LÍTIL ÍSLENSK-KATALÖNSK ORÐABÓK
VOCABULARI ISLANDÈS-CATALÀ

© Macià Riutort i Riutort, 1998

vað <n. vaðs, vöð>: gual m (pas de riu)
      hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC> haver pres precaucions, haver estat previngut
           það er betra að hafa vaðið fyrir neðan sig: <LOC> millor prevenir que guarir
      leggja á tæpasta vaðið: <LOC> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim
      ríða á vaðið með e-ð: <LOC> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
      ríða fyrstur á vaðið: <LOC> ésser el primer a fer (o: escometre) una cosa
      tefla á tæpasta vaðið: <LOC> temptar (o: provar) l'impossible, jugar-s'hi el tot pel tot, arriscar-se al màxim, córrer el màxim risc

vaða <f. vöðu, vöður>: 1. banc m (de peixos)
	2. esbart m (de balenes, de foques)

vað·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

ocell limícola

vafa·laust <adv.>: sens dubte, indubtablement

vafa·samur, -söm, samt <adj.>: dubtós -osa

vaff <n. vaffs, vöff>:

1. (bókstafur latneska stafrófsins) ve baixa (lletra de l'alfabet llatí v, V)

2. (bókstafur hebreska stafrófsins) vau f, uau f (lletra de l'alfabet hebreu וָו, ו)

vaffla <f. vöfflu, vöfflur>: gofra f

vafi <m. vafa, pl. no hab.>: dubte m (manca de certesa)

vaf·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus)

vafklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] convolvulàcies f.pl

vafnings·jurt <f. -jurtar, -jurtir>: liana f voluble (planta enfiladissa que creix enrevoltillant-se al voltant d'altres plantes que acaba cobrint)

vafnings·klukka <f. -klukku, -klukkur>:

corretjola f, corriola f (Val., Mall.) (designació col·lectiva de les plantes del gènere Convonvulus) (→ vafklukka)

vafningsklukku·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] convolvulàcies f.pl (→ vafklukkuætt)

vafningur <m. vafnings, vafningar>:

1. <GEN> rotlle m, rogle m (Val.), rotlo m (Bal.) 

2. (flétta) entortolligament m, enroscament m (entrellaçament, entrunyellament, esp. al voltant d'una cosa)

3. (vafin umferð, umbúðir) embolcall m (de tela o d'altre material enrevoltillat al voltant de l'objecte embolcallat)

♦ grennandi¹ / örvandi² vafningur: embolcall aprimador¹ / estimulador² (com a tractament en salons de bellesa, balnearis etc.)

♦ heitir¹ og kaldir² vafningar: embolcalls calents¹ / freds² (com a tractament salons de bellesa, balnearis etc.)

5. (flækja) complicació f (envitricollament)

6. vafningar <m.pl vafninga>: (undanbrögð & loðin svör) subterfugis m.pl (circumloquis, ambages, embuts, evasives)

♦ án vafninga: sense embuts

vaf·planta <f. -plöntu, -plöntur>: liana f voluble

vafri <m. vafra, vafrar>:

<INFORM> navegador m, browser m

vafstur <n. vafsturs, no comptable>:

1. (umstang, fyrirhöfn, amstur) tràfecs m.pl, quefers m.pl (treballs, tasques, ocupacions diverses)

2. (ónæði, vandræði) entrebancs m.pl (problemes, embolics)

vaf·súra <f. -súru, -súrur>:

fajol bord (planta Polygonum convolvulus)

vaf·toppur <m. -topps, -toppar>:

lligabosc m de jardí (planta Lonicera caprifolium)

vagga <f. vöggu, vöggur>: bressol m, bressola f (Ross.), bres m (Bal.)

vakta <vakta ~ vöktum | vaktaði ~ vöktuðum | vaktað ║ e-n ~ e-ð>:

vigilar una cosa

◊ vopnaðir hermenn vakta göturnar: soldats armats vigilen els carrers

val·birki <n. -birkis, -birki>:

fals plàtan (planta Acer pseudoplatanus)

val·brá <f. -brár, -brár>:

<MED> nevus flami, angioma pla, hemangioma m capil·lar, nevus m d'Unna

vald <n. valds, völd>:

1. <GEN> poder m

♦ gefa sig e-u á vald: lliurar-se a una cosa

♦ hafa vald á e-u: dominar una cosa, tenir el control d'una cosa

♦ hafa vald til [þess] að <+ inf.>: tenir [l']autoritat per a <+ inf.>, tenir poder per a <+ inf.> 

♦ hefja (o: leiða) e-ð til vegs og valda: donar carta de reconeixement a una cosa, entronitzar una cosa, elevar una cosa a la categoria d'honorable

♦ komast til valda: arribar al poder

♦ komast aftur til vegs og valda: tornar a detenir càrrec i honors

♦ hann misbeitir valdi sínu: abusa del seu poder

♦ sitja að völdum: tenir el poder, governar

♦ vera á valdi e-s: estar en les mans d'algú, dependre d'algú

◊ það er á yðar valdi að  <+ inf.>: està en les vostres mans de <+ inf.>, depèn de vosaltres [de] <+ inf.> 

2. (ofbeldi) força f (constrenyiment)

♦ með valdi: per la força

◊ taka e-ð með valdi: agafar una cosa per la força

3. (máti) control m, límits m.pl (fre, aturall)

♦ upp úr öllu valdi: desbocadament, desenfrenadament

◊ verðlagið fer upp úr öllu valdi: els preus pugen desbocats, els preus pugen sense fre

4. völd <n.pl>: (orsök) causa f (origen desencadenant)

♦ af völdum e-s: a causa de, causat -ada per

valda·barátta <f. -baráttu, -baráttur>:

lluita f pel poder

valda·rán <n. -ráns, -rán>:

usurpació f del poder, presa f il·legal del poder

vald·beiting <f. -beitingar, no comptable>:

<GEN & JUR> ús m de la força

valdi, valda, valda¹ <adj.>:

formes febles de → valinn, valin, valið “escollit; selecte”

valdi, valda, valda² <adj.>:

formes febles de → valdur, völd, valt “causant de, culpable de”

valdur, völd, valt <adj.>:

responsable, causant (dit de la persona o cosa que fa que una cosa passi o hagi passat)

♦ vera valdur að e-u (o: vera e-s valdur): ésser la causa de, causar una cosa, tenir la culpa d'una cosa (ésser el responsable que una cosa hagi passat, ésser-ne el causant)

◊ á Englandi fyrir mörgum árum varð ungur maður valdur að dauða manns í tilgangslausum ryskingum: fa molts d'anys, a Anglaterra, un jove va causar la mort d'un home en una brega sense sentit

vald·þrota <adj. inv.>:

<†> sense poder, impotent (que no pot fer res contra una situació, davant uns fets, amb algú etc.) (→ vanmáttugur)

vald·þurrð <f. -þurrðar, pl. no hab.>:

<JUR> arrogació f (fet d'arrogar-se funcions, poders etc. sense tenir-hi dret, abús de poder, usurpació de funcions)

Valensíu·búi <m. -búa, -búar>:

valencià m, valenciana f

valensískur, valensísk, valensískt <adj.>:

valencià -ana

Valensíu·maður <m. -manns, -menn>:

valencià m, valenciana f

Valentínusar·dagur <m. -dags, -dagar>:

dia m de Sant Valentí 

val·hneta <f. -hnetu, -hnetur>: nou f, anou m (fruit de l'arbre Juglans regia)

valhnetu·olía <f. -olíu, no comptable>: oli m de nou (o: de nous)

valhnetu·tré <n. -trés, -tré>: noguera f, noguer m (arbre Juglans regia)

(†) val·hnot <f. -hnotar, -hnetur>: nou f, anou m (fruit de l'arbre Juglans regia)

val·hnota <f. -hnotu, -hnotur>: noguera f (fusta de l'arbre Juglans regia)

valhnotu·tré <n. -trés, -tré>: noguera f, noguer m (arbre Juglans regia)

vallar·rýgresi <n. -gresis, -gresi>:

maragall (o: margall) m (Mall.), raigràs anglès (planta Lolium perenne)

vallarsveif·gras <n. -grass, -grös>:

poa f de prat, pastura f dels prats de Kentucky, herba f de prat (Ross.) (planta Poa pratensis)

vall·humall <m. -humals, -humlar>:

milfulles f, percala f, herba f de tall[s], marfull m, sabuda blanca, herba f de xai, herba f de tos, milifulla f (planta Achillea millefolium)

vall·hæra <f. -hæru, -hærur>:

lúzula f [multiflora], lluçola f (planta Luzula multiflora)

val·múi <m. -múa, -múar>:

(draumsóley) cascall m (planta Papaver somniferum)

val·námskeið <n. -námskeiðs, -námskeið>:

assignatura optativa 

valur <m. vals, valir>:

girfalc m, falcó sagrat, grifó m (Bal.) (ocell Falco rusticolus)

vamm·laus, -laus, -laust: impecable

vana·gangur <m. -gangs, no comptable>:

Mot emprat en la locució:

♦ ganga sinn vanagang: continuar igual, no canviar (no sofrir modificació un estat de coses, una evolució determinada dels afers, els afers etc.)

♦ gangi hlutirnir sinn vanagang...: si les coses no canvien...

♦ hér gengur allt sin vanagang: aquí tot continua igual

vandaður, vönduð, vandað: de bona qualitat, ben fet -a

vanda·mál <n. -máls, -mál>: problema m
	hafa geðræn vandamál: tenir problemes mentals (o: psíquics)
	skapa vandamál: crear problemes
	úrlausn vandamála: solució de problemes
	vandamálin krefjast lausnar: els problemes requereixen una solució

vanda·maður <m. -manns, -menn>: parents m

vand·látur, -lát, -látt <adj.>:

exigent, crític -a

♦ ekki vandlátir um sóma sinn: no primmirats amb llur honor

♦ vandlátur á mat: llamenc, exigent amb el menjar, triat en el menjar

vandur, vönd, vant: (erfiður) difícil (dificultós)

vanga·veltur <f.pl -velta (o: -veltna)>: reflexions f.pl, cavil·lacions f.pl (pensaments que hom es fa sobre un tema, disquisicions mentals)
	vera með vangaveltur út af e-u: donar moltes voltes a un assumpte

van·geta <f. -getu, no comptable>: 1. <GEN> impossibilitat f
		vangeta eða viljaleysi til að hlíta lögum samfélagsins: impossibilitat o manca de voluntat d'acceptar les lleis de la societat
	2. <MED> impotència f (manca d'erecció)

van·heilagur, -heilög, -heilagt <adj.>:

<RELIG & FIG> no consagrat -ada

van·heilsa <f. -heilsu, no comptable>: 1. <GEN> mala salut, salut dolenta, manca f de salut
	2. (eufemístic per → líkþrá, holdsveiki) lepra f
		...og sjá, að þar var maður fullur vanheilsu: ...i veges, hi havia un home ple de lepra
		og jafnskjótt hvarf vanheilsan af honum: i a l'instant va desaparèixer-li la lepra

van·helgaður, -helguð, -helgað <adj.>:

<RELIG & FIG> profanat -ada

van·helgun <f. -helgunar, pl. no hab.>:

<RELIG & FIG> profanació f

vanilja <f. vanilju, no comptable>: vainilla f

vanilju·blóm <n. -blóms, -blóm>: vainilla f [de jardí] (planta Heliotropium peruvianum)

vanilju·búðingur <m. -búðings, -búðingar>: flam m

vanilla <f. vanillu, no comptable>: vainilla f

vanilla <n. vanilla, no comptable>: vainilla f

vanilla·planta <f. -plöntu, -plöntur>: vainilla f (liana Vanilla planifolia)

vanilla·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillu·fífill* <m. -fífils, -fíflar>:

pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vanillu·hrossafífill* <m. -hrossafífils, -hrossafíflar>:

pota f de cavall negra (planta Petasites fragrans syn. Tussilago fragrans)

vanillu·ís <m. -íss, -ísar>: gelat m de vainilla

vanillu·stöng <f. -stangar, -stengur (o: -stangir)>: beina f de vainilla, tavella f de vainilla

vanillu·sykur <m. o n. -sykurs, no comptable>: sucre m de vainilla

vaninn, vanin, vanið: acostumat -ada, avesat -ada
	illa vaninn: mal acostumat -ada, mal avesat

van·líðan <f. -líðanar, pl. no hab.>:

[estat m (o: sensació f) de] malestar m (estat caracteritzat per molèsties, indisposició etc.)

