cienciessocials

Cerca pel tag 'cienciessocials'

Entrevista a Joan Magrané Figuera, compositor selvatà a París

Publicat: 11-06-2014 Josep M. Grau entrevista, per a la revista El Pont-Alt, al compositor de la Selva del Camp Joan Magrané Figuera.

Alguns reptes de futur de Montblanc

Publicat: 28-01-2014 Per avaluar les necessitats d’una població, els seus dèficits i les dificultats de creixement, és convenient establir uns objectius per a analitzar d’aquí uns anys el grau de compliment.

La dedicació d’importants recursos econòmics a la restauració del patrimoni monumental en les darreres dècades fa pensar que l’economia futura de Montblanc es vol enfocar vers el turisme, tot mantenint la indústria i l’agricultura.


[...]

L'emigració a Alemanya als anys seixanta. El testimoni d'una selvatana

Publicat: 13-01-2014 Amb motiu de l’actual crisi econòmica de l’Estat espanyol, darrerament llegim nombroses notícies sobre l’emigració de joves a Alemanya a la recerca de treball, el fet no és nou, en els anys seixanta ja hi va haver un corrent demogràfic similar.

Josep M. Grau entrevista la selvatana Roser Miró, sobre la seva experiència a l’estranger. Nascuda a la Selva del Camp l’any 1941, filla de família pagesa, als 26 anys va marxar a Alemanya.

Entrevista amb Hipòlit Martorell Rabassa, el darrer terrisser de la Selva del Camp

Publicat: 28-05-2013 Els més joves saben que un dels gegants de la Selva del Camp es diu Hipòlit i porta a la mà un tupí de ceràmica, Sant Hipòlit era el patró dels terrissers, el sant fou un màrtir romà del segle III. Vincular els noms amb les tradicions és un costum molt arrelat a Catalunya, sigui per patronatge gremial (oficis), per patronatge local (en el cas de la Selva, Andreu o Maria Neus) o simple genealogia (determini dels padrins), és per això que una persona que es digui Hipòlit a la Selva, de ben segur la seva família estigué relacionada amb l’art del fang, que és el cas que avui ens ocupa.

Hipòlit Martorell Rabassa, neix a la Selva un 24 de juliol de 1929, fill de Manuel Martorell Poblet i Dolors Rabassa Veciana. El seu pare era flequer, però després de casar-se passà a treballar al taller de terrissa de la família.


[...]

Epistolari entre el vallenc J. Miquel i Macaya i l'espluguí Mn. Ramon Muntanyola (1971-1973)

Publicat: 16-01-2013 Aquest treball vol continuar en el coneixement de la trajectòria del filòsof i escriptor vallenc  Josep Miquel i Macaya, del qual l’any 2010 en donàrem notícia  juntament amb el bon amic Narcís Figueres, en un article publicat a la revista gironina Quaderns de la Selva1, en aquesta ocasió presentem un segon epistolari localitzat a l’Arxiu Històric de Tarragona, concretament en el fons personal de Mn. Ramon Muntanyola i Llorach2 i que correspon a les cartes intercanviades entre ambdós personatges. [...]

Entrevista a Josep Barceló Prats, antropòleg de la Selva del Camp

Publicat: 14-01-2013 Entrevista publicada a la revista El Pont-Alt (la Selva del Camp), 118 (2012), ps. 6-7.

Jo també vull canviar el món, i tu?

Publicat: 15-10-2012 Publicació que neix amb la vocació de donar a conèixer la feina del voluntariat i la cooperació internacional així com el paper de les diferents Organitzacions No Governamentals per al Desenvolupament de la ciutat de Tarragona, que de manera coordinada treballen per a la construcció d’un món més just i més solidari.

La immigració

Publicat: 16-01-2012 Un tema certament complicat i al qual l'autora vol donar el seu criteri propi.

Les Muntanyes de Prades i el Bosc de Poblet

Publicat: 05-12-2011 "En la convocatòria de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet, se’ns encarregà la preparació de la ponència del medi social; l’acceptàrem gustosament, agraïts per la confiança i amistat, però amb el respecte que es mereix la responsabilitat de tractar les relacions que al llarg de la història han tingut els homes amb la naturalesa que els envolta, amb les limitacions i condicionaments que aquesta imposa, i amb el fet que els seus habitants hagin intentat adaptar-se i aprofitar al màxim els seus recursos. Des d’un bon començament el nostre objectiu fou abordar el conjunt, les Muntanyes de Prades, ja que la part del bosc pobletà la tractàrem en profunditat l’any 1990 en el llibre: L’aprofitament del bosc a l’època moderna (La Conca de Barberà, s. XVIII). Aquesta orientació ens dugué a la recerca de tota mena de documentació en multiplicitat d’arxius, dels responsables dels quals rebérem una atenció excel·lent. No ha estat la nostra intenció tancar temes, sinó obrir-los, oferir-los en safata per animar altres persones a continuar investigant i posar al descobert aspectes que encara no s’han aprofundit. És per això que el primer capítol el dediquem als arxius, a les fonts primàries, però no a les que hem utilitzat, sinó les que encara resten per explorar. No oblidem que des de fa anys n’hi ha molts que ens han precedit, i han esmerçat hores de treball i dedicació en l’aprofundiment de la trajectòria dels pobles d’un massís que, tot i l’abandonament i la minva demogràfica, es resisteixen a desaparèixer. L’adaptació als temps actuals; la creixent sensibilització de la societat i les administracions vers la preservació d’unes formes de vida, d’un medi natural; les xarxes de comunicacions, que avui, sovint, permeten compaginar el treball a la plana camptarragonina o conquenca i la residència muntanyenca; les noves apostes econòmiques pel turisme de natura, d’esports i de cultura i l’augment de serveis i segones residències, obren la possibilitat de poder viure en aquests pobles habitualment.

El passat ha deixat restes en el paisatge, els marges als boscos assenyalen que en un temps pretèrit aquelles terres es desbrossaren, es conrearen i, posteriorment, es deixaren ermes; unes parets d’un corral enrunat ens indiquen que la ramaderia hi era present, un molí abandonat al costat d’un riu ens ensenya que abans de la invenció de l’electricitat o les màquines de vapor els enginys mecànics funcionaven, bé per la força de l’aigua (molins de farina o de paper) o dels animals (molins d’oli) o dels homes (telers); les dificultats de l’orografia ens adverteixen que sovint l’única forma de transport terrestre era la tracció animal, a bast de mules o matxos.

No hem volgut repetir dades ja conegudes, i a disposició de tothom en lletra impresa, sinó que hem intentat cercar noves estadístiques demogràfiques, agrícoles, pecuàries, forestals, mineres o industrials, que puguin, a la vegada, servir com a base per a establir equiparacions en el temps amb altres indrets de Catalunya. Tampoc no ha estat la nostra idea catalogar tota la bibliografia publicada sobre les Muntanyes de Prades fins al present, tasca que s’haurà d’emprendre un dia o altre, sinó sols la relacionada amb les matèries tractades, això sí, generosament.

L’apèndix també hauria pogut ser més extens, però aquí sí que els criteris d’edició ens limitaven l’espai disponible."

El present article està inclòs en les Actes de les Primeres Jornades sobre el Bosc de Poblet. L'Espluga de Francolí: Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet, 2004. ps. 195-279.

Entrevista amb Fermí Ferré Masdeu, enòleg de la Selva del Camp

Publicat: 24-08-2010

Article publicat a la revista "El Pont-Alt" (La Selva del Camp) 113 (juliol 2010), p. 15-17.

Pàgina següent >>