m ~ e-n e-i>:

prometre una noia a un noi ~ un noi a una noia (en matrimoni)

♦ trúlofa sig [e-m ~ e-i]: prometre's [amb algú] (en matrimoni)

trú·lofast <-lofast ~ -lofumst | -lofaðist ~ -lofuðumst | -lofast>:

prometre's (en matrimoni)

trú·lofaður, -lofuð, -lofað <adj.>:

promès -esa (en matrimoni)

trú·lofun <f. -lofunar, -lofanir>:

prometatge m

♦ slíta trúlofuninni: trencar el prometatge

trúlofunar·hringur <m. -hrings, -hringir (o: -hringar)>:

anell m de prometatge, tumbaga f de prometatge (o: promesa) (Mall.) 

trúlofunar·veisla <f. -veislu, -veislur>:

festa f de prometatge

trú·maður <m. -manns, -menn>:

<RELIG> creient m & f 

♦ mikill trúmaður: home molt religiós

trú·mál <n.pl -mála>:

1. <GEN> problemàtica religiosa 

2. <RELIG> qüestió f. de fe (o: religió), matèria f.pl de fe (com a objecte d'estudi, de catequesi, de debat teològic)

trú·mennska <f. -mennsku, no comptable>:

lleialtat f, fidelitat f

♦ trúmennska við e-n: lleialtat envers algú

◊ minnstu þess, að ég hefi gengið fyrir augliti þínu með trúmennsku: recorda-te'n que m'he comportat davant teu amb fidelitat

◊ góðvild, trúmennska, hógværð og bindindi: bondat, fidelitat, dolcesa i temprança

trúnaðar·bréf <n. -bréfs, -bréf>:

cartes credencials f.pl (lliurades per diplomàtic)

trúnaðar·brot <n. -brots, -brot>:

<JUR> abús m de confiança

trúnaðar·eiður <m. -eiðs, -eiðar>:

<JUR> jurament m de fidelitat

trúnaðar·læknir <m. -læknis, -læknar>:

metge m d'empresa

trúnaðar·maður <m. -manns, -menn>:

1. <GEN> home m de confiança

◊ hann skildist aldrei við hana en aðrir trúnaðarmenn hennar fóru á njósn: ell no se'n separava mai, però els seus altres homes de confiança se n'anaven a espiar

2. (verkalýðsfélags á vinnustað) enllaç m sindical (representant sindical en empresa)

3. (trúnaðarvinur, alúðarvinur) confident m (amic íntim)

trúnaðar·mál <n. -máls, -mál>:

1. <GEN> qüestió f de confiança

2. (leyndarmál) afer m confidencial (assumpte que s'ha de tractar amb secret o discreció)

trúnaðar·staða <f. -stöðu, -stöður>:

posició f de confiança, lloc m de confiança

trúnaðar·svindl <n. -svindls, -svindl>:

<JUR> abús m de confiança

trúnaðar·traust <n. -trausts, no comptable>:

[total i absoluta] confiança f

♦ blint trúnaðartraust á e-m: confiança cega en algú

♦ trúnaðartraust á e-m: total i absoluta confiança en algú

trúnaðar·vinkona <f. -vinkonu, -vinkonur>:

amiga i confident f, amiga íntima

trúnaðar·vinur <m. -vinar, -vinir>:

amic i confident m, amic íntim

trúnaður <m. trúnaðar, no comptable>:

1. <GEN> confiança f

♦ í trúnaði: en confiança, confidencialment, entre nosaltres

2. (leynd, þagmælska) confidencialitat f (discreció)

◊ 100% trúnaður: 100% de confidencialitat

3. (traust) crèdit m (creença en la veracitat d'una afirmació etc.)