♦ andleg vanlíðan: [estat m de] malestar psíquic, <MED> disfòria f

van·megnast <-megnast ~ -megnumst | -megnaðist ~ -megnuðumst | -megnast>:

esgotar-se, quedar sense forces, perdre les forces

◊ ríkulegu regni dreyptir þú, ó Guð, á arfleifð þína, það sem vanmegnaðist, styrktir þú: has fet degotar una pluja abundant damunt les teves heretats, Déu, al que s'havia esgotat, li has tornat les forces

◊ ...þá hungraði og þyrsti, sál þeirra vanmegnaðist í þeim: ...patien fam i set i l'ànima els flaquejava en el seu interior

◊ ...og svallararnir vanmegnast af þorsta: ...i els disbauxats defalliran de set

<LIT> van·megnugur, -megnug, -megnugt: dèbil, sense forces
	vera vanmegnugur að <+ inf.>: veure's impotent (o: sense forces) per a <+ inf.>

van·nýttur, -nýtt, nýtt <adj.>:

infrautilitzat -ada

van·nærður, -nærð, -nært <adj.>:

desnutrit -ida, desnodrit -ida, malalimentat -ada

van·næring <f. -næringar, no comptable>:

desnutrició f

van·stilli¹ <f. -stilli, no comptable>:

variant de → vanstilli² ‘intemperància’

van·stilli² <n. -stillis, -stilli>:

intemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)

van·stilling <f. -stillingar, no comptable>:

1. (vanstilli, óhóf) intemperància f (manca de domini de si mateix, manca de mesura)

2. (taumleysi, óhemjuskapur) desenfrè m (manca de control de les passions, manca de moderació o mesura)

van·sæmd <f. -sæmdar, pl. no hab.>: deshonor m,f, deshonra f, vergonya f [pública]

vanta <vantar | vantaði | vantað ║ e-n e-ð. Verb impersonal unipersonal amb doble acusatiu>:

1. (hafa ekki) mancar (faltar, no tenir)

♦ það vantar e-ð (o: e-ð vantar): manca una cosa, falta una cosa

♦ hvað vantar?: què manca?

♦ það vantar [eitt] hundrað ~ [eitt] þúsund krónur: manquen cent ~ mil corones

♦ það vantar mikið?: quant manca (o: falta)?, què manca (o: falta)? (Mall.), quina quantitat manca?

♦ það vantar e-ð í e-ð: manca una cosa a...

◊ það vantar blöð í bókina: al llibre li manquen pàgines

◊ mig vantar hnapp í skyrtuna: em manca (o: falta) un botó a la camisa

♦ klukkuna vantar fimm mínútur í tvö: falten (o: manquen) cinc minuts per les dues, són les dues menos cinc  (Mall., ekki ritm./no lit.)

♦ það vantar í hann: <LOC FIG> li manca (o: falta) un bull, li manca (o: falta) un pern  (Mall.)

2. (þarfa á að halda) caldre, haver de menester (necessitar, fer falta)

◊ mig vantar meiri peninga: he de menester més dobbers

♦ mig vantar...: necessito..., necessitaria..., voldria..., em caldria... (fórmula per adreçar-se al dependent d'una botiga, un empleat etc.)

◊ mig vantar meðal við niðurganginum: necessito alguna cosa contra la diarrea

◊ mig vantar upplýsingar: necessitaria una informació

van·traust <n. -trausts, no comptable>:

desconfiança f, recel m

vantrausts·yfirlýsing <f. -yfirlýsingar, -yfirlýsingar>:

vot m de censura

♦ vantraustsyfirlýsing á e-n: vot de censura contra algú

van·trúaður, -trúuð, -trúað <adj.>:

incrèdul -a, escèptic -a

♦ vera vantrúaður á e-ð: ésser incrèdul envers una cosa, trobar una cosa mala de creure

◊ og vertu ekki vantrúaður, vertu trúaður: i no siguis pas incrèdul, sinó creient

var <n. vars, vör>:

lleganya f

varablóma·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f de les] labiades f.pl, [família f de les] lamiàcies f.pl

vara·fiskur <m. -fisks, -fiskar>: tord roquer, junclà m (Men.) (peix Symphodus (Crenilabrus) melops)

vara·litur <m. -litar, -litir>: pintallavis m (tipus de cosmètic)

vara·maður <m. -manns, -menn>:

<FUTBOL> [jugador m] suplent m

varan·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. <GEN> permanent

2. (eilífur) perdurable (etern, immutable)

vara·ræðismaður <m. -ræðismanns, -ræðismenn>: vicecònsol m

vara·sjóður <m. -sjóðs, -sjóðir>:

<ECON> fons m de reserva, reserves f.pl [de capital], fons m de previsió

vara·smyrsl <n. -smyrsls, -smyrsl>: barreta f de llavis de cacao

varða <f. vörðu, vörður>:

<HIST> varða f, varda f , amuntegament o caramull de pedres, de forma més o menys piramidal, que servia per a indicar el camí

♦ leggja stein í vörðuna: <LOC FIG> aportar la seva petita contribució, contribuir amb el seu petit granet de sorra

♦ reka í vörðurnar: <LOC FIG> [posar-se a] quequejar, perdre la paraula, tartamudejar (p.e., a causa de la sorpresa)

♦ → náttmálavarða “caramull de pedres que servia per a indicar les nou del vespre, hora solar”

varð·hundur <m. -hunds, -hundar>: gos guardià, ca guardià (Bal.)

varð·lið <n. -liðs, -lið>: guàrdia f (grup de gent que fan guàrdia)
	*borgaravarðliðið: la Guàrdia Civil
	rauða varðliðið: <HIST> la Guàrdia Roja (formació predecessora de l'Exèrcit Roig)

varð·liði <m. -liða, -liðar>: guarda m & f
	*borgaravarðliði: guarda civil
	hinir rauðu varðliðar (o: rauðu varðliðarnir): <HIST> els guardes rojos (durant la Revolució cultural xinesa)
	rauður varðliði: <HIST> un guarda roig (durant la revolució cultural xinesa)

varðliðs·maður <m. -manns, -menn>: guarda m & f
	*borgaravarðliðsmaður: guarda civil

varð·veita <-veiti ~ -veitum | -veitti ~ -veittum | -veitt ║ e-ð>: guardar una cosa, estotjar una cosa (Bal.)
	lesið og varðveitið leiðbeiningarnar: llegiu i guardeu les instruccions

var·færinn, -færin, -færið: 1. (gætinn) prudent (discret & cautelós)
	2. (varúðarfullur) previngut -uda (caut)

varissít <n. varissíts, no comptable>:

<GEOL> variscita f (Al(PO4)·2H2O, ortoròmbic)

varissít·náma <f. -námu, -námur>:

mina f de variscita

♦ forsögulegu varissítnámurnar í Gavà: les mines prehistòriques de variscita de Gavà

varíólít <n. varíólíts, varíólít>:

<GEOL> variolita f

varíólískur, varíólísk, varíólískt <adj.>:

<GEOL> variolític -a

♦ varíólískt basalt: basalt variolític

♦ varíólísk hrafntinna: obsidiana variolítica

♦ varíólísk skipan: estructura variolítica

var·kár, -kár, -kárt <adj.>:

caut -a, cautelós -osa, previngut -uda, prudent 

var·kárni <f. -kárni, no comptable>:

cautela f, prudència f 

varla <adv.>:

a penes, tot just, escassament

varma- <en compostos>:

tèrmic -a

varma·depla <f. -deplu, -deplur>:

verònica pèrsica (planta Veronica persica)

varma·orka <f. -orku, -orkur>:

energia tèrmica

varmi <m. varma, no comptable>:

escalfor m, calentor f

varmur, vörm, varmt <adj.>:

calent -a (agradablement calent)

◊ þér klæðið yður, en verðið þó ekki varmir: us vestiu, però no aconseguiu pas d'escalfar-vos

varnar:

gen. sg. de → vörn “defensa”

varnar- <en compostos>:

<MIL> defensiu -iva, de defensa

varnar·aðili <m. -aðila (o: -aðilja), -aðilar (o: -aðiljar)>:

<JUR> part demandada

varnar·bandalag <n. -bandalags, -bandalög>:

<MIL> aliança defensiva

varnar·garður <m. -garðs, -garðar>:

1. (flóðgarður) mur m (o: dic m) de contenció (contra l'embat de les ones, l'avenç de les dunes etc.,)

2. (varnarveggur, múr) muralla f, mur m de protecció  (element defensiu)

◊ þeir voru sem varnargarður (חוֹמָה, ḥōmāh) í kringum oss bæði um nætur og daga allan þann tíma, er vér héldum fénu til haga nálægt þeim: ens feien de muralla nit i dia, tot el temps que hem estat amb ells pasturant les ovelles

◊ en Jóab og menn hans komu og umkringdu hann í Abel Bet Maaka og hlóðu virkisvegg gegn borginni upp að varnargarðinum (בַּחֵל, ba-ḥēl). Gekk nú allt liðið, er með Jóab var, sem ákafast fram í því að brjóta múrinn (הַחוֹמָה, ha-ḥōmāh): en Joab i els seus homes hi anaren i van assetjar-lo a Abel Bet-Maacà, aixecant contra la ciutat un terraplè que arribava fins a la barbacana. Tot l'exèrcit de Joab minava la muralla per fer-la caure

3. (varnargirðing) tanca protectora  (construcció contra l'acció dels animals)

4. <FIG> baluard m, bastió m  (element de protecció, de defensa, contra noves idees etc.)

varnar·girðing <f. -girðingar, -girðingar>:

tanca protectora, tanca f de protecció

varnar·her <m. -hers, -herir>:

<MIL> exèrcit defensiu, exèrcit m de defensa 

♦ ísraelskur varnarher: exèrcit de defensa d'Israel, TSàHaL m (→ Ísraelsher)

varnar·laus, -laus, -laust <adj.>:

indefens -a

◊ þér eruð njósnarmenn, þér eruð komnir til þess að sjá, hvar landið er varnarlaust fyrir: sou espies! heu vingut per veure els llocs indefensos del país!

◊ eigi er svo, heldur eruð þér komnir til þess að sjá, hvar landið er varnarlaust fyrir: no é pas així, sinó que heu vingut per observar els llocs indefensos del país

◊ Drottinn varðveitir varnarlausa, þegar ég var máttvana hjálpaði hann mér: el Senyor guarda els indefensos; quan em vaig trobar sense forces, ell em va ajudar

♦ standa varnarlaus gagnvart e-u: trobar-se indefens davant una cosa

♦ vera varnarlaus gegn e-u ~ e-m: estar desprotegit -ida davant una cosa ~ algü

varnar·leysi <n. -leysis, no comptable>:

indefensió f

varnar·lið <n. -liðs, -lið>:

<MIL> tropes m de defensa, tropes defensives

varnar·lyf <n. -lyfs, -lyf. Gen. pl.: -lyfja; dat.pl.: -lyfjum>:

<MED> preventiu m, profilàctic m

varnar·maður <m. -manns, -menn>:

<FUTBOL> defensa m, rereguarda m

♦ aftasti varnarmaður: defensa lliure

♦ hægri varnarmaður: defensa dret

♦ vinstri varnarmaður: defensa esquerre

varnarmála·ráðherra <m. -ráðherra, ráðherrar>:

ministre m de defensa, ministra f de defensa

varnarmála·ráðuneyti <n. -rúðuneytis, -rúðuneyti>:

ministeri m de defensa

varnar·meðal <n. -meðals, -meðul>:

<MED> preventiu m, profilàctic m

varnar·rit <n. -rits, -rit>:

al·legat m en defensa de, apologia f

varnar·ræða <f. -ræðu, -ræður>:

al·legat m en favor d'algú, discurs m en defensa d'algú

varnar·samningur <m. -samnings, -samningar>:

<POLÍT> tractat m de defensa, tractat defensiu

varnar·staða <f. -stöðu, no comptable>:

<& MIL> posició f de defensa, posició defensiva

♦ vera í varnarstöðu: estar a la defensiva, estar en posició defensiva

varnar·veggur <m. -veggjar, -veggir>:

1. <MIL> mur defensiu, mur m de defensa

2. <FUTBOL> barrera f

varnar·virki <n. -virkis, -virki>:

1. <MIL> bastió defensiu  (tipus de fortificació)

2. <FIG> baluard m, bastió m  (element de protecció, de defensa, contra noves idees etc.)

varnar·þing <n. -þings, -þing>:

<JUR> tribunal m competent  (per a jutjar un afer)

varnings·hús <n. -húss, -hús>:

magatzem m

varnings·maður <m. -manns, -menn>:

marxant m, venedor ambulant

varningur <m. varnings, pl. no hab.>:

mercaderia f, gènere m (de botiga, de venedor)

varnir:

nom. & ac. pl. de → vörn “defensa”

var·orður, -orð, -ort <adj.>:

que parla amb circumspecció

varp <n. varps, vörp>:

1. (varpstaður) lloc m de nidificació (indret on els ocells fan el niu i hi coven els ous)

2. (það að verpa eggjum) posta f (d'ous)

3. (kast) llançament m (git)

4. (í vef, á saumi & skóvarp) vorera f  (orla cosida a roba o sabada)

varp:

1ª & 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → verpa “llançar”

varpa <f. vörpu, vörpur>:

bou m, teranyina f (art de pesca)

varpa <varpa ~ vörpum | varpaði ~ vörpuðum | varpað ║ e-u>:

1. (kasta) llançar una cosa (tirar, gitar)

