Publicat: 06-03-2013 El Pere Vilalta Pere Vilalta va néixer el 28 desembre de 1946 a Les Borges Blanques i va traslladar-se de ben jove al Camp de Tarragona. El lloc, però, que més li agrada no és arran de terra, sinó molts metres més amunt. Perquè la passió del Pere Vilalta és volar. Als 17 anys va fer el seu primer curs de pilot i des de l'any 1966 és soci de l'entitat que li ha permès fe realitat el seu somni de travessar distàncies des de l'aire: l'Aeroclub de Reus. N'ha estat el President i hi ha continuat vinculat a la feina diària des de diferents càrrecs i responsabilitats al llarg del temps i també, sempre, com a pilot. El Pere Vilalta explica amb detall algunes de les moltes vivències que volar li ha donat: el primer viatge a Mallorca, els vols a l'Àfrica, la immensitat del desert... però li resulta molt més difícil posar paraules a la sensació de llibertat que representa volar i ens convida a experimentar-la.
Publicat: 14-01-2013 Segons els censos oficials la ciutat de Reus el 1860 tenia 17.257 habitants i el 1887 augmentà a 28.780, aquest creixement fou possible en gran part per l’arribada d’immigrants. La crisi agrària de finals de segle motivà una davallada poblacional i el 1900 el còmput era de 26.681 persones. L’afluència anterior de mà d’obra barata i no especialitzada d’extracció pagesa procedent del territori més immediat es convertí en un problema que l’administració intentà solucionar amb la beneficència pública. [...]
Publicat: 01-10-2012
Publicat: 12-09-2012
Publicat: 10-09-2012
Publicat: 10-09-2012
Publicat: 02-11-2011 "La ciutat de Reus a finals del segle XVIII comptava amb quinze mil habitants i era la segona població de Catalunya. La seva economia, basada principalment en el comerç i la indústria, superava amb escreix a la de Tarragona, capital administrativa8. Per a fer-nos una idea del pes numèric del gremi dels blanquers sabem que el 1797 tenia 99 mestres, per sobre hi havia el dels espardenyers (114), galoners (130), sabaters (141) boters (331) i velers (356)9. A partir de les Corts de Cadis els privilegis i prerrogatives dels gremis anaren desapareixent i el seu pes social minvà, a finals del segle XIX el dels blanquers esdevingué una societat de socors mutus per cobrir les malalties i les baixes laborals, amb tot conservaven el seu patrimoni secular."
Publicat: 08-09-2011
Publicat: 09-08-2011 Modest Gener va néixer a Reus el 5 de novembre de 1914 i va morir a Bata (Guinea Equatorial) el 29 d'octubre de 1983. La seva obra, diversa i prolífica, ha estat reconeguda internacionalment, esdevenint un referent en el món de l'escultura. El seu llegat és ampli amb bustos, conjunts escultòrics, monuments, etc., des de la imagineria religiosa a la seva immersió única i profunda en l'ànima africana a través de les seves representacions d'homes, dones i nens anònims. Les seves escultures estan fetes en materials diversos: fusta, bronze, terra-cotta, ceràmica... Va ser també professor d'art i els seus alumnes recorden, a més de la seva vàlua artística i professional, el seu sentit humanista de la vida, el seu afable caràcter, impuls contagiós i el respectuós tacte en el tracte, units a la seva generositat. La genialitat de l'artista i la mirada inquieta i generosa conflueixen en l'obra que aquest reusenc il·lustre ha deixat com a llegat.
Publicat: 30-05-2011 La Maria del Carme Gené és una de les dues filles del reconegut escultor reusenc Modest Gené. Seguint la feina iniciada per la seva mare, i amb l'ajut de la seva germana, Maria Glòria, han recollit, classificat, ordenat i divulgat la fructífera obra d'un artista únic. Però no només aixo, perquè la Maria del Carme, a més de recordar la brillant trajectòria artística de Modest Gené, és un testimoni directe de la vessant més personal de l'escultor: la del pare i també la de l'home inquiet que va ser capaç de descobrir i representar en la seva obra, com cap altre artista, l'ànima del poble africà.
