relat

Cerca pel tag 'relat'

La veu de la llibertat

Publicat: 10-02-2014 [...]

El règim no es cansava de repetir les seves bones qualitats i intencions per millorar la situació en què ens trobàvem. I, la veritat, no s’albirava cap més alternativa de futur que paraules i més paraules, totes endebades.

Els joves, de casa a col·legi, i a l’inrevés. Els pares, de casa al treball, i a l’inrevés. I de treball, l’afortunat que en tingués. És a dir, l’avorriment elevat a la màxima potència.

I a tot això, esclata la notícia. Alemanya, després de cruspir-se Àustria, envaeix Polònia. I és tant l’èxit amb que ho porta a cap, que es llança contra els Països Baixos i, sense fre, s’endinsa cap a França. I en unes batalles llampec, arriba a les costes de la Bretanya i amenaça Anglaterra.


[...]


L'autor recomana acompanyar aquesta narració –com en un guió per a la ràdio– de la peça musical que se cita en el text.

Sense títol

Publicat: 09-12-2013 No us heu perdut gaire cosa en no haver-me llegit el relat que pensava enviar-vos.
 
Nota adient. Abans de plasmar-lo a l’ordinador, en creure que no mereixia que eixís, decidí deixar-lo anar per la claveguera d’un forçat oblit. Perquè –fixeu-s’hi bé– respirava tal melangia –la que m’acompanya tots els nadals– i perquè no em temptés el suïcidi i –encara pitjor– encomanar-ho als possibles lectors, el millor era desnonar-lo definitivament del meu cervell.

L'invent més meravellós del món

Publicat: 10-10-2013 A casa arribaven les notícies mitjançant dos periòdics, sobre tot El correo catalán i La Vanguardia. Tots dos en textos íntegrament en castellà. El pare en comprava dos a la setmana. Algun diumenge, si em portava bé, potser em premiaven amb un TBO. No hi havia altres mitjans de comunicació, almenys per a nosaltres. El calendari en forma de bloc que penjava al menjador lluïa l’any 1948.

Quina enveja em donava un amic que tenia un aparell de ràdio. Pel que deien els pares, una ràdio no estava a l’alçada dels recursos econòmics que entraven a la llar.

Un diumenge, tot passejant...
[...]

Buf, quina tarda!

Publicat: 17-09-2013 És un lladre qui roba perquè passa gana?

Amb un sonor Nas de barraca, sant Boi (do do do mi fa) a la porta de casa, en Quimet m’indicava que podíem aplegar-nos per portar a cap el que havíem acordat unes hores abans a classe. Efectivament, en obrir, aparegué emmarcat a contrallum en Quim. Nosaltres dos sortíem del col·legi una mica abans que ho fessin en Pep i en Cesc.

[...]

Bruixes?

Publicat: 19-07-2013 En aquest relat l'autor explica un fet real en què la Inquisició espanyola del segle XVII s'inclinava sobretot a la persecució i eliminació implacables de la bruixeria femenina. Es narra el cas de Margarida Tafanera, qui fou acusada de bruixeria, jutjada, torturada i penjada a la forca, juntament amb altres dones, a Terrassa.

El crit silenciat

Publicat: 02-07-2013 [...]

Encara no havia complert els nou anys. El pare, com altres pares, feia el que li manaven al front del Segre. La mare, hospitalitzada, per manca de medecines, no millorava.

Aquella nit –érem a finals de març del 38– havia d’anar a dormir a ca l’àvia. El metro anava més que atapeït. Degut a les restriccions elèctriques, el servei havia minvat força.

Sentia unes ganes boges d’arribar a casa i cruspir-me el que hi hagués a l’abast. Les estacions passaven amb una lentitud desesperant. Ara Mercat Nou, després Hostafrancs. A plaça Espanya, nova gent va fer els impossibles per aconseguir fer-s’hi lloc. Reemprenem la marxa.


[...]

Aniversari passat per aigua

Publicat: 27-03-2013 Què hem de pensar quan sobrevivim a una catàstrofe humana fora de sèrie?

En conèixer la convocatòria del premi de recerca Climent  Rollan, en seguida vaig pensar en com col·laborar-hi. A  vegades, però, quan la ploma abans i ara l’ordinador es  declaren en vaga indefinida, llavors no hi ha cristo que  pugui desentelar les teranyines que ens encerclen el  cervell. I no hi ha res a fer, perquè el cervell s’entossudeix  a romandre més buit que una campana sense batall. I és  dificilíssim que vulgui reaccionar.

No obstant això, en aquest cas, una escletxa de llum vaig  entrellucar quan vaig apel·lar als records. En evocar-los,  em van estremí, em van commoure d’allò més els de  determinada època.


[...]

Reflexions a partir d'un somni...

Publicat: 04-12-2012 [...] L’Aina es desperta de cop, s’asseu al llit suada, indecisa, atemorida. No entén el perquè d’aquest estat, no entén perquè ha tingut aquest somni. Li venen mil pensaments al cap i tots la porten a la mateixa conclusió: ha de trobar el significat, per algun motiu es sent tan alterada.

El recorda de dalt a baix però tem anar més enllà d’aquell moment. [...]

Somnis trencats

Publicat: 20-07-2012 El protagonista principal d'aquesta novel.la és en Dan Smith. Ell és el propietari del Cafè Smith. En aquesta novel·la es donen a conèixer els fets que es van produir a Sandow. Fets en els que en Dan es va veure involucrat i on van córrer perill la seva vida i la de Susan la seva esposa. Tots dos viuen una història amb la qual hi ha amor, negocis, intriga i assassinats.

Tindré un "cosinet"?

Publicat: 16-01-2012 Pensaments i conclusions d'una criatura d'un any quan li anuncien el proper naixement del seu futur cosinet.

Pàgina següent >>