♦ varpa akkeri: llançar làncora, ancorar

♦ varpa e-m í fangelsi: llançar algú a la presó

♦ varpa e-u burt: llençar una cosa, tirar una cosa

♦ varpa e-u frá sér: llençar una cosa, tirar una cosa

♦ varpa e-u út: llençar una cosa, tirar una cosa

♦ varpa e-u að baki sér: <LOC FIG> tirar-se una cosa a l'esquena, passar-se una cosa pel folre (despreocupar-se'n totalment)

◊ en þeir gjörðust þverbrotnir og gjörðu uppreisn gegn þér og vörpuðu lögmáli þínu að baki sér: però es van revoltar i es van rebel·lar contra vós i tant se'ls en donava de la vostra llei

♦ varpa hlutkesti [til þess að <+ inf.>]: <LOC FIG> tirar les sorts [per <+ inf.>]  (sortejar, fer un sorteig per decidir una cosa)

◊ höfðingjar lýðsins settust að í Jerúsalem, en hinir af lýðnum vörpuðu hlutkesti til þess að flytja einn af hverjum tíu inn, að hann tæki sér bústað í Jerúsalem, borginni helgu, en hinir níu tíundupartarnir bjuggu í borgunum: els caps del poble s'establiren a Jerusalem. La resta del poble van tirar les sorts per tal de fer-ne venir un, de cada deu, a residir a Jerusalem, la ciutat santa, mentre que els altres nou residien a les viles del voltant

♦ varpa hlutum [um að <+ inf.>]: <LOC FIG> tirar les sorts [per <+ inf.>]  (decidir una cosa amb un sorteig)

◊ og vér, prestarnir, levítarnir og lýðurinn vörpuðum hlutum um viðargjöfina, um að færa viðinn í musteri Guðs vors eftir ættum vorum á tilteknum tíma á ári hverju: i nosaltres, sacerdots, levites i poble, vam tirar les sorts pel que fa a les ofrenes de llenya, per portar la llenya al temple del nostre Déu, cada any, en els temps establerts i per famílies

♦ varpa öndinni: <LOC FIG> llançar un sospir (sospirar amb força, sorollosament)

◊ þeir risu þá upp og vörpuðu fast öndinni og mæltu: es van posar drets, van sospirar feixugament i digueren

♦ varpa öndinni léttar: fer un sospir d'alleujament

♦ varpa öndinni mæðilega: llançar un profund sospir

2. (senda út & kasta fram) projectar una cosa (ombra, llum)

♦ varpa mynd á vegg: projectar una imatge a la paret

♦ varpa löngum skuggum: projectar unes ombres llargues, fer unes ombres llargues

♦ varpa ljósi á e-ð: <LOC FIG> projectar llum sobre una cosa, fer llum sobre una cosa

♦ varpa skugga á e-ð: <LOC FIG> projectar una ombra sobre una cosa

♦ varpa e-u fram: <LOC FIG> plantejar una cosa

♦ varpa spurningu: plantejar una qüestió

3. (í saumi) orlar una cosa (guarnir una tela o una sabata amb vora)

varpa·sveifgras <n. -sveifgrass, -sveifgrös>:

pèl m de ca, pèl m de bou, pelosa f (planta Poa annua)

varp·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

ocell m nidificant, ocell m que nidifica

varp·hæna <f. -hænu, -hænur>:

gallina ponedora

varpi <n. varpa, varpar>:

<MAT> funtor m

♦ fleygaður varpi: funtor exacte

varp·land <n. -lands, -lönd>:

ponedor m (indret on els ocells hi nidifiquen en massa)

varp·lína <f. -línu, -línur>:

<MAT> línia f projectant

varp·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

projector m (tipus de llum)

varp·myndun <f. -myndunar, -myndanir>:

<MAT> projectivitat f

varp·rúm <n. -rúms, -rúm>:

<MAT> espai projectiu

varp·rúmfræði <f. -rúmfræði, no comptable>:

<MAT> geometria projectiva

varp·slétta <f. -sléttu, -sléttur>:

<MAT> pla projectiu

varp·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

ponedor m (indret protegit i d'accés restringit on els ocells hi nidifiquen i ponen)

varp·tími <m. -tíma, pl. no hab.>:

temps m de la posta (època de nidificació dels ocells)

var·sími <m. -síma, -símar>:

(kjölfar skips) deixant m (solc que va deixant un vaixell)

Varsjá <f. Varsjár, no comptable>:

Varsòvia f

Varsjár·bandalagið <n. -bandalagsins, no comptable>:

Pacte m de Varsòvia

varsla <f. vörslu, vörslur. Gen.pl.: varslna>:

(geymsla, gæsla) custòdia f (guarda & empresonament preventiu)

◊ takið hann höndum og færið brott í tryggri vörslu: agafeu-lo, endueu-vos-el i poseu-lo sota custòdia segura

◊ hver sem stelur manni og selur hann, eða hann finnst í hans vörslu, hann skal líflátinn verða: qui rapti un home i el vengui o si l'hi troben sota custòdia seva, sia condemnat a mort

♦ taka e-ð í sína vörslu: agafar una cosa en custòdia

♦ það er ekki lengur í mínum vörslum (o: í vörslu minni): ja no està en poder meu, ja no ho tinc jo

vart <adv.>:

a penes, tot just, difícilment

◊ hann gat vart talað vegna hugaræsings: a penes podia parlar a causa de l'excitació

varta <f. vörtu, vörtur. Gen.pl.: vartna o: varta>:

1. <GEN> berruga f, fic m (Bal.) 

2. (geirvarta) mugró m, mugueró m (Mall., Men.; ekki ritm./no lit.) (de pit)

var·tappi <m. -tappa, -tappar>:

<ELECTR> fusible m, plom m

vartari <m. vartara, vartarar>:

llobarro m, llop m (Mall.) (peix Dicentrarchus labrax) (→ barri)

varúð <f. varúðar, no comptable>:

precaució f

♦ með varúð: amb precaució (o: cautela), amb compte

♦ til varúðar: per precaució

♦ varúð!: compte!

varúðar·ráðstöfun <f. -ráðstöfunar, -ráðstafanir>:

mesura preventiva, mesura f de precaució

♦ gera varúðarráðstafanir gegn e-u: adoptar [les degudes] mesures preventives contra una cosa

varúðar·regla <f. -reglu, -reglur. Gen.pl.: -reglna o: -regla>:

mesura f de precaució

var·úlfur <m. -úlfs, -úlfar>:

home m llop, home-llop m, licantrop m

vasa·biljarður <m. -biljarðs, no comptable>:

billar pool m, billar americà

vasa·bók <f. -bókar, -bækur>:

1. (kilja) llibre m de butxaca (llibre en format de butxaca)

2. (blokk) bloc m de notes (quadernet)

vasa·diskó <n. -diskós, -diskó>:

walkman m

vasa·greiða <f. -greiðu, -greiður. Gen.pl.: -greiðna o: -greiða>:

pinta f de butxaca

vasa·hnífur <m. -hnífs, -hnífar>:

ganivet m de butxaca

vasa·klútur <m. -klúts, -klútar>:

mocador m [de butxaca]

vasa·ljós <n. -ljóss, -ljós>:

lot f, llanterna m [de butxaca], pila f (Bal.)

vasa·peli <m. -pela, -pelar>:

ampolleta f d'aiguardent per dur a la butxaca

vasa·peningar <m.pl -peninga>:

diners m.pl de butxaca (diners per a petites despeses)

vasa·reiknir <m. -reiknis, -reiknar>:

calculadora f de butxaca

vasast <vasast ~ vösumst | vasaðist ~ vösuðumst | vasast ║ í e-u>:

ficar-se en una cosa, ficar el nas en una cosa

♦ vasast í annarra manna málum: ficar-se en els afers dels altres

♦ vasast í mörgu: ficar-se en massa coses

vasa·tölva <f. -tölvu, -tölvur>:

iPhone m, iPod m

vasa·úr <n. -úrs, -úr>:

rellotge m de butxaca

vasa·útgáfa <f. -útgáfu, -útgáfur>:

edició f de butxaca

vasa·þjófur <m. -þjófs, -þjófar>:

carterista m & f, lladre m de butxaques

vasi <m. vasa, vasar>:

1. <GEN> butxaca f

♦ með höndum í vösum: amb les mans a les butxaques

♦ borga e-ð úr eigin vasa: <LOC FIG> pagar una cosa de la pròpia butxaca, pagar una cosa dels seus propis diners

♦ fara illa í vasa: #1. <GEN> caber malament dins la butxaca, entrar malament dins la butxaca; #2. <LOC FIG> anar només a la seva i no encaixar bé enlloc ni amb ningú

◊ og Kolka læknir fór illa í vasa: i el metge Kolka era un outsider, anava a la seva

♦ ganga í vasa e-s: <LOC FIG> fer-li una gorra a algú, fer que un altre pagui la despesa pròpia

♦ hafa djúpa vasa: <LOC FIG> tenir les butxaques ben plenes, tenir els diners a cabassos

♦ hafa e-ð upp á vasanum: <LOC FIG> tenir una cosa, estar en poder d'una cosa

◊ þegar menn fara að veiða með dýrt veiðileyfi upp á vasanum þá vilja þeir sjá fisk, ekki satt!?: quan se surt a pescar amb un permís de pesca car a la butxaca, es vol veure peix, oi?!

♦ hafa e-n í vasanum: <LOC FIG> tenir algú [ficat] a la butxaca

♦ stinga e-u í vasann: ficar-se (o: posar-se) una cosa a la butxaca

♦ stinga fé í eigin vasa: <LOC FIG> omplir-se les butxaques [de diners no propis], embutxacar-se diners (de manera il·lícita o fraudulenta)

2. (krukka) gerro m (ornamental, per tenir-hi flors etc.)

vasilín <n. vasilíns, no comptable>:

vaselina f

vaska <vaska ~ vöskum | vaskaði ~ vöskuðum | vaskað ║ [e-ð] upp>:

fregar els plants, escurar [els plats] (Val., Bal.) 

◊ Kristín María vaskaði upp eftir svakalega máltíð: la Kristín María va escurar després d'un àpat colossal

vaska·fat <n. -fats, -föt>:

ribella f de fregar els plants, brullola f d'escurar els plats (Bal.) 

vask·lega <adv.>:

amb valentia, amb bravura, abrivadament (o: bravesa) 

◊ sæk þú vasklega að borginni og brjót hana: ataca la ciutat amb valentia i arrasa-la

◊ þeir munu í stríðinu verða eins og hetjur, sem troða niður saurinn á strætunum, og þeir munu berjast vasklega: en la guerra seran com uns paladins que trepitgen el fang dels carrers i hi lluitaran amb ardidesa

vask·legur, -leg, -legt <adj.>:

1. (röskur) ple -ena d'energia (dinàmic, vital)

2. (karlmannlegur) viril (baronívol, baronil)

◊ Sigurður konungur gerðist maður mikill og sterkur, vasklegur maður sýnum, jarpur á hár, munnljótur og vel að öðrum andlitssköpum: el rei Sigurd es va fer un home cepat i fort, d'apariència baronívola, de cabells castanys, de boca lletja però bé pel que fa als altres trets facials

3. (hugrakkur) abrivat -ada, ardit -ida (valent, estrenu)

◊ Högni var maður vasklegur og vel að sér ger og tortryggur og þorðu þau fyrir því eigi að segja honum fyrirburðinn: En Högni era un home valerós i dreturer, però recelós del que li diguessin, i per això ells no van pas gosar a contar-li res de l'aparició

◊ hann var þeirra yngstur en hinir eldri synir Brjáns konungs voru frumvaxta og manna vasklegastir: ell n'era el més jove; pel que fa als fills més grans del rei Brjánn, ja eren adults i els més ardits dels homes

vaskur <m. vasks, vaskar>:

pica f (d'aigüera per escurar-hi els plats, de lavabo etc.)

◊ vaskar á baðherbergjum: piques de lavabo

vaskur, vösk, vaskt <adj.>:

1. (hraustur) valent -a, brau -ava (coratjós, ardit)

◊ og verið nú hughraustir og látið á sjá, að þér séuð vaskir menn: i ara tingueu coratge, que se us vegi que sou valents

2. (röskur) ple -ena d'energia (dinàmic, vital)

vassilín <n. vassilíns, no comptable>:

variant de → vasilín ‘vaselina’

vast:

2ª pers. sg. del pretèrit ind. de → vinda “tòrcer; cargolar”

Vatíkanið <n. Vatíkansins, no comptable>:

el Vaticà, la Ciutat del Vaticà

vatíkanskur, vatíkönsk, vatíkanskt <adj.>:

vaticà -ana

vatn <n. vatns, vötn>:

1. (lögur) aigua f (H2O)

◊ jörðin var þá auð og tóm, og myrkur grúfði yfir djúpinu, og andi Guðs sveif yfir vötnunum: la terra era llavors inhabitada i buida: les tenebres cobrien l'abisme i l'esperit de Déu planava sobre les aigües

◊ Guð kallaði þurrlendið jörð, en safn vatnanna kallaði hann sjó: el terreny sec Déu l'anonemà terra i l'aplec de les aigües Déu l'anonemà mar

♦ ausa vatn: poar aigua, treure aigua [d'un pou]

◊ og hann áði úlföldunum utan borgar hjá vatnsbrunni að kveldi dags, í það mund, er konur voru vanar að ganga út að ausa vatn (אֶל-בְּאֵר הַמָּיִם): i féu reposar els camells fora de la vila, a prop d'un pou, cap al vespre, a l'hora quan les dones solien sortir a poar aigua

♦ ausa vatni á e-n: ruixar algú amb aigua

♦ ausa e-n vatni: #1. <GEN> ruixar algú amb aigua; #2. <RELIG> batejar algú, batiar algú m (Bal.) 

