guerracivil

Cerca pel tag 'guerracivil'

El crit silenciat

Publicat: 02-07-2013 [...]

Encara no havia complert els nou anys. El pare, com altres pares, feia el que li manaven al front del Segre. La mare, hospitalitzada, per manca de medecines, no millorava.

Aquella nit –érem a finals de març del 38– havia d’anar a dormir a ca l’àvia. El metro anava més que atapeït. Degut a les restriccions elèctriques, el servei havia minvat força.

Sentia unes ganes boges d’arribar a casa i cruspir-me el que hi hagués a l’abast. Les estacions passaven amb una lentitud desesperant. Ara Mercat Nou, després Hostafrancs. A plaça Espanya, nova gent va fer els impossibles per aconseguir fer-s’hi lloc. Reemprenem la marxa.


[...]

Josep Contijoch i Carol, l'alcalde-gestor de Montblanc durant el bienni negre (1934-1936)

Publicat: 18-03-2013 A les eleccions legislatives que el novembre de 1933 se celebraren en el marc de la Segona República Espanyola, una esquerra força fragmentada veié com les dretes assolien una majoria folgada. Com a conseqüència, començà a governar l’Estat una coalició dels radicals d’Alejandro Lerroux amb la CEDA. L’octubre de 1934 la CEDA forçà en Lerroux a incloure en el seu govern tres ministres de les seves files per mantenir-li el suport. Aquest fet fou interpretat per les esquerres, liderades pel PSOE, com el travessament de la línia vermella que decidí respondre amb una convocatòria de vaga general per part de la UGT. Amb seguiment desigual a l’Estat, tingué especial –i tràgica- rellevància a Astúries, però també a Catalunya i, en menor mesura al País Basc. A Catalunya, la circumstància fou aprofitada pel president de la Generalitat, Lluís Companys, per declarar, el 6 d’Octubre, “l’Estat Català dins la República Federal Espanyola”. Deu hores després, el Govern Català fou detingut i encarcerat al vaixell - presó “Uruguay”.

Aquells dies, a Catalunya, vingueren acompanyats d’aldarulls i actes violents especialment contra esglésies, clergues i persones dretanes. Un cop fracassada i reprimida la declaració i les actuacions conseqüents, fou suprimit l’Estatut vigent, es clausurà el Parlament català i molts consistoris d’esquerres que secundaren la declaració de la Generalitat foren destituïts.2
 
A Montblanc, on els fets també tingueren caire d’esclat revolucionari, però no corregué la sang, el consistori, que havia donat públic suport a la declaració del president Companys, fou també destituït, passant a ocupar els càrrecs municipals els regidors de l’oposició dretana. L’alcaldia l’ocupà en Josep Contijoch i Carol.
[...]

Recordant a Josep Vallverdú Poblet (1906-1938)

Publicat: 14-03-2012 "Arran la publicació de l’article “Tres cartes de soldats republicans de la Selva del Camp al final de la Guerra Civil (1938) en la revista El Pont-Alt (núm.  115, novembre 2011, ps. 9-12), hem comprovat que les famílies encara mantenen viva la memòria dels esdeveniments d’aquell període, especialment arran de la pèrdua de vides humanes, com és el cas que ens ocupa, els soldats que moriren lluitant  en la defensa de  la II República."

[...]

Documents sobre la Guerra Civil a la Selva del Camp (1936-1938)

Publicat: 13-03-2012 "En la recuperació del l’autogovern de Catalunya en el primer terç del segle XX hi ha dues institucions cabdals: la primera la Mancomunitat de Catalunya (1914-1923), amb el lideratge d’Enric Prat de la Riba i la segona la Generalitat de Catalunya (1931-1939) en el marc de la II República i amb la presidència de Francesc Macià (1931-1933) i Lluís Companys (1933-1940), tot i els efectes negatius de la Guerra Civil  i els enfrontaments ideològics interns, fou un període de canvis que encara avui desperten l’atenció dels historiadors i ciutadania.