♦ festa trúnað á e-ð: donar crèdit a una cosa, creure's una cosa

◊ nú gerðist svo að konungur festi trúnað á slíkar ræður sem mælt var fyrir honum: aleshores va passar que el rei va donar crèdit a les paraules [d'advertència] que hom havia proferit al seu davant

♦ leggja trúnað á e-ð: donar crèdit a una cosa, creure's una cosa

4. (tryggð, hollusta) fidelitat f, feeltat f (lleialtat, devoció envers algú)

♦ festa trúnað manna við sig: assegurar-se la lleialtat de la [seva] gent

♦ halda trúnað við e-n: mantenir-se fidel a algú

♦ trúnaður hans við ættjörðina: la seva fidelitat a la pàtria

5. (átrúnaður) creença f (religiosa)

trú·níðingur <m. -níðings, -níðingar>:

<RELIG> apòstata m & f

trúr, trú, trútt <adj.>:

1. (tryggur) fidel

♦ trúr húsbónda sínum: fidel al seu amo

♦ hún hafði trútt minni: tenia una memòria prodigiosa (o: exacta) 

2. (áreiðanlegur) complidor -a, de confiança (digne de confiança, seriós, formal, en qui hom pot confiar)

3. (öryggur) segur -a (cert)

♦ þú getur trútt um talað!: a tu t'és ben fàcil de dir-ho (o: a tu et resulta ben fàcil de parlar-ne) 

♦ ekki er trútt um að hann drekki: hi pots ben comptar que beurà (o: com dos i dos fan quatre que beurà) 

trú·skiptingur <m. -skiptings, -skiptingar>:

<RELIG> convers m, conversa f (persona que ha adoptat una religió nova)

trúvarnar- <en compostos>:

<RELIG> apologètic -a

trúvarnar·fræði <f. -fræði, no comptable>:

<RELIG> apologètica f

trúvarnar·maður <m. -manns, -menn>:

<RELIG> apologeta m & f

trúverðug·leiki <m. -leika, no comptable>:

1. (það að vera sannsögull) credibilitat f (esp. de persona)

◊ trúverðugleiki Hannesar Bogasonar: la credibilitat de Hannes Bogason

2. (það að vera sennilegur) autenticitat f, veracitat f (de trama, notícia, informació etc.)

◊ trúverðugleiki upplýsinga: la credibilitat de la informació, la veracitat de la informació

trú·verðugur, -verðug, -verðugt <adj.>:

1. (sannsögull, áreiðanlegur) digne -a [de fe i] crèdit (fiable, digne de confiança en el que diu o conta)

2. (sennilegur) realista, veraç (trama de pel·lícula, notícia, informació etc.)

trú·verðugur, -verðug, -verðugt: 1. digne -a de [fe i] crèdit, creïble
	2. realista, veraç (trama de pel·lícula, novel·la etc.)

trú·villa <f. -villu, -villur>:

heretgia f

trú·villingur <m. -villings, -villingar>:

heretge m & f

trú·villtur, -villt, -villt <adj.>:

herètic -a

tryggð <f. tryggðar, tryggðir>:

fidelitat f

♦ rjúfa tryggðir við e-n: cometre deslleialtats contra algú

♦ tryggð við e-n: fidelitat envers algú

tryggða·blóm <n. -blóms, -blóm>:

crisantem m (planta Dendranthema indicum)

tryggða·pantur <m. -pants, -pantar>:

penyora f d'amor (penyora que hom dóna a algú en prova de l'amor que hom li té)

trygg·lyndi <n. -lyndi, no comptable>:

fidelitat f

trygg·lyndur, -lynd, -lynt <adj.>:

fidel

tryggð·rof <n. -rofs, -rof>:

traïció f (deslleialtat)

tryggður, tryggð, tryggt <adj.>:

assegurat -ada (que gaudeix d'una assegurança)

trygging <f. tryggingar, tryggingar>: 1. (vátrygging) assegurança f
	2. (ábyrgð) garantia f (fermança)
		ég hef enga tryggingu fyrir því: no li’n puc donar cap garantia
	3. (innborgun) fiança f (dipòsit)
		þér verðið að leggja fram tryggingu fyrir þessu: haurà d’abonar una fiança

trygginga-stofnun <f. -stofnunar, -stofnanir>: seguretat f social

tryggur, trygg, tryggt <adj.>:

1. (trúfastur) fidel (lleial)

♦ tryggur vinum sínum: fidel amb els seus amics

2. (öruggur) segur -a (que s'hi pot confiar, que un se'n pot refiar)

♦ veðrið er ekki tryggt: el temps és insegur, el temps no és pas segur

♦ það er tryggt: això és segur

♦ vera tryggur um sig: <LOC FIG> creure's segur, considerar-se segur

trylla <trylli ~ tryllum | tryllti ~ trylltum | tryllt ║ e-n>:

fer tornar (o: parar) boig algú, fer embogir algú (esp. d'ira, fúria. ràbia etc.)

tryllast <tryllist ~ tryllumst | trylltist ~ trylltumst | tryllst>:

tornar boig boja (esp. d'ira, fúria, ràbia etc.)

◊ þegar þeir heyrðu þetta, trylltust þeir og gnístu tönnum gegn honum: en sentir això, es tornaven bojos de ràbia i cruixien de dents contra ell

trylltur, tryllt, tryllt <adj.>:

1. (ævareiður, hamslaus) boig boja, embogit -ida (fora de si d'ira, fúria, ràbia etc.)

2. (fljótfær, hvatvís) impetuós -osa, esvalotat -ada (furient, que es mou amb fúria o impetuositat)

3. (frávita, örvita) boig boja, foll -a (que ha perdut el seny)

trýnis·brami <m. -brama, -bramar>:

morruda f, oradeta f (peix Diplodus puntazzo syn. Puntazzo puntazzo) (→ trýnissargari)

trýnis·sargari* <m. -sargara, -sargarar>:

morruda f, oradeta f (peix Diplodus puntazzo syn. Puntazzo puntazzo)

tröð <f. traðar, traðir>:

viarany m, camada f (Mall.) 

trölla·hesli <n. -heslis, -hesli>: avellaner m (arbre Corylus avellana)

trölla·rækja <f.-rækju, -rækjur>: gamba rosada (crustaci Aristeus antennatus)

trölla·súra <f. -súru, -súrur>:

(rabarbari) ruibarbre m (planta Rheum undulatum)

trölla·tré <n. -trés, -tré>:

eucaliptus m (qualsevol arbre del gènere Eucalyptus)

tröll·doðra <f. -doðru, -doðrur>:

pioc m [salvatge], avitarda f, <† eða/o ritm./lit.> avostarda f (ocell Otis tarda)

tuddi <m. tudda, tuddar>:

(bolakálfur) jònec m

tuga·brot <n. -brots, -brot>:

<MAT> fracció f decimal, decimal m

tugginn, tuggin, tuggið <adj.>: mastegat -ada, rovegat -ada (Mall., ekki ritm./no lleng. lit.)

tugur <m. tugar, tugir>:

desena f

♦ á annan tug <+ Gen.>: [aproximadament] una desena i mitja de...

◊ á annan tug látnir eftir ofsaveður: aproximadament una desena i mitja de morts després de tempesta violenta

◊ fuglar verpa allt frá einu eggi upp í á annan tug eggja: els ocells ponen des d'un ou fins a una desena i mitja d'ous

♦ hátt á annan tug: una desena i mitja i escaig

♦ tugum saman: per desenes, a desenes

tug·þúsundir <f.pl -þúsunda>:

milers i milers

◊ tugþúsundir beina: milers i milers d'ossos

tundur·bátur <m. -báts, -bátar>:

<NÀUT MIL> llanxa torpedinera

tundur·dufl <n. -dufls, -dufl>: <MIL> mina submarina

tundurdufla·slæðari <m. -slæðara, -slæðarar>:

<NÀUT MIL> [vaixell m] dragamines m

tundur-skata  <f. -skötu, -skötur>: vaca tremolosa (peix Torpedo torpedo syn. Torpedo torpedo torpedo)

tundur·skeyti <n. -skeytis, -skeyti>: torpedo m (arma)

tundur·spillir <m. -spillis, -spillar>:

<NÀUT MIL> destructor m

tunga <f. tungu, tungur>:

(líffæri & tungumál & nes) llengua f (òrgan del cos & llenguatge & llengua de terra)

◊ Mohamed Choukri er einn af helstu rithöfundum arabískrar tungu: en Mohamed Choukri és un dels escriptors més importants en llengua àrab

♦ bráðna á tungunni: fondre's a la boca (p.e., xocolata i d'altres menjar d'aquesta mena)

♦ brenna sig á tungunni: cremar-se la llengua (menjant o bevent alguna cosa massa calenta)

♦ Dagur íslenskrar tungu: Dia de la Llengua Islandesa (16 de novembre)

♦ gæta tunga sína: tenir molta cura del que diu, controlar-se [molt] en el parlar

♦ e-ð leikur á tveim[ur] tungum: hi ha diverses opinions sobre un fet, no hi ha unaminitat d'opinions sobre una cosa

♦ það leikur ekki á tveim tungum: no n'hi ha el més mínim dubte, és absolutament cert

♦ e-m liggur laus tunga: algú no sap tenir la boca tancada, ésser llengut -uda, tenir la llengua massa llarga

♦ reka út úr sér tunguna: treure la llengua

♦ reka út úr sér tunguna framan í e-n: treure-li la llengua a algú, fer-li la llengota a algú, fer-li llengotes a algú, fer moms a algú (Men.) 

♦ skæðar tungur: males llengües

♦ e-m vefst tunga um tönn: algú no sap què respondre, algú queda sense poder parlar

♦ það er tungunni tamast, sem hjartanu er kærast: de l'abundància del cor parla la boca (af gnægð hjartans mælir → munnurinn; → tungutamur)

tungl <n. tungls, tungl>:

<†> 1. astre m 

2. (máni) lluna f (satèl·lit de la terra & d'altres planetes)

♦ fasar tunglsins: les fases de la lluna (→ kvartilaskipti tunglsins)

♦ braut tunglsins: òrbita f lunar, òrbita f de la lluna

♦ fullt tungl: lluna plena, pleniluni m

♦ á fullu tungli: en lluna plena

♦ gígar á tunglinu: els cràters de la lluna

♦ → góutungl “lluna de Góa” (darrera lluna nova abans del mes de góa -lluna nova de febrer-)

♦ → hálfmáni “mitja lluna”

♦ hálfvaxið tungl: quart creixent

♦ [hálft] minnkandi tungl: quart minvant

♦ hlið tunglsins: cara f de la lluna, costat m de la lluna

♦ dökk hlið tunglsins: el costat fosc de la lluna

♦ upplýst hlið tunglsins: el costat il·luminat de la lluna, la cara il·luminada de la lluna

♦ → fjærhlið tunglsins “la cara oculta de la lluna”

♦ → nærhlið tunglsins “la cara visible de la lluna”

♦ → jólatungl “lluna [nova] de Nadal” (primera lluna nova després de nadal)

♦ kvartil tunglsins: els quarts de la lluna, les fases de la lluna

♦ fyrsta kvartil tungls[ins]: primer quart de la lluna

♦ annað kvartil tungls[ins]: segon quart de la lluna (el pleniluni, la lluna plena)

♦ þriðja kvartil tungls[ins]: tercer quart de la lluna

♦ fjórða kvartil tungls[ins]: darrer quart de la lluna (el noviluni, la lluna nova)

♦ kvartilaskipti tunglsins: els quarts de la lluna, les fases de la lluna

♦ landslag á tunglinu: paisatge m lunar

♦ lenda á tunglinu: allunar, aterrar a la lluna

♦ lending á tunglinu: allunatge m, aterratge m a la lluna

♦ → nið “[lluna en] quart minvant, interluni entre la lluna plena i la lluna nova”