♦ á kafi undir vatni: submergit -ida

♦ vera á kafi undir vatni: estar submergit -ida

♦ á vatni: a l'aigua, dins l'aigua

♦ bera vatn í hripum: <LOC FIG> donar allargues, marejar la perdiu (anar a cercar lluny el que es té a prop [i no es vol veure])

♦ brenna e-n á heitu vatni: escaldar algú

♦ drekka vatn: beure aigua

♦ eins og að drekka vatn: <LOC FIG> ésser [com] bufar i fer ampolles, ésser peix al cove

♦ dýfa ekki hendi sinni í kalt vatn: <LOC FIG> no fotre'n ni brot

♦ eimað vatn: aigua destil·lada

♦ ferskt vatn: aigua dolça

♦ fljótandi vatn: aigua líquida

♦ frosið vatn: aigua congelada

♦ ganga í vatnið: <LOC FIG> deixar-se enredar 

♦ gára ekki vatnið: <LOC FIG> no remoure les aigües, no remenar la merda (deixar-ho tot com està i sense tocar)

♦ gruggugt vatn: aigua tèrbola

♦ fiska í gruggugu vatni: <LOC FIG> pescar en aigües tèrboles

♦ e-ð heldur ekki vatni: <LOC FIG> una cosa fa aigua per totes bandes

♦ hart vatn: aigua dura

♦ ískalt1 / kalt2 / svalt3 / volgt4 / hlýtt5 / heitt6 vatn:  aigua gelada1 / freda2 / fresca3 / tèbia4 / agradablement calenta5 / calenta6

♦ kasta af sér vatni: <LOC FIG> fer un riu, fer un roi (Mall.)  (mingir)

♦ kristaltært vatn: aigua cristal·lina

♦ leysanlegur í vatni: hidrosoluble, soluble en aigua

♦ lygnt vatn: aigua tranquil·la, aigua calma

♦ í lygnu vatni er oft langt til botns: <LOC FIG> les aigües tranquil·les solen ésser fondes (les persones callades i tanquil·les solen ésser profundes en els seus pensaments)

♦ hún mátti ekki vatni halda fyrir hrifningu: <LOC FIG> no va poder contenir les llàgrimes a causa de l'emoció

♦ mikið vatn hefur runnið til sjávar: <LOC FIG> ha plogut molt [de llavors ençà] (ha passat molt de temps)

♦ mjúkt vatn: aigua tova

♦ óleysanlegur í vatni: no hidrosoluble, no soluble en aigua

♦ ósaltað vatn: aigua no salada

♦ rennandi vatn: aigua corrent

♦ staðnað vatn: aigua estancada

♦ e-ð svífur yfir vötnunum: <LOC FIG> s'ensuma una cosa, una cosa plana en l'ambient

♦ sækja vatnið yfir lækinn: <LOC FIG> anar a cercar lluny l'aigua i tenir el torrent a prop (anar a cercar lluny el que es té a prop [i no es vol veure])

♦ tært vatn: aigua límpida

♦ upp á vatn og brauð: a pa i aigua

♦ veita vatni á akra sína: irrigar els seus camps, regar els seus camps

♦ vígt vatn: aigua beneïda

♦ það kemur allt með kalta vatninu: <LOC FIG> temps al temps

♦ það sér ekki högg á vatni: <LOC FIG> no s'hi nota la diferència

♦ þetta er vatn á hans myllu: <LOC FIG> això és llenya per al seu foc, això és com aigua per al seu molí, això li va més que de primera

♦ þungt vatn: aigua pesant

♦ → drykkjarvatn “aigua potable”

♦ → frárennslisvatn “aigües residuals”

♦ → fráveituvatn “aigües residuals”

♦ → kóngavatn “aigua règia”

♦ → kranavatn “aigua d'aixeta”

♦ → kölnarvatn “aigua de Colònia”

♦ → leysingarvatn “aigua procedent de la fosa de la neu”

♦ → lindarvatn “aigua de font”

♦ → ofanvatn “aigües residuals procedents de la pluja o resultants de la fosa de la neu”

♦ → regnvatn “aigua de pluja”

♦ → saltvatn “aigua salada”

♦ → sjávarvatn “aigua de mar”

♦ → skilvatn “aiguafort”

♦ → súrvatn “aigua oxigenada” (H2O2)

♦ → vígsluvatn “aigua beneïda”

♦ → ölkelduvatn “aigua mineral”

2. (legvatn) aigües f.pl (líquid amniòtic)

♦ missa vatnið: <LOC FIG> trencar aigües

3. (munnvatn) saliva f

♦ það kemur vatn í munninn á mér: <LOC FIG> això em fa venir aigua a la boca, se'm fa la boca aigua (cast., ekki ritm./no lit.) 

♦ ég fékk vatn í munninn: <LOC FIG> em va venir l'aigua a la boca, em va fer venir aigua a la boca

4. (tjörn & lítið & meðalstórt stöðuvatn) estany m (llacuna)

♦ við vatnið: <LOC FIG> a la vora de l'estany, a la vora de l'aigua

5. (stórt stöðuvatn) llac m (estany gros)

6. (vatnsfall, fljót, straumvatn) [gran] riu m (corrent d'aigua cabalós)

vatna <vatna ~ vötnum | vatnaði ~ vötnuðum | vatnað ║ e-u>:

1. abeurar un animal

◊ vatna fénu: abeurar el bestiar

♦ vatna músum: <LOC FIG> abeurar els ratolins (plorar, vessar llàgrimes)

♦ það vatnar yfir e-ð: <LOC FIG> una cosa queda inundada, una cosa queda sota l'aigua

2. regar una planta

vatna·baulari <m. -baulara, -baularar>:

peix m timbal (peix Aplodinotus grunniens)

vatna·blámi <m. -bláma, -blámar>:

alboret faixat (peix Leucaspius delineatus)

vatna·bleikja <f. -bleikju, -bleikju>:

truita f [comuna], truita f de riu (peix Salmo trutta lacustris) (→ vatnaurriði)

vatn·aborri <m. -aborra, -aborrar>:

perca f (peix Perca fluviatilis) (→ aborri)

vatna·buffall <m. -buffals, -bufflar>:

búfal indi, búfal m d'aigua (mamífer Bubalus bubalis)

vatna·dís <f. -dísar, -dísir>:

<MITOL> nàiade f

vatna·dýr <n. -dýrs, -dýr>:

animal aquàtic

♦ vatnadýr <n.pl -dýra>: fauna aquàtica

vatnaður, vötnuð, vatnað <adj.>:

<QUÍM> hidratat -ada

vatna·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix m d'aigua dolça (→ ferskvatnsfiskur)

vatna·flekkur <m. -flekks (o: -flekkjar), -flekkir>:

lota f [de riu] (peix Lota lota)

vatna·fræði <f. -fræði, no comptable>:

hidrologia f

vatnafræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

hidrològic -a

vatna·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

ocell aquàtic

vatnafugla·stofn <m. -stofns, -stofnar>:

població f d'ocells aquàtics

vatna·gangur <m. -gangs, no comptable>:

1. (úrkoma, rigning) pluja f (precipitació)

◊ hryssu á eg bleikálótta er eg kalla Kengálu. Hún er svo vís að um veðráttu og vatnagang að það mun aldrei bresta að þá mun hríð eftir koma ef hún vill eigi á jörð ganga: tinc una egua isabel·la a qui dic Kengála. És tan entenimentada pel que fa al temps i a les pluges que mai no falla: si no vol sortir per anar a les pastures, segur que hi haurà tempesta de neu o maltempsada

2. (vatnavextir, vatnsflóð) revinguda f (torrentada, rierada, inundació)

vatna·gleða <f. -gleðu, -gleður>:

milà negre (ocell Milvus nigrans)

vatna·gægir <m. -gægis, -gægjar>:

bagra f (peix Leuciscus cephalus)

vatna·hestur <m. -hests, -hestar>:

hipopòtam m (→ flóðhestur)

vatna·jurt <f. -jurtar, -jurtir>:

planta aquàtica

vatnakarpa·ætt <f. -ættar, no comptable>:

[família f dels] ciprínids m.pl

vatna·karpi <m. -karpa, -karpar>:

carpa f (peix Cyprinus carpio)

vatna·karsi <m. -karsa, pl. no hab.>:

variant de → vætukarsi “créixens d'aigua”

vatna·krabbi <m. -krabba, -krabbar>:

cranc m de riu (crustaci Astacus astacus syn. Astacus fluviatilis)

vatna·krans <m. -krans, -kransar>:

orella f de llebre, plantatge m d'aigua  (planta Alisma plantago-aquatica)

vatna·kubbi <m. -kubba, -kubbar>:

peix f ampolla (peix Couesius plumbeus)

vatna·laukur <m. -lauks, -laukar>:

isòet m lacustre (planta Isoëtes lacustris)

vatna·leið <f. -leiðar, -leiðir>:

via f fluvial

vatna·lilja <f. -lilju, -liljur>:

nimfea f, nenúfar m, nyofa f, nyofar m  (qualsevol planta del gènere Nymphaea i, especialment, la Nymphaea alba) (→ nykurrós)

vatna·líf <n. -lífs, no comptable>:

vida aquàtica

vatna·loðna <f. -loðnu, -loðnur>:

eperlà americà, eperlà irisat  (peix Osmerus mordax)

vatna·mynta <f. -myntu, -myntur>:

menta f d'aigua, herba-sana borda, herba-sana f d'aigua  (planta Mentha aquatica)

vatna·mæling <f. -mælingar, -mælingar; emprat hab. en pl.>:

1. <GEN> mesurament hidrogràfic

2. vatnamælingar <f.pl -mælinga>: hidrografia f

♦ Vatnamælingar Orkustofnunar: Secció Hidrogràfica de l'Agència Nacional de l'Energia

vatna·planta <f. -plöntu, -plöntur>:

planta aquàtica

vatna·silungur <m. -silungs, -silungar>:

truita alpina  (peix Salvelinus alpinus) (→ silungur)

vatna·síld <f. -síldar, -síldar>:

cisco m de llac, corègon m d'Artedi, areng m de llac  (peix Coregonus artedi)

vatna·skeggi <m. -skeggja, -skeggjar>:

barb m [de riu] (peix Barbus barbus)

vatna·skeggur <m. -skeggs, -skeggir>:

barb m [de riu] (peix Barbus barbus)

vatna·skeið <f. -skeiðar, -skeiðar>:

orella f de llebre, plantatge m d'aigua  (planta Alisma plantago-aquatica)

vatna·skil <n.pl -skila>:

[línia] divisòria d'aigües (o: de les aigües), divisòria hidrogràfica

♦ vatnaskil verða í e-u: <LOC FIG> es produeix un tomb en una cosa

♦ valda vatnaskilum: <LOC FIG> provocar un tomb

vatnaskíða·íþrótt <f. -íþróttar, no comptable>:

<ESPORT> esquí aquàtic (pràctica esportiva)

vatna·skíði <n. -skíðis, -skíði>:

<ESPORT> esquí aquàtic (aparell)

vatna·skúfur <m. -skúfs, -skúfar>:

bola f de molsa, bola f antinitrats  (bola d'algues Cladophora aegagrophila, emprada en aquaris)

vatna·steinbítur <m. -steinbíts, -steinbítir (o: -steinbítar)>:

gatet m, llopet m de riu  (peix Cobitis taenia) (→ eðjuskriðill)

vatna·stúfa <f. -stúfu, -stúfur>:

rata talpera  (mamífer Arvicola terrestris) (→ vatnsnarta)

vatna·suga <f. -sugu, -sugur. Gen. pl.: -sugna>:

llamprea f de riu  (peix Lampreta fluviatilis) (→ lækjasuga)

vatna·svampur <m. -svamps, -svampar>:

esponja f d'aigua dolça

vatna·svín <n. -svíns, -svín>:

capibara m,f (mamífer Hydrochoerus hydrochaeris syn. Hydrochoerus capybara)

vatna·svæði <n. -svæðis, -svæði>:

conca hidrogràfica, regió hidrogràfica

♦ vatnasvæði Þverár og Markarfljóts: la conca hidrogràfica del Þverá i el Markarfljót

vatna·urriði <m. -urriða, -urriðar>:

1. truita f [comuna], truita f de riu (peix Salmo trutta lacustris) (→ vatnableikja)

2. truita bruna, truita f de mar (peix Salmo trutta) (→ sjóurriði)

vatna·vernd <f. -verndar, no comptable>:

protecció f [mediambiental] de les aigües

vatna·vesla <f. -veslu, -veslur>:

visó europeu (mamífer Mustela lutreola)

vatna·viðnir <m. -viðnis, -viðnar>:

sandra f, luciperca f, percalluç m (peix Lucioperca sandra syn. Stizostedion lucioperca syn. Lucioperca lucioperca syn. Perca lucioperca) (→ gedduborri)

vatna·vöxtur <m. -vaxtar, -vextir; emprat hab. en pl.>:

crescudes f.pl de riu, inundació f (pujada del nivell de l'aigua a causa de les fortes precipitacions, el desglaç etc.)