Voldríem contribuir en el coneixement del nostre passat amb la publicació de cinc cartes conservades a l’Arxiu Municipal de la Selva del Camp (sèrie de correspondència) datades entre 1936 i 1938 de temàtica molt diversa, des de la sanitat fins a l’esbarjo, passant  per les comunicacions i defensa militar. La primera és una petició que fa l’entitat la Defensa Agrària per a utilitzar el local municipalitzat de l’Ateneu a fi de projectar-hi cinema (1936), la segona és relativa a la necessitat de traslladar de lloc el cementiri per ser massa pròxim al nucli urbà (1937), la tercera és l’autorització per ocupar el convent de Sant Rafael i transformar-lo en hospital comarcal per trasllat del de Reus (1937), la quarta missiva és la demanda d’obrir una carretera entre la Selva i Almoster (1938) i en la darrera es sol·licita ocupar l’ermita de Paret Delgada per a oferir allotjament als treballadors del Camp d’aviació de Vilallonga del Camp (1938)."

[...]

La confiscació del convent de Sant Agustí de la Selva del Camp el 1936

Publicat: 23-11-2011 Les confiscacions de béns eclesiàstics que féu el comitè revolucionari local de la Selva del Camp l’agost de 1936. L’original es conserva a l’arxiu municipal. Es tracta de l’inventari de l’escola per a nens de Sant Agustí. El material inventariat palesa l’elevada qualitat de l’ensenyament impartit en aquest centre pels pares claretians, i del qual donen fe amb enyorança tots els qui tingueren la sort d’assistir-hi, ja que obtingueren uns fonaments sòlids per a la seva vida.

Cartes de soldats de Constantí i la Selva del Camp des del front de guerra (1936-1938)

Publicat: 17-10-2011 "Tot i la crida que férem a Constantí per a recuperar correspondència de soldats republicans conservada en mans particulars a Constantí no hem reexit en l’objectiu i ens ha calgut recórrer a l’Arxiu Municipal de Constantí, sortosament en les entrades hem localitzat diverses cartes que publiquem per al seu coneixement; a diferència de les anteriors de Llorenç Gibert, són redactades per voluntaris (milicians) en els primers mesos del conflicte (agost-setembre 1936), però també n’hi ha alguna del 1938.
A fi d’efectuar comparacions amb altres pobles dels voltants, també hi hem afegit algunes lletres de soldats de la Selva del Camp conservades en el seu vast i riquíssim Arxiu Municipal (octubre-novembre 1938)."
Article publicat a la revista Estudis de Constantí (Constantí) núm. 27 (2011) ps. 141-166.

Aeròdroms al voltant de Valls, un patrimoni sorprenent

Publicat: 07-04-2011 Sorprenent recorregut per algunes de les restes de la Guerra Civil més destacades de l'entorn de Valls. Aeròdroms i hospitals us ajudaràn a entendre la importància d'aquesta vila durant el conflicte bèlic.

El salvament de l'arxiu parroquial de Vallfogona i el seu trasllat a Reus (1936-1939)

Publicat: 30-03-2011 Entre les diverses guerres que ha sofert la Baixa Segarra i la Conca de Barberà la que més impacte ha tingut sobre el patrimoni documental, especialment el de les parròquies, ha estat la Guerra civil espanyola (1936-1939), en el primer territori la crema dels arxius de les esglésies fou paral·lel a la destrucció d’altars i objectes religiosos. En aquest article se'ns explica què va passar amb aquest patrimoni i com es va gestionar en el cas del de la parròquia de Vallfogona de Riucorb.

Establiments turístics a la Conca de Barberà en els mesos previs a la Guerra Civil (1936)

Publicat: 16-03-2011 La implantació de fondes a la Conca de Barberà es corresponia bàsicament a la xarxa de comunicacions (carretera i ferrocarril) i al pes demogràfic de cada població, a més dels serveis que oferia als pobles limítrofs (mercat, fires, notaris, advocats, farmàcies,etc.). A les Muntanyes de Prades únicament Prades i la Riba disposaven de cases que oferien menjar i dormir. A la Conca a banda hi havia el reclam de les aigües dels dos balnearis que atreien a estiuejants a Vallfogona de Riucorb i a l'Espluga de Francolí.

El refugi antiaeri del carrer Sant Josep de Flix

Publicat: 17-05-2010 A Flix, durant la Guerra Civil, hi va haver 9 refugis antiaeris. Franco sospitava que la Societat Electroquímica de Flix produïa compostos per a fabricar explosius i la va convertir en objectiu militar

Pàgina següent >>