♦ → ný “[lluna en] quart creixent, interluni entre la lluna nova i la lluna plena”

♦ nýkveikt tungl: lluna nova, noviluni m

♦ nýkviknað tungl: lluna nova, noviluni m

♦ nýtt tungl: lluna nova, noviluni m

♦ → páskatungl “lluna pasqual” (darrera lluna nova abans de la festa de Pasqua)

♦ → sumartungl “lluna d'estiu, lluna f estival” (primera lluna nova després de la festa de Pasqua. Això vol dir que, malgrat el nom, sol tractar-se del mes d'abril)

♦ tungl í fyllingu: lluna plena, pleniluni m

♦ tunglið er vaxandi: la lluna creix, la lluna està en quart creixent

♦ tunglið er minnkandi: la lluna minva, la lluna està en quart minvant

♦ tungl kviknar: hi ha lluna nova

♦ tungl rés: la lluna surt

♦ tungl sest: la lluna es pon

♦ [hálft] vaxandi tungl: quart m creixent

♦ → vetrartungl “lluna nova d'hivern” (primera lluna nova d'hivern)

♦ yfirborð tunglsins: la superfície lunar, la superfície de la lluna

♦ þverrandi tungl: quart m minvant

♦ → þorratungl “lluna de Þorri” (darrera lluna nova abans del mes de þorri -lluna nova de gener-; la festa de Pasqua sol ésser 9-10 setmanes després)

tungla·hlaup <n. -hlaups, -hlaup>:

degoteig m de llet en els pits de l'embarassada (segregació de calostre en els mesos anteriors al part) 

tungl·ár <n. -árs, -ár>:

any m lunar (<FAM> llunar) 

tungl·bjartur, -björt, -bjart <adj.>:

amb lluna (cel nocturn, nit etc. il·luminat per la claror de la lluna)

tungl·braut <f. -brautar, -brautir>:

òrbita f lunar (<FAM> llunar), òrbita f de lluna

tungl·far <n. -fars, -för>:

mòdul m lunar (<FAM> llunar)

tungl·fari <m. -fara, -farar>:

selenonauta m & f (astronauta o cosmonauta que ha anat a la lluna)

tungl·ferja <f. -ferju, -ferjur>:

transbordador m lunar (<FAM> llunar), mòdul m lunar (<FAM> llunar)

tungl·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

bot m, peix m lluna (peix Mola mola)

tungl·flaug <f. -flaugar, -flaugar>:

coet m lunar (<FAM> llunar)

♦ mönnuð tunglflaug: coet lunar tripulat

♦ ómönnuð tunglflaug: coet lunar no tripulat

tungl·fylling <f. -fyllingar, pl. no hab.>:

llunació f

tungl·ganga <f. -göngu, pl. no hab.>:

curs m de la lluna

tungl·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

llunària f (planta Botrychium lunaria)

tungl·koma <f. -komu, pl. no hab.>:

(nýtt tungl) [inici m de la] lluna nova (noviluni)

♦ við næstu tunglkomu: a la propera lluna, amb l'arribada de la nova lluna

tungl·kringla <f. -kringlu, -kringlur>:

disc m lunar (<FAM> llunar)

tungl·kveiking <f. -kveikingar, -kveikingar>:

(nýtt tungl) [inici m de la] lluna nova (noviluni)

tungl·landslag <n. -landslags, -landslög>:

<GEN & FIG> paisatge m lunar

◊ stíga fæti á frægt 'tungllandslag' Íslands: posar un peu en el famós 'paisatge lunar' d'Islàndia

tungl·lending <f. -lendingar, -lendingar>:

allunatge m (aterratge a la lluna)

tungl·mánuður <m. -mánaðar, -mánuðir>:

mes m lunar (<FAM> llunar), <ASTRON> mes sinòdic (→ sólhorfsmánuður)