◊ þeir færðu stéttir þær í ána er aldrei síðan hefir úr rekið hvorki með vatnavöxtum né ísalögum eða jöklagangi: ells foren els qui van posar les pedres al riu perquè la gent hi pogués passar d'una banda a l'altra i, de llavors ençà, aquestes pedres no s'han mogut mai de lloc ni a causa de les revingudes del riu ni quan la seva aigua s'ha congelat ni quan, durant el desgel, el riu mena blocs de gel flotants

vatn·fall <n. -falls, -föll>:

1. <†> variant arcaica de → vatnsfall “curs d'aigua”

◊ fyrir það gerði Höfða-Þórður hann héraðssekan svo vítt sem vatnföll deildu til sjóvar í Skagafirði: per aquest fet, en Hofda-Tord el va bandejar del districte comprès entre els rius que en fan la partió i la mar en el fiord de l'Skagi

◊ þá nam Skalla-Grímur land milli fjalls og fjöru. Mýrar allar út til Selalóns og hið efra til Borgarhrauns, en suður til Hafnarfjalla, og allt það land, er vatnföll deila til sjóvar: aleshores en Grim el Calb va prendre possessió de tota la contrada situada entre les muntanyes i la mar: totes les Mýrar, o regió dels aiguamolls, fins al Selalón, la llacuna de les foques, pel nord, així com la contrada més elevada [de l'interior] fins al Borgarhraun, el desert de lava de Borg; vers el sud el territori fins als Hafnarfjalla, així com totes les terres creuades pels rius que van cap a la mar (o per ventura cal entendre?: i totes les terres delimitades pels rius i fins a la mar)

◊ þeir fóru upp með Hvítá, til þess er sú á varð fyrir þeim, er féll af norðri frá fjöllum; þá kölluðu þeir Norðurá, og fóru upp með þeirri á, til þess er enn varð á fyrir þeim, og var það lítið vatnfall: van remuntar el curs de la Hvítá, el Riublanc, fins que van tenir al seu davant el riu que, baixant del nord, ve de les muntanyes; el van anomenar Norðurá, el Riudelnord, i van remuntar aquest riu fins que van topar-se amb un altre riu i aquest era un riu petit

2. (vatnavextir, vatnagangur) revinguda f (torrentada, rierada)

◊ fyrir austan garð at Mosfelli gengr gil (= Kýrgil) ofan ór fjalli; en þat hefir orðit þar til merkja, at í bráðaþeyjum er þar vatnfall mikit; en eptir þat er vǫtnin hafa fram fallit, hafa fundiz í gilinu enskir penningar; geta sumir menn þess, at Egill muni þar féit hafa fólgit: a llevant de la tanca del mas de Mosfell hi ha un congost que baixa de la muntanya; s'ha convertit en característica d'aquest indret aquest fet: quan hi ha hagut un desglaç sobtat, hi baixa una gran tromba d'aigua, però quan l'aigua ja ha espassat, al congost s'hi troben monedes angleses. Alguns suposen que l'Egill hi va amagar el seu tresor

3. (skýfall, hellirigning) barrumbada f (xàfec fort)

vatn·fata <f. -fötu, -fötur>:

<†> variant arcaica de → vatnsfata “galleda d'aigua”

vatn·fasta <f. -föstu, -föstur>:

<RELIG> dejuni m a pa i aigua

vatn·fasta <-fasta ~ -föstum | -fastaði ~ -föstuðum | -fastað>:

<RELIG> dejunar a pa i aigua

vatn·fátt <adj.>:

mot emprat en la locució:

♦ fá vatnfátt: no tenir aigua, patir escassetat d'aigua (esp. durant una travessia nàutica)

◊ Ingólfur tók þar land er nú heitir Ingólfshöfði, en Hjörleif rak vestur fyrir land, og fékk hann vatnfátt. Þá tóku þrælarnir írsku það ráð að knoða saman mjöl og smjör og kölluðu það óþorstlátt; þeir nefndu það minnþak (de l'irlandès menadach, mintach). En er það var tilbúið, kom regn mikið, og tóku þeir þá vatn á tjöldum. En er minnþakið tók að mygla, köstuðu þeir því fyrir borð, og rak það á land, þar sem nú heitir Minnþakseyr: n'Ingolf va desembarcar a l'indret que ara s'anomena Ingólfshöfði o Punta de n'Ingolf. En Hiorleif, però, anà a raure a l'oest del país i [abans d'arribar a terra] se li van acabar les provisions d'aigua. Aleshores els esclaus irlandesos van prendre la decisió de pastar farina amb mantega; ho anomenaven minnþak i deien que calmava la set, però quan ho tingueren preparat, vet-ací que va caure un gran xàfec i, llavors, van recollir aigua amb les teles de les tendes. Quan el minnþak va començar a florir-se, el van llençar per la borda i el corrent marí el portà fins a l'indret de la cosata que ara s'anomena Minnþakseyr o arenys del minnþak

<†>  vatn·fiskur <m. -fisks, -fiskar>:

peix m d'aigua dolça (→ vatnafiskur)

◊ ok hefir þessi ey mǫrg stǫðuvǫtn ok margar ár góðar ok gnógar með allzkonar vatnfiskum: i aquesta illa té molts de llacs i molts de rius, bons i pletòrics de tota mena de peixos

<†>  vatn·kakki <m. -kakka, -kakkar>:

tina f d'aigua, alfàbia f d'aigua, bóta f [petita] d'aigua, barrilet m d'aigua

◊ um morguninn er Kormákur reis upp gekk hann til vatnkakka og þó sér: l'endemà matí, quan en Kormákur es va llevar, va anar a la tina d'aigua i s'hi va rentar

<†>  vatn·kerald <n. -keralds, -keröld>:

bóta f d'aigua, barril m d'aigua

◊ "Ekki má það þá," segir jarl, "en vatnkeröld tvö voru þar við skipið Þráins og má þar maður vel hafa fólgist í: "Llavors això no és pas possible," va dir el iarl, "però a la borda del vaixell d'en Train hi havia dues bótes d'aigua i un home s'hi pot haver ben amagat a dins

◊ "Þér mun það kunnigast," segir jarl, "en ef eg skal geta til þá ætla eg að þú hafir áðan fólgið hann í vatnkeröldum þeim er hér voru við skipið": "Tu ho deus saber millor que ningú", li digué el iarl, "però si he de fer una suposició, crec que abans l'has amagat a dins aquestes bótes d'aigua que hi havia aquí a la borda del vaixell

<†>  vatn·rás <f. -rásar, -rásir>:

síquia f d'aigua, rec m d'aigua, canal m d'aigua, rasa f d'aigua

◊ hún bað Indriða veita heim brunnlæk og þekja yfir því að hún kveðst vera berdreym. Svo var nú gert. <...> þess get eg að systir mín hafi ráð til gefið um vatnrás þessa: ella va demanar a l'Indriði que desviés cap a casa la llera del rierol que venia de la font i que la soterrés perquè va dir que tenia el do de somniar coses que després passaven. I així es va fer. <...> suposo que és a la meva germana a qui deuen el consell d'haver fet aquesta síquia d'aigua

vatns·afl <n. -afls, no comptable>:

força hidràulica

vatnsafls- <en compostos>:

hidràulic -a

vatnsafls·stöð <f. -stöðvar, -stöðvar>:

central f [d'energia] hidroelèctrica

vatnsafls·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:

central f [d'energia] hidroelèctrica

vatns·agi <m. -aga, no comptable>:

humitat f [forta] (la que es congria dins una casa, deixa amarada la terra d'un jardí etc.)

♦ þar er mikill vatnsagi: hi ha molt de moll (la terra està molt embeguda d'aigua)

vatns·auðlindir <f.pl -auðlinda>:

recursos hídrics

◊ vatnsauðlindir Íslands: els recursos hídrics d'Islàndia

vatns·bakki <m. -bakka, -bakkar>:

vorera f de llac, riba f de llac

◊ ok er hann kom at vatnsísinum, þá sneri hann niðr hjöltunum á sverðinu ok lagðist á blóðrefilinn ok fekk þar bana ok er þar heygðr á vatnsbakkanum: però quan va arribar al llac glaçat, va girar damunt-davall la seva espasa col·locant-ne el mantí sobre el gel i es va deixar caure sobre la punta i així fou com va morir i està enterrat allà, a la vorera del llac

♦ á vatnsbakkanum: a primera fila de costa (dit de l'edifici d'una vila o ciutat que dóna directament a la mar o a un riu, llac o estany)

◊ húsið stendur á vatnsbakkanum með glæsilegu útsýni og gróinni lóð: la casa dóna directament a la mar, amb una vista esplèndia i jardí amb gespa

vatns·belgur <m. -belgs (o: -belgjar), -belgir>:

bot m d'aigua, odre m d'aigua

vatns·beri <m. -bera, -berar>:

1. <GEN> aiguader m, aiguadera f

◊ börn yðar og konur og útlendingar þínir, sem eru í herbúðum þínum, - bæði viðarhöggsmenn og vatnsberar þínir (שֹׁאֵב מֵימֶיךָ): els vostres infants i les dones, els forasters que hi ha al teu campament, tant els teus llenyataires com els aiguaders

2. (stjörnumerki) aquari m (signe del zodíac)

♦ Vatnsberinn: Aquari

3. corn m, aucellets m.pl, campanes f.pl, corniol m (qualsevol planta del gènere Aquilegia)

vatns·bland <n. -blands, no comptable>:

llet aigualida

vatns·bolti <m. -bolta, -boltar>:

pilota f de platja

vatns·borð <n. -borðs, pl. no hab.>:

superfície f de l'aigua

vatns·borinn, -borin, -borið <adj.>:

1. (blandaður vatni) aigualit -ida, aquós -osa (barrejat amb aigua)

2. <MED> transmès -esa per l'aigua

♦ vatnsborinn sjúkdómur: malaltia transmesa per l'aigua

♦ vatnsbornir sjúkdómar: malalties transmeses per l'aigua

vatns·botn <m. -botns, -botnar>:

1. <GEN> extrem m de llac

◊ maður hét Bessi og var Össurarson. Hann bjó í Fljótsdalshéraði. Það er fyrir vestan Lagarfljót, þar er heitir á Bessastöðum, við vatnsbotninn: això era un home que es deia Bessi i era fill de l'Össur. Vivia al districte del Fljótsdalur, a l'oest de Lagarfljót, a un indret anomenat á Bessastöðum, situat a l'extrem del llac

◊ hann fer með þingmönnum sínum, sjö tigum manns. Með þenna flokk ríður hann austur yfir Fljótsdalsheiði og svo fyrir vatnsbotninn og um þveran háls til Skriðudals og upp eftir Skriðudal og suður á Öxarheiði til Berufjarðar og rétta þingmanna leið á Síðu: viatja amb els seus þingmenn, setanta en nombre. Amb aquesta tropa parteix a cavall cap a llevant travessant l'altiplà erm del Fljótsdalur i després, passant per l'extrem del llac i pel coll de la muntanya, es dirigeix cap a l'Skriðudalur i ressegueix l'Skriðudalur cap amunt i d'aquí fa via cap al sud travessant l'altiplà erm de l'Öx, i d'aquí marxa cap al fiord de Bera i allà pren el camí habitual dels þingmenn cap a Síða

2. (grunnur vatns, neðsti flötur vatns) fons m de llac (zona del bentos)

vatns·ból <n. -bóls, -ból>:

1. (brynningarstaður) abeurador m (bassa natural que serveix per abeurar-hi els animals o perquè aquests hi beguin)

◊ ...og þær munu allar koma og setjast í dalverpin og bergskorurnar, í alla þyrnirunna og í öll vatnsból (נַהֲלֹלִים ?): ...i totes elles vindran a posar-se a les fondalades dels barrancs i a les escletxes de les roques, sobre totes les bardisses i tots els abeuradors

2. (brunnur) pou m, aqüífer m (bossa d'aigua subterrània d'on hom extreu l'aigua per a la població)

vatns·bragð <n. -bragðs, no comptable>:

gust aigualit

♦ það er vatnsbragð af grautum: les farinetes estan aigualides

vatns·brunnur <m. -brunns, -brunnar>:

pou m [d'aigua]

◊ og Guð lauk upp augum hennar, svo að hún sá vatnsbrunn (בְּאֵר מָיִם): i Déu li obrí els ulls i ella va veure un pou d'aigua

◊ en Abraham átaldi Abímelek fyrir vatnsbrunninn (בְּאֵר הַמַּיִם), sem þrælar Abímeleks höfðu tekið með ofríki: però Abraham féu retrets a Abimèlec a propòsit d'un pou d'aigua del qual s'havien emparat per la força els servents d'Abimèlec

