---

Carles IV (1788-1808).

• L'agonia del Despotisme Il·lustrat.

• Va visitar Tarragona del 11 al 15 de Novembre de 1802 per a posar la primera pedra de les obres del port convidat pel tresorer de la Junta d'Obres del Port, Josep Antonio de Castellarnau.
• Va estar en les cases del carrer Granada que donen al Passeig de Sant Antoni.
• L'Ajuntament va disposar de les cases de Canals, Potau, Figuerola, Llorach, Escolá i les de PP de Poblet.
• Es van treure sis de les reixes i es van fer balconades.
• Enfront de la porta de Sant Antoni es va col·locar un pavelló de Damasc carmesí.
• Es va demanar obrir la porta de Santa Clara, el projecte de la qual va redactar el Comte de Santa Cruz i després va deixar de funcionar la porta de Joan II (per on va entrar aquest rei en el S. XV).
• La bateria de Sant Pau va disparar les estàlvies d'ordenança amb la presència del veïnat (7.600 habitants).
• Es van fer dos carros triomfals. Un, símbol de Tarragona, representava una bellíssima dama en una muntanya empunyant una vara envoltada d'una multitud d'obrers.
• A l'altre costat del carro Mercuri, déu del comerç, agraint l'obra. L'altre carro representava el tron dels reis sostingut per les quatre virtuts cardinals i llençat per un cavall sobre el qual muntava la Fama que pregonava el felíç esdeveniment.
• Van prendre part en la festa la dansa titanes (mariners i pescadors), el ball de dames i vells (forners), els diables (teixidors), dansa dels cavallets (payeses), els balls de gitanes (paletes) i de cercoles (sabaters), representació de les dotze tribus d'Israel (sastres), la cavalcada jardinera (hortolans) i el ball dels prims (cordeleros).

• Els constructors del port en el S. XIX van ser els mariners Joan Ruiz de Apodaca, Antonio Bada, Ferran Seidel, Joan Smith i els enginyers Vicente Tejeiro, Ciriaco Müller, Victor Martí, Angel Camón, Agustí Elcoro, José Mª Alvarez, Estimat de Lázaro, Antonio Herrera, Sadurní Bellido, Luis Corsini, Ramón Gironza, Fausto Elio Vidarte, Manuel Maese i José Luis de Briones.
• Portada de l'aigua a Tarragona des de Puigpelat gràcies als arquebisbes Joaquín de Santiyán i Francesc Armanyà (Desembre 1798).

Romualdo Antonio Mon Velarde (1804-1816) arquebisbe Tarragona.

• Durant la guerra de la Independència va aconseguir gràcies el seu germà Antonio, degà del Consell de Castella, que la Junta Suprema del Regne l'autoritzés a traslladar-se a Mallorca.
• A la tornada, va trobar el castell del Patriarca, residència dels prelats tarragonins, derruït per ordre del general napoleònic Bartoletti, per la qual cosa va emprendre la construcció de l'actual palau arquebisbal.

Manuel Godoy (1767-1851).

• L'últim dels grans valguts i el primer dictador del nostre temps.
• L'aliança amb França i l'enemistat amb Anglaterra va perjudicar als interessos catalans privant-los de les exportacions a Anglaterra, Amèrica (cànem, lli, vins i aiguardents) i la llibertat de recórrer l'oceà.
• Finalment la derrota de Trafalgar (1805) determina la fi de l'Antic Règim.
• Motí de Aranjuez (1808), cau Godoy, abdica Carles IV i Ferran VII rei d'Espanya que al seu torn abdica en favor del seu pare i aquest en favor de Napoleó.
• El mes de Desembre de 1810 va autoritzar l'enderrocament de part del Baluard de Carles V.

• Desprès del informe del Cap de la Real armada, Joan Ruiz de Apodaca el 19 de Gener de 1790 es va promulgar una Real disposició per a recuperar el port de Tarragona i es van consignar 14.000 pesos anuals, 60 penats i molts operaris lliures.

Joan Ruiz de Apodaca.

• Languida i penosa va ser la marxa de les obres del port des de 1790 a 1800 pels pocs mitjans posats a la seva disposició.

Joan Smith i Sinnot (1756-1809).

• El 19 de Novembre de 1800 es crea la Junta d'Obres del Port afavorida pel brigada de la Reial armada D. Joan Smith.
• A ell es deu el plànol general del port i el alineament de la zona adjacent.
• Va aconseguir l'habilitació del port per a l'embarqui i despatx per a les Américas.
• Va ser traslladat a Cartagena al setembre de 1801 i com reconeixement una dels carrers del port duu el seu nom.

Portada Núm.1 del Diari Barcelona (1792).

Font d'Armanyà (1798).

• L'Ajuntament va sol·licitar a l'arquebisbe Francesc Armanyà la construcció d'una font a la plaça de Sant Antoni.
• Al 1998 amb la celebració del segon centenari de la portada d'aigua a Tarragona, Ematsa subvencionà la restauració de la font realitzada per l'escultor Bruno Gallart.