◊ og hann áði úlföldunum utan borgar hjá vatnsbrunni (אֶל-בְּאֵר הַמָּיִם) að kveldi dags, í það mund, er konur voru vanar að ganga út að ausa vatn: i féu reposar els camells fora de la vila, a prop d'un pou, cap al vespre, a l'hora quan les dones solien sortir a poar aigua

vatns·brú <f. -brúar, -brýr>:

variant de → vatnsveitubrú “aqüeducte”

vatns·brún <f. -brúnar, -brúnir>:

vorera f d'aigua

♦ á vatnsbrúninni: arran d'aigua, a la vorera de l'aigua

vatns·brúsi <m. -brúsa, -brúsar>:

cantimplora f

vatns·buna <f. -bunu, -bunur>:

1. <GEN> raig m d'aigua, doll m d'aigua

2. (lítil, mjó) roll m d'aigua (feble)

vatns·búr <n. -búrs, -búr>:

aquari m (recipient per a peixos i plantes aquàtiques)

vatns·búskapur <m. -búskapar, pl. no hab.>:

règim hidrològic, equilibri hídric, administració f dels recursos hídrics

vatns·byssa <f. -byssu, -byssur>:

1. <GEN> canó f d'aigua 

2. (leikfang) pistola f d'aigua (joguina)

vatnsdeigs·bolla <f. -bollu, -bollur>:

<CULIN> profiterola f, lionesa f

♦ vatnsdeigsbollur: profiteroles

vatns·drag <n. -drags, -drög>:

xòrrec m, córrec m

vatns·dropi <m. -dropa, -dropar>:

gota f d'aigua

vatns·drykkur <m. -drykkjar, -drykkir>:

aigua f, beguda f (beuratge per apagar la set)

◊ ...lætur hinn hungraða vera svangan og gefur eigi þyrstum manni vatnsdrykk (מַשְׁקֶה): deixa l'afamat amb el ventre buit i nega l'aigua al qui té set

vatns·dýna <f. -dýnu, -dýnur>:

1. (vindsæng [fyrir börn]) matalàs m (fl./pl.: matalassos) de platja (matalàs inflable [per a infants])

2. (vatnsrúm) matalàs m (fl./pl.: matalassos) d'aigua

vatns·dæla¹ <f. -dælu, -dælur>:

bomba f d'aigua

Vatns·dæla² <f. -dælu, no comptable>:

<LITER> designació abreujada de la Vatnsdæla saga o Història f dels Habitants del Vatnsdalur, una de les Històries d'Islandesos o Íslendinga sögur . Anònima, fou escrita a finals del segle XIII o començaments del XIV. El manuscrit més antic que la contenia, conegut amb el nom de Vatnshyrna, es va cremar a l'incendi de Copenhaguen del 1728; estava datat com a de finals del segle XIV

Vatns·dælingur <m. -dælings, -dælingar>:

vatnsdalès m, vatnsdalesa f

Vatns·dælir <m.pl -dæla>:

habitants m.pl del Vatnsdalur

vatns·dælskur, -dælsk, -dælskt <adj.>:

vatnsdalès -esa

vatns·efni <n. -efnis, no comptable>:

<QUÍM> hidrogen m (→ vetni)

vatnsefnis·sprengja <f. -sprengju, -sprengjur>:

<MIL> bomba f d'hidrogen (→ vetnissprengja)

vatns·ekla <f. -eklu, no comptable>:

escassetat f d'aigua

vatns·endi <m. -enda, -endar>:

extrem m de llac, punta f de llac, final m de llac

◊ þeir komu um daginn snemma út til vatnsenda. Fór þá Ketill með tuttugu menn en lét aðra tuttugu eftir að gæta skips: van arribar l'endemà, a primera hora del matí, a l'extrem del llac. Aleshores en Ketill se'n va anar amb vint homes i en va deixar vint més perquè guardessin el vaixell

vatns·fall <n. -falls, -föll>:

corrent m d'aigua, curs m d'aigua (torrent, riu, riera etc.)

vatns·farvegur <m. -farvegs (o: -farvegar), -farvegir>:

llit m de corrent d'aigua, llera f de corrent d'aigua, mare f de curs d'aigua

vatns·fata <f. -fötu, -fötur>:

galleda f d'aigua, poal m d'aigua (Val., Bal.) 

Vatns·firðingur <m. -firðings, -firðingar>:

vatnsfiordès m, vatnsfiordesa f

vatns·firskur, -firsk, -firskt <adj.>:

vatnsfiordès -esa

vatns·flaska <f. -flösku, -flöskur>:

1. <GEN> ampolla f d'aigua, botella f d'aigua (Val., Bal.) 

♦ fimm lítra vatnsflaska: una ampolla d'aigua de cinc litres

2. (vatnsbrúsi) cantimplora f (portàtil per a excursions etc.)

vatns·flóð <n. -flóðs, -flóð>:

1. <GEN> inundació f

◊ og haglhríð skal feykja burt hæli lyginnar og vatnsflóð (וְסֵתֶר מַיִם יִשְׁטֹפוּ)  skola burt skjólinu: i el calabruix se'n durà el refugi de la mentida i les aigües n'inundaran el seu aixopluc

2. <RELIG> aigües f.pl del diluvi [universal]

◊ aldrei framar skal allt hold tortímast af vatnsflóði (מִמֵּי הַמַּבּוּל), og aldrei framar mun flóð koma til að eyða jörðina: mai més no serà exterminada tota la carn per les aigües del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi per a devastar la terra

◊ eftir sjö daga kom vatnsflóðið (מֵי הַמַּבּוּל) yfir jörðina: i al cap de set dies, les aigües del diluvi cobriren la terra

◊ og Nói gekk í örkina, og synir hans og kona hans og sonakonur hans með honum, undan vatnsflóðinu (מֵי הַמַּבּוּל): i Noè va entrar a l'arca i amb ell, hi entraren també els seus fills, sa dona i les seves nores per escapar de les aigües del diluvi

vatns·flötur <m. -flatar, -fletir>:

1. (vatnsborð, vatnsskorpa) superfície f de l'aigua (sobrefaç de l'aigua)

2. (vatnshæð) nivell m de l'aigua (llivell de l'aigua)

vatns·formfræðilegur, -formfræðileg, -formfræðilegt <adj.>:

hidromorfològic -a

♦ vatnsformfræðileg færibreyta: paràmetre hidromorfològic

vatns·fráhindrandi, -fráhindrandi, -fráhindrandi <adj.>:

<QUÍM> hidròfug -a, que repel·leix l'aigua

vatns·frír, -frí, -frítt <adj.>:

<QUÍM> anhidre -a

vatns·fugl <m. -fugls, -fuglar>:

<†> variant obsoleta de →  vatnafugl “ocell aquàtic”

◊ bæði gassinn og gásin vilja hafa vatn að baða sig í, þegar þau parast, því þau eru vatnsfuglar: tant l'ocot com l'oca volen tenir aigua per banyar-s'hi quan s'aparellen perquè són ocells aquàtics

vatns·fullur, -full, -fullt <adj.>:

ple -ena d'aigua

◊ það sá ófreskir menn, að Steinröður kom að henni óvarri, en hún brá sér í nautsbelgs líki vatnsfulls: certs ófreskir menn (= persones amb el do de la segona visió) van veure que n'Steinrod s'acostava a ella d'improvís, però que ella adoptava la forma d'un odre de bou ple d'aigua

vatns·fæðing <f. -fæðingar, -fæðingar>:

<MED> part m dins l'aigua

vatns·fælinn, -fælin, -fælið <adj.>:

1. <GEN> que té por de l'aigua

2. <QUÍM> hidròfug -a, que repel·leix l'aigua (→ vatnsfráhindrandi)

3. <MED> hidròfob -a

vatns·fælni <f. -fælni, no comptable>:

1. <GEN> por f de l'aigua

2. <MED> hidrofòbia f

vatns·geymir <m. -geymis, -geymar>:

1. <GEN> dipòsit m d'aigua

2. (til ferðar) bidó m d'aigua (recipient d'aigua)

vatns·glas <n. -glass, -glös>:

(glas undir vatn & glas af vatni) got m d'aigua, tassó m d'aigua (Mall.) (recipient per a beure-hi específicament aigua & contingut d'aigua que hi pot haver)

♦ fá sér vatnsglas: <LOC FIG> beure un got d'aigua

♦ stormur (o: vindur) í vatnsglasi: <LOC FIG> tempesta en un got d'aigua

vatns·gryfja <f. -gryfju, -gryfjur>:

<ESPORT> rial m

vatns·gufa <f. -gufu, -gufur>:

vapor m,f d'aigua, baf m d'aigua 

vatns·gusa <f. -gusu, -gusur>:

esquitx m d'aigua

♦ e-ð er (o: kemur) eins og köld vatnsgusa framan í e-n: <LOC FIG> una cosa és [com] una dutxa d'aigua freda per a algú

vatns·harka <f. -hörku, no comptable>:

duresa f de l'aigua

vatns·haull <m. -hauls, -haular>:

<MED> hidrocele f

♦ ákominn vatnshaull: hidrocele adquirida

♦ hjúpaður vatnshaull: hidrocele funicular (o: encistada)

♦ meðfæddur vatnshaull: hidrocele congènita

♦ sýktur vatnshaull: hidrocele infectada 

♦ vatnshaull og sæðisgúll: hidrocele i espermatocele

♦ → tengivatnshaull “hidrocele comunicant”

vatns·heldni <f. -heldni, no comptable>:

impermeabilitat f

vatns·heldur, -held, -helt <adj.>:

1. (armbandsúr) a prova d'aigua, resistent a l'aigua (rellotge)

2. (efni) impermeable (material, esp. tela)

vatns·hitari <m. -hitara, -hitarar>:

escalfador m d'aigua

vatnshitunar·kerfi <n. -kerfis, -kerfi>:

sistema m de calefacció per aigua calenta

vatns·hneta <f. -hnetu, -hnetur>:

castanya f d'aigua xinesa, saligot m  (tubercle de la planta Eleocharis dulcis syn. Eleocharis tuberosa)

vatns·hreinsun <f. -hreinsunar, no comptable>:

depuració f de l'aigua (d'aigües residuals o d'aigua natural per a certs fins)

vatns·hreinsunarstöð <f. -hreinsunarstöðvar, -hreinsunarstöðvar>:

[planta] depuradora f d'aigües residuals

vatns·hræddur, -hrædd, -hrætt <adj.>:

que té por de l'aigua

vatns·hæð <f. -hæðar, pl. no hab.>:

nivell m de l'aigua

vatns·höfuð <n. -höfuðs, -höfuð>:

<MED> hidrocefàlia f, hidroencefàlia f

vatns·ís <m. -íss, -ísar>:

glaç m de llac

◊ ok er hann kom at vatnsísinum, þá sneri hann niðr hjöltunum á sverðinu ok lagðist á blóðrefilinn ok fekk þar bana ok er þar heygðr á vatnsbakkanum: però quan va arribar al llac glaçat, va girar damunt-davall la seva espasa col·locant-ne el mantí sobre el gel i es va deixar caure sobre la punta i així fou com va morir i està enterrat allà, a la vorera del llac

vatns·íþrótt <f. -íþróttar, -íþróttir>:

esport aquàtic

vatns·kanna <f. -könnu, -könnur>:

1. <GEN> gerro m d'aigua, setra f d'aigua, pitxer m (Val., Mall., Eiv.), cadaf m (Men.) 

2. (á þvottaborði) gerro m [d'aigua] (de rentamans o ribella)

vatns·karl <m. -karls, -karlar>:

gerra f d'aigua (de rentamans o ribella i amb forma d'home)

◊ ok er þær höfðu um búizt, reistu þær borð ok báru á margs konar krásir. Þá tóku þær handlaugar, vatnskarl ok munnlaugar, gervar af silfri, ok allt laugat í gulli: i quan hagueren acabat de muntar-la, van parar una taula i hi portaren tota mena de menjars delicats. Aleshores van preparar per rentar-se les mans amb ribelles i una gerra que, totes elles, eren fetes d'argent amb un bany d'or

vatns·kassi <m. -kassa, -kassar>:

<AUTOM> radiador m

vatns·kenndur, -kennd, -kennt <adj.>:

aquós -osa

vatns·ker <n. -kers, -ker. Gen. pl.: -kerja (o: -kera); dat.pl.: -kerjum (o: -kerum)>:

gerra m d'aigua

◊ hún var ekki sein á sér og tæmdi vatnsker (כַּד) sitt í vatnsþróna og hljóp jafnskjótt aftur að lindinni að ausa. Og hún jós vatni handa öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells

vatns·krani <m. -krana, -kranar>:

aixeta f [de l'aigua], grifó m [de l'aigua] (Mall.) 

vatns·kældur, -kæld, -kælt <adj.>:

refrigerat -ada per [mitjà d']aigua

vatns·laus, -laus, -laust <adj.>:

sense aigua

◊ ...sem vatnslaus lundur: ...com un bosquet sense aigua

♦ það er vatnslaust: no hi ha gens d'aigua

vatns·lás <m. -láss, -lásar>:

sifó m (tipus de conducte hidràulic)

vatns·leg <n. -legs, -leg>:

<MED> hidramni m, polihidramni m

♦ fóstur og nýburi bera merki vatnslegs: fetus i nounat afectats per hidramni

vatns·leiðsla <f. -leiðslu, -leiðslur>:

1. (leiðsla fyrir vatn) conducció f de l'aigua, conducte m de l'aigua (conducte d'abastament d'aigua a ciutat o vila)

2. (vatnsrör, vatnspípa) canonada f d'aigua (tub d'aigua)

vatnsleiðslu·pípa <f. -pípu, -pípur>:

canonada f [de la conducció] de l'aigua

vatns·leikfimi <f. -leikfimi, no comptable>:

hidrogimnàstica f

vatns·leysi <n. -leysis, no comptable>:

manca f d'aigua, falta f d'aigua

◊ sjá, með hótun minni þurrka ég upp hafið, gjöri fljótin að eyðimörk, svo að fiskarnir í þeim úldna af vatnsleysi (מֵאֵין מַיִם)  og deyja af þorsta: guaita, amb una sola amenaça meva eixugo la mar i converteixo els rius en deserts, de manera que els peixos s'hi podreixen sense aigua i hi moren de set

vatns·liður <m. -liðar (o: -liðs), -liðir>:

<MED> hidrartrosi (o: hidroartrosi) f

♦ endurtekinn vatnsliður: hidrartrosi intermitent

vatns·lind <f. -lindar, -lindir>:

font f, deu f

◊ ...því að vatnslindir (מַיִם) spretta upp í eyðimörkinni og lækir (נְחָלִים) á öræfunum: ...perquè en el desert hi brollaran fonts i rierols a l'erm

vatnslita·málun <f. -málunar, no comptable>:

aquarel·la f (tècnica, tipus de pintura)

vatnslita·mynd <f. -myndar, -myndir>:

aquarel·la f (quadre o dibuix)

vatns·litur <m. -litar, -litir>:

aquarel·la f, tremp m (pintura)

♦ mála með vatnslitum: pintar al tremp, pintar a l'aquarel·la

vatns·líffræði <f. -líffræði, no comptable>:

limnologia f, biologia f d'aigües continentals

♦ sjávar- og vatnslíffræði: biologia marina i d'aigües continentals

vatnslíffræði·legur, -leg, -legt <adj.>:

limnològic -a

vatns·líffræðingur <m. -líffræðings, -líffræðingar>:

limnòleg m, limnòloga f

vatns·lína <f. -línu, -línur>:

línia f de flotació (→ sjólína)

vatns·losandi, -losandi, -losandi <adj.>:

que elimina l'excés de líquids corporals (que actua contra la retenció de líquids o acumulació de fluids)

vatns·lækur <m. -lækjar, -lækir>:

rierol m

◊ á hverju háu fjalli og á hverri gnæfandi hæð munu vatnslækir (פְּלָגִים, יִבְלֵי-מָיִם) fram fljóta á hinum mikla mannfallsdegi, þegar turnarnir hrynja: sobre tota muntanya alta i sobre tot pujol elevat hi haurà rierols [{i} corrents d'aigua] el dia de la gran matança, quan cauran les torres

◊ þá verður hver þeirra sem hlé fyrir vindi og skjól fyrir skúrum, sem vatnslækir (פַּלְגֵי-מַיִם) í öræfum, sem skuggi af stórum hamri í vatnslausu landi: aleshores cadascun d'ells serà com un recer contra el vent i un aixopluc contra els ruixats, com rierols en el desert, com l'ombra d'un penyal sobre una terra eixarreïda

vatns·magn <n. -magns, no comptable>:

volum m d'aigua, quantitat f d'aigua

vatns·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>:

hidroteràpia f

vatns·melóna <f. -melónu, -melónur>:

síndria f (fruit de la planta Cucunis citrullus)

vatns·mengun <f. -mengunar, no comptable>:

contaminació f de l'aigua

vatns·merki <n. -merkis, -merki. Gen. pl.: -merkja; dat.pl.: -merkjum>:

filigrana f (marca de fabricant de paper)

vatns·mikill, -mikil, -mikið <adj.>:

abundant en aigua

vatns·mylla <f. -myllu, -myllur>:

molí m d'aigua, molí hidràulic (molí mogut per aigua)

◊ mylla malarans var vatnsmylla, og áin, sem framhjá rann, sneri hjólinu, sem hreyfði kvörnina, sem kornið malaði: el molí del moliner era un molí d'aigua i el rierol que passava pel seu costat feia girar la roda que movia els molons que molien el gra

vatns·mylna <f. -mylnu, -mylnur>:

variant de → vatnsmylla ‘molí d'aigua’

vatns·mýri <f. -mýrar, -mýrar>:

aiguamoll m

◊ ég vil gefa hana stjörnuhegrum til eignar og láta hana verða að vatnsmýri (אַגְמֵי-מָיִם): la transformaré en domini del bitó i en faré un aiguamoll

vatns·mæna <f. -mænu, -mænur>:

<MED> hidromièlia f

vatns·narta <f. -nörtu, -nörtur>:

rata talpera  (mamífer Arvicola terrestris)

vatns·notkun <f. -notkunar, no comptable>:

consum m d'aigua

vatns·nýra <n. -nýra, -nýru>:

<MED> hidronefrosi f, nefridosi f, nefrohidrosi f

vatns·orka <f. -orku, no comptable>:

energia hidràulica

vatnsorku·ver <n. -vers, -ver>:

central hidroelèctrica

vatns·ósa <adj. inv.>:

aigualós -osa, embegut -uda d'aigua, entollat -ada, embassat -ada, inundat -ada (terreny)

vatns·rás <f. -rásar, -rásir>:

síquia f d'aigua, rec m d'aigua, canal m d'aigua

◊ vatnsgnóttin (מַיִם) hafði gjört hann stóran og flóðið hávaxinn, það leiddi strauma sína umhverfis gróðurreit hans og veitti vatnsrásum sínum (תְּעָלֹתֶיהָ) til allra skógartrjánna: l'abundància d'aigua l'havia fet créixer, l'abisme l'havia fet gran i havia fet córrer els seus rius entorn del lloc on era plantat i enviava llurs recs a tots els arbres del bosc

vatns·renna <f. -rennu, -rennur>:

canal m d'aigua, síquia f d'aigua, rec m d'aigua

◊ Jakob tók sér stafi af grænni ösp, möndluviði og hlyni og skóf á þá hvítar rákir með því að nekja hið hvíta á stöfunum. Því næst lagði hann stafina, sem hann hafði birkt, í þrærnar, í vatnsrennurnar (בְּשִׁקְתוֹת הַמָּיִם), sem féð kom að drekka úr, beint fyrir framan féð: en Jacob prengué vergues tendres de trèmol, d'ametller i d'erable, i les escorxà en franges blanques pelant el blanc de damunt les vergues; posà després les vergues així escorxades a les piques, als abeuradors on el bestiar anava a abeurar-se, directament davant el bestiar

vatns·rennibraut <f. -rennibrautar, -rennibrautir>:

tobogan aquàtic, tobogan m d'aigua, tobogan m d'aquapark

vatns·rennsli <n. -rennslis, no comptable>:

1. <GEN> corrent m d'aigua

2. (rennslismagn) volum m de descàrrega, flux m de descàrrega (quantitat d'aigua que passa per un curs d'aigua en un punt determinat)

vatns·ríkur, -rík, -ríkt <adj.>:

ric -a en aigua

◊ þá hóf Lot upp augu sín og sá, að allt Jórdansléttlendið, allt til Sóar, var vatnsríkt land (מַשְׁקֶה), eins og aldingarður Drottins, eins og Egyptaland: aleshores en Lot va aixecar els ulls i veié que tota la plana del Jordà, fins a Seor, era una terra rica en aigua, com el paradís de Jahvè, com Egipte

◊ er þeir fara gegnum táradalinn, umbreyta þeir honum í vatnsríka vin (מַעְיָן), og haustregnið færir honum blessun: quan passen per la vall de les llàgrimes, la transformen en un oasi ric en aigua i la pluja de la tardor la cobreix de benediccions

vatns·rof <n. -rofs, -rof>:

erosió f per acció de l'aigua, erosió hídrica

vatns·rúm <n. -rúms, -rúm>:

matalàs m (fl./pl.: matalassos) d'aigua

vatns·rör <n. -rörs, -rör>:

canonada f d'aigua

vatns·salerni <n. -salernis, -salerni>:

(antiquat) water-closet m (→ klósett)

vatns·sjúkur, -sjúk, -sjúkt <adj.>:

<MED> hidròpic -a

vatns·skemmdir <f.pl -skemmda>:

dany[s] causat[s] per l'aigua

vatns·skíði <n. -skíðis, -skíði>:

variant de → vatnaskíði “esquí d'aigua”

vatns·skjóla <f. -skjólu, -skjólur>:

galleda f d'aigua, ferrada f (Reus), poal m d'aigua (Val., Bal.) 

◊ sjá, þjóðirnar eru sem dropi í vatnskjólu (דְּלִי)  og metnar sem ryk á vogarskálum: guaita, les nacions són com una gota a una galleda d'aigua i valen tant com la pols als platerets d'una balança

vatns·skorpa <f. -skorpu, no comptable>:

superfície f d'aigua

vatns·skortur <m. -skorts, no comptable>:

<MED> deshidratació f

vatns·slanga <f. -slöngu, -slöngur. Gen.pl.: -slangna>:

mànega f d'aigua, manguera f (cast., ekki ritm./no lit.) 

vatns·sneyddur, -sneydd, -sneytt <adj.>:

<QUÍM> deshidratat -ada

vatns·sopi <m. -sopa, -sopar>:

glop m d'aigua 

◊ gef mér vatnssopa (מְעַט-מַיִם) að drekka úr skjólu þinni: dóna'm un glop d'aigua de la teva galleda

◊ gef mér að drekka vatnssopa (מְעַט-מַיִם) úr skjólu þinni: dóna'm un glop d'aigua de la teva galleda

◊ gef mér vatnssopa (מְעַט-מַיִם)  að drekka, því að ég er þyrstur: dóna'm un glop d'aigua, que tinc set

vatns·sósa <adj. inv.>:

variant de → vatnsósa “embegut -uda d'aigua”

vatns·sótt <f. -sóttar, no comptable>:

1. (vatnssýki) hidropesia f (acumulació de líquids en teixit)

2. (steinsótt) litiasi f (formació de càlculs)

vatns·staða <f. -stöðu, pl. no hab.>:

nivell m de l'aigua

vatns·stígvél <n. -stígvéls, -stígvél>:

bota f d'aigua

vatns·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:

1. canal m d'aigua  (conducte que duu l'aigua d'una bassa, embassament, dipòsit etc. a un altre lloc) (→ vatnsveitustokkur)

◊ ...að enda vatnstokksins (תְּעָלַת) úr efri tjörninni, við veginn út á bleikivöllinn, og seg við hann...: al capdavall del canal de la piscina superior, al camí del Camp del Bataner, i digues-li...

◊ fóru þeir af stað og komu til Jerúsalem og námu staðar hjá vatnsstokknum (תְּעָלַת)  úr efri tjörninni, sem er við veginn út á bleikivöllinn: partiren i arribaren a Jerusalem i hi prengueren posició vora el canal de la piscina superior que hi ha vora el camí del Camp del Bataner

◊ það sem meira er að segja um Hiskía og öll hreystiverk hans, hversu hann bjó til tjörnina og vatnsstokkinn (תְּעָלָה)  og leiddi vatnið inn í borgina, það er ritað í Árbókum Júdakonunga: la resta dels fets d'Ezequies, la seva valentia, com féu l'estany i l'aqüeducte i féu venir l'aigua dins la ciutat, tot consta al Llibre de la Crònica dels reis de Judà

2. abeurador m  (petit dipòsit d'aigua perquè hi beguin els animals) (→ vatnsþró)

◊ og hún flýtti sér og steypti úr skjólu sinni í vatnsstokkinn (שֹׁקֶת) , og hljóp svo aftur að brunninum að ausa vatn. Og hún jós vatn öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells

vatns·strönd <f. -strandar, -strendur (o: -strandir)>:

riba f de llac

◊ báru nú út föng og gerðu sér skála og settu þann skála firr sjónum á vatnsströndu og bjuggu vel um. En Freydís lét fella viðu til skips síns: aleshores van treure a fora les seves pertinences i es van fer un skáli i van fer aquest skáli a un indret més allunyat de la mar, a la vorera d'un llac, i s'hi van traslladar a viure-hi. La Freydís, per la seva banda, féu tallar arbres per a tenir llenya per al seu vaixell

vatns·stæða <f. -stæðu, -stæður>:

cisterna m d'aigua 

◊ og þér bjugguð til vatnstæðu (מִקְוָה)  milli múrveggjanna tveggja fyrir vatnið úr gömlu tjörninni: i vosaltres fareu un dipòsit entre les dues muralles per recollir l'aigua de la piscina vella

vatns·stökkull <m. -stökkuls, -stökklar>:

<RELIG> salpasser m

vatns·sýki <f. -sýki, no comptable>:

<MED> hidropesia f

vatns·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:

bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.) 

◊ Níníve hefir verið sem vatnstjörn (בְּרֵכַת-מַיִם) frá upphafi vega sinna: Nínive ha estat com una bassa d'aigua des de l'inici de la seva existència

◊ ég gjöri eyðimörkina að vatnstjörnum (אֲגַם-מַיִם) og þurrlendið að uppsprettum: del desert en faré un estany i de la terra àrida, sortidors d'aigua

◊ ég bjó mér til vatnstjarnir (בְּרֵכוֹת מָיִם) til þess að vökva með vaxandi viðarskóg: vaig fer-me basses d'aigua per regar-hi un bosc on em creixien arbres

vatns·turn <m. -turns, -turnar>:

torre f de l'aigua (cisterna de distribució o proveïment d'aigua col·locada a dalt d'una torre)

vatns·veita <f. -veitu, -veitur>:

1. <GEN> [sistema m d']abastament m d'aigua, [sistema m de] proveïment m d'aigua

2. (stofnun) central f d'abastament d'aigua, servei m [municipal] d'aigua (organisme oficial encarregat de la distribució o abastament d'aigua a una ciutat)

♦ Vatnsveita Tarragónu: Consorci m d'Aigües de Tarragona

vatnsveitu·brú <f. -brúar, -brýr>:

aqüeducte m

◊ Rómverjar reistu margar vatnsveitubrýr: els romans van construir molts d'aqüeductes

vatnsveitu·stokkur <m. -stokks, -stokkar>:

1. <GEN> conducte m del sistema d'abastament d'aigua, canal m d'aigua (conducte que duu l'aigua d'una bassa, embassament, dipòsit etc. a un altre lloc)

2. <HIST> aqüeducte m (→ vatnsveitubrú)

◊ forn rómverskur vatnsveitustokkur: un antic aqüeducte romà

vatnsveitu·tjörn <f. -tjarnar, -tjarnir>:

1. <GEN> bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.) 

2. <RELIG> estany m de Siloè, piscina f de Siloè (בְּרֵכַת הַשֶּׁלַח) 

◊ við Lindarhliðið gjörði Sallún Kol Hóseson, höfðingi yfir Mispahéraði - hann byggði það, gjörði þak á það, setti hurðirnar í það, lokurnar og slagbrandana -, enn fremur múrinn hjá vatnsveitutjörninni að Kóngsgarðinum og allt að tröppunum, er liggja niður frá Davíðsborg: Sel·lum, fill de Col-Hozà, cap del districte de Masfà, reféu la Porta de la Font: la va reconstruir, l'empostissà, hi posà els batents, els forrelats i els travessers. Encara va refer el mur de l'estany de Siloè, prop del Jardí del Rei, fins als graons que baixen de la ciutat de David

vatns·viðri <n. -viðris, pl. no hab.>:

temps m d'aiguats (→ vátviðri)

♦ mikið vatnsviðri: [gran] temporal m, gran aiguat

vatns·virkjun <f. -virkjunar, -virkjanir>:

1. (vatnsorkuver) central f [d'energia] hidroelèctrica (planta hidroelèctrica)

2. (bygging vatnsorkuvers) contrucció f d'una central hidroelèctrica (edificació de planta hidroelèctrica)

3. (það að nytja afl vatnsins) aprofitament m de l'energia hidroelèctrica (ús i explotació de l'aigua com a font d'energia)

vatns·vík <f. -víkur, -víkur>:

cala f de llac

◊ ok er konungr fór yfir vatnsvík nǫkkura á sundinu milli Undurseyja ok meginlands, þá kom á mót honum herr Jamtanna, ok var hringr sleginn um þá; hǫfðu Jamtar þar XII hundrað manna: i quan el rei travessava una cala del llac, a l'estret que hi ha entre les Undurseyjar i terra ferma, va sortir al seu encontre la host dels iamtlandesos que el van envoltar [a ell i els seus homes]. Els iamtlandesos hi tenien mil dos-cents homes

vatns·þéttur, -þétt, -þétt <adj.>:

1. <GEN> hermètic -a a l'aigua

2. <NÀUT> estanc -a

◊ vatnsþétt hólf í skipinu: els compartiments estancs del vaixell

3. (efni) impermeable (material, esp. tela)

♦ gera e-ð vatnsþétt með vaxi: impermeabilitzar una cosa impregnant-la de cera

vatns·þró <f. -þrór (o: -þróar), -þrær (o: -þrór; o: -þróar)>:

1. <GEN> abeurador m (petit dipòsit d'aigua, de pedra o fusta, fet per l'home perquè hi beguin els animals)

◊ hún var ekki sein á sér og tæmdi vatnsker sitt í vatnsþróna (שֹׁקֶת) og hljóp jafnskjótt aftur að lindinni að ausa. Og hún jós vatni handa öllum úlföldum hans: i ella s'apressà i va buidar la seva gerra a l'abeurador i se'n va tornar corrents cap al pou a treure més aigua i en va pouar per a tots els camells

◊ á dögum hans var grafin vatnsþró (ἀποδοχεῖον ὑδάτων), vatnsgeymir (λάκκος) líkur hafsjó að ummáli: en el seu temps excavaren el dipòsit de l'aigua, una cisterna d'un perímetre gran com la mar

2. bassa f d'aigua, safareig m (Val., Bal.) 

vatns·þrýstingur <m. -þrýstings, no comptable>:

1. <GEN> pressió f de l'aigua

2. <TÈCN> pressió hidràulica

vatns·þvagáll <m. -þvagáls, -þvagálar>:

<MED> hidrourèter m

vatns·æð <f. -æðar, -æðar>:

veta f d'aigua

vatns·ögn <f. -agnar, -agnir>:

cràssula aquàtica, cràssula f d'aquaris (planta Crassula aquatica)

vatn·vígsla <f. -vígslu, -vígslur>:

<RELIG> beneïda f [d'aigua] (a l'Edat Mitjana el mot fa referència tant a l'acte de consagrar o beneir aigua, com al de consagrar fonts o deus, al de beneir amb aigua beneïda i a la mateixa aigua beneïda)

◊ Aron kallaði ok litla verki fylgja sárum sínum eptir því sem líkendi þóttu til vera; kenndi hann þat fyrst allvaldanda Guði ok vatnvígslu Guðmundar biskups. Hann hafði ok enga lækninga aðra við sín sár en vatn þat er Guðmundr biskup hafði vígt, ok greru bæði vel ok skjótara en optast var vant: L'Aaron també va dir que les seves ferides li feien poc mal en relació amb el que hauria estat d'esperar; ho atribuïa en primer lloc a Déu totpoderós i a l'aigua beneïda del bisbe Gudmund perquè no s'havia aplicat cap altre tractament a les seves ferides que l'aigua que el bisbe Gudmund havia beneïda i les ferides s'havien curat bé i més ràpidament del que sol ésser sovint habitual

◊ prestar vígðu henni vatn, ok margs var í leitað, ef henni mætti batna, ok varð þat við ekki, hvárki við vatnvígslur presta né annat: els preveres li van beneir aigua i van provar molts d'altres mitjans per veure si ella podria curar-se, però no va millorar amb res, ni amb les beneïdes dels preveres ni amb cap altra cosa

◊ láti þér sœkja vatn Guðmundar prests ins góða, vinar míns, því at mér líkar hans vatnvígsla bezt af þeim {kenni}mǫnnum, sem hér eru nú fyrir norðan, ok man við þat batna: feu que vagin a cercar aigua del bon prevere Gudmund, el meu amic, perquè la seva aigua beneïda és la que m'agrada més de totes les beneïdes pels clergues que hi ha aquí a les terres del nord del país (li sembla que la forma com en Gudmund consagra l'aigua és la millor de totes, de manera que l'aigua que ha estat beneïda per ell té més virtuts que no la beneïda pels altres preveres) , i amb ella em curaré

◊ Erkibiskup svarar: "hvat segir þú um vatnvígslur þínar? því at þar er enn mikit orð á um þær". Guðmundr biskup svarar: "ekki vígi ek vǫtnin greiðliga, því at sjálfr drottinn hefir þat helgat í upphafi hérvistar sinnar...: l'arquebisbe li replica: "què me n'has de dir de les teves beneïdes d'aigua? perquè se'n parla ben molt". El bisbe Gudmund li va respondre: "no consagro aigua a la babalà, perquè el Senyor en persona la va santificar a l'inici de la seva estada terrenal...

vats- <en compostos>:

<†> variant arcaica de → vatns- “d'aigua”

vatt¹ <n. vatts, vött>:

<ELECTR> watt m

vatt² <n. vatts, vött>:

1. <GEN> cotonet m, bocí m de cotó

2. (til einangrunar í fötum) buata f (per a farciment de vestits)

vatt:

1ª i 3ª pers. sg. del pretèrit ind. de → vinda “tòrcer; cargolar”

vax <n. vax, vöx; pl. no hab.>:

1. <GEN> cera f

♦ gult vax: cera groga

♦ hvítt vax: cera blanca

♦ → meyvax “cera verge”

2. (fjarlæging líkamshára með vaxi) depilació f a la cera (retirada de pèl amb l'ajut de cera) (→ vöxun)

♦ auglýsa vax í glugganum: anunciar al mostrador depilació a la cera (saló de bellesa etc.)

♦ brasilískt vax: depilació total del pèl púbic

♦ fara í vax: anar a fer-se la cera (anar a un saló de bellesa etc. a fer-s'hi depilar amb cera)

♦ → bikinívax “depilació parcial del pèl púbic perquè no es vegi en dur biquini”

vaxa <vex ~ vöxum | óx ~ uxum | vaxið>:

<GEN & FIG> créixer

◊ grasið vex: l'herba creix

♦ áin vex: el riu creix

♦ áin er að vaxa: el riu està creixent

♦ vaxa saman: unir-se (per creixement, ajuntar-se dues coses creixent)

◊ Reykjavík og Mosfellsbær eru að vaxa saman: el creixement de Reykjavík i Mosfellsbær fa que es vagin ajuntant

♦ vaxa upp: créixer, fer-se gran

♦ vaxa ört: fer una estirada, créixer ràpidament

♦ láta [sér] skeggið vaxa: deixar-se barba

♦ honum vex allt í augum: <LOC FIG> a ell tot l'acoquina, tot se li fa un gra massa

♦ e-m vex fiskur um hrygg: <LOC FIG> a algú se li acreixen les forces, algú esdevé més fort

♦ hann er vaxinn upp úr fötunum [sínum]: #1. <LOC GEN> amb la crescuda que ha fet la roba li ha quedat petita; #2. <LOC FIG> ja s'ha fet [ben] gran

♦ e-ð vex e-m yfir höfuð: <LOC FIG> una cosa supera algú, una cosa resulta massa per algú

♦ málið er þannig vaxið: <LOC FIG> la cosa està així, les coses estan així

♦ málið er þannig vaxið að <+ ind.>: el fet és que <+ ind.>, la cosa és que <+ ind.> 

vaxa <vaxa ~ vöxum | vaxaði ~ vöxuðum | vaxað ║ e-ð>:

(bera vax á e-ð) encerar una cosa

vaxandi, vaxandi, vaxandi <adj.>:

creixent

♦ vaxandi tungl: quart creixent

vax·blöðungur <m. -blöðungs, -blöðungar>: llenega f (qualsevol bolet del gènere Hygrophorus)

vax·borinn, -borin, -borið <adj.>:

impregnat -ada amb cera, encerat -ada

♦ vaxborið efni: hule m, tela encerada

vax·dúkur <m. -dúks, -dúkar>:

(olíudúkur) hule m

vaxinn, vaxin, vaxið <adj.>:

1. <GEN> crescut -uda

♦ vera vel vaxinn: <LOC FIG> estar ben tallat [de cos]

♦ vera e-u vaxinn: <LOC FIG> estar (o: ésser) a l'alçada de...

♦ vera starfi sínu vaxinn: estar (o: ésser) a l'alçada del seu treball, complir bé amb el que el seu treball exigeix d'ell

♦ vera vandanum vaxinn: estar (o: ésser) a l'alçada de la tasca encomanada, no defraudar a l'hora de fer la seva tasca

2. (þakinn gróðri) recobert -a, cobert -a (de vegetació)

♦ vera grasi vaxinn: estar recobert d'herba

♦ vera runnum vaxinn: estar recobert d'arbustos

♦ vera skógi vaxinn: estar recobert de bosc

vax·kaka <f. -köku, -kökur>:

bresca f

vax·kerti <n. -kertis, -kerti>:

ciri m, espelma f de cera

vax·litur <m. -litar, -litir>:

pintura f de cera, llapis m de cera

vax·meðferð <f. -meðferðar, -meðferðir>: depilació f a la cera

vax·mót <n. -móts, -mót>:

motlle m en cera

vax·mynd <f. -myndar, -myndir>:

estàtua f de cera, figura f de cera